Poesia i Oratòria Romana: Autors i Obres Clau

I 132 flashcards i 88 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 1: Poesia dramàtica. Plaute i Terenci. Poesia dramàtica romana: La comèdia de Plaute i Terenci Precedents grecs Data clau: 272 a.C. (conquesta de Tarent per Roma; influència grega iniciada amb Livi Andrònic). Aristòfanes (448-380 a.C.), gran comediògraf de la "comèdia antiga", no va influir els romans. Influència de la comèdia nova (s. III a.C.): Renúncia a elements fantàstics i a la crítica política. Ambientació burgesa en la polis grega. Introducció d'intriga i agnició (recerca d'algú perdut). Fonts gregues de la comèdia romana: Menandre, Filemó i Dífil. Context històric de la comèdia romana Cronologia: 201-146 a.C. (durant les Guerres Púniques).

Aspectes destacats: Inestabilitat social per la qüestió agrària. Hel·lenització de les elits romanes. Marc de representacions teatrals Ocasions: triomfs militars, consagracions de temples, celebracions fúnebres i festivitats públiques: Ludi Megalenses (abril). Ludi Apollinares (juliol). Ludi Romani (setembre). Ludi Plebei (novembre; en honor de la tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva). Infraestructures teatrals: Escenaris provisionals de fusta. 68 a.C.: primer teatre estable de fusta. 55 a.C.: primer teatre de pedra (construït per Pompeu). Edificis teatrals grecs i romans Teatre grec clàssic: Teatre de Dionís. Parts principals: càvea, orquestra, scaena i proscaenium, pàrodos, estoa.

Innovacions romanes: La càvea no es construïa sobre un turó, sinó sobre galeries amb voltes. L'orquestra es fa semicircular. Escenari elevat amb scaena frons com façana monumental. Arrels itàliques del teatre còmic 1. Pompa circensis: desfilades amb actors introduint jocs. 2. Carmina fescennina: cants burlescos durant celebracions agrícoles. 3. Fàbula atel·lana: Representacions improvisades i grotesques amb màscares. Personatges típics: Maccus (babau). Pappus (vell ric). Bucco (xarlatà). Manduccus (golafre). Dossenus (encorbat). 4. Mim: escenes quotidianes sense màscara. Tipologies teatrals romanes 1. Comèdia: Fabula palliata: ambientació i vestuari grecs (pallium).

Fabula togata: ambientació i vestuari romans (toga). 2. Tragèdia: Fabula cothurnata: temes grecs; vestuari (quitó i coturns). Fabula praetexta: temes romans; vestuari (toga praetexta). Plaute (c. 250-184 a.C.) Biografia: Naixença a Sarsina (Úmbria). Viu a Roma, escriu, dirigeix i actua en les seves pròpies obres. Coneixedor dels ambients plebeus (esclaus, prostitutes, etc.). Obres: 21 comèdies conservades: Amfitrió, Els germans Menecmes, El soldat fanfarró, La comèdia de l'olla, etc. Tècnica de contaminatio: fusió de diverses fonts gregues (Menandre, Dífil i Filemó). Objectiu i estil: Fer riure amb intrigues enredades i solucions sobtades. Llenguatge popular i ús de cantica i diverbia.

Captació de l'ambient de carrer romà. Terenci (c. 195-160 a.C.) Biografia: Neix a Cartago, esclau alliberat pel senador Terenci Lucà. Vinculat als Escipions, influït per l'estoïcisme. Obres: Sis fabulae palliatae: Adelphoi, Andria, Eunuchus, Hecyra, etc. Objectiu i estil: Ironia en lloc de comicitat hilarant. Prologues reflexives (en lloc de resums humorístics). Personatges més profunds i amb humanitas: "Homo sum, humani nihil a me alienum puto". Teatre com a vehicle pedagògic d'amicitia i mos maiorum.

Plaute vs Terenci: Comparativa Aspecte Plaute Terenci Estil Humorístic i popular Refinat i irònic Objectiu Fer riure Pedagogia i humanitas Personatges Plans Complexos i psicològics Prologues Resum humorístic Reflexió literària Influència Cultura popular Estoïcisme i humanitas TEMA 2. Poesia èpica:Virgili La èpica és un gènere narratiu en vers que desenvolupa les aventures d'un heroi en hexàmetres. Virgili: Vida Virgili va néixer el 70 a.C. a Andes, Mantua a Itàlia, mentre durava el consulat de Pompeu (que sotmetia Orient, mentre Cèsar sotmetia occident).

Va estudiar a Milà i Roma, però no tenim prous coneixements sobre la seva vida, ja que se li van confiscar unes terres per pagar els soldats a August. En la seva joventut coincideix amb les obres de Catul i Lucreci. Els seus amics més íntims van ser Vara, Corneli Gali (creador de l'elegia amorosa) i Horaci. Vara el va desobeïr després de la mort de Virgili, ja que aquest li va demanar cremar l'Eneida, però Vara no ho va fer i la va publicar. Virgili va ser membre del cercle de Mecenes, dels propers a l'emperador August. Finalment, va morir a Bríndisi el 19 a.C.

Virgili: Obra - Èglogues - Elaborades des del 42 al 35 - 10 poemes pastorals - Font: poeta hel·lenístic Teòcrit - Geòrgiques - Elaborades des del 39 al 29 - 4 llibres de poesia didàctica sobre agricultura - Fonts gregues: Hesíode (s.VIII a.C.) i Arat (s.III a.C.) - Eneida - Elaborada del 29 al 19 - 12 cants - Fonts: Homer, Apoloni de Rodes, Nevi, Enni, Lucreci i Catul L'Eneida Cants I-IV: La tragèdia de Dido Cant I: Arribada a Cartago Eneas fuig pel Mediterrani buscant una pàtrica i arriba a Cartago, on la reina Dido l'acull. Venus, mare d'Eneas, intervé per protegir-lo.

Cant II: Eneas relata la fi de Troia Eneas explica a Dido com els grecs van enganyar els troians amb el famós cavall de fusta. Cant III: Relat del viatge fins a Cartago Eneas explica els seus intents d'establir-se en diverses terres abans d'arribar a Cartago. Cant IV: Amors de Dido i Eneas Dido s'enamora d'Eneas, però ell està destinat a fundar Roma. Júpiter li recorda la seva missió, i Eneas parteix. Desesperada, Dido es suïcida. Cants V-VIII: El destí de Roma Cant V: Escala a Sicília Eneas arriba a Sicília de pas. Cant VI: Descens als Inferns d'Eneas Eneas baixa als Inferns, on veu l'ànima de Dido i el seu pare Anquises.

Aquest li revela el gloriós futur de Roma i el destí dels seus descendents. Cant VII: Arribada al Laci (Itàlia) Eneas arriba al Laci i busca una aliança amb el rei del Laci, per casar-se amb la seva filla Lavínia. Però Turn ja està promès amb Lavínia, i no accepta que es casin, tot i que el Rei prefereix a Eneas. Cant VIII: Preparació d'Eneas per a la guerra Eneas busca aliats per la guerra contra Turn Cants IX-XII: La guerra i la tragèdia de Turn Cant IX: Atacs de Turn Cant X: Turn mata l'amic íntim d'Eneas, Pal·lant Pal·lant amic íntim d'Eneas, mor a mans de Turn. Cant XI: Treva i noves batalles Eneas ofereix una treva per enterrar els morts.

S'organitza un duel entre Turn i Eneas, però la lluita continua amb nous combats. Cant XII: Eneas mata Turn Turn i Eneas s'enfronten en duel. Eneas el fereix i, veient que porta l'armadura de Pal·lant, el mata sense pietat. TEMA 3. Poesia lírica: Quint Horaci Flac La lírica és la poesia dels sentiments. És l'últim gènere que va arribar a Roma, però dels primers a grècia, d'on destaca la poetessa Safo. Són poemes amb música, cantats i ballats. Desenvolupament romà: Factors favorables Cercle dels escipions (III a.C.): Són humanistes, potencien la individualitat i el gust per la intimitat, així com parlar dels sentiments d'un mateix.

Problemes polítics interns des del II a.C.: Reforcen l'afirmació individual degut al fracàs de col·lectiu de la societat romana. Precedents grecs: poetes crecs d'Alexandria (III.a.C.), entre d'ells Cal·limac i Teòcrit. Defensaven el refinament artístic, l'elegància, l'afecció al detall i es petites coses de la vida. Fan poemes ben elaborats. El gènere de la lírica Poetes lírics anteriors a Horaci: - Poetae Novi (I a.C): Trenquen amn la poesia tradicional (sàtira, drama, èpica…). Fan obres curtes, perfectes i personals. - Gai Valeri Catul Vida d'Horaci Neix a Venúsia (sud d'Itàlia), l'any 65 a.C. El seu pare, ben humil, es preocupa per la seva educació i es forma a Roma i Atenes.

A Atenes, s'allista amb els partidaris de Pompeu i lluita contra els cesaristes a la batalla de Filipos (42a.C.), però perd la batalla. Ja a Roma, aconsegueix una plaça de funcionari. L'any 38a.C., el poeta Virgili el presentà al Mecenes, un cercle intel·lectual que donava recolzament a la política d'August. Morí el 8a.C. Obra d'Horaci Poesia en hexàmetres (dues obres) - Sàtires (o Saturae) - Són dos llibres de 10 i 8 sàtires que critiquen els costims de la seva època, sense maldat. Horaci renuncia a la crítica directa a persones concretes. - Font: Lucili (II-I a.C.), poeta aristòcrata republicà, autor moralista. - Epístoles (o Sermones) - Són dos llibres de 20 i 3 epístoles.

Són cartes literàries de filosofia moral. En el segon llibre, la carta 3 és l'Ars Poetica. Poesies en altres metres de la lírica grega arcaica (sense hexàmetres) - Odes (o Carmina) - Són quatre llibres amb 104 odes. Adapta i combina els metres grecs arcaics de Safo, Alceu i Anacreont. Tracta temes com l'història, la filosofia, l'amor, l'amistat o la bona vida. - Font: Catul - Epodes (o Lambi) - És un llibre de 17 poemes. Té un to sarcàstic contra els vicis de l'època. - Font: Curts a imitació del poeta grec Arquíloc (s.VII a.C.) TEMA 4. L'Elegia Romana: Publi Ovidi Nasó Una elegia és una composició poètica escrita en dístics elegíacs, formats per un hexàmetre i un pentàmetre.

Procedeix dels poetes grecs alexandrins del s.IIIa.C., que escribien elegies sobre l'amor d'un heroi mitològic. Desenvolupaments romans L'elegia va ser introduïda a Roma per Valeri Catul (?84-?54) o els poetae novi, que van ser un grup de persones que van traduir poemes grecs, criticats per Ovidi per manca de creativitat. Alguns seguidors de Catul van desenvolupar-la durant el s.I d.C. Corneli Gal (69-26): No se'n conserva cap obra, malgrat tenir la constància de la seva obra a través d'altres fonts històriques Albi Tíbul (50-19): 3 llibres Properci (47-15): 4 llibres, 3 d'ells escrits a Cíntia (el seu amor) i l'últim a Roma.

Publi Ovidi Nasó Vida i obra de Publi Ovidi Nasó Biografia Ovidi neix a Sulmona el 43a.C. en una família benestant de l'ordre eqüestre. Estudia contra la seva voluntat dret i eloqüència a Roma. Després, viatja a Grècia ampliar estudis, però allà canvia la seva carrera i es dedica única i definitivament a la poesia. Va ser amic d'Horaci, Tíbul i Properci, membres del cercle literari de Mesala Corvi, el més important de Roma. Als 50 anys, el 8 d.C., va ofendre Octavi August i va ser castigat a l'exili de per vida a Tomis, actual Constanza, a la mar Negra. Finalment, mor a Tomis el 17-18d.C. Obres de poesia elegíaca 1. Poesia elegíaca d'amor a. Amors: 3 llibres amb 51 elegies.

Tracta dels seus amors amb diverses dones, especialment amb Corina. b. Heroïdes: 21 cartes d'amor dolorós de dones mitològiques als seus homes. Dido a Enees, Penèlope a Ulisses, Helèna a Paris. 2. Poesia didàctica d'amor a. L'art d'estimar: Paròdia de la poesia didàctica d'Hesíode. Tracta de l'art de la seducció entre homes i dones en les relacions extramatrimonials. Tres llibres: i. Llibre dirigit als homes: on trobar dones i com seduïr-les ii. Llibre dirigit als homes: com conservar la dona estimada. Instrucció per aconseguir el plaer sexual que ha de ser compartit. iii. Llibre dirigit a les dones: com embellir-se, com ser una bona amant, com burlar la vigilància del marit. b.

Remeis d'amor: 600 versos sobre consells per superar el mal d'amors, considerat com una demència o malaltia. c. Cosmètics per a la cara de la dona: Receptari de cosmètica del qual se'n conserven 100 versos. 3. Poesia elegíaca a l'exili a. Tristes: 5 llibres sobre el dolor per la pèrdua de la seva amada Roma i petició de clemència a l'emperador August. b. Pòntiques: 4 llibres sobre la duresa de l'exili i nova petició de perdó a o l'emperador.

Obres èpicodidàctiques en hexàmetres - Les Metamorfosis - 15 llibres amb 12.000 hexàmetres - Història mítica del món - Mecanismes de cohesió: - Descripció cronològica de la mitologia grecorromana des de la creació del món fins a la apoteosi de Juli Cèsar - Un gran poema: Carmen Perpetum - Obra dividida en tres parts: - Déus (I-IV) - Herois (IV-XI) - Homes des de la guerra de Troia (XII-XV) - Els mites acaben en una transformació, una metamorfosi d'humà a animal, vegetal o constel·lació - 250 transformacions concatenades - Els fastos - Poema didàctic inacabat per l'exili: Només va escriure 6 dels 12 llibres previstos - Tracta el significat de les festes del calendari romà. TEMA 5.

Historiografia romana: Tit Livi Tipus de discursos Genus Laudatiuum: De caràcter honorífic Genus deliveratium: En cas de controvèrsia política al senat Genus Iudiciale: Àmbit jurídic Passes per la formació d'un discurs 1. Inventio: Recerca dels temes pel discurs 2. Dispositio: Distribució dels temes 3. Elocutio: Composició del discurs amb els mots i les expressions més adequades 4. Memòria: Art de memoritzar els temes, amb el seu ordre i mots adequats 5.

Actio: Posada en escena del discurs Parts del discurs Exordium (captatio benevolentiae): Introducció per guanyar l'atenció del públic Narratio: Exposició resumida dels aspectes que tractarà el discurs Argumentatio: Desenvolupament de totes les raons que defensa l'orador Peroratio: Resum dels arguments i nova captatio final Precedents grecs (Escoles d'oratòria) Acticista: gens ornamental, expressió senzilla dels pensaments, directa i efectiva Asiàtica: ornamental, expressió florida i períodes sintàctics amplis Història de la oratòria romana Esplendor de la oratòria romana (Primera meitat del s.I a.C.) Va ser causada per dos factors principals Proliferació de conflictes civils que exigeixen deliberació Guerra de Jugurta (112-105a.C.): Escrita per Sal·lusti Conjuració de Catilina (63a.C.): ídem Guerra de les Gàlies (58-44a.C.): ídem Cèsar Guerres civils 88-81 Mari vs.

Sil·la 49-45 Cèsar vs. Pompeu 43-42 Antoni i Octavi vs. Brutus Pas de la república a l'imperi (27d.C.) La llibertat de les classes dirigents permet els discursos. Vida i obra de Tit Livi Nascut a Pàdua el 59a.C Contemporani de Virgili, Horaci i Tíbul (segle d'or de les lletres romanes) Professor de l'emperador Claudi Amic d'August, però partidari d'un republicanisme conservador Participà en el programa moralitzant patriòtic d'August Morí el 17d.C. Mai participà en la política a causa del seu desconeixement del funcionament del govern Major analista: interessat en la psicologia dels personatges i no en el fets polítics.

Obra de Tit Livi Ad Urbe Condita, obre principal de Tit Livi Tracta de la història de Roma des de la seva fundació 142 llibres, any per any 753-9 a.C. 1-10 Llegendes romanes Arribada d'Enees al Laci Ròmul i Rem Fundació de Roma i Assassinat de Rem (753 a.C.) Rapte de les Sabines Rei dels Sabins Rei Etrusc Violació de Lucrècia Expulsió dels reis de Roma Esdeveniments de la Republica (509 a.C.) 20-45 2ª Guerra Púnica (Anníbal contra els Escipions) 40 anys de treball Es conserva un 23% de la seva obra TEMA 6. Oratòria: Ciceró La oratòria és l'art de composar i exposar un discurs. Són discursos de temes variats en esdeveniments importants.

Ciceró: Vida i obra Cronologia Neix el 106 a Arpinum (Laci) Ciceró és un homo novus. Escriu Les Verrines (70a.C) Estudia a Roma i Grècia 63a.C. és escollit cònsol. Descobreix la conjuració de Luci Sergi Catillina i pronuncia al senat les famoses Catillinàries (4 dies, 4 parts). Es mostra implacable amb els conjurats i els condemna a mort sense judici. 58a.C. Una llei promulgada per Clodi, membre del senat i un dels enemics de Ciceró, l'envia a l'exili per haver matat ciutadans romans sense judici (Catilina i els seus) 57a.C. Retorn a Roma i escriu De domo sua 'Tornada a casa', on explica la seva experiència a l'exili i l'opinió dels fets. 49-48a.C. Guerra civil entre Pompeu i Cèsar.

Ciceró es posa de part de Pompeu. Quan Cèsar guanya la guerra, Ciceró demana perdó a Cèsar i escriu Discursos Cesarians (48-45a.C.). 44a.C. Assassinat de Cèsar. Marc Antoni i Octavi August són els nous homes forts de Roma. Ciceró recolza Octavi i odia a Marc Antoni, a qui li escriu Les Filípiques perquè li sembla seguidor de les idees autoritàries de Cèsar. 43a.C. Marc Antoni i Octavi signen un pacte de no agressió. La condició de Marc Antoni és assassinar als seus enemics. Marc Tul·li Ciceró asssassinat. Els 4 grups d'obres de Ciceró Filosofia (13 obres, del 45 al 44 a.C.) Intenció: Apropar la filosofia grega al lector romà i formació cívica a la joventut romana.

- De officis: deures d'un ciutadà - De amicitia: amistat - De senectule: vellesa - De natura deorum: teologia - De republica: organització de l'estat (consensus ordinum) - De legibus: dret romà, com ha de ser un bon governant Retòrica (8 obres) Intenció: Formació de l'orador - Orator - De oratore - Brutus Discursos (58 obres, del 81 al 43 a.C.) Intenció: Desenmascarar els interessos personals que amenacen la república. - Verrines (70aC.): contra Cai Verres, governador de Sicília, corrupte per diners - Catilinàries (53a.C.): contra L.

Sergi Catillina, sobre l'ambició política - De domo sua (57a.C.): contra Clodi, sobre la il·legalitat manifesta - Discursos cesarians (47-46a.C.): a favor dels lluitadors de Pompeu, perdó a Cèsar - Filípiques (44-43a.C.): contra Marc Antoni, sobre la tirania Cartes (774 cartes en 37 llibres al llarg de 24 anys) Intenció: Des d'instruccions sobre l'edició dles seus llibres a la recerca de consol en els seus moments difícils - Ad familliares - Ad Quintum - Ad Aticum - Ad Brutum