1. Context, mètode i dubte metòdic
Flashcards
- Corrent filosòfic de Descartes
- Racionalisme: la raó és la principal font del coneixement.
- Any de publicació del Discurs del mètode
- 1637.
- Quina disciplina representa l'arrel de l'arbre del saber cartesià?
- La metafísica.
- Defineix la intuïció segons Descartes
- Captació immediata d'una idea clara i distinta, és a dir, d'una naturalesa simple.
Preguntes tipus test
- Quin és el model que Descartes pren per reconstruir tot el saber?
- a) La medicina
- b) Les matemàtiques
- c) L'escolàstica aristotèlica
- d) La física newtoniana
Resposta: b) Les matemàtiques. Descartes pren les matemàtiques com a model pel seu rigor i la seva claredat, perquè vol reconstruir tot el saber a partir d'una primera veritat segura.
- Per què Descartes critica l'escolàstica aristotèlica?
- a) Perquè rebutja qualsevol ús de la raó en la ciència
- b) Perquè defensa que el saber només s'assoleix per la fe
- c) Perquè ofereix opinions discutibles i no certeses indubtables
- d) Perquè dona massa importància als sentits en el coneixement
Resposta: c) Perquè ofereix opinions discutibles i no certeses indubtables. En plena Revolució Científica, Descartes critica l'escolàstica aristotèlica perquè ofereix opinions discutibles, no certeses indubtables. Per això busca una primera veritat segura.
- Un estudiant divideix un problema complex en parts més simples abans de resoldre'l. Quina regla del mètode aplica?
- a) Evidència
- b) Enumeració i revisió
- c) Síntesi
- d) Anàlisi
Resposta: d) Anàlisi. La regla d'anàlisi consisteix a dividir els problemes complexos en parts més simples, fins a arribar a les naturaleses simples.
2. El cogito i el criteri de veritat
3. Déu: existència i veracitat
4. Error, món i substàncies
5. Dualisme, moral i influència
6. Resum de les Meditacions i vocabulari
I 10 flashcards i 5 preguntes més al document.
Text del document
DESCARTES · APUNTS VISUALS FILOSOFIA · 2n DE BATXILLERAT Tema: René Descartes (1596-1650) RACIONALISME: la raó és la principal font del coneixement. 1. Context, objectiu i obres En plena Revolució Científica, Descartes critica l’escolàstica aristotèlica: ofereix opinions discutibles, no certeses indubtables. Vol reconstruir tot el saber sobre una primera veritat segura. Pren les matemàtiques com a model per la seva claredat i rigor. Obres principals: Regles per a la direcció de l’esperit; Discurs del mètode (1637); Meditacions metafísiques (1641); Principis de filosofia (1644); Les passions de l’ànima (1649).
L’arbre del saber BRANQUES · Medicina, mecànica i moral TRONC · Física ARRELS · Metafísica 2. El mètode: dirigir bé la raó La raó és comuna a tots, però cal utilitzar-la correctament. El mètode és un conjunt de regles per no confondre el fals amb el vertader. OPERACIONS BÀSIQUES: intuïció + deducció Intuïció: captació immediata d’una idea clara i distinta (naturalesa simple). Deducció: arribar a una veritat nova a partir d’altres veritats segures, en una successió ordenada. 01 DESCARTES · APUNTS VISUALS FILOSOFIA · 2n DE BATXILLERAT Les quatre regles del mètode 1.
EVIDÈNCIA Acceptar només allò que es presenta amb claredat (és manifest per a la ment) i distinció (no es confon amb altres idees). 2. ANÀLISI Dividir cada problema complex en parts més simples, fins a arribar a les naturaleses simples. 3. SÍNTESI Reconstruir el coneixement ordenadament: començar pel més simple i ascendir cap al més complex. 4. ENUMERACIÓ I REVISIÓ Comprovar que l’anàlisi és completa i que la deducció no ha omès cap pas. 3. El dubte metòdic (Meditació I) Objectiu: eliminar tota creença que admeti el més petit dubte per trobar una primera certesa. És un dubte radical, hiperbòlic, provisional i instrumental; NO és escepticisme.
