Fonaments de filosofia: El saber filosòfic i l'antropologia

• a) La voluntat de poder orientada a l'èxit i a l'autoafirmació social.
• b) La necessitat de seguretat material per garantir la supervivència quotidiana.
• c) La voluntat de plaer com a recerca del benestar i equilibri biològic.
• d) La voluntat de sentit, és a dir, la necessitat de saber per a què es viu.

Resposta: d) La voluntat de sentit, és a dir, la necessitat de saber per a què es viu.. Viktor Frankl afirma a «L'home a la recerca de sentit» que la «voluntat de sentit» és una motivació humana més forta que la «voluntat de plaer» de Freud o la «voluntat de poder» d'Adler.

• a) Considerar que una activitat quotidiana no aporta cap valor a la societat.
• b) Ignorar el significat exacte d'un terme o concepte poc habitual.
• c) Emprendre un viatge sense conèixer amb precisió la direcció cap a on anar.
• d) Contestar que avui fa bon temps a una persona que pregunta quina hora és.

Resposta: d) Contestar que avui fa bon temps a una persona que pregunta quina hora és.. Les accions o paraules tenen sentit quan hi ha coherència entre elles i el context; respondre sobre el temps quan demanen l'hora manca de sentit per aquesta incoherència contextual.

• a) En esperar una recompensa fora del temps que asseguri la immortalitat individual de l'ésser humà.
• b) En buscar exclusivament la felicitat individual aïllant-se dels esdeveniments col·lectius de la societat.
• c) En situar el sentit dins de la història i del temps mitjançant la transformació social i projectes utòpics.
• d) En considerar que l'existència és una passió inútil que desemboca irremeiablement cap a la mort.

Resposta: c) En situar el sentit dins de la història i del temps mitjançant la transformació social i projectes utòpics.. El sentit immanent o intramundà cerca la fita dins de la història i del temps terrenal, lligant-se a moviments utòpics i a la transformació d'estructures socials.

• a) L'habilitat biològica d'adaptar el seu organisme a qualsevol entorn ambiental.
• b) La tendència a establir societats basades únicament en necessitats materials bàsiques.
• c) La capacitat de crear un univers simbòlic i cultural que substitueix el món físic.
• d) L'ús exclusiu del mètode experimental per resoldre problemes de subsistència.

Resposta: c) La capacitat de crear un univers simbòlic i cultural que substitueix el món físic.. Cassirer defineix l'ésser humà com un animal simbòlic, la característica distintiva del qual és la capacitat de generar un univers cultural propi mitjançant el llenguatge, el mite, l'art i la religió.

• a) Perquè les accions i la conducta depenen de manera fonamental de la llibertat humana.
• b) Perquè se centren exclusivament en l'anàlisi de creences místiques i religioses.
• c) Perquè aquestes ciències renuncien completament a l'observació de fets empírics.
• d) Perquè el seu mètode d'estudi no admet aspectes que siguin mesurables o observables.

Resposta: a) Perquè les accions i la conducta depenen de manera fonamental de la llibertat humana.. Les ciències humanes van més enllà de la matèria perquè les accions i el comportament dels humans estan lligats a la llibertat, tot i que també empren elements observables i mesurables.

• a) Impedeix aconseguir millores reals en el progrés i la qualitat de vida de la societat.
• b) Invalida per complet l'ús de mètodes empírics en les ciències experimentals.
• c) Confon les accions lliures de la persona amb simples lleis biològiques hereditàries.
• d) Proporciona únicament visions fragmentades o parcials de la realitat humana.

Resposta: d) Proporciona únicament visions fragmentades o parcials de la realitat humana.. L'especialització de cada ciència positiva permet progressos notables, però comporta el perill d'oferir visions parcials que no assoleixen la comprensió global de la persona.

• a) Perquè a la seva època la paraula savi tenia una connotació despectiva associada a la manipulació del llenguatge.
• b) Perquè rebutjava qualsevol coneixement que no pogués ser explicat mitjançant fórmules geomètriques estrictes.
• c) Perquè volia distingir els pensadors científics d'aquells dedicats exclusivament als afers polítics i legislatius.
• d) Perquè considerava amb humilitat que només era un amant o cercador del saber, a diferència del savi que ja ho coneix tot.

Resposta: d) Perquè considerava amb humilitat que només era un amant o cercador del saber, a diferència del savi que ja ho coneix tot.. Pitàgores va utilitzar el terme per referir-se a si mateix amb humilitat i ironia: en contrast amb el savi que ja ho sap tot, el filòsof és simplement qui busca la saviesa.

• a) El filòsof és conscient de la seva ignorància i es fa preguntes, mentre que el neci viu satisfet sense saber que no sap.
• b) El filòsof es dedica a la vida contemplativa aïllada i el neci participa de manera activa en la societat.
• c) El filòsof coneix totes les respostes de l'univers, mentre que el neci ignora les lleis bàsiques de la ciència.
• d) El filòsof accepta sense dubtar els mites tradicionals, mentre que el neci intenta trobar explicacions lògiques.

Resposta: a) El filòsof és conscient de la seva ignorància i es fa preguntes, mentre que el neci viu satisfet sense saber que no sap.. Plató indica que els necis ignoren gairebé tot però viuen satisfets en la seva ignorància, mentre que els filòsofs s'admiren davant el món, saben que no saben i continuen fent-se preguntes.

• a) Durant l'època de les colònies gregues al segle divuit abans de Crist.
• b) Amb l'aparició inicial del pas del mite al logos a Milet.
• c) A partir de la revolució científica del segle setze.
• d) Després de la publicació dels tractats biològics d'Aristòtil.

Resposta: c) A partir de la revolució científica del segle setze.. Durant segles la ciència i la filosofia compartien un tronc comú; no va ser fins a la revolució científica del segle setze quan les ciències empíriques es van independitzar.

• a) La macroevolució genera espècies noves i la microevolució comprèn variacions dins d'una espècie.
• b) La macroevolució modifica la conducta i la microevolució transforma l'anatomia dels individus.
• c) La macroevolució s'esdevé en pocs anys i la microevolució requereix milions d'anys d'acumulació.
• d) La macroevolució respon a canvis ambientals i la microevolució depèn de mutacions artificials.

Resposta: a) La macroevolució genera espècies noves i la microevolució comprèn variacions dins d'una espècie.. La macroevolució fa referència a l'aparició d'espècies noves a partir d'altres de diferents, mentre que la microevolució són les variacions que es produeixen en el si d'una mateixa espècie, com ara les races.

• a) La invariabilitat de les espècies i la necessitat adaptativa.
• b) L'adaptació conscient al medi i la reproducció diferencial.
• c) La variabilitat de la descendència i la selecció natural.
• d) La transmissió dels caràcters adquirits i l'ús dels òrgans.

Resposta: c) La variabilitat de la descendència i la selecció natural.. Darwin i Wallace van establir que la transformació de les característiques en els organismes està regida per la variabilitat de la descendència i la selecció natural.

• a) L'antropologia filosòfica basada en el lloc de l'home en el cosmos.
• b) El fixisme biològic basat en la invariabilitat de les espècies conegudes.
• c) La teoria de l'evolució per selecció natural i variabilitat de la descendència.
• d) El transformisme basat en l'herència universal de caràcters adquirits.

Resposta: c) La teoria de l'evolució per selecció natural i variabilitat de la descendència.. El retrat mostra Charles Darwin, qui amb Alfred Russel Wallace va enunciar la teoria de l'evolució mitjançant la variabilitat de la descendència i la selecció natural.

• a) La renúncia definitiva a qualsevol intent d'explicar l'origen i l'ordre del cosmos
• b) La substitució de relats imaginaris per explicacions racionals basades en lleis i principis
• c) La imposició d'una moral bèl·lica basada estrictament en les gestes dels déus i herois
• d) L'adopció de dogmes religiosos procedents de civilitzacions veïnes de l'Orient Mitjà

Resposta: b) La substitució de relats imaginaris per explicacions racionals basades en lleis i principis. El naixement de la filosofia es caracteritza per apel·lar a l'intel·lecte (logos) en lloc de la imaginació, cercant discursos conceptuals que expliquin les regularitats i lleis de la realitat.

• a) Van permetre conèixer altres cultures i maneres diferents d'entendre la realitat
• b) Van enriquir exclusivament els sacerdots que custodiaven els temples de les polis
• c) Van obligar els grecs a abandonar la seva llengua per adoptar codis mercantils
• d) Van eliminar completament les estructures polítiques democràtiques a les ciutats

Resposta: a) Van permetre conèixer altres cultures i maneres diferents d'entendre la realitat. El contacte amb altres pobles de la Mediterrània va aportar coneixements tècnics i geogràfics, fent palès que existien altres visions del món i qüestionant la validesa universal dels propis mites.

• a) La realització rutinària de tasques laborals
• b) L'experiència inevitable del dolor, la mort o la culpa
• c) L'acumulació de béns materials en el dia a dia
• d) L'acceptació passiva de les metes immediates

Resposta: b) L'experiència inevitable del dolor, la mort o la culpa. El psiquiatre i filòsof Karl Jaspers va definir com a situacions límit aquelles que ens confronten amb la nostra pròpia fragilitat, com la mort, el dolor, l'atzar, la lluita i la culpa.

• a) En la transformació exclusiva de l'aparell fonador i de la laringe
• b) En la pèrdua progressiva dels caràcters físics no especialitzats
• c) En l'aparició de trets que afavoreixen una herència cultural
• d) En la diferenciació purament anatòmica respecte dels primats

Resposta: c) En l'aparició de trets que afavoreixen una herència cultural. La humanització és el procés d'aparició de trets culturals singularitzats per activitats que afavoreixen una herència cultural.

• a) A les disfuncions orgàniques de la comunicació
• b) A les manifestacions artístiques i religioses
• c) A la transmissió tècnica de la indústria lítica
• d) A la necessitat d'assumir normes de conducta

Resposta: b) A les manifestacions artístiques i religioses. Les manifestacions artístiques i religioses són els indicis de la capacitat simbòlica que hi ha a la base de la cultura, tal com va indicar Ernst Cassirer.

• a) La curvatura doble de la columna vertebral
• b) La reducció de la musculatura masticatòria
• c) La posició baixa de la laringe en la parla
• d) La mobilitat i disposició especial de la mà

Resposta: d) La mobilitat i disposició especial de la mà. La tècnica va trobar la seva condició de probabilitat en la mà, aplicada inicialment a la indústria lítica.

• a) La teologia rebutja el diàleg amb la cultura, mentre que la filosofia adapta la moral a creences populars.
• b) La teologia parteix de la dada revelada i de la fe, mentre que la filosofia es fonamenta en la investigació racional.
• c) La teologia se centra exclusivament en la física, mentre que la filosofia es dedica a dogmes immutables.
• d) La teologia prescindeix de la raó, mentre que la filosofia recorre sempre a textos d'autoritat per validar-se.

Resposta: b) La teologia parteix de la dada revelada i de la fe, mentre que la filosofia es fonamenta en la investigació racional.. La teologia és una reflexió de la raó a la llum de la fe que sorgeix de la dada revelada, mentre que la filosofia construeix les seves respostes mitjançant el discurs racional.

• a) Perquè permeten substituir totalment la recerca de conceptes per imatges sense cap contingut reflexiu.
• b) Perquè l'art és l'única disciplina capaç de demostrar amb precisió empírica totes les veritats teològiques.
• c) Perquè consideren que l'artista expressa intuïcions profundes allà on el discurs racional no sempre arriba.
• d) Perquè van establir que la poesia s'ha de sotmetre estrictament a les regles lògiques del saber científic.

