Filosofia de Plató: Pensament, Obra i Teoria Política

I 8 flashcards i 13 preguntes més al document.

Text del document

Plató (Πλάτων) 427 a.C - 347 a.C Breu biografia Plató (nom real Aristocles, 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més importants de la Grècia antiga i un dels pensadors més influents en la història de la filosofia occidental. Va néixer a Atenes en una família aristocràtica. Va ser deixeble de Sòcrates i mestre d'Aristòtil, formant part del que es coneix com el "trio clàssic" de la filosofia grega. Plató és conegut per fundar l'Acadèmia a Atenes, considerada la primera institució d'educació superior del món occidental.

Les seves obres principals són en forma de diàlegs, i el seu pensament es basa en la distinció entre el món sensible (el món de les aparences) i el món de les idees (el món de la realitat pura). La seva obra més famosa és "La República", on descriu la seva visió d'una societat ideal governada per filòsofs-reis. El pensament de Plató va marcar profundament la filosofia, especialment amb la seva teoria de les Idees o Formes, que defensa que el món material és només una còpia imperfecta d'un món perfecte i immaterial. "La escuela de Atenas" Rafael (1509-1510) Context polític i social 1.

La democràcia d'Atenes: Atenes era una de les ciutats Estat més importants de l'antiga Grècia i, durant gran part de la vida de Plató, era coneguda per la seva democràcia directa, en què els ciutadans masculins lliures participaven activament en la presa de decisions polítiques. Tot i això, la democràcia atenenca tenia limitacions importants: només els homes lliures podien votar, quedant excloses les dones, els esclaus i els estrangers. 2. La guerra del Peloponès: conflicte devastador entre Atenes i Esparta (i els seus respectius aliats), que va culminar amb la derrota d'Atenes l'any 404 aC. Aquest període de guerres constants va generar un gran malestar polític, econòmic i social.

Després de la guerra, Atenes va perdre la seva hegemonia, i això va conduir a un període de crisi. Acròpolis d'Atenes de Leo von Klenze (1846) 3. Els trenta tirans: després de la derrota atenenca, Esparta va imposar a Atenes un govern oligàrquic conegut com els Trenta Tirans, un grup antidemocràtic que va dur a terme un règim de terror. Encara que alguns membres de la família de Plató estaven vinculats a aquest govern, la brutalitat i la corrupció dels Tirans el van desil·lusionar profundament. 4. Esparta i Sicília: durant la vida de Plató, Esparta va intentar imposar la seva influència sobre altres ciutats gregues, tot i que la seva hegemonia no va durar gaire.

D'altra banda, Plató va viatjar a Siracusa, a la Magna Grècia (Sicília), on va intentar influir en el govern d'aquesta ciutat amb les seves idees filosòfiques. Tot i això, els seus intents de crear un règim filosòfic ideal a Siracusa no van tenir èxit. 5. Sofistes: durant aquest període, Atenes va ser també el centre d'una revolució intel·lectual liderada pels sofistes, mestres que ensenyaven retòrica i filosofia a canvi de diners. Eren coneguts per defensar un relativisme moral i una visió pràctica del coneixement. Plató es va oposar a les doctrines dels sofistes, ja que creia que la veritat i la justícia eren objectius invariables i no simplement convencions socials. 6.

Religió: la religió a Grècia tenia un paper important, però els déus de l'Olimp estaven lluny de ser fonts absolutes de moralitat, com ho serien en altres religions més tardanes. Això va permetre a filòsofs com Plató plantejar preguntes fonamentals sobre l'ètica, la justícia i la naturalesa del bé i el mal, desenvolupant les seves pròpies idees filosòfiques fora del marc religiós convencional. Olímpics Mont Olimp (2917 m.) Obra Plató va escriure nombrosos diàlegs que exploren temes filosòfics com la justícia, l'ètica, la política, l'epistemologia i la metafísica. Les seves obres més importants inclouen: 1.

