Ciutats Romanes a Hispània: Ilerda, Mèrida i Barcino

I 66 flashcards i 44 preguntes més al document.

Text del document

Ilerda (Lleida) Es pensava que estava fundada a l'època ibèrica sobre Iltirta (ciutat capital ibera) per les monedes ibèriques del turó de la Seu Vella de Lleida, però no. Tot i que les restes romanes més antigues són del II aC, la ciutat es va fundar a principis del s. I aC. August li va donar el títol de municipium i va ser monumentalitzada. Símbol llop. A la inscripció de bronze d'Ascoli (Itàlia) de l'any 89 aC, hi ha el nom més antic: Ilerdenses. Ara se sap que van fundar Ilerda de zero. Fundació i història: Segle I aC. Situada en una zona estratègica, en un encreuament de camins, i dominava el pas entre la cosa i l'interior (des de la Seu Vella es dominava la plana del Segrià).

Estava a la vora del Sicoris (Segre), que servia com a via de transport. Època d'August obté títol de municipium. Es canvia el llop ilerget per la lloba capitolina a les monedes. Història amb els romans: Relació romans - ilergets (tribu que vivia allà) comença en la 2a Guerra Púnica (romans pugen per la cosa del Mediterrani). És escenari de diversos esdeveniments importants en la història politicomilitar de l'imperi Romà. Sobretot el s. I aC, durant la guerra sertoriana, el 70 aC. I el 49 aC va haver-hi la batalla d'Ilerda en el context de guerra civil entre Cèsar i Pompeu (i els seus partidaris). L'any 49 aC, Cèsar travessa el riu Rubicó i Pompeu es retira a la península Balcànica.

A Hispània hi havia set legions lleials a Pompeu. Cèsar decideix derrotar-les. Una de les primeres ciutats derrotades és Ilerda: Al costat hi havia els lloctinents de Pompeu Afrani i Petreu, com a base d'operacions per la defensa d'Hispània. Al final, Cèsar els guanya; és la seva primera gran victòria. Cèsar és el que narra la batalla (en 3a persona) a la seva obra De bello ciuili, del gènere literari dels comentaris historiogràfics (informes de campanya amb molta propaganda política).

Estructura: No se sap segur el traçat, però es creu que tenia una estructura diferent de les altres ciutats perquè es va haver d'adaptar al relleu, encaixada entre el Turó de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola, tenia una part alta i escarpada. La Cruïlla entre Cardo Maximus i Decumanus Maximus a l'est (sector pla i dinàmic), on també hi havia les termes. Ilerda= construcció ex novo, de nova planta + relativament gran (23 hactarees) + muralles. El fòrum estava a l'altra banda de la ciutat, a l'oest, a l'actual plaça St. Jaume. Sobre el Sícoris hi havia un pont, i a l'extrem est de la ciutat, una necròpolis important.

Muralla = Turó de la Seu Vella i part baixa fins als rius Segre i Noguerola. Decadència: S. II dC pateix una crisi molts edificis abandonats. Finals de segle bàrbars germànics la destrueixen (449 sueus i bagaudes la saquegen). Quan governaven els gots, la ciutat no passava les seves muralles. Obres públiques conservades: Es conserven poques restes. Destaca un petit tram de muralla, elements constructius del fòrum, algun tram del cardo maximus, domus (vegeu a sota), algunes villae rusticae a extramurs (vegeu a sota) i, sobretot, molts elements d'unes termes públiques (vegeu a sota). Termes: Finals del segle I dC - principis s. II dC.

Ubicades a l'actual carrer Cardenal Remolins, i pendents de museïtzació (segons una notícia del diari Segre del 2033). Segueixen el model pompeià dividides en dos: la palestra, i les tres estances de banys. Rodejades de tavernes, es creu que van funcionar fins a l'època musulmana. Domus: una sota l'Auditori i una al soterrani de la Paeria. Altres d'edificis: Capitell de Sant Joan, dona pistes sobre la situació del fòrum de la ciutat. Vil·les: De Torre Andreu, a la Bordeta (II i II dC), i del Romeral, a l'ager. Ocupada durant uns 400 anys (principis de s. I dC - segona meitat del s. V dC). Decorada amb mosaics i elements escultòrics de gran qualitat. Ex.

reproducció del cap de Medusa (trobat el 2005). També tenia un conjunt termal. Mèrida Colònia fundad per Octavi August perquè s'hi establíssim soldats emèrits de dues legios veteranes de les Guerres Càntabres (la Legió V Alaudae i la Legio X Gemina). Història: Escollida capital de província de Lusitània el 15 aC, perquè estava en una zona amb molta matèria prima. Era una zona estratègiva, estava al punt de la vall del Guadiana on hi havia dues vies importants: Vida Plata (nord-sud) i Complutum amb Olisipo (est-oest). Zona poc romanitzada controlada per vetos i lusitas (celtes). Obté estat de colònia pels veterans i per fer propaganda del territri. S.

II dC emperadors d'origen hispà Trajà i Adrià gran ciutat romana. S. III i s. IV nou desenvolupament per la reforma de Dioclesià: es converteix en capital de la diòcesi de les Hispànies nous edificis públics i vil·les rurals. Cristianisme seu arquebisbal. Invasions bàrgaves s.V dC capital d'una de les sis provinices visigòtiques. 1993 = Patrimoni Mundial de la UNESCO Obres públiques conservades: Teatre: Construit el 16-15 aC per Agripa (gèndre d'August) quan Mèrida esdevé capital de Lusitània. Construit al vessant d'un turó, acollia 6000 persones. Important els fons scaneae (mur de 30 m decorat amb màrbres, estàtues d'emperadors divinitzats, i déus). Té 3 oberturen per on entren els actors.

Darrere hi havia un peristil. Amfiteatre: Inaugurat l'any 8 aC. Capacitat per a unes 16.000 persones (més del doble que el teatre). Separats per una calçada que els envolta. Estrucutra habitual: grades i fosses subterrànies (fossae) en forma de creu cobertesamb fusta. Pòrtic del fòrum: Mitjans s. I dC a imatge del fòrum d'August (Roma). Únic element que ha perdurat del fòrum municipal. Temple de Diana: Dedicat al culte imperial. Planta rectuangular sobre un podi de granit rematat amb una motllura. Està en molt bon estat perquè el Compte de los Corbos es va fer el palau a l'interior. Arc de Trajà: Arc de mig punt. Era l'obertura central d'una porta de tres arcs feta amb carreus de granit.

Circ: Segle I dC, fora muralla. Capacitat per a 30.000 espectadors. Només queden els fonaments de l'espina i la base de les grades. Pont: Construit quan es funda la colònia per travessar el Guadiana. Un dels més llargs de l'antiguitat. De formigó i granit. Té 60 arcs de mig punt. Domus senyorials: Fora muralles. Casa del Teatre i Casa del Mitreu. Aquesta conserva el famós mosaic del Cosmos, que representa els components de l'univers conegut al voltant de la fig. de l'eternitat, mitjançant fig. humanes. Aqüeducte de Los Milagros: Aigua de l'embassament de Prosèrpina a la ciutat. Fet amb granit i maó, se'n conserven més de 800 metres.

Bàrcino (Barcelona) https://examenselectivitat.cat/selectivitat/Llat%C3%AD/pdf/2024/Setembre/Solucio Fundació: Envoltada de llegendes, com la que la relaciona amb Hèrcules o la família cartaginesa Barca. Fundada el 14 aC després de les Guerres Càntabres. Nom: Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino (es veu en una làpida del museu històries de BCN). Fundada en honor a la família julioclàudia pel primer emperador, Octavi August. Ubicació geogràfica: En una plana delimitada pels rius Llobregat i Besòs a un costat, i la serra de Collserola i el mar a l'altre. Bastida sobre un petit turó de 17 m, que a l'edat mitjana es va anomenar mont Tàber. Al territori hi havia laietans.

Dades / història: Habitant il·lustre = Luci Minici Natal. Va guanyar la carrera de carros dels Jocs Olímpics de 129 dC (en realitat va contractar el millor conductor de quadrigues perquè li guanyés el títol). També va fer carrera política a Roma i va acabar sent cònsol de Roma i procònsol de Líbia. Colònia petita deu hectàrees i màxim 2.000 habitants, vinguts de la península Itàlica. Al voltant hi havia vil·les on es produïen vi i cereals. Una d'aquestes es va trobar el 2010 mentre remodelaven una estació de tren. A la zona era important la pesca, el conreu d'ostres, el ferro de les mines de Gavà i el gres de Montjuïc.

Evolució posterior: Cap al final de l'antiguitat, Bàrcino va ser més important que Tàrraco (capital històrica de la Hispània Citerior), i va ser diverses vegades capital del regne visigot. L'any 415 (quan el rei Ataülf i Gal·la Placídia s'establiren a Barcelona), i del 507 al 510, i 531-548. Estructura: Estructura típica de les ciutats romanes. Muralla rectangular però amb els angles esmussats, per adaptar-se al relleu. Ciutat travessada pel decumanus maximus i el cardo maximus i altres carrers paral·lels. El Decumanus maximus s'estenia des de la porta, de la qual encara tenim restes a la plaça Nova, pels carrers del Bisbe, Ciutat i Regomir.

El Cardo maximus anava des de la plaça de l'Àngel i el carrer Llibreteria, fins a l'encreuament dels carrers Call i Avinyó, aproximadament. Al centre hi havia el fòrum, aproximadament on hi ha la Plaça St. Jaume (al Palau de la Generalitat). Principals obres públiques: Muralles: La doble muralla té les restes més ben conservades. Van ser reforçades a finals del s. III dC i el s. IV dC per motius de seguretat, coincidint amb les invasions bàrbares: mateix perímetre però dobles, més altres i amb 78 noves torres; amb un sortint irregular anomenat castellum a l'extrem proper al mar. Les restes encara es conserven, igual que les portes que donaven accés a la ciutat pel decumanus.

Les portes tenien tres obertures, dues per carros i una per humans. El 2012 van aparèixer 17 metres més de muralla. Actualment, es poden veure trams de l'antiga muralla romana i d'alguna de les torres en diversos punts del casc antic de la ciutat. Temple: Hexàstil i dedicat a August. Es conserven quatre columnes corínties part del pòdium d'un temple dedicat al culte imperial que hi havia al fòrum. Estan al carrer Paradís (seu excursionista de Catalunya). Fàbrica de gàrum i tintoreria: Situada en un dels conjunts subterranis més grans d'Europa, al Museu d'Història de la Ciutat. Del s. II dC. Termes públiques: Dues termes públiques: les de la plaça St.

Miquel, i les portuàries, situades a menys de 100 metres del mar. Domus: N'hi ha unes quantes. Algunes tenen mosaics o pintures: entre els mosaics cal esmentar el de les tres Gràcies i el de la cursa del circ; i entre les pintures, la que representa el rapte de Ganimedes, d'estil pompeià, de finals del s. I dC, i l'única a la península Ibèrica. Aqüeducte: Se'n conserva un tram de quatre arcades. Durant molt temps es va pensar que hi havia dos aqüeductes, però les darreres intervencions van estipular que només n'hi havia un. Portava l'aigua des de les fonts de Montcada, la major part del canal era sota terra. Només a prop de la ciutat s'elevava amb arcades.

Es creu que la canalització principal es dividia en dues just abans d'entrar a la ciutat. Encara podem veure les restes d'alguns arcs encastats a la paret d'un edifici. L'aqüeducte arribava a la muralla al costat de la Porta Decumana de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes que han permès la reconstrucció de l'arcada final. Necròpolis: 85 elements funeraris conservats (del s. II i III dC) situats vora les vides d'accés a la ciutat (l'actual plaça de la Vila de Madrid, que era una via secundària que anava cap a Barcino). Monuments de tipologia humil: cupae, ares, esteles, cobertures de teules (tegulae) o àmfores, i fosses.

No hi ha constància que es construïssin grans edificis com un amfiteatre o un circ perquè era una colònia d'importància i grandària reduïdes. Però hi ha estudis recents que creuen que potser hi havia una arena o un amfiteatre on hi ha l'església de Santa Maria del Mar (fora de les muralles del moment).