1 · Els sentits Alguna vegada ens enganyen; per tant, no són una base absolutament segura. 2 · El somni No hi ha un criteri infal·lible per saber sempre si som desperts o somiant. Es qüestiona el món sensible. 3 · El geni maligne Hipòtesi d’un ésser poderós que m’enganya fins i tot en les veritats matemàtiques. El dubte arriba al màxim. RESULTAT: puc dubtar de tot... però no del fet que dubto. 02 DESCARTES · APUNTS VISUALS FILOSOFIA · 2n DE BATXILLERAT El cogito i el criteri de veritat 4. Segona Meditació · La primera certesa «Cogito, ergo sum» = «Penso, per tant existeixo». Encara que un geni maligne m’enganyi, perquè m’enganyi jo he d’existir.
Si dubto, estic pensant; mentre penso, existeixo. No és una deducció llarga: és una intuïció immediata, evident i indubtable. Per ara no puc assegurar que tinc cos; sí que sóc una cosa que pensa (res cogitans). Pensar inclou entendre, dubtar, afirmar, negar, voler, imaginar i sentir. Exemple del tros de cera: les propietats sensibles canvien quan s’escalfa, però continuem reconeixent la mateixa cera. La coneixem per l’enteniment, no només pels sentits. 5. Tercera Meditació · Criteri de certesa És vertader allò que percebo de manera CLARA i DISTINTA. Claredat: la idea es presenta de forma manifesta a la ment. Distinció: la idea està delimitada i no barreja elements d’altres idees.
Problema: la hipòtesi del geni maligne encara posa en dubte si podem fiar-nos de totes les evidències. Cal demostrar que Déu existeix i que NO és enganyador. 6. Les tres classes d’idees INNATES Formen part de la ment: la idea del jo, de Déu, dels nombres o de l’extensió. ADVENTÍCIES Sembla que provenen de l’experiència externa: arbre, soroll, calor... FACTÍCIES Són elaborades per la imaginació a partir d’altres idees: una sirena. 03 DESCARTES · APUNTS VISUALS FILOSOFIA · 2n DE BATXILLERAT Déu: existència i veracitat 7. Proves de l’existència de Déu (Med. III i V) A · Prova causal de la idea d’infinit (III) Tinc la idea d’un ésser infinit i perfecte.
Jo sóc finit i imperfecte: no puc ser la causa adequada d’aquesta idea. Per això, Descartes conclou que la seva causa és Déu. B · Causa de la meva existència (III) Si jo m’hagués creat, m’hauria donat totes les perfeccions que puc concebre. Com que sóc imperfecte, la meva existència depèn d’una causa superior. C · Argument ontològic (V) Déu és l’ésser absolutament perfecte. L’existència és una perfecció; per tant, l’existència pertany necessàriament a la idea de Déu. Realitat objectiva i realitat formal Realitat objectiva: contingut representat per una idea (allò que la idea representa). Realitat formal: realitat efectiva de l’ésser o cosa que existeix.
Principi causal: la causa ha de tenir almenys tanta realitat formal com la realitat objectiva de la idea causada. Aquest principi fonamenta la prova causal de Déu. 8. Déu garanteix el coneixement Déu és perfecte; enganyar seria una imperfecció. Per tant, Déu no pot ser enganyador. Així se supera el geni maligne i queda garantit que les percepcions clares i distintes són vertaderes. JO (cogito) → DÉU veraç → MÓN EXTERIOR Crítica del «cercle cartesià»: sembla que l’evidència es fa servir per provar Déu, mentre que Déu es fa servir per garantir l’evidència. 04 DESCARTES · APUNTS VISUALS FILOSOFIA · 2n DE BATXILLERAT Error, món i substàncies 9. Quarta Meditació · D’on ve l’error?
L’enteniment és finit: presenta idees, però no pot conèixer-ho tot. La voluntat és molt més àmplia: pot afirmar o negar fins i tot allò que l’enteniment no ha comprès prou. ERROR = jutjar més enllà del que entenem clarament. Solució: suspendre el judici quan la idea no sigui clara i distinta. L’error és responsabilitat de l’ús de la voluntat, no d’un engany de Déu. 10. Cinquena i Sisena Meditació · Món material Les propietats matemàtiques dels cossos (extensió, figura, moviment, quantitat) es poden comprendre clarament. Els sentits són útils per viure i protegir el cos, però no donen per si mateixos coneixement segur de l’essència de les coses.
Déu no és enganyador; això permet a Descartes afirmar l’existència de coses corporals, tot i que podem equivocar-nos sobre les seves propietats sensibles. 11. Les tres substàncies RES INFINITA · Déu Infinita, perfecta, independent; crea i conserva les substàncies finites. RES COGITANS · Jo / ànima Atribut essencial: pensament. És inextensa i es vincula a la llibertat. RES EXTENSA · Cos / món Atribut essencial: extensió. És divisible i regida per lleis mecàniques. Substància: allò que existeix sense dependre d’una altra cosa. En sentit estricte, només Déu és plenament independent; ment i cos no depenen l’una de l’altre, però sí de Déu.
05 DESCARTES · APUNTS VISUALS FILOSOFIA · 2n DE BATXILLERAT Dualisme, moral i influència 12. L’ésser humà: dualisme ànima-cos L’home és la unió de dues substàncies diferents: ànima pensant i cos extens. La ment és concebible sense el cos, de manera que Descartes defensa la seva distinció real i la possibilitat de la immortalitat de l’ànima. Problema: com interactuen dues realitats independents? Descartes situa el punt d’interacció a la glàndula pineal, però la dificultat filosòfica continua. 13. Mecanicisme i llibertat La natura funciona com una màquina: moviment dels cossos explicat per lleis físiques i matemàtiques.
Els animals són concebuts com a màquines; l’ànima humana, en canvi, queda al marge del mecanicisme i pot exercir la llibertat. 14. Moral provisional (Discurs del mètode) Obeir les lleis i els costums del propi país. Ser ferm i resolt en les decisions. Vèncer-se un mateix abans que intentar canviar la fortuna. Dedicar-se al cultiu de la raó i a la recerca de la veritat. 15. Crítiques i llegat Cercle cartesià: dependència mútua entre la prova de Déu i el criteri d’evidència. Dificultat per explicar la interacció entre l’ànima i el cos. Els empiristes (Locke i Hume) rebutjaran les idees innates. Influència en Spinoza i Leibniz, i en la filosofia moderna centrada en el subjecte i el coneixement.
IDEA CENTRAL: el subjecte que pensa és el punt de partida del saber. 06 DESCARTES · APUNTS VISUALS FILOSOFIA · 2n DE BATXILLERAT Les 6 Meditacions · Resum d’examen I · Dubte Sentits, somni i geni maligne. Encara no hi ha certesa. II · Jo Cogito: si penso, existeixo. Sóc res cogitans. III · Déu Idees; prova causal d’un ésser infinit; Déu és veraç. IV · Error La voluntat jutja més enllà de l’enteniment. V · Essències Veritats matemàtiques; prova ontològica de Déu. VI · Món Existència dels cossos; distinció i unió ànima-cos. Esquema de tota la filosofia cartesiana DUBTE → COGITO → DÉU → MÓN I CIÈNCIA Vocabulari que convé memoritzar Evidència: coneixement clar i distint.
· Intuïció: captació immediata. · Deducció: successió necessària d’evidències. Atribut: essència d’una substància (pensament / extensió). · Mode: variació d’una substància (imaginar / moviment). Dualisme: ànima i cos són substàncies diferents. · Racionalisme: confiança en la raó i en les idees innates. 07