Historia de la Filosofía - Resum autors

• a) Marte
• b) Tierra
• c) Júpiter
• d) Mercurio

Resposta: c) Júpiter. Júpiter es un gigante gaseoso, mientras que Marte, Tierra y Mercurio son planetas rocosos.

• a) Eclipse lunar
• b) Eclipse solar
• c) Tránsito planetario
• d) Conjunción

Resposta: b) Eclipse solar. Un eclipse solar ocurre cuando la Luna bloquea la luz del Sol, proyectando una sombra en la Tierra. Un eclipse lunar es cuando la Tierra se interpone entre el Sol y la Luna.

• a) Heràclit
• b) Parmènides
• c) Sòcrates
• d) Anaxàgores

Resposta: c) Sòcrates. Plató va ser deixeble de Sòcrates durant vuit anys.

• a) El Liceu
• b) L'Acadèmia
• c) El Jardí
• d) L'Escola Peripatètica

Resposta: b) L'Acadèmia. Plató va crear un centre d'estudis anomenat l'Acadèmia.

• a) Són particulars
• b) Estan en continu moviment
• c) Són imperfectes
• d) Són atemporals

Resposta: d) Són atemporals. Els objectes del Món intel·ligible són atemporals, a diferència dels del Món sensible que són temporals.

• a) Ciència
• b) Episteme
• c) Opinió
• d) Noesi

Resposta: c) Opinió. El coneixement poc fiable que pertany al món sensible és l'Opinió o doxa. La Ciència o episteme es refereix al coneixement vertader i autèntic de les idees.

• a) Imaginació
• b) Creença
• c) Pensament
• d) Noesi

Resposta: a) Imaginació. La Imaginació (eikasia) és el grau més baix de coneixement dins de l'Opinió, representada per les imatges, ombres i objectes imaginaris.

• a) Es refereix a les idees pures del món intel·ligible.
• b) Correspon als objectes sensibles, que són còpies de les idees.
• c) És el grau més elevat de perfeccionament espiritual.
• d) Implica una relació directa amb les ombres projectades.

Resposta: b) Correspon als objectes sensibles, que són còpies de les idees.. La Creença (pistis) correspon als objectes sensibles que ens envolten, els quals són còpies de les idees del món intangible. Aquesta és la distinció fonamental que la fa superior a la Imaginació dins de l'Opinió.

• a) La projecció de les ombres dels objectes.
• b) El grau més baix de coneixement.
• c) Els objectes sensibles que són còpies de les idees del món intangible.
• d) El coneixement dialèctic.

Resposta: c) Els objectes sensibles que són còpies de les idees del món intangible.. La 'Creença/Pistis' es refereix al grau superior de coneixement dins de la doxa, que correspon als objectes sensibles que ens envolten i que són còpies de les idees del món intangible, a diferència de les imatges o ombres que són de la Imaginació/Eikasia.

• a) El coneixement de les idees, que és vertader i universal.
• b) El coneixement del món sensible i les seves aparences.
• c) La relació entre el món sensible i el món intangible que necessita ajuda de representacions sensibles.
• d) La percepció de les ombres projectades en una caverna.

Resposta: a) El coneixement de les idees, que és vertader i universal.. La 'Ciència/Episteme' es defineix com el coneixement de les idees, les quals són vertaderes, vàlides per a tothom, universals i autèntiques. Aquest és el nivell de coneixement superior i fiable.

• a) Conèixer és oblidar el que ja se sap.
• b) Conèixer és percebre noves realitats a través dels sentits.
• c) Conèixer és una activitat exclusiva del cos.
• d) Conèixer és recordar el que l'ànima ja sabia.

Resposta: d) Conèixer és recordar el que l'ànima ja sabia.. La teoria de la reminiscència platònica postula que conèixer és el mateix que recordar, ja que l'ànima ja posseïa el coneixement de les idees abans d'encarnar-se, i el procés d'aprenentatge és un procés de recordar allò oblidat.

• a) El primer psicòleg experimental.
• b) El pare de la filosofia moderna.
• c) Un destacat fisiòleg del Renaixement.
• d) L'inventor del mètode empíric.

Resposta: b) El pare de la filosofia moderna.. René Descartes és àmpliament reconegut per haver establert les bases del pensament filosòfic modern, qüestionant els coneixements existents i buscant un nou fonament per a la veritat a través de la raó.

• a) Compilar tot el coneixement existent en una enciclopèdia.
• b) Demostrar l'existència de Déu a través de la fe.
• c) Definir un nou criteri de veritat basat en la raó.
• d) Establir les bases de la medicina moderna.

Resposta: c) Definir un nou criteri de veritat basat en la raó.. L'objectiu principal de Descartes era trobar un nou criteri de veritat que no estigués basat en la tradició o els sentits, sinó en la raó, per establir fonaments sòlids per a la filosofia i la ciència.

• a) Desconfiança en el coneixement obtingut pels sentits.
• b) La importància de l'experimentació en la ciència.
• c) Que el coneixement s'adquireix exclusivament per l'experiència.
• d) La negació de l'existència d'idees innates.

Resposta: a) Desconfiança en el coneixement obtingut pels sentits.. El racionalisme, tal com s'explica, defensa que tot coneixement que prové dels sentits és fals i només allò que s'explica per la raó humana és cert. Això implica una desconfiança en l'experiència sensorial com a font de veritat absoluta.

• a) El pare de la filosofia moderna.
• b) El creador de la lògica formal.
• c) El fundador de l'empirisme britànic.
• d) El primer filòsof existencialista.

Resposta: a) El pare de la filosofia moderna.. El text afirma que Descartes és conegut com el "pare de la filosofia moderna" pel seu impacte en el pensament del seu temps i per establir les bases de la filosofia i la ciència actuals.

• a) Que tot coneixement prové de l'experiència sensorial.
• b) Que la fe és la font principal de veritat.
• c) Que només allò que s'explica per la raó humana és cert.
• d) Que la intuïció és el mètode principal per a la veritat.

Resposta: c) Que només allò que s'explica per la raó humana és cert.. El racionalisme, segons el text, és un moviment filosòfic que creu que el coneixement veritable prové exclusivament de la raó humana, i que el coneixement sensorial és fals.

• a) El coneixement obtingut a través de la deducció lògica.
• b) El coneixement que prové dels sentits.
• c) Les idees innates presents en la ment humana.
• d) El coneixement matemàtic i rigorós.

Resposta: b) El coneixement que prové dels sentits.. El text estableix que per al racionalisme, tot coneixement que prové dels sentits és considerat fals, mentre que la raó és la font de coneixement veritable.

• a) Res extensa
• b) Res infinita
• c) Res cogitans
• d) Res divina

Resposta: c) Res cogitans. La Res cogitans és definida com l'ànima, que és creada, immaterial i independent del cos, tot i ser dependent de Déu.

• a) És el cos i és mortal.
• b) És l'ànima i és creada.
• c) És Déu, omniscient i omnipotent.
• d) Depèn de la percepció individual.

Resposta: c) És Déu, omniscient i omnipotent.. La Res infinita és Déu, descrita com l'única substància creadora, eterna, immutable, omniscient i omnipotent.

• a) L'olor, el color i el sabor.
• b) La magnitud, la figura i el moviment.
• c) La dependència de la percepció individual.
• d) Idees confuses que generem.

Resposta: b) La magnitud, la figura i el moviment.. Les qualitats primàries inclouen la magnitud, la figura, el nombre, la durada i el moviment, sent objectives i comunes a tots els objectes.

• a) Racionalista, creia en les idees innates.
• b) Empirista, creia que el coneixement prové de l'experiència sensible.
• c) Idealista, defensava que la realitat és mental.
• d) Escèptic, negava la possibilitat de qualsevol coneixement.

Resposta: b) Empirista, creia que el coneixement prové de l'experiència sensible.. Hume era un filòsof empirista, la seva filosofia es basava en la idea que tot el coneixement prové de l'experiència sensible, oposant-se així al racionalisme que defensa les idees innates.

• a) La ment humana neix com una fulla en blanc.
• b) La ment humana ja conté coneixements innats.
• c) El coneixement s'adquireix principalment per la raó.
• d) La 'tabula rasa' és una il·lusió de la imaginació.

Resposta: a) La ment humana neix com una fulla en blanc.. Hume defensava que els humans neixen amb la ment com una 'tabula rasa', és a dir, una fulla en blanc que s'emplena de coneixements a través de l'experiència.

• a) Les impressions són còpies de les idees.
• b) Les impressions i les idees són el mateix tipus de percepció.
• c) Les idees són el resultat directe de l'experiència.
• d) Les impressions són percepcions més vives i directes que les idees.

Resposta: d) Les impressions són percepcions més vives i directes que les idees.. Les impressions són el resultat directe i immediat de l'experiència, amb una gran vivacitat, mentre que les idees són còpies menys vives d'aquestes impressions.

• a) El coneixement prové principalment de la raó pura.
• b) Les idees innates són la base de tot coneixement.
• c) El coneixement s'origina en l'experiència sensible.
• d) La veritat absoluta és accessible mitjançant la introspecció.

Resposta: c) El coneixement s'origina en l'experiència sensible.. Hume, com a filòsof empirista, s'oposava al concepte d'idees innates, defensant que la ment neix com una 'tabula rasa' i el coneixement s'adquireix a través de l'experiència sensible.

• a) Són còpies debilitades de les idees.
• b) Són el resultat directe i immediat de l'experiència.
• c) Són continguts mentals que no depenen de l'ordre d'aparició.
• d) Són sempre falses o inútils si no tenen una idea connectada.

Resposta: b) Són el resultat directe i immediat de l'experiència.. Segons Hume, les impressions són el resultat directe i immediat de l'experiència, oferint un coneixement actual i viu. Les idees, en canvi, són còpies més febles d'aquestes impressions.

• a) Totes dues conserven les impressions originals sense alterar-les.
• b) La memòria és més lliure i la imaginació manté l'ordre.
• c) La imaginació només reprodueix impressions i la memòria les combina.
• d) La memòria reprodueix impressions mantenint l'ordre, mentre que la imaginació combina idees lliurement.

Resposta: d) La memòria reprodueix impressions mantenint l'ordre, mentre que la imaginació combina idees lliurement.. La imaginació, segons Hume, és la facultat més lliure que combina idees simples per crear idees complexes, mentre que la memòria es limita a reproduir i conservar impressions originals amb la seva estructura i ordre.

• a) Amplien el nostre coneixement del món.
• b) Tenen valor demostratiu.
• c) Es basen en l'observació i l'experiència.
• d) El seu valor es basa en l'hàbit i el costum.

Resposta: b) Tenen valor demostratiu.. Les 'Relacions d'Idees' es basen en el raonament a priori, no requereixen experiència, i el seu valor és demostratiu, proporcionant una certesa total. No obstant, no amplien el nostre coneixement sobre el món extern.

• a) Proporcionen un saber més universal i necessari.
• b) Ofereixen una total certesa i no amplien el coneixement.
• c) Tenen fonament en la relació causa-efecte amb l'observació.
• d) Es basen exclusivament en l'ús de la raó i el principi de contradicció.

Resposta: c) Tenen fonament en la relació causa-efecte amb l'observació.. Les 'Qüestions de Fet' es caracteritzen per ser a posteriori, és a dir, basades en l'experiència. Són contingents i amplien el nostre coneixement del món, a diferència de les 'Relacions d'Idees'.

• a) De quina impressió deriva la idea de la relació necessària entre A i B.
• b) Si la relació causa-efecte és realment observable en tots els casos.
• c) Com es pot predir amb exactitud l'efecte a partir de la causa.
• d) Si la causalitat és un concepte lògicament impossible.

Resposta: a) De quina impressió deriva la idea de la relació necessària entre A i B.. Hume pretén analitzar la relació de causalitat preguntant-se de quina impressió deriva la idea d'una connexió necessària entre A i B, ja que no troba cap impressió que fonamenti aquesta necessitat.

• a) Quina és la naturalesa de la realitat?
• b) Què és l'home?
• c) Com podem aconseguir la felicitat?
• d) Quines són les limitacions del coneixement?

Resposta: b) Què és l'home?. La filosofia de Kant es resumeix en la pregunta 'Què és l'home?', que engloba les altres tres preguntes fonamentals: Què puc conèixer?, Què he de fer? i Què m'està permès esperar?

• a) Assenyalen continguts morals específics.
• b) Són universals i vàlides per a tothom.
• c) Es basen en imperatius hipotètics.
• d) Tenen dificultat per posar-se d'acord en els continguts morals.

Resposta: b) Són universals i vàlides per a tothom.. Les ètiques materials són relatives i no universals, ja que els seus continguts morals (com plaers o eudemonisme) varien entre individus i cultures. Les ètiques formals, en canvi, busquen la universalitat.

• a) Es basen en imperatius hipotètics.
• b) Són relatives i no universals.
• c) Promouen una voluntat autònoma que actua amb bona voluntat.
• d) S'enfoquen en plaers o l'eudemonisme com a continguts morals.

