Texto del documento
Esquema d'Estudi Ràpid: De la Filosofia Presocràtica a Plató I. Els Presocràtics (Segles VI - V aC) El pas del Mite (explicació religiosa i immutable) al Lógos (explicació racional de la phýsis o naturalesa). Es busca l'Arkhé (principi originador de tot). 1. Escola de Milet (Monistes físics) Tales: Arkhé = Aigua. "Tot és ple de déus" (tot té una naturalesa viva i pròpia, phýsis). Anaximandre: Arkhé = Àpeiron (l'indefinit/il·limitat). Les coses tenen existència cometent "injustícia" i tornen a l'origen per necessitat (tò khreón). Anaxímenes: Arkhé = Aire. Es transforma per enrariment (foc) i densificació (aigua, terra, pedra). 2.
Pitàgores i el Pitagorisme Ànima: Creuen en la metempsicosi (reencarnació). El cos és la presó/tomba de l'ànima (sōma = sēma). Arkhé: Els Números (estructures geomètriques i qualitatives). Simbolisme: La Tetraktys (1+2+3+4 = 10), figura sagrada que representa la totalitat. 3. Heràclit d'Efes ("L'Obscur") El Lógos: Raó o principi comú universal que ho regeix tot. Canvi i Oposats: La realitat és un enfrontament constant de contraris (pólemos). Harmonia: L'oposició genera una harmonia invisible (com la corda d'un arc o d'una lira). Phýsis: "A la naturalesa li agrada ocultar-se". 4. Parmènides d'Elea (Fundador de l'Ontologia) Distingeix dues vies en el seu poema: 1.
Via de la Veritat (Alétheia): "El Ser és i el No-Ser no és". El Ser és un, ingènit, immutable, homogeni i finit com una esfera. 2. Via de l'Opinió (Dóxa): Enganys dels sentits que accepten el canvi. Principi: "Pensar i ser són el mateix". (El seu deixeble Zenó ho defensa amb les paradoxes de la impossibilitat del moviment). 5. Els Pluralistes (Intenten resoldre Parmènides + Heràclit) Empèdocles: 4 elements (Foc, Aire, Aigua, Terra) moguts per l'Amor (unió) i la Discòrdia (separació). Anaxàgores: Partícules infinites o llavors (Homeomeries) ordenades pel Nous (Ment/Intel·ligència). Demòcrit i Leucip (Atomisme): La realitat són Àtoms (indivisibles) que es mouen en el Buit (no-ésser). II.
Plató (427 - 347 aC) 1. Teoria de les Idees (Dualisme) Món Sensible Món Intel·ligible Captat pels sentits. Captat per la raó. Material, imperfecte, canviant. Immaterial, perfecte, immutable. Còpies / Ombres. Idees o Formes (El Bé, la Bellesa, l'Igual). Genera Dóxa (Opinió). Genera Episteme (Ciència / Veritat). Exemple de l'Igual en si (Fedó): A la Terra no hi ha dues fustes 100% iguals, però tenim la idea d'Igualtat Perfecta. Per tant, l'hem hagut de conèixer abans de néixer. 2. Epistemologia: Conèixer és Recordar (Menó) Anàmnesi (Reminiscència): Com que l'ànima és immortal i ha vist les Idees al Món Intel·ligible, quan encarna en un cos ho oblida tot. En veure coses sensibles, "recorda".
Demostració: Sòcrates aconsegueix que un esclau sense educació resolgui un problema de geometria només fent-li preguntes. 3. Psicologia i Ètica: L'Ànima i l'Amor A. El Carro Alat (Fedre) Auriga (Conductor): Part Racional (al cap) Virtut: Prudència / Saviesa. Cavall Blanc (Bo): Part Irascible (al pit) Virtut: Coratge / Fortalesa. Cavall Negre (Dolent): Part Concupiscible (al ventre) Virtut: Temperança. Si el cavall negre es descontrola, l'ànima cau a la terra i queda atrapada en el cos. B. L'Escala de l'Amor (El Banquet) Eros (fill de Poros = recurs i Penia = pobresa) impulsa a cercar la Bellesa: 1. Un cos bell. 2. Tots els cossos bells. 3. La bellesa de l'ànima. 4.
La bellesa de les lleis i accions. 5. La bellesa de les ciències. 6. La Bellesa en si mateixa (Idea pura). 4. Política: El Mite de la Caverna (República, Llibre VII) Presos i ombres: La humanitat atrapada en la ignorància (Dóxa). Sortida a l'exterior: El dolorós procés d'educació (Dialèctica). El Sol exterior: La Idea del Bé (origen de la veritat i la realitat). El Filòsof-Rei: El filòsof té el deure moral i polític de tornar a la caverna per governar la ciutat (Kallipolis) amb justícia.