La Transició Democràtica Espanyola (1975-1982)

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1982) 1. Introducció La fi de la dictadura del general Franco va donar pas a una monarquia encapçalada per Joan Carles I de Borbó, nomenat pel mateix dictador. El nou rei es distancia de l'herència rebuda i inicia el seu camí cap a l'obertura política. El desmantellament del règim franquista va ser degut a diversos factors: - Esgotament de la fórmula autoritària, incapaç de resoldre els canvis produïts a Espanya. - El paper del rei i l'actuació de les forces polítiques reformistes liderades per Adolfo Suárez. - L'actitud de l'oposició democràtica. - També va tenir rellevància la influència internacional, favorable a la democratització d'Espanya.

Però es troba amb alguns problemes com la crisi del petroli a Espanya, l'alta inflació i desocupació. D'altra banda, tensions socials, l'escepticisme a la possibilitat d'un canvi pacífic a Espanya, la legalització del PCE i el cop d'estat del 23-F. Oposició dins del franquisme: hi havia una clara divisió entre immobilistes i aperturistes. - Els immobilistes (búnker) eren partidaris de mantenir la mateixa estructura autoritària i de continuar amb el franquisme després de la mort de Franco. Per altra banda, estava el sector oberturista, que defensava que havien de continuar amb l'apertura política del règim per aproximar-lo als règims democràtics.

Fora del franquisme, l'oposició política, apareixia dividida. Moderats i radicals - Per una banda, troben a una oposició moderada, integrada pels demòcrata-cristians i els monàrquics que volien una transició pacífica per establir una democràcia parlamentària amb garanties per a la llibertat religiosa i els drets humans… - Les forces nacionalistes catalanes i basques, que reclamaven el reconeixement dels Estatuts d'Autonomia. Augment de l'activitat terrorista d'ETA… - PCE, que havia fundat la Junta Democràtica i el PSOE que havia fundat la Plataforma de Convergència Democràtica.

El juliol de 1976 es van fusionar en la Coordinació Democràtica (Platajunta), que reivindicarà la ruptura democràtica i el canvi polític mitjançant la mobilització social. Els sindicats UGT, CCOO, CNT i USO defensaven llibertat d'ideologia. 2. El govern d'Arias Navarro i la monarquia de Joan Carles I El 22 de novembre Joan Carles I és coronat com a nou rei d'Espanya, i va deixar al govern a Arias Navarro, cosa que no millorava l'opinió pública del rei. Aquest últim es va limitar a proposar petits canvis que no van agradar a l'oposició.

És per això, que l'oposició va definir un programa comú després que la Junta democràtica la Plataforma de Convergència Democràtica es fusionessin en la Coordinación Democrática (Platajunta). Els seus objectius eren l'amnistia, la llibertat política i la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents, mitjançant mobilitzacions socials. 2. 1. Catalunya a l'arrencada de la transició A Catalunya, a més de l'Assemblea de Catalunya (organització integrava partits polítics, sindicats, associacions… de caràcter catalanista), es va crear el Consell de Forces Polítiques de Catalunya que integrava 11 partits.

Aquestes forces, mitjançant mobilitzacions populars, demanaven llibertats democràtiques, amnistia pels presos polítics i l'Estatut d'Autonomia. Joan Carles I va proposar crear un organisme de descentralització administrativa, el Consell General de Catalunya. L'Assemblea de Catalunya rebutjava la proposta i reclamava la reinstauració de la Generalitat republicana, amb el retorn del president Josep Tarradellas. Les campanyes per l'amnistia tenien cada vegada més presència. El 1976 es va fer la Marxa de la Llibertat, on la gent anava caminant pels pobles i demanaven llibertat i amnistia, va haver-hi detencions i persecucions. 3.

El govern de Suárez i la Llei de Reforma Política El juliol de 1976, el rei va forçar la dimissió d'Arias Navarro sense cap projecte de reforma, i va nomenar Adolfo Suárez, que procedia de les files falangistes i ningú creia que ell fos l'home apropiat per a portar la democràcia a Espanya. Suárez va proposar la Llei de Reforma Política, que reconeixia els drets fonamentals de les persones i establia un sistema bicameral (Congrés i Senat) elegit per sufragi universal. Per portar-ho a terme, necessitava l'autorització de les corts franquistes, i posteriorment, l'aprovació d'un referèndum. Allà va ser aprovat el 15 de desembre amb un 94% dels votants.

Immediatament, el govern de Suárez va dictar la desaparició de les institucions del franquisme (corts franquistes, TOP…) i va negociar amb l'oposició les bases per a la celebració d'unes eleccions democràtiques. Va consensuar algunes reformes i la Llei electoral. Encara feia falta la legalització del PCE i la disminució del terrorisme per aconseguir la normalitat política. 3. 1. Els mesos entre el referèndum i les eleccions - Desembre: GRAPO segresten a Antonio de Oriol i Urquijo (president del Consell d'Estat i molt influent del búnquer).

- Del 23 al 28 de gener de 1977 va tenir lloc la Setmana Negra, a causa de l'assassinat d'un estudiant en una manifestació per l'amnistia, un altre segrest dels GRAPO i l'assassinat d'un altre estudiant en una manifestació per la mort del primer. - El 24 de gener va passar la Matança d'Atocha. Roberto Hugo Sosa, un anticomunista, entra en el despatx d'advocats de les CCOO i militants del PCE, disparant contra els presents. Dona com a resultat 5 morts i 4 ferits. Suárez va acordar la legalització dels partits polítics i la llei d'amnistia (77), per poder fer les eleccions generals.

Es va legalitzar el PCE de Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri, l'abril de 1977, però va provocar una crisi del govern i l'enfrontament amb els comandaments militars. 4. Les eleccions democràtiques del 1977 Les eleccions es van convocar per al 15 de juny de 1977. Els sectors provinents del franquisme formen dues candidatures principals: Alianza Popular (AP) dirigida per Manuel Fraga, i Unión de Centro Democrático (UCD) amb Adolfo Suárez. També es presenta el PSOE amb Felipe González i altres forces com el PCE, ERC, PNB, Pacte Democràtic, PSUC…

Les eleccions generals (sistema de la Llei D'Hondt) del 15 de juny del 1977 en el conjunt d'Espanya van donar com a resultat un sistema polític clarament bipartidista: victòria de la UCD (34% dels vots), seguida del PSOE(28,9%). Molt per sota es van quedar el PCE (9%), Alianza Popular(8%)… A Catalunya els resultats: PSC-PSOE (28,4%) seguits del PSUC i més enllà Pacte Democràtic i ERC. Suárez va formar el primer govern democràtic després de la Guerra Civil. Tenia la missió d'elaborar una nova Constitució, fer front al terrorisme (FRAP, GRAPO, ETA) i a la crisi econòmica causada per la pujada del preu del petroli. 5.

Els pactes de la Moncloa Els Pactes de la Moncloa, firmats el 15 d'octubre del 77 per la UCD i el Senat, establien una sèrie de mesures econòmiques, socials i polítiques: la contenció de la inflació, la reforma fiscal i un programa d'inversions públiques. Per fer-ho, es va devaluar la pesseta, controlar la despesa pública, reduir l'elevada despesa d'energia i establir les bases d'una reforma tributària i de la Seguretat Social. 6. La recuperació de la Generalitat Pocs dies després de les eleccions, els parlamentaris escollits a Catalunya van constituir una Assemblea de Parlamentaris per negociar amb el govern la recuperació de la Generalitat.

L'11 de setembre de 1977, el govern prohibeix les manifestacions a Barcelona, però es va fer a sant boi de Llobregat la primera gran manifestació a Catalunya amb 10.000 persones. Suárez va parlar amb Tarradellas, i va negociar la reinstauració de la Generalitat. Llavors, el govern espanyol va reconèixer la seva legitimitat i el van nomenar president de la Generalitat provisional. Tarradellas va tornar a Catalunya el 23 d'octubre de 1977 i va formar un govern amb molt poc poder real, per això, es va elaborar l'estatut de Sau. 6. 1.

L'Estatut de Sau El 1978 una comissió de parlamentaris elegits per l'assemblea de parlamentaris va redactar un projecte d'autonomia per Catalunya a Sau que dotava la Generalitat d'àmplies competències en diversos àmbits, l'Estatut de Sau. Un cop finalitzat, el projecte es va sotmetre a referèndum el 25 d'octubre de 1979, on va ser aprovat per una àmplia majoria. Després, l'Estatut va ser enviat a les Corts espanyoles per a la seva aprovació definitiva. Després d'un procés de debat i retallades, el van aprovar el 18 de desembre de 1979. Recupera l'actuació duta a terme anteriorment per la Generalitat.

