Anàlisi de l'Ètica Utilitarista de Stuart Mill

Apuntes sobre l'ètica utilitarista de Stuart Mill, incloent els seus principis, la millora de Mill, l'aplicació a la política i les objeccions.

Història de la Filosofia · Selectivitat (PAU Catalunya)

4 pàgines · 5 temes · 60 flashcards · 42 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. L'Ètica Utilitarista · p. 1
  2. 2. Utilitarisme · p. 1
  3. 3. La Millora de Mill · p. 2
  4. 4. L'Utilitarisme a la Política · p. 2
  5. 5. Objeccions · p. 3-4

1. L'Ètica Utilitarista

Flashcards

Qui va ser el primer a formular l'utilitarisme?
Jeremy Bentham.
Quin principi resumeix la idea central de l'utilitarisme?
El principi de major felicitat.
Com defineix l'utilitarisme una acció moralment correcta?
Com aquella que promou la major felicitat per al major nombre de persones.
Què és el càlcul d'utilitat?
Un mètode per determinar quin comportament maximitza la felicitat general.

Preguntes tipus test

  1. Quina és la base de l'ètica utilitarista segons el text?
    • a) La recerca de la virtut personal.
    • b) L'obediència a les normes divines.
    • c) La maximització de la felicitat general.
    • d) El compliment del deure moral.

    Resposta: c) La maximització de la felicitat general.. L'ètica utilitarista es basa en el principi de la major felicitat per al major nombre de persones, prioritzant les accions que maximitzen la felicitat general sobre altres consideracions.

  2. Quin filòsof va oferir la versió més completa i perfeccionada de l'utilitarisme?
    • a) Jeremy Bentham.
    • b) John Locke.
    • c) David Hume.
    • d) John Stuart Mill.

    Resposta: d) John Stuart Mill.. John Stuart Mill va ser qui va oferir la versió més completa i perfeccionada de l'utilitarisme, tot i que Jeremy Bentham en va fer la primera formulació.

  3. Com valora l'utilitarisme les accions humanes?
    • a) Pel seu valor intrínsec.
    • b) Pels motius de l'agent.
    • c) Per les conseqüències que produeixen.
    • d) Per la seva conformitat a la llei natural.

    Resposta: c) Per les conseqüències que produeixen.. L'utilitarisme, com a ètica teleològica, valora les accions humanes per les conseqüències que produeixen, especialment en termes de felicitat o plaer.

2. Utilitarisme

Flashcards

Qui va ser el primer a formular l'utilitarisme?
Jeremy Bentham
Qui va perfeccionar la teoria de l'utilitarisme?
John Stuart Mill
Quin és el principi central de l'utilitarisme?
El principi de la major felicitat
Què és el càlcul d'utilitat?
Un mètode per avaluar les accions basat en la quantitat de felicitat que aporten

Preguntes tipus test

  1. Quin és el principi fonamental de l'utilitarisme?
    • a) Buscar el plaer individual a qualsevol preu.
    • b) Promoure la major felicitat per al major nombre de persones.
    • c) Seguir les normes morals sense tenir en compte les conseqüències.
    • d) Actuar sempre d'acord amb la voluntat divina.

    Resposta: b) Promoure la major felicitat per al major nombre de persones.. El principi de major felicitat, essencial en l'utilitarisme, busca maximitzar la felicitat col·lectiva en lloc de la individual.

  2. Com valora l'utilitarisme les accions?
    • a) Pel seu valor intrínsec i la intenció del subjecte.
    • b) Pels principis religiosos que les inspiren.
    • c) Per les conseqüències que produeixen en termes de felicitat.
    • d) Per la seva conformitat amb les normes socials establertes.

    Resposta: c) Per les conseqüències que produeixen en termes de felicitat.. L'utilitarisme és una ètica conseqüencialista que avalua les accions en funció del seu impacte en la felicitat general.

  3. Què significa el càlcul d'utilitat en l'utilitarisme?
    • a) Un mètode per maximitzar el benefici econòmic individual.
    • b) Un sistema per avaluar la quantitat de diners que es guanyen amb una acció.
    • c) Un procés per determinar quines accions produeixen més plaer per al major nombre.
    • d) Una estratègia per assegurar que tothom rebi la mateixa quantitat de recursos.

