Plató
Flashcards
- A quines teories s'oposava Plató i en què creia respecte a la veritat?
- Plató creia en l'existència d'una última veritat, oposant-se al relativisme i escepticisme dels sofistes.
- Quines són les característiques principals del món sensible i del món intel·ligible segons Plató?
- El món sensible està format pels éssers que veiem i toquem, sent imperfectes, temporals i canviants. El món intel·ligible és el món de les idees, captables per la raó, caracteritzat per l'estabilitat, permanència, immutabilitat i eternitat.
- Què explica la Teoria de la Participació de Plató?
- La Teoria de la Participació explica que les idees actuen com a models immutables de les coses sensibles, establint una relació entre els dos àmbits de la realitat.
- Com s'estructura la jerarquia de les idees segons Plató en 'La República'?
- La jerarquia de les idees, segons 'La República', s'ordena en una piràmide amb la Idea del Bé al capdamunt, seguida per la Unitat, Semblança i Multiplicitat; després la Bondat, Bellesa i Justícia; i finalment els Arqueotips (foc, home, arbre).
Preguntes tipus test
- Quina era la postura de Plató respecte a les teories dels sofistes sobre la veritat?
- a) Va donar suport a les teories relativistes per la seva flexibilitat.
- b) No va tenir una postura clara sobre el coneixement absolut.
- c) Es va oposar a les teories relativistes i escèptiques dels sofistes.
- d) Considerava que la veritat era una qüestió de creença personal.
Resposta: c) Es va oposar a les teories relativistes i escèptiques dels sofistes.. Plató es va oposar directament a les teories dels sofistes, que defensaven el relativisme i l'escepticisme, ja que ell creia fermament en l'existència d'una veritat última i objectiva.
- Quina afirmació descriu millor el Món Intel·ligible segons Plató?
- a) Està format pels éssers que podem veure i tocar.
- b) És el món de les idees, únicament captables a través de la raó.
- c) Es caracteritza per ser imperfecte i canviant.
- d) És temporal i mutable, com el món sensible.
Resposta: b) És el món de les idees, únicament captables a través de la raó.. El món intel·ligible, segons Plató, és el món de les idees, les quals són captables exclusivament a través de la raó, no mitjançant els sentits, i es caracteritzen per ser estables, permanents, immutables i eternes.
- Segons la Teoria de la Participació de Plató, quina és la relació entre les idees i les coses?
- a) Que el món sensible és una il·lusió completa i sense cap relació amb la realitat.
- b) Que les idees són meres representacions mentals de les coses existents.
- c) Que els éssers humans no poden apropar-se mai a les idees universals.
- d) Que les idees actuen com a models immutables dels quals les coses sensibles participen.
Resposta: d) Que les idees actuen com a models immutables dels quals les coses sensibles participen.. La Teoria de la Participació explica la relació entre el món sensible i l'intel·ligible. Les coses sensibles 'participen' de les idees, les quals actuen com a models immutables, permetent que, per exemple, diverses coses belles puguin ser-ho en virtut de la Idea de Bellesa.
René Descartes
Flashcards
- Per què es considera a René Descartes un filòsof racionalista?
- Descartes és un racionalista perquè confia en la raó com a eina principal per conèixer el món, a diferència dels empiristes que es basen en els sentits.
- Quina és la diferència entre el dubte metòdic i el dubte hiperbòlic en la filosofia de Descartes?
- El dubte metòdic és la tècnica de Descartes de suprimir totes les opinions i falses creences per trobar una veritat absoluta i indubtable. El dubte hiperbòlic és la forma extrema d'aquest dubte, on es dubta de tot, fins i tot de l'existència del món exterior i dels sentits.
- Per què Descartes no es pot fiar dels sentits en la seva recerca de la veritat?
- Descartes no es pot fiar dels sentits perquè considera que sovint ens enganyen, i fins i tot planteja la hipòtesi d'un geni maligne que podria confondre'ns i fer-nos creure falsedats.
- Quina és la primera veritat indubtable que estableix Descartes i com s'entén?
- La primera veritat indubtable que troba Descartes és el 'cogito cartesiano': 'penso, per tant existeixo'. Aquesta veritat és una intuïció, una idea clara i distinta que no pot ser qüestionada.
Preguntes tipus test
- Quina afirmació descriu millor la posició de René Descartes respecte al coneixement?
- a) Confia principalment en els sentits per captar la realitat.
- b) Deposita la seva confiança en la raó com a eina per conèixer el món.
- c) Utilitza el mètode dialèctic per establir veritats absolutes.
- d) El seu dubte metòdic el porta a negar la possibilitat de coneixement.
Resposta: b) Deposita la seva confiança en la raó com a eina per conèixer el món.. Descartes és un filòsof racionalista, la qual cosa implica que la raó és l'eina fonamental per accedir al coneixement veritable. La confiança en els sentits és característica de l'empirisme, i el mètode dialèctic és més propi de Plató. El dubte metòdic és un instrument, no la base de la seva confiança en la raó.
- Què significa el 'dubte hiperbòlic' en la filosofia de Descartes?
- a) És la forma més radical del dubte, que qüestiona fins i tot l'existència del món exterior i la fiabilitat dels sentits.
- b) És el procés pel qual es simplifiquen les idees complexes en parts més simples per a la seva anàlisi.
- c) És la idea innata que permet demostrar l'existència de Déu com a ésser perfecte.
- d) Fa referència a la capacitat de la voluntat d'acceptar idees incorrectes, portant a l'error.
Resposta: a) És la forma més radical del dubte, que qüestiona fins i tot l'existència del món exterior i la fiabilitat dels sentits.. El dubte hiperbòlic és la fase més radical del dubte metòdic, on Descartes dubta de l'existència de tot, inclosos els sentits i el món exterior, per trobar una veritat que sigui absolutament indubtable. Les altres opcions descriuen elements del seu mètode o conclusions, però no el dubte hiperbòlic en si.
- Després d'aplicar el dubte hiperbòlic, quina és la primera veritat que Descartes troba completament evident?
- a) La certesa de l'existència del món exterior a través dels sentits.
- b) La demostració de l'existència de Déu mitjançant l'argument cosmològic.
- c) La seva pròpia existència com a subjecte pensant ('cogito cartesià').
- d) La fiabilitat de les matemàtiques com a ciència universal.
Resposta: c) La seva pròpia existència com a subjecte pensant ('cogito cartesià').. La primera veritat que Descartes troba indubtable és la seva pròpia existència com a ésser pensant ('penso, per tant existeixo'). Aquesta veritat s'entén per intuïció, com una idea clara i distinta que no pot ser negada sense contradicció. No és una deducció a partir del món exterior, ni una creença basada en els sentits.
David Hume
Flashcards
- Quina era la posició filosòfica principal de David Hume respecte a l'origen del coneixement?
- David Hume era un filòsof empirista, que significa que creia que tot el coneixement prové de l'experiència i dels sentits.
- Segons Hume, quina és la diferència clau entre impressions i idees?
- Les impressions són percepcions més vives i immediates, resultants del coneixement a través dels sentits. Les idees, en canvi, són menys vives, apareixen després i són còpies debilitades de les impressions originals.
- Hume acceptava l'existència d'idees innates, com Descartes?
- Hume negava l'existència d'idees innates, argumentant que tot el nostre coneixement té el seu origen en l'experiència.
- Quin paper té la imaginació en la constitució del coneixement segons Hume?
- La imaginació és la facultat que permet combinar idees simples per a formar idees complexes de manera lliure, anant més enllà de la simple conservació de les impressions que fa la memòria.
Preguntes tipus test
- Què significa que David Hume sigui considerat un filòsof empirista?
- a) Que la raó és la font principal de tot coneixement, actuant a priori.
- b) Que les idees innates són el fonament de la veritat universal.
- c) Que el coneixement prové dels sentits i l'experiència és l'única font vàlida.
- d) Que el subjecte és la base del coneixement absolut i indubtable.
Resposta: c) Que el coneixement prové dels sentits i l'experiència és l'única font vàlida.. Hume és un filòsof empirista, la qual cosa implica que el coneixement vàlid prové exclusivament de l'experiència i dels sentits, i que la raó actua a posteriori, processant aquestes dades sensibles.
- Quina és la principal diferència entre impressions i idees en la filosofia de Hume?
- a) Les impressions són records d'idees, mentre que les idees són percepcions directes.
- b) Les impressions són percepcions vives i immediates, i les idees són còpies debilitades d'aquestes.
- c) Les impressions provenen de la raó, i les idees de l'experiència.
- d) No hi ha cap distinció significativa, són termes intercanviables.
Resposta: b) Les impressions són percepcions vives i immediates, i les idees són còpies debilitades d'aquestes.. Segons Hume, les impressions són percepcions més vives i immediates, mentre que les idees són menys vives i deriven directament de les impressions, sent-ne una còpia debilitada en el pensament.
- Quina és la postura de Hume respecte a les idees innates?
- a) Nega la seva existència, ja que tot coneixement prové de l'experiència.
- b) Les considera un tipus especial d'impressions molt vives.
- c) Les accepta com a veritats universals i necessàries.
- d) Les redueix a simples conjectures de la imaginació.
Resposta: a) Nega la seva existència, ja que tot coneixement prové de l'experiència.. Hume nega explícitament l'existència d'idees innates, defensant que tot el nostre coneixement s'origina i es redueix a percepcions que provenen de l'experiència.
Immanuel Kant
Flashcards
- Quin era el principal objectiu d'Immanuel Kant en la seva filosofia?
- Kant considerava que la filosofia estava estancada i es proposava analitzar els límits i les possibilitats de la raó humana per tal de fer-la avançar, a diferència de la ciència que sí que progressava ràpidament.
- Quina és la distinció que fa Kant entre 'matèria' i 'forma' en el coneixement humà?
- La matèria es refereix al contingut del coneixement (les dades que rebem), mentre que la forma és l'organització o estructura que el subjecte dona a aquestes dades per tal de donar-los sentit.
- Quina és la diferència entre un judici 'a priori' i un 'a posteriori' segons Kant?
- Un judici a priori és independent de l'experiència i la seva afirmació és veritable per si mateixa, mentre que un judici a posteriori depèn de l'experiència per saber si és veritable o fals.
- Explica què és un 'judici sintètic a priori' segons Kant i per què és fonamental per a la ciència.
- Un judici sintètic a priori és aquell en què el predicat aporta informació nova que no està continguda en el subjecte, però que és necessari i universal, i per tant, amplia el nostre coneixement del món (com 'Tot fenomen té una causa').
Preguntes tipus test
- Quin era un dels motius principals que va impulsar Kant a fer una anàlisi de la raó humana?
- a) Per demostrar que la raó humana és il·limitada en el seu abast.
- b) Per refutar completament l'existència de Déu i l'ànima.
- c) Per establir la superioritat de la filosofia sobre la ciència.
- d) Per analitzar els límits i les possibilitats de la raó humana i entendre el seu progrés.
Resposta: d) Per analitzar els límits i les possibilitats de la raó humana i entendre el seu progrés.. Kant es preguntava per què la ciència progressava ràpidament mentre la filosofia semblava estancada. La seva anàlisi dels judicis i les facultats de coneixement tenia com a objectiu establir els límits i les possibilitats de la raó humana per fonamentar un coneixement sòlid i universal, com el científic.
- Quina característica defineix millor els judicis analítics a priori segons Kant?
- a) Amplien el nostre coneixement del món real.
- b) Depenen de l'experiència per ser verificats.
- c) Són necessaris i universals, però no amplien el nostre coneixement del món.
- d) Són la base de les ciències empíriques com la física.
Resposta: c) Són necessaris i universals, però no amplien el nostre coneixement del món.. Els judicis analítics a priori, com 'El tot és més gran que les parts', són universals i necessaris perquè la informació del predicat ja està inclosa en el subjecte, però no afegeixen nou coneixement sobre el món. Són vàlids sense necessitat d'experiència.
- Quin tipus de judici és 'La calor dilata els cossos' segons la classificació de Kant?
- a) Amplien el nostre coneixement i la seva veritat depèn de l'experiència.
- b) Són universals i necessaris, independents de l'experiència.
- c) No aporten informació nova al subjecte.
- d) Són el fonament de la metafísica kantiana.
Resposta: a) Amplien el nostre coneixement i la seva veritat depèn de l'experiència.. Un judici sintètic a posteriori, com 'La calor dilata els cossos', amplia el nostre coneixement (sintètic) perquè el predicat afegeix informació nova al subjecte, i la seva veritat depèn de l'experiència (a posteriori).
John Stuart Mill
Flashcards
- En què consisteix el principi d'utilitat segons John Stuart Mill?
- Una acció és correcta quan promou la felicitat.
- Quina mena d'ètica és l'utilitarisme de Mill?
- És una ètica conseqüencialista, ja que la bondat d'una acció es valora per les seves conseqüències.
- Per què es va anomenar a l'utilitarisme una 'moral de porcs'?
- Perquè identificava la felicitat amb els plaers més grossers o corporals, comparant-los amb els d'un porc.
- Com va respondre Mill a la crítica de la 'moral de porcs'?
- Stuart Mill defensava que s'ha de valorar la qualitat dels plaers, no només la quantitat, i que l'ésser humà té facultats superiors que permeten plaers més valuosos.
Preguntes tipus test
- Segons el principi d'utilitat de John Stuart Mill, quan es considera que una acció és correcta?
- a) Una acció és correcta si es basa en la intenció de l'agent.
- b) Una acció és correcta si s'ajusta a una virtut moral predefinida.
- c) Una acció és correcta quan promou la felicitat.
- d) Una acció és correcta si només genera plaers corporals.
Resposta: c) Una acció és correcta quan promou la felicitat.. El principi d'utilitat de John Stuart Mill estableix que una acció és correcta quan promou la felicitat. La bondat d'una acció es mesura per la seva capacitat de generar benestar, no per la intenció, la virtut o si és un plaer exclusivament corporal.
- Com es classifica l'ètica utilitarista de John Stuart Mill?
- a) Ètica deontològica, basada en el deure.
- b) Ètica conseqüencialista, basada en els resultats.
- c) Ètica de la virtut, basada en el caràcter.
- d) Ètica intuïcionista, basada en la percepció directa del bé.
Resposta: b) Ètica conseqüencialista, basada en els resultats.. L'utilitarisme de Mill és una ètica conseqüencialista perquè avalua la moralitat de les accions segons les seves conseqüències. La bondat d'una acció no es determina per les intencions que la motiven, sinó pels resultats que produeix en termes de felicitat.
- La crítica que qualificava l'utilitarisme de 'moral de porcs' es basava en el fet que, suposadament, aquest corrent:
- a) Identificava la felicitat amb els plaers més grossers o corporals.
- b) Promovia l'egoisme i l'individualisme extrem.
- c) Defensava la superioritat dels plaers intel·lectuals sobre els corporals.
- d) No considerava les conseqüències de les accions.
Resposta: a) Identificava la felicitat amb els plaers més grossers o corporals.. La crítica de 'moral de porcs' es feia a l'utilitarisme perquè, segons els seus detractors, identificava la felicitat amb els plaers més grossers o materials, semblants als que experimenten els animals, sense tenir en compte la qualitat o la dimensió intel·lectual dels plaers humans.
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Flashcards
- Quines van ser les principals influències en la filosofia de Friedrich Wilhelm Nietzsche?
- La filologia clàssica, Wagner i Schopenhauer.
- Menciona dues obres destacades de Nietzsche.
- Així parlà Zaratustra i Més enllà del bé i del mal.
- Quina és la relació de Nietzsche amb el llenguatge en el context de la 'Transvaloració dels valors'?
- Afirma que el pensament conscient només és possible amb l'ajuda del llenguatge i que deixar de pensar implica negar-se a fer-ho en la presó del llenguatge.
- Què simbolitza Apol·lo en la contraposició apol·línia/dionisíaca de Nietzsche?
- Apol·lo representa el món lluminós i brillant dels déus, associat a l'idealisme.
Preguntes tipus test
- Quines dades biogràfiques són correctes sobre Friedrich Wilhelm Nietzsche?
- a) Va néixer a Alemanya el 1800 i va morir el 1870.
- b) Va néixer a Prússia el 1844 i va morir el 1900.
- c) Va néixer a Suïssa el 1850 i va morir el 1920.
- d) Va néixer a Àustria el 1830 i va morir el 1890.
Resposta: b) Va néixer a Prússia el 1844 i va morir el 1900.. Nietzsche va néixer a Prússia el 1844 i va morir el 1900, després de rebre influències de la filologia clàssica, Wagner i Schopenhauer, tal com s'indica en la seva biografia.
- Quina posició adopta la filosofia de Nietzsche respecte a la religió?
- a) Defensa el teisme.
- b) Defensa l'agnosticisme.
- c) Defensa l'ateisme.
- d) No pren cap posició sobre la religió.
Resposta: c) Defensa l'ateisme.. Nietzsche defensa l'ateisme, una posició que s'esmenta explícitament com a part de la seva filosofia, especialment en el context de la 'Transvaloració dels valors'.
- En la contraposició apol·línia/dionisíaca, què simbolitza el déu Apol·lo?
- a) Representa el món lluminós i brillant dels déus, associat a l'idealisme.
- b) Simbolitza la força imparable de la vida, sense barreres ni límits.
- c) Representa la vida amb totes les seves imperfeccions i defectes.
- d) És una figura que Nietzsche va rebutjar completament.
Resposta: a) Representa el món lluminós i brillant dels déus, associat a l'idealisme.. Apol·lo representa el món lluminós i brillant dels déus i s'associa a l'idealisme, mentre que Dionís representa la vida tal qual, amb les seves imperfeccions.
Martha Nussbaum
Flashcards
- On va néixer Martha Nussbaum i quina va ser la seva formació acadèmica principal?
- Va néixer l'any 1947 a Nova York i va estudiar teatre, llengües clàssiques, Dret i Ètica a Harvard.
- Quins són els pilars fonamentals de la filosofia de Martha Nussbaum?
- La seva filosofia es basa en l'ètica, la política i el dret, tractant definicions del bé, la justícia, la igualtat i la llibertat, incloent els drets de les dones.
- Què és la 'Teoria de les capacitats' de Martha Nussbaum?
- És un enfocament de l'economia del benestar que es centra en les oportunitats reals que tenen les persones per viure una vida digna i plena, en lloc de només en indicadors econòmics com el PIB.
- Per què Martha Nussbaum critica el Producte Interior Brut (PIB) com a mesura de benestar?
- Perquè és un indicador simplista que agrega molts aspectes de la vida humana en un sol número, amaga les desigualtats socials i tracta les persones com a mitjans en lloc de fins.
Preguntes tipus test
- Quines són les tres àrees principals en què es basa la filosofia de Martha Nussbaum?
- a) L'economia clàssica i la sociologia.
- b) La filosofia analítica i la lògica formal.
- c) L'ètica, la política i el dret.
- d) La metafísica i l'epistemologia.
Resposta: c) L'ètica, la política i el dret.. La biografia de Martha Nussbaum indica clarament que, a més de la seva formació en teatre i llengües clàssiques, va obtenir un doctorat en Dret i Ètica a Harvard, i la seva filosofia es basa en l'ètica, la política i el dret. No es menciona que s'especialitzés en economia clàssica o filosofia analítica com a eixos principals.
- Quin és l'objectiu principal de la 'Teoria de les capacitats' de Martha Nussbaum?
- a) Mesurar el creixement econòmic d'un país mitjançant el PIB.
- b) Garantir les condicions dignes perquè cada persona pugui viure una vida plena.
- c) Promoure la llibertat individual sense intervenció estatal.
- d) Establir un sistema de drets humans teòric sense aplicar-los.
Resposta: b) Garantir les condicions dignes perquè cada persona pugui viure una vida plena.. La 'Teoria de les capacitats' de Nussbaum se centra en garantir que les persones adquireixin un llindar mínim de capacitat combinada, amb l'objectiu de garantir condicions dignes per a cada persona. No busca només el creixement econòmic o la felicitat agregada, sinó la qualitat de vida individual i la justícia social.
- Per què, segons Nussbaum, el Producte Interior Brut (PIB) no és un enfocament vàlid per mesurar el benestar d'una població?
- a) Només considera el sector industrial i no els serveis.
- b) No té en compte la inflació ni els tipus de canvi.
- c) És massa difícil de calcular per a la majoria dels països.
- d) És un indicador simplista que amaga desigualtats i no reflecteix la qualitat de vida real de les persones.
Resposta: d) És un indicador simplista que amaga desigualtats i no reflecteix la qualitat de vida real de les persones.. Nussbaum critica el PIB perquè tracta les persones com a mitjans i no com a fins, amaga desigualtats socials en mesurar la població en conjunt, redueix la complexitat de la qualitat de vida a un sol número, i no ofereix informació sobre aspectes vitals com la salut o l'educació.
I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.
Text del document
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA SELECTIVITAT 2025 Marti Bosch Molina Maig 2025 2n Batxillerat INDEX PLATÓ .....................................................................................................................2 RENÉ DESCARTES....................................................................................................3 DAVID HUME ...........................................................................................................4 IMMANUEL KANT .....................................................................................................6 JOHN STUART MILL ..................................................................................................9 FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE...........................................................................
10 MARTHA NUSSBAUM ............................................................................................. 11 PLATÓ Es va oposar a les teories relativistes i escèptiques dels sofistes. Plató creia en l'existència d'una última veritat. Si volem conèixer un resultat veritable hem d'anar més enllà de les nostres creences personals. Plató tractava temes com la natura, coneixement i l'ésser humà. 1.2 MÓN SENSIBLE I INTEL·LIGIBLE Món sensible: format pels éssers que veiem i toquem. Imperfectes Temporals Canviants Immutables Món intel·ligible: món de les idees, únicament captables a través de la raó. Estabilitat Permanència Immutabilitat Eternitat 2.
LA TEORIA DE LA PARTICIPACIÓ 2.1 UNA METAFISICA DUALISTA Es dualista ja que distingueix dos ambits de la realitat diferents (Mon sensible i intel·ligible) Les essencies no canvien, ja que pertanyen a un ambit propi, però les cosses si 2.2 LA RELACIÓ ENTRE LES IDEES I LES COSSES Quina es la relacio entre aquests dos àmbits de la realitat? Ex: Cosses belles del nostre voltant formen un conjunt de cosses belles Però si la bellesa es una essencia del mon intel·ligible, com la podem tocar i observar?
Ho expliquem amb ''La teoria de la participació'' les idees actuen com a models immutables de les cosses L'home es pot apropar a les idees mitjançant la raó 2.3 LA JERARQUIA DE LES IDEES En la República: afirma que les idees estan ordenades per una piràmide, dalt les més importants, i a dalt la idea suprema. 1) IDEA DEL BÉ 2) UNITAT, SEMBLANÇA I MULTIPLICITAT 3) BONDAT, BELLESA I JUSTICIA 4) ARQUEOTIPS: FOC, HOME, ARBRE 2.4 EL MITE DEL DEMIÜRG Plató al Timeu explica l'origen de les coses que es generen per mitjà d'una narració El mite del demiürg déu immortal que ordena ens ofereix una interpretació de la creació del cosmos 3.
CIÈNCIA I OPINIÓ Gnoseològica dos formes de saber diferents: DOXA ''opinió'' coneixement del món sensible es realitza per mitjà dels sentits o Es imperfecte o incomplet EPISTEME ''coneixement veritable'' coneixement del mon intel·ligible coneixement autèntic, vàlid per a tothom, universal i vertader s'assoleix amb la raó o Idees eternes i immutables 3.1 EL PAS DE LA DOXA A L'ESPISTEME Per assolir el saber veritable cal realitzar un proces complex d'ascencio dialectica que ens menti des del coneixement sensible fins al de les idees Conjectura allò que percebem que son imatges Si anem mes allà de les imatges Creença Si entenem que els objectes matemàtics pertanyen al món intel·ligible - Haurem assolit el saber absolut Si assolim la idea de bé intel·ligència LA TEORIA DE LA REMINISCENCIA L'existencia d'idees innates ens resulten familiars perque la nostra anima ja ha estat en contacte, pero nosaltres no ho recordem - Permet recordar idees de la nostra anima des d'abans del nostra naixament COS I ÀNIMA 4.
EL DUALISME ANTROPOLÒGIC L'antropologia de Plató és dualista perquè distingeix cos i ànima. Segons Plató, l'ànima és immortal i eterna. El cos és simple i arrossegat per la còpia de la comunitat. LA TEORIA DE LA REENCARNACIÓ Plató creia que després de la mort la nostra ànima pot tornar a la vida i unir-se a un cos nou. - Només serà noble el cos si ha viscut una vida virtuosa. Segons Plató aquest procés es repeteix una vegada i una altra 5.
L'ETICA DEL BÉ Es basa en l'universalisme els valors humans son universals i objectius - Intel·lectualisme moral nomes aquell qui coneix el bé pot realitzar-lo Ex: Si algu es comporta incorrectament inconcientment no es malvat, es ignorant LES PARTS DE L'ÀNIMA Plató distingeix tres parts d'ànima, i correspon una virtut específica: Ànima racional Intel·ligència Dirigeix el cos, virtut: saviesa Ànima irascible Voluntat Defensa, virtut: coratge Ànima concupiscible Desigs corporals Alimentació, virtut: temprança 6. LA POLÍTICA DE PLATÓ Plató tenia un gran interès per la política. - La societat ideal governada per filòsofs. Ordenada amb justícia.
Justícia individual equilibri entre les tres tendències que hi ha a la nostra ànima. Segons Plató, una societat justa és aquella en què cadascú fa allò que li correspon segons el seu tipus d'ànima. TIPUS D'ÀNIMA ÀNIMA CONCUPISCIBLE ÀNIMA IRRASCIBLE ÀNIMA RACIONAL VIRUTUT Moderació Valentia Saviesa PAPER SOCIAL Productors Soldats Filòsofs RENÉ DESCARTES Racionalista confia en la raó com eina que ens permet conèixer el mon Dubte metòdic Suprimeix totes les opinions i falses creences per a trobar la veritat absoluta Duda hiperbòlica dubta de tot per trobar una veritat evident Existeix alguna veritat completament evident?
Per trobar-la, descartes dubta de absolutament tot: dubte hiperbòlic - No ens podem fiar dels sentits hipòtesi del geni maligne que ens confon o Busqueda d'una veritat absoluta ''cogito cartesià'' penso per tant existeixo puc estar del tot segur existeixo subjecte pensant Cogito s'entén per mitja de la intuïció idea clara i distinta Com progressar deductivament?
a traves de l'anàlisi de les idees: - Idees adventícies Provenen del mon exterior (casa, llibre) - Idees factícies Provenen del meu interior (sirena) - Idees innates Continguts mentals interiors des del naixement (perfecció) Existència de deu – idea innata: Dos arguments: - Argument de la finitud humana només un ésser infinitament perfecte pot ser l'origen d'una realitat com la nostra.
- Argument ontològic si definim deu com l'esser mes gran que es pot pensar ha d'existir Descartes afirma la pròpia existència no ha pogut garantir l'existència del mon exterior Solució: Deu es perfecte i bo, no deixaria que visquéssim enganyats Conclusió: existència d'un deu infinitament bo, descartem el solipsisme i l'escepticisme Com és possible que, existint Déu, jo de vegades m'equivoqui i cometi errors? s'explica a traves de la voluntat i l'enteniment - Voluntat i Enteniment: La voluntat pot acceptar idees incorrectes.
- Errors de la Voluntat: Es poden evitar acceptant només allò que es percep amb claredat i distinció Ex: Comparar un producte basant-se en informació confusa El coneixement es basa en dues operacions: - Intuïció: coneixement immediat de les veritats infal·libles - Deducció: Proporciona veritats fermes si s'hi dedica l'atenció necessària.
Discurs del mètode s'apliquen en quatre etapes: o Evidencia establir una veritat clara o Anàlisis Simplificar la idea en parts simples o Síntesi Agrupar aquestes idees simples a traves de connexions de la raó o Repàs Assegurar-se de que s'ha seguit un bon mètode 3 tipus de substancies cada una te un seguit d'atributs - Substancia infinita deu - Substancia pensant activitat mental - Substancia extensa matèria o mon físic DAVID HUME Empirista, nomes creu en allo que veu El subjecte es secundari, la raó va a posteriori Afirma que el coneixement prové dels sentits L'unic coneixement valid es aquell que prové de l'experiencia L'experiencia pot determinar si un coneixement es vàlid o no Per a Hume, l'experiencia es tot el que es rep de les coses que hi ha al món La concepció del coneixement (I): l'origen del coneixement Hume nega l'existencia d'idees innates tot el nostre coneixement te el seu origen en l'experiencia i es redueix en les percepcions Distingeix dos tipus de percepcions: Impressions percepcions mes vives, resultat del coneixement a traves dels sentits.
Idees immediates i apareixen primer Idees menys vivacitat, apareixen després, dades mediates del coneixement amb el seu origen i causa en les impressions i en són una còpia debilitada pel pensament.
Totes les nostres idees provenen d'impressions Una realitat te realitat i validesa si podem identificar La concepció del coneixement (II): La constitució del coneixement Hume analitza les facultats i operacions a traves de les quals s'elabora el coneixement La memoria ens permet convertir les impressions en idees de manera que pot convervar les impressions originals En canvi, impressio molt mes lliure permet combinar idees simples amb d'altres per a formar idees complexes Segons Hume existeix una força que fa que les idees tendeixin a unir-se amb altres lleis d'associació d'idees La concepció del coneixement (III): els tipus de coneixement Dos tipus de coneixement: les relacions d'idees i les questions de fet Relacions d'idees: Fa ús exclusiu de la raó i del principi de no contradicció Analitza i compara les idees per comprendre si el que s'afirma és cert o no Ens proporcionen un saber universal i necessari Ens proporciona una total certesa, pero no amplia el nostre coneixement Té un valor demostratiu i es corresponen amb es enunciats amb les ciencies pures (matematiques, geometria, etc…) Questions de fet: Es necessària l'experiencia Tenen el seu fonament en la relacio de causa i efecte El saber té un valor particular i contingent Amplia el nostre coneixement del mon Es correspon amb els enunciats de les ciencies empiriques (fisica, quimica) Concepció del coneixement (IV): anàlisi de la relació causa-efecte La filosofia abans de Hume pensava que hi havia una connexio necessaria entre causa i efecte Pensaven que era una veritat necessaria, pero hume tenia clar que es una questio de fet Per tant, hume diu: Només veiem que una cosa passa després de l'altra, sempre junts, i propers en el temps i espai Per establir una relació entre causa i efecte s'han de donar tres circumstàncies: Contigüitat (espai-temporal), entre la causa i l'efecte, Prioritat en el temps de la causa Conjunció constant de l'una a l'altre (Sempre que hi ha A, passa B) Però mai veiem una connexió necessària entre les dues.
Només veiem que sempre van juntes. La idea de la causa es complexa, ja que està formada de tres idees Com és que llavors creiem en la causalitat? Hume diu que la ment humana s'ha acostumat a veure que quan passa A, després sempre passa B. Això crea una associació d'idees. - Es l'hàbit el que ens fa creure que si es dóna la causa es donarà l'efecte Per exemple: Si sempre que poso aigua al foc, bull, espero que bullirà la propera vegada, es per aixo que es una creença basada en l'experiencia. La concepció de la realitat (II): l'anàlisi dels conceptes de la metafísica cartesiana Hume no creu que les tres substancies de Descartes es puguin demostrar ni coneixer.
- Es un filosof esceptic pensa que no tenim proves vàlides que ho afirmin Hume critica el cogito cartesia diu que no veiem mai l'ànima com a cosa que sosté els pensaments, el que tenim són impressions canviants A diferencia de Locke i Descartes Hume diu que no podem demostrar el mon material, nomes tenim impressions sensorials, no veiem la causa, sino l'efecte Segons Hume, nomes coneixem allo que perceben fenomenisme IMMANUEL KANT Pensa que la filosofia estava estancada Es proposa fer una anàlisi sobre els límits i possibilitats de la raó humana ''Els humans nomes tenim una racionalitat única'' Que puc conèixer?
Kant es preguntava perquè la ciència avançava tant ràpid i la filosofia no Per respondre cal saber que les ciències estan compostes de judicis: TIPUS DE JUDICIS A PRIORI Independent a l'experiència afirmació veritable. A POSTERIORI Depèn de l'experiència hem de recórrer a l'experiència per a saber si es veritable o fals. ANÀLITICS Predicat no aporta informació nova està contingut al subjecte. Necessaris i universals. No amplien el nostre coneixement del mon ''El tot es mes gran que les parts'' No n'hi ha SINTÈTICS Predicat aporta informació nova, que no esta en el subjecte. Necessaris i universals. Amplien el nostre coneixement sobre el mon.
''Tot fenomen te una causa'' (Fundamentals per les ciències) Amplien el nostre coneixement per mitja de l'experiència ''La calor dilata els cossos'' Com son possibles els judicis sintètics a priori? Ja que el coneixement humà te dos aspectes: la matèria (contingut del coneixement) i la forma (organització que dona sentit allò que coneixem) Gir copernicà canvi de perspectiva en la filosofia occidental en què es posa l'atenció en la manera que el subjecte estructura i conforma allò que coneix. Ex: quadre abstracte és un quadre (matèria) cadascú ho interpreta des de la seva perspectiva i context (forma) Tres facultats per conèixer: 1.
Sensibilitat estètica transcendental Es el procés passiu Relacionat amb els sentits a partir dels quals recollim les dades (matèria), aquestes dades les processes els subjectes (persones) a partir de la seva forma o estructura. Ex: Si veus un quadre, saps que es un quadre per l'experiència, has utilitzat els sentits per a captar aquesta informació Intuïció: contingut de la sensibilitat Dos tipus: o Intuïció empírica: donada per l'experiència Ex: Quadre (de tant penjar-lo saps que va allà) o Intuïció pura: aportades pels subjectes externes espai i temps no requereix experiència, però és causada pel subjecte. 2.
Enteniment analítica transcendental Es el procés actiu S'encarrega d'interpretar les dades de la sensibilitat per a formar conceptes i elaborar judicis es la forma L'enteniment ve donat per dues cosses: 1. L'experiència: socialització (relació amb les persones i l'entorn) 2. Activitat mental pròpia: és l'enteniment que sorgeix a partir d'un agregat d'experiències i idees pròpies 3.
Raó dialèctica transcendental La raó te la funció de buscar judicis mes generals i intenta unificar allò donat per l'enteniment existeix en nosaltres una inclinació que se'ns fa inevitable a intentar sintetitzar els nostres coneixements Això es fa per mitja de 3 idees reguladores Deu La raó busca el un fonament de tota la realitat i elabora la idea de deu aquesta idea unifica l'experiència interna i externa Mon Idea que engloba en un sol concepte tots els fenòmens de l'experiència externa Anima Unifica tots els fenòmens de l'experiència interna Fenomen i noümen Kant imposa dues dimensions de la realitat: El fenomen es la cosa tal com la percebem en si mateixa El noümen es la cosa en si inaccessible per a nosaltres QUE HE DE FER?
Kant critica les ètiques materials teories elaborades pels filòsofs del passat, tenen 3 defectes: - Son a posteriori - Son normes hipotètiques - Son heterònimes Per tant, davant d'aquesta ètica, Kant proposa l'ètica formal: - A priori: els mandats es funden en la raó i no en l'experiència - Autònoma - Formal - Necessària Normes Màximes de conducta: normes individuals que cada persona escull per si mateixa - La raó practica dirigeix aquesta voluntat produint hipotètics que responen a la pregunta ''Què he de fer?'' Imperatius: Son principis pràctics necessaris i vàlids per a tots els sers racionals - Normes que impulsen al subjecte a fer certes accions.
o Hipotètics: Consells pràctics, tils per a la convivència, que manen sota una condició.
No son universalment vàlids, ja que si algú no comparteix aquest fi, no te perquè aplicar la norma de conducta o Categòrics: S'han de complir, tot i que no concordin amb els nostres desitjos L'ètica del deure L'obligació d'ajustar les nostres normes a l'imperatiu categòric explica la importància del deure en l'ètica Kantina Ètica Deontològica (valora la intenció de l'acció) - Acció ajustada al deure comportament s'ajusta a allò que és la nostra obligació - Acció per deure la fem perquè és la nostra obligació, malgrat que estigui en contra dels nostres desigs i les nostres inclinacions - Acció contraria al deure tot i coneixent la seva obligació moral, fa el contrari QUE PUC ESPERAR?
L'ètica de Kant no ens assegura la felicitat ja fem accions per obligacions - Es raonable tenir esperança Si volem creure que el compliment del deure pot ser recompensat amb la felicitat, hem d'acceptar algunes suposicions: Postulats de la raó practica 1) Tenim lliure voluntat: ens permet elegir com actuar i fa possible l'accio moral 2) L'anima es immortal: perquè la vida humana és massa breu per permetre que culmini amb èxit el procés de perfeccionament mora 3) L'existència de deu: cal creure que existeix i que la seva bondat infinita és la garantia que la nostra actuació d'acord amb el deure pot obtenir JOHN STUART MILL 1. En que consisteix el principi d'utilitat?
Una acció es correcta quan promou la felicitat - Per saber si l'acció es bona hem de considerar quines son les conseqüències que pot tenir i com afecten als interessos Per tant, utilitarisme ètica consequencionalista 2. L'utilitarisme no es una ''moral de porcs'' La moral utilitarista identifica la felicitat amb els plaers mes grossers - Per això es diu ''moral de porcs'' Stuart Mill defensava que s'ha de valorar la qualitat dels plaers L'esser humà te unes facultats superiors i l'exercici d'aquestes li permet assolir un tipus de plaer qualitativament distint i mes valuós Per tant, quines son aquestes facultats i els plaers associats?
- Sensibilitat estètica (Ens permet gaudir de les obres d'art) - La intel·ligència (ens permet adquirir una cultura intel·lectual) - Sentiments morals (permet preocupar-nos dels nostres semblants) Plaers corporals no satisfan la necessitat Plaers de l'intel·lecte superiors als corporals i permeten assolir una vida feliç Per tant, Mill es pregunta: quin es el plaer mes desitjable? La dignitat humana 3. Que es la Felicitat?
Els elements d'una vida feliç Per respondre la pregunta, Mill analitza el contingut de la felicitat: La felicitat son moments ocasionals al llarg d'una vida - Objectiu: Minimitzar dolors i maximitzar els plaers hem de desenvolupar una cultura intel·lectual Mill afirma que les causes de la infelicitat son l'egoisme i la falta d'una cultura intel·lectual 4.
L'utilitarisme no es una moral egoista Bentham deia que l'esser humà es mou pel seu propi interès (Mill ho defensa) això va provocar que la gent veies l'utilitarisme com una ideologia individualista Mill deia que el principi d'utilitat no consisteix en aconseguir nomes la felicitat de qui actua, sinó la de tots els que en puguin resultar afectats L'utilitarisme avalua la moralitat de les accions segons les seves conseqüències, i no segons les intencions o virtuts personals. Mill defensa que aquest sistema és el millor per garantir la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE Va néixer al 1844 a Prússia, va rebre influencies de la filologia clàssica, Wagner i Schopenhauer. Durant la seva vida va publicar diverses obres on exposava els seus pensaments i idees - Obres: Així parlà Zaratustra, Més enllà del bé i del mal Finalment va morir l'any 1900 degut a una neomènia LA TRANSVALORACIÓ DELS VALORS Nietzsche afirma que ''deixem de pensar, si ens neguem a fer-ho en la presó del llenguatge o ''tot pensament conscient no es possible mes que amb l'ajuda del llenguatge'' - Com es pot veure en aquestes afirmacions, Nietzsche porta el llenguatge i el joc de conceptes fins a uns extrems mai vistos a l'època.
- Podríem dir que la seva filosofia o t'encanta o la odies o Defensa l'ateisme LA CONTRAPOSICIO APOL·LINI/DIONISIAC En l'obra ''El naixement de la tragèdia, Nietzsche diu que la civilització grega tenia dos maneres d'enfrontar els problemes de la vida: l'apol·línia (del deu apol·lo( i la dionisíaca (de dionis) Apol·lo representa el mon lluminós i brillant dels deus Dionís força imparable de la vida, no coneix barreres ni límits, simbolitza la vida tal qual i com es o Podríem dir que apol·lo representa mes l'idealisme i Dionís la vida amb totes les seves perfeccions i defectes Nietzsche diu que la tragèdia grega es va provocar per la fusió d'aquests dos EL CONEIXEMENT SOTA SOSPIT Nietzsche diu que no hi ha una veritat, sinó diverses interpretacions - El pensament no pot anar mes enllà del que permeten les paraules Per tant, Nietzsche te una posició en la que diu que no hi ha cap veritat absoluta EL PERSPECTIVISME El perspectivisme diu que tot coneixement depèn del punt de vista i de les experiències de qui coneix.
No hi ha una veritat absoluta, sinó diferents visions segons cada perspectiva.
- Segons Nietzsche una idea es útil si incrementa la voluntat de poder Per altra banda, Nietzsche critica (bastant), els conceptes metafísics tradicionals LA GENEALOGIA DE LA MORAL Nietzsche diu que tradicionalment la filosofia sempre ha intentat fomentar la moral a partir d'alguna realitat objectiu, com per exemple Plató amb la idea del be - Nietzsche diu que aquest intents estan condemnats al fracàs, ell creu que l'humà s'ha equivocat MARTHA NUSSBAUM Biografia Va néixer l'any 1947 a Nova York Va estudiar teatre i llengües clàssiques a la Universitat de NY o Va treure's un doctorat en Dret i Ètica a Harvard Va rebre influencies de la filosofia ètica i política dels principals pensadors grecs i romans Sòcrates, Plató, Aristòtil, Kant, Marx, etc…
En els anys 80 va treballar amb la guanyadora del premi Nobel de l'any 1998 Amartya Sen va formular el concepte de les capacitats des d'un punt de vista ètic i polític La seva filosofia es basa en l'ètica, política i dret definicions del be, la justícia, igualtat i la llibertat també va tractar sobre els drets de les dones ''Teoria de les capacitats'' Enfocament de l'economia del benestar Producte Interior Brut: mesura la salut econòmica d'un país - PIB (Índia) Com afecta això en termes de benestar sobre tota la població Exemple de Vasanti: Dona índia abusada pel seu marit, el deixa i va a viure amb germans - Li deixen un espai i diners per treballar - Recorre un crèdit a una ONG Sewa A Índia hi ha: Mala educació formal, desigualtat, violència domestica, contaminació - Per tant, El PIB no li soluciona els problemes - Es una mitjana que tot i haver-hi un creixement econòmic, pot haver-hi una gran desigualtat - Indicador simplista agrega molts aspectes de la vida humana i els redueix en un únic numero Segons Nussbaum les persones han de ser en el centre de l'acció política - Els governs han de garantir una vida digna i de qualitat Perquè no son vàlids aquests enfocaments 1) Tracten les persones com a mitjans i no com a fins mesuren la població en el seu conjunt i no individualment amaguen desigualtats socials 2) Mesuren tot en un sol numero la qualitat de vida es molt mes complexa 3) Agregen diferents aspectes de la vida sense diferenciar-los i els redueixen en un número no ens diuen res sobre la salut, educació, oportunitats, drets, etc...
Ella defensa l'enfocament de les capacitats Persones adquireixin un llindar mínim de capacitat combinada - Objectiu de garantir les condicions dignes per a cada persona - Ètic Quines coses la societat ha de nodrir, protegir, defensar? Persona = fi en si mateix; se centra en les oportunitats, l'elecció (incloent auto definició) Focus en la qualitat de vida i justícia social Relacionat amb els drets humans però aquest enfocament treballa per fer-los efectius - Nussbaum assigna una tasca urgent a l'estat per millorar la qualitat de vida Capacitats Oportunitat que té una persona per viure una vida digna i plena, desenvolupant el seu potencial.
- Ella introdueix algunes distincions o Capacitats bàsiques Facultats innates d'una persona que fan possible el seu desenvolupament i formació (Educació) o Capacitats internes Fan referencia a les diferents característiques d'una persona concreta (Personalitat, capacitats intel·lectuals) o Capacitats combinades Combinació de capacitats internes i condicions socials, polítiques i econòmiques (Participar en la vida política) Capacitats generals 1. Vida 2. Salut física 3. Integritat física 4. Sentits, imaginació i pensaments 5. Emocions 6. Raó pràctica 7. Afiliació 8. Altres especies 9. Joc i Oci 10.
Control de l'entorn polític i material Heterogènies Tenen un valor intrínsec Pertanyen a les persones individuals Educació Sensible al context cultural Diàleg transcultural per fer uns principis No nomes llegir, escriure i matemàtiques o Incloure humanitats, art Obligatòria fins als 16 anys Dignitat humana Dignitat humana valor intrínsec que basat en el fet que les persones son fins en si mateixos i no han de ser tractats mai com a mitjans La dignitat humana no depèn de ningun factor cada humà la té pel fet de ser un esser racional - Per a Nussbaum la dignitat humana inclou les persones amb discapacitats com els animals no humans (A diferencia de Kant) Una bona societat es aquella que ha de garantir la dignitat humana