Defineix Catalunya com una nació i estableix la cooficialitat del català, reconeix el dret civil català i estableix la separació de poders dins de la Generalitat: - El Parlament, com a òrgan legislatiu, té la capacitat d'elaborar i aprovar lleis autonòmiques. - El Govern, presidit pel president de la Generalitat, dirigeix l'administració local i executa aquestes lleis. - El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya actua com a màxim òrgan judicial en l'àmbit autonòmic, assegurant la correcta aplicació de les lleis catalanes i la justícia. L'aprovació de l'Estatut va permetre a Catalunya controlar competències com l'educació, la sanitat, la cultura, els serveis públics, els impostos…

oferint una major capacitat per respondre a les necessitats de la seva població. Aquest marc d'autogovern va assegurar la integració de Catalunya dins de l'Estat espanyol tot mantenint una autonomia significativa. L'Estat Espanyol es continuava ocupant de la política exterior, les fronteres i l'exèrcit. 7. La constitució de 1978 La Constitució del 1978 va ser el resultat d'un acord entre les diverses forces polítiques i va ser aprovada el 6 de desembre del 78 i continua vigent en l'actualitat. Característiques i principis ideològics - Defineix Espanya com un Estat social i democràtic de dret.

Estableix el sistema de monarquia parlamentària i la necessitat d'un consens entre tots els òrgans del govern. - Políticament, organitza l'Estat amb una divisió de poders. - Poder legislatiu: format per 2 cambres, el Congrés dels Diputats i el Senat. Triades per sufragi universal i amb 4 anys de durada. Són dipositàries de la sobirania nacional i elaboren les lleis. - Poder executiu: El govern dirigeix la política interior i exterior d'Espanya, és responsable de l'execució de les lleis i la defensa de l'estat (exèrcit). Presidit pel president del Govern, qui és nomenat pel Rei després de ser proposat pel Congrés dels Diputats. - Poder judicial: un poder autònom respecte als altres dos.

La seva funció és interpretar i aplicar les lleis, garantint la justícia i correspon als jutges i als tribunals. Es crea el Tribunal Constitucional, com màxim òrgan jurisdiccional. - Detallada declaració de drets i deures. Fixa la majoria d'edat als 18 anys, l'abolició de la pena de mort, l'aconfessionalitat de l'estat, la llibertat religiosa, el dret al divorci. Reconeix també drets socials, la propietat privada, llibertat de mercat i el dret a vaga. - Es configura l'Estat autonòmic, format per les diferents nacionalitats i regions, a través dels diferents Estatuts d'Autonomia. D'aquesta manera es reconeix la seva l'autonomia però al mateix temps la unitat d'Espanya.

Fixa les competències Estatals i les Autonòmiques. 8. Les eleccions de 1979 i el segon govern de Suárez Una vegada aprovada la Constitució, es convoquen noves eleccions l'1 de març del 1979 on torna a guanyar la UCD, però sense una majoria, i comparteix govern amb els diputats de Convergència i Unió (coalició catalanista presidida per Jordi Pujol). 8. 1. El desgast de Suárez Aquest darrer govern de Suárez encara va dur a terme reformes importants com la renovació dels ajuntaments mitjançant la convocatòria d'eleccions municipals l'abril de 1979, l'aprovació de la llei del divorci o l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia Basc, Gallec i Català.

Un relatiu fracàs en aquestes eleccions municipals, va evidenciar la feblesa de la UCD. Aleshores, el PSOE (principal partit de l'oposició), va guanyant territori i va presentar una moció de censura contra el govern de Suárez. L'empitjorament de la situació econòmica, la inseguretat ciutadana, més l'escalada d'atemptats d'ETA, dels grups d'ultradreta (Batallón Vasco Español) i del GRAPO, porten a una etapa molt delicada de la transició. Sense el consens i la unanimitat en les grans qüestions, sense la majoria parlamentària, amb la dura oposició del PSOE i amb divisions internes dins del partit. El 29 de gener de 1981 Adolfo Suárez presentarà la seva dimissió com a president del govern. 9.

