Text del document
2. El coneixement del món extern 2.1. El problema de la percepció El sentit comú i la filosofia El sentit comú i la filosofia El sentit comú assumeix un realisme ingenu: Realisme: existeix un món extern i independent de la nostra consciència. Empirisme: els nostres sentits ens donen accés a eixe món; la percepció justifica el seu coneixement. El sentit comú i la filosofia El sentit comú assumeix un realisme ingenu: Realisme: existeix un món extern i independent de la nostra consciència. Empirisme: els nostres sentits ens donen accés a eixe món; la percepció justifica el seu coneixement. Des de la filosofia s'ha dubtat del realisme ingenu.
El sentit comú i la filosofia El sentit comú assumeix un realisme ingenu: Realisme: existeix un món extern i independent de la nostra consciència. Empirisme: els nostres sentits ens donen accés a eixe món; la percepció justifica el seu coneixement. Des de la filosofia s'ha dubtat del realisme ingenu. Argument de la relativitat perceptiva. El sentit comú i la filosofia El sentit comú assumeix un realisme ingenu: Realisme: existeix un món extern i independent de la nostra consciència. Empirisme: els nostres sentits ens donen accés a eixe món; la percepció justifica el seu coneixement. Des de la filosofia s'ha dubtat del realisme ingenu. Argument de la relativitat perceptiva.
Argument de la il·lusió. El sentit comú i la filosofia El sentit comú assumeix un realisme ingenu: Realisme: existeix un món extern i independent de la nostra consciència. Empirisme: els nostres sentits ens donen accés a eixe món; la percepció justifica el seu coneixement. Des de la filosofia s'ha dubtat del realisme ingenu. Argument de la relativitat perceptiva. Argument de la il·lusió. Argument de l'al·lucinació. El sentit comú i la filosofia El sentit comú assumeix un realisme ingenu: Realisme: existeix un món extern i independent de la nostra consciència. Empirisme: els nostres sentits ens donen accés a eixe món; la percepció justifica el seu coneixement.
Des de la filosofia s'ha dubtat del realisme ingenu. Argument de la relativitat perceptiva. Argument de la il·lusió. Argument de l'al·lucinació. Argument causal de la percepció. El sentit comú i la filosofia El sentit comú assumeix un realisme ingenu: Realisme: existeix un món extern i independent de la nostra consciència. Empirisme: els nostres sentits ens donen accés a eixe món; la percepció justifica el seu coneixement. Des de la filosofia s'ha dubtat del realisme ingenu. Argument de la relativitat perceptiva. Argument de la il·lusió. Argument de l'al·lucinació. Argument causal de la percepció. Argument de la pobresa de l'estímul.
L'argument de la relativitat perceptiva L'argument de la relativitat perceptiva Un mateix objecte pot produir diferents sensacions en diferents persones o en la mateixa persona en diferents moments, depenent del medi i de la seua constitució. L'argument de la relativitat perceptiva Un mateix objecte pot produir diferents sensacions en diferents persones o en la mateixa persona en diferents moments, depenent del medi i de la seua constitució. Quan estem malalts, els aliments que usualment ens semblen de sabor agradable poden tornar-se, per exemple, amargs.
L'argument de la relativitat perceptiva Un mateix objecte pot produir diferents sensacions en diferents persones o en la mateixa persona en diferents moments, depenent del medi i de la seua constitució. Quan estem malalts, els aliments que usualment ens semblen de sabor agradable poden tornar-se, per exemple, amargs. Dos persones diferents poden dir del mateix vent que és fred o que és calent. L'argument de la relativitat perceptiva Un mateix objecte pot produir diferents sensacions en diferents persones o en la mateixa persona en diferents moments, depenent del medi i de la seua constitució.
Quan estem malalts, els aliments que usualment ens semblen de sabor agradable poden tornar-se, per exemple, amargs. Dos persones diferents poden dir del mateix vent que és fred o que és calent. Una mateixa persona pot ficar les seues mans en un poal d'aigua i notar-la freda amb una mà i calenta amb l'altra. L'argument de la relativitat perceptiva Un mateix objecte pot produir diferents sensacions en diferents persones o en la mateixa persona en diferents moments, depenent del medi i de la seua constitució. Quan estem malalts, els aliments que usualment ens semblen de sabor agradable poden tornar-se, per exemple, amargs.