Resposta: c) Promouen una voluntat autònoma que actua amb bona voluntat.. La voluntat autònoma és un tret distintiu de les ètiques formals, on l'individu actua amb bona voluntat i respecte a la llei moral, sense que se li assenyalin continguts específics a seguir.

• a) 3
• b) 2
• c) 4
• d) 5

Resposta: c) 4. Kant classifica les ètiques en quatre tipus principals: materials, formals, heterònomes i autònomes, segons el text proporcionat.

• a) El coneixement de fets.
• b) L'acció humana i com hem d'obrar.
• c) Les inclinacions personals.
• d) Els imperatius hipotètics.

Resposta: b) L'acció humana i com hem d'obrar.. La raó pràctica s'ocupa de l'acció humana i de determinar com hem d'obrar. La raó teòrica s'ocupa del coneixement de fets.

• a) Estan basades en imperatius hipotètics.
• b) No assenyalen continguts de la moral.
• c) La seva obligació moral ve de la mateixa persona.
• d) Són de caràcter racional i universal.

Resposta: a) Estan basades en imperatius hipotètics.. Les ètiques materials es basen en imperatius hipotètics, que utilitzen l'acció com a mitjà per arribar a una finalitat específica.

• a) Obligar la voluntat a obeir mandats sense propòsit.
• b) Elegir mitjans per apropar-se a la felicitat i el benestar.
• c) Determinar què s'ha de fer per aconseguir un fi específic.
• d) Establir regles universals per la conducta lliure.

Resposta: b) Elegir mitjans per apropar-se a la felicitat i el benestar.. Els imperatius pragmàtics serveixen per triar els mitjans que ens apropen a la felicitat i al benestar, segons la definició del document.

• a) Els hipotètics són universals, els categòrics són particulars.
• b) Els hipotètics estan orientats a un fi, els categòrics obliguen sense condició.
• c) Els hipotètics es basen en la raó, els categòrics en l'emoció.
• d) Els hipotètics són morals, els categòrics són pragmàtics.

Resposta: b) Els hipotètics estan orientats a un fi, els categòrics obliguen sense condició.. Els imperatius hipotètics (d'habilitat i pragmàtics) estan orientats a la consecució d'un fi, mentre que els categòrics (morals o lleis) obliguen la voluntat sense cap condició o propòsit extern.

• a) Raó instrumental.
• b) Consells de prudència.
• c) Imperatiu Categòric.
• d) Llei de la natura.

Resposta: c) Imperatiu Categòric.. L'Imperatiu Categòric és definit com el principi moral de totes les màximes i l'expressió mateixa de la llei moral, que guia l'acció a conformar-se a la universalitat de la llei moral sense condició.

• a) Un filòsof grec antic.
• b) Un representant de l'utilitarisme moral clàssic.
• c) El creador del principi d'utilitat.
• d) Un opositor de Jeremy Bentham.

Resposta: b) Un representant de l'utilitarisme moral clàssic.. John Stuart Mill va ser un filòsof, economista, polític i representant de l'utilitarisme moral i clàssic, i seguidor de Jeremy Bentham.

• a) El principi de la raó pura.
• b) El principi d'utilitat.
• c) El principi del deure moral.
• d) El principi de la voluntat general.

Resposta: b) El principi d'utilitat.. Bentham va denominar "principi d'utilitat" al criteri general que permetia avaluar la bondat de les lleis.

• a) Que la finalitat de l'acció humana és la realització de deures universals.
• b) Que el bé és allò que ens és útil per a ser feliços.
• c) Que la moralitat es basa en la intenció de l'acció, no en les seves conseqüències.
• d) Que la felicitat individual és l'únic objectiu moral.

Resposta: b) Que el bé és allò que ens és útil per a ser feliços.. L'utilitarisme és l'ètica que afirma "què és bo allò que ens és útil per a ser feliços", sent una variant del conseqüencialisme.

• a) Una ètica que valora les intencions per sobre de les conseqüències.
• b) Un corrent filosòfic que ignora la felicitat individual.
• c) L'ètica que considera bo allò que ens és útil per a ser feliços, sent una variant del conseqüencialisme.
• d) Una teoria que defensa la satisfacció dels plaers més grollers.