La República: una de les obres més famoses, explora la naturalesa de la justícia i el govern ideal. Plató proposa la seva famosa teoria dels filòsofs-reis, segons la qual els governants han de ser filòsofs, ja que només ells poden comprendre el Bé suprem. 2. El Timeu: tracta sobre la cosmologia i la naturalesa de l'univers. En aquest diàleg, Plató exposa la seva teoria del Demiürg, el déu creador que modela el món físic a partir de les idees eternes. 3. El Fedó: descriu els darrers moments de la vida de Sòcrates abans de morir i tracta de la immortalitat de l'ànima. Plató defensa la idea que l'ànima és immortal i que la mort és una alliberació per a l'ànima. 4.

El Banquet (Simposi): diàleg sobre l'amor, on Plató presenta la seva teoria de l'amor platònic. Argumenta que l'amor és una escala que comença amb l'atracció física i ascendeix fins a l'amor per la bellesa intel·lectual i espiritual. 5. El Gòrgies: aquest diàleg examina la retòrica i el poder polític, i critica els sofistes i la seva concepció del poder com una eina per aconseguir objectius personals, en lloc de servir al bé comú. 6. El Fedre: tracta sobre l'amor, l'ànima i la retòrica. Plató descriu la naturalesa de l'ànima com una carruatge tirat per dos cavalls, un de racional i un de descontrolat, i argumenta a favor de l'amor intel·lectual com una via cap a la saviesa. 7.

Parmènides: aquest diàleg és una discussió sobre la teoria de les idees i inclou una crítica a la mateixa teoria que Plató havia desenvolupat. Tot i ser complex, és una obra crucial per comprendre l'evolució del seu pensament. 8. El Teetet: tracta sobre el coneixement, i planteja la qüestió de què significa conèixer alguna cosa. Plató hi desenvolupa la seva distinció entre el coneixement i l'opinió. 9. Les Lleis: última obra de Plató i és més pràctica que "La República". Aquí, Plató presenta una constitució detallada per a una ciutat ideal, però menys utòpica que la descripció de "La República". 10. El Menó: discuteix si la virtut es pot ensenyar.

Plató presenta la seva teoria de l'anamnesi, segons la qual el coneixement és un record d'idees que l'ànima ha conegut en vides passades. Obres menors i dubtoses: Critó: tracta sobre l'obediència a les lleis i la justícia. Apologia de Sòcrates: relat de la defensa de Sòcrates durant el seu judici. Eutífron: discuteix sobre la naturalesa de la pietat i la religió. Filosofia platònica La filosofia de Plató és una de les més influents en la història del pensament occidental. Els seus escrits, especialment els diàlegs on el seu mestre Sòcrates és el protagonista, aborden temes fonamentals com el coneixement, la justícia, la política, l'amor i la realitat.

Aquests són alguns dels principals aspectes de la seva filosofia. Dualisme metafísic El món de les idees o teoria de les formes Plató sosté que hi ha dos nivells de realitat: El món sensible o físic: el món en el qual vivim i percebem amb els sentits. Aquest món és canviant, imperfecte i està en constant flux. No podem obtenir un coneixement veritable d'ell, només opinions. El món intel·ligible o de les idees: és un món independent del físic, on es troben les idees o formes perfectes i immutables de les coses. Per exemple, les idees de "bellesa", "bondat", "justícia", etc. Les coses del món físic són simples còpies imperfectes d'aquestes idees.

El coneixement autèntic només es pot obtenir mitjançant l'enteniment d'aquest món d'idees. Aquest dualisme entre el món sensible i el món intel·ligible és central en la seva obra i es pot observar en el mite de la caverna, on Plató descriu com els humans estan encadenats en una cova, només veient ombres de la realitat, fins que un d'ells s'allibera i descobreix la veritable llum del coneixement. Problema dels universals El problema dels universals tracta de com podem parlar de coses generals, com ara la bellesa, la bondat o la justícia, si al nostre voltant només veiem coses concretes i diferents: una persona bella, un paisatge bonic o una acció justa.

Per a Plató, la solució és que existeixen dos mons: -El món sensible, que és el que veiem amb els sentits: està ple de coses que canvien, neixen i moren. -El món intel·ligible, que podem comprendre amb la raó: aquí hi ha les Idees o Formes perfectes, eternes i universals. Segons Plató, les coses del món sensible imiten o participen d'aquestes Idees. Per exemple: -Una flor és bella perquè participa de la Idea de Bellesa. -Un acte just és just perquè participa de la Idea de Justícia. -Una taula concreta és taula perquè imita la Idea de Taula, que és perfecta i immutable.

Així, per a Plató, els universals (les Idees) existeixen de veritat, però no en aquest món, sinó en un altre món invisible i perfecte. El que veiem són només còpies o ombres d'aquestes Idees. Món sensible: canvi. Espai-temps, matèria física (realitat aparent). Opinions (Pistis i Eikasia). Coses. (Pistis i Eikasia) Món intel·ligible: cognoscible a partir de la raó, més enllà de l'espai-temps - invariable - veritats objectives i universals. Episteme, coneixement (Dianoia i Noesi). Idees (1. I. Bé; 2. I. Valors; 3. I. Matemàtiques; 4. I. Coses). Les coses del món sensible són còpies imperfectes de les Idees. Mite de la caverna pp. 39-45 NOESI.

https://www.youtube.com/watch?v=pn4bkO53Z7Q Epistemologia El coneixement Segons Plató (filòsof racionalista), el coneixement autèntic no prové dels sentits, que només ens poden oferir doxa (opinió), sinó de la raó i la intel·ligència (logos), que ens permeten comprendre les idees. Aquesta visió racionalista contrasta amb els sofistes de l'època, que consideraven que el coneixement era relatiu i subjectiu. Per a Plató, el coneixement és absolut i independent de l'experiència sensorial. -L'ànima sap el que el cos oblida (mite del carro alat): teoria de la reminiscència/anamnesi. "Conèixer és recordar" -Com podem conèixer? Mètode analític-racional d'ascensió al coneixement: la dialèctica.

(pp 45-49 NOESI lila; 51-55 verd) Dialèctica La dialèctica de Plató és un concepte fonamental de la seva filosofia i fa referència a un procés de raonament o diàleg que busca arribar a la veritat a través de la discussió crítica (és l'ànima qui coneix). A la seva obra, Plató concep la dialèctica com una manera d'ascendir des de les opinions comunes fins a la comprensió de les Idees o formes (en grec, "eidos"), que són entitats abstractes, eternes i perfectes que constitueixen la veritable realitat. 1. Eikasia (Imaginació): conjectures basades en ombres i imatges del món sensible. 2. Pistis (Creença): coneixement basat en la percepció dels objectes materials. 3.

Dianoia (Raonament discursiu): pensament abstracte, matemàtic, però encara amb dependència del món sensible. 4. Noesi (Intel·ligència o coneixement noètic): comprensió directa de les formes pures, incloent-hi la Idea del Bé. Mite del carro alat https://www.youtube.com/watch?v=RGqtnvf0t6g Mite del carro alat En el mite del carro alat, que apareix en el diàleg de maduresa Fedre, Plató ens mostra la divisió de l'ànima en tres facetes (NO PARTS). Aquestes tenen un sentit simbòlic de funcions o principis d'acció, i són: racional, la funció de la qual és entendre; l'irascible, que representa la força de voluntat; la concupiscible, causa dels desigs corporals.

El carro alat simbolitza l'ànima, l'auriga o conductor la part racional, el cavall blanc la part irascible i el cavall negre la part concupiscible. Si l'auriga controla els cavalls, es podrà enlairar i contemplar les Idees. Però de vegades els cavalls es revolten i el carro cau al món de les coses, en aquest cas el seu anhel és retornar al món de les Idees, cosa que pot aconseguir mitjançant l'amor o eros (desig del que no es té i és anhelat com el més sublim i bell). La psicologia platònica és l'estudi de l'ànima, i resta subordinada a l'ètica i la política.

De la mateixa manera que el millor per a l'ànima és que la part racional governi les altres dues, la part racional de la societat -els filòsofs- ha de dirigir l'Estat. NOESI: 55-57 Antropologia i psicologia platònica Plató sosté que l'ésser humà és essencialment la seva ànima, que és immortal i preexisteix al cos. Abans de néixer, l'ànima resideix al món de les idees, coneixent-ne la veritat. Però, en néixer, aquesta ànima queda atrapada en el cos, i s'oblida de les idees. Per això, per Plató, conèixer és recordar (la teoria de l'anamnesi o de la reminiscència). L'aprenentatge és un procés de redescobriment d'aquestes veritats oblidades.

El cos és vist com una presó de l'ànima, i ambdós son units accidentalment, de manera antinatural, que només pot alliberar-se d'aquest lligam a través de la mort o del coneixement. Això té implicacions importants en la seva ètica i metafísica, ja que per Plató, la vida filosòfica és un camí d'alliberament de les passions i els desitjos del cos per apropar-se a les idees eternes. Aspectes virtuosos de l'ànima L'ànima és allò que som en essència, el cos és una presó, un accident. L'ànima sap el que el cos ignora, i coneixem gràcies al seu esforç dialèctic. -Aspecte racional: cerca conèixer, virtut de saviesa (sophia) o prudència.

-Aspecte irascible: cerca l'honor i la fama, virtut de fortalesa o coratge (andreia). -Aspecte concupiscible: cerca satisfer les necessitats corporals, virtut de moderació o temprança (sophrosyne). Ètica i virtut Plató connecta la seva teoria de les idees amb la seva visió de l'ètica i la política. Creu que l'individu ha d'aspirar a la justícia, la bellesa i la bondat, que són idees universals i immutables, equilibrant les parts de la seva ànima. Intel·lectualisme moral És la teoria ètica que sosté que el coneixement del bé és condició suficient per actuar moralment de manera correcta.

Segons aquesta idea, la virtut i el bon comportament depenen fonamentalment del coneixement, i, per tant, qui sap el que és just, correcte o bo, automàticament actuarà d'acord amb aquest coneixement. Aquesta teoria implica que ningú actua malament deliberadament; el mal es fa per ignorància, perquè qui comet un error no comprèn plenament què és el bé. Plató sosté aquesta visió en molts dels seus diàlegs, particularment en relació amb la figura de Sòcrates, que creia que el coneixement i la virtut estaven intrínsecament lligats.

Això vol dir que el problema fonamental de l'ètica és un problema d'educació i saviesa: si les persones són educades i arriben a comprendre correctament la naturalesa del bé, actuaran moralment. Ètica i virtut Així doncs, l'intel·lectualisme moral platònic es pot resumir en dos punts essencials: 1. El coneixement és clau per a la virtut: només qui sap què és el bé pot actuar d'acord amb aquest coneixement. 2. El mal prové de la ignorància: qui actua de manera incorrecta ho fa perquè no coneix què és el bé. NOESI: 57 Organització de l'Estat Defensava un sistema de govern ideal en què l'estructura social i política estigués basada en la justícia i l'harmonia.

Segons Plató, l'Estat havia de ser organitzat en tres classes principals, cadascuna amb una funció específica, i governat per aquells més qualificats, els filòsofs-reis. ( NOESI 73-84) Filosofia política A nivell polític, exposa la seva concepció d'una República ideal (un tipus d'aristocràcia/sofocràcia) al llibre "La República", on argumenta que els governants han de ser els filòsofs, ja que només ells poden conèixer les idees i, per tant, guiar la societat cap al bé i mantenir la justícia.

Segons Plató, la societat hauria d'estar dividida en tres classes per garantir la justícia (principi d'especialització): -Governants (filòsofs): representen la saviesa i són els únics capacitats per governar. Els governants són aquells que han assolit el màxim nivell de coneixement i saviesa, i que tenen la capacitat de veure el "bé" en si mateix. Plató argumentava que només les persones amb aquesta capacitat per entendre la veritat i la justícia estan qualificades per governar l'Estat. Els filòsofs-reis representen la part racional de l'ànima, i el seu objectiu és guiar la ciutat cap al bé comú. -Guerrers: protegeixen la ciutat i representen el coratge.

Els guàrdies són els encarregats de protegir l'Estat i mantenir l'ordre intern i extern. Aquesta classe social representa la part de l'ànima associada amb la voluntat i el coratge. Els guàrdies han de ser persones valentes i disciplinades que es dediquin exclusivament a la defensa de la ciutat. Han de rebre una educació estricta en filosofia, música i gimnàstica per desenvolupar el seu caràcter i capacitats. -Productors (artesans, agricultors, etc.): proveeixen les necessitats materials de la societat. aquesta classe inclou totes les persones encarregades de proveir els béns materials i satisfer les necessitats econòmiques de la ciutat, com ara l'alimentació, l'artesania i el comerç.

Representen la part de l'ànima associada amb els desitjos i les necessitats materials. Els productors no participen en la presa de decisions polítiques, sinó que es dediquen a les seves activitats professionals. Aquest sistema reflecteix la seva idea de justícia, que consisteix en l'harmonia entre les tres parts de la societat, on cadascú fa la seva funció d'acord amb la seva naturalesa. Justicia Equilibri (NOESI, 61-73. 55-). Diferència justicia individual (ànima) i a la polis. La justícia i la idea del bé són fonamentals en el pensament polític de Plató, especialment en el context del seu govern ideal proposat a "La República".

Com antic grec, pensava en la justícia en termes d'harmonia i equilibri. Ell diferenciarà entre dos tipus de justícia (justificats a l'exemple de la lletra gran i la lletra petita de NOESI). Justícia com a principi organitzador: Plató defineix la justícia com l'harmonia en la societat, on cada individu compleix el seu paper adequat segons la seva classe social, ja que és el que naturalment farà millor. La justícia no és només un principi legal, sinó una condició necessària per al bon funcionament de l'Estat. Si tothom fa la seva funció, l'Estat està en equilibri, harmonia, i, per tant, en justícia. Ara bé, la ciutat justa ho és quan els seus individus son justos.

Justícia individual: que els tres aspectes de l'ànima estiguin en harmonia. Un individu serà just si existeix un equilibri entre les facetes de la seva ànima. Tipus de justícia Altres aspectes importants de la Kallípolis (ciutat ideal) 1. L'Idea del Bé: considera l'idea del bé com la realitat més elevada i la font de tota justícia. Els governants, en tant que filòsofs-reis, han d'aconseguir el coneixement d'aquesta idea per dirigir la societat cap al bé comú. 2. Educació moral i cívica: la justícia i la idea del bé impliquen una educació que no només forma individus intel·lectualment, sinó també moralment. Els futurs governants han de ser educats en valors que fomentin el bé i la justícia. 3.

Implicacions per a la política pràctica: la seva visió del govern ideal contrasta amb les formes de govern que no prioritzen la justícia i el bé, com la democràcia que, segons Plató, pot conduir al caos i a la tirania. 4. Model de govern just: la idea de la justícia com a harmonia entre les diferents parts de la societat implica que cada classe (governants, guardians, productors) ha de contribuir al bé comú, creant un sistema equilibrat i just. Formes de govern injustes Tirania: govern d'un líder absolut, el tirà, que busca el poder per a benefici propi. Plató la considera la forma més injusta i opressiva. Timocràcia: govern dels soldats, centrat en l'honor i la guerra.

Plató creu que afavoreix l'agressivitat i manca de saviesa. Oligarquia: govern dels rics, que genera desigualtat i divisió social. Plató veu l'egoisme dels rics com una amenaça a la justícia. Anarquia (com a degeneració de la democràcia): tot i que no la considera una forma de govern pròpiament dita, Plató també menciona l'anarquia com un perill potencial en el context democràtic. Quan la llibertat es converteix en l'únic valor, la democràcia pot caure en un descontrol total, en què cada individu només es preocupa pels seus interessos i ningú obeeix cap tipus d'autoritat.

Per a Plató, aquesta llibertat extrema desemboca en una manca de responsabilitat i en el trencament de l'ordre social, deixant la ciutat vulnerable a un caos complet que facilita l'aparició d'un tirà. Democràcia: govern de la majoria, que promou la llibertat sense límits. Per a Plató, això condueix al caos, ja que la gent segueix desitjos irracionals. Crítica a la democràcia Plató era crític amb la democràcia atenesa, en particular la forma en què es practicava en la seva època, per diverses raons fonamentals.

La seva crítica es basa principalment en el fet que la democràcia, tal com es va implementar a Atenes, permetia que el poder fos exercit per la majoria, independentment de si aquestes persones tenien el coneixement i la saviesa necessaris per prendre decisions encertades pel bé comú. 1. Ignorància dels governants: la democràcia, segons l'autor, permetia que persones no qualificades governessin simplement perquè eren populars o persuasives. Ell argumentava que governar era una tasca que requeria coneixement especialitzat, igual que qualsevol altra professió. No deixaríem que un mariner no entrenat dirigís un vaixell, així que per què permetre que algú sense preparació governi una ciutat? 2.

Perill de la demagògia: es veia la democràcia com una forma de govern vulnerable a la influència dels demagogs, polítics que guanyaven suport apel·lant a les emocions i prejudicis del poble, en lloc de promoure la raó i la saviesa. Aquestes figures podien manipular les masses amb discursos populistes i promeses irrealitzables, la qual cosa conduïa a una governança inestable i poc racional. 3. La tirania de la majoria: La democràcia atenesa era una democràcia directa on les decisions es prenien per votació directa de la ciutadania.

Plató considerava que això portava al que ell anomenava "tirania de la majoria", on els desitjos del poble podien passar per sobre dels drets individuals o del bé comú. Les decisions es basaven sovint en els interessos immediats o els capricis de la majoria, en lloc de considerar els beneficis a llarg termini. 4. Inestabilitat política: Plató creia que la democràcia portava a la inestabilitat, ja que els governants podien ser fàcilment substituïts o destituïts segons els canvis d'opinió de les masses. Aquesta inestabilitat política podia dificultar l'adopció de polítiques coherents i sostenibles. 5.

La seva experiència personal: La crítica de Plató a la democràcia també estava influenciada per la seva experiència personal amb la condemna i l'execució de Sòcrates, el seu mestre. Sòcrates va ser jutjat i condemnat a mort per la democràcia atenesa, un acte que Plató va veure com un exemple de com la democràcia podia ser injusta i perillosa quan la multitud prenia decisions sense la deguda reflexió. Amor entre castes A la ciutat ideal de Plató, les unions romàntiques i reproductives estan estrictament regulades, especialment en la classe dels guardians (que inclouen els governants, filòsofs i els soldats).

L'objectiu és assegurar que les unions es facin amb la intenció de millorar la ciutat i mantenir l'ordre social. Les relacions es regeixen per aquestes idees principals: Unions planificades per l'Estat: les parelles no es trien lliurement. Els governants organitzen unions entre guardians per garantir que es produeixin fills amb les millors qualitats possibles. Això es fa sota criteris "eugenèsics", pensant en l'herència de la virtut i la fortalesa física.

Classes separades en la reproducció: les altres classes socials, com els productors (artesans, agricultors, etc.), no participen en aquest sistema de regulació perquè Plató només considera els guardians els encarregats de mantenir la puresa i la força de l'Estat. Els productors són més lliures en les seves relacions romàntiques. Infants educats col·lectivament: en la classe dels guardians, els fills nascuts de les unions no coneixen els seus pares biològics i són criats col·lectivament. Això evita vincles familiars exclusius, i així els guardians desenvolupen un sentiment de lleialtat cap a la ciutat, no cap a la família individual.

Cerimònies i sorteigs controlats: es duen a terme sorteigs que aparenten ser aleatoris per assignar parelles, però els governants manipulen aquests sorteigs perquè els emparellaments siguin els més avantatjosos per a la ciutat. Això assegura que només es produeixin unions amb valor per a l'Estat. Prohibicions Prohibició de la poesia i les arts que distorsionen la veritat Plató proposa limitar o eliminar la poesia i altres formes d'art que, segons ell, podrien distorsionar la realitat i fomentar emocions perjudicials.

En particular, prohibeix aquells mites i històries en què els déus o herois es comporten immoralment, perquè tem que serveixin de mal exemple per als ciutadans, especialment els joves. Només s'acceptaria aquella poesia que fos educativa i promogués valors com la justícia i la valentia. Prohibició de la propietat privada per als guardians Plató proposa una classe social que inclouen els filòsofs-reis i els guerrers encarregats de protegir i governar la ciutat. Aquests guardians no poden tenir propietat privada ni riqueses personals, per evitar l'egoisme i la corrupció.

La seva vida ha de ser comuna, amb béns compartits, per tal que se centrin en el benestar col·lectiu en lloc de preocupar-se pel seu propi interès. Prohibició de la família nuclear per als guardians Els guardians tampoc poden formar famílies tradicionals ni tenir parelles permanents. Plató argumenta que les relacions familiars podrien fomentar el nepotisme i minar l'harmonia social. En comptes d'això, defensa una mena de família col·lectiva en què els fills són educats per la comunitat sense saber qui són els seus pares biològics, creant així una identificació més gran amb la ciutat com a família.

Les unions entre homes i dones es planificarien segons criteris eugenèsics, buscant "millorar" les generacions futures. Censura en l'educació Plató proposa una educació molt rigorosa i censurada per als joves. Només es permeten lectures, cançons i discursos que promoguin la virtut, la lleialtat i la disciplina. Es censuren aquells textos i històries que puguin provocar emocions massa intenses o que mostrin personatges que no siguin dignes de ser imitats. La idea és assegurar que els joves es formin en un ambient que enforteixi el seu caràcter i els allunyi de qualsevol influència nociva.

Prohibició del luxe i dels plaers excessius Partidari d'una vida senzilla per evitar el luxurisme i l'hedonisme que puguin corrompre l'ànima dels ciutadans. Els guardians, especialment, han de viure de manera austera i evitar el luxe, ja que els plaers materials poden distreure'ls de la seva missió de servir la ciutat. Plató vol una societat en què les persones visquin en moderació i sense la necessitat d'enriquir-se o d'acumular possessions. Prohibició de professions que fomentin la desunió Creu en la divisió del treball, on cada persona té una funció específica a la societat: productors (artesans, agricultors), guardians (soldats) i governants (filòsofs-reis).

Aquells que no s'ajustin al seu rol o vulguin interferir en els afers polítics sense ser filòsofs entrenats haurien d'estar prohibits de fer-ho, per evitar la desunió i la desorganització dins de la ciutat. Segons ell, cada persona ha d'exercir la seva funció per assegurar l'harmonia. Prohibició de la desobediència civil A la ciutat ideal, la justícia és essencial, i els ciutadans han de seguir les lleis i obeir els governants sense qüestionar-los, perquè aquests són, en teoria, els més savis i els que tenen els interessos de la ciutat al cor.

Això implica prohibir qualsevol tipus de revolta o desobediència civil, perquè es considera que els filòsofs-reis prenen les decisions correctes i qualsevol oposició a la seva autoritat desestabilitzaria la ciutat. Conseqüències idealització del govern: Plató proposa un sistema on els governants són filòsofs-reis, el que implica que el govern hauria de ser dirigit per persones amb un alt coneixement i una visió del bé comú. justícia i ordre social: la seva concepció del govern busca una societat justa on cada individu ocupi el lloc que li correspon segons les seves habilitats, fomentant l'harmonia social.

educació i formació: Plató destaca la importància de l'educació per a la formació dels governants, suggerint que només a través de la formació adequada es poden obtenir líders competents. crítica a la democràcia: Plató critica la democràcia atenenca, argumentant que pot portar a la tirania de la majoria i a la desinformació. Això pot influir en la percepció del govern democràtic. restricció de les llibertats individuals: el sistema de Plató implica certa restricció de les llibertats individuals en nom del bé comú, el que pot generar debats sobre la llibertat i l'autoritarisme.

model d'inspiració: les idees de Plató han inspirat molts pensadors i sistemes polítics al llarg de la història, des de l'ideal socialista fins a les teories d'elitisme polític. impacte en la filosofia política: les seves idees han influït en el desenvolupament de la filosofia política, establint les bases per a discussions sobre l'autoritat, la moralitat i el paper de l'individu en la societat. Conseqüències -Autoritarisme -Sexisme? -Classisme -Educació pública? -Fi de la llibertat individual pel bé col·lectiu -Plató no "prohibia" la poesia en un sentit absolut, però sí que la criticava severament, especialment en La República.

