Introducció al Franquisme II
Flashcards
- Quins són els tres grans blocs que marquen la segona etapa del Franquisme, segons l'estructura del contingut?
- El govern tecnocràtic de l'Opus Dei (1957), els canvis socials dels anys seixanta i setanta, i la crisi dels anys setanta.
- Qui va ser l'impulsor econòmic clau durant el govern tecnocràtic de l'Opus Dei?
- Laureano López Rodó.
- Entre quins anys es va abandonar el sistema econòmic anterior per liberalitzar l'economia amb el Pla d'Estabilització?
- Entre 1957 i 1961.
- Quines dues mesures econòmiques importants es van adoptar com a part del Pla d'Estabilització econòmica?
- La devaluació de la pesseta i la privatització dels béns i serveis públics.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents tensions va ser un factor important dins l'esfera governamental franquista a mitjans dels anys cinquanta?
- a) La manca de confiança dels empresaris nacionals.
- b) La pressió de les Nacions Unides per una major obertura política.
- c) La divisió interna entre FET-JONS i Acció Catòlica per la conveniència d'un feixisme explícit.
- d) Els conflictes armats amb països veïns que desestabilitzaven l'economia.
Resposta: c) La divisió interna entre FET-JONS i Acció Catòlica per la conveniència d'un feixisme explícit.. La divisió interna dins l'esfera governamental estava marcada per la tensió entre FET-JONS i Acció Catòlica, ja que la jerarquia eclesiàstica no veia convenient un feixisme tan explícit.
- Quin va ser el propòsit principal del Pla d'Estabilització respecte al règim franquista?
- a) Va comportar una transició immediata cap a un règim democràtic.
- b) Va liberalitzar l'economia amb l'objectiu de mantenir el règim intacte políticament.
- c) Va prioritzar la indústria pesant sobre el progrés tecnològic.
- d) Va prohibir qualsevol inversió estrangera per protegir la indústria nacional.
Resposta: b) Va liberalitzar l'economia amb l'objectiu de mantenir el règim intacte políticament.. El Pla d'Estabilització va suposar una liberalització de l'economia, la qual cosa implicava l'abandonament del sistema econòmic anterior i l'obertura de mercats, però sense que això es traduís en canvis polítics significatius, ja que l'objectiu era mantenir el règim intacte.
- Quin ministre va impulsar la llei de premsa de 1966, com a part de l'obertura del règim?
- a) Fraga Iribarne.
- b) Luis Carrero Blanco.
- c) Laureano López Rodó.
- d) José Solís.
Resposta: a) Fraga Iribarne.. La llei de premsa de 1966 va ser impulsada per Fraga Iribarne, ministre d'Informació i Turisme, com a part de la remodelació del govern per donar una nova imatge d'obertura del règim.
Els anys cinquanta: Context inicial
Flashcards
- En quin període es va observar una confiança creixent dels empresaris i noves inversions dels Estats Units a Espanya?
- Entre 1953 i 1956.
- Quin va ser el principal inconvenient del creixement econòmic espanyol inicialment en els anys cinquanta?
- Els límits marcats en comparació amb els països europeus que es beneficiaven del Pla Marshall.
- Quin tipus de reivindicacions van provocar tensions dins l'esfera governamental franquista?
- Reivindicacions socials.
- Quines dues faccions es van dividir internament dins l'esfera governamental durant els anys cinquanta?
- FET-JONS i Acció Catòlica.
Preguntes tipus test
- En quin període els empresaris van mostrar més confiança i es van produir noves inversions dels Estats Units a Espanya?
- a) 1949-1952
- b) 1957-1960
- c) 1953-1956
- d) 1961-1964
Resposta: c) 1953-1956. El document especifica que entre 1953 i 1956 es va observar una confiança creixent dels empresaris que va derivar en noves inversions, principalment dels Estats Units.
- Quina va ser la principal diferència entre el creixement econòmic espanyol i el dels països europeus en els anys cinquanta, segons el document?
