Liberalisme i democràcia. Clientelisme i corrupció
Flashcards
- Quina va ser la ideologia dominant en la construcció dels estats moderns durant el segle XIX?
- El liberalisme.
- Quins tres elements clau va significar el liberalisme en la construcció dels estats?
- La creació de constitucions, la divisió de poders i la consideració del ciutadà com a subjecte polític.
- Quin va ser un dels principals obstacles per a l'arribada d'una democràcia real?
- El caciquisme.
- En quina pràctica de corrupció electoral es basava el caciquisme?
- En el clientelisme.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions descriu millor el paper del liberalisme en el segle XIX?
- a) Va promoure exclusivament un sistema de monarquia absoluta.
- b) Va significar la creació de constitucions i la divisió de poders.
- c) Va defensar la concentració de tot el poder en el monarca.
- d) Va abolir completament el concepte de ciutadà polític.
Resposta: b) Va significar la creació de constitucions i la divisió de poders.. El liberalisme va ser la ideologia dominant en la construcció dels estats moderns al segle XIX, caracteritzada per la creació de constitucions, la divisió de poders i la consideració del ciutadà com a subjecte polític, en contraposició a l'absolutisme.
- Quin fenomen va ser un obstacle significatiu per a l'establiment d'una democràcia real, especialment durant la Restauració?
- a) El sufragisme femení.
- b) El desenvolupament industrial.
- c) El caciquisme.
- d) La divisió de poders.
Resposta: c) El caciquisme.. El caciquisme es descriu com una pràctica de corrupció electoral basada en el clientelisme que va representar un dels principals obstacles per a l'arribada d'una democràcia real, especialment durant el període de la Restauració.
- Quan es va introduir el sufragi universal masculí a Espanya, segons el text?
- a) 1876
- b) 1890
- c) 1931
- d) 1978
Resposta: b) 1890. El sufragi universal masculí no va arribar fins al 1890, tot i que sovint era manipulat, cosa que indica que la seva introducció va ser en aquesta data.
Canvi econòmic i social a Espanya i Catalunya
Flashcards
- Quin va ser el sector principal de la primera industrialització a Catalunya?
- Tèxtil i carbó.
- Quin tipus d'economia predominava a Espanya durant la primera industrialització catalana?
- Agrària.
- Quines conseqüències va tenir l'autarquia durant el franquisme a nivell econòmic i social?
- Fam i pobresa.
- Quan va començar el gir cap al desenvolupisme durant el franquisme?
- Als anys 60.
Preguntes tipus test
- Quin sector econòmic va caracteritzar la primera industrialització a Catalunya?
- a) La metal·lúrgia
- b) El tèxtil i el carbó
- c) L'agricultura intensiva
- d) La construcció naval
Resposta: b) El tèxtil i el carbó. La primera industrialització a Catalunya es va caracteritzar pel desenvolupament del sector tèxtil i l'explotació del carbó, que eren les bases de la seva producció industrial inicial.
- Quina era la característica principal de l'economia espanyola durant la primera industrialització catalana?
- a) Fortament industrialitzada
- b) Basada en el comerç marítim
- c) Predominantment agrària
- d) Orientada a l'exportació de productes manufacturats
Resposta: c) Predominantment agrària. Durant el període de la primera industrialització a Catalunya, l'economia espanyola es mantenia majoritàriament com una economia agrària, amb un desenvolupament industrial molt limitat en comparació.
- Quines conseqüències va tenir la política d'autarquia del franquisme?
- a) Un augment significatiu de la inversió estrangera
- b) Un període de gran prosperitat i creixement
- c) Fam i pobresa generalitzada
- d) La creació d'una societat de consum
Resposta: c) Fam i pobresa generalitzada. La política d'autarquia implementada durant el franquisme, que buscava l'autosuficiència, va tenir com a conseqüència la manca de recursos i la limitació del comerç, el que va derivar en fam i pobresa generalitzada per a la població.
Revolució i revolucionaris. Conflicte social i obrerisme
Flashcards
- Amb l'arribada del capitalisme, com es va dividir la societat?
- La burgesia i el proletariat.
- Per què van créixer els moviments obrers?
- Com a resposta a la desigualtat i l'explotació dels treballadors.
- Quines dues vies revolucionàries van oferir els moviments obrers?
- L'anarquisme i el socialisme marxista.
- Quina era la via revolucionària proposada per l'anarquisme?
- La destrucció de l'Estat.
Preguntes tipus test
- Amb l'arribada del capitalisme, quines dues classes socials principals van emergir segons el text?
- a) Entre pagesos i nobles.
- b) Entre burgesia i proletariat.
- c) Entre l'Església i l'Estat.
- d) Entre militars i civils.
Resposta: b) Entre burgesia i proletariat.. L'arribada del capitalisme va provocar una clara divisió social entre la burgesia, propietària dels mitjans de producció, i el proletariat, la classe treballadora que venia la seva força de treball. Aquesta divisió és un concepte fonamental de l'anàlisi marxista de la societat capitalista.
- A què van respondre principalment els moviments obrers amb el seu creixement?
- a) A la desigualtat i l'explotació.
- b) A la necessitat d'industrialitzar el camp.
- c) Al desig de consolidar la monarquia.
- d) A la promoció de la cultura burgesa.
Resposta: a) A la desigualtat i l'explotació.. Els moviments obrers van sorgir directament com a resposta a les dures condicions de vida i treball, la manca de drets i la profunda desigualtat econòmica que va generar el sistema capitalista en els seus inicis.
- Quines dues vies revolucionàries van oferir els moviments obrers per transformar la societat?
- a) El liberalisme i el conservadorisme.
- b) El republicanisme i el monarquisme.
- c) L'anarquisme i el socialisme marxista.
- d) El feixisme i el corporativisme.
Resposta: c) L'anarquisme i el socialisme marxista.. El text especifica que l'anarquisme i el socialisme marxista van ser les dues principals vies revolucionàries que es van desenvolupar dins del moviment obrer, cadascuna amb un enfocament diferent sobre com aconseguir una societat més justa.
Conquesta dels drets socials i estat del benestar incipient
Flashcards
- Quan van aparèixer les primeres lleis laborals a Espanya?
- A finals del segle XIX.
- Quina institució es va crear a finals del segle XIX per a la previsió social?
- L'Institut Nacional de Previsió.
- Quan es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores a Espanya?
- El 1919, després de la vaga de La Canadenca.
- Quins avenços significatius en drets socials va introduir la Segona República?
- Va suposar un avanç important amb la protecció del treball a la Constitució, vacances pagades i la despenalització de la vaga.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents no va ser un avenç en les primeres lleis laborals de finals del segle XIX?
- a) Accidents de treball
- b) Jubilació
- c) Jornada laboral de 8 hores
- d) Creació de l'Institut Nacional de Previsió
Resposta: c) Jornada laboral de 8 hores. La jornada laboral de 8 hores es va aconseguir el 1919, ja ben entrat el segle XX, després de la vaga de La Canadenca, mentre que les altres opcions sí que van ser lleis laborals de finals del segle XIX.
- Quan es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores a Espanya?
- a) Finals del segle XIX
- b) 1919
- c) Durant la Segona República
- d) Després de la Transició
Resposta: b) 1919. La jornada laboral de 8 hores es va aconseguir l'any 1919, un fet clau després de la vaga de La Canadenca.
- Què va caracteritzar el període franquista pel que fa als drets socials?
- a) Un gran avanç en la protecció laboral
- b) La consolidació de la Seguretat Social universal
- c) Una regressió amb la limitació de drets sindicals
- d) La despenalització de la vaga
Resposta: c) Una regressió amb la limitació de drets sindicals. El franquisme va suposar una regressió en els drets socials i laborals, destacant el Fuero del Trabajo que limitava els drets sindicals i prohibia la vaga.
Militarisme
Flashcards
- Quin va ser el paper principal de l'exèrcit espanyol en la política durant el segle XIX?
- Durant el segle XIX, l'exèrcit espanyol va intervenir en política mitjançant múltiples pronunciaments militars.
- Quines dues dictadures del segle XX a Espanya es van manifestar amb un clar militarisme?
- Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975).
- Com es justificaven les dictadures militars de Primo de Rivera i Franco?
- La 'salvació de la pàtria'.
- Quin paper va jugar l'exèrcit sublevat durant la Guerra Civil espanyola?
- Va derrotar la República amb ajuda de potències feixistes.
Preguntes tipus test
- De quina manera va intervenir l'exèrcit espanyol en la política durant el segle XIX?
- a) Amb múltiples pronunciaments militars.
- b) Donant suport exclusiu als governs liberals.
- c) Dedicant-se únicament a la defensa de les fronteres.
- d) Promovent reformes democràtiques.
Resposta: a) Amb múltiples pronunciaments militars.. La secció 'Militarisme' indica clarament que l'exèrcit va intervenir en política amb múltiples pronunciaments militars durant el segle XIX.
- Quines dues dictadures del segle XX a Espanya es van caracteritzar pel militarisme?
- a) La de Primo de Rivera i la de la Segona República.
- b) La de Franco i la de la Transició.
- c) La de Primo de Rivera i la de Franco.
- d) La de la Restauració i la de la Segona República.
Resposta: c) La de Primo de Rivera i la de Franco.. El text esmenta explícitament les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975) com a manifestacions del militarisme al segle XX.
- Amb quina justificació es van presentar les dictadures militars del segle XX a Espanya?
- a) La modernització del país.
- b) La 'salvació de la pàtria'.
- c) L'establiment d'una democràcia plena.
- d) La protecció dels drets laborals.
Resposta: b) La 'salvació de la pàtria'.. Les dictadures militars de Primo de Rivera i Franco es justificaven com a 'salvació de la pàtria', segons el document.
Contrarevolució: corporativisme, democràcia orgànica i feixisme
Flashcards
- Quin règim va introduir per primera vegada el concepte de corporativisme a Espanya amb la intenció de substituir els partits polítics?
- El règim de Primo de Rivera.
- Quins són els tres trets propis del franquisme esmentats en el text com a règim feixista?
- Nacionalcatolicisme, autoritarisme i "democràcia orgànica" sense pluralisme.
- Quin era l'objectiu del corporativisme segons Primo de Rivera?
- Substituir els partits polítics per una representació social.
- Què significa la "democràcia orgànica" en el context del franquisme?
- Un sistema sense pluralisme polític ni llibertats, on les institucions servien de control i propaganda.
Preguntes tipus test
- Quin règim va ser el primer a Espanya a adoptar el corporativisme com a forma de representació social?
- a) La Segona República
- b) La dictadura de Primo de Rivera
- c) El franquisme
- d) La Restauració borbònica
Resposta: b) La dictadura de Primo de Rivera. El text indica clarament que "A Espanya, el primer corporativisme va sorgir amb Primo de Rivera".
- Quina de les següents característiques NO és un tret propi del franquisme segons el text?
- a) Nacionalcatolicisme
- b) Pluralisme polític
- c) Autoritarisme
- d) Democràcia orgànica
Resposta: b) Pluralisme polític. El text especifica que el franquisme es va caracteritzar per una "democràcia orgànica" "sense pluralisme", per tant, el pluralisme polític no era un tret seu.
- Quina era la funció principal d'institucions com el Sindicat Vertical i les Corts franquistes durant el franquisme?
- a) Promoure la llibertat sindical i política
- b) Facilitar el diàleg entre patrons i obrers
- c) Servir com a formes de control i propaganda
- d) Representar la pluralitat de partits polítics
Resposta: c) Servir com a formes de control i propaganda. El text afirma que "Les institucions com el Sindicat Vertical i les Corts franquistes eren formes de control i propaganda", i que no existia llibertat sindical ni política.
Violència política i social (en temps de pau i en temps de guerra)
Flashcards
- Quins esdeveniments van marcar la vida política a finals del segle XIX en relació amb la violència?
- Atemptats anarquistes i repressió.
- Quin període de la història espanyola es caracteritza per la lluita violenta entre patrons i obrers?
- Els anys del pistolerisme (1919-1923).
- Com descriu el text la violència durant la Guerra Civil (1936-1939)?
- Va comportar una violència extrema, tant al front com a la rereguarda.
- Quines van ser les característiques de la repressió franquista posterior a la Guerra Civil?
- Va ser sistemàtica, amb afusellaments, presons i exili.
Preguntes tipus test
- Quins esdeveniments de violència política van ser prominents a finals del segle XIX segons el document?
- a) Els inicis de la Guerra Civil.
- b) L'abolició total del caciquisme.
- c) Els atemptats anarquistes i la repressió.
- d) La consolidació de l'estat del benestar.
Resposta: c) Els atemptats anarquistes i la repressió.. El text indica clarament que a finals del segle XIX, els atemptats anarquistes i la repressió van ser elements destacats en la vida política espanyola, marcant un període de gran tensió social i política.
- Entre quins anys es va desenvolupar el període conegut com els 'anys del pistolerisme'?
- a) 1919-1923
- b) 1909-1914
- c) 1936-1939
- d) 1898-1902
Resposta: a) 1919-1923. El document especifica que el període del pistolerisme va tenir lloc entre el 1919 i el 1923, sent una etapa de gran conflictivitat social amb assassinats i repressió derivats de la lluita entre patrons i obrers.
- Segons el document, com es va manifestar la violència durant la Guerra Civil (1936-1939)?
- a) Es va limitar principalment a les zones rurals.
- b) Va ser un conflicte sense afectació a la rereguarda civil.
- c) Va ser menys intensa que en altres conflictes europeus.
- d) Va ser extrema, tant al front com a la rereguarda.
Resposta: d) Va ser extrema, tant al front com a la rereguarda.. El text subratlla que la Guerra Civil va comportar una violència extrema que no es va limitar al front de batalla, sinó que també va afectar de manera significativa la rereguarda, amb conseqüències devastadores per a la població civil.
Església i poder. Clericalisme i anticlericalisme
Flashcards
- Quin tipus d'estat era Espanya, respecte a la religió, amb la Constitució de 1876?
- Amb la Constitució de 1876, Espanya era un estat confessional.
- Quins sectors socials van desenvolupar un marcat anticlericalisme a Espanya?
- Els sectors liberals i obrers van desenvolupar un fort anticlericalisme.
- Quin esdeveniment de 1909 va ser una manifestació visible de l'anticlericalisme?
- La Setmana Tràgica de 1909.
- Quina va ser la política de la Segona República respecte a l'Església i l'Estat?
- Va intentar laïcitzar l'Estat, eliminant privilegis i secularitzant serveis.
Preguntes tipus test
- Quina Constitució va establir Espanya com a estat confessional?
- a) Constitució de 1978
- b) Constitució de 1876
- c) Constitució de la Segona República
- d) Constitució de Cadis de 1812
Resposta: b) Constitució de 1876. La Constitució de 1876 va establir que Espanya era un estat confessional, cosa que significa que la religió catòlica era la religió oficial de l'Estat.
- Quin dels següents esdeveniments va ser un clar exemple de l'anticlericalisme a principis del segle XX?
- a) La vaga de La Canadenca
- b) La Setmana Tràgica de 1909
- c) La proclamació de la Segona República
- d) La pèrdua de les colònies el 1898
Resposta: b) La Setmana Tràgica de 1909. La Setmana Tràgica de 1909, que va tenir lloc a Barcelona, es va caracteritzar per una forta violència anticlerical amb la crema d'esglésies i convents, essent un clar exemple del sentiment anticlerical existent en certs sectors de la societat.
- Quina va ser una de les principals accions de la Segona República respecte a l'Església?
- a) Augmentar els seus privilegis
- b) Interpretar la Guerra Civil com una croada
- c) Secularitzar serveis i eliminar privilegis
- d) Instaurar el nacionalcatolicisme
Resposta: c) Secularitzar serveis i eliminar privilegis. La Segona República va tenir com a objectiu laïcitzar l'Estat. Per aconseguir-ho, va eliminar els privilegis de l'Església i va transferir serveis que abans eren gestionats per institucions religioses a l'àmbit civil o estatal.
El paper de la dona
Flashcards
- Quina ideologia relegava la dona a l'àmbit domèstic durant segles?
- La ideologia de 'l'àngel de la llar'.
- Quin va ser l'impacte de la industrialització en el paper de la dona?
- Van accedir al treball fabril, tot i patir condicions molt dures.
- Quins drets importants va reconèixer la Segona República per a les dones?
- El dret al vot i la promoció de drets laborals i civils.
- Com va afectar el franquisme els drets de les dones?
- Va representar un gran retrocés, necessitant permís marital per treballar o obrir un compte bancari.
Preguntes tipus test
- Quina ideologia va ser predominant durant segles per relegar la dona a l'àmbit domèstic?
- a) El feminisme il·lustrat
- b) L'àngel de la llar
- c) El nacionalcatolicisme
- d) El liberalisme patriarcal
Resposta: b) L'àngel de la llar. La ideologia que va relegar la dona a l'àmbit domèstic durant segles va ser la de 'l'àngel de la llar', que promovia un rol exclusivament dedicat a la cura de la família i la casa.
- Quin va ser l'efecte principal de la industrialització en la participació de les dones en el treball?
- a) Va millorar significativament les seves condicions laborals.
- b) Les va mantenir totalment allunyades del mercat laboral.
- c) Va permetre l'accés al treball fabril amb condicions molt dures.
- d) Va garantir la igualtat salarial amb els homes.
Resposta: c) Va permetre l'accés al treball fabril amb condicions molt dures.. La industrialització va permetre a moltes dones accedir al treball fabril, tot i que les condicions laborals eren extremadament dures, marcades per llargues jornades i salaris baixos.
- Quin va ser un dels principals avenços per a les dones durant la Segona República?
- a) Reconeixement del dret al vot i impuls de drets laborals i civils.
- b) Establiment de la necessitat de permís marital per treballar.
- c) Despenalització de l'adulteri i l'avortament.
- d) Creació de la figura de l'àngel de la llar.
Resposta: a) Reconeixement del dret al vot i impuls de drets laborals i civils.. La Segona República va reconèixer el dret al vot femení, un pas fonamental cap a la plena ciutadania política, i va impulsar altres drets laborals i civils, com l'accés a l'educació i la possibilitat de divorci.
Centralisme, catalanismes i experiències d'autogovern
Flashcards
- Quin esdeveniment va generar una crisi d'identitat nacional a Espanya a finals del segle XIX?
- La pèrdua de les colònies el 1898.
- Quines van ser les dues branques principals del catalanisme?
- La Lliga Regionalista (conservadora) i Esquerra Republicana de Catalunya (progressista).
- Esmenta una de les primeres experiències d'autogovern a Catalunya.
- La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) o l'Estatut de 1932.
- Quin partit polític representava la branca conservadora del catalanisme?
- La Lliga Regionalista.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment l'any 1898 va provocar una crisi d'identitat nacional a Espanya?
- a) L'inici de la Guerra Civil espanyola.
- b) La pèrdua de les seves colònies.
- c) L'establiment de la Primera República.
- d) La fi de la Restauració borbònica.
Resposta: b) La pèrdua de les seves colònies.. La pèrdua de les colònies d'ultramar l'any 1898 va generar una profunda crisi d'identitat nacional a Espanya, marcant un punt d'inflexió en la percepció del seu paper internacional i intern.
- Quina de les següents opcions era una branca conservadora del catalanisme?
- a) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
- b) Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
- c) Lliga Regionalista
- d) Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
Resposta: c) Lliga Regionalista. El catalanisme va tenir dues branques principals, la Lliga Regionalista representava la tendència conservadora, mentre que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) era la progressista.
- Quin dels següents va ser un intent d'autogovern a Catalunya abans de la dictadura franquista?
- a) L'Estatut de Sau.
- b) La Generalitat provisional.
- c) La Mancomunitat.
- d) Els Pactes de la Moncloa.
Resposta: c) La Mancomunitat.. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) i l'Estatut de 1932 són esmentats com a intents d'autogovern anteriors a la dictadura franquista. L'Estatut de Sau i la Generalitat provisional són de la Transició.
I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.
Text del document
1. Liberalisme i democràcia. Clientelisme i corrupció El liberalisme va ser la ideologia dominant en la construcció dels estats moderns durant el segle XIX. Va significar la creació de constitucions, la divisió de poders i la consideració del ciutadà com a subjecte polític. Tot i això, la democràcia real trigarà més a arribar. Un dels principals obstacles va ser el caciquisme, una pràctica de corrupció electoral basada en el clientelisme, especialment durant la Restauració. El sufragi universal masculí no va arribar fins al 1890, i sovint es manipulava. La Segona República va ampliar les llibertats democràtiques i va reconèixer el dret al vot femení.
El franquisme, en canvi, va abolir aquestes llibertats, imposant una dictadura amb una "democràcia orgànica". No serà fins a la Transició, amb el protagonisme de la ciutadania i la Constitució de 1978, que es consolidarà una democràcia representativa. Aquest procés mostra la lluita constant per fer efectiva la sobirania popular. 2. Canvi econòmic i social a Espanya i Catalunya Al llarg del segle XIX i XX, Espanya i Catalunya van viure transformacions econòmiques i socials profundes. La primera industrialització a Catalunya es va basar en el tèxtil i el carbó, mentre que Espanya seguia una economia agrària.
La segona revolució industrial va arribar tard, però va provocar migracions internes i urbanització. Durant el franquisme, l'autarquia va provocar fam i pobresa, fins al gir cap al desenvolupisme als anys 60, amb turisme i inversió estrangera. Aquest canvi va generar una nova societat urbana i consumista, amb nous hàbits de vida. Catalunya va atreure molta immigració del sud d'Espanya, alterant el panorama social. Aquests canvis van tenir conseqüències polítiques, amb l'aparició de nous moviments socials i sindicals, que seran decisius durant la Transició democràtica. 3. Revolució i revolucionaris.
Conflicte social i obrerisme Amb l'arribada del capitalisme, la societat es va dividir entre burgesia i proletariat. Els moviments obrers van créixer com a resposta a la desigualtat i l'explotació. L'anarquisme i el socialisme marxista van oferir dues vies revolucionàries: la destrucció de l'Estat o la seva presa. A Catalunya, l'anarquisme va tenir gran influència, amb sindicats com la CNT. Durant la Segona República es van legalitzar els sindicats i es van impulsar drets laborals, però els conflictes continuaren. Durant la Guerra Civil, a la rereguarda republicana, es van dur a terme col·lectivitzacions de fàbriques i terres.
La repressió franquista va destruir les organitzacions obreres, que no es recuperaran fins a la Transició. L'obrerisme ha estat clau per entendre la lluita per una societat més justa. 4. Conquesta dels drets socials i estat del benestar incipient Espanya va ser un país tardà en el reconeixement dels drets socials. Les primeres lleis laborals apareixen a finals del segle XIX: accidents de treball, jubilació i la creació de l'Institut Nacional de Previsió. La jornada laboral de 8 hores es va aconseguir el 1919 després de la vaga de La Canadenca. La Segona República va suposar un avanç important: protecció del treball a la Constitució, vacances pagades i despenalització de la vaga.
El franquisme va suposar una regressió amb el Fuero del Trabajo, que limitava els drets sindicals i prohibia la vaga. Només amb la Transició i els Pactes de la Moncloa es començarà a consolidar un estat del benestar, amb reformes com la Seguretat Social universal i les prestacions socials. La lluita pels drets socials ha estat llarga i desigual, però fonamental per la qualitat de vida de la ciutadania. 5. Militarisme L'exèrcit ha tingut un paper protagonista en la història contemporània d'Espanya. Durant el segle XIX, va intervenir en política amb múltiples pronunciaments militars.
Al segle XX, el militarisme es manifesta amb dictadures com la de Primo de Rivera (1923-1930) i la de Franco (1939-1975), totes dues justificades com a "salvació de la pàtria". Durant la Guerra Civil, l'exèrcit sublevat va derrotar la República amb ajuda de potències feixistes. La dictadura franquista va consolidar un règim autoritari sota el control militar. A la Transició, el soroll de sabres va continuar amb intents de cop d'estat com el del 23-F de 1981. La Constitució de 1978, tot i ser democràtica, assigna a l'exèrcit el paper de garant de la unitat d'Espanya. El militarisme ha estat un factor d'estabilitat per uns i de repressió per altres. 6.
Contrarevolució: corporativisme, democràcia orgànica i feixisme Davant l'avanç del moviment obrer i les ideologies progressistes, molts règims van adoptar formes autoritàries. A Espanya, el primer corporativisme va sorgir amb Primo de Rivera, que volia substituir els partits per una representació social. El franquisme serà un règim feixista amb trets propis: nacionalcatolicisme, autoritarisme i una "democràcia orgànica" sense pluralisme. Les institucions com el Sindicat Vertical i les Corts franquistes eren formes de control i propaganda. No existia llibertat sindical ni política. Aquesta contrarevolució va frenar les aspiracions democràtiques i socials.
Només la mort de Franco i la pressió popular van permetre una sortida pactada cap a la democràcia. El franquisme va ser una dictadura llarga que va deixar una empremta profunda a la societat espanyola. 7. Violència política i social (en temps de pau i en temps de guerra) La violència ha estat una constant en la història contemporània espanyola. A finals del XIX, atemptats anarquistes i repressió van marcar la vida política. Durant els anys del pistolerisme (1919-1923), la lluita entre patrons i obrers va generar assassinats i repressió. La Guerra Civil (1936-1939) va comportar una violència extrema, tant al front com a la rereguarda.
La repressió franquista posterior va ser sistemàtica, amb afusellaments, presons i exili. Durant la Transició, van coexistir violència d'estat, grups ultres i el terrorisme d'ETA. Aquestes violències reflecteixen la dificultat per resoldre conflictes polítics de manera pacífica i institucional. 8. Església i poder. Clericalisme i anticlericalisme La relació entre Església i Estat ha estat conflictiva. Amb la Constitució de 1876, Espanya era un estat confessional. Els sectors liberals i obrers van desenvolupar un fort anticlericalisme, especialment visible en la Setmana Tràgica de 1909. La Segona República va intentar laïcitzar l'Estat: es van eliminar privilegis i es van secularitzar serveis.
La Guerra Civil va ser interpretada per la jerarquia eclesiàstica com una croada. El franquisme va instaurar el nacionalcatolicisme, amb l'Església com a pilar del règim. No serà fins al Concili Vaticà II i la Transició que es farà el pas cap a un Estat aconfessional, amb la Constitució de 1978. La relació entre religió i política ha estat sempre una qüestió central en la història espanyola. 9. El paper de la dona Durant segles, la dona va ser relegada a l'àmbit domèstic sota la ideologia de "l'àngel de la llar". Amb la industrialització, moltes dones van accedir al treball fabril, tot i patir condicions molt dures.
La Segona República va reconèixer el dret al vot i va impulsar drets laborals i civils. El franquisme, però, va representar un gran retrocés: les dones necessitaven permís marital per treballar o obrir un compte bancari. Amb la Transició, es van aprovar lleis per reconèixer la igualtat legal: eliminació del delicte d'adulteri, llei del divorci, despenalització de l'avortament. Tot i els avenços, la igualtat real encara és un repte. El paper de la dona ha estat sovint invisible, però essencial en la història. 10. Centralisme, catalanismes i experiències d'autogovern La pèrdua de les colònies el 1898 va generar una crisi d'identitat nacional a Espanya.
A Catalunya, el catalanisme va guanyar força amb dues branques: una de conservadora (Lliga Regionalista) i una de progressista (ERC). Experiències com la Mancomunitat (1914-1925) o l'Estatut de 1932 van ser intents d'autogovern. La dictadura de Primo de Rivera i sobretot el franquisme van reprimir la cultura i institucions catalanes. Amb la Transició, es va restablir la Generalitat provisional el 1977, abans fins i tot de la Constitució. L'Estatut de Sau de 1979 va ser una fita clau en el reconeixement de l'autonomia de Catalunya. La història del catalanisme mostra la persistència d'un projecte polític d'autogovern dins d'un estat centralista.