Lleida: Història i Urbanisme Romà
Flashcards
- Quin era el nom llatí de Lleida durant l'època romana?
- Ilerda.
- Quin és el primer registre escrit on s'esmenta Ilerda?
- El Bronze d'Ascoli, de l'any 89 aC.
- Amb quina ciutat ibèrica anterior als romans s'identifica Ilerda?
- Amb Iltirta, la capital de la tribu ibera dels ilergets.
- Quan daten les restes romanes més antigues trobades a Ilerda?
- A finals del segle II aC.
Preguntes tipus test
- Quin és el primer registre escrit conegut que esmenta els habitants d'Ilerda?
- a) Els escrits de Juli Cèsar sobre la Batalla d'Ilerda.
- b) El Bronze d'Ascoli.
- c) Les monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.
- d) Els registres de la Guerra Sertoriana.
Resposta: b) El Bronze d'Ascoli.. El document especifica clarament que el primer registre escrit on s'esmenten els Ilerdenses és el Bronze d'Ascoli, datat l'any 89 aC.
- Quan es daten les restes romanes més antigues trobades a Ilerda?
- a) Inicis del segle I aC.
- b) Durant la Guerra Sertoriana.
- c) Finals del segle II aC.
- d) Després de la victòria de Cèsar sobre els pompeians.
Resposta: c) Finals del segle II aC.. El text indica que les restes romanes més antigues d'Ilerda daten de finals del segle II aC, mentre que la fundació romana probable és a inicis del segle I aC.
- Quins van ser els canvis més significatius per a Ilerda durant el mandat d'August?
- a) Va rebre el títol de municipium i va ser monumentalitzada.
- b) Va esdevenir capital de la província Tarraconense.
- c) Va ser refundada com a colònia romana.
- d) Va ser el punt de partida de la Via Augusta.
Resposta: a) Va rebre el títol de municipium i va ser monumentalitzada.. El text explica que sota l'emperador August, Ilerda va rebre el títol de municipium i va ser monumentalitzada, cosa que indica un canvi d'estatus i un impuls al seu desenvolupament.
Barcelona: Barcino Romana
Flashcards
- Quan es va fundar la ciutat de Barcino?
- Entre els anys 15 aC i 5 aC, durant el govern de l'emperador August.
- Quin era el nom complet de la ciutat romana de Barcino?
- Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
- Sobre quin turó es va construir Barcino i quina ocupació prèvia hi havia?
- Al turó Mons Taber, on anteriorment hi havia un assentament ibèric laietà.
- Quines van ser les raons principals per triar l'emplaçament de Barcino?
- Tenir una defensa fàcil gràcies al relleu, la fertilitat del sòl, l'explotació minera, la proximitat al riu Llobregat, la situació estratègica prop de la Via Augusta, i l'existència d'un port marítim i pedreres properes.
Preguntes tipus test
- Quin període de temps marca la fundació de Barcino?
- a) Entre el 50 aC i el 40 aC
- b) Entre el 200 aC i el 150 aC
- c) Entre el 15 aC i el 5 aC
- d) Durant el segle II dC
Resposta: c) Entre el 15 aC i el 5 aC. Barcino va ser fundada entre els anys 15 aC i 5 aC, durant el govern de l'emperador August, com a part de la reorganització del nord-est de la península Ibèrica després de la victòria contra càntabres i àsturs.
- Quin era el nom oficial complet de la ciutat romana de Barcelona?
- a) Barcino Augusta Iulia
- b) Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino
- c) Augusta Faventia Barcino
- d) Paterna Iulia Barcino
Resposta: b) Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. El nom complet de la ciutat era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, reflectint el seu estatus de colònia romana i la dedicació a l'emperador August.
- Sobre quin turó es va assentar la fundació de Barcino?
- a) Mons Taber
- b) Turó de la Seu Vella
- c) Montjuïc
- d) Turó de la Rovira
Resposta: a) Mons Taber. Barcino es va construir al turó Mons Taber, que prèviament havia estat la ubicació d'un assentament ibèric laietà, aprofitant la seva posició estratègica.