    Resposta: c) Un procés per determinar quines accions produeixen més plaer per al major nombre.. El càlcul d'utilitat implica avaluar les conseqüències de les accions per maximitzar la felicitat col·lectiva.

3. La Millora de Mill

Flashcards

Qui va oferir la versió més completa i perfeccionada de l'utilitarisme?
John Stuart Mill.
Quin principi resumeix la idea central de l'utilitarisme?
El principi de la major felicitat.
Com valora l'utilitarisme les accions humanes?
Per les conseqüències que produeixen.
A què fa referència el mot 'utilitat' en l'utilitarisme?
A la maximització del plaer.

Preguntes tipus test

  1. Segons l'utilitarisme de la regla, com s'ha d'enfocar la recerca de la felicitat?
    • a) Analitzant els resultats d'accions concretes.
    • b) Considerant les conseqüències globals d'una regla a nivell global.
    • c) Prioritzant el plaer individual per sobre del col·lectiu.
    • d) Ignorant les conseqüències de les nostres accions.

    Resposta: b) Considerant les conseqüències globals d'una regla a nivell global.. L'utilitarisme de la regla, proposat per J.S. Mill, busca la major felicitat per al màxim nombre d'individus a través de les conseqüències globals d'una regla que s'aplica a nivell general, no mitjançant l'anàlisi d'accions individuals.

  2. Quina és la principal diferència entre la suma quantitativa i la suma qualitativa dels plaers?
    • a) La suma quantitativa valora els plaers segons la seva durada, mentre que la qualitativa els ignora.
    • b) La suma quantitativa considera que tots els plaers tenen el mateix valor, mentre que la qualitativa els diferencia.
    • c) La suma quantitativa només considera els plaers sensuals, mentre que la qualitativa inclou els intel·lectuals.
    • d) No hi ha diferència, ambdues sumes valoren els plaers de la mateixa manera.

    Resposta: b) La suma quantitativa considera que tots els plaers tenen el mateix valor, mentre que la qualitativa els diferencia.. Bentham proposa una suma quantitativa on tots els plaers tenen el mateix valor, mentre que Mill introdueix una suma qualitativa on els plaers es diferencien per la seva qualitat, donant més valor als intel·lectuals.

  3. Quin tipus de plaer considera Mill superior?
    • a) Els plaers sensuals, ja que aporten satisfacció immediata.
    • b) Els plaers intel·lectuals, ja que promouen l'autodesenvolupament personal.
    • c) Els plaers que són compartits amb altres persones.
    • d) Tots els plaers són iguals, Mill no diferencia entre ells.

    Resposta: b) Els plaers intel·lectuals, ja que promouen l'autodesenvolupament personal.. Mill argumenta que els plaers intel·lectuals són superiors perquè contribueixen a l'autodesenvolupament personal i són propis dels humans, a diferència dels plaers sensuals que són més bàsics i momentanis.

4. L'Utilitarisme a la Política

Flashcards

Quin principi fonamental guia l'utilitarisme en la política?
El principi del major benestar possible per al major nombre de persones.
Com valora l'utilitarisme una norma que perjudica a un sector de la població?
Pot ser justa si maximitza la felicitat per al nombre més gran de persones.
Què és l'utilitarisme dels actes?
Teoria que jutja les accions pel seu resultat immediat.
Què és l'utilitarisme de la regla?
Teoria que considera les conseqüències globals d'una norma general.

Preguntes tipus test

  1. Segons l'utilitarisme a la política, què justifica que una norma legislativa pugui perjudicar un sector de la població?
    • a) Que el sector perjudicat sigui minoritari i poc influent.
    • b) Que el càlcul global de la utilitat promogui la major felicitat per al nombre més gran de persones.
    • c) Que el sector perjudicat hagi comès algun delicte.
    • d) Que la norma legislativa sigui temporal i reversible.

    Resposta: b) Que el càlcul global de la utilitat promogui la major felicitat per al nombre més gran de persones.. L'utilitarisme justifica que una norma perjudiqui un sector si, en el càlcul global, aquesta norma promou la major felicitat per al nombre més gran de persones.

  2. Quin principi ha de guiar les decisions polítiques segons l'utilitarisme?
    • a) El principi de la igualtat absoluta entre tots els ciutadans.
    • b) El principi del major benestar possible per al major nombre de persones.
    • c) El principi de la llibertat individual sense restriccions.
    • d) El principi de la protecció dels drets de les minories.

    Resposta: b) El principi del major benestar possible per al major nombre de persones.. Segons l'utilitarisme, les decisions polítiques han d'estar guiades pel principi del major benestar possible per al major nombre de persones.

  3. En l'utilitarisme de la regla, com s'avaluen les accions?
    • a) Analitzant els resultats d'accions concretes.
    • b) Considerant les conseqüències globals d'una regla que ha de valer a nivell global.
    • c) Basant-se en la intenció de l'individu que realitza l'acció.
    • d) Prenent en compte només el benefici individual.

    Resposta: b) Considerant les conseqüències globals d'una regla que ha de valer a nivell global.. L'utilitarisme de la regla avalua les accions considerant les conseqüències globals d'una regla que s'aplica a nivell general.

5. Objeccions

Flashcards

Què distingeix Mill entre els plaers?
Plaers inferiors (físics o sensuals) i plaers superiors (intel·lectuals).
Segons Mill, què és la felicitat?
Un conjunt d'elements concrets desitjables per si mateixos, com la virtut.
Quin tipus d'utilitarisme defensa Mill?
Utilitarisme de les regles.
Quins dos elements principals inclou la felicitat segons Mill?
Tranquil·litat (seguretat i absència de patiment) i excitació (emocions i interessos).

Preguntes tipus test

  1. Segons Mill, què demostra empíricament la superioritat dels plaers superiors?
    • a) Que són més fàcils d'aconseguir.
    • b) Que les persones que han experimentat ambdós tipus de plaers prefereixen els superiors.
    • c) Que són més duradors.
    • d) Que són més intensos.

    Resposta: b) Que les persones que han experimentat ambdós tipus de plaers prefereixen els superiors.. Mill argumenta que la preferència per part de les persones que han experimentat ambdós tipus de plaers pels plaers superiors demostra empíricament que aquests últims tenen més valor.

  2. Quina és la resposta de Mill a l'objecció que les persones persegueixen la virtut en lloc de la felicitat?
    • a) La virtut no té cap relació amb la felicitat.
    • b) La virtut és un fi diferent de la felicitat.
    • c) La virtut pot ser inicialment un mitjà per a la felicitat, però acaba esdevenint una part d'aquesta.
    • d) La virtut sempre és un obstacle per a la felicitat.

    Resposta: c) La virtut pot ser inicialment un mitjà per a la felicitat, però acaba esdevenint una part d'aquesta.. Mill argumenta que la virtut, igual que altres coses, pot ser inicialment un mitjà per a la felicitat, però amb el temps esdevé una part integral d'aquesta, proporcionant plaer i evitant dolor.

  3. Com respon Mill a l'objecció que a vegades renunciem a la felicitat per causes superiors?
    • a) Això rebutja l'utilitarisme.
    • b) Això demostra que la felicitat individual és més important que la general.
    • c) Això no rebutja l'utilitarisme, ja que el principi d'utilitat es refereix a la felicitat general.
    • d) Això demostra que l'utilitarisme és una moral egoista.

    Resposta: c) Això no rebutja l'utilitarisme, ja que el principi d'utilitat es refereix a la felicitat general.. Mill argumenta que renunciar a la felicitat individual per augmentar la felicitat general és moralment correcte segons l'utilitarisme, ja que el benestar col·lectiu és prioritari.

I 40 flashcards i 27 preguntes més al document.

Text del document

ÉTICA: STUART MILL 1. L'ÈTICA UTILITARISTA - En contra de les idees innates i els conceptes a priori - La primera formulació de l'utilitarisme prové de Jeremy Bentham (1748-1832), tot i que va ser John Stuart Mill qui en va oferir la versió més completa i perfeccionada. - Els filòsofs utilitaristes afirmen que tots els éssers humans aspirem a assolir la felicitat.

