1. Els presocràtics, els sofistes i Sòcrates
Flashcards
- Què és l'arkhé en el pensament presocràtic?
- El principi unificador de tota la realitat que s'intenta explicar de manera racional mitjançant la raó.
- Quin és l'arkhé segons el filòsof Pitàgores?
- Els nombres, entesos com una estructura racional que permet explicar i comprendre el món.
- Quin és l'arkhé segons la filosofia d'Heràclit?
- El foc, símbol de la realitat en continu canvi i transformació regida pel logos.
- Què va ser el gir antropològic a Atenes?
- El canvi d'interès filosòfic des de la natura i el seu origen cap a l'ésser humà, la moral i la política.
Preguntes tipus test
- Quin paper té el logos en la concepció del canvi segons Heràclit?
- a) Representa la il·lusió dels sentits que impedeix conèixer la unitat pura.
- b) Demostra que el pas del no-ésser a l'ésser és completament impossible.
- c) Atura la transformació constant dels elements per mantenir el món rígid.
- d) Governa les transformacions perquè els canvis tinguin un ordre i sentit.
Resposta: d) Governa les transformacions perquè els canvis tinguin un ordre i sentit.. Segons Heràclit, el canvi no és fruit de l'atzar, sinó que està governat pel logos o raó, que fa que les transformacions tinguin un significat.
- Per quina raó fonamental Parmènides afirma que el canvi és una il·lusió?
- a) Perquè les ànimes es reencarnen periòdicament en diferents éssers vius.
- b) Perquè el foc destrueix constantment la matèria abans de consolidar-se.
- c) Perquè els nombres són l'única entitat que es pot captar directament.
- d) Perquè implicaria passar del no-ésser a l'ésser, cosa que és impossible.
Resposta: d) Perquè implicaria passar del no-ésser a l'ésser, cosa que és impossible.. Parmènides defensa que l'ésser és i el no-ésser no és; com que el canvi exigiria sorgir del no-res o passar al no-ésser, conclou que és lògicament impossible i un engany dels sentits.
- Quin fet històric va impulsar directament la demanda d'ensenyaments sofistes a Atenes?
- a) La introducció de cultes religiosos estrangers promoguts pel govern de Pèricles.
- b) L'exigència d'aprofundir exclusivament en l'astronomia i la cosmologia clàssica.
- c) La instauració de la democràcia i la necessitat d'argumentar en assemblea.
- d) La prohibició estricta de les reunions ciutadanes a l'àgora pública atenesa.
Resposta: c) La instauració de la democràcia i la necessitat d'argumentar en assemblea.. Amb l'aparició de la democràcia durant el govern de Pèricles, saber parlar en públic i convèncer els altres es va convertir en l'eina bàsica per aconseguir poder polític.
2. Plató: Teoria de les Idees, coneixement i antropologia
Flashcards
- Quines són les propietats fonamentals de les Idees en Plató?
- Són eternes, immutables, úniques, intel·ligibles, perfectes, independents i les causes de les coses sensibles.
- Quin esquema reflecteix el dualisme ontològic platònic entre món sensible i intel·ligible?
- Què és la Idea del Bé en la filosofia de Plató?
- És la idea suprema de la jerarquia intel·ligible que il·lumina, dona sentit i possibilita totes les altres idees.
- Què estableix la teoria platònica de la reminiscència o anàmnesi?
- L'ànima immortal ja va conèixer les idees; en unir-se al cos les oblida, i conèixer consisteix a recordar allò oblidat.
Preguntes tipus test
- Observa el quadre comparatiu . Quina característica defineix pròpiament el món intel·ligible en contrast amb el món sensible?
- a) És immutable, universal i només s'hi pot accedir per mitjà de la raó.
- b) És una còpia imperfecta i mutable que captem mitjançant els sentits corporals.
- c) Depèn de la percepció subjectiva de cada individu per poder existir plenament.
- d) Es troba sotmès a un canvi continu i està format per matèria corruptible.
Resposta: a) És immutable, universal i només s'hi pot accedir per mitjà de la raó.. El món intel·ligible o de les idees és autènticament real, immutable, incorruptible i només cognoscible mitjançant la raó, mentre que el món sensible és material, canviant i percebut pels sentits.
- Quin paper atorga Plató a la Idea del Bé dins la jerarquia del món intel·ligible?
- a) Constitueix la idea suprema que il·lumina i possibilita l'existència de totes les altres idees.
- b) Actua com a pont material per transformar les còpies sensibles en realitats eternes.
- c) És l'única idea que manté una dependència directa dels objectes materials.
- d) Representa una idea secundària subordinada a la bellesa i la justícia.
Resposta: a) Constitueix la idea suprema que il·lumina i possibilita l'existència de totes les altres idees.. La Idea del Bé és la idea suprema que es relaciona amb el Sol; il·lumina, dona sentit i possibilita l'existència i coneixement de totes les altres idees.
- En el símil de la línia representat a , a quina disciplina i grau de saber correspon el pensament discursiu o dianoia?
- a) A la física aplicada i al grau de coneixement anomenat creença o pistis.
- b) A la dialèctica filosòfica que investiga directament la idea suprema del Bé.
- c) A les matemàtiques i geometria, utilitzant hipòtesis i imatges sensibles.
- d) A la poesia i les arts que estudien únicament les ombres i les aparences.
Resposta: c) A les matemàtiques i geometria, utilitzant hipòtesis i imatges sensibles.. El pensament discursiu o dianoia correspon al camp de les matemàtiques i la geometria, situat en el món intel·ligible, on es raona a partir d'hipòtesis recolzant-se encara en imatges sensibles.
3. Plató: Ètica, política i estètica
Flashcards
- Què sosté l'intel·lectualisme moral de Plató?
- Només qui coneix el Bé actua bé; qui obra malament ho fa per ignorància o enganyat per les aparences.
- Quina virtut correspon a la part irascible de l'ànima?
- La valentia o fortalesa (andreia), que regula les passions i permet afrontar les dificultats.
- Quin esquema de correspondències ètiques es resumeix aquí?
- La relació entre les quatre virtuts platòniques, les tres parts de l'ànima i les seves funcions respectives.
- Què és la isomorfia entre l'ànima i la ciutat?
- La correspondència estructural exacta entre les tres parts de l'ànima humana i les tres classes socials de la polis platònica.
Preguntes tipus test
- Quina virtut correspon a la part concupiscible de l'ànima segons la doctrina de Plató?
- a) La valentia, encarregada d'afrontar totes les dificultats físiques.
- b) La prudència, orientada al govern racional dels assumptes de la polis.
- c) La justícia, que s'encarrega d'unificar totes les parts de l'ànima humana.
- d) La moderació o temprança, destinada a controlar els desitjos i els plaers.
Resposta: d) La moderació o temprança, destinada a controlar els desitjos i els plaers.. La part concupiscible de l'ànima s'encarrega dels desitjos corporals i els plaers sensibles, i la seva virtut pròpia és la moderació o temprança.
- Com explica l'intel·lectualisme moral platònic l'origen de les males accions?
- a) Com una decisió voluntària i conscient de rebutjar el bé col·lectiu.
- b) Com el compliment natural d'un destí determinat pels déus antics.
- c) Com una feblesa biològica inevitable que no es pot educar mai.
- d) Com una conseqüència directa de la ignorància o l'engany dels sentits.
Resposta: d) Com una conseqüència directa de la ignorància o l'engany dels sentits.. Continuant la línia socràtica, Plató afirma que només qui coneix el Bé actua correctament; qui fa el mal ho fa per ignorància o enganyat per les aparences.
- Observa la taula de les virtuts . Què fa possible que aparegui la virtut de la justícia en l'ànima?
- a) L'eliminació definitiva de totes les passions i dels desitjos corporals.
- b) L'acompliment correcte de la funció de cada part sota el guiatge de la raó.
- c) El domini exclusiu de la part irascible per sobre de les altres facultats.
- d) L'adquisició aïllada de la saviesa sense necessitat de moderació.
Resposta: b) L'acompliment correcte de la funció de cada part sota el guiatge de la raó.. Tal com recull l'esquema de les virtuts platòniques, la justícia apareix quan cadascuna de les parts compleix la seva funció pròpia i la part racional dirigeix el conjunt.
I 14 flashcards i 13 preguntes més al document.