Resposta: c) L'ètica que considera bo allò que ens és útil per a ser feliços, sent una variant del conseqüencialisme.. El text estableix clarament que l'utilitarisme és l'ètica que afirma que és bo allò que ens és útil per a ser feliços, i que és una variant del conseqüencialisme.

• a) La felicitat individual per sobre de tot.
• b) La màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
• c) L'evitació total del dolor per a tothom.
• d) La recerca del plaer sense limitacions.

Resposta: b) La màxima felicitat per al màxim nombre de persones.. El principi d'utilitat, tant per a Mill com per a Bentham, es defineix com 'la màxima felicitat per al màxim nombre de persones'.

• a) La recerca de la riquesa material.
• b) El compliment de deures morals absoluts.
• c) La satisfacció de les necessitats bàsiques.
• d) Plaer i absència de dolor, avaluada per les conseqüències de les accions.

Resposta: d) Plaer i absència de dolor, avaluada per les conseqüències de les accions.. El text menciona que la felicitat s'entén com a 'plaer i absència de dolor' i que per identificar si una acció és correcta, s'observen les seves conseqüències, veient si augmenta o disminueix la felicitat.

• a) Perquè considera la vida com un valor superior i s'oposa a qualsevol idea que la negui.
• b) Perquè va estudiar principalment la biologia i les ciències de la vida.
• c) Perquè va defensar una vida ascètica i de rebuig als plaers materials.
• d) Perquè creia que la raó era l'única via per captar l'essència de la vida.

Resposta: a) Perquè considera la vida com un valor superior i s'oposa a qualsevol idea que la negui.. Nietzsche és conegut com a vitalista perquè la seva filosofia posa la vida, amb tota la seva complexitat i impulsos, com a valor suprem, rebutjant qualsevol negació d'aquesta.

• a) La filosofia medieval cristiana, pel seu èmfasi en la transcendència.
• b) El pensament il·lustrat, per la seva exaltació de la raó.
• c) La tragèdia grega, per la seva polaritat entre l'apol·lini i el dionisíac.
• d) La ciència moderna, per la seva objectivitat i mètode empíric.

Resposta: c) La tragèdia grega, per la seva polaritat entre l'apol·lini i el dionisíac.. Nietzsche fa una genealogia buscant un exemple de cultura que no negui la vida i el troba en la tragèdia grega, on es manifesta una polaritat entre l'esperit Apol·lini i Dionisíac.

• a) Els valors de la vida i l'home artístic.
• b) Els valors de la raó i l'home teòric.
• c) La pèrdua de l'esperit vital i la decadència cultural.
• d) La síntesi entre instint i lògica.

Resposta: b) Els valors de la raó i l'home teòric.. L'esperit Apol·lini, segons Nietzsche, representa els valors de la raó i la racionalitat, associats a l'home teòric i a la 'llum'.

• a) El filòsof de la raó pura.
• b) El pensador de la voluntat de poder.
• c) Un dels Filòsofs de la Sospita.
• d) L'últim idealista alemany.

Resposta: c) Un dels Filòsofs de la Sospita.. Nietzsche és considerat un dels filòsofs més importants dels últims temps i és anomenat un dels "Filòsofs de la Sospita", juntament amb Marx i Freud.

• a) Vitalista i perspectivista.
• b) Racionalista i idealista.
• c) Empirista i escèptic.
• d) Materialista i determinista.

Resposta: a) Vitalista i perspectivista.. Nietzsche era vitalista, ja que considerava la vida com un valor superior, i perspectivista, acceptant qualsevol perspectiva que no negués la vida.

• a) La filosofia presocràtica.
• b) La tragèdia grega.
• c) La comèdia romana.
• d) La lírica medieval.

Resposta: b) La tragèdia grega.. Nietzsche fa genealogia buscant un exemple de cultura que no negui la vida, trobant la tragèdia grega com a model d'una polaritat que defineix la realitat.

• a) Món aparent
• b) Món vertader
• c) Món dels sentits
• d) Món de les intuïcions

Resposta: b) Món vertader. Segons la concepció platònica que Nietzsche critica, el món vertader és aquell que s'identifica amb l'ésser i s'expressa a través de conceptes, sent accessible exclusivament mitjançant la raó.

• a) De la compassió universal
• b) Del ressentiment dels febles cap als forts
• c) De la voluntat divina
• d) De la raó pura i la lògica

Resposta: b) Del ressentiment dels febles cap als forts. Nietzsche argumenta que la moral judeocristiana no sorgeix d'una bondat intrínseca o de la compassió, sinó del ressentiment dels individus que se senten dèbils davant aquells que perceben com a forts.

• a) Afirmació de la jerarquia
• b) Creació del propi sistema de valors
• c) Recerca de seguretat i evitació de la lluita
• d) Arrogància i fe en si mateix

Resposta: c) Recerca de seguretat i evitació de la lluita. La 'Moral dels senyors' es caracteritza per l'afirmació de la jerarquia, la creació dels propis valors, l'arrogància i la fe en si mateix. La recerca de seguretat i l'evitació de la lluita són pròpies de la 'Moral dels esclaus'.

• a) Nova York, 1947
• b) Berlín, 1961
• c) Londres, 1950
• d) Delhi, 1933

Resposta: a) Nova York, 1947. Martha Nussbaum va néixer a Nova York el 1947, tal com s'indica a la secció d'introducció.

• a) Els drets de les corporacions
• b) La llibertat de mercat sense regulació
• c) Els drets de les dones i les minories
• d) El dret a la propietat il·limitada

Resposta: c) Els drets de les dones i les minories. Entre els drets que defensa Martha Nussbaum, el text menciona explícitament els drets de les dones, les 'minories' i els animals.

• a) Una major estabilitat laboral
• b) La fi de la desigualtat social
• c) Una reducció de la dependència tecnològica
• d) La precarització de la vida

Resposta: d) La precarització de la vida. El text assenyala que el desenvolupament de les noves tecnologies d'informació i comunicació, tot i iniciar l'era digital, té com a conseqüència la precarització de la vida.

• a) La justícia
• b) Les emocions
• c) La tecnologia espacial
• d) La dignitat humana

Resposta: c) La tecnologia espacial. La tecnologia espacial no es menciona com un tema central en la filosofia de Martha Nussbaum. Els altres temes (justícia, emocions, dignitat) sí que són fonamentals en la seva obra.

• a) Ha millorat substancialment la qualitat de vida de totes les persones.
• b) Ha iniciat una era digital i l'emergència de xarxes socials, però també ha portat a la precarització de la vida.
• c) Ha eliminat completament la desigualtat social.
• d) Ha reduït la necessitat d'una acció política.

Resposta: b) Ha iniciat una era digital i l'emergència de xarxes socials, però també ha portat a la precarització de la vida.. El text indica que el desenvolupament de les noves tecnologies va iniciar una era digital i l'emergència de xarxes socials, però que també va tenir com a conseqüència la precarització de la vida.

• a) Perquè el creixement econòmic no és un objectiu desitjable en cap cas.
• b) Perquè la qualitat de vida millora principalment amb l'increment del PIB.
• c) Perquè el rellevant és com la riquesa es distribueix en la població, no només el seu increment.
• d) Perquè el progrés social és una qüestió purament individual.

Resposta: c) Perquè el rellevant és com la riquesa es distribueix en la població, no només el seu increment.. Nussbaum critica l'enfocament que vincula directament creixement econòmic i progrés social, argumentant que la distribució de la riquesa és molt més rellevant per a la qualitat de vida de la població, no només el seu increment.

• a) Autonomia
• b) Independència
• c) Vulnerabilitat
• d) Resiliència

Resposta: c) Vulnerabilitat. El document estableix que l'enfocament de les capacitats està lligat al concepte de vulnerabilitat, referint-se al fet que les persones no són autosuficients i estan en una situació de dependència.

• a) Aristotèlica
• b) Platònica
• c) Kantiana
• d) Utilitarista

Resposta: c) Kantiana. El text menciona explícitament que la defensa de l'enfocament de les capacitats per part de Nussbaum afirma que la persona és un fi en si mateix, mostrant una clara influència kantiana.

• a) Quan una persona té una capacitat però no la pot fer servir a causa de factors externs.
• b) Quan una persona no pot desenvolupar capacitats des del principi a causa de condicions de vida negatives.
• c) Quan una persona decideix no desenvolupar les seves capacitats.
• d) Quan l'estat proporciona massa oportunitats, causant confusió.

Resposta: b) Quan una persona no pot desenvolupar capacitats des del principi a causa de condicions de vida negatives.. El text indica que Nussbaum considera el segon cas, 'Quan una persona no pot desenvolupar la capacitat des del principi', com el més greu, ja que talla el desenvolupament de la persona des del seu inici.