El 23-F i el govern de Calvo Sotelo El candidat a la presidència del govern, Leopoldo Calvo Sotelo es sotmetia a la sessió d'investidura. El 20 de febrer no va aconseguir la majoria suficient, i es convoca una segona votació el 23 de febrer. Aleshores, mentre es desenvolupava al Congrés la investidura del nou president es va portar a terme el cop d'estat del 23-F, que pretenia instaurar una Junta Militar i restringir la democràcia.

Tres van ser els militars que protagonitzaren els fets: el tinent coronel Tejero, que va ocupar a Cambra dels Diputats i va mantenir segrestat el govern durant gairebé un dia; el tinent general Milans del Bosch (capità general de València), que va portar el cop d'estat a València; i Alfonso Armada, actuant com a intermediari amb la monarquia. A la una de la matinada, el Rei es dirigia al país, explicant les ordres que havia tramès i deixant clara la posició de la Corona a favor de l'ordre constitucional, es va posar fi a la insurrecció. El cop d'estat va mostrar la fragilitat que encara tenia el sistema. Es va creure que les autonomies regionals eren causants dels mals del país.

Per aquest motiu el PSOE i la UCD aproven la LOAPA (Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico) amb l'objectiu de limitar les competències de les comunitats autònomes. El govern de Calvo Sotelo quedarà marcat per les conseqüències del cop d'estat, amb la investigació i processament dels militars implicats; l'escàndol de l'oli de colza adulterat; la mort de tres joves a Almeria, detinguts per la Guàrdia Civil en confondre'ls amb membres d'ETA; l'oposició a la llei del divorci del sector més moderat del seu partit i l'Església; la integració d'Espanya en l'OTAN, fet que augmentà el rebuig per part dels partits d'esquerra així com l'enfortiment del PSOE.

Calvo Sotelo decideix avançar les eleccions al 28 d'octubre de 1982. Seran un triomf rotund del PSOE. 10. Eleccions al parlament de Catalunya del 1980 El març de 1980, es van convocar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Convergència i Unió (CiU), liderada per Jordi Pujol, va obtenir una majoria relativa, però va ser investit president. Pujol es va centrar en la construcció i consolidació de les institucions autonòmiques, la millora dels serveis públics i la promoció de la llengua i cultura catalanes.

- Una de les iniciatives més destacades va ser la Llei de Normalització Lingüística del 1983, que va establir el català com a llengua oficial de la Generalitat i va promoure el seu ús en l'educació, l'administració i els mitjans de comunicació. - També es va aprovar la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (1983), que va donar lloc a la creació de TV3 i Catalunya Ràdio, institucions que promovien la llengua i la cultura catalanes. - A més, es va establir la base per a la creació dels Mossos d'Esquadra com a policia autonòmica, amb la Llei de la policia autonòmica de 1983.

En les eleccions de 1984, CiU va aconseguir una majoria absoluta, la qual cosa va permetre a Jordi Pujol aprofundir en les seves polítiques d'autogovern. Aquestes iniciatives van ser fonamentals per a la consolidació de l'autogovern català i el reforçament de la identitat catalana, establint un marc sòlid per a l'autonomia dins de l'Estat espanyol i promovent una gestió més eficient dels afers interns. 11. Govern del PSOE El Govern del PSOE sota la presidència de Felipe González, iniciada el 1982, va estar marcat per la modernització econòmica i la integració d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

L'entrada a la CEE el 1986 va facilitar l'accés als mercats europeus, va atreure inversions estrangeres i fons per al desenvolupament. Es va liberalitzar el mercat, reestructurar el sector industrial, privatitzar empreses públiques, reduir la inflació i el dèficit públic. En paral·lel, va impulsar la Llei General de Sanitat de 1986. Va establir un sistema de salut universal, públic i gratuït, millorant significativament la qualitat dels serveis sanitaris. A més, es van introduir millores en el sistema de pensions, la cobertura de l'atur i les prestacions socials…

Durant aquests anys, però també es van viure moments de màxima tensió política a causa de l'esclat de diversos casos de corrupció que afectaven el govern i el coneixement de l'existència de pràctiques de terrorisme d'Estat en la lluita contra ETA. El 1996, torna a guanyar la dreta, el PP d'Aznar.