Plató: Teoria Redactada i Resum per a Examen

Actualitzat el · AprenAI

Apunts de repàs sobre la filosofia de Plató que exposen la teoria política de la ciutat ideal, la concepció de l'ànima, les virtuts, el dualisme ontològic, la teoria de les Idees i els graus de coneixement.

Història de la Filosofia · Selectivitat (PAU Catalunya)

4 pàgines · 15 temes · 3 preguntes tipus test

Índex

  1. 2. L'origen de la ciutat · p. 1
  2. 3. Les tres classes de la ciutat · p. 1
  3. 4. L'ànima humana · p. 2
  4. 5. La relació entre l'ànima i la ciutat · p. 2
  5. 6. Les quatre virtuts · p. 2
  6. 7. La justícia en l'individu · p. 3
  7. 8. Què és la injustícia? · p. 3
  8. 9. Per què han de governar els filòsofs? · p. 3
  9. 10. Els dos mons (dualisme ontològic) · p. 3
  10. 11. Les Idees i la seva jerarquia · p. 3
  11. 12. El mite de la caverna i Sòcrates · p. 4
  12. 13. L'educació i el retorn a la cova · p. 4
  13. 14. Els graus de coneixement · p. 4
  14. 15. Vies d'ascensió del coneixement · p. 4
  15. Otros

2. L'origen de la ciutat

3. Les tres classes de la ciutat

4. L'ànima humana

5. La relació entre l'ànima i la ciutat

6. Les quatre virtuts

Preguntes tipus test

  1. Quina és l'única virtut que han de practicar tots els ciutadans segons Plató?
    • a) La saviesa o prudència
    • b) El coratge o fortalesa
    • c) La temprança o moderació
    • d) La noesi

    Resposta: c) La temprança o moderació. La temprança o moderació és l'única virtut que han de practicar tots els ciutadans, ja que representa el control dels desitjos i l'acord perquè la raó governi.

7. La justícia en l'individu

8. Què és la injustícia?

9. Per què han de governar els filòsofs?

10. Els dos mons (dualisme ontològic)

11. Les Idees i la seva jerarquia

Preguntes tipus test

  1. Segons la jerarquia platònica de les Idees, quina se situa al cim de totes?
    • a) La Idea del Bé
    • b) Les Idees ètiques com la Justícia
    • c) Les Idees matemàtiques
    • d) Les Idees de coses sensibles

    Resposta: a) La Idea del Bé. La Idea del Bé és el cim de la jerarquia de les Idees i es compara amb el Sol, ja que fa possible que la raó conegui la veritat.

12. El mite de la caverna i Sòcrates

13. L'educació i el retorn a la cova

14. Els graus de coneixement

Preguntes tipus test

  1. Dins de l'àmbit de l'Episteme (ciència), quin nivell de coneixement es basa en la intuïció racional i té com a objecte d'estudi les Idees i la Idea del Bé?
    • a) Eikasia
    • b) Pistis
    • c) Dianoia
    • d) Noesi

    Resposta: d) Noesi. La noesi és el grau superior de coneixement dins de l'Episteme, basat en la intuïció racional de les Idees i de la Idea del Bé.

15. Vies d'ascensió del coneixement

Otros

Text del document

PLATÓ — TEORIA REDACTADA DOSSIER DE REPÀS PER A EXAMEN Plató considera que és difícil descobrir què és la justícia observant directament una persona. Per això primer estudia la justícia en una realitat més gran , que és la ciutat, i després aplica allò que ha descobert a l'individu. 2. L'ORIGEN DE LA CIUTAT Plató explica que la ciutat neix perquè els éssers humans no som autosuficients . Una persona sola no pot satisfer totes les seves necessitats, com alimentar-se, tenir una casa o aconseguir roba. Per això les persones necessiten cooperar i viure juntes . A més, Plató defensa el principi de l'especialització funcional .

