1. Plató: context, metafísica i coneixement
Flashcards
- Quina escola va fundar Plató?
- L'Acadèmia, una escola on s'estudiaven la filosofia i les matemàtiques.
- Quin va ser el destí de Sòcrates, mestre de Plató?
- Va ser condemnat a mort per la democràcia atenesa.
- Què eren els Trenta Tirans?
- Un govern aristocràtic instaurat a Atenes després de caure la democràcia.
- Quin filòsof defensava que tot està en canvi constant?
- Heràclit.
Preguntes tipus test
- Per què Plató va voler descobrir què és la justícia de veritat?
- a) Perquè havia perdut la confiança en uns governs que no actuaven segons la veritat
- b) Perquè volia ser governant d'Atenes amb poders absoluts
- c) Perquè Sòcrates li havia encarregat aquesta recerca abans de morir
- d) Perquè volia fundar una nova democràcia més justa que l'anterior
Resposta: a) Perquè havia perdut la confiança en uns governs que no actuaven segons la veritat. Plató pensava que els governs no actuaven segons la veritat i la justícia. Per això va voler descobrir què és la justícia de veritat i com ha de ser un Estat ben governat.
- Plató s'oposa al relativisme moral i polític de quin grup de pensadors?
- a) Dels eleates, que defensaven una realitat immutable
- b) Dels pitagòrics, que donaven molta importància a les matemàtiques
- c) Dels peripatètics, que estudiaven la natura a través de l'observació
- d) Dels sofistes, que consideraven que el bé i el mal depenen de cada persona o societat
Resposta: d) Dels sofistes, que consideraven que el bé i el mal depenen de cada persona o societat. Els sofistes consideraven que allò que està bé o malament pot dependre de cada persona o societat. Plató, en canvi, defensa que existeixen valors universals, vàlids per a tothom.
- Un triangle dibuixat a la llibreta té imperfeccions. Per què la Idea de Triangle no en té?
- a) Perquè és una còpia perfecta d'un altre triangle dibuixat
- b) Perquè cada persona la defineix de manera diferent
- c) Perquè només existeix quan algú la pensa i la dibuixa
- d) Perquè pertany al món intel·ligible, on tot és perfecte
Resposta: d) Perquè pertany al món intel·ligible, on tot és perfecte. La Idea de Triangle pertany al món intel·ligible, que és perfecte. El triangle de la llibreta és material i imperfecte, perquè és una còpia de la Idea.
2. Plató: antropologia, ètica i política
Flashcards
- Segons Plató, a quin món pertany el cos?
- Al món sensible. És material i mortal.
- Segons Plató, a quin món pertany l'ànima?
- Al món intel·ligible. És immaterial i immortal.
- Com és la unió entre cos i ànima segons Plató?
- Accidental i transitòria: l'ànima no necessita el cos per existir.
- Defineix la metempsicosi
- Teoria segons la qual l'ànima és immortal i, quan mor el cos, pot passar a un altre cos, és a dir, reencarnar-se.
Preguntes tipus test
- Una persona aprèn a pensar amb rigor i això li permet comprendre les Idees. Segons Plató, què podem concloure sobre l'ànima?
- a) Cos i ànima són la mateixa realitat, només que en estats diferents.
- b) El cos és la seu de la raó i l'ànima només percep.
- c) La seva capacitat de raonar depèn del cos que la conté.
- d) És superior al cos perquè permet conèixer les Idees.
Resposta: d) És superior al cos perquè permet conèixer les Idees.. Segons Plató, l'ànima és la seu de la raó i és superior al cos perquè és la que permet conèixer les Idees. El cos, en canvi, està relacionat amb els sentits i les passions.
- Un alumne afirma que, segons Plató, l'ànima necessita el cos per existir, igual que el cos necessita l'ànima per moure's. Quina resposta és correcta?
- a) És correcta, perquè la unió entre cos i ànima és natural i necessària.
- b) És incorrecta: la unió és accidental i transitòria, i l'ànima no necessita el cos per existir.
- c) És correcta, perquè el cos és la seu de la raó.
- d) És incorrecta, perquè l'ànima és mortal igual que el cos.
Resposta: b) És incorrecta: la unió és accidental i transitòria, i l'ànima no necessita el cos per existir.. Per Plató, la unió entre cos i ànima és accidental i transitòria: l'ànima està unida al cos durant una etapa, però no el necessita per existir. La unió natural i necessària és la d'Aristòtil.
- Un personatge sosté que l'ànima, després de la mort del cos, pot entrar en un altre cos fins que aconsegueix purificar-se. Quina teoria descriu?
- a) L'al·legoria de la caverna
- b) La metempsicosi
- c) La doctrina del soma-sema
- d) La reminiscència
Resposta: b) La metempsicosi. La metempsicosi és la teoria segons la qual l'ànima passa d'un cos a un altre i es repeteix el procés fins que es purifica. La reminiscència tracta del coneixement, no de la reencarnació.
3. Aristòtil: metafísica i coneixement
Flashcards
- Què defensa Aristòtil en el realisme?
- Que la realitat és el món que observem i que les essències es troben dins de les coses mateixes.
- Què significa que una essència és immanent?
- Que es troba dins de la mateixa realitat, dins de les coses materials.
- Què significa que una essència és transcendent?
- Que està més enllà o separada de les coses materials, com les Idees de Plató.
- Com anomena Aristòtil les essències?
- Formes.
Preguntes tipus test
- Un filòsof afirma que la Idea de Gos existeix en un món separat i que els gossos materials en són còpies. Quina posició defensa?
- a) Idealisme platònic, amb les Idees separades de les coses
- b) Hilemorfisme aristotèlic, amb matèria i forma inseparables
- c) Realisme aristotèlic, amb les essències dins de les coses
- d) Empirisme aristotèlic, amb el coneixement a partir dels sentits
Resposta: a) Idealisme platònic, amb les Idees separades de les coses. Les Idees existeixen separades de les coses materials. Aquesta és la posició idealista de Plató, segons la qual la realitat autèntica es troba en les Idees.
- Un alumne diu que, per a Aristòtil, la forma del gos és independent dels gossos concrets i es troba en un món separat. Què és correcte?
- a) És incorrecte, perquè la forma no té cap relació amb l'essència
- b) És incorrecte, perquè la forma està dins dels gossos concrets
- c) És correcte, perquè la forma existeix en un món intel·ligible
- d) És correcte, perquè la forma és una còpia de la Idea de Gos
Resposta: b) És incorrecte, perquè la forma està dins dels gossos concrets. Aristòtil considera que la forma, que és l'essència, es troba dins de les coses mateixes i no en un altre món. Per això és realista.
- Per què la fusta, per si sola, no és una taula?
- a) Perquè la fusta és un accident i no una substància
- b) Perquè la taula existeix en un món separat de la fusta
- c) Perquè no té la forma concreta que la converteix en taula
- d) Perquè li falta la matèria necessària per existir
Resposta: c) Perquè no té la forma concreta que la converteix en taula. La fusta és la matèria, però necessita l'organització que la converteix en taula, que és la forma. Sense aquesta forma concreta, no és una taula.
4. Aristòtil: antropologia, ètica i política
Flashcards
- Segons Aristòtil, què són el cos i l'ànima?
- El cos és la matèria i l'ànima és la forma.
- Què és l'ànima segons Aristòtil?
- El principi de vida: allò que permet que un ésser viu tingui vida i realitzi les seves funcions.
- Quins són els tres tipus d'ànima segons Aristòtil?
- Vegetativa, sensitiva i racional.
- Quines funcions té l'ànima vegetativa?
- Alimentar-se, créixer, reproduir-se i mantenir la vida. La tenen tots els éssers vius.
Preguntes tipus test
- Quina afirmació descriu correctament la unió entre cos i ànima segons Aristòtil?
- a) És accidental, perquè són dues realitats separades que s'uneixen per casualitat.
- b) És temporal, perquè l'ànima pot existir sense el cos durant una etapa.
- c) És voluntària, perquè la persona decideix si vol tenir ànima.
- d) És natural i necessària, perquè són dues parts d'un mateix ésser viu.
Resposta: d) És natural i necessària, perquè són dues parts d'un mateix ésser viu.. Aristòtil considera que la unió és natural i necessària: no són dues realitats separades que s'uneixen accidentalment, sinó dues parts d'un mateix ésser viu.
- En què se separa Aristòtil de Plató quant a l'ànima?
- a) Per Aristòtil, el cos és la forma i l'ànima és la matèria.
- b) Per Aristòtil, l'ànima és eterna i passa d'un cos a un altre.
- c) Per Aristòtil, l'ànima és una substància separada del cos que pot reencarnar-se.
- d) Per Aristòtil, l'ànima no és separada del cos i no hi ha reencarnació.
Resposta: d) Per Aristòtil, l'ànima no és separada del cos i no hi ha reencarnació.. A diferència de Plató, Aristòtil defensa que l'ànima no és una substància separada del cos i que no hi ha reencarnació, perquè l'ànima és la forma del cos viu.
- Quin tipus d'ànima tenen les plantes?
- a) La vegetativa i la sensitiva.
- b) Només la vegetativa.
- c) La sensitiva i la racional.
- d) Només la racional.
Resposta: b) Només la vegetativa.. Les plantes només tenen l'ànima vegetativa, que permet alimentar-se, créixer i reproduir-se. La sensitiva és pròpia dels animals i els humans.
5. Comparació entre Plató i Aristòtil
Flashcards
- Quants mons defensa Plató i com s'anomenen?
- Dos: el món sensible (material i canviant) i el món intel·ligible (Idees perfectes i eternes).
- Quants mons defensa Aristòtil?
- Un únic món, el que observem. Les essències es troben dins de les coses.
- Posició filosòfica de Plató i d'Aristòtil
- Plató és idealista. Aristòtil és realista.
- Com coneix Plató? Quin procés li correspon?
- Recordant les Idees que l'ànima ja havia conegut. Es diu reminiscència.
Preguntes tipus test
- En aquesta taula , quina afirmació sobre la realitat correspon a Plató?
- a) Un món de matèria i forma inseparables
- b) Un únic món, el que observem
- c) Un món material amb essències dins les coses
- d) Dos mons: sensible i intel·ligible
Resposta: d) Dos mons: sensible i intel·ligible. La taula indica que Plató defensa dos mons, el sensible i l'intel·ligible, i que Aristòtil només n'accepta un.
- Un filòsof sosté que l'essència de cada gos es troba dins de cada gos concret i no en un món separat. Quina posició filosòfica correspon?
- a) Realista, perquè les essències es troben dins de les coses
- b) Idealista, perquè les essències són perfectes i eternes
- c) Idealista, perquè la realitat autèntica és separada de les coses
- d) Realista, perquè només existeix el món intel·ligible
Resposta: a) Realista, perquè les essències es troben dins de les coses. Aristòtil és realista perquè considera que les essències estan dins de les coses i que només existeix el món que observem.
- Una persona aprèn que el ferro es dilata amb la calor fent experiments al laboratori. Quin corrent de pensament hi estaria més d'acord?
- a) Racionalisme, perquè el coneixement és recordar les Idees
- b) Racionalisme, perquè les Idees es troben en el món intel·ligible
- c) Empirisme, perquè les Idees es recorden en tornar a un cos
- d) Empirisme, perquè el coneixement comença amb l'experiència i els sentits
Resposta: d) Empirisme, perquè el coneixement comença amb l'experiència i els sentits. L'empirisme d'Aristòtil situa l'inici del coneixement en l'observació i l'experiència, com passa amb els experiments.
I 64 flashcards i 40 preguntes més al document.
Text del document
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA PLATÓ I ARISTÒTIL Apunts complets, explicats i amb exemples 2n de BATXILLERAT • MATERIAL D'ESTUDI PLATÓ I ARISTÒTIL • 1 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT Com estudiar aquests apunts Objectiu: entendre els conceptes i saber-los explicar amb les teves paraules. No n'hi ha prou amb memoritzar definicions: cal relacionar les idees i posar exemples. ● ● ● ● Llegeix cada apartat i assegura't que entens els exemples. Aprèn especialment les diferències entre Plató i Aristòtil. Practica explicar cada concepte sense mirar el document.
