Història d'Espanya: II República, Guerra Civil, Franquisme i Transició

I 64 flashcards i 49 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA D'ESPANYA (La II República - Transició democràtica) LA II REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936) INTRODUCCIÓ AL PERÍODE Després de la dimissió de Primo de Rivera al 1930, també va augmentar el desprestigi de la monarquia i d'Alfons XII. El general Berenguer es posa al capdavant del govern i s'inicia el període conegut com la "dictablanda". És un període de molta conflictivitat social, vagues, crisi econòmica… Les forces antidinàstiques es van unir en el pacte de Sant Sebastià (1930) amb l'objectiu d'acabar amb la dictadura i la monarquia. El general Berenguer dimiteix i es substituït per l'almirall Aznar.

Es legalitzen els partits polítics i es convoquen eleccions municipals al 12 d'abril de 1931. La celebració festiva, eufòrica i espontània del triomf electoral de la República va demostrar el poc suport amb el que contava la monarquia. Alfons XII marxa a l'exili per a "evitar un banc de sang". La població veia la República com a una oportunitat per impulsar la modernització i la democratització de l'Estat. Va ser un canvi de règim sense cap mena de violència. Es pot dividir aquest període en quatre etapes: Govern provisional, bienni progressista, bienni conservador / negre i front popular.

- Valors principals i simbologia de la República Els valors principals que fonamentava la República eren la justícia, la llibertat i la igualtat. Es canvia l'himne i s'instaura l'himne de Riego com a himne nacional. També es canvia la bandera oficial de l'Estat, retirant una de les franges vermelles i afegint-ne una de lila. L'escut també pateix canvis: es substitueix la corona monàrquica per un castell i s'elimina l'escut de la dinastia borbònica del centre.

Simbología de la II República Balança Igualtat Lleó Vigilant, defensor de la República Escut republicà espanyol Bandera espanyola republicana - Reaccions a la proclamació Les classes populars (obrers, urbans i pagesos), van rebre el canvi de règim amb gran entusiasme, i la proclamació de la República va crear grans expectatives per aquestes classes. Per fi veien una oportunitat de dur a terme els canvis pels quals havien estat lluitant, una distribució més justa de la riquesa i una legislació laboral igualitària i favorable.

Mentre, les classes més benestants (empresaris, banquers, burgesia…) van rebre el nou règim amb un cert punt de temor i desconfiança, ja que veien la República com a una amenaça cap als seus privilegis i béns. Al llarg del desenvolupament de la República, institucions com l'església o els militars també s'oposaràn a la República, ja que també es veuen afectats negativament per les reforme efectuades. - Context internacional La República neix en un context inestable a nivell internacional. S'ha de plantar cara a la greu crisi econòmica causada per el crac del 29. A més a més, el feixisme havia començat a implantar-se a Europa posant en perill la democràcia i guanyant cada cop més popularitat.

A causa de la desconfiança de les classes adinerades amb el sistema de la República molts van retirar els seus diners o deixar d'invertir, causant un empitjorament de la economia. A nivell local també hi havia bastanta inestabilitat, ja que mancava tradició democràtica, hi havia una alta conflictivitat social i comptaven amb la impaciència de la població per la lentitud de les reformes i l'oposició dels grups conservadors. - Objectius de la República L'objectiu principal de la República era modernitzar i democratitzar l'Estat.

Això ho volien aconseguir mitjançant l'ampliació de drets, l'educació (ja que gran part de la població era analfabeta), la industrialització, la implementació de noves tecnologies… També es volia instaurar la laïcitat de l'Estat. LES ELECCIONS I EL GOVERN PROVISIONAL (1931) A les eleccions del 12 d'abril de 1931, obtenen la victòria el partits units al Pacte de Sant Sebastià: republicans, socialistes i nacionalistes. La República triomfa a les grans ciutats i major part de nuclis industrials. El 14 d'abril es comença a proclamar la República a diverses ciutats. (La primera Eibar). Alfons XIII renuncia al tro i abandona el país cap a l'exili.

Els representants dels partits que conformaven el Pacte de Sant Sebastià formen un govern provisional (format per una coalició d'esquerres) i proclamen de manera oficial la Segona República Espanyola. DIFERÈNCIA ENTRE PRESIDENT DE LA REPÚBLICA I PRESIDENT DEL GOVERN President de la República La figura del president de la República és l'equivalent a la figura del monarca en els règims monàrquics. President del govern El president del govern és el que es troba al càrrec del govern de l'Estat.

GOVERN PROVISIONAL ESPANYOL VS GOVERN PROVISIONAL CATALÀ Espanyol Del febrer al juliol de 1931 Català De l'abril de 1931 al setembre de 1932 El govern provisional de Catalunya va ser més llarg ja que per a poder establir un govern propi per a Catalunya calia esperar a que s'aprovés un Estatut d'Autonomia, que permetés convocar eleccions. El govern provisional convoca eleccions per a escollir representants del govern el 28 de juny de 1931. Es redacta un estatut jurídic de govern provisional. Aquest permet fer lleis tot i que no hi hagi un govern establert (provisional).

Algunes de les primeres mesures que es van prendre van ser: - Amnistia als presos polítics ja que molts havien estat empresonats durant la dictadura. - Proclamació de llibertats polítiques i sindicals. - Mesures de protecció als pagesos que havien estat expulsats per no pagar les rendes. BIENNI PROGRESSISTA (Juliol 1931 a novembre 1933) Les eleccions del 28 de juny van tenir una participació molt alta (70% del cens) i la victòria va ser per la coalició d'esquerres (98% dels vots). Alcalá Zamora és nomenat president de la República i Manuel Azaña president del govern. Es va començar a redactar una nova constitució ja que la més recent era del 1876.

- La constitució de 1931 Es va redactar una constitució molt progressista i amb un fort caràcter democràtic. Establia la sobirania popular (tots els poders emanen del poble). Aquesta va ser aprovada al 9 de desembre de 1931. Algunes de les coses que establia aquesta constitució eren: 1. Defineix l'Estat com a integral però amb la possibilitat d'establir governs autonòmics. Amb l'objectiu de descentralitzar l'Estat. 2. S'estableix una divisió dels poders LEGISLATIU Resideix en les corts EXECUTIU A càrrec del consell de ministres i el cap del govern JURÍDIC Gestionat per jutges independents 3. Es canvia la simbologia de la nació (bandera i himne) 4.

Es realitza una àmplia declaració de drets i llibertats*. 5. Permet al govern expropiar béns d'utilitat social, és a dir, terres. 6. Es defineix a l'Estat com a un Estat laic. 7. Elegibilitat de la representació política i tots els càrrecs de l'Estat ALGUNS DRETS I LLIBERTATS REDACTATS A LA CONSTITUCIÓ DE 1931 - Igualtat absoluta davant la llei - No discriminació per raons d'origen, sexe o riquesa, per exemple - Ampliació del cens al 23 anys i sufragi universal femení - Treball definit com a una obligació social. - Drets fonamentals: llibertat d'expressió, d'associació, de divorci…) La constitució va ser aprovada per majoria, però no tothom hi estava d'acord.

Hi havia certa controvèrsia i debat. Els sectors més de dretes estaven en contra d'algunes mesures que es van prendre, provocant les dimissions d'alguns polítics durant el procés de redacció de la constitució. Dones i sufragi universal femení A les eleccions de 1931, tres dones van ser escollides per a ser diputades (les primeres de la història). Aquestes eren Clara Campoamor (PRR), Victòria Kent (Izquierda Republicana ERC) i Margarida Nelken (PSOE). A l'hora de debatre la possibilitat de concedir el dret a vot a les dones, Clara Campoamor era la única que hi estava a favor.

