Resum de les Metamorfosis d'Ovidi

I 72 flashcards i 48 preguntes més al document.

Text del document

METAMORFOSIS-OVIDI-Llati (RESUM)... apuntssele_ Latín II 2º Bachillerato Estudios España Accede al documento original Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. . Biel Castro 2n Batxillerat METAMORFOSIS D'OVIDI DEUCALIÓ I PIRRA Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Deucalió i Pirra 1 313-415 Personatges Júpiter Deucalió Pirra Temis (deessa que inventa lleis, oracles…) Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma? Pedres Persones Deucalió: homes Pirra: dones Resum Júpiter decideix acabar amb la raça humana amb un diluvi universal.

D'aquest, només sobreviuen Deucalió i Pirra, els quals es lamenten i ploren en veure que són els únics supervivents. Van decidir implorar el poder diví i buscar el seu auxili per mitjà dels oracles sagrats. Li demanen ajuda a Temis. Ella commoguda els diu que tirin els ossos de la seva mare, i Pirra es nega. Més tard, s'adonen que es referia als ossos de la Mare Terra, les pedres. Comencen a llençar-les i les que tira Deucalió es converteixen en homes, i les que tira Pirra es converteixen en dones. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . Biel Castro 2n Batxillerat METAMORFOSIS DE DAFNE Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Metamorfosis de Dafne 1 452-567 Personatges Dafne Apol·lo - Febos Cupido Peneu (pare de Dafne) Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma? Dafne Arbre (llorer) Quan Apol·lo l'agafa per l'esquena, ella demana al seu pare que l'ajudi, així que la transforma. Resum Febos (Apol·lo) es va enamorar de Dafne, ûlla del riu Peneu.

Aquest enamorament va ser una venjança de Cupido, a qui Apol·lo havia menyspreat (perquè havia vist Cupido, déu-nen de l'Amor, tensant la corda d'un arc, arma que també porta Apol·lo, però que aquest Déu considera que és pròpia dels homes, no de nens). La venjança de Cupido va consistir en llançar una üetxa d'or que el va travessar i va provocar un boig enamorament d'Apol·lo envers Dafne, a qui el déu també va travessar, però amb una etxa de plom, que provoca l'efecte contrari, és a dir, fa fugir l'amor.. Així doncs, Apol·lo cerca contínuament Dafne, però ella fuig d'Apol·lo.

En una d'aquestes persecucions, Apol·lo agafa Dafne per l'esquena i aquesta, veient-se perduda, prega al seu pare que l'ajudi. Peneu escolta la seva ûlla i Dafne es converteix en llorer. Apol·lo, que encara reté Dafne i sent el batec del seu cor, vincularà per sempre Dafne amb el seu culte, ja que el llorer serà l'arbre consagrat a Apol·lo (hi ha un llorer als santuaris d'Apol·lo i les seves sacerdotesses mastegaven fulles de llorer per entrar en trànsit. Tanmateix, Apol·lo li diu que el llorer acompanyarà els cabdills romans quan cantin el seu triomf). 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . Dafne no volia casar-se Biel Castro 2n Batxillerat FAETÓ Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Faetó 2 1-400 Personatges Apol·lo - Febos - Helios Zeus - Júpiter (mata al prota d'un llamp) Clímene (ninfa mare) Germanes (Helíades) Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma? Cignus En Cigne Per pena d'haver vist transformar-se les seves parentes. Les germanes En pollancres Les transformen els deus compadits per la seva pena. Resum Faetó és un dels molts ûlls que té Febos- Apol·lo.

Es posa en dubte aquesta relació i li diu a Faetó que, si Apol·lo realment és el seu pare, li deixi conduir el carro del Sol per la volta celeste. Febos accepta deixar-li el carro, no sense haver-li advertit que conduir-lo serà la seva ruïna: el carro està fet per Vulcà i per ser conduït per un déu, no per un mortal, ja que és difícil de portar i els cavalls són molt temperamentals. A més el Déu reconeix que la ruta que s'ha de seguir és molt difícil. Tot i això, el jove està emocionat per la possibilitat de conduir el Sol, encara que sigui només un dia, i, tot i que escolta els consells del seu pare no li fa cas.

Quan les divinitats ja han preparat el carro i Faetó s'hi ha pujat Hèlios li recorda els perills de la ruta i com ha de conduir els cavalls: el camí ja està marcat per les seves rodades de tants dies de passar, però els cavalls són impetuosos i notaran que el seu conductor no és el de sempre. Per això s'ha de mostrar ferm. El pare torna a advertir de la perillositat del viatge, però Faetó l'inicia. Quan Faetó comença la ruta, no pot enganyar els cavalls del Sol i es desboquen creant un trasbals climàtic, ja que comencen a escalfar massa les zones fredes del cel i la terra i a refredar les calentes.

Acaba per incendiar la terra i això obliga a intervenir a Júpiter- Zeus que el fulmina amb el seu llamp. Faetó aterra a prop del riu Eridan on és enterrat per les seves germanes nimfes. És tanta la pena que elles senten que els déus se'n penedeixen i les transformen en pollancres. 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . Biel Castro 2n Batxillerat ACTEÓ I DIANA Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Acteó i Diana 3 138-252 Personatges Qui es transforma? En què es transforma?

Per què es transforma? Acteó Cérvol Perquè va veure a la nimfa nua Resum Diana és la deessa de la cacera, màxima protectora de la naturalesa i la lluna, segons la mitologia romana. Aquesta formosa divinitat era molt coneguda per la seva bellesa cobejable, joventut i per la seva gran ajuda que oferia a les dones que pareixen als seus ûlls. Malgrat la seva bonança, va despertar la seva ira amb una persona, que era Acteó. Ell la va veure completament nua mentre s'estava banyant un llac juntament amb les seves nimfes. Acteó va ser convertit immediatament en un cérvol i devorat pels gossos de la mateixa deessa. Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . els gossos eren els de caça de Acteó Biel Castro 2n Batxillerat NARCÍS Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Narcís 3 339-510 Personatges Narcís Eco Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma? Narcís Flors Es tira a l'aigua, mor, i es transforma en üors. Resum Narcís era la bellesa en persona i moltes nimfes es van enamorar d'ell. Tot i això, el jove només mostrava menyspreu cap aquestes noies, ja que no l'interessaven gens.

Un dia va sortir a passejar el bosc i va passar pel costat d'una cova on vivia l'Eco, que només veure'l es va enamorar instantàniament. Malgrat tot, ella estava maleïda, atès que no podia parlar, si no només podia repetir les últimes paraules que deien les persones. Narcís, no la feia cas, perquè ell estava en un rierol contemplant el reüex de la bellesa del seu cos, tot i que no sabia realment que això que veia era exactament tal com era. Eco, com que estava tan enamorada, va tractar d'ajudar-lo intentant-li explicar que, el que veia a l'aigua era el seu reüex, però no ho podia fer. Va demanar ajuda als seus animals per anar a parlar amb Narcís.

Ell se'n va riure d'ella, ja que no tenia la capacitat de parlar. Eco, totalment decebuda i deprimida, va tornar cap a la cova a plorar. A causa de la seva depressió, no va ni menjar ni beure, i a poc a poc, es va anar consumint ûns que va desaparèixer i va quedar només la seva veu. En el cas de Narcís, va tornar al rierol i no va trobar el seu reüex. Va tirar-se a l'aigua i va acabar morint, de manera que es va transformar en üors. 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 .

per Juno Eco intenta professar el seu amor per Narcís aprofitant les paraules d'ell. Narcís la rebutja, com a moltes altres nimfes. Interveneix Némesis, la deessa de la venjança. Quan s'acosta a l'aigua per veure, s'enamora del seu reflex. Quan es lamenta per no poder estar junts, una llàgrima cau i fa moure's el reflex. Aleshores es posa nerviós i comença a donar- se cops fins que defalleix a la riba. No troben un cos sinó la flor de narcís. . Biel Castro 2n Batxillerat PÍRAM I TISBE Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Píram i Tisbe 4 53-166 Personatges Píram Tisbe Lleó Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma?

Les mores De blanques a vermelles (de sang) Les mores són tacades de la sang dels amants Resum Píram i Tisbe eren dos joves que vivien en cases veïnes i estaven enamorats, però els els seus pares van impedir-ne el matrimoni. Per comunicar-se feien servir una escletxa que s'havia fet a la paret. Una nit van decidir escapar i van donar-se cita en el sepulcre de Ninus. Tisbe hi arribà primer, però, en veure una lleona, fuig i li cau el vel. La lleona el taca amb la sang. En veure el vel ensagnat, Píram, pensant que la seva estimada és morta, i es clava l'espasa que duu. La sang va tacar els fruits de la morera, que ûns aleshores havien estat blancs.

Tisbe veu el cos del seu amant i decideix seguir-lo en la mort. Abans de morir, fa un vot perquè els seus pares els enterrin junts i perquè l'arbre per sempre més doni fruits negres. 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . I LES ARRELS Biel Castro 2n Batxillerat CERES I PROSÈRPINA Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Ceres i Prosèrpina 5 341-571 Personatges Ceres Prosèrpina Plutó Mercuri Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma?

La nimfa de la font En aigua Resum Per començar, Prosèrpina era ûlla de Júpiter i Ceres. Un dia es trobava tranquil·lament jugant a un llac amb les nimfes. De cop i volta, va aparèixer Plutó, rei per excel·lència de l'Inframon, i va raptar a Prosèrpina per emportar-se-la cap al submon. Ceres, la seva mare i deessa de la terra, va buscar a la seva ûlla per tot el món de manera incansable, i molt enrabiada, va decidir aturar el creixement de tots els fruits de la terra, i es va negar tornar a l'Olimp sense abans haver trobat a la seva ûlla Prosèrpina.

Júpiter, per ajudar a solucionar el problema, va enviar a Mercuri a dialogar amb Plutó, i la va dir que deixaria en llibertat a Prosèrpina, però li va donar sis llavors de magrana (la fruita que representa la ûdelitat del matrimoni), i així, Prosèrpina hauria d'estar durant sis mesos amb Plutó a l'Hades i sis mesos amb la seva mare Ceres. I, justament per aquest motiu existeix la primavera, que és quan Prosèrpina estar amb la seva mare omplint de tota mena de fruits el món, i quan aquesta se'n va amb Plutó, arriba la tardor. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . La nimfa del Ciane (metamorf. en aigua) li mostra el cinturó de prosèrpina i la mare acaba d'entendre que l'han raptada. DEcideix aturar tota la producció agrícola. Aretusa li explica que va veure la filla i que era ara l'esposa del rei dels inferns. demana ajut a Júpiter i ell diu que podrà tornar sempre i quant ella no hagi tastat cap aliment d'allà. La filla, però, havia menjat els fruits d'una magrana. Ella converteix al delator en una au. Júpiter decideix amb Plutó i Ceres que la filla passés la meitat dels mesos de l'any amb la mare i l'altra meitat amb l'espós.

Biel Castro 2n Batxillerat ARACNE Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Aracne 6 1-145 Personatges Pal·las - Minerva - Atena Aracne Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma? Aracne Aranya Després de penjar-se perquè la deessa li destrossa la seva obra, aquesta la transforma en aranya. Resum Les obres i la manera de treballar d'Aracne eren molt admirables i la noia n'estava tan orgullosa que s'ofenia si li atribuïen cap mestra i reptava la deessa Pal·las a competir amb ella. Pal·las disfressada de vella, s'adreça a la jove per advertir-la de la imprudència d'ofendre la divinitat.

Aracne, tanmateix, insisteix i Pal·las recupera la seva forma divina i totes dues inicien una competició per elaborar el millor tapís. Pal·las representa els déus de l'Olimp amb tota la seva majestat. Aracne representa les aventures amoroses dels olímpics. El treball de la noia és perfecte i Pal·las, engelosida esquinça el tapís brodat per Aracne. Veient la seva obra destrossada, Aracne es passa un llaç pel coll i es penja. La deessa la transforma en aranya, perquè continuï penjada teixint per sempre més. 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . + pega a Aracne Biel Castro 2n Batxillerat ARIADNA I EL LABERINT Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Ariadna i el laberint 8 152-182 Personatges Minos Ariadna Teseu Minotaure Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma? Ariadna Corona Divini ada La constel·lació de la corona Baco s'enamora Resum El rei Minos per amagar la vergonya familiar encomana a l'enginyer Dèdal la construcció d'un laberint i hi fa tancar el Minotaure (engendrat per Pasífae i un toro).

L'aliment d'aquest monstre eren set joves de cada sexe, escollits a la sort, enviats des d'Atenes cada nou anys, com a tribut exigit per Minos als atenesos. S'hi presenta voluntàriament Teseu, ûll del rei atenès Egeu. Ariadna, la ûlla de Minos, se n'enamora. Amb l'ajut d'Ariadna, assessorada per l'enginyer Dèdal, Teseu aconsegueix matar el Minotaure i sortir del laberint recollint el ûl d'un cabdell que havia anat amollant en entrar-hi. Teseu va acceptar el repte. Ariadna li va donar un cabell seu perquè l'anés desfent a mesura que vagi caminant pel laberint, així Teseu sabrà quin és el camí de tornada. Teseu va aconseguir matar al minotaure i va escapar.

Malgrat la seva victòria, Minos se'n va adonar i, tant Teseu com Ariadna, van haver de fugir de la ràbia de Minos. Teseu l'abandona a l'illa de Naxos, però Baco la veu, s'enamora d'ella i l'envia al cel. A més, transforma la seva corona en la constel·lació de la corona i divini a a Ariadna. 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . un fil Teseu rapta a Ariadna i l'abandona a una platja.

Líber li agafa la corona i la va enviar al cel, convertint-la en constel·lació Biel Castro 2n Batxillerat DÈDAL I ÍCAR Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Dèdal i Ícar 8 183-235 Personatges Dèdal Ícar Minos Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma? Les ales Es desfà Pel sol Resum Quan Minos, rei de Creta, va saber qui havia fet possible la victòria de Teseu sobre el Minotaure, va tancar Dèdal i el seu ûll Ícar al laberint dissenyat per Dèdal. Aleshores l'enginyer Dèdal va construir unes ales per a ell i per al seu ûll amb plomes i cera a û d'escapar volant del seu captiveri.

El pare va donar instruccions al ûll i el va advertir que no volés gaire alt; però Ícar, entusiasmat de poder volar, s'apropà massa al sol de manera que la cera de les seves ales es va estovar i es va fondre, i les ales van quedar desfetes. Ícar desguarnit de les ales cau al mar i mor ofegat. La terra on va ser enterrat és l'illa d'Icària, propera a l'illa de Samos. Dèdal, per la seva banda, va arribar sa i estalvi a la terra de l'Etna. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 .

Biel Castro 2n Batxillerat IFIS I IANTE Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Iûs i Iante 3 339-510 Personatges Iûs Iante Ligdo Teleusa Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma? Iûs En home Per poder-se casar tranquil·lament, ja que sent una noia no podia. Resum Iûs era ûlla de Teleusa i Ligdo, un matrimoni de cretencs. Els pares eren molt pobres, i sabien que el nadó naixia nena no tindrien suûcients diners per poder pagar el seu dot. Ligdo va jurar que si era una nena la mataria i si era nen el deixaria viure.

Teleusa es va negar totalment i enmig de la nit se li va aparèixer la deessa Isis aconsellant-li que eduqués al nadó com si fos un nen, i que mai Ligdo sabes que en realitat era una nena. Per tant, el nom que li van posar al <nen= va ser Iûs. A mesura que anava arribant a l'adolescència, Ligdo, sense saber l'engany, va preparar-li un matrimoni amb Iante. Sense saber la veritat, Iûs es va enamorar de Iante i a la inversa. Iûs, en veure's en aquella situació, va demanar ajuda a Juno, deessa del matrimoni i de la família, perquè volia casar-se amb Iante, però sabia que no podia, ja que era una noia. El conüicte cada vegada era més tens, perquè el dia del casament s'anava apropant.

Doncs, el dia abans, Teleusa va portar a Iûs al temple d'Isis i la va demanar ajuda. Finalment, Isis la va transformar en un home perquè es pogués casar tranquil·lament. 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . Biel Castro 2n Batxillerat ORFEU I EURÍDICE Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Orfeu i Eurídice 10 1-77 Personatges Orfeu Eurídice Persèfone Plutó Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma?

La vida A la mort Resum Acabats de casar Orfeu, el cantaire del Ròdope, i Eurídice, a la jove esposa una serp li mossega el peu matant-la. Orfeu, desesperat, decideix baixar a l'inframon per recuperar-la. Orfeu implora als déus infernals que li permetin a Eurídice de tornar a la terra amb ell. Mentre fa la seva súplica, tot cantant al so de la lira, les ànimes dels morts queden subjugades; Persèfone i Plutó, el déu i senyor del regne de les ombres, accedeixen a deixar que Eurídice torni, però li imposen la condició que no es giri. Orfeu cau en la temptació i Eurídice es precipita a baix un altre cop. I encara que Orfeu intenta baixar a l'infern de nou, tot resulta ser en va.

1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . Biel Castro 2n Batxillerat APOL·LO I JACINT Les metamorfosis d'Ovidi Títol del mite Llibre Versos Apol·lo i Jacint 10 162-219 Personatges Apol·lo Jacint Qui es transforma? En què es transforma? Per què es transforma? Jacint Mor Perquè Apol·lo tira amb tanta força el disc, que rebota a terra i li dona a la cara. La sang de Jacint Pètals / Flor Transforma la sang en una üor (jacint), ja que no pot fer res per salvar-lo.

Resum El mite d'Apol·lo i Jacint relata la història de la tràgica mort de Jacint, un jove de gran bellesa estimat tant pel déu del sol, Apol·lo, com pel déu del vent de l'oest, Cèûr. En una competència atlètica, Jacint i Apol·lo van participar en llançament de disc. Durant el concurs, Apol·lo va llançar el disc amb gran força i habilitat, però el destí va voler que el disc rebotés a terra i colpegés Jacint al cap, causant-li la mort instantània. Apol·lo, devastat per la mort del seu estimat, va intentar reviure'l, però els seus poders no van poder fer res. En el seu lloc, Apol·lo va transformar la sang de Jacint en una bonica üor, que des de llavors porta el seu nom, la üor de jacint.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 . 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10426373 .