Resposta: c) Perquè consideren que l'artista expressa intuïcions profundes allà on el discurs racional no sempre arriba.. Molts filòsofs han vist en la poesia o la música el súmmum del coneixement en constatar que l'artista expressa amb gran profunditat intuïcions que la raó intenta vehicular discursivament.

• a) La lògica és una disciplina pràctica d'acció moral i la gnoseologia investiga la formació de l'univers físic.
• b) La lògica investiga les propietats de l'ésser i la gnoseologia s'ocupa exclusivament de la justícia legal.
• c) La lògica tracta de l'organització de l'estat i la gnoseologia se centra en la reflexió sobre l'existència de Déu.
• d) La lògica estudia les lleis del pensament correcte i la gnoseologia analitza què és conèixer i els límits de la veritat.

Resposta: d) La lògica estudia les lleis del pensament correcte i la gnoseologia analitza què és conèixer i els límits de la veritat.. Dins de la filosofia teòrica del coneixement, la lògica respon a quines lleis cal respectar per pensar correctament, mentre que la gnoseologia aborda què és conèixer, què puc conèixer i què és la veritat.

• a) Defensa que qualsevol canvi evolutiu s'explica únicament per mutacions completament aleatòries.
• b) Afirma que l'evolució respon exclusivament a un pla deliberat i conscient de la matèria.
• c) Redueix tots els processos naturals a forces materials o elements previs rebutjant l'atzar.
• d) Situa la llibertat humana com el motor primari de totes les transformacions biològiques.

Resposta: c) Redueix tots els processos naturals a forces materials o elements previs rebutjant l'atzar.. El mecanicisme és una postura determinista del segle XIX que sosté que tots els fenòmens naturals deriven de forces materials prèvies, excloent la llibertat i l'atzar.

• a) Perquè l'atzar és un concepte teològic derivat dels textos bíblics revelats a la humanitat.
• b) Perquè les ciències empíriques no poden afirmar ni negar res sobre causes últimes de la realitat.
• c) Perquè la ciència només s'ocupa d'estudiar la voluntat i la intencionalitat dels organismes vius.
• d) Perquè els experiments biològics han demostrat empíricament la inexistència de successos aleatoris.

Resposta: b) Perquè les ciències empíriques no poden afirmar ni negar res sobre causes últimes de la realitat.. Les ciències empíriques no tenen capacitat de verificar o refutar l'atzar quan aquest és formulat com la causa última i total de la realitat; fer-ho suposa adoptar una posició filosòfica materialista.

• a) Assumeix cert atzar i processos mecànics, però sosté que l'univers manifesta ordre i finalitat.
• b) Rebutja la finalitat en la natura i redueix el dinamisme biològic a forces purament cegues.
• c) Nega rotundament qualsevol procés mecànic en favor d'una intervenció directa i continuada.
• d) Afirma que l'atzar és l'única causa capaç de generar òrgans complexos dotats de funcions pròpies.

Resposta: a) Assumeix cert atzar i processos mecànics, però sosté que l'univers manifesta ordre i finalitat.. La teleologia no descarta els processos mecànics ni la presència d'un cert grau d'indeterminació a la natura, però manté que l'univers no s'explica únicament per mecanismes cecs o casuals.

• a) És la forma que organitza la matèria orgànica i el principi de les operacions vitals.
• b) És una energia externa que no guarda cap relació amb l'organització corporal.
• c) És una substància autònoma i separada que habita temporalment un cos físic aliè.
• d) És un element material addicional que s'encarrega exclusivament del moviment físic.

Resposta: a) És la forma que organitza la matèria orgànica i el principi de les operacions vitals.. Aristòtil indica que la forma en els éssers vius és l'ànima, la qual fa que la matèria sigui orgànica i és el principi de les operacions vitals bàsiques com moure's o alimentar-se.

