Text del document
Friedrich NIETZSCHE Apunts de filosofia Crítica de la cultura occidental · Vitalisme · Voluntat de poder Idea clau Nietzsche és un filòsof de la sospita. Defensa la voluntat de vida i utilitza el mètode genealògic per desemmascarar els valors tradicionals. Introducció general Nietzsche fa una crítica global a la cultura occidental (filosofia, religió i ciència). La seva filosofia és un vitalisme: defensa la voluntat de vida o voluntat de poder, entesa com l'afirmació de la vida i de la força vital. Critica els valors ascètics que la neguen. Segons ell, la voluntat de vida ha estat substituïda per la voluntat de veritat, que busca veritats absolutes i s'allunya de la realitat.
El seu estil és aforístic, fragmentari i metafòric; no forma un sistema tancat. Mètode El mètode genealògic analitza l'evolució dels conceptes per revelar com s'han construït històricament i recuperar una visió que afirmi la vida. PART I — Crítica (destrucció) 1. El problema del coneixement: història d'un engany Nietzsche qüestiona la confiança en la raó, el llenguatge i els conceptes com a vies a la veritat. No reflecteixen la realitat: són construccions humanes útils per a la supervivència. El coneixement és interpretació, no representació objectiva. Veritat de Silè L'existència està marcada pel patiment, la finitud i la manca de sentit: el millor seria no haver nascut.
Davant d'això, dues respostes: Resposta AFIRMATIVA (grecs arcaics) Resposta NEGATIVA (tradició occidental) Accepta la vida canviant i dolorosa Rebutja la realitat tràgica S'expressa en la tragèdia i la creació artística Inventa un món estable, racional i ideal Equilibri Apol·lo (forma, ordre, individuació) + Dionís (caos, impuls vital, fusió) Privilegia la raó en detriment de la vida i els instints Llenguatge i conceptes El llenguatge intenta domesticar l'esdevenir forma d'hýbris (arrogància). Els conceptes neixen per abstracció: eliminen diferències individuals. Faciliten la comunicació però redueixen la realitat: converteixen el singular en general.
La veritat és una construcció històrica: metàfores i metonímies oblidades com a tals. «La veritat és una il·lusió de la qual s'ha oblidat el seu origen.» Mirada metafòrica vs. mirada conceptual Mirada metafòrica / artística Mirada conceptual Vinculada a l'impuls vital Pròpia del pensament racional Capacitat creativa Simplifica, fixa, classifica Capta la singularitat Ex.: el concepte "fulla" agrupa realitats mai idèntiques Conclusió No hi ha coneixement objectiu: només perspectives condicionades per llenguatge, cultura i història. 2.
El problema de la realitat: crítica a la metafísica Darrere del gir cap al coneixement racional hi ha un gir ontològic: allò real deixa de ser el concret i canviant i passa a ser el general i abstracte (l'"essència"). Sòcrates i Plató: fan dels conceptes la veritable realitat. Es projecta un "món vertader" (trasmón) estable i perfecte. Error fonamental: duplicació del món (vertader vs. aparent). Resposta de Nietzsche: filosofia de l'esdevenir, sense essències ni mons ideals. Història d'un error filosòfic Socratisme La raó domina els instints. Coneixement = veritat absoluta. Platonisme Món de les Idees superior al sensible. "Egipticisme": realitat momificada.
Confusió de l'últim pel primer (els conceptes més generals es prenen com els més reals). Cristianisme Món vertader = transcendent (Déu, cel). És un "platonisme per al poble". Ciència moderna / positivisme Substitueix Déu per la veritat objectiva: mateixa estructura metafísica. Món invertit Per a Nietzsche, la metafísica és un món invertit: mesura la realitat per la distància a l'ésser suprem (Déu, Bé), que són els conceptes més buits. Real és el sensible i canviant. 3. El problema de la moral: crítica a la moral judeocristiana La moral no és objectiva ni universal: és una construcció històrica que expressa relacions de poder.
Amb el mètode genealògic, Nietzsche estudia l'origen de "bo" i "dolent". Entre els grecs arcaics, la virtut (areté) = força vital. Bo = força, salut, vitalitat, potència. Dolent = debilitat, malaltia, impotència. Moral dels SENYORS vs.
Moral dels ESCLAUS Moral dels SENYORS Moral dels ESCLAUS Classe dominant, forta i autònoma Grups febles i sotmesos Crea activament els seus valors Neix del ressentiment i del temor Autodisciplina, grandesa, jerarquia Reactiva: cerca igualtat i seguretat Estima els iguals, menysprea la debilitat Valors: compassió, humilitat, resignació, obediència Valors: força, activitat, seguretat Transforma la debilitat en virtut Inversió de valors Conflicte guerrer (cos, força) sacerdot (esperit). El sacerdot, des del ressentiment, inverteix els valors: el fort esdevé "mal" i el feble "bo". Per Nietzsche, és una degradació de la vida. PART II — Una nova proposta de sentit (construcció) 4.
La mort de Déu i el nihilisme "Déu ha mort" (Gott ist tot) no és literal: és una metàfora de la desaparició de tota realitat transcendent. Fi de la metafísica tradicional. S'inicia amb la Il·lustració: pèrdua de fe en el Déu cristià com a fonament. No s'ha d'omplir el buit amb nous absoluts (seria repetir l'error). Cal assumir-ho nihilisme: els valors tradicionals han perdut vigència. Nihilisme PASSIU Nihilisme ACTIU Figura de l'últim home Obre la creació de nous valors Desorientació, conformisme Camí cap al superhome La vida es redueix a supervivència Afirmació de la vida 5. L'últim home Subjecte propi de la modernitat decadent. Després de la mort de Déu, ja no creu en res.
Resultat de la metafísica i moral judeocristiana no-res de sentit. Evita patiment, risc i esforç. Vol seguretat, comoditat i mediocritat. Culminació de la decadència occidental. 6. El superhome (Übermensch) No és un ésser biològic ni una raça: és una metàfora de la superació de l'home actual i dels seus valors decadents. Les tres transformacions de l'esperit (Així parlà Zaratustra) 1 · CAMELL Esperit submís: assumeix els valors morals tradicionals, carrega amb el deure i la transcendència. Moral ascètica, hostil a la vida. 2 · LLEÓ Es rebel·la contra els valors imposats. "Filòsof del martell": destrueix els antics valors, però encara no en crea de nous. 3 · NEN Símbol del superhome.
Innocència creadora: juga amb la realitat i genera nous valors des de la llibertat. Afirmació plena de la vida. «L'ésser humà és un pont entre l'animal i el superhome.» 7. La voluntat de poder Mort Déu, el subjecte esdevé creador de sentit. NO és domini sobre els altres. SÍ: tendència fonamental de la vida a afirmar-se, créixer i desplegar la força. No hi ha fets objectius, només perspectives. No tot val: són preferibles les interpretacions que afirmen i intensifiquen la vida. El superhome realitza la transvaloració de tots els valors. 8. L'etern retorn Idea simbòlica d'Així parlà Zaratustra: viure cada instant com si hagués de repetir-se eternament.
No és una teoria física: és un criteri ètic i existencial. Només és lliure qui pot desitjar la repetició eterna de la seva vida. Es concreta en l'amor fati: amor al destí, acceptació de tot el que passa. El superhome diu "sí" a la vida en totes les seves dimensions. Síntesi final Mort de Déu Nihilisme Transvaloració Superhome Voluntat de poder Etern retorn Amor fati. Una afirmació radical i creadora de la vida. Glossari ràpid Apol·lo / Dionís Forma i ordre / caos i impuls vital. La tragèdia els uneix. Hýbris Arrogància humana de voler fixar el que és canviant. Trasmón "Món vertader" inventat més enllà del sensible. Genealogia Mètode que rastreja l'origen històric dels valors.
Ressentiment Origen psicològic de la moral d'esclau. Übermensch Superhome: creador de nous valors. Amor fati Amor al destí; afirmació plena de l'existència.