- a) La manca de mà d'obra qualificada.
- b) L'absència del Pla Marshall a Espanya.
- c) La sobreproducció industrial espanyola.
- d) La poca demanda interna de productes.
Resposta: b) L'absència del Pla Marshall a Espanya.. El text indica clarament que el creixement econòmic espanyol seguia tenint límits molt marcats en comparació amb els països europeus, i s'esmenta el Pla Marshall com a element diferenciador per a Europa.
- Quin tipus de reivindicacions van provocar tensions internes dins l'esfera governamental franquista durant els anys cinquanta?
- a) Conflictes territorials.
- b) Discrepàncies ideològiques sobre la monarquia.
- c) Problemes de successió de Franco.
- d) Reivindicacions socials.
Resposta: d) Reivindicacions socials.. El document assenyala que les reivindicacions socials van generar tensions dins l'esfera governamental, portant a una divisió interna entre FET-JONS i Acció Catòlica.
Govern tecnocràtic de l'Opus Dei (1957)
Flashcards
- Quin any va començar el govern tecnocràtic de l'Opus Dei?
- El Govern tecnocràtic de l'Opus Dei va començar l'any 1957.
- Qui era l'assessor principal de Franco durant el govern tecnocràtic de l'Opus Dei?
- Luis Carrero Blanco era l'assessor principal de Franco.
- Qui era l'impulsor econòmic del govern tecnocràtic de l'Opus Dei?
- Laureano López Rodó era l'impulsor econòmic.
- Quin era l'objectiu principal de la liberalització econòmica per al règim franquista?
- L'objectiu era utilitzar les noves oportunitats econòmiques per mantenir el règim intacte, sense implicar un canvi polític.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents càrrecs ocupava Luis Carrero Blanco durant el govern tecnocràtic de l'Opus Dei?
- a) Impulsor econòmic
- b) Assessor principal de Franco
- c) Ministre d'Indústria
- d) Cap de govern
Resposta: b) Assessor principal de Franco. Luis Carrero Blanco va ser l'assessor principal de Franco, mentre que Laureano López Rodó va ser l'impulsor econòmic durant el govern tecnocràtic de l'Opus Dei.
- L'objectiu de la liberalització econòmica sota el govern tecnocràtic era:
- a) Introduir canvis polítics significatius.
- b) Mantenir el règim intacte aprofitant les noves oportunitats econòmiques.
- c) Establir una democràcia plena.
- d) Reduir la influència de l'Opus Dei.
Resposta: b) Mantenir el règim intacte aprofitant les noves oportunitats econòmiques.. El règim franquista va utilitzar la liberalització econòmica com una eina per modernitzar l'economia i així reforçar la seva posició i assegurar la seva continuïtat, sense intenció d'obrir-se políticament.
- Quin document fonamental per al règim es va aprovar el 1958?
- a) La Llei de Premsa.
- b) El Pla d'Estabilització Econòmica.
- c) Els Principis del Movimiento.
- d) La Llei Orgànica de l'Estat.
Resposta: c) Els Principis del Movimiento.. El 1958 es van aprovar els Principis del Movimiento, que eren un conjunt de normes fonamentals que definien l'essència del règim franquista i el seu caràcter no democràtic.
Pla d'Estabilització Econòmica
Flashcards
- En quin període es va abandonar l'antic sistema econòmic per liberalitzar l'economia, segons el Pla d'Estabilització?
- Entre 1957 i 1961.
- Quin organisme internacional va assessorar Espanya en l'aplicació del Pla d'Estabilització Econòmica el 1959?
- El Fons Monetari Internacional (FMI).
- Esmenta dues mesures econòmiques clau implementades pel Pla d'Estabilització Econòmica.
- La devaluació de la pesseta i la privatització de béns i serveis públics.
- Quines van ser les principals tendències en els sectors econòmics (agricultura, indústria, serveis) com a resultat del Pla d'Estabilització?