Per a ells, aquest és un punt de partida evident que no necessita justificació, perquè és clar que es pot comprovar empíricament estudiant la manera com ens comportem Humans accions bones felicitat (PLAER/ actuem bé perquè això ens fa feliços) - La doctrina utilitarista estableix que la felicitat és desitjable, i que és l'única cosa desitjable com a fi. FELICITAT = PLAER I MANCA DE DOLOR 2. UTILITARISME - Teoria ètica conseqüencialista / finalista - La idea central de l'utilitarisme està resumida en el principi de major felicitat. PRINCIPI DE MAJOR FELICITAT: - Les accions moralment correctes són les que promouen la major felicitat per al major nombre possible de persones.

- Com ètica teleològica aplica el principi de valorar les accions humanes no pel que són en si mateixes, sinó per les conseqüències que produeixen - Les conseqüències de les accions es valoren, segons la quantitat de felicitat que aporten per al major nombre possible. Per tant, per determinar quin ha de ser el nostre comportament en una situació determinada, hauríem de fer un càlcul de plaers CÀLCUL D'UTILITAT - No es tracta de buscar el plaer individual o egoista, sinó d'harmonitzar el benestar personal amb el col·lectiu. El mot utilitat fa referència a aquesta maximització del plaer.

BÉ = UTILITAT - És important indicar que, en aquest càlcul, tots els éssers humans han de ser tractats de la mateixa manera. A més, en tots nosaltres hi ha un sentiment natural de simpatia que ens permet comprendre els sentiments, les necessitats i les expectatives dels altres. 3. LA MILLORA DE MILL UTILITARISME DELS ACTES I UTILITARISME REGLES 1) Utilitarisme dels actes - Teoria ètica de Bentham segons la qual podem parlar d'un comportament moral quan, aquest beneficia als altres. El que compta a l'hora de jutjar una acció és el resultat d'aquesta. 2) Utilitarisme de la regla - Teoria ètica de J.S.

Mill on el principi de l'utilitarisme busca la més gran felicitat per al màxim nombre d'individus però no ho podem fer mitjançant l'anàlisi dels resultats d'accions concretes sinó que s'ha d'enfocar des de les conseqüències globals d'una regla que ha de valer a nivell global. SUMA QUANTITATIVA I SUMA QUALITATIVA 1) Diferència dels Plaers: 2) 1. Bentham: Suma quantitativa (tots els plaers valen igual). 2. Mill: Suma qualitativa (els plaers tenen valors diferents). 3. 2) Tipus de Plaers segons Mill: 1. Plaers Sensuals (Inferiors): aporten satisfacció momentània. 2.

Plaers Intel·lectuals (Superiors): autodesenvolupament personal (Propis dels humans) La Dignitat Humana: "És millor ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet". 4. L'UTILITARISME A LA POLÍTICA - El principi del major benestar possible per al major nombre de persones també ha de servir com a guia per adoptar les decisions polítiques. - Segons Mill, una norma legislativa por ser justa i adequada fins i tot si perjudica un sector de la població, sempre que el càlcul global de la utilitat ens asseguri que intenta promoure la major felicitat per al nombre més gran possible de persones. 5.

OBJECCIONS 1) Millor ser Sòcrates insatisfet que un neci satisfet - SOLUCIÓ: Mill defensa l'utilitarisme, segons el qual el criteri moral és el principi de la màxima felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor. Davant l'objecció que això redueix els humans a éssers que busquen només plaer, com els animals, John Stuart Mill respon que no tots els plaers són iguals. Distingeix entre plaers inferiors, de tipus físic o sensual, i plaers superiors, propis de les facultats humanes com l'intel·lecte, la moral o els sentiments. Aquests darrers tenen més valor, fins i tot si comporten insatisfacció.

A més, afirma que les persones que han experimentat ambdós tipus de plaers prefereixen els superiors, cosa que demostra empíricament la seva superioritat. Així, la felicitat humana no es redueix al plaer animal, sinó que inclou la dignitat pròpia dels éssers humans. 2) Hi ha persones que persegueixen la virtut, enlloc de la felicitat. - SOLUCIÓ: Mill defensa que la felicitat és l'únic fi últim de l'acció humana, entesa com a plaer i absència de dolor. Davant l'objecció que hi ha persones que persegueixen la virtut en lloc de la felicitat, John Stuart Mill respon que la felicitat no és una idea abstracta, sinó un conjunt d'elements concrets que són desitjables per si mateixos.

Així, la virtut, igual que altres coses com la salut o la música, pot ser inicialment un mitjà per a la felicitat, però acaba esdevenint una part d'aquesta. Per això, qui desitja la virtut ho fa perquè li proporciona plaer i la seva absència, dolor. D'aquesta manera, la virtut queda integrada dins la felicitat, i no és un fi diferent. Així, Mill conclou que la felicitat és l'únic criteri de la moralitat. 3) A vegades renunciem a la felicitat per causes superiors.

- SOLUCIÓ: Davant l'objecció que a vegades renunciem a la felicitat per causes superiors, John Stuart Mill respon que això no rebutja l'utilitarisme, ja que el principi d'utilitat no es refereix a la felicitat individual, sinó a la felicitat general. Així, una persona pot sacrificar la seva pròpia felicitat per augmentar la dels altres, i això és precisament el que l'utilitarisme considera moralment correcte. La noblesa de caràcter i el sacrifici són valuosos perquè contribueixen al benestar col·lectiu. Per això, Mill defensa un utilitarisme de les regles, segons el qual cal seguir aquelles normes que, en general, produeixen més felicitat per al conjunt de la societat.

4) És impossible arribar a la felicitat màxima, és a dir, és un fi irrealitzable. - SOLUCIÓ: Davant l'objecció que la felicitat és un ideal irrealitzable, John Stuart Mill respon que la felicitat no consisteix en un estat de plaer constant, sinó en una vida en què predominen els plaers sobre els dolors. Aquesta inclou dos elements principals: la tranquil·litat (seguretat i absència de patiment) i l'excitació (emocions i interessos). A més, el desenvolupament de les facultats superiors permet trobar satisfacció en molts àmbits com l'art, la cultura o els afectes. Tot i que hi ha obstacles com la pobresa o la malaltia, el progrés social i una bona educació poden reduir-los.

Per tant, la felicitat és assolible en un grau suficient per guiar la moral. 5) Les persones normals solen actuar per motius egoistes i no pas per a la felicitat general. - SOLUCIÓ: Mill reconeix que les persones normals sovint actuen per interessos propis i no per la felicitat general. Davant aquesta objecció, John Stuart Mill respon que cal distingir entre la regla moral i les intencions de l'acció. La moralitat d'una acció no depèn necessàriament del motiu de qui l'executa, sinó de les seves conseqüències. Per exemple, salvar algú d'ofegar-se és moralment bo encara que el motiu sigui cobrar una recompensa.

Així mateix, encara que la majoria de les bones accions busquin el benefici dels individus, aquestes accions contribueixen també a la felicitat general, demostrant que l'egoisme individual no invalida el principi utilitarista. 6) L'utilitarisme és una moral atea. - SOLUCIÓ: És cert que l'utilitarisme no depèn de la fe i es fonamenta en el fet que tothom cerca la felicitat. No obstant això, John Stuart Mill assenyala que això no és incompatible amb la moral cristiana, ja que, segons els cristians, Déu també desitja la felicitat de les seves criatures. Per tant, l'ateisme metodològic de l'utilitarisme no contradiu una visió religiosa de la moralitat.

7) L'utilitarisme és immoral, ja que el criteri d'utilitat és un criteri de conveniència que ens portarà a fer accions immorals, com ara mentir, si ens resulten útils. - SOLUCIÓ 1: Mill respon que no es tracta de la felicitat individual, sinó de la felicitat general. L'experiència ens mostra que la veracitat és essencial per al benestar de la societat, i per tant, l'utilitarisme no autoritza la mentida ni la immoralitat habitual. - SOLUCIÓ 2: Mill admet que totes les regles tenen excepcions: en situacions concretes, mentir pot ser legítim si contribueix a la felicitat dels altres.

Més apunts d'Història de la Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Història de la Filosofia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat