1. La variació lingüística
Flashcards
- Què és la variació diatòpica?
- És la variació lingüística que depèn del territori o zona geogràfica (per exemple, l'andalús o el canari).
- Què és la variació diastràtica?
- És la variació que depèn de factors socials com l'edat, els estudis, la professió i el grup social.
- Què és la variació diacrònica?
- Són els canvis de pronunciació, gramàtica i vocabulari que experimenta una llengua al llarg del temps.
- Com es defineix l'idiolecte?
- És la manera particular i pròpia de parlar d'una persona concreta.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de variació lingüística depèn de la situació comunicativa, el tema i el destinatari?
- a) Variació diacrònica
- b) Variació diatòpica
- c) Variació diafàsica
- d) Variació diastràtica
Resposta: c) Variació diafàsica. La variació diafàsica o funcional és la que s'ajusta segons la situació comunicativa, la intenció, el destinatari i el tema tractat.
- Com es defineix la varietat lingüística associada a un grup social determinat?
- a) Registre
- b) Sociolecte
- c) Dialecte
- d) Idiolecte
Resposta: b) Sociolecte. El sociolecte és la varietat lingüística pròpia d'un grup social, lligada a factors com l'edat, la professió o els estudis.
- Per què en lingüística el terme dialecte no té una connotació negativa?
- a) Perquè descriu les característiques individuals de cada parlant.
- b) Perquè designa una varietat territorial sense implicar incorrecció.
- c) Perquè només fa referència al llenguatge formal i culte escrit.
- d) Perquè s'aplica exclusivament a les llengües oficials d'un estat.
Resposta: b) Perquè designa una varietat territorial sense implicar incorrecció.. En lingüística, un dialecte és simplement una varietat territorial d'una llengua i no suposa cap judici de valor ni incorrecció.
2. Varietats geogràfiques del castellà
Flashcards
- Com es tracta la segona persona plural al castellà meridional i a Amèrica?
- S'empra generalment 'ustedes' com a forma plural, tant formal com de confiança, en lloc de 'vosotros'.
- Quin és el tret fonètic bàsic de les varietats septentrionals?
- La distinció fonològica entre /s/ i /θ/, permetent diferenciar paraules com 'casa' i 'caza'.
- Quins fenòmens fonètics defineixen habitualment les varietats meridionals?
- Seseo o ceceo, aspiració o caiguda de la -s final i relaxació d'algunes consonants.
- Què caracteritza el voseo propi de l'Amèrica hispanoparlant?
- L'ús del pronom 'vos' i de formes verbals associades (ex. 'vos tenés') per al tractament de confiança.
Preguntes tipus test
- Quin pronom s'utilitza generalment per a la segona persona del plural a les Canàries i en gran part d'Andalusia?
- a) Vosaltres, mantenint la mateixa forma que a les varietats del nord.
- b) Ustedes, emprat fins i tot en situacions de confiança familiar.
- c) Vosotros, combinat amb desinències verbals de tercera persona.
- d) Vós, associat exclusivament a situacions de màxima solemnitat.
Resposta: b) Ustedes, emprat fins i tot en situacions de confiança familiar.. A les varietats meridionals, concretament a les Canàries i en bona part d'Andalusia, s'utilitza 'ustedes' en lloc de 'vosotros'.
- Què implica la distinció fonètica pròpia de les varietats septentrionals del castellà?
- a) Aspirar sistemàticament la consonant essa al final de les síl·labes.
- b) Diferenciar en la parla parells de mots com ara 'casa' i 'caza'.
- c) Articular de manera idèntica les grafies essa i zeta en qualsevol posició.
- d) Pronunciar la consonant nasal coronal amb un timbre palatal.
Resposta: b) Diferenciar en la parla parells de mots com ara 'casa' i 'caza'.. Les varietats septentrionals es caracteritzen per la distinció entre /s/ i /θ/, fet que permet diferenciar acústicament paraules com 'casa' i 'caza'.
- En què consisteix el fenomen del voseo present a molts països de l'Amèrica hispanoparlant?
- a) En l'ús del pronom 'vos' i formes verbals pròpies com a tractament de confiança.
- b) En la neutralització total entre els sons vibrants simples i múltiples.
- c) En la confusió funcional entre els pronoms d'objecte directe i indirecte.
- d) En l'aspiració de la consonant essa davant de consonants oclusives sordes.
Resposta: a) En l'ús del pronom 'vos' i formes verbals pròpies com a tractament de confiança.. El voseo americà consisteix en l'ús del pronom 'vos' (per exemple, 'vos tenés') en lloc de 'tú' per a la segona persona de confiança.
3. Varietats socials i funcionals
Flashcards
- Què són les varietats diastràtiques?
- Varietats lingüístiques que depenen de factors socials com l'edat, el nivell d'estudis, la professió i l'entorn sociocultural del parlant.
- Quins tres nivells socioculturals s'acostumen a distingir?
- Nivell culte (precís i ajustat a la norma), nivell mitjà (general i espontani) i nivell vulgar (amb dificultats en la norma).
- Què és un argot?
- És el vocabulari propi i característic d'un grup social determinat, com el professional o el juvenil.
- Què és una varietat diafàsica o registre?
- És l'adaptació del missatge i del llenguatge a la situació comunicativa concreta i al destinatari.
Preguntes tipus test
- De quins factors depenen principalment les varietats diastràtiques d'una llengua?
- a) De l'època històrica i els canvis temporals de la gramàtica
- b) De l'origen geogràfic i el territori concret del parlant
- c) D'aspectes socials com edat, estudis, professió i entorn
- d) De la intenció comunicativa i el grau de formalitat de l'acte
Resposta: c) D'aspectes socials com edat, estudis, professió i entorn. Les varietats diastràtiques estan lligades a l'estrat social del parlant, determinat per factors com l'edat, el nivell d'estudis, la professió i el grup social.
- Què distingeix la jerga professional d'altres tipus d'argot?
- a) Termes especialitzats per fer precisa la comunicació laboral
- b) Estructures gramaticals pròpies d'una regió geogràfica
- c) Expressions canviants creades exclusivament pels joves
- d) L'ús de grolleries i construccions allunyades de la norma
Resposta: a) Termes especialitzats per fer precisa la comunicació laboral. La jerga professional consisteix en termes especialitzats que permeten una comunicació més exacta i eficient entre especialistes d'un mateix ofici.
- Quina característica és pròpia del registre informal o col·loquial?
- a) Planificació rigorosa, vocabulari especialitzat i màxima objectivitat
- b) Absència total de recursos expressius i subjecció estricta a tecnicismes
- c) Espontaneïtat, presència d'exclamacions, muletilles i vocabulari familiar
- d) Eliminació d'interjeccions per mantenir una distància comunicativa neutra
Resposta: c) Espontaneïtat, presència d'exclamacions, muletilles i vocabulari familiar. El registre informal destaca pel seu to espontani i expressiu, utilitzant habitualment frases inacabades, interjeccions, crosses comunicatives i termes familiars.
4. Llengües en contacte
Flashcards
- Què és una interferència lingüística?
- És la influència d'una llengua sobre una altra en la pronunciació, la gramàtica o el vocabulari.
- Què és un préstec lingüístic?
- És una paraula incorporada directament d'una altra llengua, com per exemple futbol de l'anglès football.
- Què és un fals amic?
- Paraules de dues llengües que s'assemblen formalment però tenen significats completament diferents.
- Què és l'alternança de llengües (code-switching)?
- El canvi d'una llengua a una altra dins d'una mateixa conversa o d'un mateix discurs.
Preguntes tipus test
- Quin fenomen es produeix quan una llengua incorpora directament un mot d'un altre idioma, com en el cas de futbol?
- a) Fals amic
- b) Calc semàntic
- c) Alternança de codi
- d) Préstec lingüístic
Resposta: d) Préstec lingüístic. El préstec és la incorporació d'una paraula procedent d'una altra llengua, tal com exemplifica el cas de futbol a partir de l'anglès football.
- En què consisteix exactament un calc semàntic quan dues llengües entren en contacte?
- a) En el canvi sobtat d'idioma que fa un parlant en el transcurs d'una mateixa conversa.
- b) En la incorporació literal de la forma sonora d'un terme sense traduir-ne el contingut.
- c) En la traducció o adaptació del significat d'una expressió procedent d'una llengua estrangera.
- d) En la semblança formal enganyosa entre dues paraules que tenen significats del tot diferents.
Resposta: c) En la traducció o adaptació del significat d'una expressió procedent d'una llengua estrangera.. El calc semàntic es defineix com la traducció o adaptació del significat propi d'una expressió estrangera a la llengua receptora.
- Com es descriu la varietat coneguda com a spanglish segons els fenòmens de contacte lingüístic?
- a) Com la substitució completa de la gramàtica castellana per la fonètica de l'anglès.
- b) Com l'ús combinat d'espanyol i anglès amb alternança de llengües, préstecs i interferències.
- c) Com un conjunt exclusiu d'errors de traducció limitats a l'àmbit acadèmic i formal.
- d) Com una llengua autònoma fixada normativament per institucions acadèmiques oficials.
Resposta: b) Com l'ús combinat d'espanyol i anglès amb alternança de llengües, préstecs i interferències.. L'spanglish és l'ús combinat de l'espanyol i l'anglès en determinades comunitats, el qual pot incloure alternança de llengües, préstecs i interferències.
5. Bilingüisme i diglòssia
Flashcards
- Què és el bilingüisme?
- Situació en què una persona o comunitat utilitza dues llengües (pot ser individual, social o passiu).
- Què és la diglòssia?
- Distribució desigual de funcions entre dues llengües: una per a àmbits formals/prestigi i una altra per a informals.
- Què és la minorització lingüística?
- Procés pel qual una llengua perd presència i ús social perquè una altra té més poder o prestigi.
- Què és la normalització lingüística?
- Conjunt de mesures per recuperar i ampliar l'ús d'una llengua minoritzada en tots els àmbits socials.
Preguntes tipus test
- Quina és la diferència principal entre els conceptes de bilingüisme i diglòssia?
- a) El bilingüisme comporta la pèrdua de parlants d'un idioma, mentre que la diglòssia garanteix la igualtat formal d'ambdós sistemes.
- b) El bilingüisme fa referència a idiomes oficials i la diglòssia a dialectes sense reconeixement administratiu o jurídic.
- c) El bilingüisme descriu l'ús o coneixement de dues llengües, mentre que la diglòssia implica una distribució desigual de funcions.
- d) El bilingüisme és un fenomen exclusivament individual, mentre que la diglòssia només afecta societats senceres.
Resposta: c) El bilingüisme descriu l'ús o coneixement de dues llengües, mentre que la diglòssia implica una distribució desigual de funcions.. El bilingüisme descriu l'ús o el coneixement de dues llengües per part d'una persona o comunitat, mentre que la diglòssia descriu una distribució desigual de les funcions i del prestigi que tenen.
- En què consisteix el bilingüisme passiu o receptiu?
- a) En el coneixement simultani de dues llengües amb un domini oral i escrit exactament idèntic.
- b) En la capacitat d'entendre una llengua sense arribar a parlar-la ni utilitzar-la activament.
- c) En l'ús d'una llengua únicament en situacions de comunicació altament formals o acadèmiques.
- d) En l'aprenentatge involuntari d'una llengua estrangera mitjançant l'exposició als mitjans.
Resposta: b) En la capacitat d'entendre una llengua sense arribar a parlar-la ni utilitzar-la activament.. El bilingüisme passiu o receptiu es produeix quan una persona entén una llengua determinada, però no la parla o no la fa servir activament.
- Com es defineix el procés de minorització lingüística?
- a) Com l'establiment de normes ortogràfiques i gramaticals per tal de fixar una varietat estàndard.
- b) Com la pèrdua de presència i possibilitats d'ús social d'una llengua davant d'una altra amb més poder o prestigi.
- c) Com la reducció demogràfica estricta del nombre total d'habitants d'un territori determinat.
- d) Com la substitució espontània de paraules patrimonials per cultismes o manlleus d'altres idiomes.
Resposta: b) Com la pèrdua de presència i possibilitats d'ús social d'una llengua davant d'una altra amb més poder o prestigi.. La minorització lingüística és el procés pel qual una llengua perd presència i possibilitats d'ús social, sovint perquè una altra llengua té més poder o prestigi, sense que això signifiqui necessàriament que tingui pocs parlants.
6. Llengua estàndard i normativització
Flashcards
- Què és la varietat estàndard?
- Model comú de referència que facilita la comunicació entre parlants de diferents zones i grups.
- En què consisteix la normativització lingüística?
- Procés d'establir i difondre criteris comuns d'ús formal mitjançant gramàtiques, diccionaris i normes ortogràfiques.
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal de la varietat estàndard en una comunitat lingüística?
- a) Substituir completament les parles dialectals en l'ús col·loquial i quotidià.
- b) Restringir l'expressió formal exclusivament als parlants amb estudis superiors.
- c) Oferir un model comú per facilitar la comunicació entre parlants de diferents zones.
- d) Frenar l'evolució històrica i els canvis naturals de la pronunciació d'una llengua.
Resposta: c) Oferir un model comú per facilitar la comunicació entre parlants de diferents zones.. La varietat estàndard funciona com un model comú que facilita la comunicació entre parlants de zones i grups diferents en contextos formals i informatius.
- Quines eines i obres formen part del procés de normativització lingüística?
- a) Els registres col·loquials espontanis i els argots professionals orals.
- b) Els reculls de modismes regionals i les varietats d'ús exclusivament familiar.
- c) L'elaboració de gramàtiques, diccionaris i regles ortogràfiques comunes.
- d) La recopilació de termes informals utilitzats pels mitjans de comunicació.
Resposta: c) L'elaboració de gramàtiques, diccionaris i regles ortogràfiques comunes.. La normativització consisteix a fixar criteris comuns sobre què es considera adequat en la llengua escrita i formal mitjançant gramàtiques, diccionaris i normes ortogràfiques.
7. Evolució històrica del castellà
Flashcards
- Què és la variació diacrònica?
- Canvis que experimenta una llengua al llarg del temps.
- Què és una paraula patrimonial?
- Paraula evolucionada de manera natural des del llatí seguint canvis fonètics ordinaris.
- Què és un cultisme?
- Paraula incorporada del llatí o grec que ha experimentat molt pocs canvis.
- Què és un llatinisme?
- Expressió llatina mantinguda en la forma original o pràcticament idèntica.
Preguntes tipus test
- Com es defineix un doblet en l'evolució històrica d'una llengua?
- a) Un parell de paraules amb idèntic significat procedents de llengües veïnes en contacte.
- b) Dues formes diferents procedents d'arrels lingüístiques completament independents.
- c) Dues paraules que provenen d'un mateix ètim llatí, una patrimonial i una altra culta.
- d) Una expressió llatina que s'ha incorporat sense cap modificació gràfica ni fonètica.
Resposta: c) Dues paraules que provenen d'un mateix ètim llatí, una patrimonial i una altra culta.. Un doblet està format per dues paraules derivades d'un mateix origen llatí: una que va seguir l'evolució fonètica patrimonial i una altra introduïda com a cultisme, com ara recobrar i recuperar.
- Quin paper va tenir Alfons X en la consolidació històrica del castellà medieval?
- a) Va publicar la primera gramàtica normativa l'any 1492 per unificar el regne.
- b) Va afavorir l'ús escrit del castellà mitjançant el seu impuls cultural a Castella.
- c) Va frenar l'evolució fonètica de les paraules patrimonials procedents del llatí vulgar.
- d) Va estendre el castellà a Amèrica i va entrar en contacte amb noves llengües.
Resposta: b) Va afavorir l'ús escrit del castellà mitjançant el seu impuls cultural a Castella.. Alfons X va impulsar culturalment la llengua promovent-ne l'ús per escrit durant l'edat mitjana a Castella.
- Quina diferència principal hi ha entre una paraula patrimonial i un cultisme?
- a) La patrimonial prové del grec clàssic mentre que el cultisme s'origina exclusivament del llatí vulgar.
- b) El cultisme manté la forma originària intacta i la paraula patrimonial sempre forma un doblet.
- c) La patrimonial evoluciona de manera natural pel canvi fonètic i el cultisme amb prou feines canvia.
- d) El cultisme s'introdueix durant l'edat mitjana i la patrimonial només es documenta a partir de 1492.
Resposta: c) La patrimonial evoluciona de manera natural pel canvi fonètic i el cultisme amb prou feines canvia.. Les paraules patrimonials han seguit tots els canvis fonètics històrics de la llengua, mentre que els cultismes són incorporacions directes del llatí o grec que han experimentat poques alteracions.
8. Conceptes que no s'han de confondre
Flashcards
- Què és un dialecte?
- Varietat d'una llengua vinculada a un territori concret; no implica cap incorrecció lingüística.
- Què és la llengua estàndard?