Com que les persones tenen habilitats i capacitats diferents, cadascuna s'hauria de dedicar a aquella activitat per a la qual està millor preparada. D'aquesta manera, la ciutat funciona millor. Per tant, la societat no apareix simplement per un pacte artificial, sinó que té un origen natural basat en les necessitats dels individus. Al principi apareix una ciutat senzilla, que Plató considera una ciutat sana , perquè només busca satisfer les necessitats bàsiques (menjar, casa, roba). Però quan les persones comencen a buscar luxes i coses superficials, la ciutat es fa més complexa i necessita més territori.

Això provoca conflictes i fa necessària l'existència dels guerrers , que tenen la funció de defensar la ciutat. IMPORTANT PER A L'EXAMEN En el Llibre II encara no trobem les tres classes completes. Inicialment hi ha productors i guerrers ; els filòsofs-governants apareixen posteriorment. 3. LES TRES CLASSES DE LA CIUTAT A la ciutat ideal de Plató hi ha tres classes socials , i cadascuna té una funció determinada: Els productors: s'encarreguen de les activitats econòmiques, com produir i comerciar. Els guerrers: tenen la funció de defensar la ciutat. Els filòsofs-governants: tenen la funció de governar.

Aquesta divisió és molt important perquè està relacionada directament amb la concepció platònica de la justícia . Una ciutat és justa quan cada classe es dedica a la seva pròpia funció i no intenta ocupar el lloc de les altres. Per tant, la justícia consisteix en l'ordre i en què cadascú faci allò que li correspon. Per exemple, si els productors intentessin governar, o si els guerrers volguessin ocupar el lloc dels governants, es trencaria l'ordre de la ciutat i apareixeria la injustícia . Plató — Resum d'Examen Pàgina 1 de 4 4. L'ÀNIMA HUMANA Aquesta mateixa estructura que Plató troba en la ciutat també existeix en l'ésser humà. Plató considera que l'ésser humà està format per cos i ànima .

El cos és material, mortal i pertany al món sensible , mentre que l'ànima és espiritual, racional i immortal, i està relacionada amb el món intel·ligible . La unió entre ànima i cos és accidental . Però, sobretot, Plató defensa que l'ànima té tres parts : La part racional: és la que pensa i raona. És la part que ha de governar perquè és capaç de saber què és convenient i què és el Bé. La part irascible: està relacionada amb el coratge, la força i la capacitat de mantenir-se ferm davant les dificultats. Ha d'ajudar la raó. La part concupiscible: està relacionada amb els desitjos i els plaers materials.

Aquesta part tendeix a voler cada vegada més coses i, per això, ha de ser controlada per la raó. 5. LA RELACIÓ ENTRE L'ÀNIMA I LA CIUTAT Plató estableix una correspondència directa entre les tres parts de l'ànima i les tres classes de la ciutat: Part de l'Ànima Classe Social Virtut Principal Funció Racional Filòsofs-Governants Saviesa / Prudència Governar amb la raó Irascible Guerrers Coratge / Fortalesa Defensar la ciutat Concupiscible Productors Temprança / Moderació Activitats materials La ciutat és justa quan cada classe fa la seva funció, i l'individu és just quan cada part de la seva ànima fa també la seva funció . 6. LES QUATRE VIRTUTS 1.

Saviesa o prudència: conèixer què és el Bé i què convé fer. Pròpia dels governants . 2. Coratge o fortalesa: mantenir-se ferm davant les pors i les dificultats. Pròpia dels guerrers . 3. Temprança o moderació: el control dels desitjos i l'acord perquè la raó governi. L'única virtut que han de practicar tots els ciutadans. 4. Justícia: la virtut principal que coordina les altres tres . Apareix quan cadascú compleix la seva funció i es manté l'ordre. Plató — Resum d'Examen Pàgina 2 de 4 7. LA JUSTÍCIA EN L'INDIVIDU En l'individu, la justícia apareix quan la raó governa , la part irascible l'ajuda i la part concupiscible obeeix i controla els seus desitjos.

