Macroeconomia I: apunts complets i formulari

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MACROECONOMIA I Grau en Economia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Macroeconomia I (UB): cicles econòmics, model renda- despesa, creació de diner, model IS-LM, mercat de treball, economia oberta i model OA-DA.

APREN.AI Índex 1 Introducció a la macroeconomia i cicles econòmics El cicle econòmic i les seves fases Determinants i impulsos de les fluctuacions cícliques La Llei d'Okun: connexió entre producció i desocupació Creixement a curt termini versus creixement a llarg termini 2 Model renda-despesa i política fiscal Components de la despesa agregada i consum privat Equilibri del mercat de béns i el multiplicador keynesià Sector públic, sector exterior i estabilitzadors automàtics Saldo pressupostari públic i balança comercial 3 El sistema financer, el diner i la creació de liquiditat 1. El sistema financer, el diner i els agregats monetaris 2. El balanç del Banc Central i el sistema bancari 3.

El procés de creació de diner bancari i el multiplicador monetari 4.

Instruments de política monetària 4 Equilibri en el mercat monetari i el model IS-LM El mercat monetari i la demanda de liquiditat La teoria quantitativa i la política del banc central El mercat de béns i la corba IS La corba LM i l'equilibri conjunt IS-LM 5 El mercat de treball i la desocupació Classificació de la població i indicadors del mercat de treball Costos i tipologies de la desocupació Equilibri del mercat laboral: enfocament clàssic i visió keynesiana 6 Macroeconomia d'una economia oberta Balança de pagaments i fluxos internacionals Identitats macroeconòmiques en una economia oberta Tipus de canvi nominal i real La Paritat del Poder Adquisitiu (PPA) i les seves limitacions 7 Model d'Oferta i Demanda Agregada i la Corba de Phillips La Demanda Agregada (DA) L'Oferta Agregada a curt i llarg termini Xocs d'oferta, equilibri i estagflació La Corba de Phillips i el paper de les expectatives Macroeconomia I: apunts complets i formulari 1 8 Formulari Cicles econòmics i creixement Model renda-despesa i política fiscal Diner, sistema financer i multiplicador monetari Mercat monetari i model IS-LM Mercat de treball i indicadors d'atur Economia oberta i tipus de canvi Model OA-DA i Corba de Phillips Procediments i errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Macroeconomia I: apunts complets i formulari 2 1 Introducció a la macroeconomia i cicles econòmics EN ACABAR SABRÀS Distingir l'objecte d'estudi de la macroeconomia enfront de la microeconomia. Identificar les quatre fases típiques d'un cicle econòmic i el criteri tècnic de recessió. Calcular la variació de la taxa d'atur a partir del creixement del PIB mitjançant la Llei d'Okun. Diferenciar les fonts del creixement a curt termini de les de llarg termini.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot augmentar la taxa d'atur d'un país en un any durant el qual la seva economia ha crescut positivament? La macroeconomia analitza el funcionament global d'un sistema econòmic mitjançant magnituds agregades. A diferència de la microeconomia, que estudia les decisions individuals d'empreses o consumidors en mercats concrets, l'enfocament macroeconòmic examina la producció total de béns i serveis, el nivell d'inflació, la desocupació, la balança de pagaments i el comportament del tipus de canvi. Així mateix, avalua l'impacte de les polítiques monetàries, fiscals, estructurals o d'oferta i canviàries.

Macroeconomia I: apunts complets i formulari 3 ESQUEMA Estructura general de l'anàlisi macroeconòmica El cicle econòmic i les seves fases L'activitat econòmica no avança de forma lineal. Mostra oscil·lacions recurrents al voltant de la seva trajectòria tendencial de llarg termini. Un cicle econòmic consisteix en una successió periòdica d'expansió i contracció del producte interior brut en el curt termini. Tot i que cada cicle presenta una durada i una intensitat particulars, solen estendre's entre 2 i 7 anys, amb un terme mitjà aproximat de 5 anys.

Les fases cardinals que componen aquest moviment ondulant són quatre: Expansió o recuperació: fase en què la producció efectiva, la inversió i l'ocupació augmenten de manera generalitzada. Pic o cim: punt d'inflexió superior on l'activitat assoleix el seu màxim temporal abans d'aturar el creixement. Contracció o recessió: període marcat per la reducció continuada del volum de producció i per una pèrdua d'ocupació. Vall o fons: punt mínim del cicle a partir del qual l'economia comença a revifar cap a una nova expansió.

Macroeconomia Estudi del comportament econòmic agregat Curt termini: Fluctuacions Cicles econòmics determinats per la demanda Fases del cicle Expansió, cim, contracció i vall Llei d'Okun Vincle entre PIB i variació de l'atur Llarg termini: Creixement Expansió potencial determinada per l'oferta Productivitat tecnològica Creixement de caràcter intensiu Acumulació de factors Creixement de caràcter extensiu Macroeconomia I: apunts complets i formulari 4 Gràfica de les fases del cicle econòmic al voltant de la tendència. DEFINICIÓ En termes tècnics operatius, una recessió tècnica requereix una taxa de creixement negativa del PIB real durant almenys dos trimestres consecutius.

Quan la davallada és especialment severa i perllongada en el temps, generalment amb caigudes que abasten quatre trimestres seguits o més, s'anomena depressió. COMPROVA-HO 2 Quina condició temporal i quantitativa mínima ha de complir el PIB real per considerar que una economia entra oficialment en recessió tècnica? Determinants i impulsos de les fluctuacions cícliques Les variables econòmiques responen de manera desigual al llarg del cicle: s'anomenen procícliques si es mouen en la mateixa direcció que la producció agregada, o anticícliques si evolucionen en sentit contrari.

Els orígens de les pertorbacions que desplacen l'economia respecte de la seva trajectòria habitual poden ser diversos: Font de pertorbació Mecanisme d'incidència Exemple de variable clau Monetària Canvis en les condicions de crèdit i cost de finançament Tipus d'interès i quantitat de diners Fiscal Modificacions en la despesa pública o la pressió impositiva Impostos i compres públiques Expectatives Revisions de previsions empresarials o del sentiment consumidor Confiança i plans d'inversió Macroeconomia I: apunts complets i formulari 5 Font de pertorbació Mecanisme d'incidència Exemple de variable clau Xocs reals d'oferta Alteracions sobtades en la capacitat productiva o en costos Canvis tecnològics o encariment d'inputs bàsics Transmissió exterior Importació de crisis per vies comercials o financeres Xocs externs globals En el curt termini, el nivell de producció efectiva respon fonamentalment a les variacions de la despesa agregada, integrada pel consum privat ( ), la inversió ( ), la despesa pública ( ) i el saldo exterior mitjançant les exportacions netes ( ), relació formalitzada per la identitat (per a un desenvolupament de la despesa agregada, vegeu «Model renda-despesa i política fiscal»).

PROCÉS Fases successives del cicle econòmic 1 Expansió Augment de la producció i ocupació 2 Pic o cim Màxim nivell d'activitat assolit 3 Recessió Caiguda de la producció i l'ocupació 4 Vall o fons Punt mínim abans de la reactivació COMPROVA-HO 3 Per què un augment brusc dels impostos o dels tipus d'interès pot desencadenar una desacceleració cíclica a curt termini? La Llei d'Okun: connexió entre producció i desocupació Les fases de contracció i expansió impacten de manera immediata en el mercat laboral (vegeu «El mercat de treball i la desocupació»).

Arthur Okun va establir empíricament que la desocupació no es redueix simplement pel fet que el PIB augmenti, sinó que cal superar una taxa mínima de progrés econòmic per generar ocupació neta. DEFINICIÓ La Llei d'Okun quantifica la relació inversa entre la variació de la taxa d'atur i el diferencial entre el creixement del PIB real i la seva taxa tendencial o potencial: On representa la variació percentual de la desocupació, és la taxa de creixement del PIB real, és la taxa de creixement potencial necessària per mantenir l'atur estable, i és el coeficient de sensibilitat. Als països occidentals, la taxa mitjana de creixement històric s'ha situat freqüentment entre el 2 % i el 4 %.

Segons l'estimació empírica recollida en els nostres models de referència, l'equació pren els següents paràmetres: C I G XN Y = C + I + G + XN u t u = t 1 β(g y g ) y u t u = t 1 Δu g y g y β Macroeconomia I: apunts complets i formulari 6 Això implica que l'economia requereix un creixement del PIB real d'almenys el 2,5 % anual ( ) per mantenir constant la taxa de desocupació. Per cada punt percentual que el creixement efectiu superi aquesta xifra llindar, la taxa d'atur es redueix en 0,4 punts percentuals. EXEMPLE Suposem que durant un exercici el PIB real d'una economia creix a una taxa del .

Aplicant l'equació de la Llei d'Okun: La taxa d'atur d'aquell període disminuirà en 0,8 punts percentuals respecte a l'exercici precedent. ERROR FREQÜENT Assumir que qualsevol creixement positiu del PIB ja comporta una caiguda de la taxa d'atur. Si l'economia creix per sota de la taxa potencial de manteniment (en el model, ), el creixement és insuficient per absorbir el creixement poblacional i els guanys de productivitat, per la qual cosa la taxa d'atur augmentarà malgrat tenir un PIB creixent. COMPROVA-HO 4 Si una economia creix a una taxa del PIB del 1,5 %, què prediu el model d'Okun presentat respecte a la taxa d'atur?

Creixement a curt termini versus creixement a llarg termini Mentre que el curt termini està governat per les oscil·lacions de la demanda que desplacen l'economia al voltant de la seva capacitat instal·lada, el creixement a llarg termini reflecteix l'expansió contínua i tendencial de la producció potencial al llarg de períodes dilatats o dècades. En l'horitzó de llarg termini, el factor determinant resideix en l'oferta agregada i en la funció agregada de producció: On expressa el nivell tecnològic, el volum de treball disponible, el capital físic acumulat i RRNN la dotació de recursos naturals.

Aquesta expansió productiva es produeix per dues vies principals: Δu = u t u = t 1 0,4(g y 2,5) g = y 2,5 g = y 4,5 % Δu = 0,4(4,5 2,5) = 0,4 2 = 0,8 g < y 2,5 % Y = f(A, L, K, RRNN) A L K Via intensiva: mitjançant l'increment de la productivitat dels factors ( ), aconseguit amb innovació, avenç tecnològic i millor eficiència operativa. 1 A Via extensiva: mitjançant l'augment quantitatiu dels factors productius disponibles ( , , RRNN), com l'acumulació de més maquinària o més mà d'obra. 2 K L Via combinada: integració simultània d'acumulació de factors i millora de productivitat, sent el mecanisme més freqüent en les economies modernes.

3 Macroeconomia I: apunts complets i formulari 7 Les disparitats observades entre taxes de creixement a llarg termini de diferents països s'expliquen per una sèrie de pilars estructurals concrets: Taxa d'estalvi i inversió: una major propensió a l'estalvi canalitza fons cap a la formació de capital. Atracció d'inversió exterior: aporta finançament addicional i transferència tecnològica. Nivell d'educació i capital humà: incrementa les competències i el rendiment dels treballadors. Qualitat de les infraestructures: transports, comunicacions i xarxes logístiques que redueixen costos d'operació. R+D (Recerca i desenvolupament): generació autòctona de noves tecnologies i procediments.

Estabilitat política i institucional: reducció de la incertesa jurídica i de l'arbitrarietat. Drets de propietat i patents: incentius legals que protegeixen la inversió intel·lectual i material. La taxa de variació d'una variable agregada entre dos períodes consecutius es mesura mitjançant l'expressió , la qual cosa permet deduir el valor futur segons . En projeccions plurianuals compostes a períodes, el valor projectat respon a o en règim de capitalització contínua com . PER RECORDAR-HO A curt termini mana la demanda (cicles, atur cíclic, bretxa de producció); a llarg termini mana l'oferta (funció de producció, productivitat tecnològica i acumulació de factors ).

IDEES CLAU La macroeconomia aborda l'estudi agregat de la producció, els preus, l'ocupació i les relacions exteriors. El cicle econòmic consta de quatre fases successives: expansió, cim o pic, recessió o contracció, i fons o vall. Una recessió tècnica requereix almenys dos trimestres consecutius de caiguda del PIB real. La Llei d'Okun vincula la variació de l'atur al creixement del PIB mitjançant la fórmula . A curt termini el creixement depèn fonamentalment de la demanda agregada, mentre que a llarg termini depèn de l'oferta agregada i la productivitat dels factors. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

En què es distingeix el creixement intensiu del creixement extensiu en la funció de producció agregada? 6. Segons l'equació empírica , quin ritme de creixement del PIB cal per mantenir la taxa d'atur inalterada? g = x X t X X t+1 t X = t+1 X (1 + t g ) x m X = t+m X (1 + t g ) x m X = t+m X e t g m x A K, L u t u = t 1 β(g y g ) y Δu = 0,4(g y 2,5) Macroeconomia I: apunts complets i formulari 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Com es defineix formalment una recessió tècnica en macroeconomia? 8. Segons la relació d'Okun amb gy* de 2,5 %, què passa si el PIB creix a l'1 %? 9. Quin factor regeix de forma dominant el creixement del producte en el llarg termini?

10. Quina variable té un comportament típicament anticíclic en les fluctuacions econòmiques? 2 Model renda-despesa i política fiscal EN ACABAR SABRÀS Deduir el nivell de renda d'equilibri a partir de la condició Y = DA. Calcular el multiplicador de la despesa amb impostos proporcionals i sector exterior. Avaluar el saldo pressupostari públic distingint components cíclics i discrecionals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què un increment d'inversió de 100 milions pot generar un augment final de la producció molt superior a aquesta xifra?

Qualsevol taxa d'inflació superior al cinc per cent a) Quatre trimestres consecutius d'atur creixent b) Dos trimestres seguits amb PIB real decreixent c) Un mes amb caiguda de la producció d) La taxa d'atur es redueix lleugerament a) La taxa d'atur augmenta en 0,6 punts b) La taxa d'atur roman totalment inalterada c) La taxa d'atur es redueix un 0,4 per cent d) L'oferta agregada i la productivitat dels factors a) La velocitat de circulació del diner fraccionari b) El saldo net de divises estrangeres c) La despesa governamental a curt termini d) La taxa de desocupació laboral a) El consum privat de les llars b) La recaptació total per impostos directes c) La inversió de les empreses en maquinària d) Macroeconomia I: apunts complets i formulari 9 Components de la despesa agregada i consum privat El model renda-despesa analitza com es determina la producció d'equilibri a curt termini mitjançant la despesa agregada planificada.

La despesa agregada ( ) representa el volum total de béns i serveis que els agents desitgen adquirir. En una economia completa i oberta, la despesa agregada es descompon en: En un model simplificat sense sector públic ni sector exterior, la relació es redueix a . La inversió planificada es considera exògena i constant ( ). El consum privat depèn directament de la capacitat adquisitiva de les famílies. DEFINICIÓ La renda disponible ( ) és l'ingrés efectiu de què disposen les llars després de deduir els tributs i afegir els subsidis: Les llars assignen aquesta renda disponible entre consum i estalvi.

La funció de consum keynesiana s'expressa com: On és el consum autònom (subsistència independent del nivell de renda) i és la propensió marginal a consumir, la fracció de cada unitat addicional de renda disponible destinada a la despesa ( ). Renda ( ) Renda disponible ( ) Consum ( ) Inversió ( ) Despesa agregada ( ) 0 0 300 500 800 500 500 600 500 1100 1000 1000 900 500 1400 1500 1500 1200 500 1700 2000 2000 1500 500 2000 2500 2500 1800 500 2300 3000 3000 2100 500 2600 3500 3500 2400 500 2900 A la taula s'observa que només quan la producció coincideix exactament amb la despesa desitjada ( ).

DA DA = C + I + G + XN DA = C + I I = I ˉ Y d Y = d Y T + TR C = + C ˉ cYd C ˉ c 0 < c < 1 Y Y d C = 300 + 0,6Y d I ˉ DA = C + I Y = 2000 DA = 2000 Macroeconomia I: apunts complets i formulari 10 COMPROVA-HO 12 Si la propensió marginal a consumir és 0,6 i la renda disponible augmenta en 500 unitats, com varia el consum? Equilibri del mercat de béns i el multiplicador keynesià La condició d'equilibri al mercat de béns exigeix que la producció total coincideixi amb la despesa agregada planificada: Per determinar analíticament el nivell de renda d'equilibri en un context d'economia tancada sense sector públic, se segueixen aquests passos: El terme rep el nom de multiplicador keynesià.

Aquest coeficient mostra quant augmenta la renda per cada increment unitari de la despesa autònoma. Gràfica de la creu keynesiana i bretxa de plena ocupació. Gràficament, l'equilibri es localitza en la intersecció entre la recta de 45 graus (on ) i la funció de despesa agregada. Si la producció efectiva d'equilibri ( ) queda per sota del nivell de plena ocupació ( ), es genera una bretxa de producció o gap ( ), que mesura el volum de renda necessari per assolir l'ocupació total (vegeu «Introducció a la macroeconomia i cicles econòmics»). Y = DA S'iguala la renda a la suma dels components de la despesa: . 1 Y = + C ˉ cY + I ˉ S'agrupen els termes dependents de la renda al costat esquerre: .

2 Y cY = + C ˉ I ˉ S'extreu factor comú: , on és la despesa autònoma total. 3 Y (1 c) = A ˉ = A ˉ + C ˉ I ˉ S'aïlla la producció d'equilibri: . 4 Y = 1 c 1 A ˉ α = 1 c 1 Y = DA Y e Y p Y p Y e Macroeconomia I: apunts complets i formulari 11 ERROR FREQÜENT Confondre un desplaçament de la despesa autònoma amb una variació del multiplicador. Un increment en o desplaça la corba de cap amunt en paral·lel, deixant el pendent intacte. En canvi, una variació en , o altera el multiplicador i modifica el pendent de la recta. COMPROVA-HO 13 Per què el multiplicador és més gran quan c = 0,8 (α = 5) que quan c = 0,6 (α = 2,5)?

Sector públic, sector exterior i estabilitzadors automàtics Quan s'introdueix el sector públic amb despesa pública ( ), transferències fixes ( ) i un sistema tributari proporcional a la renda ( ), així com el sector exterior amb exportacions fixes ( ) i importacions que creixen amb la renda ( ), la despesa agregada pren la forma següent: Agrupant la despesa autònoma i aïllant la renda : Tant el tipus impositiu proporcional ( ) com la propensió marginal a importar ( ) actuen esmorteint l'efecte expansiu sobre la renda interna, reduint el valor del multiplicador.

Model analitzat Fórmula del multiplicador ( ) Càlcul amb paràmetres base Simple (sense Estat ni exterior) Amb impost proporcional ( ) Amb sector exterior ( i ) La política fiscal engloba les decisions del sector públic sobre , i amb l'objectiu d'incidir en les fluctuacions de l'activitat econòmica.

I ˉ G ˉ DA c t m G ˉ TR ˉ T = + T ˉ tY X ˉ M = mY DA = + C ˉ c(Y tY + ) + TR ˉ + I ˉ + G ˉ X ˉ mY = A ˉ + C ˉ c + TR ˉ + I ˉ + G ˉ X ˉ cT ˉ Y Y = 1 c(1 t) + m 1 A ˉ t m α 1 c 1 c = 0,8 α = 5 t 1 c(1 t) 1 c = 0,8; t = 0,15 α = 3,125 t m 1 c(1 t)+m 1 c = 0,8; t = 0,15; m = 0,05 α = 2,7 G T TR Macroeconomia I: apunts complets i formulari 12 Gràfica de l'amortiment de les fluctuacions cícliques amb estabilitzadors automàtics. Els estabilitzadors automàtics són mecanismes que redueixen de manera endògena l'amplitud de les fluctuacions cícliques sense necessitat de decisions legislatives discrecionals.

Quan la producció creix, la recaptació tributària puja automàticament i frega l'expansió; en recessió, la recaptació cau i les transferències (com les prestacions d'atur) pugen, protegint la renda disponible. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Caiguda de la renda Y Desacceleració de l'activitat productiva Mecanisme dels estabilitzadors automàtics en recessió Menor recaptació fiscal Els impostos proporcionals minven automàticament Augment de transferències Creixen els subsidis d'atur Sosteniment del consum S'amorteix la contracció de la DA COMPROVA-HO 14 Com afecta l'obertura comercial al multiplicador de la despesa?

Saldo pressupostari públic i balança comercial El resultat financer del sector públic s'expressa mitjançant el saldo pressupostari ( ): SP SP = T G TR Macroeconomia I: apunts complets i formulari 13 Considerant impostos fixos i proporcionals ( ), el saldo pren la forma . La seva situació defineix l'estat fiscal: Superàvit pressupostari ( ): ingressos tributaris superiors a les despeses públiques; associat habitualment a una política fiscal contractiva ( , , ). Pressupost equilibrat ( ): els ingressos cobreixen amb precisió les despeses. Dèficit pressupostari ( ): despeses per sobre dels ingressos tributaris, que genera deute públic; associat a una política fiscal expansiva ( , , ).

El saldo pressupostari depèn tant de decisions discrecionals (modificació directa de , o ) com del comportament cíclic, atès que varia automàticament en fluctuar la renda . D'altra banda, el sector exterior es recull en les exportacions netes ( ) o balança comercial (vegeu «Macroeconomia d'una economia oberta»): Si existeix superàvit comercial, mentre que si es produeix un dèficit comercial. Esquema de síntesi dels components de la despesa i saldos. COMPROVA-HO 15 Quina diferència hi ha entre la variació cíclica i la discrecional del saldo pressupostari?

T = + T ˉ tY SP = + T ˉ tY G ˉ TR ˉ SP > 0 ΔT G TR SP = 0 SP < 0 T ΔG ΔTR G ˉ T ˉ TR ˉ Y XN XN = X M = X ˉ mY XN > 0 XN < 0 Macroeconomia I: apunts complets i formulari 14 IDEES CLAU La condició d'equilibri al mercat de béns s'estableix quan la producció iguala la despesa agregada planificada ( ). La renda disponible ( ) determina el consum privat a través de la propensió marginal a consumir ( ). El multiplicador keynesià mesura l'expansió de la renda davant canvis en la despesa autònoma. Els impostos proporcionals ( ) i la propensió a importar ( ) redueixen la magnitud del multiplicador.

Els estabilitzadors automàtics amorteixen les oscil·lacions del cicle sense necessitat d'intervenció legislativa discrecional. El saldo pressupostari ( ) presenta dèficit quan les despeses i transferències superen la recaptació tributària. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quin valor té el multiplicador keynesià en una economia tancada amb impostos fixos si la propensió marginal a consumir és 0,75? 17. Com actua el sistema d'impostos sobre la renda com a estabilitzador automàtic en una fase d'expansió? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin és l'efecte d'un augment de la taxa impositiva sobre el multiplicador de la despesa? 19.

Com es defineix la renda disponible de les famílies? 20. Què succeeix amb el saldo pressupostari públic quan la renda de l'economia augmenta?

Y = DA Y = d Y T + TR c t m SP = T G TR Desplaça la despesa autònoma amunt a) No té cap efecte en el multiplicador b) Redueix el valor del multiplicador c) Fa augmentar el valor del multiplicador d) Renda menys consum més estalvi a) Consum autònom dividit pel multiplicador b) Producció total més despesa pública c) Renda menys impostos més transferències d) Millora a causa de l'increment de recaptació a) Es manté completament immutable b) Disminueix i genera un dèficit major c) Redueix automàticament la despesa en béns d) Macroeconomia I: apunts complets i formulari 15 21. Què representa la bretxa de producció o gap?

3 El sistema financer, el diner i la creació de liquiditat EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions del diner i els components dels agregats monetaris M1, M2 i M3. Diferenciar els conceptes de Base Monetària i Oferta Monetària a través dels seus balanços. Calcular el multiplicador monetari en funció dels coeficients d'efectiu i de reserves. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Com pot ser que la quantitat de diner en una economia superi amb escreix el total de bitllets i monedes impresos pel Banc Central? En una economia moderna, el benestar material depèn de la producció de béns i serveis reals, però els intercanvis requereixen instruments monetaris per dur-se a terme de manera fluida.

ESQUEMA Estructura del diner i el sistema monetari Diferència entre renda de plena ocupació i equilibri a) Suma del consum autònom i la inversió b) Diferència exacta entre exportacions i importacions c) Marge entre tipus d'interès i taxa impositiva d) Diner i funcions Mitjà de canvi, unitat i valor Diner fiduciari Sense valor d'ús material Agregats monetaris M1, M2 i M3 segons liquiditat Balanços i liquiditat Banc Central i banca comercial Base Monetària Efectiu i reserves bancàries Creació de diner Multiplicador i reserves fraccionàries Política monetària Operacions de mercat i tipus Macroeconomia I: apunts complets i formulari 16 1.

El sistema financer, el diner i els agregats monetaris Quan els fluxos d'ingressos i despeses d'un individu o empresa no coincideixen en el temps, sorgeixen desajustos financers. El sistema financer canalitza els recursos prestables connectant els agents estalviadors (que ingressen més del que gasten) amb els manllevadors o prestrataris (que necessiten finançament per sobre dels seus ingressos corrents). Les institucions financeres ofereixen als estalviadors actius que combinen liquiditat, rendibilitat i seguretat. En el mercat de fons prestables, el tipus d'interès representa el cost d'oportunitat de la inversió.

Un augment del tipus d'interès eleva aquest cost d'oportunitat i redueix la inversió privada, mentre que una disminució de l'interès estimula la inversió. Gràfica de l'equilibri en el mercat de fons prestables. DEFINICIÓ El diner és qualsevol actiu generalment acceptat com a mitjà de pagament. A més, fa de unitat de compte (patró per fixar preus) i de dipòsit de valor (mitjà per transferir capacitat adquisitiva al futur). La liquiditat reflecteix la facilitat i immediatesa amb què un actiu es pot transformar en mitjà de pagament. Podem distingir dues classes fonamentals de diner: Diner mercaderia: té valor intrínsec com a bé físic a més del seu ús monetari.

Diner fiduciari: paper o metall encunyat sense valor intrínsec rellevant, acceptat per la confiança del públic i el suport legal institucional. Per mesurar la quantitat de diner en circulació s'utilitzen els agregats monetaris, ordenats de major a menor liquiditat: Macroeconomia I: apunts complets i formulari 17 Agregat Components que inclou M1 Efectiu en circulació (bitllets i monedes) més els dipòsits a la vista directament operatius per fer pagaments. M2 més els dipòsits a termini fins a dos anys i dipòsits amb preavís fins a tres mesos. M3 més valors de renda fixa i operacions a termini fins a dos anys. És l'agregat més estable i s'usa com a referència pel seguiment de l'oferta de diner.

COMPROVA-HO 23 Per què un dipòsit a termini fix de 6 mesos forma part de M2 però no de M1? 2. El balanç del Banc Central i el sistema bancari Per entendre la creació de liquiditat cal analitzar com s'estructuren els balanços de l'autoritat monetària i dels bancs comercials. La Base Monetària (BM) constitueix el passiu monetari del Banc Central. En l'actiu del Banc Central trobem els crèdits al sector exterior (reserves d'or i divises), el finançament atorgat al sector públic i els crèdits concedits a la banca comercial. En el seu passiu apareix el diner legal en circulació i els dipòsits que els bancs comercials mantenen a la pròpia autoritat monetària.

Esquema dels balanços del Banc Central i del sistema comercial. El diner legal es reparteix entre l'efectiu en mans del públic (EMP) i l'efectiu en mans del sistema bancari (ESB). Al seu torn, les reserves bancàries (R) totals comprenen tant l'efectiu a les caixes dels bancs com els dipòsits bancaris al Banc Central: M 1 M 2 BM = EMP + R Macroeconomia I: apunts complets i formulari 18 En canvi, l'oferta monetària (M) o massa monetària representa la liquiditat total de què disposa el públic per gastar, i està formada per l'efectiu en mans del públic més els dipòsits bancaris totals (D): ERROR FREQÜENT Confondre la Base Monetària ( ) amb l'Oferta Monetària ( ).

La Base Monetària mesura el diner legal emès per l'autoritat central ( ), mentre que l'Oferta Monetària mesura la capacitat de pagament en mans dels agents privats ( ). Recorda que les reserves bancàries no es poden gastar al carrer, mentre que els dipòsits bancaris sí. Per això l'oferta monetària sol ser molt superior a la base monetària. 3. El procés de creació de diner bancari i el multiplicador monetari Els bancs privats operen sota un règim de reserves fraccionàries: només retenen una fracció dels dipòsits en forma de reserves líquides i destinen la resta a la concessió de préstecs i crèdits rendibles. Esquema del balanç d'un banc comercial amb reserves fraccionàries.

Quan un client ingressa 1.000 € en efectiu al banc i el coeficient de reserves exigit és del 10 % ( ), l'entitat reté 100 € en caixa i n'utilitza 900 € per concedir un préstec a un altre agent. Aquest crèdit acaba novament dipositat al sistema bancari, donant lloc a una successió expansiva de dipòsits i crèdits.

La relació entre la massa monetària generada i la base monetària inicial s'expressa mitjançant el multiplicador monetari ( ): Definint el coeficient d'efectiu del públic com i el coeficient de reserves bancàries com , dividim el numerador i el denominador per : Per tant, l'oferta monetària final es determina multiplicant la base monetària pel multiplicador: Com més petits siguin tant la preferència per l'efectiu ( ) com el coeficient de reserves ( ), més gran serà el valor de i més capacitat tindrà el sistema bancari per generar liquiditat a partir de cada unitat de base monetària.

M = EMP + D BM M EMP + R EMP + D r = 0,10 mm mm = = BM M EMP + R EMP + D e = D EM P r = D R D mm = e + r e + 1 M = mm BM = e + r e + 1 BM e r mm Macroeconomia I: apunts complets i formulari 19 COMPROVA-HO 24 Què passa amb l'oferta monetària si els bancs decideixen voluntàriament mantenir més reserves per cada euro dipositat? 4. Instruments de política monetària El Banc Central controla l'oferta monetària i les condicions de crèdit per mitjà de tres eines principals: Operacions de mercat obert (Open Market): compravenda de títols de deute públic.

La compra de títols per part de l'autoritat monetària injecta liquiditat i incrementa la base monetària, mentre que la venda de títols absorbeix liquiditat. Modificacions del coeficient de caixa o reserves: canvis legals en la proporció mínima de reserves ( ) que els bancs han de mantenir obligatòriament. Una reducció de augmenta el multiplicador monetari ( ) i expandeix la quantitat de diner. Tipus de descompte o facilitats de crèdit: tipus d'interès oficial que el Banc Central cobra a les entitats bancàries quan aquestes li demanen liquiditat. Quan l'autoritat monetària aplica una política monetària contractiva, apuja el tipus d'interès d'intervenció ( ).

Aquest augment encareix el finançament, frenant la despesa en inversió i el consum de béns duradors, fet que contrau la demanda agregada i l'activitat econòmica general. IDEES CLAU El diner compleix tres funcions bàsiques: mitjà de pagament, unitat de compte i dipòsit de valor. La Base Monetària la defineix el passiu monetari del Banc Central: . L'Oferta Monetària representa els mitjans de pagament totals del públic: . El sistema de reserves fraccionàries permet crear diner bancari mitjançant el multiplicador . El Banc Central regula la liquiditat mitjançant operacions de mercat obert, el coeficient legal de reserves i els tipus oficials d'interès. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25.

Quina diferència conceptual existeix entre la Base Monetària i l'Oferta Monetària? 26. Com influeix un augment del coeficient de reserves sobre el multiplicador monetari? r r mm i BM = EMP + R M = EMP + D mm = e+r e+1 r Macroeconomia I: apunts complets i formulari 20 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Quina funció del diner permet comparar el preu de dos béns diferents? 28. Quin component forma part de la Base Monetària però no de l'Oferta Monetària M1? 29. Com afecta una reducció del coeficient legal de reserves a l'oferta monetària? 30. Quin és l'efecte directe d'una política monetària contractiva mitjançant tipus d'interès?

4 Equilibri en el mercat monetari i el model IS-LM EN ACABAR SABRÀS Calcular l'equilibri del mercat monetari a partir de la demanda de saldos reals i l'oferta de diner. Formular la relació entre oferta monetària, preus i velocitat mitjançant l'equació de Fisher. Interpretar la determinació del tipus d'interès oficial segons la Regla de Taylor. Deduir el pendent i els factors de desplaçament de les corbes IS i LM. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què preferiries tenir diners al banc a termini en lloc d'efectiu a la butxaca quan pugen molt els tipus d'interès?

El mercat monetari i la demanda de liquiditat La riquesa financera d'una economia es distribueix entre dos actius bàsics: el diner líquid i els actius financers rendibles, com ara bons, accions o lletres del tresor. El diner té l'avantatge de la liquiditat immediata per fer pagaments, però té un inconvenient: no genera interessos. Per tant, el tipus d'interès representa el cost d'oportunitat de mantenir diner líquid en comptes d'invertir-lo en actius remunerats.

La demanda de saldos reals de diner ( ) respon a la necessitat de realitzar compres i transaccions quotidianes, i es formalitza mitjançant la relació següent: Dipòsit de valor a) Unitat de compte b) Mitjà de canvi c) Patró de liquiditat d) Els dipòsits a termini a) Els dipòsits a la vista b) Les reserves bancàries c) L'efectiu en mans públiques d) No altera la quantitat de diner a) Augmenta el multiplicador i l'oferta b) Fa caure la base monetària c) Redueix el multiplicador i l'oferta d) Provoca una caiguda de reserves legals a) Redueix el cost del crèdit b) Frena la inversió i la demanda c) Augmenta la inversió i el consum d) Ld Macroeconomia I: apunts complets i formulari 21 On i són paràmetres positius.

Aquesta expressió recull dos comportaments essencials: Sensibilitat a la renda ( ): com més gran és la renda agregada ( ), més volum de despesa es realitza i més quantitat de diner es necessita per a transaccions. Sensibilitat al tipus d'interès ( ): si el tipus d'interès ( ) augmenta, mantenir efectiu és més costós perquè es renuncia a una rendibilitat elevada; la demanda de diner cau. L'oferta de diner en termes reals és determinada pel banc central i el nivell de preus ( ), i es considera fixa a curt termini, representada gràficament com una línia vertical. Gràfica de l'equilibri al mercat monetari entre oferta i demanda reals.

L'equilibri al mercat de diner s'assoleix quan , determinant el tipus d'interès d'equilibri ( ). Si el tipus d'interès fos superior ( ), hi hauria un excés d'oferta monetària: els individus voldrien menys diner i comprarien títols financers, fet que apujaria el preu dels actius ( ) i reduiria el tipus d'interès fins a restablir l'equilibri. En canvi, si fos inferior ( ), hi hauria excés de demanda de diner, provocant la venda d'actius ( ) i la pujada del tipus d'interès cap a . COMPROVA-HO 32 Per què una caiguda del tipus d'interès empeny els agents a demandar més efectiu?

La teoria quantitativa i la política del banc central A llarg termini, el vincle entre el diner i els preus s'explica mitjançant la teoria quantitativa del diner, basada en la identitat de canvi de Fisher: L = d kY hi k h kY Y hi i M /P s M /P = s Ld i e i 0 preu i 1 preu i e M × V = P × Y Macroeconomia I: apunts complets i formulari 22 On és l'oferta monetària, la velocitat de circulació de la moneda, el nivell de preus i la producció o renda real (essent el PIB nominal). La velocitat de circulació no depèn directament de les fluctuacions productives a curt termini, sinó dels hàbits de pagament i les preferències dels consumidors.

D'acord amb aquesta formulació, augments continus en l'oferta de diner ( ) es traslladen de manera directa a increments en el nivell general de preus ( ). Per fixar el tipus d'interès nominal a curt termini, l'evidència empírica mostra que l'autoritat monetària sol guiar-se per una pauta d'actuació coneguda com a Regla de Taylor: Segons aquesta relació, el banc central reacciona davant de dues variables clau de l'economia: La bretxa de producció i l'atur: si l'economia es troba en recessió o hi ha atur elevat ( ), el banc central redueix els tipus d'interès per afavorir l'activitat.

La desviació de la inflació: quan la inflació efectiva ( ) supera la taxa objectiu ( ), l'autoritat monetària augmenta el tipus d'interès per refredar la demanda. COMPROVA-HO 33 Segons la Regla de Taylor, com reacciona el banc central si la producció cau per sota del seu potencial? El mercat de béns i la corba IS La corba IS (Investment-Saving) representa les combinacions de tipus d'interès i nivell de renda que mantenen en equilibri el mercat real de béns i serveis.

A diferència d'un model simplificat on la despesa autònoma no varia, la inversió empresarial ( ) depèn tant de la renda com del tipus d'interès: El paràmetre mesura la sensibilitat de la inversió davant de canvis en el cost del finançament, mentre que recull la resposta davant la renda agregada. Gràfica de la relació decreixent entre el tipus d'interès i la inversió. M V P Y P × Y M P i = π + r 0,5(Y p Y ) + 0,5(π π ) Y > p Y π π I I = I ˉ bi + aY b a Macroeconomia I: apunts complets i formulari 23 Com que un augment del tipus d'interès encareix el crèdit bancari i fa menys rendibles els nous projectes, una pujada de tipus redueix la inversió privada.

Aquesta caiguda de la inversió provoca, per via de la despesa, una disminució de la renda agregada ( ). Per aquest motiu, la corba IS té pendent negatiu en el pla . Els desplaçaments de la corba IS depenen de la magnitud de la despesa autònoma. Si augmenta la despesa autònoma (com el consum bàsic o la despesa pública), la corba IS es desplaça cap a la dreta per a qualsevol tipus d'interès donat; si es redueix, es mou cap a l'esquerra. ERROR FREQÜENT Confondre un moviment al llarg de la corba IS amb un desplaçament d'aquesta. Una variació del tipus d'interès provoca exclusivament un canvi de la inversió i la renda al llarg de la mateixa corba.

En canvi, alteracions en la despesa autònoma desplacen tota la corba cap a l'esquerra o cap a la dreta. La corba LM i l'equilibri conjunt IS-LM La corba LM (Liquidity-Money) recull les parelles de renda i tipus d'interès que equilibren simultàniament el mercat monetari i financer. El seu pendent és positiu: Gràfica de la deducció de la corba LM a partir del mercat de diner. Quan augmenta la renda agregada ( ), les famílies i empreses realitzen més transaccions i requereixen més diner en efectiu. Amb una oferta de diner fixa ( ), aquest increment de demanda de liquiditat genera un excés de demanda de diner en el mercat monetari.

Com a resultat, es venen actius financers i el tipus d'interès d'equilibri puja ( ). i I Y (Y , i) Y M /P s Y L d i Macroeconomia I: apunts complets i formulari 24 PROCÉS Mecanisme de transmissió d'una política monetària expansiva 1 Augment de l'oferta monetària El banc central injecta liquiditat al sistema financer. 2 Caiguda del tipus d'interès L'excés de diner redueix el cost del finançament. 3 Estímul d'inversió i consum El crèdit més assequible reactiva la despesa privada. 4 Increment de la renda La demanda agregada creix i la producció augmenta.

La intersecció conjunta de les corbes IS i LM determina el tipus d'interès i el nivell de producció que equilibren a l'hora el mercat de béns i el mercat de diner: Política monetària expansiva: un increment de l'oferta monetària redueix el tipus d'interès d'equilibri monetari; la caiguda d' esperona la demanda d'inversió i el consum, impulsant la demanda agregada i el nivell de producció ( ). Canvis en la política fiscal: alteracions en la despesa autònoma modifiquen la posició de la corba IS, afectant el volum de renda agregada i requerint ajustos en el tipus d'interès per restablir l'equilibri en ambdós mercats.

COMPROVA-HO 34 Què passa amb el mercat monetari quan s'incrementa el nivell de renda agregada? IDEES CLAU El diner ofereix liquiditat plena per a transaccions, però té com a cost d'oportunitat el tipus d'interès que es renuncia a obtenir d'altres actius financers. La corba IS té pendent negatiu perquè una pujada del tipus d'interès encareix l'endeutament, redueix la inversió empresarial i deprimeix la renda. La corba LM té pendent positiu perquè un major nivell de renda augmenta la necessitat de diner per a transaccions, pressionant el tipus d'interès a la pujada. L'equació de Fisher estableix la relació directa a llarg termini entre l'oferta monetària i el nivell de preus.

La Regla de Taylor formalitza l'estratègia del banc central d'apujar tipus davant la inflació i abaixar-los davant de situacions d'atur i bretxa productiva. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Com actua un excés d'oferta monetària sobre el tipus d'interès en el mercat de diners? 36. Quina és la causa del pendent decreixent de la funció d'inversió en el model IS-LM? i Y M × V = P × Y Macroeconomia I: apunts complets i formulari 25 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Quin és el cost d'oportunitat associat a mantenir diner en efectiu? 38. Per quina raó la corba IS presenta un pendent negatiu? 39. Com descriu la corba LM l'equilibri en el mercat monetari? 40.

Segons la Regla de Taylor, com reacciona el banc central davant un augment de la inflació? 5 El mercat de treball i la desocupació EN ACABAR SABRÀS Calcular les taxes d'atur, d'activitat i d'ocupació a partir de dades poblacionals. Distingir entre atur friccional, estructural i cíclic, identificant la taxa natural d'atur. Comparar les explicacions clàssica i keynesiana sobre l'existència d'atur i rigidesa salarial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Si una persona sense feina decideix deixar de buscar feina, per què la taxa d'atur oficial disminueix?

El cost de producció dels bitllets a) La taxa impositiva sobre la riquesa b) La variació dels salaris nominals c) El tipus d'interès dels actius alternatius d) L'oferta de diner creix automàticament amb la renda a) La velocitat de circulació esdevé constant b) L'estalvi disminueix quan augmenta el cost del crèdit c) Tipus d'interès més alts redueixen la inversió d) Com un nivell de tipus d'interès totalment fix a) Com una relació decreixent entre diner i preus b) Com una relació decreixent entre renda i crèdit c) Com una relació creixent entre renda i interès d) Reduint l'emissió de títols financers a) Retallant de manera obligatòria els salaris b) Augmentant el tipus d'interès nominal c) Mantenint constant la base monetària d) Macroeconomia I: apunts complets i formulari 26 El funcionament del mercat de treball i els factors relacionats amb la mà d'obra determinen variables macroeconòmiques clau com la producció, la renda agregada, els salaris i la taxa d'atur, interactuant amb el mercat de béns i serveis i el mercat financer.

ESQUEMA Estructura del mercat laboral i desocupació Classificació de la població i indicadors del mercat de treball Per quantificar l'estat laboral d'una economia, la societat es divideix segons la capacitat i la disposició dels individus per treballar. La població en edat de treballar està formada per les persones legalment aptes per exercir una feina; habitualment es comptabilitzen les persones de 16 anys o més (o la franja de 16 a 64 anys segons criteris d'Eurostat), excloent-ne els infants.

Dins d'aquest grup es distingeixen dos col·lectius essencials: Població inactiva: persones en edat de treballar que no tenen feina, no en busquen activament i no volen treballar (estudiants, persones dedicades a les tasques de la llar o jubilats). Població activa: persones en edat legal de treballar que volen i poden fer-ho, independentment de si ja estan col·locades o no. Al seu torn, la població activa se subdivideix en població ocupada (individus que tenen una feina remunerada) i població aturada (persones sense ocupació que busquen activament feina i estan disponibles per incorporar-s'hi immediatament).

Població Divisió entre activa i inactiva Indicadors clau Taxes d'atur, activitat i ocupació Tipus d'atur Friccional, estructural i cíclic Models d'equilibri Visió clàssica i keynesiana Macroeconomia I: apunts complets i formulari 27 Esquema de classificació de la població en el mercat laboral. A partir d'aquesta estructura es construeixen els indicadors laborals fonamentals: Indicador Fórmula Descripció Taxa d'atur ( ) Proporció de treballadors actius que no troben feina. Taxa d'activitat Percentatge de persones en edat de treballar integrades al mercat laboral. Taxa d'ocupació Percentatge de persones en edat de treballar que realment tenen feina. La taxa d'atur no és un indicador complet.

Presenta certes limitacions: no utilitza definicions absolutes, no recull de manera diferenciada l'atur de llarga durada, oblida el paper determinant de la taxa d'activitat i amaga desigualtats rellevants per gènere, classe social o nivells de cobertura assistencial entre diferents regions. ERROR FREQÜENT No confongueu la població inactiva amb la població aturada. Un estudiant o una persona jubilada no tenen feina, però pertanyen a la població inactiva perquè no en busquen. Si calculeu la taxa d'atur dividint el nombre d'aturats entre tota la població en edat de treballar en lloc de fer-ho entre la població activa, el resultat serà incorrecte i perdreu la puntuació de l'exercici.

COMPROVA-HO 42 Si 200.000 persones aturades deixen de buscar feina de forma activa per desànim, què passa amb la taxa d'atur? Costos i tipologies de la desocupació L'atur comporta costos personals i globals: u u = = L U Poblaci activa o ˊ Aturats = Poblaci 16+ o ˊ L Poblaci 16+ o ˊ Poblaci activa o ˊ = Poblaci 16+ o ˊ Poblaci ocupada o ˊ (1 u) Taxa d'activitat Macroeconomia I: apunts complets i formulari 28 Costos econòmics: suposa una pèrdua directa de producció per al país, una reducció d'ingressos que deprimeix el consum, menys recaptació fiscal i una major càrrega pública per la despesa en prestacions socials.

Costos psicològics i personals: recauen sobre els treballadors aturats i les seves famílies, causant depressions i pèrdua de seguretat personal, especialment agreujades en períodes llargs sense feina. Costos socials: conseqüència directa del deteriorament econòmic i anímic, vinculats a augments de la conflictivitat, la delinqüència i la violència domèstica. Els motius que deixen un treballador desocupat són diversos. La macroeconomia distingeix tres categories d'atur: La suma dels components que persisteixen al marge de la conjuntura econòmica forma la taxa natural d'atur: COMPROVA-HO 43 Pot una economia tenir una taxa d'atur igual a zero durant una fase d'expansió forta?

Equilibri del mercat laboral: enfocament clàssic i visió keynesiana El model clàssic assumeix preus i salaris completament flexibles. En aquest context, la interacció entre l'oferta de treball ( ) i la demanda de treball ( ) determina el salari real d'equilibri i el nivell d'ocupació . En absència de traves, l'atur existent només pot ser de caràcter voluntari, és a dir, format per individus que exigeixen una remuneració superior a la de mercat. Atur friccional: situació transitòria associada al temps necessari per cercar feina o canviar d'un lloc de treball a un altre. 1 Atur estructural: desajust permanent a llarg termini causat per un excés d'oferta de treball al marge del cicle econòmic.

2 Atur cíclic: desocupació vinculada directament a les fluctuacions de l'activitat econòmica; creix en recessió i disminueix en expansió. 3 Taxa natural d'atur = Taxa d'atur estructural + Taxa d'atur friccional LS Ld (W/P )e Le Macroeconomia I: apunts complets i formulari 29 Gràfica de l'equilibri del mercat laboral amb salaris flexibles. Tanmateix, a la realitat els salaris reals presenten rigideses a la baixa causades per: Fixació de salaris mínims i condicions legals obligatòries. Pressió sindical i convenis de negociació col·lectiva. Polítiques de salaris d'eficiència aplicades per les mateixes empreses per incentivar la productivitat.

D'altra banda, la perspectiva keynesiana sosté que la causa principal de l'atur involuntari és una demanda agregada insuficient. Una caiguda en el consum fa desplaçar la corba de Demanda Agregada cap a l'esquerra (vegeu «Model d'Oferta i Demanda Agregada i la Corba de Phillips»). En conseqüència, les empreses redueixen els nivells de producció i contrauen la contractació, deixant el mercat laboral en situació de desequilibri permanent. Macroeconomia I: apunts complets i formulari 30 Gràfica de la reducció de demanda agregada i impacte en producció. IDEES CLAU La població activa la formen exclusivament les persones en edat laboral que tenen feina o en busquen de manera activa.

La taxa d'atur calcula la relació entre el nombre d'aturats i la població activa total: . L'atur friccional i l'atur estructural constitueixen la taxa natural d'atur a llarg termini. L'atur cíclic apareix com a resposta a les oscil·lacions i caigudes de la demanda en l'activitat econòmica. La rigidesa salarial i la manca de demanda agregada expliquen l'existència d'atur involuntari en l'economia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 44. En què es diferencia un individu inactiu d'un d'aturat segons les definicions macroeconòmiques? 45. Com es defineix la taxa natural d'atur a partir dels diferents tipus de desocupació?

u = L U Macroeconomia I: apunts complets i formulari 31 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 46. Quin col·lectiu forma el denominador en la fórmula de la taxa d'atur? 47. Quin tipus d'atur està associat directament a les recessions econòmiques? 48. Quins components integren la taxa natural d'atur a llarg termini? 49. Segons l'enfocament keynesià, quina és la causa de l'atur involuntari?

6 Macroeconomia d'una economia oberta EN ACABAR SABRÀS Relacionar el saldo comercial amb els fluxos financers i l'estalvi nacional mitjançant identitats comptables Calcular i diferenciar el tipus de canvi nominal del tipus de canvi real Analitzar l'efecte de les variacions del tipus de canvi sobre la competitivitat i les exportacions netes Explicar la teoria de la Paritat del Poder Adquisitiu i identificar els seus límits empírics PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 50 Per què un país que compra a l'estranger més del que ven s'ha d'endeutar necessàriament amb la resta del món? Una economia oberta és aquella que manté relacions econòmiques i financeres amb la resta del món.

A diferència d'un sistema tancat, les decisions de consum, estalvi i inversió interactuen directament amb els mercats internacionals mitjançant el comerç de béns i els fluxos de capital.

Població total a) Població en edat de treballar b) Població ocupada c) Població activa d) Atur estructural a) Atur cíclic b) Atur natural c) Atur friccional d) Friccional i estructural a) Cíclic i voluntari b) Friccional i cíclic c) Estructural i cíclic d) Excés de mobilitat laboral a) Salaris reals excessivament baixos b) Demanda agregada insuficient c) Plena flexibilitat de preus d) Macroeconomia I: apunts complets i formulari 32 Balança de pagaments i fluxos internacionals Les transaccions entre un país i la resta del món s'agrupen en dos grans blocs: el moviment de béns i serveis i el moviment de capitals financers.

DEFINICIÓ Les exportacions netes ( ) representen la diferència entre el valor dels béns i serveis venuts a l'exterior ( ) i el valor dels adquirits a l'estranger ( ). Segons el resultat d'aquesta diferència, el saldo comercial pot presentar tres situacions: Superàvit comercial: quan les vendes exteriors superen les compres ( ). Dèficit comercial: quan les compres a l'exterior superen les vendes ( ). Comerç equilibrat: quan ambdós fluxos coincideixen exactament ( ).

El volum d'exportacions i importacions depèn de diversos factors determinants: les preferències dels consumidors nacionals i estrangers, els preus relatius dels béns a cada mercat, la renda dels consumidors a l'interior i a l'exterior, el tipus de canvi, els costos del transport internacional i les polítiques governamentals de comerç exterior. El registre sistemàtic d'aquestes operacions es recull a la balança de pagaments, que és el document comptable que sintetitza tots els intercanvis econòmics d'un país amb l'exterior. Consta principalment de dues subbalances: Balança per compte corrent (o balança comercial en sentit operatiu): recull les exportacions i importacions de béns i serveis ( ).

Balança financera (BF): mesura la diferència entre la compra d'actius estrangers per part de residents nacionals i la compra d'actius interiors per part d'inversors estrangers. Aquesta magnitud es coneix com a inversió exterior neta (IEN) o adquisició neta d'actius exteriors. Comptablement, el saldo del compte corrent ha de ser igual a la inversió exterior neta: Quan un país té un superàvit comercial ( ), rep un excés de divises que es tradueix en préstecs a l'estranger o en l'adquisició d'actius exteriors ( ). Per contra, si té dèficit comercial ( ), ha de finançar l'excés de compres venent actius nacionals a estrangers o endeutant-se amb l'exterior ( ).

COMPROVA-HO 51 Per què un dèficit comercial implica necessàriament una entrada neta de capital financer estranger? Identitats macroeconòmiques en una economia oberta La condició d'equilibri al mercat de béns en una economia oberta ve donada per (per a una anàlisi detallada de la despesa agregada, vegeu «Model renda-despesa i política fiscal»). Si aïllem les exportacions netes, obtenim: XN = X M X M X > M X < M X = M X M X M IEN X > M IEN > 0 X < M IEN < 0 Y = DA = C + I + G + XN Macroeconomia I: apunts complets i formulari 33 Això demostra que la despesa interior ( ) no té per què coincidir amb la producció interna ( ).

Si la despesa interna supera la producció, el país importa la diferència, generant dèficit exterior. Per relacionar el comerç amb l'estalvi, partim de la renda disponible ( ), d'on s'obté la producció com a suma de consum, estalvi i impostos nets de transferències: . Igualant aquesta expressió amb la despesa total: Reagrupant els termes s'obté la identitat fonamental de l'estalvi i la inversió: On representa el saldo del sector privat i el saldo pressupostari públic.

D'aquesta identitat es deriven dos equilibris fonamentals: Si el sector públic està equilibrat ( ) i la inversió supera l'estalvi privat ( ), es produeix un dèficit exterior ( ), per la qual cosa cal captar capitals estrangers per finançar la inversió interna. Si el sector privat està en equilibri ( ) i la balança per compte corrent està en equilibri ( ), el sector públic es troba necessàriament equilibrat. ESQUEMA Components de la balança de pagaments COMPROVA-HO 52 Què passa amb el saldo exterior si l'estalvi privat és insuficient per cobrir la inversió i el pressupost públic està en equilibri?

Tipus de canvi nominal i real El preu al qual s'intercanvien les monedes i els béns internacionals és fonamental per determinar el saldo comercial.

Y (C + I + G) = X M C + I + G Y Y = d Y T + TR = C + S Y = C + S + T TR C + I + G + (X M) = C + S + T TR (S I) + (T G TR) = X M = IEN (S I) (T G TR) T G TR = 0 I > S X M < 0 S = I X M = 0 Balança per compte corrent Operacions de béns i serveis (X - M) Exportacions (X) Vendes a l'exterior Importacions (M) Compres a l'estranger Balança financera Fluxos de capitals i actius (IEN) Actius estrangers Compres fetes per residents Actius interiors Compres fetes per estrangers Macroeconomia I: apunts complets i formulari 34 El tipus de canvi nominal ( o ) expressa el preu relatiu de dues monedes.

Segons la convenció utilitzada pel Banc Central Europeu (definició indirecta o anglesa), és la quantitat de moneda estrangera que es rep per una unitat de moneda nacional (per exemple, 1,13 $ per cada 1 €). La definició directa o europea és la quantitat de moneda nacional necessària per adquirir una unitat de divisa estrangera. Quan s'utilitza la definició de divisa estrangera per unitat de moneda domèstica: Una apreciació implica que la moneda nacional augmenta de valor; es pot comprar més moneda estrangera amb una unitat pròpia (per exemple, passa d'1,13 $ a 1,40 $ per euro). Una depreciació significa que la moneda domèstica perd valor respecte a l'exterior.

El tipus de canvi real ( o ) és la relació d'intercanvi de béns entre països: mesura quants béns estrangers es poden obtenir a canvi d'una unitat del bé nacional. Es calcula com: On és el tipus de canvi nominal, és el nivell de preus nacionals i és el nivell de preus estranger. En taxes de variació percentual aproximades: On representa la inflació domèstica i la inflació exterior.

Variació monetària Preu relatiu dels nostres béns Competitivitat exterior Impacte en X i M Saldo comercial (XN) Apreciació ( o ) Més cars a l'estranger Disminueix , Empitjora (tendeix al dèficit) Depreciació ( o ) Més barats per als estrangers Millora , Millora (tendeix al superàvit) Així mateix, un augment diferencial de la inflació domèstica ( ) incrementa el tipus de canvi real, la qual cosa encarira els productes locals, fa augmentar les importacions ( ) i redueix les exportacions ( ). ERROR FREQÜENT Confondre el tipus de canvi nominal amb el real.

Una depreciació nominal ( ) no sempre millora la competitivitat si ve acompanyada d'una inflació interna molt més alta que l'estrangera ( ), ja que el tipus de canvi real podria acabar augmentant. La Paritat del Poder Adquisitiu (PPA) i les seves limitacions La teoria de la Paritat del Poder Adquisitiu (PPA) estableix que una unitat d'una moneda ha de posseir el mateix poder de compra a qualsevol indret del món.

Per tant, el tipus de canvi real a llarg termini ha de ser igual a la unitat: e E ε e ε = P e × P e P P %ε %e + π π π π e ε X M e ε X M π > π M X e π π ε = = P e × P 1 e = P P Macroeconomia I: apunts complets i formulari 35 Aquesta hipòtesi es fonamenta en la llei del preu únic: si el mateix bé tingués preus diferents en dos països, sorgirien oportunitats d'arbitratge (comprar més barat en un lloc per vendre'l on és més car). L'arbitratge continuaria fins a equilibrar els preus.

Tot i ser una eina teòrica valuosa per explicar tendències a llarg termini, la PPA presenta limitacions importants en la pràctica: Béns no comercialitzables internacionalment: molts béns i serveis no es poden transportar fàcilment entre països (per exemple, un tall de cabell). Costos de transport elevats: alguns béns són transportables, però els elevats costos logístics impedeixen l'arbitratge econòmic efectiu (com ara els components de molins de vent). Diferenciació de productes: els béns comercialitzables d'orígens diferents no sempre són substituts perfectes en la percepció dels consumidors. COMPROVA-HO 53 Per què la llei del preu únic no s'aplica a serveis personals com un tall de cabell?

IDEES CLAU Les exportacions netes ( ) defineixen si un país presenta superàvit, dèficit o equilibri comercial. Comptablement, el saldo del compte corrent és idèntic a la inversió exterior neta: . La identitat d'estalvi i inversió en economia oberta estableix que . El tipus de canvi real ( ) mesura la relació d'intercanvi de béns i la competitivitat comercial d'un país. La Paritat del Poder Adquisitiu suposa , però troba limitacions empíriques en els costos de transport i els béns no comercialitzables. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 54. Com influeix una apreciació de la moneda nacional sobre el saldo de la balança comercial? 55.

Què implica per al saldo exterior que un país presenti un sector públic equilibrat i un estalvi privat inferior a la inversió? XN = X M (X M) IEN (S I) + (T G TR) = X M ε = e × P /P ε = 1 Macroeconomia I: apunts complets i formulari 36 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 56. Com es defineix la Inversió Exterior Neta (IEN)? 57. Què passa amb la competitivitat…