El Catalanisme (1833-1931): Anàlisi i Evolució

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

CATALANISME (1833 – 1931) CATALANISME CULTURAL A principis del S.XIX Catalunya es negava al procés de centralització administrativa i de l'intent d'identificació amb les lleis i llengua de Castella (Decret de Nova Planta). El castellà era la única llengua oficial de l'administració pública, de l'ensenyament i de tots els actes oficials. La llengua catalana havia desaparegut com a llengua administrativa i de la cultura, però, continuava com a llengua en parla quotidiana. També, com a llengua escrita per a cançons i romanços tradicionalistes. Malgrat l'intent de l'Estat, la societat catalana va mantenir la llengua pròpia, els costums, les tradicions i la seva manera de viure.

- La renaixença literària i cultural Renaixença: moviment cultural iniciat a. Catalunya cap al 1830 que busca la recuperació de la història i les tradicions populars de Catalunya.

Hi havia dos tipus: la renaixença conservadora i la popular, Publicació de l'oda "La pàtria" Bonaventura Carles Aribau, l'any 1833 Propostes de Joaquim Rubio de recuperar el català com a llengua catalana, 1841 o Renaixença conservadora 1858 Restauració dels Jocs Florals (van ser els primers jocs en llengua catalana) Lligat a l'Església i a la burgesia o Renaixença popular Reacció contra l'és incomprensible del català: defensa de "lo català que es parla ara" Es defensa la tradició i d'un teatre popular Van ajudar a difondre la literatura i la cultura catalana: Valentí Almirall, periòdics i revistes En aquesta època destaquen autors com: Jacints Verdaguer i Àngel Guimerà La renovació del catalanisme cultural: modernisme Modernització, nova normativa del català (Pompeu Fabra, Joan Maragall...) CATALANISME POLÍTIC - Republicanisme federal El catalanisme comença l'any 1833 perquè Carles Aribau escriu Oda la Pàtria.

S'inicia la renaixença, un moviment que vol recuperar la cultura catalana que es van perdre amb els Decrets de Nova Planta. Al final es donen conte que per molt esforç intel·lectual o cultural que hi posin, no canviaran la societat si no intervenen en política, per això aquest moviment cultural es transforma en un moviment polític (catalanisme polític) 1878 una sèrie de persones van considerar que el català i la història catalana havia estat un èxit, però era moment que el catalanisme agafés una connotació política. Veien a Catalunya com una nació, per aquest motiu seguien les idees polítiques del Partit Republicà Democràtic Federal representat per Pi i Maragall.

Aquest partit defensa un estat descentralitzat i federal, i proposa un model d'estat republicà, progressista i federal. Valentí Almirall era federalista juntament amb Pi i Maragall ja que, creia que aquest federalisme era massa ampli i ell volia centrar-se en la política catalana. Se'l considera el fundador del catalanisme polític, perquè crea organitzacions d'àmbit català per lluitar pel catalanisme. Primer Congrés Catalanista, unificació de totes les forces catalanistes, era una comissió per a vetllar el manteniment del dret català i l'acadèmia de la Llengua Catalana.

Crea el Centre Català (1833), un partit polític interclassista que pretenia unir tots els sectors socials catalanistes i coordinar el moviment català. Defensava la divisió comarcal, el dret civil, el proteccionisme i l'ús oficial del català. L'any 1885 es duu a terme el Memorial de Greuges (primer document catalanista), document on s'exposen els prejudicis i les injustícies que consideraven que rebia Catalunya en relació a la resta d'Espanya. És una crítica al centralisme, i demanaven el sistema administratiu català així com el Dret Civil i el català com a llengua oficial. També hi havia una demanda econòmica i demanaven el proteccionisme per la indústria a diferència del lliurecanvisme.

Alfons XII va donar el memorial a Cánovas del Castillo, qui va decidir no prendre cap mesura ni fer cap de les demandes Almirall recull en la seva obra Lo Catalanisme (1886) el projecte de fer una organització interclassista (cap diferència entre rics i pobres) que aplegues tots el corrents catalanistes i defensa que és més important el desig català que les classes socials. Aquesta idea fracassa ja que és considerat un catalanisme massa republicà i els burgesos encara estan molt units als partits dinàstics. - Catalanisme conservador Després del fracàs del Memorial de Greuges, Almirall es retira del Centre Català, el qual desapareix el 1890. Valentí Almirall era un catalanista progressista.

Hi havia gent que també tenia idees catalanista, però no progressistes, sinó conservadors, aquesta gent es desmarca del Centre Català i funden La Lliga (1887) Neix una altra associació política, La Lliga de Catalunya 1887 liderada per Narcís Verdaguer, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Prat de la Riba. Aquest partit, rebrà el suport la burgesia i serà de caràcter conservador. Defensa la oficialitat del català, el dret civil, el proteccionisme, i una política exclusivament catalana.

Aquest partit és el que redacten El Missatge de la Reina Regent (1888) un document per a la regent Maria Cristina, molt similar al Memorial de Greuges, on es demanava l'autonomia i el Dret Civil, l'oficialitat del català i el proteccionisme. L'any 1889 La lliga de Catalunya promou una campanya en defensa del manteniment del dret civil català i contra el projecte de reforma del Codi Civil. Finalment, el govern accedeix a canviar la redacció del Codi Civil, aquest fet és considerat el primer triomf del catalanisme. Aquest fet provoca que La Lliga de Catalunya agafi més força i així es com comença el Catalanisme Polític Conservador.

La Lliga de Catalunya es transforma en Unió Catalanista (1891) incentivada per Narcís Verdaguer, amb l'objectiu de difondre el catalanisme arreu de Catalunya i elaborar un programa comú. Busca desenvolupar la cultura catalana, demanar autonomia, Mancomunitat...però no només a les zones industrialitzades sinó a les zones rurals i agrícoles, perquè el catalanisme no només existeix a les ciutats. Aquests redacten les Bases de Manresa (1892), un conjunt de 17 bases que és un projecte de Constitució per a l'autogovern de Catalunya en una Espanya descentralitzada.

En aquestes bases desenvolupen les seves idees polítiques i objectius catalanistes com reconèixer la plena sobirania catalana, la oficialitat del català, la recuperació del les institucions perdudes... Aquest document es enviat a Maria Cristina, i aquesta li dona a Cánovas del Castillo. Ell ho publica al diari denigrant allò que havien demanat i els mostra "molt agressius". Davant aquesta situació, la Unió Catalanista es desfà i el catalanisme polític desapareix. Paral·lelament, trobem el Vigatanisme (Catalanisme catòlic, que sorgeix de la ciutat de Vic i és liderat pel Bisbe Torres i Bages, un catalanisme profundament catòlic fonamentat en la família, la propietat i la religió.

Té l'objectiu de cristianitzar el català, i fer que l'església tingui un paper important en el catalanisme , no en l'àmbit polític però si en per exemple l'educació. Torres i Bages va escriure La Tradició Catalana (1892) on deia que l'esperit de Catalunya es troba en la família, la propietat i la religió. Expressa el seu rebuig contra qualsevol canvi social, la idealització de l'Edat Mitjana i el rebuig en la participació política. o El desastre del 1898 Degut a aquest fet es perd el comerç i el millor sucre i tabac del món. Espanya perd el total dels ingressos que tenia, i a més a més havia de pagar totes les despeses de les forces armades.

Repatriats i funcionaris van haver de tornar al país i se'ls havia de donar feina. Tot i així la pèrdua de les colònies va comportar el desprestigi dels partits dinàstics i el fracàs del projecte regeneracionista, i com a conseqüència es van afavorir les aspiracions polítiques catalanistes. o Tancament de Caixes A causa dels efectes econòmics de la guerra, es va implantar un nou impost que va pujar els impostos a tothom, sobretot als rics, que era la burgesia ( més del 50% catalana). Van decidir fer una vaga general del empresaris coneguda com Tancament de Caixes, que es el primer símptoma de organització catalana.

o 1901 Candidatura dels 4 presidents i La Lliga Regionalista Paral·lelament neixen dos nous grups: El Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. La Unió Regionalista (UR) rebia el suport dels industrials, la burgesia agrària i dels organitzadors del tancament de caixes. Aquest grup demanava una autonomia política i administrativa per Catalunya. Tenia molt suport social però un programa polític poc definit. El Centre Nacional Català (CNC) estava format per joves professionals com Prat de la Riba i Francesc Cambó. Tenien poc suport social però un programa polític possibilista i dirigents experts. La reina va dissoldre el parlament quan Sagasta es retira, i convoca eleccions.

Aquest dos grans grups s'uneixen i es volen presentar, però al no ser un partit polític no els deixen, per aquest motiu fan una candidatura unitària coneguda com la Candidatura dels 4 presidents a les eleccions del 1901. A Catalunya va guanyar aquesta candidatura, i davant d'aquest èxit, es fusionen en un únic grup i es crea una nova entitat política, La Lliga Regionalista amb Prat de la Riba com a president i Francesc Cambó com a vicepresident. Funden un diari propi "La Veu de Catalunya" que serà el seu òrgan difusió principal. Prat de la Riba que escriu les seves idees al llibre La Nacionalitat Catalana (1906), i Francesc Cambó, el portaveu de la Lliga Regionalista.

Podem veure que el catalanisme que destaca a Catalunya és predominant pels conservadors. A partir d'aquell moment, el joc polític a Catalunya ja no era entre conservador i liberals, sinó que va passar a ser entre republicans i catalanistes. La Lliga havia acabat amb el monopoli electoral dels partits dinàstics i amb la corrupció electoral, i va introduir una nova organització moderna i eficaç. Uns dels fets més importants del Catalanisme són els fets del Cu-Cut de 1905, succeeixen perquè aquesta revista fa un acudit de l'exèrcit. Els de l'exèrcit tenen una moral baixa i estan enfadats perquè han perdut la Guerra de Cuba i la del Marroc.

Quan veuen aquesta revista d'humor, van a La Veu de Catalunya i cremen tots els diaris, a més, a la gent que hi havia al voltant els obliguen a cantar l'Himne d'Espanya. El govern es posa de banda dels militars i elabora la Llei de Jurisdiccions el 1906, que dona llibertat d'actuació als militars en cas d'ofensa. Això provoca que tots els partits catalanistes s'uneixin en la Solidaritat Catalana per fer unificar-se a les eleccions. Fan un programa polític anomenat Programa Tívoli, que treu molt bons resultats a les eleccions. Hi ha uns fets que fan que els partits d'esquerres marxessin de la coalició, la Setmana Tràgica (1909).

Uns moviments de protestes a Barcelona que succeeixen perquè Espanya després d'haver perdut tot, només té el Nord d'Àfrica, i en aquesta zona perden una Batalla. Quan hi ha aquesta derrota necessiten més soldats i no hi ha, busquen a gent que ha fet la mili i ja tenen la seva vida, la seva família i els seus fills, els reservistes. Aquests reservistes, si no volien anar a la guerra pagaven, i això va provocar que els perjudicats que van a lluitar siguin els fills dels obrers. Això es va solucionar l'any 1912 amb la Llei de Lleves, que no permetria alliberar-te de la guerra pagant.

Aquesta Setmana Tràgica va marcar una diferència entre els partits catalanistes i per això es van separar, perquè els catalanistes progressistes recolzaven aquests moviments i els conservadors no. - La Mancomunitat Catalana L'últim punt important del catalanisme és La Mancomunitat, després de tants anys demanant el mateix, es redacta la Llei de Mancomunitat. Aquesta llei la redacten Canalejas i Dato, i autoritzen a municipis i províncies s'uneixin i fessin una organització conjunta per solucionar problemes o tenir competències entre províncies.

Catalunya, després d'aquesta llei, fa La Mancomunitat Catalana, el primer president va ser Prat de la Riba (1914 – 17), després a Puig i Cadafalch (1917 – 23), això acaba l'any 1923 perquè entra al poder Primo de Rivera i el Catalanisme Polític no torna fins la 2a República amb personatges com Lluís Companys. Algunes de les seves obres van ser crear infraestructures de serveis públics i administratius per potenciar el desenvolupament econòmic (millorar xarxes de carreteres i elèctriques), la creació d'un pla d'acció agrària per modernitzar la producció, fomentar la llengua i la cultura a partir de la creació de l'Institut d'Estudis Catalans i impulsar la renovació pedagògica.

- L'oposició a la dictadura de Primo de Rivera Sectors catalanistes Es van unir a l'oposició com a resultat de la política del Directori, que havia eliminat la Mancomunitat i havia prohibit l'ús públic del català. Això va incrementar la influència de grups nacionalistes radicals, com Estat Català, un partit liderat per Francesc Macià des de l'exili. Va intentar fer una invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló, però va fracassar i Macià va ser detingut. El seu judici va donar molta popularitat al dirigent català.