Filosofia: Descartes i Plató. Dossier d'estudi de 2n de Batxillerat

Actualitzat el · AprenAI

Apunts reformulats sobre dos filòsofs: Descartes (dubte metòdic, cogito i demostració de Déu) i Plató (justícia, mite de la caverna, dos móns, ànima i estat just). Inclouen esquemes, vocabulari i repàs final.

Història de la Filosofia · Selectivitat (PAU Catalunya)

28 pàgines · 9 temes · 16 flashcards · 8 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Context de Descartes: escolàstica, decadència i gnoseologia · p. 3-5
  2. 2. El dubte metòdic i el criteri de veritat · p. 5-6
  3. 3. Les quatre regles del mètode i les fases del dubte fins al cogito · p. 6-7
  4. 4. La metàfora de l'arbre del coneixement i la primera veritat · p. 8-9
  5. 5. Demostració de l'existència i la bondat de Déu · p. 9-11
  6. 6. Plató, la justícia i la veritat: Sòcrates i els sofistes · p. 17-19
  7. 7. El mite de la caverna · p. 20-21
  8. 8. Metafísica i gnoseologia: els dos móns i els graus de coneixement · p. 22-23
  9. 9. Antropologia i filosofia política de Plató · p. 24-25

1. Context de Descartes: escolàstica, decadència i gnoseologia

Flashcards

Quina és la data de naixement i de mort de Descartes?
1596-1650.
Per què se'l considera el pare de la filosofia moderna?
Perquè busca una nova manera d'arribar a la veritat, un criteri de veritat segur i indubtable.
Esquema de l'època, el país i l'etiqueta de Descartes
Quines dues tradicions es combinen en la filosofia escolàstica?
La teologia cristiana i la filosofia aristotèlica (la d'Aristòtil).

Preguntes tipus test

  1. Per què Descartes no accepta com a veritat allò que li han ensenyat?
    • a) Perquè pretén substituir la filosofia per la religió.
    • b) Perquè vol trobar coneixements dels quals no pugui dubtar.
    • c) Perquè creu que cap idea humana pot ser mai certa.
    • d) Perquè considera que l'ensenyament només serveix per a la teologia.

    Resposta: b) Perquè vol trobar coneixements dels quals no pugui dubtar.. Descartes vol trobar coneixements segurs i indubtables. Per això no es conforma amb acceptar el que li han ensenyat, sense comprovar-ho.

  2. Un professor diu: «Això és cert perquè ho va dir Aristòtil». Quin criteri de veritat escolàstic utilitza?
    • a) L'argument d'autoritat.
    • b) L'evidència clara i distinta.
    • c) La Bíblia com a font religiosa.
    • d) La demostració empírica.

    Resposta: a) L'argument d'autoritat.. Acceptar una idea perquè la va afirmar una autoritat, en aquest cas Aristòtil, és l'argument d'autoritat. La Bíblia és un criteri diferent, basat en la religió.

  3. Per què Descartes vol que una idea sigui certa per ella mateixa i no per qui la diu?
    • a) Perquè la veritat no ha de dependre de la autoritat que la pronuncia.
    • b) Perquè Aristòtil s'equivocava en totes les seves afirmacions.
    • c) Perquè les idees només són certes si les diu un professor.
    • d) Perquè la Bíblia ha de ser substituïda per la ciència.

    Resposta: a) Perquè la veritat no ha de dependre de la autoritat que la pronuncia.. Descartes considera que cal buscar una manera més segura de conèixer la veritat. Una idea ha de ser certa per si mateixa, i no pel prestigi de qui l'afirma.

2. El dubte metòdic i el criteri de veritat

3. Les quatre regles del mètode i les fases del dubte fins al cogito

4. La metàfora de l'arbre del coneixement i la primera veritat

5. Demostració de l'existència i la bondat de Déu

6. Plató, la justícia i la veritat: Sòcrates i els sofistes

7. El mite de la caverna

8. Metafísica i gnoseologia: els dos móns i els graus de coneixement

9. Antropologia i filosofia política de Plató

I 12 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

FILOSOFIA Descartes 1596 – 1650 El dubte metòdic, el cogito i la recerca d'una veritat indubtable Apunts complets per estudiar Apunts de classe reformulats amb un llenguatge més clar, esquemes visuals, vocabulari explicat i repàs final. 2n de Batxillerat · Dossier d'estudi FILOSOFIA · DESCARTES 2n de Batxillerat Com utilitzar aquests apunts Aquest dossier recull els apunts de classe sobre Descartes. Les explicacions s'han reescrit amb frases més directes, i s'hi han afegit esquemes i dibuixos perquè els conceptes es vegin. Tota la informació dels apunts s'ha mantingut: noms, conceptes, regles, fases i raonaments.

Quan hi ha alguna explicació, exemple o dada que no era als apunts i només serveix per entendre-ho millor, apareix en un requadre lila «Context afegit». Al final tens un vocabulari amb els termes difícils i un repàs. IDEA CLAU DE TOT EL TEMA Descartes vol trobar una primera veritat absolutament indubtable sobre la qual construir tot el coneixement. Per aconseguir-ho dubta de tot (dubte metòdic) fins que descobreix que hi ha una cosa de la qual no pot dubtar: que pensa i, per tant, existeix. A partir d'aquí demostra que Déu existeix, és perfecte, és bo i no l'enganya.

CODI DE COLORS Verd = idees i definicions principals · Préssec = per recordar · Lila = context afegit i exemples · Rosa = preguntes. Índex 1. Qui és Descartes i què hi havia abans 2. Per què decau l'escolàstica? 3. Què vol investigar? La gnoseologia 4. El dubte metòdic i el criteri de veritat 5. El Discurs del mètode: quatre regles 6. Les fases del dubte i el cogito 7. La metàfora de l'arbre del coneixement 8. 1a veritat: res cogitans i la idea de perfecció 9. 2n raonament: l'argument ontològic 10. 2a veritat: Déu 11. Esquema resum del camí de Descartes 12. Vocabulari explicat 13.

Repàs final 2 FILOSOFIA · DESCARTES 1 2n de Batxillerat Qui és Descartes i què hi havia abans ETIQUETA ÈPOCA PAÍS Edat Moderna França Pare de la filosofia moderna Descartes (1596-1650) és un filòsof francès de l'Edat Moderna. Se'l considera el pare de la filosofia moderna. Per què? Perquè fa una novetat brutal: vol trobar una nova manera d'arribar a la veritat. Busca un nou criteri de veritat (una regla per saber quan una idea és certa) que sigui segur i indubtable. PER RECORDAR Descartes no es conforma amb acceptar allò que li han ensenyat. Vol trobar coneixements dels quals no pugui dubtar.

Abans de Descartes: la filosofia escolàstica Abans de Descartes predominava la filosofia escolàstica: una manera de pensar que combinava la teologia cristiana i la filosofia aristotèlica (la d'Aristòtil). Els seus criteris de veritat eren, principalment, dos: • La Bíblia: la principal font de coneixement religiós. • L'argument d'autoritat: s'accepta una idea perquè l'ha afirmat una autoritat (com Aristòtil o l'Església). Els seus criteris de veritat eren: LA BÍBLIA Principal font de coneixement religiós. Teologia cristiana ESCOLÀSTICA Filosofia aristotèlica L'ARGUMENT D'AUTORITAT Acceptar una idea perquè l'ha afirmat una autoritat (com Aristòtil o l'Església).

dues coses combinades PER QUÈ CANVIA DESCARTES EL CRITERI? Descartes considerava que calia buscar una manera més segura de conèixer la veritat. CONTEXT AFEGIT «Escolàstica» ve de les escoles medievals on s'ensenyava aquesta manera de pensar. Un exemple d'argument d'autoritat seria: «això és cert perquè ho diu Aristòtil». Descartes vol que una idea sigui certa per ella mateixa, no per qui la diu. 3 FILOSOFIA · DESCARTES 2n de Batxillerat Per què decau l'escolàstica? 2 L'escolàstica comença a decaure. Hi ha tres motius principals, que van preparant el camí a Descartes. 1 · Humanisme i antropocentrisme La societat comença a deixar enrere el teocentrisme (Déu com a centre de tot).

L'ésser humà passa a tenir més protagonisme: això és l'antropocentrisme. La fe com a recurs explicatiu comença a ser insuficient. TEOCENTRISME ANTROPOCENTRISME humanisme ésser humà DÉU món Déu ÉSSER HUMÀ món canvi de centre 2 · Reforma protestant L'Església com a autoritat comença a decaure: es posa en dubte que l'Església tingui l'autoritat absoluta sobre la interpretació de la fe. FIXA-T'HI Si l'autoritat perd força, l'argument d'autoritat també en perd. 3 · Revolució científica (segles XVI-XVII) Apareix una nova manera de fer ciència: ara es dona importància a l'observació, l'experimentació i les matemàtiques.

Abans, per demostrar una cosa servia l'argument, la lògica, Aristòtil i la Bíblia. La ciència comença a diferenciar-se de la filosofia i apareix una cosa nova: la demostració empírica. ABANS, per demostrar una cosa servia… l'argument · la lògica · Aristòtil · la Bíblia VI aC origen de la filosofia XVI – XVII · revolució científica observació · experimentació · matemàtiques La ciència comença a diferenciar-se de la filosofia. = demostració empírica CONTEXT AFEGIT «Empíric» vol dir basat en l'experiència: es comprova observant o fent experiments, no només raonant o citant una autoritat.

4 FILOSOFIA · DESCARTES 2n de Batxillerat RESUM Humanisme, Reforma protestant i revolució científica fan que ja no n'hi hagi prou amb la fe i l'autoritat per assegurar què és veritat. Descartes respon a aquest moment buscant un fonament nou. 3 Què vol investigar? La gnoseologia Descartes no es pregunta principalment què és la realitat, sinó com podem conèixer-la. Aquesta és la pregunta de la gnoseologia. Gnoseologia: branca de la filosofia que estudia el coneixement humà en general: el seu origen, els seus límits i la seva possibilitat. GNOSEOLOGIA · estudi del coneixement humà en general ORIGEN LÍMITS POSSIBILITAT D'on surt el coneixement? Fins on podem arribar a saber?

És possible conèixer de veritat? Descartes: com puc estar segur que allò que conec és veritat? PER TANT… Descartes vol descobrir com podem estar segurs que allò que coneixem és veritat. 4 El dubte metòdic i el criteri de veritat El dubte metòdic És el punt de partida de la filosofia de Descartes. Consisteix a dubtar sistemàticament de tot allò que no sigui completament evident i segur. Per què ho fa? Perquè vol trobar una primera veritat que sigui absolutament indubtable i que serveixi de base per construir el coneixement.

No dubta perquè sí No vol quedar-se en el dubte Utilitza el dubte com un mètode per arribar a la veritat CONTEXT AFEGIT Imagina que revises una cistella de pomes: treus totes les que tinguin qualsevol dubte per quedar-te només amb les segures. El dubte no és l'objectiu: és la manera de fer net per començar de zero. 5 FILOSOFIA · DESCARTES 2n de Batxillerat Nou criteri de veritat: l'evidència Per a Descartes, una idea és vertadera quan és clara i distinta. IDEA CLARA IDEA DISTINTA Es presenta a la ment de manera evident, sense confusions. Està ben diferenciada de les altres idees i no es confon amb elles.

PER RECORDAR Només hem d'acceptar com a veritable allò que percebem amb absoluta claredat i distinció. 5 El Discurs del mètode: quatre regles El Discurs del mètode és una obra publicada per Descartes on estableix un camí per trobar la veritat en les ciències i assegurar-se que el coneixement es basa en criteris absoluts i no en opinions o conjectures. Descartes proposa quatre regles per pensar correctament: 1 EVIDÈNCIA 2 No acceptar res que no sigui clar i distint. 3 ANÀLISI Dividir els problemes en parts més petites. SÍNTESI 4 Ordenar les idees i anar del més senzill al més complex. ENUMERACIÓ Revisar-ho tot per assegurar que no ens deixem res.

Truc per recordar-les: quatre preguntes 1 · Evidència Ho veig clar i distint? 2 · Anàlisi Ho puc dividir en parts més petites? 3 · Síntesi Començo pel més senzill i vaig pujant? 4 · Enumeració M'he deixat res? 6 FILOSOFIA · DESCARTES 2n de Batxillerat CONTEXT AFEGIT El Discurs del mètode es va publicar el 1637. Les quatre regles serveixen igual per resoldre un problema de matemàtiques que per preparar un examen. 6 Les fases del dubte i el cogito Descartes aplica el dubte per fases, cada cop més radicals. Només s'atura quan troba alguna cosa que resisteix qualsevol dubte.

cada fase dubta de més coses que l'anterior z z DUBTE DELS SENTITS ARGUMENT DEL SOMNI GENI MALIGNE Els sentits de vegades ens enganyen. No sempre puc saber si estic despert o somiant. Un ésser malvat i poderós podria enganyar-me sempre. i quan ja no puc dubtar més… PRIMERA VERITAT · TERRA FERMA COGITO, ERGO SUM (penso, per tant existeixo) Encara que dubti de tot, no puc dubtar que estic pensant; i si estic pensant, existeixo. Dubte dels sentits Argument del somni Els sentits de vegades ens enganyen; per tant, no ens en podem refiar completament. Context afegit: un bastó dins l'aigua sembla trencat i no ho està. No sempre podem distingir amb total seguretat si estem desperts o somiant.

Context afegit: mentre somies, el somni sembla ben real. Geni maligne Imagina que existeix un ésser malvat i poderós que ens enganya constantment. Cogito ergo sum Penso, per tant existeixo. Encara que dubti de tot, no puc dubtar que estic pensant. I si estic pensant, existeixo. Context afegit: fins i tot si algú m'enganya, jo he d'existir per ser enganyat. 7 FILOSOFIA · DESCARTES 7 2n de Batxillerat La metàfora de l'arbre del coneixement Descartes compara tot el coneixement humà amb un arbre. Té tres parts: BRANQUES → ALTRES CIÈNCIES Mecànica Medicina Disciplines concretes: medicina, mecànica, ètica / moral…

Ètica / moral TRONC → FÍSICA FÍSICA Estudia la natura i el funcionament del món físic. ARRELS → METAFÍSICA És la base de tot el coneixement. Estudia els primers principis i els fonaments de la realitat. METAFÍSICA sota terra: no es veu, però ho aguanta tot PER QUÈ UNA METÀFORA? Pretén explicar l'estructura, la unitat i la interconnexió de totes les ciències. PER ENTENDRE-HO Si les arrels (la metafísica) no són fermes, tot l'arbre cau. Per això Descartes comença pels fonaments i no per les branques. Meditacions metafísiques Reflexió sobre els fonaments del coneixement, en què Descartes busca una primera veritat segura i indubtable que serveixi de base per a tot el saber.

LA PREGUNTA CLAU Hi ha algun principi indubtable sobre el qual edificar el coneixement? 8 FILOSOFIA · DESCARTES 8 2n de Batxillerat 1a veritat: res cogitans i la idea de perfecció Després de dubtar de tot, Descartes troba la 1a veritat: jo penso. Sóc una cosa que pensa (res cogitans). Analitzant les idees que té al cap, veu que n'hi ha una que és innata, és a dir, que no ve de fora: la idea de perfecció. EL QUE ES PREGUNTA DESCARTES «Com pot ser que jo, que no sóc perfecte ni he contemplat la perfecció, tingui en mi aquesta idea?» Jo sóc imperfecte. Mai he vist res perfecte. Com puc tenir la idea de perfecte al cap?

1r raonament per defensar l'existència de Déu Deu ser que existeix algú perfecte que ha posat en mi aquesta idea: Déu és la causa de la perfecció. Jo no puc ser la causa d'una idea més perfecta que jo. Només un ésser perfecte pot ser la causa d'una idea perfecta: Déu. ? Sóc imperfecte Tinc la idea de perfecció Com és possible? Només un ésser perfecte Mai he vist res perfecte. És innata: no ve de fora. Jo, imperfecte, no puc ser-ne la causa. pot ser-ne la causa: DÉU. 1r raonament: Déu és la causa de la idea de perfecció 9 FILOSOFIA · DESCARTES 9 2n de Batxillerat 2n raonament: l'argument ontològic El segon raonament per defensar l'existència de Déu és el raonament ontològic de Sant Anselm.

Funciona com un sil·logisme lògic: dues premisses i una conclusió. P1 Déu té totes les perfeccions. P2 L'existència és un tipus de perfecció. C Déu existeix ÉS UN SIL·LOGISME LÒGIC Si a Déu li faltés l'existència, li faltaria una perfecció i llavors no seria perfecte. Per tant, ha d'existir. EXEMPLE: LA MUNTANYA I LA VALL IGUAL: DÉU I EXISTÈNCIA No pots pensar en una muntanya sense pensar en una vall al costat: són idees inseparables. = muntanya Déu existència L'existència forma part de l'essència de Déu: no pots pensar «Déu» sense pensar «existeix». vall PER RECORDAR Si a Déu li faltés l'existència, li faltaria una perfecció. I llavors no seria perfecte. Per tant, ha d'existir.

L'existència no és un afegit: és part de la seva definició. CONTEXT AFEGIT «Ontològic» ve d'ontologia, l'estudi de l'ésser i de l'existència. Aquest argument no mira el món: parteix només de la definició de Déu per arribar a la seva existència. 10 FILOSOFIA · DESCARTES 10 2n de Batxillerat 2a veritat: Déu Déu (res infinita) és una substància infinita. Si Déu és perfecte, aleshores és bo: perfecció implica bondat. Si fos dolent, tindria una imperfecció, i per tant no seria perfecte. I si és bo, no m'enganya.

DÉU (res infinita) = SUBSTÀNCIA INFINITA 1 Déu és perfecte 2 3 4 Perfecció → bondat Ser dolent seria una imperfecció Si és bo, no m'enganya PREGUNTA OBERTA Si Déu no m'enganya, com pot ser que l'ésser humà s'equivoqui? És a dir, que accepti com a veritable alguna cosa que no ho és. Als apunts de classe la pregunta queda oberta: completa-la amb el que expliqui el professor. 11 Esquema resum del camí de Descartes Aquest és el recorregut complet, d'inici a final. Si te'l saps explicar amb les teves paraules, tens el tema.

1 2 3 4 Busca una veritat indubtable Dubte metòdic Cogito: 1a veritat Analitza les seves idees criteri: evidència sentits → somni → geni maligne penso, per tant existeixo (res cogitans) hi troba la idea innata de perfecció 5 6 7 8 Déu existeix 2a veritat: Déu Déu és bo Pregunta oberta 1r raonament + raonament ontològic substància infinita i perfecta i, per tant, no m'enganya llavors, com ens equivoquem? Línia del temps CONTEXT AFEGIT 1596 neix Descartes · 1637 publica el Discurs del mètode · 1641 publica les Meditacions metafísiques · 1650 mor. 11 FILOSOFIA · DESCARTES 12 2n de Batxillerat Vocabulari explicat Els termes del tema explicats amb paraules senzilles, per ordre alfabètic.

Anàlisi Dividir un problema en parts més petites per entendre'l millor (2a regla del mètode). Antropocentrisme Idea que col·loca l'ésser humà al centre. Contrari del teocentrisme. Argument d'autoritat Acceptar una idea perquè l'ha afirmat una autoritat (Aristòtil, l'Església) i no perquè s'hagi demostrat. Cogito, ergo sum Frase en llatí: «penso, per tant existeixo». És la primera veritat a la qual arriba Descartes. Conjectura Opinió o suposició sense proves suficients. Criteri de veritat Regla per decidir quan una idea es pot considerar certa. Per a Descartes: l'evidència. Demostració empírica Comprovació basada en l'observació i l'experimentació. Apareix amb la revolució científica.

Dubte metòdic Dubtar sistemàticament de tot allò que no sigui completament evident i segur, com a mètode per trobar una veritat indubtable. Enumeració Revisar-ho tot al final per assegurar que no ens deixem res (4a regla). Escolàstica Filosofia dominant abans de Descartes. Combinava teologia cristiana i filosofia aristotèlica. Essència Allò que fa que una cosa sigui el que és. Segons l'argument ontològic, l'existència forma part de l'essència de Déu. Evidència Per a Descartes, allò que es veu de manera clara i distinta. Física (tronc) En la metàfora de l'arbre, estudia la natura i el funcionament del món físic. Geni maligne Hipòtesi d'un ésser poderós i malvat que ens enganya constantment.

Gnoseologia Branca de la filosofia que estudia el coneixement humà: origen, límits i possibilitat. Humanisme Corrent que dona més importància a l'ésser humà. Idea clara La que es presenta a la ment de manera evident, sense confusions. Idea distinta La que està ben diferenciada de les altres idees i no es confon amb elles. Idea innata Idea que no ve de fora: la tenim a la ment. Exemple: la idea de perfecció. Indubtable Que no es pot posar en dubte. Metafísica (arrels) Base de tot el coneixement: estudia els primers principis i els fonaments de la realitat. Premissa / conclusió Les premisses són les afirmacions de partida d'un raonament; la conclusió és el que se'n deriva.

12 FILOSOFIA · DESCARTES 2n de Batxillerat Raonament ontològic Argument de Sant Anselm: Déu té totes les perfeccions, l'existència és una perfecció, per tant Déu existeix. Reforma protestant Moviment religiós que va posar en dubte l'autoritat absoluta de l'Església sobre la interpretació de la fe. Res cogitans Expressió llatina: «cosa que pensa». És el jo com a ésser pensant. Res infinita / substància infinita Manera de dir Déu: una realitat sense límits. Revolució científica Canvi dels segles XVI-XVII: la ciència passa a basar-se en l'observació, l'experimentació i les matemàtiques. Sil·logisme Raonament amb dues premisses i una conclusió que se'n dedueix.

Síntesi Ordenar les idees i anar del més senzill al més complex (3a regla). Substància En filosofia, una realitat que existeix per ella mateixa. Teocentrisme Idea que col·loca Déu al centre de tot. Teologia Estudi de Déu i de la religió. 13 Repàs final Què has de saber explicar? • Per què Descartes és el pare de la filosofia moderna i què vol trobar. • Què era l'escolàstica i quins criteris de veritat utilitzava (Bíblia i argument d'autoritat). • Els tres motius pels quals decau: humanisme i antropocentrisme, Reforma protestant i revolució científica. • Què és la gnoseologia i quina pregunta es fa Descartes. • Què és el dubte metòdic i per què no dubta «perquè sí».

• Què vol dir que una idea sigui clara i distinta (criteri d'evidència). • Les quatre regles del Discurs del mètode: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració. • Les fases del dubte: sentits, somni i geni maligne. • El cogito, ergo sum i per què és la primera veritat. • La metàfora de l'arbre: arrels, tronc i branques. • La idea de perfecció i el 1r raonament sobre Déu. • El raonament ontològic (P1, P2, C) i l'exemple de la muntanya i la vall. • Per què Déu és bo i no m'enganya, i quina és la pregunta que queda oberta. TRUC D'ESTUDI Per a cada concepte, practica la resposta en tres parts: context o problema → què proposa Descartes → per què és important.

13 FILOSOFIA · DESCARTES 2n de Batxillerat Mini-examen: respon sense mirar els apunts ? Explica per què se'l considera el pare de la filosofia moderna. ? Digues les tres causes de la decadència de l'escolàstica. ? Quines són les quatre regles del mètode? Posa'n una amb un exemple teu. ? Explica el camí que porta del dubte al cogito. ? Com demostra Descartes que Déu existeix? Explica els dos raonaments. 14 F I L O S O F I A Plató c. 427 – 347 aC El món de les Idees, el mite de la caverna i la ciutat justa Apunts complets per estudiar Apunts de classe reformulats amb un llenguatge més clar, esquemes visuals, vocabulari explicat i repàs final.

Idea del Bé Mite de la caverna Dos móns 2n de Batxillerat · Dossier d'estudi Estat just FILOSOFIA · PLATÓ 2n de Batxillerat Com utilitzar aquests apunts Aquest dossier recull els apunts de classe sobre Plató. Les explicacions s'han reescrit amb frases més directes, i s'hi han afegit esquemes i dibuixos perquè els conceptes es vegin. Tota la informació dels apunts s'ha mantingut: noms, conceptes, exemples, classificacions i raonaments. Quan hi ha alguna explicació, exemple o dada que no era als apunts i només serveix per entendre-ho millor, apareix en un requadre lila «Context afegit». Al final tens un vocabulari amb els termes difícils i un repàs.

IDEA CLAU DE TOT EL TEMA Plató vol descobrir què és la justícia i com aconseguir una societat justa. Per fer-ho defensa que hi ha una veritat universal que podem conèixer amb la raó i el diàleg, no només amb els sentits. La realitat es divideix en dos móns: el sensible (canviant i imperfecte) i l'intel·ligible (les Idees, perfectes i eternes), presidit per la Idea del Bé. L'ànima, immortal, té tres parts; i la ciutat justa també té tres grups, cadascun amb la seva funció, governats pels que més saben.

CODI DE COLORS Groc = idees i definicions principals Taronja = per recordar Lila = context afegit i exemples Índex 1 Qui és Plató i per què escriu en diàleg 2 La justícia: el gran tema de Plató 3 Sòcrates i els sofistes: veritat universal o relativisme? 4 El mite de la caverna 5 Què representa cada símbol del mite?

6 Metafísica: els dos móns 7 Gnoseologia: els graus de coneixement 8 Antropologia: cos i ànima 9 Filosofia política: l'estat just 10 Esquema resum del pensament de Plató 11 Vocabulari explicat 12 Repàs final i mini-examen 2 Rosa = preguntes FILOSOFIA · PLATÓ 2n de Batxillerat Qui és Plató i per què escriu en diàleg 1 ÈPOCA CIUTAT ETIQUETA Grècia clàssica Atenes Filòsof de les Idees Plató escriu en forma de diàleg Escriu les seves obres com si fossin converses entre diferents personatges que fan preguntes, discuteixen idees… Sòcrates és el protagonista de molts dels seus diàlegs. Preguntes Debat Raó Coneixement Així entén Plató que es pot arribar al coneixement Per què ho fa en diàleg?

Perquè vol mostrar com es pot arribar al coneixement mitjançant el debat, les preguntes i la raó. EXEMPLE: LA REPÚBLICA Reflexió sobre com s'ha d'organitzar la polis. El tema principal és la justícia. LA FRASE QUE OBRE EL TEMA «El cos és la presó de l'ànima.» Plató ho diu perquè l'ànima és immortal i el cos és mortal i material. El cos la «lliga» al món sensible mitjançant els desitjos i les necessitats, i això li dificulta el coneixement de les Idees. CONTEXT AFEGIT Plató (c. 427–347 aC) va ser deixeble de Sòcrates. «Polis» vol dir ciutat-estat: a Grècia cada ciutat, com Atenes, s'organitzava com un petit estat independent.

3 FILOSOFIA · PLATÓ 2 2n de Batxillerat La justícia: el gran tema de Plató Per què escriu sobre la justícia? Perquè vol descobrir què és la justícia i com aconseguir una societat justa. Considera que Atenes està sent governada injustament. Ho demostra la condemna a mort de Sòcrates, acusat d'«adorar falsos déus i corrompre la joventut». Què és la justícia per a Plató? Per a ell, la justícia consisteix que cadascú faci la funció que li correspon i que tot plegat estigui en harmonia.

A la ciutat ideal hi distingeix tres grups: GOVERNANTS GUARDIANS PRODUCTORS governen amb saviesa protegeixen la ciutat amb valentia satisfan les necessitats materials de la societat PER RECORDAR La ciutat és justa quan cada grup compleix la seva funció adequadament. CONTEXT AFEGIT Sòcrates va ser jutjat i condemnat a Atenes l'any 399 aC. Aquest fet va marcar profundament Plató, que era un dels seus deixebles. 4 FILOSOFIA · PLATÓ 3 2n de Batxillerat Sòcrates i els sofistes: veritat universal o relativisme? Plató es posa del costat de Sòcrates en una gran discussió: existeix una veritat universal o no?

SÒCRATES SOFISTES «Parir la veritat» Parlar de manera convincent Volia trobar la veritat i saber què és el bé, la justícia i la virtut. Volien ensenyar a argumentar i a parlar de manera convincent. Mètode: la maièutica (de maieutikos, «llevadora»). Defensen una postura política, per adquirir poder i dedicar-se a governar. Objectiu: la veritat. Defensa que SÍ existeix la veritat universal. Defensen que NO existeix la veritat universal. Relativisme DEFINICIÓ Relativisme = la idea que la veritat o els valors depenen de la persona o de la societat. PER QUÈ POT SER PERILLÓS EL RELATIVISME EN L'ÀMBIT POLÍTIC O MORAL?

Perquè, si no hi ha cap veritat universal, no podríem distingir allò just d'allò injust, i un govern podria intentar justificar les seves accions només perquè té el poder. LA POSTURA DE PLATÓ Per a Plató, podem arribar a la veritat mitjançant la raó, el diàleg i la filosofia, no només a través dels sentits. CONTEXT AFEGIT «Maièutica» ve de «llevadora»: com una llevadora ajuda a néixer un nadó, Sòcrates ajudava a «néixer» la veritat que ja portem dins, fent preguntes. 5 FILOSOFIA · PLATÓ 4 2n de Batxillerat El mite de la caverna És una història que Plató explica a La República per mostrar com passem de la ignorància al coneixement de la veritat.

DINS DE LA COVA · món sensible EXTERIOR · món intel·ligible 4 torna a la cova per ajudar els altres puja i surt 3 5 SOL = Idea del Bé 2 1 ombres presoners objectes foc Els números del dibuix són els passos del mite: Els presoners 1 Viuen en una cova des de petits. Només miren una paret on veuen ombres, i creuen que les ombres són la realitat. Un presoner s'allibera 2 3 4 Aconsegueix deslligar-se i descobreix que les ombres són projectades per objectes i un foc. S'adona que el que veia com a real no ho era del tot. Surt de la cova Al principi la llum li molesta, però es va acostumant i descobreix una realitat molt més àmplia. Descobreix el sol El sol simbolitza la Idea del Bé.

Torna a la cova 5 Torna per explicar als altres el que ha descobert, però els altres no el creuen. Representa el filòsof que torna a la societat per ajudar els altres a sortir de la ignorància. 6 FILOSOFIA · PLATÓ 5 2n de Batxillerat Què representa cada símbol del mite? Cova = Ignorància Ombres = Aparences Cadenes = Allò que ens impedeix arribar al coneixement Sortir de la cova = Aprendre i utilitzar la raó Món exterior = Món intel·ligible: les Idees Sol = Idea del Bé Tornar = Explicar i ajudar a sortir de la ignorància QUÈ ENS VOL DIR EL MITE? El mite representa el pas de la ignorància al coneixement mitjançant la raó i la filosofia.

També fa veure com de difícil és: els altres, que desconeixen la veritat, tampoc no acaben d'acceptar-la. PER RECORDAR Ombres = aparences · Sol = Idea del Bé · Sortir = utilitzar la raó · Tornar = ajudar els altres. CONTEXT AFEGIT Dins la cova tot el que es veu és món sensible (el que percebem amb els sentits); fora hi ha el món intel·ligible (les Idees). Les dues parts del dibuix de la pàgina anterior corresponen als dos móns que veurem ara. 7 FILOSOFIA · PLATÓ 6 2n de Batxillerat Metafísica: els dos móns La metafísica es fa la pregunta: què és la realitat? Per a Plató, la realitat està dividida en dos móns.

MÓN INTEL·LIGIBLE es coneix amb la raó Idea de gos etern immutable perfecte intangible imiten · són còpies imperfectes de les Idees MÓN SENSIBLE es percep amb els sentits (món físic) canviant imperfecte tangible mutable un gos concret finit MÓN SENSIBLE · sentits MÓN INTEL·LIGIBLE · raó Món físic, que percebem amb els sentits. És canviant i imperfecte. Les coses són tangibles, mutables i finites. Món de les idees o formes. És etern, immutable, perfecte i intangible. Quina relació tenen els dos móns? Les coses del món sensible imiten les idees del món intel·ligible. EXEMPLE Un gos concret és una còpia imperfecta de la idea del gos (la forma perfecta i eterna de «gos»).

Aquesta manera de pensar s'anomena idealisme. CONTEXT AFEGIT «Idealisme» (en aquest sentit) vol dir que la realitat més veritable són les Idees, no les coses que veiem. Per això a la caverna les ombres són còpies de còpies. 8 FILOSOFIA · PLATÓ 7 2n de Batxillerat Gnoseologia: els graus de coneixement La gnoseologia és la branca de la filosofia que estudia el coneixement i com arribem a la veritat. Plató la representa amb la línia dividida, que mostra els graus de coneixement.

La línia dividida · representa els graus de coneixement OPINIÓ CIÈNCIA (fals coneixement) (veritable coneixement) Imatges Objectes Matematització Idea (veritat) exemple: exemple: exemple: exemple: foto d'un gos gos material abstraure les característiques que fan que un gos sigui un gos idea de gos IDEA DEL BÉ PER RECORDAR Opinió = fals coneixement (imatges i objectes: allò que veiem). Ciència = veritable coneixement (matematització i Idees: allò que pensem amb la raó). El grau més alt és la Idea, i al capdamunt de totes, la Idea del Bé. CONTEXT AFEGIT Matematització: un cercle dibuixat mai és perfecte, però les matemàtiques treballen amb el cercle perfecte que només es pensa.

Això és abstraure les característiques essencials. Jerarquia d'Idees importància ▲ més alta a dalt mare de totes les idees IDEA DEL BÉ Idees de valors (generositat, justícia…) Idees matemàtiques (idea de proporció) Idees més fàcils de conèixer La jerarquia de les idees de Plató estableix que les idees estan organitzades segons la seva importància i que, per damunt de totes, hi ha la Idea del Bé. Aquesta fa comprendre les altres: és la «mare de totes les idees». 9 FILOSOFIA · PLATÓ 8 2n de Batxillerat Antropologia: cos i ànima L'antropologia és la branca de la filosofia que estudia l'ésser humà. Plató defensa una dualitat antropològica: l'ésser humà està format per dues parts.

COS ÀNIMA Material i mortal. Pertany al món sensible. Immortal. Afí al món intel·ligible. Tots nosaltres tenim una ànima aprisionada al nostre cos. Per això Plató diu que el cos és la presó de l'ànima.

L'ànima té 3 parts RACIONAL Pensament / raó cap IRASCIBLE Sentiments nobles pit CONCUPISCIBLE panxa Plaers / passions del cos (de la panxa en avall) El mite del carro alat Plató explica que l'ànima humana és com un carro alat conduït per dos cavalls: Auriga Cavall blanc (part racional) (part irascible) bell, noble, valent, però cada cavall tira cap a una banda diferent Cavall negre (part concupiscible) lleig, dolent, sense control El carro alat: l'ànima intenta sortir per contemplar les idees del món intel·ligible. CONTEXT AFEGIT Auriga = conductor d'un carro. Irascible ve de «ira»: la part que s'enfada o s'impulsa amb coratge. Concupiscible ve de «cobejar»: la part que desitja plaers.

10 FILOSOFIA · PLATÓ 9 2n de Batxillerat Filosofia política: l'estat just Plató defensa que la ciutat ha d'estar governada per la raó i la justícia. Per això divideix la societat en 3 grups, que corresponen a les 3 parts de l'ànima: CAP GOVERNANTS part racional (cap) Coneixen les idees i busquen el bé comú. Governen amb saviesa. PIT GUARDIANS part irascible (pit) Defensen la polis. Protegeixen la ciutat amb valentia. PANXA i avall PRODUCTORS part concupiscible (de la panxa en avall) Proveeixen la polis dels béns. Satisfan les necessitats materials. L'EDUCACIÓ L'educació és l'eina per saber a què ens hem de dedicar: a quin grup pertany cadascú.

Estat just Per a Plató, cada grup s'ha d'especialitzar a complir la seva funció i el conjunt de la societat ha d'estar en harmonia. PLATÓ NO DEFENSA LA DEMOCRÀCIA No defensa una democràcia, ja que no tothom és apte per a governar, ni per a decidir qui governa. Defensa una aristocràcia: els millors a nivell intel·lectual. CONTEXT AFEGIT «Aristocràcia» ve del grec aristoi (els millors) i kratos (poder): «el govern dels millors». Aquí no vol dir la noblesa de naixement, sinó els més savis. 11 FILOSOFIA · PLATÓ 10 2n de Batxillerat Esquema resum del pensament de Plató Aquest és el recorregut complet. Si te'l saps explicar amb les teves paraules, tens el tema.

1 2 Atenes injusta Sòcrates / sofistes condemna a mort de Sòcrates; Plató vol saber què és la justícia veritat universal sí o no; el relativisme és perillós 3 4 Raó i diàleg Mite de la caverna la veritat s'assoleix amb la raó; escriu en diàleg de la ignorància al coneixement; sol = Idea del Bé 5 6 Metafísica Gnoseologia dos móns: sensible i intel·ligible; les coses imiten les Idees línia dividida: opinió i ciència; jerarquia d'Idees 7 8 Antropologia Política cos i ànima; ànima en 3 parts; carro alat 3 grups, estat just i aristocràcia Línia del temps 427 aC 399 aC c.

387 aC 347 aC neix Plató condemnen Sòcrates funda l'Acadèmia mor Plató CONTEXT AFEGIT 427 aC neix Plató · 399 aC és condemnat Sòcrates · c. 387 aC Plató funda l'Acadèmia, a Atenes · 347 aC mor Plató. 12 FILOSOFIA · PLATÓ 11 2n de Batxillerat Vocabulari explicat Els termes del tema explicats amb paraules senzilles, per ordre alfabètic. Ànima Part immortal de l'ésser humà, afí al món intel·ligible. Està aprisionada al cos i té tres parts. Antropologia Branca de la filosofia que estudia l'ésser humà. Aparences Allò que veiem però no és la realitat veritable (les ombres de la caverna). Aristocràcia Govern dels millors, en aquest cas els més savis (els millors a nivell intel·lectual).

Auriga Conductor del carro. Al mite del carro alat representa la part racional. Ciència Veritable coneixement: el de les Idees i la matematització. Concupiscible Part de l'ànima dels plaers i les passions del cos. Equival als productors. Dualitat antropològica Idea que l'ésser humà està format per dues parts: cos i ànima. Estat just Ciutat on cada grup compleix la seva funció i tot està en harmonia. Gnoseologia Branca de la filosofia que estudia el coneixement i com arribem a la veritat. Governants Grup que governa amb saviesa. Corresponen a la part racional. Guardians Grup que protegeix la ciutat amb valentia. Corresponen a la part irascible.

Idea del Bé La idea més important: mare de totes les idees. El sol del mite la simbolitza. Idealisme Manera de pensar que dona a les Idees la realitat més veritable. Idees (formes) Realitats perfectes, eternes i immutables que només es capten amb la raó. Ignorància No conèixer la veritat. Està representada per la cova. Irascible Part de l'ànima dels sentiments nobles (pit). Equival als guardians. Justícia Que cadascú faci la funció que li correspon i hi hagi harmonia. Línia dividida Esquema dels graus de coneixement: imatges, objectes, matematització i Idea. Maièutica Mètode de Sòcrates per «parir» la veritat amb preguntes.

Matematització Abstreure les característiques que fan que una cosa sigui el que és. Metafísica Branca que es pregunta què és la realitat. Món intel·ligible Món de les Idees: etern, immutable, perfecte, intangible. S'accedeix amb la raó. Món sensible Món físic: canviant, imperfecte, tangible, mutable, finit. Es capta amb els sentits. Opinió Fals coneixement: el que s'obté de les imatges i els objectes. Polis Ciutat-estat grega. Productors Grup que satisfà les necessitats materials. Corresponen a la part concupiscible. Racional Part de l'ànima del pensament i la raó (cap). Equival als governants. Relativisme La veritat o els valors depenen de la persona o de la societat.

Sofistes Mestres d'argumentació; defensaven que no hi ha una veritat universal. 13 FILOSOFIA · PLATÓ 12 2n de Batxillerat Repàs final Què has de saber explicar? ● Per què Plató escriu en forma de diàleg i per què la justícia és el seu tema (La República, la condemna de Sòcrates). ● Què és la justícia per a Plató i els tres grups de la ciutat ideal. ● Les diferències entre Sòcrates i els sofistes, la maièutica i per què el relativisme és perillós. ● El mite de la caverna: els 5 passos i què representa cada símbol. ● Els dos móns (sensible i intel·ligible), les seves característiques i la relació entre ells. ● La línia dividida (opinió i ciència), la jerarquia d'Idees i la Idea del Bé.

● La dualitat cos–ànima, les tres parts de l'ànima i el mite del carro alat. ● L'estat just, el paper de l'educació i per què Plató defensa una aristocràcia i no una democràcia. TRUC D'ESTUDI Per a cada concepte, practica la resposta en tres parts: context o problema → què proposa Plató → per què és important. Mini-examen: respon sense mirar els apunts ? Explica per què Plató escriu en forma de diàleg i per què escriu sobre la justícia. ? Quines diferències hi ha entre Sòcrates i els sofistes? Per què és perillós el relativisme? ? Explica el mite de la caverna i digues què representa cadascun dels seus elements. ? Quins dos móns distingeix Plató? Quina relació tenen? Posa'n un exemple. ?

Explica la línia dividida i la jerarquia d'Idees. Quina és la Idea més important? ? Quines són les tres parts de l'ànima? Explica el mite del carro alat. ? Com ha de ser l'estat just? Per què Plató no defensa la democràcia? 14

Més apunts d'Història de la Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Història de la Filosofia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat