Pràctica d'escriptura explicativa: Anàlisi del text «Què és escriure?»

Què és escriure?

1- Respondre la pregunta sobre què és escriure requereix considerar tant les característiques pròpies de l'acte d'escriptura, com els diversos factors d'índole cognitiu i històric-social que intervenen en ell, com també les respostes que des de diferents perspectives teòriques es van donar a aquest interrogant.

2- En gran mesura, les dificultats per escriure es deuen a una de les seves característiques essencials: el caràcter diferit de la comunicació escrita. L'emissió i la recepció del missatge escrit no es produeixen simultàniament, sinó que hi ha temps entre ells, el que obliga tant l'escriptor com el lector a imaginar al seu interlocutor, que no està present. L'escriptor ha d'imaginar el destinatari del seu missatge per poder adequar el seu discurs a la comprensió d'aquell. Es tracta, doncs, d'una comunicació en absència.

3- Aquest caràcter diferit obliga l'escriptor a produir un text que pugui funcionar en forma autònoma, és a dir, que pugui ser comprès en la situació comunicativa per la qual va ser previst, sense necessitat que ningú estigui al seu costat per aclarir-ho. L'escriptor no estarà present en el moment en que el missatge sigui rebut, per això tracta d'eliminar del seu escrit les ambigüitats que puguin provocar malentesos (llevat que aquesta sigui una de les seves intencions). Per això també, a l'escriure es revisa el text i es corregeix abans de posar en circulació. Enfront de la comunicació oral cara a cara, que és en general espontània, la comunicació escrita és controlada: l'escriptor pot planificar el que dirà i tornar enrere sobre l'escrit per reformular-lo quantes vegades vulgui. I d'aquest control depèn l'eficàcia de la comunicació escrita.

4- La Psicologia Cognitiva és una de les disciplines que més va estudiar l'escriptura, a la qual defineix com un procés del pensament orientat cap a un fi, en el qual es van donant diferents subprocessos mentals a través dels quals l'escriptor porta a terme diverses operacions: recupera coneixements previs de la seva memòria, construeix una idea de la tasca per resoldre i del seu destinatari, planifica el seu escrit, escriu i corregeix.

5- És a dir, que el procés de producció d'un text comença abans de la redacció pròpiament dita, amb una avaluació conscient per part de l'escriptor del tipus de text més adequat per a la situació comunicativa prevista i amb l'elaboració d'un pla. Aquest procés de planificació implica activitats de recerca, selecció i composició dels coneixements pertinents per a la resolució de la tasca, que estan arxivats a la memòria o bé provenen d'altres fonts (d'altres textos, entrevistes, etc.). El pla comprèn com a mínim una representació de la finalitat de l'escrit (que és el que es vol escriure i per què) i una representació del destinatari (per a qui s'escriu). La planificació d'un text argumentatiu, per exemple, exigeix que l'escriptor seleccioni de la seva memòria dades i fets vinculats amb el tema, que distingeixi els arguments que donen suport a la tesi que vol defensar dels contra-arguments que s'oposen a aquesta, que els jerarquitzi i els agrupi segons la seva força i el seu grau de pertinença en relació amb el destinatari al qual s'adreça i amb el propòsit que persegueix amb el text, entre altres variables. En síntesi, la finalitat de l'escrit, el tema i la representació del destinatari guien la recerca de les dades pertinents i la seva presentació en el text.

6- Però a més, a mesura que avança en la composició de l'escrit, l'escriptor va corregint el text, a través d'operacions de reducció o supressió d'elements, d'expansió o inclusió i de reformulació per substitució o reordenament. El procés de revisió equival a l'edició del text, en el sentit que el terme té en computació: es procedeix a l'esborrat, inserció, trasllat i reemplaçament d'elements, siguin aquests lletres, paraules, construccions, frases o paràgrafs. El procés conclou quan el text arriba a la seva versió final, el més propera possible a les expectatives de l'escriptor.

7- La didàctica de l'escriptura contempla aquest conjunt de subprocessos mentals perquè l'escriptor inexpert adquireixi experiència i reflexioni sobre les dificultats que tanquen tant la planificació com la posada en text i la revisió de l'escrit.

8- Però aquest procés cognitiu que es desenvolupa en l'escriptura opera sempre amb el llenguatge. D'allí que la possibilitat de convertir-se en un escriptor expert o hàbil requereix, a més, d'una reflexió sobre les característiques que aquest adquireix en les pràctiques d'escriptura. Les ciències del llenguatge han aportat molt a la reflexió sobre que és escriure, ja que han identificat regularitats dels modes d'organització dels discursos. Tot escrit es plasma en un gènere discursiu, d'allí que sigui important aprofundir el coneixement de les característiques dels gèneres en què busquem entrenar. El coneixement del sistema de la llengua, pel que fa al seu funcionament sintàctic, a l'ús de pronoms, l'establiment de correlacions temporals, a l'ús de connectors, entre d'altres, es torna també indispensable per aconseguir una eficàcia comunicativa major a través de l'escriptura.

9- De manera que, a mesura que escriu i es planteja com escriure, l'escriptor va reflexionant sobre la llengua, les funcions i usos de les paraules, de les expressions, dels gèneres (reflexió que orienta la revisió i la reescriptura), i a més sobre el contingut d'aquest text, sobre el tema que està desenvolupant, el que enriqueix el seu coneixement. Una de les funcions de l'escriptura és ampliar o transformar el coneixement que l'escriptor té del tema que desenvolupa i de la llengua que fa servir...

(Font: Narvaja de Arnoux, E. (2002). La lectura y la escritura en la universidad. EUDEBA, pàgs. 135-137).

Activitat 1. Recursos explicatius del text

Identifiqueu i analitzeu els principals recursos i estratègies explicatives que empra l'autora al llarg de l'article per transmetre el seu contingut de manera clara i detallada.

Què és escriure?

1- Respondre la pregunta sobre què és escriure requereix considerar tant les característiques pròpies de l'acte d'escriptura, com els diversos factors d'índole cognitiu i històric-social que intervenen en ell, com també les respostes que des de diferents perspectives teòriques es van donar a aquest interrogant.

2- En gran mesura, les dificultats per escriure es deuen a una de les seves característiques essencials: el caràcter diferit de la comunicació escrita. L'emissió i la recepció del missatge escrit no es produeixen simultàniament, sinó que hi ha temps entre ells, el que obliga tant l'escriptor com el lector a imaginar al seu interlocutor, que no està present. L'escriptor ha d'imaginar el destinatari del seu missatge per poder adequar el seu discurs a la comprensió d'aquell. Es tracta, doncs, d'una comunicació en absència.

3- Aquest caràcter diferit obliga l'escriptor a produir un text que pugui funcionar en forma autònoma, és a dir, que pugui ser comprès en la situació comunicativa per la qual va ser previst, sense necessitat que ningú estigui al seu costat per aclarir-ho. L'escriptor no estarà present en el moment en que el missatge sigui rebut, per això tracta d'eliminar del seu escrit les ambigüitats que puguin provocar malentesos (llevat que aquesta sigui una de les seves intencions). Per això també, a l'escriure es revisa el text i es corregeix abans de posar en circulació. Enfront de la comunicació oral cara a cara, que és en general espontània, la comunicació escrita és controlada: l'escriptor pot planificar el que dirà i tornar enrere sobre l'escrit per reformular-lo quantes vegades vulgui. I d'aquest control depèn l'eficàcia de la comunicació escrita.

4- La Psicologia Cognitiva és una de les disciplines que més va estudiar l'escriptura, a la qual defineix com un procés del pensament orientat cap a un fi, en el qual es van donant diferents subprocessos mentals a través dels quals l'escriptor porta a terme diverses operacions: recupera coneixements previs de la seva memòria, construeix una idea de la tasca per resoldre i del seu destinatari, planifica el seu escrit, escriu i corregeix.

5- És a dir, que el procés de producció d'un text comença abans de la redacció pròpiament dita, amb una avaluació conscient per part de l'escriptor del tipus de text més adequat per a la situació comunicativa prevista i amb l'elaboració d'un pla. Aquest procés de planificació implica activitats de recerca, selecció i composició dels coneixements pertinents per a la resolució de la tasca, que estan arxivats a la memòria o bé provenen d'altres fonts (d'altres textos, entrevistes, etc.). El pla comprèn com a mínim una representació de la finalitat de l'escrit (que és el que es vol escriure i per què) i una representació del destinatari (per a qui s'escriu). La planificació d'un text argumentatiu, per exemple, exigeix que l'escriptor seleccioni de la seva memòria dades i fets vinculats amb el tema, que distingeixi els arguments que donen suport a la tesi que vol defensar dels contra-arguments que s'oposen a aquesta, que els jerarquitzi i els agrupi segons la seva força i el seu grau de pertinença en relació amb el destinatari al qual s'adreça i amb el propòsit que persegueix amb el text, entre altres variables. En síntesi, la finalitat de l'escrit, el tema i la representació del destinatari guien la recerca de les dades pertinents i la seva presentació en el text.

6- Però a més, a mesura que avança en la composició de l'escrit, l'escriptor va corregint el text, a través d'operacions de reducció o supressió d'elements, d'expansió o inclusió i de reformulació per substitució o reordenament. El procés de revisió equival a l'edició del text, en el sentit que el terme té en computació: es procedeix a l'esborrat, inserció, trasllat i reemplaçament d'elements, siguin aquests lletres, paraules, construccions, frases o paràgrafs. El procés conclou quan el text arriba a la seva versió final, el més propera possible a les expectatives de l'escriptor.

7- La didàctica de l'escriptura contempla aquest conjunt de subprocessos mentals perquè l'escriptor inexpert adquireixi experiència i reflexioni sobre les dificultats que tanquen tant la planificació com la posada en text i la revisió de l'escrit.

8- Però aquest procés cognitiu que es desenvolupa en l'escriptura opera sempre amb el llenguatge. D'allí que la possibilitat de convertir-se en un escriptor expert o hàbil requereix, a més, d'una reflexió sobre les característiques que aquest adquireix en les pràctiques d'escriptura. Les ciències del llenguatge han aportat molt a la reflexió sobre que és escriure, ja que han identificat regularitats dels modes d'organització dels discursos. Tot escrit es plasma en un gènere discursiu, d'allí que sigui important aprofundir el coneixement de les característiques dels gèneres en què busquem entrenar. El coneixement del sistema de la llengua, pel que fa al seu funcionament sintàctic, a l'ús de pronoms, l'establiment de correlacions temporals, a l'ús de connectors, entre d'altres, es torna també indispensable per aconseguir una eficàcia comunicativa major a través de l'escriptura.

9- De manera que, a mesura que escriu i es planteja com escriure, l'escriptor va reflexionant sobre la llengua, les funcions i usos de les paraules, de les expressions, dels gèneres (reflexió que orienta la revisió i la reescriptura), i a més sobre el contingut d'aquest text, sobre el tema que està desenvolupant, el que enriqueix el seu coneixement. Una de les funcions de l'escriptura és ampliar o transformar el coneixement que l'escriptor té del tema que desenvolupa i de la llengua que fa servir...

(Font: Narvaja de Arnoux, E. (2002). La lectura y la escritura en la universidad. EUDEBA, pàgs. 135-137).

Activitat 2. L'escriptura com a pràctica històrico-social

En el primer paràgraf del text, l'acte d'escriure es caracteritza com una «pràctica històrico-social». A partir de les idees que s'hi desprenen, elaboreu una definició o explicació precisa d'aquesta expressió.

Què és escriure?

1- Respondre la pregunta sobre què és escriure requereix considerar tant les característiques pròpies de l'acte d'escriptura, com els diversos factors d'índole cognitiu i històric-social que intervenen en ell, com també les respostes que des de diferents perspectives teòriques es van donar a aquest interrogant.

2- En gran mesura, les dificultats per escriure es deuen a una de les seves característiques essencials: el caràcter diferit de la comunicació escrita. L'emissió i la recepció del missatge escrit no es produeixen simultàniament, sinó que hi ha temps entre ells, el que obliga tant l'escriptor com el lector a imaginar al seu interlocutor, que no està present. L'escriptor ha d'imaginar el destinatari del seu missatge per poder adequar el seu discurs a la comprensió d'aquell. Es tracta, doncs, d'una comunicació en absència.

3- Aquest caràcter diferit obliga l'escriptor a produir un text que pugui funcionar en forma autònoma, és a dir, que pugui ser comprès en la situació comunicativa per la qual va ser previst, sense necessitat que ningú estigui al seu costat per aclarir-ho. L'escriptor no estarà present en el moment en que el missatge sigui rebut, per això tracta d'eliminar del seu escrit les ambigüitats que puguin provocar malentesos (llevat que aquesta sigui una de les seves intencions). Per això també, a l'escriure es revisa el text i es corregeix abans de posar en circulació. Enfront de la comunicació oral cara a cara, que és en general espontània, la comunicació escrita és controlada: l'escriptor pot planificar el que dirà i tornar enrere sobre l'escrit per reformular-lo quantes vegades vulgui. I d'aquest control depèn l'eficàcia de la comunicació escrita.

4- La Psicologia Cognitiva és una de les disciplines que més va estudiar l'escriptura, a la qual defineix com un procés del pensament orientat cap a un fi, en el qual es van donant diferents subprocessos mentals a través dels quals l'escriptor porta a terme diverses operacions: recupera coneixements previs de la seva memòria, construeix una idea de la tasca per resoldre i del seu destinatari, planifica el seu escrit, escriu i corregeix.

5- És a dir, que el procés de producció d'un text comença abans de la redacció pròpiament dita, amb una avaluació conscient per part de l'escriptor del tipus de text més adequat per a la situació comunicativa prevista i amb l'elaboració d'un pla. Aquest procés de planificació implica activitats de recerca, selecció i composició dels coneixements pertinents per a la resolució de la tasca, que estan arxivats a la memòria o bé provenen d'altres fonts (d'altres textos, entrevistes, etc.). El pla comprèn com a mínim una representació de la finalitat de l'escrit (que és el que es vol escriure i per què) i una representació del destinatari (per a qui s'escriu). La planificació d'un text argumentatiu, per exemple, exigeix que l'escriptor seleccioni de la seva memòria dades i fets vinculats amb el tema, que distingeixi els arguments que donen suport a la tesi que vol defensar dels contra-arguments que s'oposen a aquesta, que els jerarquitzi i els agrupi segons la seva força i el seu grau de pertinença en relació amb el destinatari al qual s'adreça i amb el propòsit que persegueix amb el text, entre altres variables. En síntesi, la finalitat de l'escrit, el tema i la representació del destinatari guien la recerca de les dades pertinents i la seva presentació en el text.

6- Però a més, a mesura que avança en la composició de l'escrit, l'escriptor va corregint el text, a través d'operacions de reducció o supressió d'elements, d'expansió o inclusió i de reformulació per substitució o reordenament. El procés de revisió equival a l'edició del text, en el sentit que el terme té en computació: es procedeix a l'esborrat, inserció, trasllat i reemplaçament d'elements, siguin aquests lletres, paraules, construccions, frases o paràgrafs. El procés conclou quan el text arriba a la seva versió final, el més propera possible a les expectatives de l'escriptor.

7- La didàctica de l'escriptura contempla aquest conjunt de subprocessos mentals perquè l'escriptor inexpert adquireixi experiència i reflexioni sobre les dificultats que tanquen tant la planificació com la posada en text i la revisió de l'escrit.

8- Però aquest procés cognitiu que es desenvolupa en l'escriptura opera sempre amb el llenguatge. D'allí que la possibilitat de convertir-se en un escriptor expert o hàbil requereix, a més, d'una reflexió sobre les característiques que aquest adquireix en les pràctiques d'escriptura. Les ciències del llenguatge han aportat molt a la reflexió sobre que és escriure, ja que han identificat regularitats dels modes d'organització dels discursos. Tot escrit es plasma en un gènere discursiu, d'allí que sigui important aprofundir el coneixement de les característiques dels gèneres en què busquem entrenar. El coneixement del sistema de la llengua, pel que fa al seu funcionament sintàctic, a l'ús de pronoms, l'establiment de correlacions temporals, a l'ús de connectors, entre d'altres, es torna també indispensable per aconseguir una eficàcia comunicativa major a través de l'escriptura.

9- De manera que, a mesura que escriu i es planteja com escriure, l'escriptor va reflexionant sobre la llengua, les funcions i usos de les paraules, de les expressions, dels gèneres (reflexió que orienta la revisió i la reescriptura), i a més sobre el contingut d'aquest text, sobre el tema que està desenvolupant, el que enriqueix el seu coneixement. Una de les funcions de l'escriptura és ampliar o transformar el coneixement que l'escriptor té del tema que desenvolupa i de la llengua que fa servir...

(Font: Narvaja de Arnoux, E. (2002). La lectura y la escritura en la universidad. EUDEBA, pàgs. 135-137).

Activitat 3. Connectors textuals del tercer paràgraf

Localitzeu els connectors discursius presents en el tercer paràgraf del text i classifiqueu-los atenent a la funció comunicativa que exerceixen en el discurs.

Què és escriure?

1- Respondre la pregunta sobre què és escriure requereix considerar tant les característiques pròpies de l'acte d'escriptura, com els diversos factors d'índole cognitiu i històric-social que intervenen en ell, com també les respostes que des de diferents perspectives teòriques es van donar a aquest interrogant.

2- En gran mesura, les dificultats per escriure es deuen a una de les seves característiques essencials: el caràcter diferit de la comunicació escrita. L'emissió i la recepció del missatge escrit no es produeixen simultàniament, sinó que hi ha temps entre ells, el que obliga tant l'escriptor com el lector a imaginar al seu interlocutor, que no està present. L'escriptor ha d'imaginar el destinatari del seu missatge per poder adequar el seu discurs a la comprensió d'aquell. Es tracta, doncs, d'una comunicació en absència.

3- Aquest caràcter diferit obliga l'escriptor a produir un text que pugui funcionar en forma autònoma, és a dir, que pugui ser comprès en la situació comunicativa per la qual va ser previst, sense necessitat que ningú estigui al seu costat per aclarir-ho. L'escriptor no estarà present en el moment en que el missatge sigui rebut, per això tracta d'eliminar del seu escrit les ambigüitats que puguin provocar malentesos (llevat que aquesta sigui una de les seves intencions). Per això també, a l'escriure es revisa el text i es corregeix abans de posar en circulació. Enfront de la comunicació oral cara a cara, que és en general espontània, la comunicació escrita és controlada: l'escriptor pot planificar el que dirà i tornar enrere sobre l'escrit per reformular-lo quantes vegades vulgui. I d'aquest control depèn l'eficàcia de la comunicació escrita.

4- La Psicologia Cognitiva és una de les disciplines que més va estudiar l'escriptura, a la qual defineix com un procés del pensament orientat cap a un fi, en el qual es van donant diferents subprocessos mentals a través dels quals l'escriptor porta a terme diverses operacions: recupera coneixements previs de la seva memòria, construeix una idea de la tasca per resoldre i del seu destinatari, planifica el seu escrit, escriu i corregeix.

5- És a dir, que el procés de producció d'un text comença abans de la redacció pròpiament dita, amb una avaluació conscient per part de l'escriptor del tipus de text més adequat per a la situació comunicativa prevista i amb l'elaboració d'un pla. Aquest procés de planificació implica activitats de recerca, selecció i composició dels coneixements pertinents per a la resolució de la tasca, que estan arxivats a la memòria o bé provenen d'altres fonts (d'altres textos, entrevistes, etc.). El pla comprèn com a mínim una representació de la finalitat de l'escrit (que és el que es vol escriure i per què) i una representació del destinatari (per a qui s'escriu). La planificació d'un text argumentatiu, per exemple, exigeix que l'escriptor seleccioni de la seva memòria dades i fets vinculats amb el tema, que distingeixi els arguments que donen suport a la tesi que vol defensar dels contra-arguments que s'oposen a aquesta, que els jerarquitzi i els agrupi segons la seva força i el seu grau de pertinença en relació amb el destinatari al qual s'adreça i amb el propòsit que persegueix amb el text, entre altres variables. En síntesi, la finalitat de l'escrit, el tema i la representació del destinatari guien la recerca de les dades pertinents i la seva presentació en el text.

6- Però a més, a mesura que avança en la composició de l'escrit, l'escriptor va corregint el text, a través d'operacions de reducció o supressió d'elements, d'expansió o inclusió i de reformulació per substitució o reordenament. El procés de revisió equival a l'edició del text, en el sentit que el terme té en computació: es procedeix a l'esborrat, inserció, trasllat i reemplaçament d'elements, siguin aquests lletres, paraules, construccions, frases o paràgrafs. El procés conclou quan el text arriba a la seva versió final, el més propera possible a les expectatives de l'escriptor.

7- La didàctica de l'escriptura contempla aquest conjunt de subprocessos mentals perquè l'escriptor inexpert adquireixi experiència i reflexioni sobre les dificultats que tanquen tant la planificació com la posada en text i la revisió de l'escrit.

8- Però aquest procés cognitiu que es desenvolupa en l'escriptura opera sempre amb el llenguatge. D'allí que la possibilitat de convertir-se en un escriptor expert o hàbil requereix, a més, d'una reflexió sobre les característiques que aquest adquireix en les pràctiques d'escriptura. Les ciències del llenguatge han aportat molt a la reflexió sobre que és escriure, ja que han identificat regularitats dels modes d'organització dels discursos. Tot escrit es plasma en un gènere discursiu, d'allí que sigui important aprofundir el coneixement de les característiques dels gèneres en què busquem entrenar. El coneixement del sistema de la llengua, pel que fa al seu funcionament sintàctic, a l'ús de pronoms, l'establiment de correlacions temporals, a l'ús de connectors, entre d'altres, es torna també indispensable per aconseguir una eficàcia comunicativa major a través de l'escriptura.

9- De manera que, a mesura que escriu i es planteja com escriure, l'escriptor va reflexionant sobre la llengua, les funcions i usos de les paraules, de les expressions, dels gèneres (reflexió que orienta la revisió i la reescriptura), i a més sobre el contingut d'aquest text, sobre el tema que està desenvolupant, el que enriqueix el seu coneixement. Una de les funcions de l'escriptura és ampliar o transformar el coneixement que l'escriptor té del tema que desenvolupa i de la llengua que fa servir...

(Font: Narvaja de Arnoux, E. (2002). La lectura y la escritura en la universidad. EUDEBA, pàgs. 135-137).

Activitat 4. Estructura conceptual i organització del text

Desenvolupeu els apartats següents per analitzar la progressió temàtica del text:

a)

Seguiu el recorregut conceptual de l'autora identificant el tema principal de cadascun dels nou paràgrafs mitjançant un sistema de notes breus.

b)

Agrupeu els paràgrafs en blocs temàtics coherentment delimitats i assigneu un títol representatiu a cadascuna de les parts resultants.

c)

Proposar un esquema o organitzador gràfic que sintetitzi de manera clara les relacions entre els blocs del text.

Què és escriure?

1- Respondre la pregunta sobre què és escriure requereix considerar tant les característiques pròpies de l'acte d'escriptura, com els diversos factors d'índole cognitiu i històric-social que intervenen en ell, com també les respostes que des de diferents perspectives teòriques es van donar a aquest interrogant.

2- En gran mesura, les dificultats per escriure es deuen a una de les seves característiques essencials: el caràcter diferit de la comunicació escrita. L'emissió i la recepció del missatge escrit no es produeixen simultàniament, sinó que hi ha temps entre ells, el que obliga tant l'escriptor com el lector a imaginar al seu interlocutor, que no està present. L'escriptor ha d'imaginar el destinatari del seu missatge per poder adequar el seu discurs a la comprensió d'aquell. Es tracta, doncs, d'una comunicació en absència.

3- Aquest caràcter diferit obliga l'escriptor a produir un text que pugui funcionar en forma autònoma, és a dir, que pugui ser comprès en la situació comunicativa per la qual va ser previst, sense necessitat que ningú estigui al seu costat per aclarir-ho. L'escriptor no estarà present en el moment en que el missatge sigui rebut, per això tracta d'eliminar del seu escrit les ambigüitats que puguin provocar malentesos (llevat que aquesta sigui una de les seves intencions). Per això també, a l'escriure es revisa el text i es corregeix abans de posar en circulació. Enfront de la comunicació oral cara a cara, que és en general espontània, la comunicació escrita és controlada: l'escriptor pot planificar el que dirà i tornar enrere sobre l'escrit per reformular-lo quantes vegades vulgui. I d'aquest control depèn l'eficàcia de la comunicació escrita.

4- La Psicologia Cognitiva és una de les disciplines que més va estudiar l'escriptura, a la qual defineix com un procés del pensament orientat cap a un fi, en el qual es van donant diferents subprocessos mentals a través dels quals l'escriptor porta a terme diverses operacions: recupera coneixements previs de la seva memòria, construeix una idea de la tasca per resoldre i del seu destinatari, planifica el seu escrit, escriu i corregeix.

5- És a dir, que el procés de producció d'un text comença abans de la redacció pròpiament dita, amb una avaluació conscient per part de l'escriptor del tipus de text més adequat per a la situació comunicativa prevista i amb l'elaboració d'un pla. Aquest procés de planificació implica activitats de recerca, selecció i composició dels coneixements pertinents per a la resolució de la tasca, que estan arxivats a la memòria o bé provenen d'altres fonts (d'altres textos, entrevistes, etc.). El pla comprèn com a mínim una representació de la finalitat de l'escrit (que és el que es vol escriure i per què) i una representació del destinatari (per a qui s'escriu). La planificació d'un text argumentatiu, per exemple, exigeix que l'escriptor seleccioni de la seva memòria dades i fets vinculats amb el tema, que distingeixi els arguments que donen suport a la tesi que vol defensar dels contra-arguments que s'oposen a aquesta, que els jerarquitzi i els agrupi segons la seva força i el seu grau de pertinença en relació amb el destinatari al qual s'adreça i amb el propòsit que persegueix amb el text, entre altres variables. En síntesi, la finalitat de l'escrit, el tema i la representació del destinatari guien la recerca de les dades pertinents i la seva presentació en el text.

6- Però a més, a mesura que avança en la composició de l'escrit, l'escriptor va corregint el text, a través d'operacions de reducció o supressió d'elements, d'expansió o inclusió i de reformulació per substitució o reordenament. El procés de revisió equival a l'edició del text, en el sentit que el terme té en computació: es procedeix a l'esborrat, inserció, trasllat i reemplaçament d'elements, siguin aquests lletres, paraules, construccions, frases o paràgrafs. El procés conclou quan el text arriba a la seva versió final, el més propera possible a les expectatives de l'escriptor.

7- La didàctica de l'escriptura contempla aquest conjunt de subprocessos mentals perquè l'escriptor inexpert adquireixi experiència i reflexioni sobre les dificultats que tanquen tant la planificació com la posada en text i la revisió de l'escrit.

8- Però aquest procés cognitiu que es desenvolupa en l'escriptura opera sempre amb el llenguatge. D'allí que la possibilitat de convertir-se en un escriptor expert o hàbil requereix, a més, d'una reflexió sobre les característiques que aquest adquireix en les pràctiques d'escriptura. Les ciències del llenguatge han aportat molt a la reflexió sobre que és escriure, ja que han identificat regularitats dels modes d'organització dels discursos. Tot escrit es plasma en un gènere discursiu, d'allí que sigui important aprofundir el coneixement de les característiques dels gèneres en què busquem entrenar. El coneixement del sistema de la llengua, pel que fa al seu funcionament sintàctic, a l'ús de pronoms, l'establiment de correlacions temporals, a l'ús de connectors, entre d'altres, es torna també indispensable per aconseguir una eficàcia comunicativa major a través de l'escriptura.

9- De manera que, a mesura que escriu i es planteja com escriure, l'escriptor va reflexionant sobre la llengua, les funcions i usos de les paraules, de les expressions, dels gèneres (reflexió que orienta la revisió i la reescriptura), i a més sobre el contingut d'aquest text, sobre el tema que està desenvolupant, el que enriqueix el seu coneixement. Una de les funcions de l'escriptura és ampliar o transformar el coneixement que l'escriptor té del tema que desenvolupa i de la llengua que fa servir...

(Font: Narvaja de Arnoux, E. (2002). La lectura y la escritura en la universidad. EUDEBA, pàgs. 135-137).

Activitat 5. Paràfrasi del paràgraf 8

A continuació es presenten diverses paràfrasis o reformulacions del vuitè paràgraf del text. Determineu quina és l'opció més completa i fidel, i justifiqueu la vostra tria explicant per què descarteu les altres:

Què és escriure?

1- Respondre la pregunta sobre què és escriure requereix considerar tant les característiques pròpies de l'acte d'escriptura, com els diversos factors d'índole cognitiu i històric-social que intervenen en ell, com també les respostes que des de diferents perspectives teòriques es van donar a aquest interrogant.

2- En gran mesura, les dificultats per escriure es deuen a una de les seves característiques essencials: el caràcter diferit de la comunicació escrita. L'emissió i la recepció del missatge escrit no es produeixen simultàniament, sinó que hi ha temps entre ells, el que obliga tant l'escriptor com el lector a imaginar al seu interlocutor, que no està present. L'escriptor ha d'imaginar el destinatari del seu missatge per poder adequar el seu discurs a la comprensió d'aquell. Es tracta, doncs, d'una comunicació en absència.

3- Aquest caràcter diferit obliga l'escriptor a produir un text que pugui funcionar en forma autònoma, és a dir, que pugui ser comprès en la situació comunicativa per la qual va ser previst, sense necessitat que ningú estigui al seu costat per aclarir-ho. L'escriptor no estarà present en el moment en que el missatge sigui rebut, per això tracta d'eliminar del seu escrit les ambigüitats que puguin provocar malentesos (llevat que aquesta sigui una de les seves intencions). Per això també, a l'escriure es revisa el text i es corregeix abans de posar en circulació. Enfront de la comunicació oral cara a cara, que és en general espontània, la comunicació escrita és controlada: l'escriptor pot planificar el que dirà i tornar enrere sobre l'escrit per reformular-lo quantes vegades vulgui. I d'aquest control depèn l'eficàcia de la comunicació escrita.

4- La Psicologia Cognitiva és una de les disciplines que més va estudiar l'escriptura, a la qual defineix com un procés del pensament orientat cap a un fi, en el qual es van donant diferents subprocessos mentals a través dels quals l'escriptor porta a terme diverses operacions: recupera coneixements previs de la seva memòria, construeix una idea de la tasca per resoldre i del seu destinatari, planifica el seu escrit, escriu i corregeix.

5- És a dir, que el procés de producció d'un text comença abans de la redacció pròpiament dita, amb una avaluació conscient per part de l'escriptor del tipus de text més adequat per a la situació comunicativa prevista i amb l'elaboració d'un pla. Aquest procés de planificació implica activitats de recerca, selecció i composició dels coneixements pertinents per a la resolució de la tasca, que estan arxivats a la memòria o bé provenen d'altres fonts (d'altres textos, entrevistes, etc.). El pla comprèn com a mínim una representació de la finalitat de l'escrit (que és el que es vol escriure i per què) i una representació del destinatari (per a qui s'escriu). La planificació d'un text argumentatiu, per exemple, exigeix que l'escriptor seleccioni de la seva memòria dades i fets vinculats amb el tema, que distingeixi els arguments que donen suport a la tesi que vol defensar dels contra-arguments que s'oposen a aquesta, que els jerarquitzi i els agrupi segons la seva força i el seu grau de pertinença en relació amb el destinatari al qual s'adreça i amb el propòsit que persegueix amb el text, entre altres variables. En síntesi, la finalitat de l'escrit, el tema i la representació del destinatari guien la recerca de les dades pertinents i la seva presentació en el text.

6- Però a més, a mesura que avança en la composició de l'escrit, l'escriptor va corregint el text, a través d'operacions de reducció o supressió d'elements, d'expansió o inclusió i de reformulació per substitució o reordenament. El procés de revisió equival a l'edició del text, en el sentit que el terme té en computació: es procedeix a l'esborrat, inserció, trasllat i reemplaçament d'elements, siguin aquests lletres, paraules, construccions, frases o paràgrafs. El procés conclou quan el text arriba a la seva versió final, el més propera possible a les expectatives de l'escriptor.

7- La didàctica de l'escriptura contempla aquest conjunt de subprocessos mentals perquè l'escriptor inexpert adquireixi experiència i reflexioni sobre les dificultats que tanquen tant la planificació com la posada en text i la revisió de l'escrit.

8- Però aquest procés cognitiu que es desenvolupa en l'escriptura opera sempre amb el llenguatge. D'allí que la possibilitat de convertir-se en un escriptor expert o hàbil requereix, a més, d'una reflexió sobre les característiques que aquest adquireix en les pràctiques d'escriptura. Les ciències del llenguatge han aportat molt a la reflexió sobre que és escriure, ja que han identificat regularitats dels modes d'organització dels discursos. Tot escrit es plasma en un gènere discursiu, d'allí que sigui important aprofundir el coneixement de les característiques dels gèneres en què busquem entrenar. El coneixement del sistema de la llengua, pel que fa al seu funcionament sintàctic, a l'ús de pronoms, l'establiment de correlacions temporals, a l'ús de connectors, entre d'altres, es torna també indispensable per aconseguir una eficàcia comunicativa major a través de l'escriptura.

9- De manera que, a mesura que escriu i es planteja com escriure, l'escriptor va reflexionant sobre la llengua, les funcions i usos de les paraules, de les expressions, dels gèneres (reflexió que orienta la revisió i la reescriptura), i a més sobre el contingut d'aquest text, sobre el tema que està desenvolupant, el que enriqueix el seu coneixement. Una de les funcions de l'escriptura és ampliar o transformar el coneixement que l'escriptor té del tema que desenvolupa i de la llengua que fa servir...

(Font: Narvaja de Arnoux, E. (2002). La lectura y la escritura en la universidad. EUDEBA, pàgs. 135-137).

Activitat 6. Paràfrasi del paràgraf 2

Redacteu una paràfrasi pròpia del contingut del segon paràgraf (relatiu a les característiques diferides de la comunicació escrita i a la comunicació en absència).

Activitat 7. Relat d'una experiència d'escriptura

Elaboreu un text breu d'anàlisi reflexiva on descrigueu una tasca d'escriptura real a la qual us hàgiu enfrontat en la vostra trajectòria acadèmica o personal. Expliqueu de forma detallada les etapes que vau seguir al llarg del procés i els obstacles o dificultats que vau haver de superar.

Activitat 8. Correcció de referències bibliogràfiques

Reviseu les tres referències bibliogràfiques següents, detecteu-ne els errors de format d'acord amb la normativa estàndard de citació acadèmica (estil APA) i corregiu-les adequadament.

a)

Galtes, M. y Casademont, E. (2010). “El timo de la SuperWoman. Un libro que no les gustará leer a muchos hombres”. Planeta.

b)

Gilaberte, I. Equilibristas. (2009). “Entre la maternidad y la profesión”. Alienta, Barcelona.

c)

Moreno Pérez, C.M. (2005). “Ética y Recursos Humanos” en Revista cuatrimestral de las Facultades de Derecho y Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad Pontificia Comillas, Madrid, 64: 157-180.