1. Teoria de les idees i dualisme ontològic
Flashcards
- Defineix la idea segons Plató
- Concepte universal d'una cosa, fora de l'espai i el temps. És la seva essència, arquetip, causa i finalitat.
- Quina és la característica de la idea d'unitat?
- Només n'hi ha una de cada idea.
- Defineix el món sensible segons Plató
- Món físic, material, mutable i corruptible. És una còpia degradada de la realitat, captada a través dels sentits.
- Defineix el món intel·ligible segons Plató
- Món captat per la raó, format per idees pures, perfectes, eternes, úniques i immutables.
Preguntes tipus test
- Quina d'aquestes realitats és una còpia de la idea corresponent, imperfecta i canviant?
- a) La idea d'unitat, present en totes les idees
- b) La idea de justícia, única i immutable
- c) La idea de bellesa, eterna i sempre existent
- d) Una pintura concreta, fugissera i canviant
Resposta: d) Una pintura concreta, fugissera i canviant. Plató afirma que les coses del món sensible són còpies de les idees. Les pintures són fugisseres i canvien, mentre que la idea de bellesa és eterna i sempre existirà.
- En quin món situaria Plató un gos concret que envelleix i acaba morint?
- a) Als dos mons alhora, perquè té una idea i un cos
- b) Al món sensible, perquè és material, mutable i corruptible
- c) Al món intel·ligible, perquè el coneixem amb la raó
- d) Al món intel·ligible, perquè és un ésser vivent amb ànima
Resposta: b) Al món sensible, perquè és material, mutable i corruptible. Un gos concret és un objecte material que canvia i es deteriora, per tant pertany al món sensible. El món intel·ligible està format per idees eternes i immutables.
- Per quin motiu les idees del món intel·ligible es consideren immutables?
- a) Perquè cada persona les modifica segons la seva opinió
- b) Perquè són eternes i no neixen ni es deterioren
- c) Perquè les percebem amb els sentits i no canvien
- d) Perquè depenen dels objectes materials que les imiten
Resposta: b) Perquè són eternes i no neixen ni es deterioren. Les idees són eternes i no neixen ni pereixen, mentre que els objectes sensibles canvien i es deterioren. Els objectes sensibles són els que depenen de les idees i no al revés.
2. Dualisme epistemològic i dialèctica ascendent
Flashcards
- Segons Plató, què significa conèixer?
- Reconèixer i recordar allò que l'ànima ja sabia abans d'entrar en el cos.
- Quin és l'origen de l'ànima segons la teoria de Plató?
- Prové del món de les idees i cau en un cos, on s'oblida de tot en un procés d'amnèsia.
- Defineix la noesi
- Pensament intuïtiu que coneix les idees en si. És a priori: no cal sentir ni experimentar.
- Defineix la dianoia
- Pensament discursiu que coneix els objectes matemàtics i tot allò sobre el que es pot raonar.
Preguntes tipus test
- Un estudiant aprèn un teorema i, anys després, en veure'l de nou, diu: «ja ho sabia». Segons Plató, què explicaria aquesta sensació?
- a) Que el teorema pertany al món sensible i només és una opinió.
- b) Que la memòria només emmagatzema imatges captades pels sentits.
- c) Que l'estudiant ha copiat una creença compartida per la societat.
- d) Que l'ànima recorda allò que ja coneixia abans de caure en el cos.
Resposta: d) Que l'ànima recorda allò que ja coneixia abans de caure en el cos.. Per Plató, conèixer és reconèixer i recordar. L'ànima prové del món de les idees i, en entrar al cos, s'oblida de tot; per això el que sembla nou pot ser un record del que ja sabia.
- Per què l'ànima oblida el que coneixia quan s'uneix al cos?
- a) Perquè cau en un cos on té lloc un procés d'amnèsia.
- b) Perquè les idees desapareixen en néixer cada persona.
- c) Perquè el cos li impedeix tornar al món de les idees.
- d) Perquè els sentits destrueixen la memòria de l'ànima.
Resposta: a) Perquè cau en un cos on té lloc un procés d'amnèsia.. Els apunts indiquen que l'ànima cau en un cos on s'oblida de tot en un procés d'amnèsia. A partir d'aquí vol tornar al món de les idees i recordar allò que és.
- Quina condició cal complir perquè l'ànima pugui alliberar-se i tornar al món de les idees?
- a) Conèixer i purificar-se mitjançant una vida de purificació de l'ànima.
- b) Acumular coneixements sensibles i opinions sobre el món físic.
- c) Viure en el món sensible sense qüestionar res.
- d) Morir i reencarnar-se en un cos més perfecte.
Resposta: a) Conèixer i purificar-se mitjançant una vida de purificació de l'ànima.. Segons els apunts, l'ànima ha de conèixer i purificar-se, i per això cal una vida de purificació perquè pugui alliberar-se. La reencarnació és la creença de la metempsicosi, no el camí per tornar a les idees.
3. Dualisme antropològic: ànima i cos
Flashcards
- Ànima racional: on la situa Plató i quina virtut té?
- Al cap. La seva virtut és la prudència (saviesa).
- Ànima irascible: on la situa Plató i quina virtut té?
- Al pit. La seva virtut és la valentia (valor).
- Ànima concupiscible: on la situa Plató i quina virtut té?
- Al baix ventre. La seva virtut és la moderació (temperança).
- Quin tipus de coneixement obté l'ànima?
- Ciència o saber (episteme), perquè coneix les idees.
Preguntes tipus test
- Una persona que defensa la ciutat amb coratge i decisió és dominada per quina funcionalitat de l'ànima?
- a) Ànima irascible
- b) Ànima racional
- c) Ànima immortal
- d) Ànima concupiscible
Resposta: a) Ànima irascible. L'ànima irascible està situada al pit, té la valentia com a virtut i és l'ànima dels defensors de la ciutat.
- Si una persona es guia sobretot per la prudència i la raó, quina funcionalitat de l'ànima predomina en ella?
- a) Ànima concupiscible
- b) Ànima irascible
- c) Ànima sensible
- d) Ànima racional
Resposta: d) Ànima racional. L'ànima racional és la funcionalitat superior, situada al cap, la virtut de la qual és la prudència. És la que hauria de governar la ciutat.
- Una persona que controla i modera els seus desitjos corporals té predominant quina funcionalitat de l'ànima?
- a) Ànima racional
- b) Ànima immaterial
- c) Ànima concupiscible
- d) Ànima irascible
Resposta: c) Ànima concupiscible. L'ànima concupiscible, situada al baix ventre, té la moderació com a virtut. És l'ànima dels desitjos i de la gent que treballa.
4. Ètica i política: la justícia i la polis
Flashcards
- Classe social dels governants filòsofs i virtut associada
- Governants filòsofs: ànima racional (cap), virtut de la saviesa o prudència.
- Classe social dels guardians o guerrers i virtut associada
- Guardians o guerrers: ànima irascible (pit), virtut de la valentia o valor.
- Classe social dels productors i virtut associada
- Productors o treballadors: ànima concupiscible (ventre), virtut de la temperança o moderació.
- Origen de la ciutat segons Plató
- Neix de la necessitat de dividir el treball per complir les necessitats bàsiques.
Preguntes tipus test
- Quina és la funció dels guardians o guerrers dins la polis?
- a) Garantir les necessitats bàsiques mitjançant el treball manual
- b) Decidir quin treball ha de fer cada membre de la ciutat
- c) Defensar la ciutat, sent forts amb els enemics i tendres amb l'amic
- d) Governar la ciutat a partir del coneixement del bé
Resposta: c) Defensar la ciutat, sent forts amb els enemics i tendres amb l'amic. Els guardians són necessaris perquè les polis puguin créixer. Han de ser forts amb els enemics però tendres amb l'amic.
- Observa la taula . Si els productors no fan l'ofici que els pertoca, quina conseqüència té per a la ciutat?
- a) Les necessitats bàsiques de la població no queden garantides
- b) La ciutat deixa de tenir ànima racional
- c) Els guardians deixen de ser necessaris per a la defensa
- d) Els governants filòsofs perden la capacitat de conèixer el bé
Resposta: a) Les necessitats bàsiques de la població no queden garantides. Segons la taula, els productors han de fer l'ofici que els pertoca, garantint així les necessitats bàsiques de la població.
- Un guardià resisteix la por i no es deixa dominar pels desitjos corporals durant el combat. Quina virtut mostra?
- a) Justícia
- b) Saviesa o prudència
- c) Temperança o moderació
- d) Valentia o valor
Resposta: d) Valentia o valor. La valentia és la força i el valor per evitar caure en els desitjos corporals, i això correspon al guardià de la classe irascible.
5. Idees, objectes sensibles i símil de la línia
Flashcards
- Quines característiques tenen les idees o formes segons Plató?
- Són eternes, immutables, immaterials i existeixen per si soles.
- Quines característiques tenen els objectes materials o sensibles?
- Neixen i moren, canvien i es deterioren, són materials i depenen de les idees, de les quals són còpies.
- Què és la ciència segons Plató?
- És l'autèntic i veritable coneixement, i s'ocupa de les autèntiques realitats: les idees.
- Què és l'opinió segons Plató?
- Tracta de les canviants realitats del món físic i dels objectes sensibles.
Preguntes tipus test
- Quina és la relació entre els objectes sensibles i les idees segons Plató?
- a) Existeixen de manera independent de les idees
- b) Són eterns i immutables com les idees
- c) Són la font original de totes les idees
- d) Són còpies o imitacions de les idees
Resposta: d) Són còpies o imitacions de les idees. Els objectes sensibles depenen de les idees i són només còpies d'aquestes: tot el que existeix en el món sensible és el que és perquè imita o participa de les idees.
- Per què la idea de bellesa es diferencia de les persones, les ciutats o les pintures bellas?
- a) Perquè la idea canvia amb el pas del temps
- b) Perquè la idea és eterna i sempre ha existit i existirà
- c) Perquè la idea es pot veure amb els sentits
- d) Perquè la idea neix i mor com les persones
Resposta: b) Perquè la idea és eterna i sempre ha existit i existirà. Segons els apunts, la idea de bellesa és eterna, mentre que les persones, les ciutats i les pintures són fugisseres, és a dir, neixen i moren.
- Un coneixement que tracta de les realitats canviants del món físic i dels objectes sensibles, quina classe de coneixement és segons Plató?
- a) Noesi
- b) Dianoia
- c) Opinió
- d) Ciència
Resposta: c) Opinió. L'opinió tracta de les canviants realitats del món físic i dels objectes sensibles, en contraposició a la ciència, que s'ocupa de les idees.
6. El mite de la caverna
Flashcards
- Què simbolitzen les ombres de la paret en el mite de la caverna?
- Les aparences del món sensible.
- Què simbolitza la llum del foc en el mite de la caverna?
- Les creences.
- Què simbolitzen les cadenes dels presoners?
- La ignorància dels humans, que els manté lligats a l'opinió.
- Què simbolitza l'alliberament dels presoners?
- L'inici de l'alliberament de l'ànima i de la dialèctica ascendent.
Preguntes tipus test
- Un presoner que només veu les ombres de la paret i les pren per la realitat, en quin àmbit es troba?
- a) En el món intel·ligible, on es coneixen les idees.
- b) En el coneixement de la veritat per mitjà de la raó.
- c) En el món sensible, on només hi ha aparences.
- d) En la ciència o saber, el nivell més alt de coneixement.
Resposta: c) En el món sensible, on només hi ha aparences.. Les ombres de la paret són aparences del món sensible, que es percep pels sentits. Mentre el presoner només les contempla, roman en l'àmbit de l'opinió i no accedeix al món de les idees.
- Per què les cadenes mantenen els presoners en el nivell de l'opinió?
- a) Perquè les cadenes els impedeixen mirar el foc i les ombres.
- b) Perquè la llum del foc els fa creure que la realitat és més clara.
- c) Perquè el món sensible és material i els presoners no poden pensar.
- d) Perquè la ignorància dels humans els lliga a l'opinió i els impedeix avançar.
Resposta: d) Perquè la ignorància dels humans els lliga a l'opinió i els impedeix avançar.. En el mite, les cadenes simbolitzen la ignorància dels humans, que els manté lligats a l'opinió. La resposta correcta relaciona la cadena amb la ignorància, no amb un impediment físic.
- Quin és l'ordre correcte del camí d'ascens que descriu el mite?
- a) Ombres de la paret, llum del foc, sortida de la caverna, sol.
- b) Sortida de la caverna, sol, ombres de la paret, llum del foc.
- c) Llum del foc, ombres de la paret, sol, sortida de la caverna.
- d) Sol, sortida de la caverna, llum del foc, ombres de la paret.
Resposta: a) Ombres de la paret, llum del foc, sortida de la caverna, sol.. El camí va de l'aparença més baixa (les ombres) a la creença (la llum del foc), després a la sortida de la caverna, que representa el pas al món intel·ligible, i finalment al sol, que és la idea del Bé. Això segueix la dialèctica ascendent, des de l'opinió fins al coneixement.
I 25 flashcards i 20 preguntes més al document.
Text del document
PLATÓ — Transcripció dels apunts TEORIA DE LES IDEES Concepte d’idea: és el concepte universal d’una cosa, està fora de l’espai i el temps. És l’essència, l’arquetip, la causa i la finalitat de la cosa. Idees eternes, perfectes, ideals canviants i imperfectes [anotació al marge]. DUALISME ONTOLÒGIC Plató divideix la realitat en 2 mons: Món sensible (opinió): és el món físic, material, mutable i corruptible. És una còpia degradada de la realitat on hi ha les coses canviants i imperfectes. El captem a través dels sentits i genera opinió. Món intel·ligible (ciència o saber): món que coneixem a través de la raó, el coneixement intel·lectual.
Hi ha les idees pures i perfectes que són eternes, úniques i immutables. Jerarquia de les idees Hi ha 3 idees bàsiques. Piràmide (de dalt a baix): bé → eros → unitat. Idea del bé: perfecció absoluta (totes les idees participen de la idea del bé). Idea d’unitat: característica de totes les idees: només n’hi ha una de cada. Idea d’eros: amor. És el motor de la dialèctica ascendent. 2 tipus d’amor: superior → el de l’ànima, coneixement, ...; del món sensible. DUALISME EPISTEMOLÒGIC Coneixement de la veritat / Teoria del coneixement. Reminiscència. Teoria de l’ànima: «L’home és l’ànima i el cos la seva presó».
L’ànima prové del món de les idees i cau en un cos on s’oblida de tot en un procés d’amnèsia. Vol tornar al món de les idees, recordar allò que és. Per fer-ho, ha de conèixer i purificar-se. Per Plató, conèixer és reconèixer i recordar. L’ànima ha de recordar allò que ja sabia. S’ha de tenir una vida de purificació de l’ànima perquè l’ànima es pugui alliberar. Dialèctica ascendent: hi ha diversos tipus de coneixement Dins el món intel·ligible (ciència): • Noesi: hi ha el pensament intuïtiu. Objectiu: conèixer les idees en si; no és necessari sentir ni experimentar per arribar-hi, tot el coneixement és a priori. • Dianoia: hi ha el pensament discursiu.
Objectiu: conèixer els objectes matemàtics. És tot allò sobre el que es pot raonar. L’ànima busca veritats no sensibles. Dins el món sensible (opinió): • Pistis (creença): hi ha la creença en els objectes físics. Es creu que la realitat és només el que percebem. • Eicasia (imaginació): captació d’imatges a través dels sentits; és el coneixement més baix. La noesi no es pot obtenir directament, s’ha de fer un procés d’elevació de l’ànima, la dialèctica. La noesi és la virtut en què l’ànima va cap al món intel·ligible. DUALISME ANTROPOLÒGIC (de l’ésser humà) L’ànima té 3 funcionalitats: • Ànima racional (raó): Plató la situa al cap. És la funcionalitat superior, la raó.
La seva virtut és la prudència. És la que tenen l’ànima racional; són els que haurien de governar la ciutat. • Ànima irascible (ira): Plató la situa al pit. La seva virtut és la valentia, el coratge. És l’ànima dels defensors de la ciutat. • Ànima concupiscible (desitjos): Plató la situa al baix ventre. La seva virtut és la moderació. És l’ànima de la gent que treballa. Dualisme ontològic Dualisme epistemològic Dualisme antropològic E. superior Idees Ciència (episteme) Ànima E. inferior Objectes sensibles Opinió (doxa) Cos ÀNIMA I COS Ànima Cos 1. Immaterial 2. Immortal (es reencarna) 3. Coneix les idees 4. Existeix per si sola 5. Accedeix al saber o ciència (episteme) 1. Material 2.
Mortal 3. Percep els objectes sensibles 4. Necessita l’ànima per existir 5. Accedeix a la mera opinió (doxa) ÈTICA I POLÍTICA Plató diu que és el mateix un missatge amb lletres grans que petites. Per tant, trobem que buscar la justícia a la polis és el mateix que fer-ho en un individu. I comença a buscar la justícia a les polis. Origen de la ciutat: neixen per la necessitat de dividir el treball (per complir les necessitats bàsiques). Tipus Virtuts Classe social Racional (cap) Saviesa o prudència Governants filòsofs: han d’organitzar els productors i guardians i han de decidir què és el millor per a la ciutat en cada moment.
Irascible (pit) Valentia o valor Guardians o guerrers: necessaris perquè les polis puguin créixer i han de ser forts amb els enemics però tendres amb l’amic. Concupiscible (ventre) Temperança o moderació Productors o treballadors: han de fer l’ofici que els pertoca, garantint així les necessitats bàsiques de la població. Analogia directa La polis només actuarà justament quan tothom actuï segons la funcionalitat de l’ànima que li pertoqui. Governants filòsofs → a través de la dialèctica ascendent poden conèixer el bé d’una manera objectiva. No tothom està capacitat per conèixer la idea del bé d’una manera objectiva.
Aquests poden decidir quina classe social pertany a un infant a través de l’educació, quin treball han de fer els membres de les altres classes i el nombre de fills i matrimonis. Plató ajuda: saber + poder, intel·lectualisme + política. Explicació de les virtuts • Saviesa o prudència: conèixer la idea del bé i les idees restants, i actuar d’acord amb aquest coneixement. • Valentia o valor: és la força i el valor per evitar caure en els desitjos corporals. • Temperança o moderació: consisteix en el control i la sobrietat dels desitjos. • Justícia: es dona quan les tres parts de l’ànima assoleixen les seves pròpies virtuts. Comporta l’harmonia del conjunt.
DEFINICIONS • Metempsicosi: la creença segons la qual l’ànima és immortal i pot reencarnar en diferents cossos. • Ànima: en grec significa «vida». El cos no pot viure sense ànima, ja que aquesta és el seu principi vital. • Ètica: és la disciplina filosòfica que tracta de la moral, del que està bé i del que està malament. • Ontologia: és la branca de la filosofia que tracta l’ésser en general, de què cal perquè una cosa sigui o existeixi, i de si hi ha diferents maneres de ser o existir i de com és la realitat.
IDEES O FORMES I OBJECTES MATERIALS O SENSIBLES Idees o formes Objectes materials o sensibles Són eternes Són immutables Són immaterials Existeixen per si soles Neixen i pereixen Canvien i es deterioren Són materials Depenen de les idees. Són meres còpies d’aquestes. Hi ha idees de tot el que existeix en el món, de tot el que va existir anteriorment i de tot el que pot existir en el futur. No és només que les idees platòniques no desapareguin de ningú, per existir, sinó que tot el que existeix en el món sensible és el que és perquè és una còpia de les idees, les imita o en participa.
• Idea de bellesa: és eterna; sempre ha existit i sempre existirà, mentre que les persones, les ciutats i les pintures són fugisseres. • Ciència: és l’autèntic i veritable coneixement i, per tant, s’ocupa de les autèntiques i veritables realitats: les idees. • Opinió: en contraposició, tracta de les canviants realitats del món físic i els objectes sensibles. • Símil de la línia: per explicar la interrelació que s’estableix entre la seva teoria de la realitat (ontologia) i la seva teoria del coneixement (epistemologia). EL SÍMIL DE LA LÍNIA Àmbit Graus de realitat Graus de coneixement Món intel·ligible Idees: el Bé en si, la Justícia en si, etc.
Coneixement intuïtiu: noesi Món intel·ligible Objectes o idees matemàtiques: nombres, figures geomètriques, etc. Coneixement discursiu: dianoia Món visible o sensible Objectes sensibles: animals, plantes, objectes fabricats, etc. Creença: pistis Món visible o sensible Imatges, reflexos, ombres, còpies, etc. dels objectes sensibles Imaginació: eicasia La dialèctica ascendent va del nivell més baix al més alt: de l’opinió (doxa) a la ciència o saber (episteme). EL MITE DE LA CAVERNA És una al·legoria → és un relat. Procés de la dialèctica ascendent: el camí que segueix l’ànima des de la ignorància fins al coneixement de la veritat.
Dualisme ontològic: món sensible (allò que percebem pels sentits); món intel·ligible (el món de les idees, que coneixem amb la raó). Explica el paper dels filòsofs en la societat, des d’una perspectiva antropològica i política. Símbols: • Persones (món sensible): éssers humans enganyats pels sentits. • Les ombres de la paret: aparences del món sensible. • Llum del foc: creences. • L’alliberament dels presoners: és l’inici de l’alliberament de l’ànima i de la dialèctica ascendent. • Les cadenes: ignorància dels humans, és mou amb l’opinió. • La sortida de la caverna: pas del món sensible al món intel·ligible i el coneixement de les idees.
• Les coses exteriors i la llum: primeres idees superiors. • El sol: idea del bé. • El retorn de la caverna: funció del filòsof, que ha d’explicar la veritat i ajudar els ciutadans. • La mort / assassinat: destí socràtic de la filosofia. EL PAPER DE LES DONES Mateix paper que els homes, ja que considera que tenen les mateixes capacitats naturals que aquests i, per tant, poden desenvolupar les mateixes funcions socials, incloent-hi les activitats guerreres.