La Guerra Civil Espanyola: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

LA GUERRA CIVIL 1. Del cop d'estat a la Guerra Civil A partir de la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, diferents alts comandaments de l'exèrcit amb la complicitat d'una part dels empresaris del país organitzen una conspiració que tindrà com a objectiu portar a terme un cop d'estat i instaurar una dictadura militar. L'assassinat del líder conservador José Calvo Sotelo, va ser una de les causes directes del pronunciament. 1. 1. L'aixecament militar El pronunciament, que els insurrectes van anomenar com "Alzamiento Nacional", es va iniciar el 17 de juliol a Melilla.

El general Franco va prendre el comandament de l'exèrcit Africà, el més preparat i més ben armat de la República. El dia 18 es van revoltar altres caps militars com Mola a Pamplona i Goded a Mallorca. Als militars s'hi van afegir sectors civils de falangistes i carlins. El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció, Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral cap de govern. La primera mesura presa el 19 de juliol va consistir a autoritzar el lliurament d'armes als sindicats i als partits del Front Popular, que juntament amb l'exèrcit lleial a la República i la Guàrdia d'Assalt, van poder impedir l'èxit del pronunciament.

El pronunciament va triomfar a Castella i Lleó, Galícia, Navarra, Balears, algunes ciutats andaluses, Canàries i al nord d'Àfrica. Però a fracassar a Catalunya, València, Múrcia, Extremadura, gran part d'Andalusia, Madrid, Castella-la Manxa, la franja cantàbrica i Bilbao. 1. 2. La insurrecció a Catalunya L'encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya va ser el general Goded, que va dirigir el pronunciament a Mallorca i Eivissa. El cap militar de Barcelona, Llano de la Encomienda, en principi es va mostrar fidel a la República i va ser detingut pel General Goded.

En oposició al cop d'estat les organitzacions sindicals i obreres que van poder disposar d'armes, i amb el suport de la Guàrdia d'Assalt i part de la Guàrdia Civil van aconseguir aturar el cop d'estat i el general Goded va ser detingut. El fet que a Barcelona no triomfés el cop d'estat va provocar que els rebels d'altres zones de Catalunya es rendissin. Es va crear el comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya on hi participa la CNT-FAI. També es creen patrulles de control que persegueixen a l'Església, els grans propietaris i els burgesos i tots els que estaven a favor dels nacionals.

A més a més, van sortir voluntaris de tota la Zona Republicana per fer front als insurrectes que avançaven des del sud de la península cap a Madrid en la Guerra de les Columnes. 1. 3. La consolidació dels bàndols La situació va derivar cap a un enfrontament civil armat amb la formació de 2 bàndols: - Els insurrectes (militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics i carlins, falangistes i tradicionalistes): tenien com a inspiració el feixisme i es definien com a nacionals i catòlics. La seva intenció era restablir l'ordre per mitjà d'una dictadura militar.

- Els lleials a la República (classes populars i empleats, petita burgesia i pagesos sense terres): defensaven la legitimitat republicana i havien fet costat al Front Popular. 2. El Bàndol Republicà: Guerra i revolució 2. 1. Un clima de revolució social L'aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda en la societat catalana. L'Església, els propietaris i les classes burgeses van ser perseguits durant les primeres setmanes (assassinats, crema d'esglésies i convents, fets delictius…). Es calcula que a la rereguarda catalana van morir assassinades unes 8500 persones.

Arreu de la zona republicana es van constituir presons il·legals anomenades txeques on es portaven als detinguts de dretes. Molts presos van ser executats com per exemple José A. Primo de Rivera que va ser afusellat a Alacant. - La conformació d'un poder popular Amb relació a l'organització del poder polític, per una banda, estava el govern del Front Popular dirigit per José Giral a Madrid, i el govern d'ERC dirigit per Lluís Companys a Barcelona. Però, per altra banda, també es va organitzar un poder popular, el juliol de 1936, format per sindicats i partits d'esquerres. Es van crear comitès locals que van substituir els ajuntaments.

