Text del document
2. Límits i les possibilitats del coneixement L'ésser humà pot tenir coneixement de la veritat. 2.1 DOGMATISME: Defensa que l'ésser humà sí que pot obtenir un coneixement universal, indubtable, objectiu i segur de la veritat. Els dogmàtics confien en les facultats cognitives de l'ésser humà. Tant com el model mític com el racionalisme utilitzen la fé i la raó, és a dir, tenen que veure amb el dogma. La filosofia escolàstica és una filosofia dogmàtica on es produeix els límits i les possibilitats del coneixement. Descartes també va ser dogmàtic. La filosofia escolàstica defensa el dogmatisme a través de la fe i utilitzen l'argument d'autoritat.
En canvi, el racionalisme defensa el dogmatisme a través de la raó i no utilitza aquells arguments. El dogmatisme ens pot portar a una actitud fanática(fanatisme), ja que l'individu que la defensa creu en la veritat absoluta, objectiva i indubtable. I també imposa aquesta veritat a través de la força o prohibir aquelles veritats que no siguin la seva. 2.2 RELATIVISME El relativisme defensa que tot coneixement humà és relatiu al subjecte, pot ser grup de gent, cultura o només una sola persona. Vol dir que el coneixement és subjectiu, és a dir, depèn de mi o el subjecte. El relativisme tracta de que totes les opinions són vàlides. La realitat és segons l'individu.
Però quan no hi ha opinions la realitat no és res. L'ésser humà és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són, i de les que no són en tant que no són. Vol dir que l'ésser humà interpreta com són les coses segons la seva perspectiva, i que la veritat o el coneixement depenen del subjecte humà. Si apliquem el relativisme als coneixements (el saber, la veritat, el CTO, la realitat) vol dir que són relatius i aquest relativisme es titula relativisme epistemològic. També si apliquem el relativisme als topics d'acció individual (bé i el mal, just i injust) vol dir que són relatius i s'anomena relativisme moral.
2.3 ESCEPTICISME L'escepticisme defensa que l'ésser humà no pot obtenir una veritat absoluta. Segons l'escepticisme, no podem conèixer les coses tal com són realment. Entre el subjecte i la realitat sempre hi ha una distància inaccessible: quan el subjecte intenta conèixer la realitat, només ho pot fer a través de les seves facultats cognitives, especialment els sentits. Però els escèptics consideren que aquestes facultats no són fiables. Per això pensen que mai no podem accedir a l'autèntica realitat.
L'ésser humà no pot conèixer l'essència sino que el fenomen que ens donen els sentits per això l'escepticisme diu que l'ésser humà no pot conèixer la realitat ja que el fenomen canvia constantment. Dintre de l'escepticisme hi ha un filosof sofista anomenat Gòrgies. Va defensar una postura epistemológica que és l'escepticisme. També va defensar una postura metafísica que s'anomena nihilisme ontològic que és una teoria metafísica que defensa que en l'àmbit de l'ésser no podem afirmar res, l'ésser humà no pot conèixer la realitat. La realitat no existeix. Tot això Gòrgies ho explica amb tres idees: - Res existeix: la realitat , el que és real és l'essència i després hi ha les aparences.
No existeix l'essència per això no existeix res. - Si alguna cosa (essència) existís, l'ésser humà no la podria conèixer. - Si alguna cosa existís i l'ésser humà la pogués conèixer, no la podria explicar (comunicar la realitat). Perquè el llenguatge mai capta com són les coses, és a dir, el llenguatge no pot expressar la realitat. Els escèptics defensen tres arguments principals que son la base de la seva postura, l'utilitzen per defensar l'escepticisme. El nom de arguments per els escèptics son tres tropos: La realitat pels escèptics : Essència i Aparença - Els sentits són l'eina ( Aparença ) que utilitzem per conèixer, però els sentits ens poden enganyar.
És a dir només a través dels sentits podem conèixer les coses pero el coneixement generat a partir dels sentits és sempre relatiu. - Hi ha una gran diversitat d'opinions humanes sobre una mateixa realitat. Aquestes opinions tenen seguidors. Cada opinió pot ser defensada per qualsevol pensador. - Afirma que tot el coneixement és relatiu. Podem defensar 2 tipus d'escepticisme : - Moderat: Defensat per Carneades. Defensa que el coneixement no és segur, absolut ni definitiu i és probable que hi hagi algunes opinions ( coneixement ) que si són veritat. - Radical : Fundador de l'escepticisme radical és Piro d'Elis .
Afirma que els escèptics radicals han d'estar en silenci és a dir suspendre el judici. Això va fer Piro d'Elis. Sext Empíric es un escepticista radical que es el que va escriure tota la teoria de Piro d'Elis. Defensen que a través de la suspensió del judici arribem a la felicitat. És a dir, quan deixem de jutjar les coses que passen en la vida arribem a la tranquilitat d'ànima. Perquè a partir del judici no podem arribar a lo just ni a lo injust per això hem de fer silenci. Suspendre el judici té un nom grec que és : Epokhé que gràcies a ella aconseguim la felicitat igual a ataraxia = Tranquilitat d'ànima que s'aconsegueix a través de la epokhé.
L'ésser humà pot emetre judicis sobre la veritat i falsedat ? No i quan no pot ha de suspendre el judici, és a dir, estar en silenci. No jutjar les coses. l'escepticisme radical, defensat a l'antiguitat per filòsofs com Pirró d'Elis (360-270 aC) o Sext Empíric (s. II-III), que deien que, com que no podem afirmar ni negar res, no ens resta cap altra opció que el silenci o la suspensió del judici (epokhé) amb l'objectiu d'aconseguir la felicitat o tranquilitat d'ànima (ataraxia).