- Un descens de l'agricultura i un ascens de la industrialització i els serveis.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents no va ser un objectiu o mesura del Pla d'Estabilització Econòmica?
- a) Reordenar la població activa.
- b) Mantenir el sistema econòmic autàrquic.
- c) Fomentar les inversions en progrés tecnològic.
- d) Obrir els mercats.
Resposta: b) Mantenir el sistema econòmic autàrquic.. El Pla d'Estabilització Econòmica buscava abandonar el sistema econòmic anterior i liberalitzar l'economia, no mantenir l'autarquia. Les altres opcions sí que van ser objectius o mesures del Pla.
- Quina va ser una de les principals conseqüències demogràfiques del Pla d'Estabilització?
- a) Un augment significatiu de la població rural.
- b) Un descens de la industrialització.
- c) Un procés d'urbanització intens.
- d) Una disminució del personal qualificat.
Resposta: c) Un procés d'urbanització intens.. Una de les conseqüències significatives del Pla d'Estabilització va ser un intens procés d'urbanització, fruit de la reordenació de la població activa i l'ascens industrial.
- Quin ministre va ser clau en l'obertura del règim i va estar al capdavant del Ministeri d'Informació i Turisme?
- a) Laureano López Rodó.
- b) Luis Carrero Blanco.
- c) Manuel Fraga Iribarne.
- d) José Solís.
Resposta: c) Manuel Fraga Iribarne.. Manuel Fraga Iribarne va ser el ministre d'Informació i Turisme que va impulsar la llei de premsa de 1966, dins de la remodelació del govern per donar una nova imatge al règim.
Obertura del règim
Flashcards
- Quin va ser l'objectiu principal de la remodelació del govern durant l'obertura del règim?
- La remodelació del govern per donar una nova imatge al règim.
- Quin càrrec ocupava Fraga Iribarne durant l'obertura del règim?
- Ministre d'Informació i Turisme.
- Quina llei important va impulsar Fraga Iribarne l'any 1966?
- La Llei de Premsa de 1966.
- Quin ministre va ser responsable de les eleccions de l'OSE l'any 1966?
- José Solís.
Preguntes tipus test
- Quin va ser l'objectiu principal de la remodelació del govern durant el període d'obertura del règim?
- a) Impulsar una transició democràtica plena.
- b) Donar una nova imatge al règim.
- c) Establir un sistema multipartidista.
- d) Reforçar el control militar sobre la societat.
Resposta: b) Donar una nova imatge al règim.. La remodelació del govern, amb la incorporació de nous ministres, tenia com a objectiu principal modernitzar la imatge del règim franquista davant la societat i la comunitat internacional, sense alterar-ne les bases polítiques fonamentals.
- Quin càrrec ministerial va ocupar Fraga Iribarne en el govern de l'obertura del règim?
- a) Ministre d'Indústria.
- b) Ministre d'Economia i Hisenda.
- c) Ministre d'Informació i Turisme.
- d) Ministre Secretari General del Moviment.
Resposta: c) Ministre d'Informació i Turisme.. Fraga Iribarne va ocupar el càrrec de ministre d'Informació i Turisme, i des d'aquesta posició va impulsar la Llei de Premsa de 1966, que suposava una certa relaxació de la censura prèvia, tot i mantenir un control significatiu sobre els mitjans.
- Quina important llei va ser impulsada per Fraga Iribarne l'any 1966?
- a) La Llei de Premsa de 1966.
- b) La Llei d'Associacions Polítiques de 1967.
- c) El Pla d'Estabilització Econòmica de 1959.
- d) La Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat de 1947.
Resposta: a) La Llei de Premsa de 1966.. La Llei de Premsa de 1966, coneguda com a Llei Fraga, va ser un dels canvis legislatius més destacats d'aquest període, introduint un sistema de censura posterior en lloc de la censura prèvia total, tot i que encara amb restriccions importants a la llibertat d'expressió.
Canvis socials als anys seixanta i setanta
Flashcards
- Quin va ser el motiu principal dels canvis socials als anys seixanta i setanta a Espanya sota el Franquisme?
- El creixement econòmic es desenvolupa al marge del règim i la societat esdevé més dinàmica, articulant organitzacions socials per pressionar-lo.
- Quina estratègia va adoptar el moviment obrer durant els anys 50?
- Defensiva.
- Quina estratègia va adoptar el moviment obrer durant els anys 60?
- Ofensiva.
- Quin nou moviment obrer va prendre força en el context de la dicotomia salarial entre Europa i Espanya?
- Comissions Obreres (CCOO).
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions descriu millor la causa dels canvis socials als anys seixanta i setanta?
- a) L'absoluta estabilitat política i l'absència de qüestionaments interns.
- b) L'exclusiva iniciativa del règim per modernitzar el país sense pressió externa.
- c) El creixement econòmic al marge del règim i la dinamització social amb noves organitzacions.
- d) Una forta crisi econòmica que va provocar un descontentament generalitzat.
Resposta: c) El creixement econòmic al marge del règim i la dinamització social amb noves organitzacions.. El creixement econòmic que es va donar durant aquest període es va desenvolupar al marge del règim, i la societat, cada cop més dinàmica, va començar a articular organitzacions socials per pressionar-lo, generant un qüestionament creixent.
- Quin efecte va tenir la disminució de l'atur sobre les expectatives de la població durant els anys seixanta?
- a) Va augmentar les expectatives de la població.
- b) Va provocar un augment de l'atur en sectors clau.
- c) Va reduir la necessitat de mobilització obrera.
- d) No va tenir cap impacte en les reivindicacions socials.
Resposta: a) Va augmentar les expectatives de la població.. La disminució de l'atur va generar un augment de les expectatives de la població, ja que tenien més oportunitats laborals i esperaven millors condicions, no una disminució de les seves expectatives.
- Quins sectors industrials van ser especialment conflictius per al moviment obrer durant els anys seixanta?
- a) El sector agrari i ramader.
- b) La indústria tèxtil, la metal·lúrgia i la mineria.
- c) El sector turístic i hoteler.
- d) La funció pública i l'administració.
Resposta: b) La indústria tèxtil, la metal·lúrgia i la mineria.. El moviment obrer va tenir sectors conflictius clars com la indústria tèxtil, la metal·lúrgia i la mineria, que eren punts calents de mobilització i reivindicació.
Crisi dels anys setanta
Flashcards
- Quina institució es va crear el 1963 amb l'objectiu de la repressió política?
- El Tribunal d'Ordre Públic (TOP), creat entre 1963 i 1977, va ser un precedent de l'Audiència Nacional i s'encarregava de la repressió política.
- Quins tres esdeveniments clau van marcar els antecedents de la crisi dels anys setanta en el franquisme?
- Els fets més rellevants que van precedir la crisi dels anys setanta van ser el Contuberni de Munic (1962), l'assassinat de Julián Grimau (1963) i el Judici de Burgos (1970).
- Per què el règim franquista va patir una manca de legitimitat democràtica durant els anys setanta?
- El règim franquista va patir una manca de legitimitat democràtica tant interna com externa, ja que no hi havia constitució i les dictadures estaven desapareixent a Europa (Grècia i Portugal).
- Qui va substituir Carrero Blanco com a cap de govern i en quin any?
- Arias Navarro va substituir Carrero Blanco com a cap de govern el novembre de 1973, després del seu assassinat.
Preguntes tipus test
- Quina institució judicial es va crear el 1963 per fer front a la contestació social i la repressió política?
- a) El Tribunal Suprem
- b) El Tribunal Constitucional
- c) El Tribunal d'Ordre Públic
- d) L'Audiència Nacional
Resposta: c) El Tribunal d'Ordre Públic. El Tribunal d'Ordre Públic (TOP) va ser creat el 1963 com a instrument de repressió política, actuant com a precedent de l'Audiència Nacional.
- Quina de les següents raons va contribuir a la manca de legitimitat democràtica del règim franquista durant els anys setanta?