• a) Perquè és una noció que prové exclusivament del dogma religiós i no de la reflexió filosòfica.
• b) Perquè s'oposa a l'organització de la matèria corporal i impedeix la unitat de la persona.
• c) Perquè a més de les funcions biològiques, és principi d'operacions immaterials com entendre i estimar.
• d) Perquè rebutja completament les necessitats corporals i les funcions vitals bàsiques.

Resposta: c) Perquè a més de les funcions biològiques, és principi d'operacions immaterials com entendre i estimar.. L'ànima humana no és només principi de processos biològics, sinó que és capaç d'operacions que no depenen purament de la matèria, com pensar, elegir i estimar.

• a) Com una lluita permanent entre dues substàncies oposades que mai arriben a integrar-se.
• b) Com una unió essencial de dos coprincipis que conformen una única realitat personal.
• c) Com una identitat estricta on només la matèria biològica té una existència efectiva.
• d) Com una relació accidental on el cos és només un instrument extern prescindible.

Resposta: b) Com una unió essencial de dos coprincipis que conformen una única realitat personal.. La persona és una unitat composta per dos coprincipis essencials (ànima espiritual i cos); encara que es puguin analitzar per separat, es presenten íntimament units.

• a) Fa aproximadament 1 200 milions d'anys
• b) Fa aproximadament 10 000 milions d'anys
• c) Fa aproximadament 3 800 milions d'anys
• d) Fa aproximadament 13 800 milions d'anys

Resposta: d) Fa aproximadament 13 800 milions d'anys. L'astrofísica actual situa l'inici del desplegament progressiu d'energia de l'univers fa uns 13 800 milions d'anys; fa 10 000 milions es va formar la Via Làctia i fa 3 800 milions van sorgir els primers éssers vius a la Terra.

• a) Negava l'existència de diferències morfològiques entre organismes minerals i biològics
• b) Classificava exclusivament els bacteris unicel·lulars deixant de banda els organismes pluricel·lulars
• c) Considerava les espècies com a entitats fixes i estàtiques, ignorant el canvi temporal i el parentiu
• d) Rebutjava l'ús de la nomenclatura binomial per organitzar la diversitat dels éssers vius

Resposta: c) Considerava les espècies com a entitats fixes i estàtiques, ignorant el canvi temporal i el parentiu. Tot i establir la nomenclatura binomial per ordenar la biodiversitat, Linné mantenia una visió fixista: considerava les espècies immutables i no tenia en compte la transformació en el temps ni les relacions de parentiu evolutiu.

• a) Perquè la seva anatomia li impedeix transformar l'entorn mitjançant la tècnica i la manipulació instrumental
• b) Perquè depèn exclusivament de la força física i d'òrgans sensorials extraordinàriament desenvolupats per sobreviure
• c) Perquè la manca de pèl corporal li garanteix una protecció natural completa davant qualsevol inclemència climàtica
• d) Perquè en no tenir un hàbitat ni òrgans especialitzats d'atac o defensa, és capaç d'adaptar el medi a les seves necessitats

Resposta: d) Perquè en no tenir un hàbitat ni òrgans especialitzats d'atac o defensa, és capaç d'adaptar el medi a les seves necessitats. L'ésser humà no té una constitució orgànica ajustada a un únic nínxol ecològic rígid ni armes biològiques naturals; aquesta inespecialització anatòmica fa que compensi les mancances modificant activament el medi.

• a) Tradició sagrada
• b) Llenguatge poètic
• c) Cosmogonia explicativa
• d) Antropomorfisme

Resposta: d) Antropomorfisme. El caràcter antropomorf dels mites implica personificar els fenòmens naturals situant darrere seu l'acció de divinitats concebudes a la manera humana.

• a) Perquè es transmeten exclusivament per escrit entre sacerdots
• b) Perquè intenten explicar l'origen del cosmos i de l'ésser humà
• c) Perquè pretenen descriure les lleis físiques de la matèria
• d) Perquè rebutgen la intervenció de figures divines i símbols

Resposta: b) Perquè intenten explicar l'origen del cosmos i de l'ésser humà. Són cosmogònics perquè ofereixen una visió global de l'univers per explicar com es van originar tant el cosmos com la humanitat.

• a) Les preguntes filosòfiques no admeten solucions definitives ni tancades
• b) La filosofia només s'interessa pels fenòmens mecànics del món físic
• c) La ciència no pot solucionar problemes mesurables ni quantificables
• d) La filosofia rebutja l'ús de la raó per analitzar els problemes humans

Resposta: a) Les preguntes filosòfiques no admeten solucions definitives ni tancades. A diferència de la ciència, que resol allò empíric i mesurable, les preguntes filosòfiques mantenen sempre un caràcter obert i mai no es consideren definitivament concloses.

• a) Gregor Mendel
• b) Thomas Aquinas
• c) John Eccles
• d) Jean-Baptiste Lamarck

Resposta: a) Gregor Mendel. Gregor Mendel va descobrir mitjançant experiments amb plantes els mecanismes de l'herència biològica, fets que Darwin desconeixia en publicar la seva teoria.

• a) La demostració que totes les mutacions genètiques són deliberadament adaptatives.
• b) El rebuig total al fet històric de l'evolució biològica de les espècies.
• c) La necessitat de molt més temps geològic del que aleshores es creia disponible.
• d) La impossibilitat que els descendents heretin trets dels seus progenitors.

Resposta: c) La necessitat de molt més temps geològic del que aleshores es creia disponible.. Es va criticar que el procés evolutiu descrit per Darwin hauria requerit molt més temps del que en aquella època es calculava que havia transcorregut a la Terra.

• a) Atribuir característiques humanes racionals a tots els minerals de la Terra.
• b) Reduir l'ésser humà exclusivament a la seva dimensió biològica.
• c) Separar radicalment l'ànima i el cos en dues substàncies independents.
• d) Negar l'existència d'òrgans i processos físics en el cos humà.

Resposta: b) Reduir l'ésser humà exclusivament a la seva dimensió biològica.. Afirmar la continuïtat evolutiva sense matisos comporta el risc de limitar la comprensió de la persona humana únicament a la seva dimensió biològica, ignorant la dimensió espiritual o psicològica.

• a) Analitzar l'origen de les lleis per garantir una convivència social pacífica.
• b) Avaluar l'impacte històric de les teories científiques en la societat.
• c) Determinar les normes morals que han de guiar la conducta ciutadana.
• d) Estudiar què és la realitat i com es pot conèixer, distingint el que és real del que no ho és.

Resposta: d) Estudiar què és la realitat i com es pot conèixer, distingint el que és real del que no ho és.. La filosofia teòrica pretén distingir el que és real del que no ho és, i adquirir certeses per fonamentar l'existència mitjançant el coneixement de la realitat.

• a) Perquè està al servei de la resta de sabers analitzant la validesa de les inferències.
• b) Perquè substitueix els mètodes empírics per la recerca metafísica.
• c) Perquè s'encarrega d'analitzar exclusivament l'origen diví de l'ésser.
• d) Perquè construeix aparells mecànics necessaris per a l'experimentació científica.

Resposta: a) Perquè està al servei de la resta de sabers analitzant la validesa de les inferències.. La lògica és una eina que analitza els elements del pensament i avalua la correcció de les inferències per donar suport a totes les altres disciplines.

• a) L'ontologia
• b) La lògica informal
• c) La teodicea
• d) La gnoseologia

Resposta: d) La gnoseologia. La gnoseologia o teoria del coneixement s'ocupa d'establir els límits i la validesa del conèixer, prenent per objecte l'ens tal com es dona en el pensament.