- Model comú de referència que facilita la comunicació en àmbits generals i formals.
- Què distingeix el bilingüisme de la diglòssia?
- El bilingüisme és el coneixement de dues llengües; la diglòssia és la seva distribució desigual de funcions i prestigi.
- Quina diferència hi ha entre minorització i normalització?
- La minorització és la pèrdua d'àmbits d'ús social; la normalització són les accions per recuperar-los.
Preguntes tipus test
- Quina és la diferència principal entre bilingüisme i diglòssia?
- a) El bilingüisme suposa la pèrdua d'àmbits d'ús d'un idioma i la diglòssia consisteix en la recuperació social.
- b) El bilingüisme és un fenomen exclusivament individual i la diglòssia només es produeix a escala estatal.
- c) El bilingüisme implica conèixer dues llengües i la diglòssia descriu una distribució desigual de funcions i prestigi.
- d) El bilingüisme descriu l'ús formal de l'idioma i la diglòssia fa referència a la variació geogràfica d'un territori.
Resposta: c) El bilingüisme implica conèixer dues llengües i la diglòssia descriu una distribució desigual de funcions i prestigi.. El bilingüisme fa referència a l'ús o coneixement de dues llengües per part d'un individu o comunitat, mentre que la diglòssia implica que aquestes dues llengües o varietats tenen funcions i prestigi asimètrics.
- En què es diferencia un sociolecte d'un dialecte?
- a) El sociolecte respon a l'època històrica del parlant i el dialecte expressa el grau de planificació del discurs.
- b) El sociolecte es vincula a un grup social i el dialecte és una varietat lligada a un territori determinat.
- c) El sociolecte depèn de la situació comunicativa i el dialecte està fixat pel model de referència formal.
- d) El sociolecte és una variant considerada incorrecta i el dialecte és l'única varietat plenament normativa.
Resposta: b) El sociolecte es vincula a un grup social i el dialecte és una varietat lligada a un territori determinat.. El dialecte és la varietat d'una llengua vinculada a una zona geogràfica determinada, mentre que el sociolecte és la varietat associada a les característiques d'un grup social.
- Quina relació hi ha entre els processos de minorització i normalització lingüística?
- a) La minorització reflecteix el prestigi en àmbits formals i la normalització restringeix l'ús familiar.
- b) La minorització és la pèrdua d'ús social i la normalització són les accions destinades a recuperar-lo.
- c) La minorització redueix el nombre de parlants i la normalització crea noves varietats dialectals.
- d) La minorització regula la gramàtica escrita i la normalització adapta el missatge al context comunicatiu.
Resposta: b) La minorització és la pèrdua d'ús social i la normalització són les accions destinades a recuperar-lo.. La minorització descriu la pèrdua de presència i d'àmbits d'ús social d'una llengua, mentre que la normalització comprèn les accions i mesures per recuperar i estendre el seu ús.
I 3 flashcards i 3 preguntes més al document.
Text del document
SOCIOLINGÜÍSTICA Apunts resumits · 2n de batxillerat Objectiu: entendre els conceptes essencials, saber diferenciar-los i poder aplicar-los a exemples d'examen. Les característiques dialectals concretes es resumeixen només en els trets més representatius. Índex de continguts • 1. La variació lingüística • 2. Varietats geogràfiques del castellà • 3. Varietats socials i funcionals • 4. Llengües en contacte • 5. Bilingüisme i diglòssia • 6. Llengua estàndard i normativització • 7. Evolució històrica del castellà • 8. Conceptes que no s'han de confondre Sociolingüística · Apunts de repàs 1 1.
La variació lingüística Una llengua no és uniforme: canvia segons el lloc on es parla, el grup social del parlant, la situació comunicativa i l'època. Aquestes diferències són varietats lingüístiques i no impliquen que una manera de parlar sigui, per si mateixa, millor que una altra. Tipus de variació De què depèn? Exemple / concepte Diatòpica (geogràfica) Del territori o la zona. Andalús, canari, castellà d'Amèrica. Di astràtica (social) De factors socials: edat, estudis, professió, entorn i grup social. Llenguatge juvenil, argot professional; nivells culte, mitjà i vulgar. Diafàsica (funcional) De la situació, el destinatari, la intenció i el tema.
No parlem igual amb amistats que en una exposició formal. Diacrònica (històrica) Del pas del temps. Canvis de pronunciació, gramàtica i vocabulari al llarg dels segles. Idiolecte: manera particular de parlar d'una persona. Sociolecte: varietat associada a un grup social. Dialecte: varietat territorial d'una llengua; en lingüística, el terme no és negatiu ni vol dir que sigui incorrecte. Idea clau: una mateixa persona pot combinar diverses varietats: té un origen geogràfic, pertany a grups socials i adapta la manera de parlar a cada situació. 2.
Varietats geogràfiques del castellà A la península se solen distingir, de manera general, les varietats septentrionals (centre i nord) i les meridionals (sud). També hi ha varietats pròpies de les Canàries i de l'Amèrica hispanoparlant. No són blocs completament homogenis: hi ha diferències entre zones i parlants. Varietats septentrionals Trets orientatius: distinció entre /s/ i /θ/ en zones on es diferencia casa i caza; ús de vosotros per a la segona persona del plural; en algunes zones, fenòmens com el lleisme, el laisme o el loisme. Aquests trets no apareixen necessàriament en tots els parlants.
Varietats meridionals Inclouen l'andalús, el canari i les parles de transició extremenya i murciana. Alguns trets freqüents són el seseo o el ceceo en determinades zones, l'aspiració o pèrdua de la -s final i la relaxació d'algunes consonants. En general, s'utilitza ustedes en lloc de vosotros a les Canàries i en bona part d'Andalusia. Castellà d'Amèrica És molt divers. Entre els trets estesos en moltes zones hi ha el seseo, l'ús de ustedes com a plural de confiança i, en molts països, el voseo (vos tenés). També hi ha diferències de vocabulari, pronunciació i gramàtica segons el país i la regió.
Castellà en contacte amb altres llengües El castellà parlat a Catalunya, Galícia, el País Basc o la Comunitat Valenciana pot presentar influències de les llengües amb què conviu. Poden afectar la pronunciació, el vocabulari o algunes construccions gramaticals. Això és un resultat habitual del contacte lingüístic. Per a l'examen: identifica la varietat a partir d'un o dos trets clars del text. No cal enumerar tots els trets possibles ni afirmar que una característica és pròpia de tots els parlants. Sociolingüística · Apunts de repàs 2 3.
Varietats socials i funcionals Varietats diastràtiques: nivell social i sociocultural Depenen de factors com l'edat, els estudis, la professió, l'entorn i el grup social. Es parla sovint de tres nivells orientatius: • Culte: llenguatge elaborat, vocabulari precís i ús ajustat a la norma; habitual en textos acadèmics, científics o discursos formals. • Mitjà: llenguatge general i espontani, propi de moltes situacions quotidianes. • Vulgar: pot presentar dificultats en el domini de la norma i expressions considerades grolleres. Cal distingir entre parlar de manera vulgar i utilitzar voluntàriament paraules malsonants. Argot: vocabulari propi d'un grup.
Jerga professional: termes especialitzats que fan més precisa la comunicació entre professionals. Argot juvenil: expressions compartides per part dels joves, sovint canviants. Varietats diafàsiques: registres Són les maneres d'adaptar el missatge a la situació comunicativa. Els dos grans registres són: • Formal: més planificat, precís i respectuós amb la norma; evita expressions massa col·loquials. Exemples: una exposició, una entrevista de feina o un text acadèmic. • Informal o col·loquial: espontani i expressiu; pot incloure exclamacions, interjeccions, frases inacabades, muletilles i vocabulari familiar. Exemple: una conversa amb amistats.
Registre científic o tècnic És propi d'àmbits especialitzats. Utilitza un registre formal, tecnicismes, vocabulari precís, objectivitat, explicacions ordenades i dades verificables. Per exemple, un article científic o un informe mèdic. Truc: la varietat diastràtica respon a «quin grup o perfil social parla?»; la diafàsica, a «en quina situació parla i a qui s'adreça?» 4. Llengües en contacte Quan dues o més llengües conviuen i els parlants les utilitzen, es poden produir diversos fenòmens: • Interferència: influència d'una llengua sobre una altra en la pronunciació, la gramàtica o el vocabulari. • Préstec: paraula incorporada d'una altra llengua, com futbol (de l'anglès football).
• Calc semàntic: traducció o adaptació del significat d'una expressió estrangera. • Falsos amics: paraules de dues llengües que s'assemblen però tenen significats diferents; per exemple, l'anglès embarrassed vol dir ‘avergonyit’, no ‘embarassada’. • Alternança de llengües (code-switching): canvi d'una llengua a una altra dins d'una conversa o d'un mateix discurs. Spanglish: ús combinat de l'espanyol i l'anglès en determinades comunitats; pot incloure alternança de llengües, préstecs i interferències. 5. Bilingüisme i diglòssia Bilingüisme Situació en què una persona o una comunitat utilitza dues llengües. Pot ser: • Individual: una persona pot entendre i/o parlar dues llengües.
• Social: dues llengües conviuen en una mateixa societat. • Passiu o receptiu: la persona entén una llengua, però no la parla o no la utilitza activament. Sociolingüística · Apunts de repàs 3 Diglòssia Situació en què dues llengües o varietats tenen una distribució desigual de funcions: una s'utilitza en àmbits de més prestigi o formals (administració, educació, mitjans) i l'altra queda més limitada a contextos familiars o informals. Aquesta distribució pot reflectir una desigualtat de poder i prestigi. Minorització lingüística: procés pel qual una llengua perd presència i possibilitats d'ús social, sovint perquè una altra llengua té més poder o prestigi.
No significa necessàriament que tingui pocs parlants. Normalització lingüística: mesures per recuperar i ampliar l'ús d'una llengua minoritzada en tots els àmbits de la societat. No ho confonguis: el bilingüisme descriu l'ús o el coneixement de dues llengües; la diglòssia descriu una distribució desigual de les funcions que tenen. 6. Llengua estàndard i normativització La varietat estàndard és un model comú que facilita la comunicació entre parlants de zones i grups diferents. S'utilitza, per exemple, a l'escola, als mitjans, en textos informatius i en contextos formals. Es basa en convencions compartides d'ortografia, gramàtica i vocabulari.
La normativització lingüística és el procés d'establir i difondre criteris comuns sobre què es considera adequat en una llengua escrita i formal. Inclou gramàtiques, diccionaris i normes ortogràfiques. L'estàndard és una varietat de referència, però no és l'única manera legítima de parlar. Les varietats dialectals són sistemes lingüístics vàlids i adequats als seus contextos. 7. Evolució històrica del castellà La variació diacrònica són els canvis que experimenta una llengua al llarg del temps. El castellà prové del llatí vulgar, que va evolucionar després de la fragmentació de l'Imperi romà.
• Paraules patrimonials: han evolucionat de manera natural des del llatí, seguint els canvis fonètics de la llengua. Exemple: recuperare → recobrar. • Cultismes: incorporacions del llatí o del grec que han experimentat pocs canvis. Exemple: recuperar. • Llatinismes: expressions llatines que es mantenen amb la forma original o molt semblant, com a priori o ipso facto. • Doblets: dues paraules que provenen d'un mateix origen llatí, una patrimonial i una culta, com recobrar / recuperar. Durant l'edat mitjana el castellà es va consolidar al Regne de Castella. L'impuls cultural d'Alfons X va afavorir-ne l'ús escrit, i el 1492 Antonio de Nebrija va publicar una gramàtica del castellà.
Amb l'expansió de l'Imperi espanyol, la llengua va arribar a Amèrica i va entrar en contacte amb altres llengües. Al llarg dels segles es van consolidar normes i varietats regionals. Sociolingüística · Apunts de repàs 4 8. Conceptes que no s'han de confondre Concepte Significat breu Dialecte Varietat d'una llengua vinculada a un territori; no vol dir parlar incorrectament. Estàndard Model comú de referència per facilitar la comunicació en àmbits generals i formals. Registre Manera d'adaptar la llengua a la situació comunicativa. Sociolecte Varietat relacionada amb un grup social. Bilingüisme Ús o coneixement de dues llengües per part d'una persona o una comunitat.
Diglòssia Distribució desigual de funcions i prestigi entre dues llengües o varietats. Minorització Pèrdua de presència i d'àmbits d'ús social d'una llengua. Normalització Accions per recuperar i estendre l'ús social d'una llengua. Com respondre una pregunta d'anàlisi: identifica el fenomen, cita la paraula o expressió concreta del text i explica breument per què és un exemple d'aquell fenomen. Sociolingüística · Apunts de repàs 5