Estudi d'Empúries i el Teatre Llatí: Plaute i Terenci

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

EMPORION/EMPORIAE (Empúries) Plànol Nom i fundació El nom llati és Emporiae. Els nuclis de població indígena estaven situats sobre promontoris que s'aixecaven enmig d'una zona del Maresma i entre dos cursos fluvials. En el s. VI aC, uns comerciants de Focea procedents de Massàlia van establir un mercat en un illot (Paleàpolis) davant de la costa i en la desembocadura del riu Fluvià. A mitjans del segle VI aC passaren a terra ferma i hi fundaren un nucli urbà més gran (neàpolis) que els permetia garantir el control de les activitats portuàries. Allí ja hi havia assentat un petit nucli de la tribu dels indigets.

Les illes (Neàpolis i Paleàpolis) i el port oferien unes condicions immillorables per al comerç. Arribada dels romans Aquesta situació estratègica va fer que els romans, comandats per Corneli Escipió hi desembarguessin l'any 218 aC amb motiu de la segona guerra púnica. Primer van construir un campament militar en el gran turó que quedava sobre del nucli indiget i grec, des d'on podien vigilar el territori de terra endins i dominar la badia. També fou aquesta base que Marc Porci Cató va aprofitar l'any 195 aC per acabar amb la resistència indígena. Al començament del s.

I aC, aquesta base va esdevenir un tercer nucli urbà que es va unir als altres dos, probablement a mitjans del segle I aC quan Juli Cèsar hi va assentar un grup de legionaris llicenciats (jubilats) després de la victòria sobre Pompeu l'any 45 aC Estructura urbanística La ciutat romana, situada en el turó, tenia planta rectangular i traçat hipodàmic, envoltat de muralles. Les domus estructuren al voltant del cardo i del decumanus, i a la seva intersecció trobem un fòrum porticat i un capitoli. Prop del fòrum s'han excavat unes temes La muralla, que en un principi, envolta per separat el nucli grec i el romà va ser enderrocada parcialment durant el principat d'August (mitjans del segle I aC).

D'aquesta manera, van quedar units els dos nuclis. S'han conservat restes d'un amfiteatre i d'una palestra fora muralles, així com dues cases de personatges benestants. Que conservem: Restes amfiteatre, Palestra, Dues cases de personatges benestants PLAUTE (subratllat en negreta paraules en llatí) Autor de Comèdies que situem al segle 3 aC. És considerat el millor comediògraf llatí. Va escriure molts comèdies, que es van representar en el teatre, de les quals només ens resten 20 títols, però n'hi ha algunes que no estan completes.

Alguns títols que ens hauriem de saber: - Mostellaria (fantasmes) - Aulularia (vell que en una olla té guardat els seus diners i sap que li prendràn) - Miles gloriosus (soldat fanfarró) - Menaechmi (els bessons) Totes les seves comèdies són palliatae (el genere) que significa font i tema grec. Tots els espectacles a roma eren gratuïts doncs per això la gent s'havia de sentir identificats amb el llenguatge que feien servir, en aquest cas grec. Plaute pren els arguments de l'anomenada Comèdia Nova Grega (segle IV aC) (gent normal, no deus ni fantasies), l'autor més important de la qual és Menandre (Plaute s'inspira en ella per escriure les seves comèdies).

Plaute barreja arguments i personatges per crear les seves comèdies. Li arriben les comèdies de Menandre, ell les llegeix, i agafa arguments, situacions i personatges de diferents comèdies per crear la seva comèdia. Aquesta acció es diu contaminatio. Característiques del teatre Plautí. Les comèdies tenen una estructura marcada (totes iguals): - El pròleg (personatge que sortia al principi per fer un resum de l'obra) i la part dialoga (intervenen els personatges). - L'acció se situa en terres gregues, però està plena d'al·lusions romanes. L'acció és complicada i recargolada fins a l'extrem per mantenir l'atenció del públic. Es creen situacions de gra força còmica i desenllaç imprevisible.

- Presenta una societat de classe mitjana, viciosa i decadent. Sempre apareixen el mateix tipus de personatges, ens podem trobar per exemple esclaus astuts, joves que gasten el patrimoni del pare, velles alcavotes, prostitutes que només parlen d'amor, esclaus que no fan res... Els personatges parlen com el poble romà: acudits, jocs de paraules, expressions obscenes i malsonants. - La intenció, el que busca, de Plaute és la rialla del públic. En les seves obres, no s'han de buscar intencions moralitzants. TERENCI Terenci fou un comediògraf, persona que escriu comèdies. El situem al segle 2 aC, abans de Plaute, ell va néixer a africà i el van portar a roma per ser esclau.

Va ser alliberat pel seu amo. Ell va adquirir una sòlida ii extensa cultura. Ell va escriure 6 comèdies, de les quals ens han arribat totes íntegres, senceres. Terenci per desgràcia, va morir de jove. Ell tenia moltes crítiques i burles perquè es deia que les obres no eren escrites per ell sinó que les escrivia qui l'havia alliberat. També era acusat de plagi perquè introduïa personatges i situacions de comèdies de Plaute, ell s'inspirava en ell, però clar Plaute 'inspirava en Menandre. Terenci era més reflexiu i refinat que Plaute, Plaute no buscava moralitzar, ell buscava que la gent ries, mentre que Terenci era més reflexiu fent que el públic també formés part d'aquesta reflexió.

Ell també s'inspira en la Comèdia Nova Grega de Menandre. Les seves comèdies són palliatae (comèdies de les terres gregues). Pretén crear una comèdia ciutadana i sentimental. Aquestes són 3 títols de les 6 obres que ell va escriure, Hecyra, Eunuchus (més èxit de les 6 obres).