En aquest sentit, a Catalunya el 20 de juliol Lluís Companys ofereix a la CNT formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes integrat per les forces oposades als insurrectes i organitzacions d'esquerres. Es va ocupar de la formació de les columnes de milicians, ordre públic, organització del treball… Hi ha una dualitat en el poder. El govern de la República va decretar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris, on s'integraven les milícies populars. A l'agost la situació es va agreujar perquè les tropes feixistes progressaven i creixia l'èxode de refugiats republicans provinents de diferents parts de la península.

- Col·lectivitzacions i economia de guerra Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses o bé perquè els empresaris havien fugit, havien estat detinguts o assassinats, o bé perquè es van apoderar del control de les empreses. D'aquesta manera es van produir col·lectivitzacions (control col·lectiu propietats). L'agost del 1936 es va crear el Consell d'Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l'economia i la producció, i controlar les col·lectivitzacions. A l'octubre es va promulgar el decret de col·lectivitzacions, que legalitzava el procés col·lectivista dut a terme fins aleshores.

El govern de la Generalitat va aprovar altres mesures com el control de la banca, regulació dels salaris, les confiscacions… 2. 2. El govern de Largo Caballero (1936-1937) A Madrid, el setembre de 1936 davant les primeres derrotes i la dimissió de Giral, el socialista Largo Caballero va formar un govern amb republicans i socialistes; més tard s'hi van incorporar quatre ministres anarquistes (com Federica Montseny), cosa que va coincidir amb la decisió de traslladar el govern de la República a València davant els intents rebels d'ocupar Madrid. Largo Caballero pretenia reorganitzar l'estat, ja que aquest havia quedat molt debilitat després de l'inici de la guerra.

Volia formar un exèrcit popular, a més de crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres, però va tenir problemes greus amb els comunistes i els anarcosindicalistes. Tot i que participaven en un govern d'unitat, els anarcosindicalistes no renunciaven a practicar la seva pròpia política, cosa que va provocar tensions socials. A Catalunya, el setembre de 1936 es va formar un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas. En aquest govern participaran les organitzacions d'esquerres i també comptaran amb la presència de la CNT. Es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es van restablir els ajuntaments que alguns havien estat substituïts per comitès.

D'aquesta manera, la Generalitat recupera la totalitat del seu poder. - Els Fets de Maig del 1937 Els problemes que van afeblir definitivament el govern de Largo Caballero van esclatar a Barcelona els primers dies de maig del 1937. Les tensions entre els anarquistes i del POUM, defensaven que les transformacions revolucionàries eren el mitjà per aconseguir una mobilització popular contra el feixisme i guanyar la guerra, contra la resta de les forces d'esquerra. Aquestes acceptaven la necessitat de canvis en la condició social i econòmica, però creien que el més important primer era guanyar la guerra construint un estat fort i posant ordre.

Les tensions van esclatar violentament quan les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica, amb el propòsit de prendre el control de les comunicacions. Això va comportar l'enfrontament d'alguns militants de la CNT i de tot el POUM amb els del PSUC, ERC i UGT, que van donar suport a la Generalitat. La lluita es va estendre arreu de la ciutat, on es van construir barricades, i es va allargar durant gairebé una setmana. El conflicte, a més, va servir com a pretext al govern republicà per intervenir a Catalunya amb 5.000 guàrdies d'assalt amb l'objectiu de posar fi a la crisi.

Els enfrontaments van provocar més de 200 morts i finalment els anarquistes i el POUM van ser derrotats. 2.3 El govern de Negrín. La resistència a ultrança Els Fets de Maig van disminuir la influència de l'anarquisme i van enfortir les posicions comunistes, sobretot per l'ajuda que la Unió Soviètica prestava a la República. Els comunistes van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders. Largo Caballero es va negar i va dimitir. Es va constituir un nou govern presidit pel socialista Juan Negrín. El govern va deixar d'incloure els sindicats, CNT i UGT, i es va constituir només amb partits polítics, es va il·legalitzar el POUM i els seus líders van ser detinguts.

Andreu Nin, líder del POUM va acabar assassinat per la policia soviètica. El govern de Negrín va romandre al poder fins a la fi del conflicte amb l'objectiu de guanyar la guerra. Per això, es va reforçar el poder central, unificar la direcció bèl·lica, integrar totes les milícies en l'Exèrcit Popular i establir un control sobre la producció industrial i l'agrària Al novembre el 1937 Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona. Negrín va ser partidari de "resistir és vèncer", ja que es tractava d'aguantar amb l'expectativa de l'inici de la Segona Guerra Mundial.

Entenia que si s'iniciava la 2a GM en contra de Hitler i Mussolini, les democràcies liberals com França i GB els ajudarien a vèncer als rebels. Així i tot, Negrín, amb gairebé l'única ajuda dels comunistes, insistia en la necessitat de resistir i els seus intents de negociacions amb els nacionalistes. El seu govern es va acabar amb la dimissió d'Azaña i el Cop de Casado. 3. La zona insurrecta: La construcció d'un Estat totalitari 3. 1. Militarització i comandament únic A la "zona nacional" hi va haver un ordre mantingut per la disciplina militar i la proclamació de l'estat de guerra.

La mort del general Sanjurjo i el fet que la insurrecció no triomfés van plantejar una incertesa en el seu lideratge. Es crea una Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Miguel Cabanellas, que era el general més antic. Aquesta Junta suspèn la constitució republicana i governarà el territori que controlaven els rebels. Francisco Franco començarà a destacar amb èxits militars com: l'alliberament de l'Alcàsser de Toledo, assetjat pels republicans i l'1 d'octubre del 1936 es proclama a Franco cap de l'Estat, del govern i generalíssim dels exèrcits espanyols. Es substitueix la Junta de Defensa per la Junta Tècnica de l'Estat que es trasllada de Burgos a Salamanca. 3. 2.

La creació del partit únic A l'octubre 1936, els insurrectes havien prohibit els partits polítics que formaven part del Front Popular i els sindicats. Només eren legals Falange Española y de las JONS (el cap fundador de la qual, José Antonio Primo de Rivera, havia estat afusellat pels republicans) i la Comunión Tradicionalista (carlista). Franco es va inspirar en el model d'Estat feixista italià i alemany, de partit únic, i amb un cap amb poders plens.

L'abril del 1937 publica el decret d'unificació que establia la creació d'un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que comportava la unificació de falangistes i carlins, i en el qual s'havien d'integrar totes les altres forces "nacionals". 3. 4. El govern de Burgos El procés d'institucionalització del nou Estat franquista es va iniciar el gener del 1938 amb la desaparició de la Junta tècnica i la formació del primer govern de Franco.

El nou Estat s'inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadorisme i en el catolicisme (Establirà un tracte de privilegi amb l'Església catòlica, es derogaran les lleis de matrimoni civil, divorci…) Tenia una ideologia nacionalcatòlica. Es va abolir la legislació republicana, es van suprimir les llibertats religioses, polítiques i sindicals i es va imposar censura en la premsa. També es van suprimir els estatuts d'autonomia i es va restablir la pena de mort. La zona nacional havia esdevingut un Estat totalitari en el qual Franco concentrava tots els poders. 4. Per què la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional?

Des del primer moment, la Guerra Civil Espanyola, va tenir una gran repercussió internacional. L'esclat de la guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i comunistes (Mèxic, URSS), i els règims feixistes (Alemanya i Itàlia). En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, el Regne Unit que defensava una política de pacificació, va dir a França que si ajudava als republicans, no tindria el suport britànic davant l'amenaça de Hitler. Per això les democràcies liberals (França i Gran Bretanya), van crear un Comitè de No-intervenció a la Guerra (agost 1936).

Aquests països, a més, es trobaven en una situació de feblesa per l'impacte de la crisi generada pel crack de la Borsa de Nova York i per l'ascens de grups polítics extremistes dintre de les seves fronteres. No obstant això, l'URSS sí que va decidir donar suport al bàndol republicà. Davant de la necessitat d'armes, el govern republicà va enviar les reserves d'or del Banc d'Espanya, a Moscou amb l'objectiu de comprar armament. L'URSS va enviar entre 2000 i 6000 soldats, tancs, avions… però en total quantitativament va ser inferior al suport militar que van rebre els rebels.

El bàndol republicà també va rebre el suport de les Brigades Internacionals, formades a partir de la crida de la Comintern. Eren joves voluntaris de diferents països que van venir a Espanya a lluitar contra el feixisme. En total van arribar 60.000 brigadistes. També va intervenir Mèxic en menor mesura, acollint a molts exiliats. Alemanya (Hitler) i Itàlia (Mussolini) van donar suport militar al bàndol nacional. És el bàndol que va rebre més suport, es calcula que Itàlia va facilitar uns 759 avions, 72.500 soldats, 180 tancs. I en el cas d'Alemanya uns 600 avions (incloent-hi la Legió Còndor d'aviadors, personal de suport i tanquistes) i uns 17.000 solidaris.

També va rebre el suport de voluntaris portuguesos. 5. L'evolució del conflicte bèl·lic 5. 1. La batalla de Madrid (Juliol 1936 - Febrer 1937) El juliol del 1936 les tropes d'Àfrica travessen l'Estret i Franco ocupa Toledo. Es dirigeixen cap a Madrid (Guerra de les Columnes) i el govern es trasllada a València. Arriben les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat, una columna anarcosindicalista liderada per Durruti. 5. 2. Les batalles del Jarama i Guadalajara (Febrer 1937- Març 1937) Els insurrectes van iniciar dues maniobres per aïllar Madrid i tallar les comunicacions amb València.

- Febrer 1937 batalla del Jarama: els insurrectes van travessar el riu, però van ser detinguts pels republicans i no van aconseguir aïllar la ciutat. - Març 1937 batalla de Guadalajara: les tropes feixistes italianes aliades de Franco van ser derrotades davant de l'Exèrcit Popular = Primera gran victòria republicana. 5. 3. La batalla del nord (Març 1937 - Octubre 1937) La república va atacar Brunete i Belchite. La lluita es va traslladar al nord, a la franja cantàbrica amb el general Mola. El mes d'abril es produïa el primer bombardeig aeri del món sobre la població civil, el de Guernica, la franja del nord va quedar sota el control nacional. 5. 4.

La factura del territori republicà (Desembre 1937 - Juny 1938) Es creen les Brigades Mixtes a l'exèrcit republicà i al seu capdavant hi havia el general Rojo. Es pretenia consolidar l'organització castrense i que l'exèrcit fos eficaç per la guerra. L'exèrcit es va proveir de comandaments professionals i s'hi van integrar els quadres procedents de les milícies. L'exèrcit republicà, amb la intenció de prendre iniciatives, va realitzar ofensives. La batalla de Terol que va portar a l'ocupació republicana de la ciutat fins al febrer. El febrer de 1938 l'exèrcit de Franco va començar la campanya d'Aragó a Terol i va arribar al Mediterrani al mes d'abril.

El territori republicà va quedar dividit en 2 zones, una era Catalunya. Franco va decidir continuar l'atac cap al sud i lliurar combats a Castelló i València (capital de la República). 5. 5. La batalla de l'Ebre. L'ocupació de Catalunya (Juliol 1938 - Febrer 1939) La batalla de l'Ebre va començar el 25 de juliol amb l'atac republicà que pretenien unificar el territori dels republicans i arriben fins a Gandesa. Franco va contraatacar i, a principis de novembre, l'exèrcit republicà va haver de replegar-se. Finalment, els insurrectes travessen el riu i es va considerar acabada la batalla amb l'exèrcit republicà greument delmat.

Tarragona i Barcelona (15 gener i 26 febrer) van ser ocupades sense resistència, gràcies als bombardejos sistemàtics per part dels nacionals. La caiguda de Girona va significar la fugida cap a França de milers de refugiats i el trasllat de la Generalitat cap a Mèxic. 5. 6. La fi de la guerra (Febrer 1939 - 1 abril 1939) La República només disposava de la zona del centre (Madrid) i regió mediterrània del nord de València fins a Almeria. Negrín volia continuar la guerra, NO hi va haver cap batalla important. El Regne Unit i França reconeixen el govern de Franco i al març Azaña presenta la dimissió com a president de la República.

Principis març, insurrecció a Madrid contra el govern de la República dirigida pel coronel Casado (Cop de Casado). Juntament amb Julián Besteiro (socialista) i amb el suport de l'UGT, va crear una Junta de Defensa. Creien que la influència dels comunistes en la República era la causa de l'allargament de la guerra i seria possible acabar-la negociant amb Franco una pau honorable basada en la generositat del "caudillo". Però Franco no va acceptar cap condició per a la rendició i va obligar al lliurament de les armes. 28 març les tropes franquistes entren a Madrid sense trobar resistència. Els dies posteriors ocupen la zona Mediterrània. Es va ocupar Albacete, Alacant i València.

1 d'abril Franco signa a Burgos el darrer "parte de guerra" amb el qual declara la fi de la guerra i la seva victòria. 6. Les conseqüències del conflicte Les zones republicanes, especialment les grans ciutats, van patir la manca d'aliments. Les zones productores de cereals van estar sota el control dels rebels. Per garantir l'alimentació de la població el març del 1937 es van començar a racionar els aliments bàsics a partir de les cartilles de racionament i paral·lelament es practica la venda d'aliments al mercat negre, tot plegat no atura la desnutrició d'una part de la població. El bàndol republicà va patir els bombardejos sobre la població civil.

L'objectiu era atemorir a la població i debilitar al bàndol contrari. A la ciutat de Barcelona es van produir atacs efectius. A la ciutat es van habilitar fins a 1500 refugis antiaeris. El nombre de morts superà els 2700 i el de ferits s'estima entre 7000. Barcelona és reconeguda per ser la primera ciutat bombardejada sistemàticament per aconseguir la victòria militar. La població que fugia dels insurrectes es van anar acumulant, i a Catalunya es van acollir aproximadament 1 milió de refugiats originaris d'altres regions de l'estat. Entre gener i febrer del 1939, 500.000 persones van fugir cap a França creuant la frontera. A França els van ubicar en camps de refugiats a Argelers, Perpinyà…

Una vegada iniciada la Segona Guerra Mundial els alemanys van ocupar França i van detenir a una part aquests republicans i els van enviar als camps de concentració nazis. Es va arruïnar el país per la destrucció de les comunicacions, infraestructures i habitatges. Va suposar la destrucció de la convivència i la democràcia, i l'entrada a una dictadura militar d'inspiració feixista que es va prolongar durant 40 anys. Va haver-hi milers de represaliats condemnats a treballs forçats com al Valle de los Caidos.

També va haver-hi una gran quantitat de depurats, als quals se'ls expulsà de l'administració, especialment a professors i mestres com a mitjà d'acabar amb l'educació laica, i confiscacions de propietats de persones en l'exili o assassinades. Aquest clima de delació i repressió va tenir un devastador efecte psicològic sobre la població que va durar molts anys. La guerra va deixar un nombre de víctimes enorme: - Morts en combat: 85.000 republicans i 75.000 rebels - Morts per la repressió: 78.000 republicans i 51.000 rebels - Morts per penalitats: 149.000 republicans i 20.000 rebels.