Resum de les Metamorfosis d'Ovidi

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

Resum de les Metamorfosis d'Ovidi LLIBRE I Deucalió i Pirra Deucalió i Pirra, van anar al temple de Temis després de veure que tota la humanitat havia mort a causa del diluvi. Li van demanar que els digués com repoblar el món. La deessa els va ordenar que llancessin darrere de si mateixos els ossos de la seva mare (pedres). Ho van fer i les pedres que va llançar Deucalió es van transformar en homes i les de Pirra en dones. Personatges Deucalió fill de Prometeu (tità) i Clímene (nimfa oceànide). Pirra filla d'Epimeteu (tità) i Pandora (dona humana). Temis deessa de la justícia, filla de Gea i Urà.

Deucalió i Pirra, marit i muller, són cosins perquè Prometeu i Epimeteu són germans Explicació Explica per què els éssers humans som forts, ho som perquè venim de les pedres. Dafne Apol·lo es va burlar dels ardits de Cupido després de vèncer a la serp Pitó. En resposta, Cupido va llançar una fletxa daurada per a fer que Apol·lo s'enamorés de Dafne. A ella va llençar-li una fletxa amb la punta de plom, fent que ella sentís desamor per Apol·lo. Quan Apol·lo va intentar utilitzar la força per seduir-la , ella va demanar ajuda al seu pare, qui la va transformar en un llorer. Des de llavors, el llorer es va tornar sagrat per a Apol·lo i s'utilitza per a fer corones per als victoriosos.

Personatges Apol·lo déu de les arts, fill de Júpiter (deu suprem del cel) i Latona (titànide). Dafne nimfa dels boscos, filla del riu Peneu (déu) i Creüsa (nimfa). Cupido déu dels enamorats, fill dels déus Venus (amor i bellesa) i Mart ( guerra). Explicació Explica la raó de la corona de llorer com a símbol de victòria. Hybris involuntària La bellesa — passió d'Apol·lo (nèmesi) LLIBRE II Faetont Faetont li va demanar al seu pare que li donés alguna prova especial per a demostrar el seu llinatge. El Sol, en escoltar el seu fill amb afecte, va prometre donar-li el que volgués, però quan Faetont va demanar conduir el seu carro, el Sol es va penedir perquè era molt perillós.

Malgrat intentar dissuadir a Faetont, finalment va accedir, donant-li instruccions sobre el camí. No obstant això, no va poder controlar els cavalls i va acabar incendiant tot l'univers. Júpiter va intervenir per a evitar un desastre major, llançant a Faetont al riu Po. Les Helíades van sentir molt la mort del seu germà, per això van anar a buscar-ho a les ribes del riu Po, on les nimfes d'aquell riu l'havien enterrat. Van plorar durant quatre mesos per la seva desgràcia. Els déus, compassius, les van transformar en arbres i les seves llàgrimes es van convertir en ambre.

Cigne es va afligir molt amb la mort d'aquest jove i va lamentar la seva desgràcia amb una veu tan melodiosa que va ser convertit en un ocell. Personatges Faetont fill de Sol i Clímene. Sol (Hèlios) déu o personificació del Sol, fill dels titans Hiperó i Tea. Júpiter déu suprem del cel, fill dels titans Cronos i Rea. Les Helíades germanes de Faetont, filles de Sol i Clímene Cigne amic de Faetont Explicació Explica els climes de la terra, el desert i el color de la pell del etiops o africans. (caiguda de Faetont) Explica l'origen de l'ambre. (Les Helíades) Explica l'origen del cigne.

(Cigne) Hybris voluntària Fer una cosa de déus quan ell és un mortal — mort (nèmesi) LLIBRE III Actèon i Diana Actèon era un caçador que, en veure involuntàriament a Diana nua mentre es banyava amb les seves nimfes, va ser transformat en un cérvol. Lamentablement, els seus propis gossos el van atacar i esbocinar després. Personatges Actèon caçador Diana deessa de la caça, filla de Júpiter i Latona.

Hybris voluntària i involuntària Voluntària: caça — és caçat pels seus propis gossos i companys (nèmesi) Involuntària: veure nua a Diana — Diana el transforma en un cérvol (nèmesi) Narcís Eco era una nimfa que acostumava a distreure a Juno amb xerrades per evitar que descobrís les infidelitats del seu marit Júpiter. Quan Juno va descobrir el seu truc, li va treure la capacitat de parlar, només podia parlar quan els altres havien acabat, pronunciant les últimes síl·labes. Després, Eco es va enamorar de Narcís, però com no va poder fer que ell l'estimés, es va retirar a les valls, on es va assecar de tristesa i els seus ossos es van convertir en pedra.

Narcís era un noi molt maco que encantava a les nimfes. Tirèsies, un endeví, li va dir a la seva mare que tindria mala sort si es coneixia massa a si mateix. Un dia, mentre caçava, Narcís va veure el seu reflex en l'aigua d'una font. Es va enamorar tant de la seva pròpia bellesa que, després d'admirar-se durant molt de temps, va apropar-se a l'aigua, es va ofegar i va transformar-se en una flor. Personatges Eco nimfa de la muntanya. Juno deessa del matrimoni, filla de Cronos i Rea. Narcís fill de Cefís (divinitat fluvial) i Liríope (nimfa de l'aigua). Tirèsies endeví Explicació Explica el fenomen de l'eco. (Eco) Explica l'origen del narcís.

(Narcís) Hybris involuntària La bellesa — amor no consumat (nèmesi) LLIBRE IV Píram i Tisbe Píram i Tisbe eren veïns i s'estimaven molt malgrat els impediments de les seves famílies. Van acordar trobar-se fora de la ciutat de Babilònia, prop d'una morera on estava el sepulcre de Nino. Tisbe va arribar primer i va veure una lleona a prop. Es va espantar molt, va córrer i va perdre el seu mocador, que la lleona va mossegar, ensagnant-lo. Poc després, Píram va arribar i va trobar el mocador ensangonat. Va pensar que la seva estimada havia estat devorada, així que es va travessar el pit i va morir. Tisbe, en veure-ho morir, també es va apunyalar amb la mateixa espasa.

Des de llavors, les mores blanques es van tornar negres. Personatges Píram i Tisbe joves babilonis Explicació Explica l'origen del color de les mores. LLIBRE V Ceres i Prosèrpina Plutó, preocupat pels possibles terratrèmols a Sicília, va anar a visitar l'illa en un carro tirat per cavalls negres. Mentre la recorria, es va enamorar de Prosèrpina i la va segrestar. Ceres va buscar a la seva filla per molts llocs sentint gran cansament. En la seva cerca, va arribar a una cabanya on una amable anciana li va donar aigua i menjar. Un nen anomenat es va burlar de Ceres, i ella, enutjada, li va llançar part del menjar, convertint-lo en taràntula.

Com que no trobava a Prosèrpina, Ceres va tornar a Sicília, on la nimfa Aretusa li va explicar com Plutó havia segrestat la seva filla. Ceres es va queixar amb Júpiter, qui va prometre que Prosèrpina tornaria al món, sempre que no hagués menjat res a l'inframon. No obstant això, Prosèrpina havia menjat set grans de magrana sense adonar-se, per la qual cosa Ascàlaf ho va revelar, impedint el seu retorn. Enfurida, Prosèrpina va convertir a Ascàlaf en mussol, un ocell que anuncia desgràcies. Les sirenes, amigues de Prosèrpina, van ser convertides pels déus en peixos per buscar la seva amiga per mar i terra sense perdre la seva bellesa ni el seu cant.

La disputa entre Ceres i Plutó va ser resolta per Júpiter, qui va dictaminar que Prosèrpina passaria sis mesos amb la seva mare en la terra i sis mesos en l'inframon amb el seu espòs. Personatges Plutó déu de l'inframon, fill de Cronos i Rea Prosèrpina deessa dels inferns, filla de Ceres i Júpiter Ceres deessa de l'agricultura, filla de Saturn i Ops Aretusa nimfa de les aigües, filla de Doris (nimfa oceànide) i Nereu (déu marí) Júpiter déu suprem del cel, fill dels titans Cronos i Rea. Ascàlaf geni infernal, fill d'Aqueront (riu) i Estígia (nimfa oceànide) Explicació Explica com les sirenes van passar de ser ocells a ser peixos. Explica l'origen de la taràntula.

(nen) Explica l'origen del mussol. (Asacàlaf) Explica les estacions. (Prosèrpina) LLIBRE VI Aracne Aracne era famosa en tota Lídia per les seves habilitats per a brodar. No obstant això, es va tornar tan orgullosa de la seva destresa que va desafiar a Pal·las Atena a veure qui brodava millor. La deessa va acceptar el desafiament, però en notar que el brodat de Aracnea era superior, es va enfurir tant que va esquinçar la tela i va colpejar a Aracne en els ulls. Per a escapar d'aquest maltractament, Aracne va intentar penjar-se, però Atena la va sostenir en l'aire i la va transformar en una aranya.

Personatges Aracne teixidora de Lidia Atena deessa de la saviesa, filla de Zeus i Metis (nimfa oceànide) Explicació Explica la raó per la qual l'aranya teixeix tan bé. Hybris voluntària Es creu millor que Atena que és una deessa — Atena la transforma en una aranya (nèmesi) LLIBRE VIII Ariadna i el Laberint Després que Minos va vèncer als atenesos, exigia que cada nou anys li enviessin set joves perquè el Minotaure se'ls mengés. Aquesta vegada li va tocar a Teseu, qui va aconseguir matar al monstre i sortir del laberint gràcies a Ariadna, que li va donar un cabdell de fil perquè lligués un extrem en entrar i després l'ajudés a trobar la sortida.

Malgrat aquest favor, Teseu va abandonar a Ariadna a l'illa deserta de Naxos. Bacus la va trobar trist, la va prendre com a esposa i va col·locar la seva corona entre les estrelles. Personatges Minos rei de Creta, fill de Zeus i Europa Minotaure monstre amb cos d'home i cap de bou, fill de Pasífae Teseu rei d'Atenes, fill de Posidó (déu dels mars) i Etra Ariadna filla de Minos i Pasífae Bacus déu del vi, fill de Zeus i Sèmele Explicació Explica la constel·lació de la Corona Boreal. Dèdal i Ícar Dèdal era un artista molt hàbil que estava pres, amb el seu fill Ícar, en un laberint que va construir a Creta. Per a escapar, va fer unes ales amb cera i va volar a Sicília.

Desafortunadament, el seu fill Ícar va volar massa prop del Sol i les ales se li van fondre, caient a la mar. El lloc on va caure es diu mar d'Icària. Dèdal també havia llançat al seu nebot al mar per por que el superés, i Minerva el va transformar en una perdiu. La perdiu, recordant la seva caiguda, té por de volar alt. Personatges Dèdal arquitecte molt hàbil Ícar fill de Dèdal i una esclava del rei Minos Minerva deessa de la saviesa, filla de Zeus i Metis (nimfa oceànide) Explicació Explica el nom d'aquell mar (Ícar) i la raó per la qual la perdiu no vola alt (nebot).

Hybris voluntària Ícar s'apropa massa al Sol — cau al mar (nèmesi) LLIBRE IX Ifis i Iante Ligdos li va ordenar a la seva esposa Teletusa que matés a la seva filla nounada, anomenada Ifis. No obstant això, Teletusa no va poder fer-ho i, en canvi, va vestir la nena com un nen amb el mateix nom. Quan Ifis va créixer es va canviar de sexe amb l'ajuda de la deessa Isis. Després de rendir-li sacrificis a Venus, es va casar amb Iante.

Personatges Ligdos ciutadà de Cnossos Teletusa dona de Ligdos Ifis filla de Ligdos i Teletusa Iante noia Amor i Hybris Amor impossible i Hybris no hi ha LLIBRE X Orfeu i Eurídice Eurídice es va casar amb Orfeu, però va morir el dia de les seves noces després de ser mossegada per una serp. Orfeu va decidir anar a l'inframon per a recuperar-la i, amb la seva veu i la seva lira, va impressionar a les deïtats de l'inframon. Li van permetre emportar-se a Eurídice, amb la condició que no la mirés fins que sortissin d'allà. No obstant això, Orfeu no va poder resistir la temptació i la va mirar, la qual cosa va resultar que Eurídice fos portada de tornada a l'inframon.

Orfeu, desesperat, es va retirar al mont Hemo. Personatges Orfeu fill d'Èagre (deu riu) i Cal·líope (musa) Eurídice nimfa del bosc Apol·lo i Jacint Jacint era un jove perfecte al qual Apol·lo estimava molt. Un dia, mentre jugaven a la raqueta, Apol·lo accidentalment el va matar, la qual cosa li va causar un gran pesar. La sang de Jacint es va convertir en la flor que porta el seu nom. Personatges Apol·lo déu de les arts, fill de Júpiter i Latona Jacint jove molt bell Explicació Explica el jacint.

Hybris involuntària La bellesa — mort (nèmesi) TIPUS D'AMOR Amor consolidat: Deucalió i Pirra Amor d'amistat: Faetont i Cigne Amor familiar: paternal — Faetont i el seu pare, Dèdal i Ícar maternal — Ceres i Prosèrpina fraternal — Faetont i les Helíades Amor lesiu — amor violent o en el qual hi ha una violació Apol·lo i Dafne Apol·lo i Jacint Amor impossible — amor en el qual hi ha un impediment que separa als amants Narcís — s'enamora d'ell mateix (impediment) Píram i Tisbe — la desaprovació de les seves famílies (impediment) Teseu i Ariadna — la manca de compromís per part de Teseu (impediment) Ifis i Iante — Ifis és una dona, però Iante no ho sap (impediment), al final els deus la transformen en un home i Ifis i Iante es casen.

Orfeu i Eurídice — mort (impediment)