- a) Per la manca d'una constitució i la desaparició de dictadures a Grècia i Portugal.
- b) Per la Crisi del 73 i l'assassinat de Carrero Blanco.
- c) Per les discrepàncies entre aperturistes i immobilistes.
- d) Per la manca de suport de l'exèrcit i la policia.
Resposta: a) Per la manca d'una constitució i la desaparició de dictadures a Grècia i Portugal.. La manca de legitimitat democràtica del règim franquista es va evidenciar per l'absència d'una constitució i per la desaparició de les dictadures a Grècia i Portugal, que mostraven una tendència europea cap a la democràcia.
- Quin tipus de reformes defensaven els aperturistes en comparació amb els immobilistes?
- a) Reformes polítiques cap a una democràcia limitada.
- b) Reformes exclusivament econòmiques per modernitzar el país.
- c) Reformes socials per millorar les condicions de vida dels treballadors.
- d) Reformes militars per enfortir l'exèrcit.
Resposta: b) Reformes exclusivament econòmiques per modernitzar el país.. Les reformes que proposaven els aperturistes es limitaven exclusivament a l'àmbit econòmic, sense contemplar canvis polítics significatius.
Catalunya: Assemblea de Catalunya
Flashcards
- Què va ser la Assemblea de Catalunya?
- La Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària antifranquista.
- Quin va ser el període d'activitat de la Assemblea de Catalunya?
- Va operar des de 1971 fins a 1977.
- Quin àmbit geogràfic abastava la Assemblea de Catalunya?
- La seva activitat es va centrar en l'àmbit local i comarcal.
- Esmenta almenys dos partits polítics que van formar part de la Assemblea de Catalunya.
- Alguns dels partits polítics membres van ser la Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el Front Nacional de Catalunya (FNC), el Partit Carlí de Catalunya (PCC) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents descripcions defineix millor la Assemblea de Catalunya?
- a) Un partit polític clandestí.
- b) Un sindicat obrer majoritari.
- c) Una plataforma unitària antifranquista.
- d) Una organització juvenil de l'època.
Resposta: c) Una plataforma unitària antifranquista.. La Assemblea de Catalunya va ser una plataforma que va aglutinar diverses forces i organitzacions per oposar-se al franquisme de manera unificada a Catalunya.
- Entre quins anys va estar activa la Assemblea de Catalunya?
- a) 1969-1975
- b) 1971-1977
- c) 1970-1976
- d) 1972-1978
Resposta: b) 1971-1977. La Assemblea de Catalunya va operar des de l'any 1971 fins al 1977, un període clau de la Transició espanyola.
- Quin dels següents partits polítics va ser membre de la Assemblea de Catalunya?
- a) Unió Democràtica de Catalunya (UDC)
- b) Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)
- c) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
- d) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
Resposta: a) Unió Democràtica de Catalunya (UDC). La Unió Democràtica de Catalunya (UDC) és esmentada explícitament com un dels partits membres de la Assemblea de Catalunya.
Cronologia de la crisi dels anys 70
Flashcards
- Quins esdeveniments importants van tenir lloc a l'inici de la crisi, l'any 1970?
- Les vagues a Harry Walker i La Maquinista, les protestes universitàries i el Judici de Burgos.
- Quina important vaga industrial va succeir l'octubre de 1970?
- La vaga de la SEAT.
- Quina plataforma unitària antifranquista es va crear el novembre de 1971 per iniciativa de la confederació de forces progressistes de Catalunya?
- L'Assemblea de Catalunya.
- Quin període va estar activa l'Assemblea de Catalunya?
- Entre 1971 i 1977.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents esdeveniments NO va tenir lloc l'any 1970, segons la cronologia de la crisi dels anys 70?
- a) Les vagues a Harry Walker i La Maquinista.
- b) La formació de l'Assemblea de Catalunya.
- c) Les protestes universitàries.
- d) La vaga de la SEAT.
Resposta: b) La formació de l'Assemblea de Catalunya.. L'Assemblea de Catalunya es va formar el novembre de 1971, mentre que les vagues a Harry Walker i la Maquinista, les protestes universitàries i el Judici de Burgos, i la vaga de la SEAT van ocórrer l'any 1970.
- Què va ser l'Assemblea de Catalunya, formada el 1971?
- a) Una plataforma unitària antifranquista.
- b) Un nou partit polític afí al règim.
- c) Una associació cultural sense implicacions polítiques.
- d) Un sindicat vertical d'obrers.
Resposta: a) Una plataforma unitària antifranquista.. L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària antifranquista formada per iniciativa de la confederació de forces progressistes de Catalunya, amb l'objectiu de coordinar l'oposició al règim.
- En quin any va ser assassinat Salvador Puig Antich?
- a) 1973
- b) 1975
- c) 1974
- d) 1970
Resposta: c) 1974. L'assassinat de Salvador Puig Antich, un dirigent llibertari, es va produir l'any 1974, com a part de la repressió del règim franquista en els seus últims anys.
I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.
Text del document
Franquisme II 1. Govern tecnocràtic de l'Opus Dei. (1957) 2. Canvis socials anys seixanta i setanta 3. Crisi dels anys setanta. Anys cinquanta 1953 - 1956: confiança dels empresaris > noves inversions (EEUU). El creixement segueix tenint límits molt marcats en comparació als països europeus (pla Marshall). Reivindicacions socials: tensions dins l'esfera governamental. Divisió interna: FET-JONS vs Acció Catòlica. La jerarquia eclesiàstica no veu convenient un feixisme tant explícit en el règim (únic aval europeu). Laureano López Rodó: impulsor econòmic 1. Govern tecnocràtic de l'Opus Dei.
(1957) Luis Carrero Blanco: assessor principal de Franco Laureano López Rodó: impulsor econòmic Luis Carrero Blanco: assessor principal de Franco Utilitzar les noves oportunitats econòmiques per mantenir el règim intacte. La liberalització econòmica no suposa un canvi polític. 1958. Aprovació dels principis del movimiento*. PLA d'ESTABILITZACIÓ Entre 1957 i 1961 s'abandona el sistema econòmic anterior per liberalitzar l'economia. 1. Govern tecnocràtic de l'Opus Dei. (1957) Mesures 1.1 Pla d'Estabilització econòmica: societat de consum incipient - Reordenació població activa. Migracions. Fonts d'ingrés important. - Accés a Espanya per comprar matèries primes molt barates.
- Inversions en progrés tecnològic > +producció > + treballadors > + beneficis. - Apertura de mercats. - Devaluació de la peseta. - Privatització dels béns públics i els serveis. 1959 Assessorament FMI 1961 canvis significatius Pla d'Estabilització econòmica: societat de consum incipient Descens de l'agricultura Ascens de la industrialització i els serveis Augment de personal qualificat Procés d'urbanització intens. http://www.youtube.com/watch?v=3q5ZC2q8hBo Obertura del règim Remodelació del govern per donar una nova imatge.
- López Bravo (ministre d'indústria) - Fraga Iribarne (ministre d'informació i turisme): llei de premsa 1966 - José Solís (ministre secretari general del moviment): eleccions OSE 1966 Referèndum de la LOE (1966): separació de càrrecs entre el cap d'estat (sempre Franco) i el cap de govern, designat pel cap d'estat i confirmat per les corts generals. (1973: Carrero Blanco cap de govern). Pla d'Estabilització econòmica Pla d'Estabilització econòmica: conseqüències Augmenten les hores de feina i el preu de la vida.
Reacció antifranquista LA "HUELGONA" Vaga de miners 1962 El Congreso del Movimiento Europeo (...) estima que la integración, ya en forma de adhesión, ya de asociación de todo país a Europa, exige de cada uno de ellos instituciones democráticas, lo que significa en el caso de España, de acuerdo con la Convención Europea de los Derechos del Hombre y la Carta Social Europea, lo siguiente: 1. La instauración de instituciones auténticamente representativas y democráticas que garanticen que el Gobierno se basa en el consentimiento de los gobernados. 2.
La efectiva garantía de todos los derechos de la persona humana, en especial los de libertad personal y de expresión, con supresión de la censura gubernativa. 3. El reconocimiento de la personalidad de las distintas comunidades naturales. 4. El ejercicio de las libertades sindicales. 5. La posibilidad de organización de corrientes de opinión y de partidos políticos.
Los delegados españoles, presentes en el Congreso, expresan su firme convencimiento de que la inmensa mayoría de los españoles desean que esa evolución se lleve a cabo de acuerdo con las normas de la prudencia política, con el ritmo más rápido que las circunstancias permitan, con sinceridad por parte de todos y con el compromiso de renunciar a toda violencia activa o pasiva antes, durante y después del proceso evolutivo. 1962 CONTUBERNI DE MUNICH 2. Canvis socials anys seixanta i setanta El creixement econòmic es desenvolupa al marge del règim.
Aquest és cada cop més qüestionat per part d'alguns moviments: Motius La societat és cada cop més dinàmica: s'articulen organitzacions socials per pressionar el règim. Moviment obrer Moviment veïnal Moviment estudiantil Catolicisme social Moviment obrer: - Anys 50: estratègia defensiva. - Anys 60: estratègia ofensiva. Disminueix l'atur > expectatives de la població. Dicotomia entre Europa i la realitat salarial espanyola. Sectors conflictius: indústria tèxtil, metal·lúrgia i mineria. S'estén fins arribar a sectors més qualificats (serveis). En aquest context, un nou moviment obrer representat per CCOO pren força.
Aquest pren visibilitat, ja que els seus membres es troben dins del sindicat vertical. Moviment veïnal Moviment estudiantil Catolicisme social 2. Canvis socials anys seixanta i setanta - Proposa un sindicat sense patrons. - Augment salarial i el dret a vaga. Eleccions sindicals de 1966 (proposades per Solís per donar una imatge de participació democràtica). CCOO** pren massa visibilitat (repressió important). **Segueix en format clandestí: - Actuació legal a través de l'enllaç sindical - Comissions clandestines - Assemblees en els llocs de treball Moviment veïnal Moviment estudiantil Catolicisme social 2.
Canvis socials anys seixanta i setanta Resultats acció obrera: la conflictivitat social permet millores laborals que porten a una mobilització continuada. Amb les vagues il·legals aconsegueixen millores. El règim utilitza la repressió. Moviment veïnal Moviment estudiantil Catolicisme social 2. Canvis socials anys seixanta i setanta Moviment veïnal: Els mateixos treballadors que vivien en barraques formen associacions de veïns que reivindiquen millores d'infraestructures i més cobertura social. Moviment estudiantil Catolicisme social 2. Canvis socials anys seixanta i setanta Moviment estudiantil: Fortament polititzat. Estudiants benestants sense responsabilitats.
Es planteja com un moviment solidari als obrers. Demanen: - Llibertat sindical - Amnistia general - Llibertat d'expressió docent Problema d'ordre públic. El seu moment de plenitud es situa entre el 66-68. Caputxinada (març 1966). https://www.youtube.com/watch?v=ojOlX8NwCQc Catolicisme social 2. Canvis socials anys seixanta i setanta La Caputxinada (1966) Sindicat Democràtic d'Estudiants El règim franquista respon amb repressió. L'any 1968 declara l'estat d'excepció i la censura prèvia (maig 68) per tal de reprimir absolutament tots els moviments. Repressió que radicalitza els moviments i els empeny cap a un discurs més revolucionari. Catolicisme social 2.
Canvis socials anys seixanta i setanta Moviment estudiantil: El règim franquista respon amb repressió. L'any 1969 declara l'estat d'excepció i la censura prèvia (maig 68) per tal de reprimir absolutament tots els moviments. Repressió que radicalitza els moviments i els empeny cap a un discurs més revolucionari. Catolicisme social Solidaritat d'Obrers Cristians (1958) Unió Sindical Obrera (1961) Manifestació de capellans 11/05/1966 http://antropologia.cat/antifranquista/fitxa/manif estacio-de-capellans 2. Canvis socials anys seixanta i setanta OPOSICIÓ POLÍTICA A CATALUNYA Dos plans estratègics.
- Llarg termini: lluita pel socialisme (aspiració teòrica) - Curt termini: lluita per la democràcia (aspiració pràctica). La seva política va dirigida a - La reconciliació nacional. Reclama l'herència del catalanisme d'esquerres. El catalanisme i la lluita per la democràcia són dos elements cohesionadors que apropen a sectors no militants. - La creació d'espais de llibertat que superin les normes del franquisme i estenguin els valors democràtics. 3. Crisi anys setanta Antecedents: contestació social. Creació del Tribunal d'ordre públic (1963-1977) Precedent Audiència nacional - repressió política.
Fets: Contuberni de Munich (1962), assassinat de Julián Grimau (1963), Judici de Burgos (pena de mort de 6 activistes de l'ETA) (1970). Manca de legitimitat democràtica (interna i externa) per l'acció política del règim. No hi ha constitució. A Europa estan desapareixent les dictadures de Grècia (1967-1974) i Portugal (1933-1974). Discrepàncies entre els aperturistes i els immobilistes: serem capaços d'assegurar el règim després de la mort de Franco? Tots defensen la continuació del règim i el manteniment inalterable dels principis del moviment nacional. Les reformes dels aperturistes són exclusivament econòmiques. 3. Crisi anys setanta: elements Crisi del 73.
Arias Navarro substitueix a Carrero Blanco de cap de govern (assassinat el novembre del 73). Entra amb un discurs de canvi on reivindica més participació i més llibertat. Poca credibilitat per la violència explícita i permanent del règim: 162 anys de presó a 10 dirigents de CCOO (1973) Execució del dirigent llibertari Salvador Puig Antich (1974). El règim ja no compta amb el suport de l'església catòlica. El president de la conferència episcopal (Vicente Enrique Tarancón) era progressista. 3. Crisi anys setanta: elements Davant la inseguretat del règim, l'any 1975 s'aprova un decret llei antiterrorista que permet afusellar 2 militants d'ETA i 3 militants del FRAP.
L'objectiu era decapitar tots els moviments socials. Panorama internacional>repercussions El 10 d'octubre de 1975 hi ha l'última aparició de Franco. Utilitza el mateix llenguatge que el 36: "conspiración masónica izquierdista". El règim no es sap adaptar als canvis. 3. Crisi anys setanta: últims mesos abans de la mort de Franco CATALUNYA *Assemblea de Catalunya (1971-1977) - plataforma unitària antifranquista - àmbit local i comarcal.
Membres: Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Front Nacional de Catalunya (FNC) Partit Carlí de Catalunya (PCC) Partit Socialista Unificat de Catalunya + Centres culturals, entitats excursionistes, associacions de veïns, sindicats, sectors progressistes de l'església. Punts programàtics: llibertats (socials i polítiques) / amnistia / estatut d'autonomia Concentracions pacífiques CRISI ANYS 70: cronologia 1970 vagues a Harry Walker i la Maquinista / protestes universitàries/ Judici de Burgos. 1970 octubre: vaga SEAT. 1971 novembre: Assemblea de Catalunya* per iniciativa de la confederació de forces progressistes de Catalunya. (1971-1977) 1972 vaga Citroen a Vigo.
1973 detenen 113 membres de l'Assemblea de Catalunya. 1974 assassinat de Puig Antich. 1975 setembre: afusellaments dels membres de l'ETA i el FRAP. 1975 novembre: mort de Franco. Juan Carlos de Borbon n'és el successor a títol de rei, segons s'estableix la llei de successió de l'any 1969.