Dossier de filosofia: El pensament de Plató

• a) Perquè disposen del capital econòmic suficient per sufragar les despeses dels serveis comuns.
• b) Perquè controlen les forces militars de la ciutat i poden garantir l'ordre davant les revoltes.
• c) Perquè són escollits democràticament pel conjunt dels productors per mitjà de votacions obertes.
• d) Perquè només qui coneix la Idea de Bé la pot aplicar a la gestió pública sense caure en la corrupció.

Resposta: d) Perquè només qui coneix la Idea de Bé la pot aplicar a la gestió pública sense caure en la corrupció.. La màxima platònica es fonamenta en l'intel·lectualisme moral: només qui coneix la Idea de Bé en si pot aplicar-la a la gestió pública amb objectivitat i sense caure en la corrupció o la demagògia.

• a) Exclusivament als governants i als guardians per tal de preservar la puresa moral del seu servei públic.
• b) Únicament als membres de la classe productora amb l'objectiu d'eliminar l'acumulació de terres.
• c) A tots els habitants de la ciutat per assegurar una redistribució econòmica totalment homogènia.
• d) A les dones de tots els estaments socials per tal de garantir la seva dedicació exclusiva a la llar.

Resposta: a) Exclusivament als governants i als guardians per tal de preservar la puresa moral del seu servei públic.. El comunisme platònic no s'aplica a tota la societat ni pretén una redistribució econòmica, sinó que afecta exclusivament les dues classes superiors per evitar que utilitzin el poder en benefici propi.

• a) Perquè els productors superen en nombre i capacitat armada els filòsofs governants.
• b) Perquè els exèrcits estrangers acaben envaint i destruint les institucions de la ciutat.
• c) Perquè forma part del món sensible i està inevitablement sotmès a la degradació temporal.
• d) Perquè la manca de recursos materials obliga a canviar constantment de líders polítics.

Resposta: c) Perquè forma part del món sensible i està inevitablement sotmès a la degradació temporal.. Tot ordre polític terrenal, en formar part del món sensible, està sotmès a la degradació temporal, descrivint una seqüència descendent des de la justícia fins a la injustícia.

• a) En l'harmonia que sorgeix quan cada estament fa estrictament la funció que li correspon per naturalesa.
• b) En la distribució igualitària dels càrrecs de govern entre tots els ciutadans lliures.
• c) En l'alternança periòdica dels estaments en les decisions executives i militars de la polis.
• d) En el dret de vot universal per elegir els millors filòsofs com a dirigents suprems.

Resposta: a) En l'harmonia que sorgeix quan cada estament fa estrictament la funció que li correspon per naturalesa.. La justícia política a la República no equival a la igualtat formal, sinó a l'ordre funcional: es produeix quan cada estament executa exclusivament la tasca que li és pròpia segons la seva capacitat natural, sense interferir en la dels altres.

• a) Perquè les institucions judicials ja són suficients per mantenir l'estabilitat política interna.
• b) Perquè considera que el govern ha d'estar subordinat a l'expertesa i al coneixement intel·lectual assolit.
• c) Perquè els productors superen en nombre els guardians i monopolitzarien les lleis en favor seu.
• d) Perquè el sorteig afavoreix únicament la classe guerrera en detriment del bé comú de la polis.

Resposta: b) Perquè considera que el govern ha d'estar subordinat a l'expertesa i al coneixement intel·lectual assolit.. Plató exclou el sorteig democràtic de responsabilitats perquè el destí col·lectiu ha d'estar subordinat a l'expertesa i al coneixement intel·lectual assolit pels filòsofs governants.

• a) Perquè la política té primacia cronològica sobre l'existència de la moral individual.
• b) Perquè l'ànima humana manca de virtuts pròpies fins que és instruïda per les lleis.
• c) Perquè a la ciutat la justícia apareix amb lletres grans i resulta més fàcil d'examinar.
• d) Perquè els conflictes ciutadans són més urgents de resoldre que els dubtes personals.

Resposta: c) Perquè a la ciutat la justícia apareix amb lletres grans i resulta més fàcil d'examinar.. Sòcrates proposa mirar la justícia primer a la ciutat, on es veu 'amb lletres grans', i després traslladar la investigació a l'individu, on es manifesta 'amb lletres petites'.

• a) Com una unió accidental on el cos material fa de presó transitòria de l'ànima immortal.
• b) Com una substància única i indissoluble on totes dues parts depenen mútuament de la matèria.
• c) Com una il·lusió sensorial on l'ànima s'origina a partir de la corrupció biològica del cos.
• d) Com una unió harmònica on el cos físic perfecciona i allibera les capacitats de l'esperit.

Resposta: a) Com una unió accidental on el cos material fa de presó transitòria de l'ànima immortal.. Segons la visió platònica d'herència pitagòrica, l'ésser humà és un compost heterogeni en què l'ànima immortal i preexistent es troba accidentalment atrapada en un cos material i corruptible que actua com a presó temporal.