Augusta Emerita (Mèrida): Capital de Lusitània
Flashcards
- Quin és el nom llatí complet de Mèrida?
- Augusta Emerita
- Qui va ser el fundador d'Augusta Emerita?
- Publi Carisi
- Quin any es va fundar Augusta Emerita?
- Vers l'any 25 aC
- Quin era el motiu principal per fundar Augusta Emerita?
- Assentar-hi els soldats llicenciats de les guerres càntabres
Preguntes tipus test
- Per quin motiu principal es va fundar Augusta Emerita?
- a) Per ser un centre comercial
- b) Per assentar soldats llicenciats
- c) Per aprofitar jaciments miners
- d) Per ser una fortalesa militar
Resposta: b) Per assentar soldats llicenciats. La ciutat es va fundar per proporcionar un lloc d'assentament als soldats romans que havien estat llicenciats després de les guerres càntabres.
- Qui va ser el fundador d'Augusta Emerita, com a llegat de l'emperador August?
- a) Juli Cèsar
- b) Marc Porci Cató
- c) Publi Carisi
- d) Trajà
Resposta: c) Publi Carisi. Publi Carisi va ser el llegat de l'emperador August encarregat de fundar Augusta Emerita.
- Quina característica geogràfica va fer d'Augusta Emerita un nus de comunicacions clau?
- a) La seva proximitat al mar
- b) La seva ubicació en un gual del riu Guadiana i la confluència de vies
- c) La seva altitud sobre un turó defensiu
- d) La presència de mines d'or properes
Resposta: b) La seva ubicació en un gual del riu Guadiana i la confluència de vies. La ciutat es va emplaçar en un gual del riu Guadiana, prop de la confluència amb altres dos rius, i a més, hi confluïen dues vies importants, convertint-la en un punt estratègic de comunicacions.
Empúries (Emporiae): Coexistència i Decadència
Flashcards
- Quina era la població original d'Empúries abans de l'arribada dels romans?
- Indigets.
- Quines activitats principals realitzaven els Indigets a Empúries?
- Agricultura i ramaderia.
- De quina ciutat procedien els grecs que van arribar a Empúries al segle VI aC?
- Focea.
- Amb quina finalitat principal van arribar els grecs a Empúries?
- Comercial.
Preguntes tipus test
- Quines eren les activitats principals de la població original d'Empúries, els Indigets?
- a) Caça i pesca.
- b) Comerç marítim.
- c) Agricultura i ramaderia.
- d) Producció artesanal de ceràmica.
Resposta: c) Agricultura i ramaderia.. Els Indigets, la població original d'Empúries, eren una tribu ibera poc desenvolupada les activitats principals de la qual eren l'agricultura i la ramaderia.
- Quina era la finalitat principal de l'arribada dels grecs a Empúries al segle VI aC?
- a) Comercial.
- b) Militar.
- c) D'exploració territorial.
- d) De colonització agrícola.
Resposta: a) Comercial.. Els grecs de Focea van arribar a Empúries amb una finalitat clarament comercial, establint-hi un assentament per al comerç.
- Quin era l'objectiu principal del desembarcament de Gneu Corneli Escipió a Empúries l'any 218 aC?
- a) Establir una nova colònia agrícola.
- b) Tancar el pas per terra a les tropes cartagineses.
- c) Fundar un nou port comercial.
- d) Negociar tractats de pau amb les tribus iberes.
Resposta: b) Tancar el pas per terra a les tropes cartagineses.. El desembarcament de Gneu Corneli Escipió l'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, tenia com a objectiu tancar el pas per terra a les tropes cartagineses que avançaven cap a Itàlia.
Tàrraco: Capital de la Hispània Citerior
Flashcards
- Qui va fundar el campament militar romà a Tàrraco i en quin any?
- P. Corneli Escipió va fundar un campament militar a Tàrraco l'any 217 aC.
- Quins avantatges estratègics tenia la ubicació de Tàrraco per als romans?
- Els avantatges estratègics de Tàrraco eren un turó rocallós per a la defensa i un port natural molt útil per al comerç i subministrament.
- Quin estatus jurídic va obtenir Tàrraco de Juli Cèsar i en quin any?
- Juli Cèsar va concedir a Tàrraco l'estatus de colònia de dret romà l'any 45 aC.
- Quin era el nom oficial de Tàrraco un cop va obtenir l'estatus de colònia?
- El nom oficial de Tàrraco com a colònia era Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
Preguntes tipus test
- Quins van ser els avantatges estratègics clau de la ubicació de Tàrraco per als romans?
- a) La seva proximitat a les mines d'or del nord.
- b) Un turó rocallós per a la defensa i un port natural.
- c) La fertilitat del sòl per a l'agricultura a gran escala.
- d) La disponibilitat de fusta per a la construcció naval.
Resposta: b) Un turó rocallós per a la defensa i un port natural.. El text indica clarament que el lloc escollit per P. Corneli Escipió tenia grans avantatges estratègics, com un turó rocallós per a la defensa i un port natural per al comerç i subministrament.
- Quin estatus jurídic va atorgar Juli Cèsar a Tàrraco l'any 45 aC?
- a) Municipi amb dret llatí.
- b) Ciutat federada independent.
- c) Colònia de dret romà.
- d) Campament militar permanent.
Resposta: c) Colònia de dret romà.. El document especifica que Juli Cèsar va concedir a Tàrraco l'estatus de colònia de dret romà l'any 45 aC.
- Quin era el nom oficial complet que va rebre Tàrraco un cop va ser elevada a colònia?
- a) Colonia Tarraconensis Augusta.
- b) Tarraco Imperialis.
- c) Urbs Triumphalis Tarraco Iulia.
- d) Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
Resposta: d) Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.. El text afirma que el nom oficial de Tàrraco com a colònia era 'Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco'.
I 60 flashcards i 41 preguntes més al document.
Text del document
CIUTATS LLEIDA Nom llatí: Ilerda. Primer registre escrit: Bronze d'Ascoli (any 89 aC), on s'esmenten els Ilerdenses. Orígens de la ciutat Abans dels romans: Procedència ibèrica. S'identifica amb Iltirta, capital de la tribu ibera dels ilergets. S'han trobat monedes ibèriques al Turó de la Seu Vella que ho afirmen pels seus gravats. Els ilergets van fer un assentament en aquesta zona. Època romana Restes més antigues: Finals del segle II aC. Fundació romana probable: Inicis del segle I aC. Sota August: Va rebre el títol de municipium. Va ser monumentalitzada. Situació estratègica Localització: Encreuament de camins importants. Funció: Lloc de pas entre la costa i l'interior de la península.
Riu important: Sícoris (actual riu Segre), via de comunicació clau. Punt de control: El Turó de la Seu Vella permetia dominar tota la plana del Segrià. Fets històrics destacats 1. Guerra sertoriana (70 aC): Ilerda va tenir un paper actiu. 2. Guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49 aC): Ilerda: Base d'operacions dels lloctinents de Pompeu: Afrani i Petreu. Batalla d'Ilerda: Descrita per Juli Cèsar (en tercera persona). Cèsar liderava les tropes del bàndol cesarià. Els enemics eren els pompeians, dirigits per Petreu i Afrani. Resultat: Rendició dels pompeians i victòria decisiva per a Cèsar.
Font: De bello ciuili (obra de Cèsar), dins el gènere dels comentaris historiogràfics, amb propòsits propagandístics. 3. Revolta d'Indíbil i Mandoni contra la dominació romana (s.III a.C.) Durant la 2ona Guerra Púnica els generals romans Publi i Corneli Escipió van ser derrotats pels cartaginesos. Asdrúbal va exigir als ilergets: Diners Lliurament de la dona de Mandoni Filles d'Indíbil Van caure en mans dels romans quan aquests es van apoderar de Cartago i els dos germans van canviar de bàndol.
Indíbil i Mandoni van induir una revolta general dels ilergets i les tribus aliadescontra els romans van ser derrotats Indíbil: va morir en la lluita Mandoni: va fugir, el van trobar i va ser entregat als romans i executat Urbanisme d'Ilerda No segueix l'esquema típic romà. Adaptació al relleu accidentat (Turó de la Seu Vella i rius Segre i Noguerola). El cardo i el decumanus estaven desplaçats cap a l'extrem est. Tipus de ciutat: Ex novo (de nova planta). Superfície: 23 hectàrees. Protecció: Muralles al voltant de la ciutat. Monuments Paeria: ajuntament amb restes subterrànies datades a l'època d'August.
Termes: Estan ben conservades, amb restes d'època flavia, tot i que a l'època d'August ja existien. Muralles: Estructures conservades al turó de la Seu Vella Possible temple: Plaça de Sant Joan columnes i capitells conservats. BARCELONA Nom: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino Fundació i context històric Es va fundar entre els anys 15 aC i 5 aC, durant el govern de l'emperador August, després de la victòria contra càntabres i àsturs. August va iniciar la reorganització del nord-est de la península Ibèrica, i com a part d'aquesta estratègia va fundar la ciutat de Barcino. Es va construir al turó Mons Taber, on anteriorment hi havia hagut un assentament ibèric laietà.
Estatus jurídic: Colònia romana. Nom complet: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino No era una ciutat gran: Superfície: 10 hectàrees Capacitat estimada: uns 2.000 habitants Raons per triar aquest emplaçament Defensa fàcil gràcies al relleu. Fertilitat del sòl, apte pel conreu de cereals i pins. Explotació minera (ferro i plata). Proximitat al riu Llobregat (Rubricatus), que permetia l'intercanvi comercial. Situació estratègica prop de la Via Augusta, que connectava Roma amb el litoral peninsular. Existència d'un port marítim i pedreres properes (com la de Montjuïc). Urbanisme Planta rectangular, tot i que escapçada als angles per adaptar-se al relleu del turó.
Estava envoltada per una muralla amb quatre portes d'accés. Dos carrers principals: Cardo maximus (nord-sud): passava per l'actual plaça de l'Àngel i carrer Llibreteria. Decumanus maximus (est-oest): anava des de la porta de la plaça Nova pels carrers del Bisbe, Ciutat i Regomir. L'encreuament dels dos carrers principals formava el fòrum, ubicat a l'actual plaça de Sant Jaume. Al voltant del fòrum, la ciutat s'organitzava en illes de cases (insulae), segons el model hipodàmic, amb carrers secundaris (cardines i decumani). Espais i edificis significatius Temple d'August: Dedicat a l'emperador divinitzat. Construït a finals del segle I aC. Tenia planta rectangular i columnes d'estil corinti.
Se'n conserven quatre columnes i part del pòdium, visibles al Centre Excursionista de Catalunya. Domus de Sant Honorat: Casa senyorial de grans dimensions. Es conserva el viridarium (jardí interior) i el peristil amb estanyol ornamental. Termes públiques: Situades a l'actual plaça de Sant Miquel. Actualment no visibles, però mosaics conservats al MAC de Barcelona. Barri industrial: Zona amb tallers artesanals i factories. Restes d'una fullonica i una tinctoria (per rentar i tenyir roba). Una factoria elaborava garum (salsa de peix). També hi ha proves de la vinificació i transformació del raïm. Muralles Primera muralla: Construïda al segle I aC com a element de prestigi.
No estava gaire fortificada. Segona muralla: Construïda entre els segles III i IV dC, per fer front a les incursions bàrbares. Reforçada amb 76 torres. Gruix de 3,5 metres. Alçada superior als 8 metres. Es va construir amb pedra de Montjuïc i materials reutilitzats de cases destruïdes. Aqüeducte L'aigua arribava des del riu Besòs. L'aqüeducte es desdoblava en arribar a la ciutat per reduir la força del cabal. Entrava per la Porta Praetoria (actual plaça Nova / Portal del Bisbe). Encara es conserven alguns arcs visibles encastats a edificis. Via sepulcral romana Via secundària on es realitzaven enterraments entre els segles I i II dC.
S'hi han trobat tombes de gent humil, especialment de tipus cupa (urna semicilíndrica amb inscripció). Restes visibles a l'actual plaça de la Vila de Madrid.
AUGUSTA EMERITA (MÈRIDA) Nom llatí complet: Augusta Emerita Fundació: Vers l'any 25 aC Fundador: Publi Carisi, llegat de l'emperador August Motiu: Assentar-hi els soldats llicenciats de les guerres càntabres Ubicació estratègica Funció: Romanitzar el sud-oest de la península Ibèrica Emplaçament: A un gual del riu Guadiana, prop de la confluència amb altres dos rius Nus de comunicacions clau de l'occident peninsular Hi confluïen dues vies importants: Via de la Plata (nord-sud) Una altra via (est-oest) Evolució històrica i administrativa Any 15 aC: Esdevé capital de la nova província de Lusitània Desenvolupament progressiu: Creixement econòmic, urbanístic i monumental Segle II dC: Gran impuls amb els emperadors hispans Trajà i Hadrià, nascuts a Itàlica Any 305 dC (Reformes de Dioclecià): Es converteix en metròpolis (capital de facto d'Hispània) Atrau gent de tot l'Imperi Esdevé una de les ciutats més importants del món romà Urbanisme Traçat urbà típic romà en retícula, organitzat al voltant de: Cardo maximus Decumanus maximus Elements destacats conservats Fòrum provincial porticat: Inclou un temple i l'Arc de Trajà (porta d'accés) Fòrum municipal: Conté el temple de Diana (realment dedicat al culte imperial) Teatre i amfiteatre: Situats al mateix turó, dins del recinte emmurallat Circ romà: A l'exterior de la ciutat Infraestructures destacades: Gran pont sobre el riu Guadiana Aqüeductes, com el de Los Milagros Embassaments, com el de Prosèrpina (Probablement d'època posterior) Muralles: Diversos trams conservats EMPÚRIES (EMPORIAE) Abans dels romans Població original: Indigets, tribu ibera poc desenvolupada.
Activitats: agricultura i ramaderia. Arribada dels grecs: Segle VI aC Procedència: Focea Finalitat: Comercial Convivència amb els indigets: Compartien un recinte emmurallat, però separats per una muralla interior.
Arribada dels romans Any 218 aC: Segona Guerra Púnica Desembarcament de Gneu Corneli Escipió a Empúries Objectiu: Tancar el pas per terra a les tropes cartagineses Any 195 aC: Marc Porci Cató hi estableix un campament militar, origen de la futura ciutat romana Inicis del segle I aC: Es forma la ciutat romana Època d'August Fusió física i jurídica de la ciutat grega i la romana Nou nom: Municipium Emporiae Urbanisme romà Estructura rectangular, amb: Cardo maximus Decumanus maximus Muralles envoltant la ciutat Centre urbà: el fòrum, amb: Temple principal dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) Dos temples petits del culte imperial (època d'August) Basílica per judicis Cúria per a reunions polítiques Botigues (tabernae) Espai social per a trobades i activitats Habitatge Insulae: habitatges per a la gent humil Domus: residències luxoses dels emporitans rics Amb mosaics, peristils i grans dimensions Se n'han excavat dues d'importants Equipaments d'oci i higiene Amfiteatre: Fora muralles Es conserva només part de la graderia Palestra (extramurs): Pràctica d'esport Termes públiques: Higiene personal i lloc de reunió social Descobertes l'any 2000 Decadència A partir del segle I dC, la ciutat entra en decadència per dues causes: 1.
Inutilització del port per sediments del riu Fluvià 2. Competència comercial de ciutats com Tàrraco i Bàrcino TÀRRACO (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco) Orígens i fundació 218 aC Desembarcament dels romans a Empúries durant la Segona Guerra Púnica. 217 aC P. Corneli Escipió funda un campament militar a Tàrraco, en territori ocupat pels cessetans. El lloc escollit tenia grans avantatges estratègics: un turó rocallós per a la defensa i un port natural molt útil per al comerç i subministrament. Desenvolupament i estatus jurídic Després de la guerra, la ciutat creix i es fan importants obres públiques: port, recinte fortificat...
45 aC Juli Cèsar li concedeix l'estatus de colònia de dret romà. Nom oficial: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Es converteix en capital de la província Hispania Citerior i, més endavant, de la província Tarraconense. August s'hi va instal·lar per dirigir les campanyes contra càntabres i àsturs. Durant aquest període, Tàrraco va esdevenir capital de l'Imperi de facto i va ser embellida amb grans monuments. A partir del segle III dC, la ciutat entra en decadència per la crisi general de l'Imperi i les primeres invasions germàniques. Característiques urbanes i socials Superfície de 70 hectàrees. Població estimada: 25.000 - 30.000 habitants.
Topografia accidentada, fet que impedeix una planificació estrictament hipodàmica. Organització política i administrativa Assemblea local: formada per 100 decurions, triats vitalíciament entre ciutadans rics. Duumvirs: dos decurions triats anualment per dirigir la ciutat. Edils: responsables d'obres públiques, mercats i abastiment. Qüestors: responsables de les finances públiques. Cada 5 anys, els duumvirs feien el cens i recaptaven impostos. Monuments dins la ciutat Muralla Construïda des del segle III aC, reforçada en dues fases: 1a fase: muralla de 4 m d'amplada i 6 m d'alçada. 2a fase (segles II-I aC): ampliada fins a 6 m d'amplada i 12 m d'alçada.
Torres defensives: Minerva, Cabiscol i Arquebisbe. Fòrum Provincial Centre administratiu i religiós de la província. Tres nivells: Terrassa superior: plaça fortificada amb temple dedicat a l'emperador. Terrassa intermèdia: plaça amb columnes i edificis administratius. Extrems: Torre de l'Audiència i Torre del Pretori. Fòrum Colonial Centre de la vida municipal i comercial. Situat a la part baixa de la ciutat. Temple dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Posteriorment reformat: s'hi afegeix una nova plaça amb una basílica de tres naus i una estàtua d'August. Teatre Ubicat a la zona del port. Tres parts principals: Cavea: grades per al públic.
Orchestra: espai per als personatges de rang alt. Scaena: escenari d'actuació, del qual se'n conserva el mur posterior. Circ Construït sota el mandat de Domicià (segles I-II dC). Situat entre la Via Augusta i el fòrum provincial. Destinat a curses de cavalls i carros. Amfiteatre Construït fora del recinte urbà, al segle II dC. Capacitat per a 14.000 espectadors. Planta el·líptica: 130 × 102 m. Parts destacades: Arena, cavea, vomitoria (accessos al públic). Any 259 dC: martiri del bisbe Fructuós, venerat posteriorment. Segle XII: s'hi construeix la primera basílica medieval. Monuments a les rodalies Arc de Berà Situat a la Via Augusta. Marca els límits del territori de Tàrraco.
Construït en època d'August i restaurat per Luci Licini Sura al segle II dC. Torre dels Escipions Torre funerària amb tres cossos superposats. Figures escultòriques d'Attis, divinitat oriental. Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable) Conduïa aigua del riu Francolí fins a Tàrraco. Doble arcada per salvar un desnivell del terreny. Datació: època de l'emperador August. Canalització coberta: specus. Pedrera del Mèdol De la qual es va extreure la pedra per construir Tàrraco. S'hi conserva l'Agulla del Mèdol, de 16 metres, que indica el nivell inicial de la pedrera.