Tot i que les altres dues diputades també volien el sufragi universal femení, aquestes consideraven que encara era massa d'hora i que les dones es veurien influenciades per l'església ja que no tenien criteri propi. Va ser gràcies a la lluita incansable de Clara que es va concedir aquest dret. Reformes Un cop redactada i aprovada la constitució de 1931, es van començar a prendre mesures en diversos àmbits per tal d'assolir els objectius que plantejava la República. Es va treballar en sis àmbits diferents: la religió, els militars, l'educació i cultura, l'Estat centralista, l'àmbit laboral i en l'agrari.

- La reforma religiosa La constitució establia Espanya com a un Estat laic (amb lliure de cultes) i buscava posar límits al poder i influència de l'església. Cercava la separació Església-Estat i la secularització de la població (treure de la religió). Per a aconseguir-ho, es van prendre diverses mesures: Primerament, es va suprimir el pressupost que s'invertia en el clergat i el culte. També es va prohibir als membres de l'església la possibilitat d'exercir el càrrec de docents. Els cementiris es van secularitzar i els actes que eren sovint regulats per l'església (matrimoni, divorci…) van ser legalitzats civilment.

Al 1933 es va promulgar la llei de congregacions, que posava límits a la possessió de béns de l'església. A més a més es plantejava la possibilitat de dissoldre ordes religioses si aquestes comportaven algun perill per a la República. Totes aquestes reformes van causar el descontentament de l'església amb la República. Cal remarcar que l'església sempre havia donat suport a la monarquia i havia gaudit de privilegis excepcionals. Per aquest motiu la població tampoc donava suport a l'església. - La reforma militar L'excèrcit s'enfrontava a diversos problemes, un d'ells era que l'excèrcit comportava una gran despesa econòmica.

Per a solventar-ho es va proposar acabar amb la macrocefàlia (molts oficials per a poc soldats). Això es va fer amb la llei del retir de l'oficialitat (1931). Aquesta oferia jubilacions anticipades a persones amb càrrecs elevats. D'aquesta manera, es lliuraven d'oficials mentre a la vegada es feia una depuració ideològica, ja que molts de les persones que conformaven l'excèrcit estaven en contra de la Repúlica. Es va crear la força d'assalt com a nou cos policial. Aquesta era fidel a la República. També es van suprimir alguns rangs tradicionals. Per a desmuntar el perill d'un Cop d'Estat, es va fer jurar fidelitat a la República i es va posar fi als furs (lleis pròpies) dels militars.

De nou, aquestes reformes no van ser gaire ben rebudes, sobretot per als Africanistes. Van ser rebudes com a una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit. INTENT DE COP D'ESTAT A l'agost de 1932 hi va haver un intent de cop d'Estat militar a Sevilla. Aquest era dirigit pel General Sanjurjo. Aquesta va ser causada per intentar restablir la monarquia a Espanya i com a reacció a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Sanjurjo va fracassar i va acabar marxant a l'exili. - La reforma agrària La reforma agrària va ser el projecte més abast impulsat per la República.

Tenia dos objectius principals: posar fi al latifundisme (propietat i explotació agrària) i millorar les condicions de vida dels pagesos. Aquesta reforma era essencial perquè quasi la meitat de la població treballava en l'agricultura però gran part de les terres pertanyien únicament a un grup reduït de propietaris. Van sortit diversos decrets que: - Prohibien els contractes d'arrendament - Fixaven la jornada a 8h (tot i que estava establerta no era respectada pels propietaris agraris) - Establien uns salaris mínims per als treballadors - Obligaven a posar en conreu les terres aptes.

Això ho feien per a evitar el desaprofitament de terres També es va promulgar la llei de la reforma agrària, la qual va causar molta controvèrsia i tensions entre l'estat, els propietaris i els jornalers. La llei de la reforma agrària (1932) permetia expropiar sense indemnitzar (compensar econòmicament) terres de la noblesa. Aquestes terres eren després repartides entre els jornalers. L'aplicació d'aquesta llei va ser gestionada per l'Institut de Reforma Agrària. Els resultats van ser escassos i va resultar un procés lent. Les grans expectatives que els jornalers s'havien creat van caure en picat, quedant molt decepcionats i descontents.

Fins i tot es porten a terme alguns aixecaments en contra del règim Els propietaris, perjudicats per les reformes també s'oposaven a la República. - La reforma de l'estat centralista Pretenia configurar un Estat que permetés a les regions nacionalistes l'opció d'obtenir una organització pròpia i autonomia. Amb això es pretenia descentralitzar el govern. La constitució de 1931, va obrir les portes a aquests processos. Catalunya és la primera regió que inicia aquest procés, i van aconseguir l'autonomia (aprovació de l'estatut) al 1932, provocant la creació de la Generaliat de Catalunya.

Al País Basc també es va redactar un estatut, però no es va aprovar ja que anava en contra d'alguns ideals de la República. Finalment al 1936 es va aprovar un estatut d'autonomia per a aquesta regió. Galícia també va iniciar un procés de redacció d'un estatut que mai a sortir a la llum. - La reforma educativa i cultural En el sector de l'educació i la cultura, s'hi van invertir molts recursos amb l'objectiu de proporcionar una educació pública, liberal i laica. Es va establir un model d'escola mixta a l'abast de tothom, és a dir, gratuïta. També es va imposar l'obligatorietat dels estudis, ja que es veia a l'educació com a una eina per a propulsar l'avenç de l'Estat.

Es varen crear moltes escoles (10.000) i institucions educatives, mentre a la vegada es van ampliar el nombre de places de mestre. Es van promoure diverses campanyes culturals (Missions pedagògiques) i programes per a la formació de nous docents. Es va invertir molt pressupost en aquest àmbit, de fet aquest va augmentar un 50%. - La reforma laboral La reforma laboral va ser gestionada per el ministre de treball Francisco Largo Caballero, qui tenia com a objectiu la millora de les condicions de treball. Es van promulgar dues lleis (ambdues al 1931) que pretenien acabar amb l'elevada conflicitivitat social de la època.

Aquestes eren: - Llei de contractes de treball Aquesta regulava la negociació (salari, horaris, condicions)... Establia normes de condicions bàsiques per a la contractació de treballadors. - Llei de jurats mixtos Aquesta defensava el dret dels treballadors a disposar de 7 dies de vacances pagats per l'empresa. També es van augmentar els salaris La limitació de reformes laborals va incrementar el nombre de vagues, aixecament i ocupacions de terres. Aquestes revoltes anaven desgastant el govern.

El desgast del govern progressista Les limitacions de les reformes propulsades per la República i la impaciència dels treballadors per a observar canvis en les mesures, va provocar que es canviessin cada cop cap a posicions més revolucionàries i radicals. Van incrementar les vagues, els aixecaments i les ocupacions de les terres. La CNT va veure la oportunitat d'iniciar un projecte revolucionari i va fer una crida per a rebel·lar-se. El moviment arrela fortament a Catalunya en forma de insurreccions mineres i sobretot a Andalusia, amb varies revolucions i manifestacions dels pagesos.

El govern es va veure forçat a reprimir aquestes insurreccions violentment, donant lloc a fets com el de Casas Viejas a Andalusia. Aquests fets entre d'altres, van perjudicar la imatge del govern d'esquerres i la publicació de les imatges dels esdeveniments va escandalitzar a la població. Tot això va causar el desgast del govern del moment, provocant la dimissió d'Azaña i el trencament de la coalició d'esquerres. Es van convocar eleccions al novembre de 1933. BIENNI CONSERVADOR // BIENNI NEGRE A les eleccions del novembre de 1933, els partits d'esquerra, els quals havien estat al capdevant del govern, havien trencat la seva coalició i es van presentar totalment dividides i fragmentades.

En canvi, les dretes s'havien reorganitzat, donant lloc a la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas). Els anarquistes fan una crida a l'abstenció i al boicot. Les eleccions són guanyades per la CEDA, però Alcalà Zamora, president de la República, otorga el poder a A.Lerroux, qui s'acaba recolzat en la CEDA per formar un govern de centredreta. De les primeres mesures que Lerroux va prendre va ser paralitzar gran part de les reformes començades per el govern progressista. També va intentar contrarrestar alguns efectes d'aquestes mesures, com per exemple restaurant el pressupost del culte i clero.

A més a més, es van amnistiar al general Sanjurjo, els seus còmplices i als col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera, els quals estaven empresonats. Aquestes mesures van provocar la radicalització de les esquerres, augmentant la conflictivitat social. Les vagues i conflictes eren cada cop més freqüents. Al 1934 la CEDA va exigir entrar al govern. Van entrar-hi tres ministres, aquests pretenien endurir més la repressió. Els sectors d'esquerra van veure-ho com a una amenaça cap a la República, i van realitzar obertament una crida a la revolució social.

Fets d'octubre de 1934 Amb motiu de l'entrada de ministres de la CEDA al govern, la UGT va convocar una vaga general per a impedir la consolidació del nou govern. El moviment va fracassar a nivell moment, però va arrelar molt fortament a Astúries i Catalunya. El govern va executar una resposta molt contundent, declarant l'estat de Guerra. A Astúries els miners armats van ocupar els pobles i les casernes, creant comités revolucionàris als ajuntaments. Van enfrontar-se diverses vegades a les forces d'ordre. El govern va enviar des d'Àfrica la Legió, dirigida per Franco, efectuant una repressió molt dura i molts empresonaments.

Aquests fets van aconseguir unir els moviments d'esquerra en contra del govern. Després d'aquesta actuació Franco es nomenat cap de l'Estat Major. Crisi del govern conservador Amb l'entrada de la CEDA, el govern cada cop presentava unes conviccions de dretes més evidents. Al 1935 la CEDA va plantejar una reforma de la constitució amb fortes retallades socials i a nivell de llibertats. Tot i això, aquell mateix any van sortir a la llum uns casos de corrupció en els quals el govern havia participat. Aquest va ser anomenat el cas d'estraperlo La seva reputació es va veure perjudicada i Lerroux és destituït. Alcalá Zamora convoca unes noves eleccions al febrer de 1936.

FRONT POPULAR Les eleccions de 1936 esstaven totalment polaritzades. Per una banda s'hi van presentar les esquerres aliades en el Front Popular, i per l'altre les dretes organitzades en el Bloque Nacional. El front popular va fer una gran campanya electoral basada principalment en la amnistia dels empresonats pels fets d'octubre del 34. Aquesta és una de les poques eleccions en les quals els anarquistes no van cridar a la abstenció, sinó que fins i tot van anar a votar. Els hi interessava ja que tenien molts líders, companys i familiars empresonats pels fets del 34 i l'amnistia els deixaria en llibertat.

Les eleccions són guanyades pel Front Popular amb una victòria ajustada envers les dretes. I el govern es va formar majoritàriament per republicans d'esquerra. Es van reorganitzar els càrrecs de poder President de la República Manuel Azaña President del govern Santiago Casares Quiroga Amb el Front Popular al capdevant del govern, es van reprendre les reformes progressistes, es van amnistiar als presos politics i es van continuar tramitant Estatuts d'Autonomia. Les classes benestants es tobaven en contra dels resultats de les eleccions, de la mateixa manera que l'església. Aquesta va llençar una campanya en contra de la República.

S'accentua la conflictivitat social i la radicalització política pels dos extrems (dretes i esquerres). Començen a córrer rumors sobre un possible cop d'Estat. Per a evitar-ho, s'aplica una política d'allunyament dels militars sospitosos. Mola és enviat a Navarra, Goded a les Balears i Franco a les Canàries. La conspiració contava amb molt suport de part de les dretes, els monàrquics, els carlins i falangistes. Les dretes, concretament la Falange, forma patrulles armades que augmenten els enfrontaments de civils amb caire polític. S'inicia un període de molta conflictivitat i assassinats per motius polítics, el clima de violència augmenta.

L'assassinat del tinent Castillo (d'esquerres), va ser respost amb l'assasinat de José Calvo Sotelo (dirigent monàrquic). Aquest va ser un dels antecedents al cop d'estat (17 de juliol) que donaria pas a la Guerra Civil Espanyola. CATALANISME El 14 d'abril després de la victòria electoral d'ERC a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, Lluís Companys proclama la República des de l'ajuntament de Barcelona. Poc després Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en una federació de Repúbliques. A més a més, s'autoproclama president. El govern provisional espanyol envia una comissió perquè negociïn amb Macià.

F.Macià renuncia a la República Catalana però amb la condició de què Catalunya tingui una oportunitat d'assolir un govern autonòmic. A l'abril de 1931 es va crear la Generalitat de Catalunya, que es trobava en mans dels republicans i catalanistes d'esquerres. L'objectiu principal de la Generalitat va ser tirar endavant un projece d'Estatut d'Autonomia. S'enllesteix l'Estatut de Núria el 20 de juny de 1931 i s'envia a les Corts Espanyoles. El poble català va votar a favor de l'Estatut mitjançant un referèndum al 2 d'agost de 1931. Aquest referèndum va obtenir una participció molt àmplia i més del 99% de vots favorables.

Les dones, qui no podien votar, van realitzar una campanya on van recollir unes 400.000 signatures. Alguns sectors dretans van considerar que l'Estatut de Núria posava en perill la unitat d'Espanya: es van organitzar diversos mítings i campanyes de boicot a l'Estatut Català. Per exemple, l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo. La ferma posició de Manuel Azaña va tenir un paper molt important en l'aprovació de l'Estatut al 9 de setembre 1932. Tot i això l'Estatut que es va aprovar era molt limitat i retallat comparat amb el que els catalans van plantejar. (Veure taula de comparació) Un cop aprovat l'Estatut es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya, on ERC guanya.

Francesc Macià esdevé president de la Generalitat de Catalunya i Lluís Companys del Parlament. Un any després Macià mor, i és substituït per Lluís Companys. La tasca de la Generalitat La tasca de la Generalitat era bastant semblant a la del govern espanyol, ja que compartien els mateixos objectius. Es varen crear diversos serveis de sanitat, higiene pública, vacunació… També es van fundar escoles, millorar els salaris dels mestres, oferir colònies per als nens… A nivell educatiu es va aprofundir molt en la normalització de la llengua catalana. Tot per beneficiar les classes populars. També es va relitzar una nova divisió territorial (comarques).

Un dels àmbits que es va impulsar més va ser l'agràri. Buscaven millorar les condicions de vida dels rabassaires (que es dediquen a la terra). Se'ls redueix les rendes i s'inicia l'elaboració d'una llei per tal de permetre l'accés a la propietat. Veient la conflictivitat al camp, el govern català redacta una llei per a protegir els camperols de ser expulsats. Es va establir una durada mínima dels arrendaments i que el treballador tenia el dret d'adquisició d'aquestes terres. D'aquesta manera es facilitava l'accés a la propietat. Aquesta llei s'anomenava Llei de Contractes de Conreu (1934), i va ser massa moderada per als rabassaires però massa revolucionària per als propietaris.

Al 1934 els sectors més conservadors i de dretes van presentar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals reclamant que es vulnerava la constitució. El govern, aquell moment en mans de la CEDA s'hi troba d'acord i la llei es considerada anticonstitucional. Fets d'octubre a Catalunya La convocatòria de vaga general de la UGT amb motius de l'entrada de ministres de la CEDA al govern, té gran suport a Catalunya, fins i tot el del president de la Generalitat Lluís Companys. El 6 d'octubre Lluís Companys proclama la República Catalana. Es convoca una vaga general i el poc suport va suposar el fracàs d'aquesta. El govern va declarar l'estat de guerra a Catalunya, enviant l'excèrcit.

Lluís Companys i els seus consellers són detinguts i empresonats. Això suposava el final de la gestió de la Generalitat, la supressió de l'Estatut d'Autonomia i una forta repressió cap als catalans. Restitució de l'Estatut i la Generalitat El restabliment de l'Estatut d'Autonomia i la Generalitat, juntament amb l'amnistia dels presos polítics (juntament amb Companys) són algunes de les primeres mesures que va portar a terme el Front Popular un cop guanyades les eleccions de 1936. Companys tornava a ser president de la Generalitat. La llei de contractes de Conreu, anteriorment considerada anticonstitucional torna a entrar en vigor.

COMPARACIÓ DE L'ESTATUT DE NÚRIA I L'ESTATUT D'AUTONOMIA ESTATUT DE NÚRIA ESTATUT D'AUTONOMIA Data Enllestit el 20 de juny de 1931 a Catalunya Aprovat al 9 de setembre de 1932 a Madrid Tipus Molt ampli i progressista, otorga moltes llibertats a Catalunya Versió retallada de l'Estatut de Núria Defineix a Catalunya com: Estat autònom dins la República (de caràcter federal) Regió autònoma dins de l'Estat Espanyol Sobirania Recau en el poble català Sobirania de Catalunya com a regió autònoma Llengua oficial Català (Castellà només per relacions amb el govern espanyol) Català i castella Competències generalitat Ventall molt ampli, competències exclusives: ensenyament, cultura, policial, sanitat, tribunals de justícia, ordre públic…

Competències més limitades:ordre públic, dret civil català, ensenyament, cultura…

Impostos Gestió d'impostos directes Recaptació d'alguns impostos COMPARACIÓ D'ELECCIONS Eleccions 1931 Eleccions 1931 (2) Eleccions 1933 Eleccions 1936 Data 12 d'abril 1931 28 de juny 1931 19 de novembre 1933 16 de febrer 1936 Sufragi Universal masculí, majors de 25 Universal masculí, majors de 25 Universal femení i masculí, majors de 23 Universal femení i masculí, majors de 23 Dretes Es presenten fragmentades Es presenten fragmentades Coalició (CEDA) Bloque Nacional Esquerres Coalició (feta durant el pacte de Sant Sebastià) Coalició (feta durant el pacte de Sant Sebastià) Es presenten fragmentades Front Popular Anarquistes No hi participen No hi participen Criden a la abstenció Hi participen Victòria Coalició d'esquerres (48,97% dels vots) Coalció d'esquerres (98% dels vots) CEDA i Partit Radical (PRR) (46% dels vots) Front Popular (48% dels vots) President de la República i Cap de govern No es decideix, es canvia de règim monàrquic a una República Niceto Alcalà Zamora i Manuel Azaña Niceto Alcalà Zamora i A.Lerroux (entre d'altres) Manuel Azaña i Santiago Casares Quiroga QUADRE DE PARTITS POLÍTICS I ORGANITZACIONS SINDICALS PARTIDARIS DE: REPUBLICANS NACIONALISTES OBRERS I SINDICATS OPOSATS A LA REPÚBLICA ESQUERRA Laïcitat de l'Estat Democratzació de l'excèrcit Reforma agrària Drets socials i laborals Descentralitzció de l'Estat Acción Republicana Partit Republicà Radical Socialista Al servicio de la República Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Organització Republicana Gallega Autonomista Partido Socialista Obrero Español UGT // CNT // FAI Partido Comunista de España Partit Obrer d'Unificació Marxista — DRETA Estat consfessional Privilegis de l'excèrict Defensa de la propietat agrària tradicional Contrària a les reformes laborals Estat unitari (centralitzat) Centredreta Partit Radical (PRR) Derecha Liberal Republicana Dreta Partido Agrario Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) Lliga Regionalista Lliga Catalana Partit Nacionalista Basc Sindicats catòlics agraris Solidaritat dels Treballadors Bascos Monàrquics Renovación Española Comunió Tradicionalista (carlins) Autoritaris JONS Falange Española GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939) INTRODUCCIÓ AL PERÍODE La Guerra Civil és un conflicte bèl·lic que es va produir a partir d'un Cop d'Estat contra el govern del moment, el qual estava al càrrec del Front Popular.

(Segona República 1932-1936). Al 1936 l'ordre públic s'anava deteriorant, causant la radicalització ideològica i l'augment de la conflictivitat social. La violència al camp i al carrer, la ocupació de terres, els conflictes laborals, els atacs a edificis religiosos i atemptats polítics eren freqüents. Ja feia temps que corrien rumors d'un possible cop d'Estat liderat pels generals Mola, Goded i Franco. Aquests tot i haver estat separats i allunyats els uns dels altres, van seguir conspirant. L'assassinat de José Calvo Sotelo (Dirigent monàrquic) va ser el detonant i l'excusa per a accelerar els plans de cop d'Estat.

Cop d'Estat Cop de força contra un govern legítim escollit democràticament El cop d'Estat havia d'estar a càrrec del General Sanjurjo, qui ja havia intentat dur a terme un cop d'Estat en contra la República a 1932. L'aixecament comptava amb l'ajuda econòmica de la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi, que els havien encoratjat a rebel·lar-se contra el govern. Les forces de dreta, com per exemple els carlins i els falangistes mostraven interès en donar suport al cop militar.

Causes del cop d'Estat: - Polarització ideològica de la població - Manca de tradició democràtica al país - Mentalitat intervencionista militar - Inestabilitat política - Simpatia als règims feixistes Règims totalitaris en auge a Europa (Alemanya, Itàlia…) - Crisi econòmica arran del crac del 29 La matinada del 17 de juliol de 1936, el coronel Yagüe cap de la Legió va aixecar les armes contra la República a Melilla i l'aixecament nacional es va estendre ràpidament pel protectorat. El 18 de Juliol després d'assegurar l'èxit del cop d'estat a Canàries, el general Franco va posar-se al capdavant de l'exèrcit de l'Àfrica dirigint-se cap a la península.

Aquells que van participar en l'aixecament no es referien a les seves accions com a un Cop d'Estat sinó com a un Alzamiento Nacional. Ja que ho veien com a una acció necessària per a evitar la bolxevització de l'Estat. El cop d'Estat va ser recolzat per l'església, els terratinents, monàrquics, l'alta burgesia, els carlins, l'exèrcit, els falangistes… Malgrat l'èxit de la insurrecció en territoris com Sevilla, Aragó, Castella i Lleó i Pamplona, va fracasar en altres territoris com per exemple Catalunya, Madrid i València. Això va suposar la divisió del país, i conseqüentment, l'inici de la Guerra entre Republicans i Nacionals.

En aquell moment, el president de la República era Manuel Azaña i el president del govern José Casares Quiroga. El 19 de juliol Quiroga va ser destituït i substituït per José Giral. Aquest va prendre mesures immediates per a evitar l'expansió dels nacionals: 1. Dissolució de l'exèrcit: Van optar per dissoldre l'exèrcit per evitar el conflicte, tot i això aquesta mesura no va tenir èxit. 2. Armament de les milícies: Es va decidir proporcionar armes als civils. Aquesta mesura va derivar en la pèrdua del control al carrer, provocant un posterior conflicte entre la Generalitat i els anarquistes.

El cop d'Estat a Catalunya L'aixecament va ser dirigit pel general Goded, aquest comptava amb un suport civil escàs. Els rebels no van tenir èxit al territori català gràcies a l'acció de la població, els partits i sindicats d'esquerres armats per la Generalitat i la intervenció d'algunes forces d'ordre públic. La victòria va ser un gran triomf popular. El general Goded va ser arrestat i afusellat. Els anarcosindicalistes es van fer amb el poder del carrer Franco cada cop anava guanyant més prestigi i mèrits militars dins la insurrecció, ja que els seus companys van morir en accidents d'aviació, com Mola i Sanjurjo, o van ser afusellats com Goded.

ELS DOS BÀNDOLS NACIONALS REPUBLICANS "ROJOS" Format per Militars, monàrquics, catòlics, falangistes, terratinents, carlins i antireformistes Classes populars obreres i camperoles, classes mitjanes, burgesia il·lustrada i intel·lectuals. Objectius Imposar una dictadura militar per a restablir l'ordre i aturar el risc de l'esclat d'una revolució social. Retorn de la monarquia. Imposar un règim feixista. Defensar la legitimitat de la democràcia republicana i les reformes dels governs d'esquerres.

Organitza ció Exèrcit jeràrquic Milícies populars, posteriorment es crea un exèrcit popular Suport de Ajuda de les potències nazi-feixistes (Itàlia, Alemanya…) Catolicisme tradicional Unió Soviètica (A condició que els comunistes pugin al poder) Brigades internacionals Repressió que exercien Legitimada, organitzada i sistemàtica A la reraguarda, arbitrària i indiscriminada DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE L'esclat de la guerra va ser vist com una confrontació entre: Forces democràtiques i Règims feixistes. La república va demanar suport militar a diverses potències d'Europa, però es va impulsar la creació d'un comité de No-intervenció a l'agost de 1936.

Aquest estava format per 27 països i deixava a la República sense dret a adquirir armes per a defensar-se. L'ajuda exterior NACIONALS REPUBLICANS Abastament d'armes alemanyes i italianes (avions, tancs, artilleria, municions…) Legió Còndor Força aèria Bombardeigs Alguns voluntaris portuguesos, irlandesos i d'altres nacionalitats. Van comprar armament allà on podien. Van enviar les reserves d'or a la Unió Soviètica per a pagar l'armament. Tropes de voluntaris de les Brigades Internacionals *Brigades internacionals: Voluntaris d'arreu del món disposats a lluitar en contra el feixisme.

Dins del bàndol republicà la situació era complexa, ja que constava d'un grup molt heterogeni i tenien diversos objectius. Mentre uns buscaven acabar la guerra per a iniciar la revolució, altres cercaven fer la guerra i la revolució a la vegada. Al territori republicà es va crear un clima de poder popular que girava entorn als sindicats i partits d'esquerres. Aquests es van organitzar en consells, comitès i juntes que s'encarregaven d'organitzar les columnes de voluntaris del front, l'ordre públic, l'economia i altres aspectes. A Catalunya el 20 de juliol de 1936, Lluís Companys va oferir a la CNT i la FAI la formació d'un Comité central de milícies antifeixistes.

Aquest agrupava les diferents forces que van sortir cap al front d'Aragó i controlar l'ordre públic. La repressió republicana de reraguarda El bàndol republicà va exercir una repressió arbitrària i indiscriminada contra tots aquells elements que poguessin tenir qualsevol tipus de relació amb els rebels. Aquesta comportava assassinats, detencions il·legals, crema d'institucions religioses, requisa de béns… Les col·lectivitzacions El bàndol republicà va optar per les col·lectivitzacions de gran part de la propietat industrial i agrària. Aquestes constaven en l'apropiació dels medis de producció pels treballadors, és a dir, fer públics béns privats.

Es posaven al capdavant de les empreses en règim d'autogestió. Les col·lectivitzacions anaven en contra dels latifundis i la propietat privada dels mitjans de producció. A l'11 d'agost de 1936 es va crear el consell d'economia de Catalunya, que va promulgar el decret de col·lectivitzacions que legalitzava tot allò que s'havia estat fent de manera clandestina. Una guerra santa El patronal va signar la guerra com a una Guerra Santa, causant que el factor religiós també entrés en joc a la guerra. Declarar-la santa justificava l'ús de la violència i legitimava els interessos dels feixistes.

El govern de Largo Caballero Al setembre de 1936 José Giral va dimitir com a president del govern i va ser substituït per Francisco Largo Caballero. Aquest va establir un govern front-populista i unitari que integrava a republicans, socialistes i comunistes amb l'objectiu de recuperar el poder estatal. Això ho va fer mitjançant un pacte antifeixista que concentrés els esforços bèl·lics i organitzés l'exèrcit popular. Més endavant quatre ministres anarquistes van passar a formar part del govern. Entre ells una dona: Federica Montseny. Tot i l'intent de cohesionar totes les forces antifeixistes, no va poder evitar les confrontacions internes.

A Catalunya es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es forma un Govern d'Unitat presidit per Josep Tarradelles. 1. Els comitès locals van ser substituïts per nous ajuntaments 2. Es van centralitzar els serveis policials 3. Es va reconstruir l'aparell judicial 4. Es van militaritzar les milícies, creant l'exèrcit popular de Catalunya 5. La Generalitat va ampliar la intervenció en la economia, per a poder controlar les col·lectivitzacions 6. Aturar els assassinats indiscriminats Guerra i revolució a Catalunya Després del fracàs de la insurrecció a Barcelona els anarcosindicalistes de la CNT-FAI es van fer amb el control de la situació, aprofintant la debilitat del govern central.

Posteriorment, el Comité Central de Milícies Antifeixistes va prendre el control actuant com a un veritable govern, inclús per sobre de la Generalitat. Després del domini dels anarcosindicalistes el govern de Tarradellas va prendre el control, proporcionant solidesa a la Generalitat. Després dels fets de maig de 1937, el govern republicà va decidir retallar el poder autonòmic de Catalunya a causa de la conflictivitat que aquesta presentava.

L'ESCLAT DE LA GUERRA CONTROL CNT-FAI COMITÈ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES GOVERN DE TARRADELL AS LIMITACIÓ DE L'AUTONO MIA 17-19 juliol 1936 1936 1937 Maig 1937 A l'inici de la guerra, tots aquells catalans que havien proporcionat suport al cop d'estat o s'hi presentaven a favor, van ser perseguits i molts d'ells van haver d'exiliar-se. Aquests eren catòlics, conservadors i catalanistes de dretes. Una de les persones més significatives va ser Francesc Cambó. Fets de maig de 1937 Al maig de 1937 es van produir diversos enfrontaments entre les forces republicanes sobre com s'havia d'encarar el procés revolucionari i la guerra.

Es van produir confrontacions entre dos sectors: Republicans, comunistes i una part socialista Anarquistes i POUM PCE, PSUC i ala dretana del PSOE CNT-FAI, POUM i ala esquerrana PSOE Partidaris de posar ordre a la reraguarda, organitzar l'exèrcit popular, controlar les col·lectivitzacions, reconstruir un Estat fort i centrat en guanyar la guerra. Es negaven a integrar les seves milícies a l'exèrcit popular, profunditzar en l'obra de les col·lectivitzacions, esforçar-se en guanyar la guerra i consolidar la revolució.

Mentre els anarquistes i membres del POUM buscaven fer la revolució durant la guerra, els republicans, comunistes i socialistes cercaven guanyar la guerra per a realitzar la revolució més endavant. El 3 de maig de 1937 les tensions van esclatar a Barcelona quan les forces de la Generalitat (Guàrdia d'assalt) van desallotjar els anarquistes de la Telefònica. Es va produir un enfrontament que es va estendre arreu de la ciutat entre la CNT i POUM amb aquells que donaven suport a la Generalitat (PSUC, ERC, UGT). Es van formar barricades durant quasi una setmana i es van produir uns 200 morts. Els anarquistes van sortir derrotats el govern va caure en una profunda crisi.

Aquests fets van posar en evidència dos grans problemes: 1. Tensions entre forces antifeixistes 2. Acusació de manca de l'esforç bèl·lic: Les diferències entre el govern republicà i el govern autonòmic català van ser evidents i es va acusar al govern català de no col·laborar suficient en l'esforç bèl·lic de la República. A conseqüència d'aquests fets es van enfortir el poder dels comunistes i van fer perdre influència als anarquistes. Els comunistes van exigir la il·legalització del POUM i la detenció dels seus líders ja que van ser assenyalats com els detonants de ser els responsables de la crisi de maig.

El govern de Largo Caballero tenia en contra als comunistes, socialistes i republicans, causant una crisi del seu govern. Arran d'això Manuel Azaña va encarregar la formació d'un nou govern a Juan Negrín. El govern de Juan Negrín El govern de Negrín va posar en èmfasi en la centralització política i militar per a guanyar la guerra. Va prendre mesures com: - Es va reforçar el poder central - Es va unificar la direcció bèl·lica - Integrar totes les milícies a l'exèrcit - Controlar la producció industrial i agrària Al mes de juny es va formar un nou consell executiu de la Generalitat, presidit per Companys.

Al novembre de 1937 el govern republicà es trasllada de València a Barcelona per dos motius: 1. Per controlar els recursos econòmics i militars de la zona, ja que era de les més riques i poblades. 2. Després de les retallades de l'autonomia catalana el govern republicà va assumir la gestió de la indústria de guerra, el comerç exterior, l'administració de justícia… Al maig de 1938 la situació al territori republicà era crítica. Per aquest motiu el cap de govern Juan Negrín va proposar negociar el fi de la guerra amb Franco. Això ho va fer mitjançant el programa dels tretze punts. Franco es va negar a la negociació i no acceptava res més que una rendició incondicional.

Negrín, esperava l'esclat d'una guerra Europea arran del context internacional. D'aquesta manera la República tindria recursos i ajudes per a combatre el feixisme. Aquestes esperançes però, es van veure dissoltes al setembre de 1938 quan es va signar l'acord de Munic. En aquest, França i Gran Bretanya reconeixien l'ocupació de Hitler dels Sudets. Aquest acord va suposar una gran desmoralització per al bàndol republicà. Tot i això, Negrín seguia fent una crida a la resistència. El paper de les dones en la guerra En aquesta guerra les dones també van tenir la possibilitat d'allistar-se a les milícies i de lluitar al front.

Tot i que, posteriorment aquest dret serà retirat, i s'hauràn de limitar a proporcionar suport logístic com a cuineres o infermeres. A més, les dones exercien un paper important en l'economia de reraguarda, ja que com la majoria dels homes es trobaven al front, elles eren les encarregades de treballar i intentar tirar endavant el país. Les milícies Les milícies eren grups de civils armats, on hi residia el vertader esperit revolucionari. Tot i això més endavant, es van obligar a dissoldre i a que els seus membres s'integressin a l'excèrcit popular.

Aquesta mesura no va ser gaire ben vista, ja que molts pensaven que dissoldre les milícies faria més dèbil l'esperit revolucionàri, ja que estar en un excèrcit implica sometre's a una jerarquia. Les milícies en canvi, estaven organitzades per caps, però totes les descisions es prenien mitjançant votacions. Franco, Caudillo d'Espanya Després de la mort del general Sanjurjo, qui era considerat el cap del moviment colpista, es va plantejar un problema de lideratge. Al 24 de juliol de 1936 es va crear la junta de defensa nacional formada per militars.

Aquesta governava el territori ocupat, va prohibir l'activitat de tots els partits polítics, va suspendre la constitució i va paralitzar la reforma agrària. Durant els primers mesos de la guerra, el general Francisco Franco va anar guanyant suport i mèrits de guerra, que van consolidar el seu lideratge. A més, Hitler i Mussolini el van reconèixer com a interlocutor de la negociació de la insurrecció internacionalment. Un dels fets que el va fer guanyar molta popularitat va ser l'alliberació dels atrinxerats d'Alcázar de Toledo, on gràcies a la propaganda que es va fer, Franco va quedar com l'alliberador.

Al 30 de setembre va ser escollit com a cap de l'aixecament i a l'1 d'octubre de 1936 cap de l'estat i generalíssim dels excèrcits espanyols. A l'abril del 1937 Franco va propulsar el decret d'unificació, que unia falangistes i carlins en un únic partit: La Falange Tradicionalista y de las juntas de ofensiva nacional sindicalista. SÍMBOLS I CARACTERÍSTIQUES DISTINTIVES DELS DOS BÀNDOLS FALANGISTES REPUBLICANS Himne: Cara al Sol Salutació feixista Camisa blava i boina vermella Himne: Himne de riego Sense salutació ni vestimenta distinctiva Bandera republicana El procés d'institucionalització de l'Estat franquista va acabar al gener de 1938 amb la formació del primer govern.

Franco va assolir la jefatura de l'Estat i la Presidència del Govern, fent-se anomenar el "Caudillo d'Espanya". (Caudillo fent referència a l'època dels reis catòlics) La construcció de l'Estat franquista va anar acompanyada d'una violència extrema on es pretenia eliminar als vençuts del territori. Moltes persones importants per a la República van ser assassinades com el poeta Federico García Lorca (afusellat per "rojo y maricón"). També es van executar a tots els polítics del bàndol republicà i als militars que s'oposaven a la insurrecció. La repressió franquista era sistemàtica, planificada, duta a terme per militars i autoritats polítiques, generant un clima de terror.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL NOU ESTAT FRANQUISTA: S'inspirava en el feixisme Va abolir tota mena de legislació republicana Es va legalitzar la pena de mort Es va suprimir la llibertat religiosa i de premsa Es van suspendre els estatuts d'autonomia Es proporcionava un tracte privilegiat a l'església catòlica, restabliment del culte religiós en l'ensenyament i a l'excèrcit Abolició del matrimoni civil i divorci Estat conservador i confesional Al mes de març de 1938 es va aprovar la llei del Fuero del Trabajo, que eliminava la representació sindical, les vagues i les reivindicacions obreres. En general, es suprimien gran part dels drets dels treballadors.

En principi el govern de Franco només estava ideat fins que s'acabés la guerra, però el germà del general va manipular i afavorir que aquest pugui governar un cop finalitzat el conflicte. Els bombardeigs A partir de 1938 la intensificació dels bombardejos sobre Catalunya va incrementar, desmoralitzant al bàndol republicà significativament, sotmetent-los a un terror i pànic constant. Es van bombardejar diverses ciutats com Lleida, Figueres, Granollers, i sobretot Barcelona (que va ser bombardejada fins a 384 vegades). Aquests deixaven nombrosos morts, ferits (la majoria d'ells civils), destrosses d'infraestructures… A més es van haver de construir diversos refugis antiaeris.

L'evolució dels bombardeigs marcarà un punt decisiu en l'evolució de la victòria dels nacionals. L'ESTRATÈGIA MILITAR - Lluita per Madrid (Juliol 1936 - Març 1937) Després del fracàs del cop d'Estat, els rebels van idear una estratègia per a conquerir els territoris que havien quedat en mans dels republicans. El govern republicà va centrar els seus esforços a defensar Madrid, l'objectiu principal dels feixistes. Les Brigades Internacionals es van afegir a la lluita i es van propulsar diverses campanyes com "No pasaran" o "Madrid serà la tomba del feixisme". També s'hi va afegir la columna anarcosindicalista de Barcelona dirigida per Buenaventura Durruti, qui va morir defensant la capital.

L'ofensiva sobre la capital va obligar el govern republicà a traslladar-se cap a València en cas que caigués la ciutat en mans dels feixistes. Tot seguit, un cop els nacionals van fracassar en intentar conquerir la capital, van intentar aïllar la capital, donant lloc a batalles com la del Jarama (febrer 1937) o de Guadalajara (març 1937). Tot i això, aquesta tampoc va tenir èxit. - Batalla de Nord (Abril 1937 - Març 1938) Posteriorment, els insurrectes van centrar-se en controlar el territori del nord de la Península. Tot i que els republicans van oposar resistència, els feixistes anaven guanyant poder i territori.

Durant aquest període van ocórrer diversos bombardeigs a càrrec de la Legió Còndor (alemanya), per exemple el de Guernica l'abril de 1937. A més, durant aquest període van tenir lloc els fets de maig del 37 a Catalunya. El bàndol republicà va iniciar una contraofensiva de distracció, malgrat això Franco es va fer amb el nord. Al novembre del 37 el govern republicà es trasllada de València cap a Barcelona - Ofensiva a Catalunya (Març 1938 - Novembre 1938) Després d'obtenir el nord de la península Franco va posar en marxa la campanya d'Aragó, amb l'objectiu de dividir el territori republicà en dos, arribant al mar Mediterrani. A més, va provocar que el front republicà retrocedís.

Durant aquest període es van intensificar significativament els bombardeigs sobretot a Barcelona. Els republicans van posar un pla molt ambiciós d'atac a l'Ebre per recuperar el territori i tornar a unir les dues zones republicanes. Aquest pla va ser iniciat la nit del 24 al 25 de juliol quan els republicans van creuar el riu Ebre, aquests van destinar molts homes al front (mobilització de la lleva del biberó). Tot i la seva efectivitat inicial, poc després el bàndol republicà realitzaria únicament accions defensives. El comité de No-Intervenció va anunciar la retirada de les Brigades Internacionals, debilitant encara més als fidels a la República.

A primers de novembre les tropes republicanes van començar a replegar-se cap al nord i el 16 de novembre la batalla es va donar per a finalitzada. La batalla de l'Ebre va ser la més llarga i la més sagnant de tota la Guerra Civil, i va suposar la pèrdua d'esperança dels republicans de poder guanyar la guerra i el seu ensorrament moral. - Final del conflicte (Desembre 1938 - Abril 1939) Després de la victòria a la batalla de l'Ebre, les tropes franquistes van prendre la capital (Barcelona) al 26 de gener de 1939, i conseqüentment tot el territori català sense quasi cap mena de resistència.

Amb la caiguda de Girona, una de les últimes ciutats en caure, molts catalans van marxar cap a França a l'exili, entre ells figures importants com Lluís Companys o Manuel Azaña. Al febrer de 1939 Juan Negrín encara cridava a la resistència, mentre Manuel Azaña dimitia des de París. El coronel Segismundo Casado (republicà) va liderar una insurrecció per a ocupar Madrid i negociar una rendició amb Franco. Aquest ho rebutja. Al 28 de març de 1939 els rebels accedeixen a Madrid i l'1 d'abril de 1939 es dona per acabada la guerra.

EL FRANQUISME (1939-1975) Abril 1939 - Febrer 1959 Febrer 1959 - Juliol 1969 Juliol 1969 – Novembre 1975 ETAPA TOTALITÀRIA (ANYS BLAUS) ETAPA TECNOCRÀTICA DESCOMPOSICIÓ I FINAL Aliança amb règims feixistes Aïllament internacional Rehabilitació internacional Període d'autarquia Abandonam ent de l'autarquia Expansió i desenvolupament de l'economia Crisi econòmica 1. LES BASES IDEOLÒGIQUES I SOCIALS DEL FRANQUISME El règim polític sortit de la Guerra Civil va esdevenir una dictadura que va governar l'Estat espanyol més de quaranta anys. Legitimat per la victòria militar, el franquisme va ser una dictadura basada en el model feixista alemany i italià.

Aquesta va consolidar el poder absolut del general Franco, tot reforçant el caràcter antidemocràtic de les institucions, i la repressió cap als vençuts. La dictadura estava fonamentada en diverses bases ideològiques, i presenta les següents característiques: - Cabdillisme Franco, qui es feia anomenar "El Caudillo de España", concentrava tots els poders (legislatiu, executiu i judicial) en la seva persona. Durant molts anys va ocupar el càrrec de Cap d'Estat i President del govern a la vegada, a més, també era generalíssim de tots els exèrcits.

- Partit únic El franquisme es caracteritzava per l'existència d'un únic partit polític al servei de l'Estat: FET y de las JONS, l'anomenat Movimiento Nacional. Aquest estava format per carlistes, falangistes i catòlics que havien lluitat al costat del bàndol nacional. Aquest partit va encarregar-se de proporcional al règim les seves bases ideològiques, de controlar els mitjans de comunicació i de subministrar gran part dels càrrecs de l'administració.

Amb l'afany d'aconseguir el màxim suport social, constituïa diverses organitzacions de masses com el Frente de Juventudes (Dedicat a la formació i adoctrinament dels joves), Sección Femenina (Formava a les dones seguint el model cristià i nacionalsindicalista), Sindicato Español Universitario (Que controlava als estudiants ) o la Central Nacional Sindicalista (El sindicat vertical únic que aplegava patrons i obrers, només aquells franquistes). - Integrisme catòlic La dictadura comptava amb el suport de l'església catòlica, ja que aquesta n'obtenia diversos beneficis del règim, com el control de l'ensenyament o finançament.

A més es va declarar Espanya com a un estat confessional catòlic, per tant la moral i els valors cristians s'imposaven a la societat. - Militarisme L'exèrcit, format per comandaments fidels a Franco va participar activament en el govern i van proporcionar suport a la dictadura establerta. - Unitarisme i centralisme Rebutjava la diversitat i el reconeixement de les diferents nacionalitats que convivien a l'Estat espanyol. El règim es caracteritzava pel fort nacionalisme espanyol. Es van abolir tots els estatuts d'autonomia i va fomentar l'espanyolització dels territoris amb sentiments identitaris diferenciats.

- Violenta Després de la victòria a la Guerra Civil, en comptes de buscar la reconciliació entre les dues Espanyes, el franquisme va mantenir la separació, afavorint els interessos d'aquells que es van mantenir fidels al bàndol dels nacionals. El règim tenia una naturalesa de repressió, que perseguia sistemàticament i de manera planificada els opositors del sistema. Hi havia tot un aparell legislatiu i judicial amb l'objectiu de atemorir i eliminar als opositors, per a combatre qualsevol forma de manifestació envers al règim. Els drets i llibertats individuals es van veure significativament reduïdes.

- Propagandística El franquisme va emprar un gran aparell propagandístic, controlant tots els mitjans de comunicació, els quals es trobaven sotmesos a la censura, i s'utilitzaven com a instrument de servei al règim. El govern franquista va abolir la constitució i la legislació republicana. Es van suprimir les llibertats religioses, de premsa, restaurant la confessionalitat de l'Estat i la pena de mort. Els judicis els realitzaven tribunals militars molt rígids. El règim no va elaborar cap mena de constitució, sinó que es legislava mitjançant el que s'anomenaven les lleis fonamentals. Al llarg de la dictadura, se'n van elaborar vuit.

LES LLEIS FONAMENTALS DEL FRANQUISME FUERO DEL TRABAJO (1938) Defineix el treball com a deure personal i nacional imposat per Déu. Estaleix diverses bases en relació amb el treball de la població. Defensa la propietat privada, la intervenció de l'Estat en l'economia, i establia bases i condicions de treball. Prohibia els sindicats obrers (excepte sindicat vertical, CNS) i les vagues. LEY CONSTITUTIVA DE LAS CORTES (1942) Definia les Corts com "òrgan superior de participació del poble espanyol". Feta amb l'objectiu de donar una falsa imatge parlamentària. Aquestes corts tenien la funció d'elaborar i aprovar lleis, tot i això mai van tenir aquesta funció.

Havien de ser escollides pel poble, però el govern era qui tenia l'última paraula a l'hora de decidir qui serien els diputats (tots fidels al règim). FUERO DE LOS ESPAÑOLES (1945) Feta també per a suavitzar la imatge de la dictadura. Era una declaració de "drets" i "llibertats polítiques". Aquests però establien un sistema autoritari i confessional amb drets molt limitats. Es reconeixien i respectaven sempre i quan no anessin en contra dels principis de l'estat. Pretenia actuar com a constitució. LEY DEL REFERÉNDUM (1945) També promulgada amb l'objectiu de maquillar al règim. Establia que els espanyols tenien el dret a ser consultats sobre qüestions de l'Estat mitjançant referéndums.

Durant la dictadura es van realitzar dos referèndums, els dos amb resultats sospitosos de haver estat manipulats. LEY DE SUCESIÓN (1947) Aprovada després d'un dels referèndums. Consolidava un seguit de principiss sobre l'Estat. S'anomenava a Franco com a cap de l'Estat i se li reconeixia el dret de nomenar al sucessor de la corona. Establia Espanya com a regne, tot i que sense rei. LEY FUNDAMENTAL DE PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL (1958) Reconeixia la Falange com a partit únic i incorporava la doctrina falangista a les institucions. Bàsicament establia els principis bàsics i fonamentals de la doctrina, des de els ideals de la pàtria i la família fins als de la religió.

LEY ORGÁNICA DEL ESTADO (1967) Promulgada després d'un referèndum pretenia consolidar la institucionalització del règim i garantir que aquest duraria després de la mort del dictador. Reforçava l'estructura de l'Estat, aclarint els principis d'unitat de poder i la coordinació de les funcions de l'estat. Es separava el càrrec de Cap d'Estat i president del govern. LEY PARA LA REFORMA POLÍTICA (1976) Feta durant el camí cap a la transició democràtica, tot i que va ser aprovada per les Corts franquistes. Legalitzava als partits polítics i eliminava les institucions franquistes. Reconeixia els drets fonamentals de les persones i establia un sistema electoral de caràcter democràtic.

EL SUPORT AL RÈGIM La dictadura comptava amb el suport de l'exèrcit, els membres de la falange, l'església catòlica i les classes socials benestants. Malgrat i que la majoria de classes mitjanes i populars són els que més van patir les conseqüències de la postguerra i la pobresa, aquests no es van manifestar contra el règim. A aquest sector s'anomena a majoria silenciosa. No obstant, una minoria de les classes populars sí que s'hi van oposar. La dictadura doncs, es caracteritzava per una estructura jeràrquica, catòlica, antidemocràtica i amb un gran nacionalisme. S'inspirava en el feixisme i buscava el retorn de la gloriosa Espanya imperial.

Com a enemics consideraven als liberals, anarquistes, jueus, socialistes, republicans, i comunistes. Aquests eren considerats "desafectos al régimen". Dues lleis promulgades al 1939 que no eren considerades fonamentals però que van ser molt emprades són les següents: LLEI DE RESPONSABILITA TS POLÍTIQUES (1939) S'aplicava a totes aquelles persones que havien col·laborat amb el règim republicà des de l'any 1934. Buscava que aquests assumissin les responsabilitats de les seves accions, sancionant-los i considerant-los mereixedors de càstig.

LLEI DE REPRESSIÓ DE LA MAÇONERIA I EL COMUNISME (1939) Aquesta establia com a delicte la propaganda i aquelles accions que es poguessin considerar a favor de la maçoneria i del comunisme. Es perseguia a totes aquelles persones que presentessin aquesta ideologia. 2. L'EVOLUCIÓ POLÍTICA Al llarg de la dictadura, la situació va anar evolucionant i canviant d'acord amb la situació de l'Estat Espanyol i amb el context internacional del moment.

La dictadura es pot dividir en les següents etapes polítiques: - Etapa totalitària (1939-1959) - Anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) La Segona Guerra Mundial va esclatar al setembre de 1939, just després de la Guerra Civil i Espanya va decidir mantenir-se en una posició neutral envers el conflicte. Tot i això Espanya es decantava a favor de les potències feixistes. Al juny de 1940, al veure l'èxit de les potències feixistes en el conflicte, el franquisme va canviar la seva opinió envers el conflicte i va canviar la seva neutralitat per la "no-bel·ligerància". És a dir, malgrat no intervenir militarment, proporcionaven suport econòmic i diplomàtic a les potencies totalitaries.

Alemanya i Itàlia van intentar convèncer a Franco d'intervenir en el conflicte, però Franco va posar unes condicions molt ambicioses, i Alemanya i Itàlia van considerar que no valia la pena. Espanya però, va participar en l'esforç bèl·lic enviant materials i provisions. A més, van enviar un exèrcit de voluntaris, "La División Azul" al 1941. Amb l'evolució de la Guerra, quan el feixisme va començar a debilitar-se i a perdre, Franco va retirar a la División Azul al 1943 i va tornar a la seva posició de neutralitat. A partir d'aquí es va començar a maquillar el règim franquista amb una falsa imatge per la por a què un cop acabada la Segona Guerra Mundial, les democràcies s'enfrentessin a Franco.

Per exemple, es van crear les Corts i es va publicar el Fuero de los Españoles. A més, la Falange passa a dir-se Movimiento Nacional. - Aïllament internacional (1945-1959) El fi de la Segona Guerra Mundial va suposar l'inici d'una etapa d'aïllament i rebuig internacional per a Espanya. Es va crear la ONU (que vetllava pels conflictes internacionals), i malgrat la posició de neutralitat que va…