Dos persones diferents poden dir del mateix vent que és fred o que és calent. Una mateixa persona pot ficar les seues mans en un poal d'aigua i notar-la freda amb una mà i calenta amb l'altra. Podríem concloure la «homomensura», com Protàgores, i dir que l'home és la mesura de totes les coses, i que, per exemple, el vent és fred i calent, depenent de sempre de l'individu (relativisme). L'argument de la relativitat perceptiva Un mateix objecte pot produir diferents sensacions en diferents persones o en la mateixa persona en diferents moments, depenent del medi i de la seua constitució.
Quan estem malalts, els aliments que usualment ens semblen de sabor agradable poden tornar-se, per exemple, amargs. Dos persones diferents poden dir del mateix vent que és fred o que és calent. Una mateixa persona pot ficar les seues mans en un poal d'aigua i notar-la freda amb una mà i calenta amb l'altra. Podríem concloure la «homomensura», com Protàgores, i dir que l'home és la mesura de totes les coses, i que, per exemple, el vent és fred i calent, depenent de sempre de l'individu (relativisme).
En canvi, si no acceptem que un mateix objecte puga tindre a la vegada propietats contràries, sembla que això ens aboca a l'escepticisme: no podem saber com és realment l'objecte, perquè no tenim raons per a decantar-nos per una de les dues possibilitats. L'argument de la il·lusió L'argument de la il·lusió Una il·lusió és una situació perceptiva en què un objecte físic es efectivament percebut, però apareix diferent a com en realitat és. L'argument de la il·lusió Una il·lusió és una situació perceptiva en què un objecte físic es efectivament percebut, però apareix diferent a com en realitat és.
En una experiència il·lusòria, ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, que l'objecte ordinari que suposadament s'està percebent no té en realitat. L'argument de la il·lusió Una il·lusió és una situació perceptiva en què un objecte físic es efectivament percebut, però apareix diferent a com en realitat és. En una experiència il·lusòria, ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, que l'objecte ordinari que suposadament s'està percebent no té en realitat. Quan ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, llavors hi ha alguna cosa de la qual som conscients que sí que té aquesta qualitat.
[Principi fenomènic] L'argument de la il·lusió Una il·lusió és una situació perceptiva en què un objecte físic es efectivament percebut, però apareix diferent a com en realitat és. En una experiència il·lusòria, ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, que l'objecte ordinari que suposadament s'està percebent no té en realitat. Quan ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, llavors hi ha alguna cosa de la qual som conscients que sí que té aquesta qualitat. [Principi fenomènic] L'objecte ordinari en qüestió no té, per hipòtesi, la qualitat Q.
L'argument de la il·lusió Una il·lusió és una situació perceptiva en què un objecte físic es efectivament percebut, però apareix diferent a com en realitat és. En una experiència il·lusòria, ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, que l'objecte ordinari que suposadament s'està percebent no té en realitat. Quan ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, llavors hi ha alguna cosa de la qual som conscients que sí que té aquesta qualitat. [Principi fenomènic] L'objecte ordinari en qüestió no té, per hipòtesi, la qualitat Q. En casos d'experiència il·lusòria, no som conscients de l'objecte.
(A) L'argument de la il·lusió Una il·lusió és una situació perceptiva en què un objecte físic es efectivament percebut, però apareix diferent a com en realitat és. En una experiència il·lusòria, ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, que l'objecte ordinari que suposadament s'està percebent no té en realitat. Quan ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, llavors hi ha alguna cosa de la qual som conscients que sí que té aquesta qualitat. [Principi fenomènic] L'objecte ordinari en qüestió no té, per hipòtesi, la qualitat Q. En casos d'experiència il·lusòria, no som conscients de l'objecte.