L'individu just és aquell en què la raó aconsegueix governar aquests desitjos i mantenir l' harmonia de l'ànima . Síntesi d'Examen: Ciutat justa = cada classe fa la seva funció. Individu just = cada part de l'ànima fa la seva funció. 8. QUÈ ÉS LA INJUSTÍCIA? La injustícia és exactament el contrari: en la ciutat, quan una classe intenta fer la funció que no li correspon; en l'individu, quan els desitjos o impulsos dominen la raó ( "malaltia de l'ànima" ). Justícia: ordre i harmonia . " Injustícia: desordre i domini de la part incorrecta . 9. PER QUÈ HAN DE GOVERNAR ELS FILÒSOFS? Han de governar aquells que coneixen el Bé .

El filòsof és qui, mitjançant l'educació i la raó, arriba al coneixement de les Idees i de la Idea del Bé . Plató critica la democràcia perquè deixar governar qui no coneix el Bé porta a decisions injustes. 10. ELS DOS MONS (DUALISME ONTOLÒGIC) Món sensible: percebut pels sentits. Canviant, imperfecte, mortal ( còpies imperfectes ). Món intel·ligible: món de les Idees. Eternes, immutables, perfectes, captades per la raó ( models perfectes ). 11. LES IDEES I LA SEVA JERARQUIA Les Idees són la realitat veritable. Les coses sensibles es relacionen amb elles per Participació , Imitació i Presència . Jerarquia (de baix a dalt): 1. Idees de coses sensibles (cavall, taula) 2.

Idees matemàtiques i lògiques (triangle, igualtat) 3. Idees ètiques i estètiques (justícia, bellesa) 4. Idea del Bé (el cim de la jerarquia) La Idea del Bé es compara amb el Sol : així com el Sol fa possible la visió, la Idea del Bé fa possible que la raó conegui la veritat. Plató — Resum d'Examen Pàgina 3 de 4 12. EL MITE DE LA CAVERNA I SÒCRATES Representa el procés des de la ignorància fins al coneixement: Cova = Món sensible (ombres = aparences/prejudicis, cadenes = ignorància). Exterior = Món intel·ligible (Sol = Idea del Bé, presoner alliberat = Filòsof).

Relació amb Sòcrates: Ambdós mostren el conflicte entre el filòsof i la societat que rebutja la veritat i pot arribar a matar qui intenta fer-los sortir de la ignorància. 13. L'EDUCACIÓ I EL RETORN A LA COVA L'educació és un procés forçat que exigeix esforç. Quan el filòsof coneix el Bé, té l' obligació moral de tornar a la cova (la ciutat) per governar de manera justa. Ascens (conèixer): Món sensible Món intel·ligible Idea del Bé. Descens (governar): Aplicar el coneixement a la ciutat. 14. ELS GRAUS DE CONEIXEMENT Nivell Tipus de Coneixement Objecte d'Estudi Àmbit 1. Eikasia Imaginació / Conjectura Ombres i imatges DOXA (Opinió) Món Sensible 2. Pistis Creença Objectes físics 3.

Dianoia Pensament matemàtic Entitats matemàtiques EPISTEME (Ciència) Món Intel·ligible 4. Noesi Intuició racional Les Idees / Idea del Bé 15. VIES D'ASCENSIÓ DEL CONEIXEMENT 1. Reminiscencia: Conèixer és recordar (l'ànima ja coneixia les Idees abans de caure al cos). 2. Educació matemàtica: Dura 10 anys i prepara l'ànima per a la filosofia. 3. Dialèctica: Mètode suprem. Ascendent (arribar al Bé) i Descendent (aplicar-lo governant). 4. Amor / Éros (Banquet): Elevació des de la bellesa física cap a la Bellesa en si i el Bé. MITO DEL CARRO ALAT (FEDRE) El cavall negre es descontrola, l'ànima perd les ales i cau al món sensible unint-se a un cos.

La seva missió és recordar les Idees mitjançant la raó per tornar al món intel·ligible. Plató — Resum d'Examen Pàgina 4 de 4 RECORDAR: - Ontològic (Dos mons: Sensible i Intel·ligible). - Antropològic (Dues parts: Cos i Ànima).

Més apunts d'Història de la Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Història de la Filosofia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat