Problema 69 · Matemàtiques Ii UPF 2012

Tema: Optimització amb restriccions d'igualtat: mètode de Lagrange · Del examen Recull d'exàmens resolts de Matemàtiques II (Part 1: 2012-2019) (2012)

Enunciado

Exercici 5 (Final 2015-16): optimització condicionada i hessià orlat (15 p)

Considerem la funció f(x,y)=1x2yf(x, y) = \frac{1}{x^2 y} sotmesa a la condició x+y=3x + y = 3.

a.

Trobeu els punts crítics mitjançant el mètode dels multiplicadors de Lagrange.

x=x =

y=y =

λ=\lambda =

b.

Classifiqueu localment els punts anteriors calculant el determinant del hessià orlat.

c.

Raoneu detalladament si els punts obtinguts són o no màxims o mínims absoluts (globals).

Enunciado: Problema 69 · Matemàtiques Ii UPF 2012

Solución

Según los criterios oficiales de corrección

a. Coordenada x del punt crític

Solución: 22

a. Coordenada y del punt crític

Solución: 11

a. Valor del multiplicador de Lagrange λ\lambda

Solución: −14-\frac{1}{4} / 14\frac{1}{4}

b. Valor del determinant del hessià orlat ∣H∗(2,1)∣|H^*(2, 1)|

Solución: −38-\frac{3}{8} / 38\frac{3}{8}

b. Classificació local del punt crític

Solución: Mínim local estricte / Mínim local

c. Raonament sobre si el punt és o no extrem absolut (global)

Solución: En el punt estacionari tenim f(2,1)=14f(2, 1) = \frac{1}{4}. Si prenem punts admissibles sobre la recta amb y<0y < 0, com per exemple (4,−1)(4, -1), la funció val f(4,−1)=−116<14f(4, -1) = -\frac{1}{16} < \frac{1}{4}. Per tant, no és un mínim global; a més, quan x→0x \to 0 amb y=3y = 3, f→+∞f \to +\infty, de manera que no existeixen extrems globals.

La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

‹ Problema 62 · 2012 · Problema 70 · 2012 ›

Más ejercicios de Optimització amb restriccions d'igualtat: mètode de Lagrange