(A) La mateixa explicació de l'experiència s'ha d'aplicar tant a les experiències verídiques com a les il·lusòries. (B) L'argument de la il·lusió Una il·lusió és una situació perceptiva en què un objecte físic es efectivament percebut, però apareix diferent a com en realitat és. En una experiència il·lusòria, ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, que l'objecte ordinari que suposadament s'està percebent no té en realitat. Quan ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, llavors hi ha alguna cosa de la qual som conscients que sí que té aquesta qualitat. [Principi fenomènic] L'objecte ordinari en qüestió no té, per hipòtesi, la qualitat Q.
En casos d'experiència il·lusòria, no som conscients de l'objecte. (A) La mateixa explicació de l'experiència s'ha d'aplicar tant a les experiències verídiques com a les il·lusòries. (B) Per tant, en casos d'experiència verídica, no som conscients de l'objecte. L'argument de la il·lusió Una il·lusió és una situació perceptiva en què un objecte físic es efectivament percebut, però apareix diferent a com en realitat és. En una experiència il·lusòria, ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, que l'objecte ordinari que suposadament s'està percebent no té en realitat.
Quan ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, llavors hi ha alguna cosa de la qual som conscients que sí que té aquesta qualitat. [Principi fenomènic] L'objecte ordinari en qüestió no té, per hipòtesi, la qualitat Q. En casos d'experiència il·lusòria, no som conscients de l'objecte. (A) La mateixa explicació de l'experiència s'ha d'aplicar tant a les experiències verídiques com a les il·lusòries. (B) Per tant, en casos d'experiència verídica, no som conscients de l'objecte. Si som perceptivament conscients d'un objecte ordinari, això ha de ser bé en una experiència verídica o bé en una il·lusòria.
L'argument de la il·lusió Una il·lusió és una situació perceptiva en què un objecte físic es efectivament percebut, però apareix diferent a com en realitat és. En una experiència il·lusòria, ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, que l'objecte ordinari que suposadament s'està percebent no té en realitat. Quan ens sembla que alguna cosa té una qualitat, Q, llavors hi ha alguna cosa de la qual som conscients que sí que té aquesta qualitat. [Principi fenomènic] L'objecte ordinari en qüestió no té, per hipòtesi, la qualitat Q. En casos d'experiència il·lusòria, no som conscients de l'objecte.
(A) La mateixa explicació de l'experiència s'ha d'aplicar tant a les experiències verídiques com a les il·lusòries. (B) Per tant, en casos d'experiència verídica, no som conscients de l'objecte. Si som perceptivament conscients d'un objecte ordinari, això ha de ser bé en una experiència verídica o bé en una il·lusòria. Per tant, mai som perceptivament conscients dels objectes ordinaris. [Velo de la percepció] L'argument de l'al·lucinació L'argument de l'al·lucinació Una al·lucinació és una experiència que sembla exactament igual que una percepció verídica d'un objecte ordinari, però on no hi ha tal objecte per a ser percebut.
L'argument de l'al·lucinació Una al·lucinació és una experiència que sembla exactament igual que una percepció verídica d'un objecte ordinari, però on no hi ha tal objecte per a ser percebut. Una experiència al·lucinatòria d'un objecte ordinari no és un cas de percepció d'un objecte ordinari. L'argument de l'al·lucinació Una al·lucinació és una experiència que sembla exactament igual que una percepció verídica d'un objecte ordinari, però on no hi ha tal objecte per a ser percebut. Una experiència al·lucinatòria d'un objecte ordinari no és un cas de percepció d'un objecte ordinari.
Les experiències verídiques d'objectes ordinaris i les seues contraparts al·lucinatòries han de rebre la mateixa explicació. L'argument de l'al·lucinació Una al·lucinació és una experiència que sembla exactament igual que una percepció verídica d'un objecte ordinari, però on no hi ha tal objecte per a ser percebut. Una experiència al·lucinatòria d'un objecte ordinari no és un cas de percepció d'un objecte ordinari. Les experiències verídiques d'objectes ordinaris i les seues contraparts al·lucinatòries han de rebre la mateixa explicació. Per tant, no tenim percepció directa d'objectes ordinaris en l'experiència verídica.