En aquest diàleg, Plató planteja que la poesia i altres formes d'art poden ser perilloses per a la moralitat i l'educació de la ciutadania en la seva ciutat ideal. Curiositats "Amor platònic" ve de la filosofia del pensador grec. En els seus diàlegs, especialment en El banquet (Symposium), Plató parla sobre diferents formes d'amor i descriu un amor que va més enllà de l'atracció física i del desig sexual. Aquest amor busca una connexió espiritual i intel·lectual i es basa en la bellesa interior i la virtut. Per a Plató, el veritable amor consisteix a admirar la bellesa de l'ànima, un tipus de connexió pura que no necessita la satisfacció física per ser complerta.

És un amor que inspira les persones a créixer i millorar, a apropar-se al que ell anomenava "la forma de la bellesa" o "la idea del Bé". Curiositats -El seu nom real era Aristocles. "Plató" era un sobrenom que, segons algunes teories, feia referència a la seva amplada d'espatlles o a la seva capacitat d'expressió, ja que la paraula "platýs" en grec significa "ample". -Al voltant del 387 aC, Plató va fundar l'Acadèmia d'Atenes, una institució educativa que es considera una de les primeres universitats de la història occidental.

A l'Acadèmia s'ensenyava filosofia, matemàtiques, ciències naturals i altres disciplines, i va funcionar durant gairebé 900 anys, fins que fou clausurada per l'emperador romà Justinià. -Encara hi ha cert misteri sobre la mort de Plató. Segons algunes fonts, va morir mentre dormia, en un banquet, o potser fins i tot durant el seu propi aniversari. Tot i que la causa exacta no se sap, sembla que va morir a una edat avançada, cap als 80 anys. Autors/es coetanis Aspàsia de Milet (470 a.C. - 400 a.C. aproximadament) va ser una dona grega de gran influència a Atenes durant el segle V a.C.

Originària de Milet, a Àsia Menor, es va establir a Atenes, on es va convertir en una figura central de la vida intel·lectual i política de la ciutat. Era famosa per la seva eloqüència i coneixements, especialment en filosofia i retòrica. Es diu que va tenir un cercle d'estudiants i va ensenyar oratòria, possiblement fins i tot a personalitats destacades com Sòcrates. Areta de Cirene (aproximadament 400 a.C. - 340 a.C.) va ser una filòsofa grega destacada de l'escola cirenaica, una corrent hedonista fundada pel seu pare, Aristip de Cirene.

Tot i que no es conserven obres completes seves, es diu que Areta va contribuir significativament a desenvolupar i transmetre els ensenyaments cirenaics, que defensaven el plaer com a bé suprem i objectiu de la vida humana, però entès en un sentit de plaers intel·lectuals i equilibrats, no només físics. El govern ideal Reflexió https://www.youtube.com/watch?v=6a6kbU88wu0 Vocabulari T.

Reminiscència Intel·lectualisme moral Racionalisme/ idealista Dialèctica Idees Món sensible/ Món intel·ligible Anamnesi Conclusió En conjunt, la filosofia de Plató busca comprendre la realitat en la seva forma més profunda, separant el que és canviant i imperfecte (el món físic) del que és etern i perfecte (el món de les idees). La seva influència s'estén des de la filosofia antiga fins a la moderna, i molts dels seus temes encara són objecte de debat i reflexió avui en dia. Podríem dir que la filosofia platònica té com a objectiu principal la recerca d'un govern just, equilibrat i racional.

Recursos útils Lluna Pineda al Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=V4Ig4GdKNy0 Lluna pineda controls https://www.filoselectivitat.cat/plato/examens/ Examens PAU altres anys: https://examens.cat/historia-de-la-filosofia/ Llibre Noesi Pràctica Fer l'exercici de prova-guiat (NOESI pg 102) Vocabulari: NOESI 110-113 Esquema final: pg 114-115 *