• a) Perquè és el principi de vida biològica i transmet el moviment mecànic als òrgans del món sensible.
• b) Perquè la justícia divina exigeix premiar les ànimes bondadoses mitjançant la resurrecció del cos físic.
• c) Perquè com que és capaç de conèixer realitats immutables i simples, comparteix la seva naturalesa no descomponible.
• d) Perquè necessita un cos biològic que conservi les formes materials per poder recordar la veritat.

Resposta: c) Perquè com que és capaç de conèixer realitats immutables i simples, comparteix la seva naturalesa no descomponible.. L'argument de l'afinitat estableix que només allò compost i canviant es dissol, mentre que l'ànima, en conèixer les Idees immaterials i immutables, posseeix una naturalesa anàloga que li impedeix fragmentar-se o descompondre's.

• a) L'auriga assoleix automàticament la saviesa gràcies a l'energia dels desitjos terrenals.
• b) L'ànima assoleix la immortalitat més ràpidament per haver satisfet tots els impulsos del cos.
• c) El cavall noble es transforma immediatament en la part racional per salvar el conjunt.
• d) El carro s'estavella, l'ànima perd les ales i cau precipitada al món material sensible.

Resposta: d) El carro s'estavella, l'ànima perd les ales i cau precipitada al món material sensible.. Al Fedre, si la part racional perd el govern del carro i el cavall rebel pren el control, el carro perd les ales, s'estavella i l'ànima cau al món material.

• a) Són la ciència suprema i definitiva que permet captar directament la Idea del Bé.
• b) Representen un saber purament pràctic orientat exclusivament a la gestió militar i econòmica.
• c) Són l'única disciplina que no recorre a hipòtesis prèvies ni a figures materials.
• d) Constitueixen una propedèutica que ajuda a desviar l'ànima del món sensible cap a l'intel·ligible.

Resposta: d) Constitueixen una propedèutica que ajuda a desviar l'ànima del món sensible cap a l'intel·ligible.. Les matemàtiques no són la ciència suprema per a Plató, sinó una fase preparatòria o propedèutica que desprèn l'ànima del sensible, tot i que encara depenen d'hipòtesis i figures.

• a) Redacten de manera definitiva les lleis que han de regir la ciutat ideal.
• b) Assumeixen càrrecs civils i militars en el que s'anomena el retorn a la caverna.
• c) Inicien l'estudi teòric de la geometria, l'astronomia i la música amb visió de conjunt.
• d) Es dediquen exclusivament a la contemplació aïllada de les Idees i del Bé suprem.

Resposta: b) Assumeixen càrrecs civils i militars en el que s'anomena el retorn a la caverna.. Després d'estudiar dialèctica, dels 35 als 50 anys han d'ocupar càrrecs militars i civils per adquirir experiència pràctica, etapa descrita com el retorn a la caverna.

• a) Perquè donen per bones certes hipòtesis sense ser capaces de justificar-ne el fonament racional.
• b) Perquè són una creació poètica desconnectada de qualsevol veritat racional o filosòfica.
• c) Perquè es limiten a descriure les percepcions que els sentits corporals transmeten a la ment.
• d) Perquè centren el seu estudi exclusivament en els cossos físics sotmesos a canvi continu.

Resposta: a) Perquè donen per bones certes hipòtesis sense ser capaces de justificar-ne el fonament racional.. Les matemàtiques toquen l'ésser com en un somni perquè utilitzen hipòtesis que deixen intactes i sense donar-ne raó, mentre que la dialèctica suprimeix aquestes hipòtesis fins arribar al principi incondicionat.

• a) En adquirir informació empírica nova mitjançant l'observació del món físic.
• b) En rebre revelacions teòriques transmeses per mestres i filòsofs.
• c) En recordar les Idees que l'ànima ja havia contemplat abans d'encarnar-se.
• d) En construir conceptes universals per inducció a partir dels sentits.

Resposta: c) En recordar les Idees que l'ànima ja havia contemplat abans d'encarnar-se.. Plató respon que conèixer no és una adquisició exterior, sinó record: l'ànima ja posseïa prèviament les essències que va contemplar al Món intel·ligible.

• a) Són el fonament únic i immutable de qualsevol veritat definitiva.
• b) Actuen com a detonant o estímul per despertar el record oblidat.
• c) Impossibiliten per complet qualsevol accés a la intuïció intel·lectual.
• d) Generen nous conceptes abstractes sense necessitat de memòria prèvia.

Resposta: b) Actuen com a detonant o estímul per despertar el record oblidat.. La visió dels objectes sensibles imperfectes actua com un estímul o detonant que permet a l'ànima recordar les essències oblidades durant la caiguda.

• a) A l'eikasia o imaginació bàsica.
• b) A la dianoia o pensament discursiu.
• c) A la pistis o creença perceptiva.
• d) A la noesi o intuïció filosòfica.

Resposta: b) A la dianoia o pensament discursiu.. La dianoia (pensament discursiu) és la facultat mental de l'episteme encarregada de conèixer les entitats matemàtiques i figures geomètriques.

• a) Perquè depenen de les opinions canviants dels éssers humans i manquen de validesa universal.
• b) Perquè són entitats intermèdies conegudes mitjançant el pensament discursiu i no per noesi.
• c) Perquè representen simples imatges enganyoses sense cap valor per a l'educació filosòfica.
• d) Perquè són objectes captats pels sentits que canvien constantment al llarg del temps.

Resposta: b) Perquè són entitats intermèdies conegudes mitjançant el pensament discursiu i no per noesi.. Les entitats matemàtiques són realitats intermèdies entre el món sensible i les Idees: el pensament discursiu (dianoia) s'encarrega de conèixer-les, mentre que les Idees pròpiament dites són captades per la intel·ligència pura (noesi).

• a) És l'única entitat que pot ser percebuda directament mitjançant els sentits corporals.
• b) Fa de pont material entre els cossos físics en moviment i les creences humanes.
• c) Regula exclusivament les accions ètiques individuals sense cap relació amb la veritat.
• d) És la causa de l'existència de les altres Idees i fa possible la seva intel·ligibilitat.

Resposta: d) És la causa de l'existència de les altres Idees i fa possible la seva intel·ligibilitat.. La Idea del Bé regna al cim de tota la realitat: és la causa ontològica que atorga existència a la resta d'Idees i la font epistemològica que en permet la intel·ligibilitat, de manera anàloga al Sol en el món sensible.

• a) El procés dolorós d'aprenentatge filosòfic a través de la dialèctica pedagògica.
• b) La mort física de l'individu i l'alliberament espontani de l'ànima presonera.
• c) La transició mecànica d'una opinió errònia cap a una creença religiosa vàlida.
• d) L'abandó definitiu de la política de la ciutat per gaudir de la solitud intel·lectual.

Resposta: a) El procés dolorós d'aprenentatge filosòfic a través de la dialèctica pedagògica.. L'ascens forçat i dolorós simbolitza la dialèctica pedagògica: el procés educatiu mitjançant el qual l'ànima s'allunya de les ombres sensibles per acostar-se a la contemplació de les Idees.

• a) La voluntat d'establir un model polític oligàrquic basat exclusivament en la tradició religiosa.
• b) L'adopció de les teories materials i mecanicistes dels primers filòsofs jonis.
• c) La necessitat de fonamentar una polis justa arran de la crisi política i la mort de Sòcrates.
• d) El triomf militar d'Atenes en la Guerra del Peloponès contra Esparta.

Resposta: c) La necessitat de fonamentar una polis justa arran de la crisi política i la mort de Sòcrates.. La crisi política a Atenes, la derrota a la Guerra del Peloponès i especialment la condemna a mort del seu mestre Sòcrates sota el règim democràtic van portar Plató a buscar valors objectius per establir una polis justa.

• a) Accepta el canvi perpetu per a la realitat material, de la qual no es pot extreure coneixement vertader.
• b) Nega completament el canvi i afirma que tant el món físic com l'ideal són immutables.
• c) Defensa que el canvi continu permet captar la veritat absoluta mitjançant els sentits corporals.
• d) Situa l'esdevenir heraclitià com la característica pròpia i exclusiva de les Idees pures.

Resposta: a) Accepta el canvi perpetu per a la realitat material, de la qual no es pot extreure coneixement vertader.. Plató assumeix que el món sensible i material es troba en un flux i canvi constant com deia Heràclit, i per aquesta raó conclou que d'aquest flux no es pot obtenir una veritat universal ni ciència.

• a) L'etapa socràtica o de joventut.
• b) L'etapa crítica i de revisió.
• c) L'etapa de maduresa.
• d) L'etapa de transició cap al pensament propi.

Resposta: c) L'etapa de maduresa.. L'etapa de maduresa és el període on Plató desenvolupa i exposa sistemàticament la teoria de les Idees, destacant diàlegs com Fedó, Fedre i República.

• a) Són entitats absolutes creades directament per l'ànima.
• b) Són còpies imperfectes i canviants dels models originals.
• c) Són models immutables que originen les essències.
• d) Són elements independents que no participen de cap idea.

Resposta: b) Són còpies imperfectes i canviants dels models originals.. El món sensible està format per coses canviants, imperfectes i caduques que actuen com a còpies dels models o essències del món intel·ligible.

• a) És la idea suprema que corona la jerarquia del món intel·ligible.
• b) És una deïtat creadora que modela el món sensible a partir de les idees.
• c) És l'ànima racional que recorda les essències a través dels sentits.
• d) És la matèria física imperfecta que resisteix l'ordre del món de les idees.

Resposta: b) És una deïtat creadora que modela el món sensible a partir de les idees.. El Demiürg es defineix com la deïtat creadora que genera el món sensible prenent com a referència i model les idees del món intel·ligible.

• a) La idea de bellesa.
• b) La idea de justícia.
• c) Els conceptes matemàtics.
• d) La idea del Bé.

Resposta: d) La idea del Bé.. La piràmide ontològica mostra la jerarquia ideal culminant en el cim amb la idea suprema del Bé.