L'argument causal de la percepció L'argument causal de la percepció La percepció d'un objecte O implica una cadena causal que dona lloc a una experiència E. L'argument causal de la percepció La percepció d'un objecte O implica una cadena causal que dona lloc a una experiència E. És possible produir una experiència E qualitativament indistingible sense la presència d'O (p. ex., mitjançant estimulació cerebral). L'argument causal de la percepció La percepció d'un objecte O implica una cadena causal que dona lloc a una experiència E. És possible produir una experiència E qualitativament indistingible sense la presència d'O (p. ex., mitjançant estimulació cerebral).
Si una experiència E es pot produir tant amb O com sense O, aleshores la presència d'O no és necessària per a determinar la seua naturalesa immediata. L'argument causal de la percepció La percepció d'un objecte O implica una cadena causal que dona lloc a una experiència E. És possible produir una experiència E qualitativament indistingible sense la presència d'O (p. ex., mitjançant estimulació cerebral). Si una experiència E es pot produir tant amb O com sense O, aleshores la presència d'O no és necessària per a determinar la seua naturalesa immediata. Si dues experiències són qualitativament indistingibles, comparteixen la mateixa naturalesa immediata.
L'argument causal de la percepció La percepció d'un objecte O implica una cadena causal que dona lloc a una experiència E. És possible produir una experiència E qualitativament indistingible sense la presència d'O (p. ex., mitjançant estimulació cerebral). Si una experiència E es pot produir tant amb O com sense O, aleshores la presència d'O no és necessària per a determinar la seua naturalesa immediata. Si dues experiències són qualitativament indistingibles, comparteixen la mateixa naturalesa immediata. La naturalesa immediata de E no depén necessàriament d'O. L'argument causal de la percepció La percepció d'un objecte O implica una cadena causal que dona lloc a una experiència E.
És possible produir una experiència E qualitativament indistingible sense la presència d'O (p. ex., mitjançant estimulació cerebral). Si una experiència E es pot produir tant amb O com sense O, aleshores la presència d'O no és necessària per a determinar la seua naturalesa immediata. Si dues experiències són qualitativament indistingibles, comparteixen la mateixa naturalesa immediata. La naturalesa immediata de E no depén necessàriament d'O. Allò que percebem directament en E no pot ser O, sinó que ha de ser un estat intern. L'argument de la pobresa de l'estímul L'argument de la pobresa de l'estímul L'estímul sensorial S que rep el subjecte és limitat, ambigu o incomplet (p.
ex., projeccions 2D, soroll). L'argument de la pobresa de l'estímul L'estímul sensorial S que rep el subjecte és limitat, ambigu o incomplet (p. ex., projeccions 2D, soroll). Diferents objectes són compatibles amb el mateix estímul S. L'argument de la pobresa de l'estímul L'estímul sensorial S que rep el subjecte és limitat, ambigu o incomplet (p. ex., projeccions 2D, soroll). Diferents objectes són compatibles amb el mateix estímul S. No obstant això, l'experiència perceptiva E és determinada (el subjecte percep un objecte concret amb propietats definides). L'argument de la pobresa de l'estímul L'estímul sensorial S que rep el subjecte és limitat, ambigu o incomplet (p.
ex., projeccions 2D, soroll). Diferents objectes són compatibles amb el mateix estímul S. No obstant això, l'experiència perceptiva E és determinada (el subjecte percep un objecte concret amb propietats definides). Si l'estímul sensorial S és compatible amb múltiples possibilitats, S per si sol no pot determinar E. L'argument de la pobresa de l'estímul L'estímul sensorial S que rep el subjecte és limitat, ambigu o incomplet (p. ex., projeccions 2D, soroll). Diferents objectes són compatibles amb el mateix estímul S. No obstant això, l'experiència perceptiva E és determinada (el subjecte percep un objecte concret amb propietats definides).
Si l'estímul sensorial S és compatible amb múltiples possibilitats, S per si sol no pot determinar E. El contingut de l'experiència E no està determinat únicament per S. L'argument de la pobresa de l'estímul L'estímul sensorial S que rep el subjecte és limitat, ambigu o incomplet (p. ex., projeccions 2D, soroll). Diferents objectes són compatibles amb el mateix estímul S. No obstant això, l'experiència perceptiva E és determinada (el subjecte percep un objecte concret amb propietats definides). Si l'estímul sensorial S és compatible amb múltiples possibilitats, S per si sol no pot determinar E. El contingut de l'experiència E no està determinat únicament per S.
Calen factors addicionals (interns al subjecte: inferències, coneixement previ, estructures perceptives) per explicar E. I ara què…? I ara què…? Escepticisme: suspensió del judici sobre els objectes del món extern. I ara què…? Escepticisme: suspensió del judici sobre els objectes del món extern. «The way of ideas» (encunyat per Thomas Reid): el que percebem són entitats mentals (idees, impressions, dades dels sentits, etc.). I ara què…? Escepticisme: suspensió del judici sobre els objectes del món extern. «The way of ideas» (encunyat per Thomas Reid): el que percebem són entitats mentals (idees, impressions, dades dels sentits, etc.).
Realisme indirecte (representacionalisme) (Descartes i Locke): Percebem representacions mentals (idees) del món extern, que són causades pels objectes del món extern. Distinció entre qualitats primàries i qualitats secundàries. Podem conèixer les qualitats primàries dels objectes. El coneixement del món extern recau en les nostres representacions mentals. I ara què…? Escepticisme: suspensió del judici sobre els objectes del món extern. «The way of ideas» (encunyat per Thomas Reid): el que percebem són entitats mentals (idees, impressions, dades dels sentits, etc.).
Realisme indirecte (representacionalisme) (Descartes i Locke): Percebem representacions mentals (idees) del món extern, que són causades pels objectes del món extern. Distinció entre qualitats primàries i qualitats secundàries. Podem conèixer les qualitats primàries dels objectes. El coneixement del món extern recau en les nostres representacions mentals. Empirisme escèptic (Hume): Percebem representacions mentals (impressions e idees). Els objectes són «feixos de percepcions» en la nostra ment. No podem demostrar racionalment la connexió causal percepció-món, però tenim inclinació natural a creure que existeix el món extern. I ara què…?
Escepticisme: suspensió del judici sobre els objectes del món extern. «The way of ideas» (encunyat per Thomas Reid): el que percebem són entitats mentals (idees, impressions, dades dels sentits, etc.). Realisme indirecte (representacionalisme) (Descartes i Locke): Percebem representacions mentals (idees) del món extern, que són causades pels objectes del món extern. Distinció entre qualitats primàries i qualitats secundàries. Podem conèixer les qualitats primàries dels objectes. El coneixement del món extern recau en les nostres representacions mentals. Empirisme escèptic (Hume): Percebem representacions mentals (impressions e idees).
Els objectes són «feixos de percepcions» en la nostra ment. No podem demostrar racionalment la connexió causal percepció-món, però tenim inclinació natural a creure que existeix el món extern. Idealisme subjectiu (Berkeley) Percebem representacions mentals (idees). L'existència de les idees depèn de Déu. No existeixen els objectes materials, sols existeixen les ments i Déu. Podem tindre coneixement d'ells. I ara què…? Escepticisme: suspensió del judici sobre els objectes del món extern. «The way of ideas» (encunyat per Thomas Reid): el que percebem són entitats mentals (idees, impressions, dades dels sentits, etc.).
Realisme indirecte (representacionalisme) (Descartes i Locke): Percebem representacions mentals (idees) del món extern, que són causades pels objectes del món extern. Distinció entre qualitats primàries i qualitats secundàries. Podem conèixer les qualitats primàries dels objectes. El coneixement del món extern recau en les nostres representacions mentals. Empirisme escèptic (Hume): Percebem representacions mentals (impressions e idees). Els objectes són «feixos de percepcions» en la nostra ment. No podem demostrar racionalment la connexió causal percepció-món, però tenim inclinació natural a creure que existeix el món extern.
Idealisme subjectiu (Berkeley) Percebem representacions mentals (idees). L'existència de les idees depèn de Déu. No existeixen els objectes materials, sols existeixen les ments i Déu. Podem tindre coneixement d'ells. Idealisme transcendental (Kant) Percebem representacions mentals (fenòmens). Existeix un món extern (noümen) que no podem conèixer com a objecte de la nostra experiència, però que ens afecta. La forma de la sensibilitat (espai i temps) i les categories de l'enteniment possibiliten el coneixement dels fenòmens. I ara què…? Escepticisme: suspensió del judici sobre els objectes del món extern.
«The way of ideas» (encunyat per Thomas Reid): el que percebem són entitats mentals (idees, impressions, dades dels sentits, etc.). Realisme indirecte (representacionalisme) (Descartes i Locke): Percebem representacions mentals (idees) del món extern, que són causades pels objectes del món extern. Distinció entre qualitats primàries i qualitats secundàries. Podem conèixer les qualitats primàries dels objectes. El coneixement del món extern recau en les nostres representacions mentals. Empirisme escèptic (Hume): Percebem representacions mentals (impressions e idees). Els objectes són «feixos de percepcions» en la nostra ment.
No podem demostrar racionalment la connexió causal percepció-món, però tenim inclinació natural a creure que existeix el món extern. Idealisme subjectiu (Berkeley) Percebem representacions mentals (idees). L'existència de les idees depèn de Déu. No existeixen els objectes materials, sols existeixen les ments i Déu. Podem tindre coneixement d'ells. Idealisme transcendental (Kant) Percebem representacions mentals (fenòmens). Existeix un món extern (noümen) que no podem conèixer com a objecte de la nostra experiència, però que ens afecta. La forma de la sensibilitat (espai i temps) i les categories de l'enteniment possibiliten el coneixement dels fenòmens.
Fenomenalisme (Mill, primer Russell) Percebem entitats mentals (sense-data). No sabem si existeixen els objectes materials; resulta irrellevant. Objectes com «possibilitats permanents de sensació». Podem tindre coneixement dels objectes en quant que són construccions mentals. Comprovació empírica. I ara què…? Escepticisme: suspensió del judici sobre els objectes del món extern. «The way of ideas» (encunyat per Thomas Reid): el que percebem són entitats mentals (idees, impressions, dades dels sentits, etc.). Realisme indirecte (representacionalisme) (Descartes i Locke): Percebem representacions mentals (idees) del món extern, que són causades pels objectes del món extern.
Distinció entre qualitats primàries i qualitats secundàries. Podem conèixer les qualitats primàries dels objectes. El coneixement del món extern recau en les nostres representacions mentals. Empirisme escèptic (Hume): Percebem representacions mentals (impressions e idees). Els objectes són «feixos de percepcions» en la nostra ment. No podem demostrar racionalment la connexió causal percepció-món, però tenim inclinació natural a creure que existeix el món extern. Idealisme subjectiu (Berkeley) Percebem representacions mentals (idees). L'existència de les idees depèn de Déu. No existeixen els objectes materials, sols existeixen les ments i Déu. Podem tindre coneixement d'ells.
Idealisme transcendental (Kant) Percebem representacions mentals (fenòmens). Existeix un món extern (noümen) que no podem conèixer com a objecte de la nostra experiència, però que ens afecta. La forma de la sensibilitat (espai i temps) i les categories de l'enteniment possibiliten el coneixement dels fenòmens. Fenomenalisme (Mill, primer Russell) Percebem entitats mentals (sense-data). No sabem si existeixen els objectes materials; resulta irrellevant. Objectes com «possibilitats permanents de sensació». Podem tindre coneixement dels objectes en quant que són construccions mentals. Comprovació empírica.
Realisme directe (Austin, McDowell) Percebem directament el món, a través dels nostres òrgans. Els arguments escèptics no estan ben formulats i llavors no tenen la força suposada. El nostre coneixement del món extern està justificat per la nostra percepció, guiada conceptualment.