Fes servir la llista de comprovació del final per detectar què et falta dominar. Índex 1. 1. Plató: biografia, context i influències 2. 2. Plató: teoria de les Idees i dos mons 3. 3. Plató: caverna i símil de la línia 4. 4. Plató: cos, ànima, ètica i política 5. 5. Aristòtil: metafísica i realitat 6. 6. Aristòtil: coneixement i antropologia 7. 7. Aristòtil: ètica i política 8. 8. Comparació entre Plató i Aristòtil 9. 9. Glossari de conceptes 10. 10. Llista de comprovació per a l'examen PLATÓ I ARISTÒTIL • 2 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT 1. PLATÓ 1.1. Biografia i context històric Plató va ser un filòsof grec, deixeble de Sòcrates i mestre d'Aristòtil.
Provenia d'una família aristocràtica i va fundar l'Acadèmia, una escola on s'estudiaven la filosofia i les matemàtiques. Per entendre la seva filosofia, és important conèixer el context polític d'Atenes: ● Atenes havia estat una ciutat molt poderosa, però va perdre força després de les guerres del Peloponès contra Esparta. ● Va caure la democràcia i es va instaurar el govern dels Trenta Tirans, format per aristòcrates. Plató inicialment hi va participar, però se'n va allunyar pel seu autoritarisme. ● Després es va recuperar la democràcia, però hi va haver represàlies i execucions. ● Sòcrates, el mestre de Plató, va ser condemnat a mort per la democràcia atenesa. Per què és important?
Plató va perdre la confiança en la política del seu temps. Pensava que els governs no actuaven segons la veritat i la justícia. Per això va voler descobrir què és la justícia de veritat i com havia de ser un Estat ben governat. 1.2. Influències filosòfiques ● Heràclit: defensava que tot està en canvi constant. Plató relaciona aquesta idea amb el món sensible, perquè les coses materials canvien. Parmènides: defensava que la realitat autèntica és immutable, és a dir, que no canvia. Plató relaciona aquesta idea amb el món intel·ligible i les Idees eternes. ● Pitàgores: donava molta importància a les matemàtiques i defensava la immortalitat i la transmigració de l'ànima.
● Els sofistes: Plató s'oposa al seu relativisme moral i polític. Els sofistes consideraven que allò que està bé o malament pot dependre de cada persona o societat. Plató, en canvi, defensa que existeixen valors universals. ● Sòcrates: és la seva influència principal. Li transmet la recerca de la veritat absoluta i el mètode del diàleg, basat en la ironia i la maièutica. ● Conceptes importants: ● Relativisme: idea que no hi ha una veritat o uns valors vàlids per a tothom; poden dependre de cada persona o societat. ● Valors universals: valors que són vàlids per a tothom, independentment de l'època o l'opinió personal. 1.3. Com escriu Plató?
Plató escriu les seves obres en forma de diàlegs, és a dir, converses entre diferents personatges, normalment amb Sòcrates com a protagonista. També utilitza mites i al·legories per explicar idees filosòfiques: ● ● Mite: història que serveix per transmetre una explicació filosòfica. Al·legoria: representació d'una idea mitjançant imatges, personatges o situacions. Per tant, les històries que explica Plató sovint no s'han d'interpretar literalment: els seus elements representen conceptes filosòfics. 1.4. Metafísica: la teoria de les Idees La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la realitat i què existeix. La teoria més important de Plató és la teoria de les Idees.
Segons aquesta teoria, la realitat està dividida en dos mons: el món sensible i el món intel·ligible. Aquesta separació s'anomena dualisme metafísic. PLATÓ I ARISTÒTIL • 3 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT A) Món sensible És el món material on vivim, que coneixem a través dels sentits (vista, tacte, oïda...). ● ● ● ● ● És material. Està en canvi constant. Les coses neixen, es transformen i desapareixen. És imperfecte. Les coses són còpies de les Idees. Exemple: hi ha molts gossos diferents. Uns són grans, altres petits, uns són joves i altres vells. Tots canvien i acaben morint. Aquest món està relacionat amb Heràclit, perquè tot canvia.
B) Món intel·ligible És el món de les Idees, que només podem conèixer mitjançant la raó, no a través dels sentits. Les Idees no són simplement pensaments que inventem nosaltres, sinó realitats que existeixen independentment de les persones. ● ● ● ● ● És immaterial: no està format per matèria. És etern: no té principi ni final. És immutable: no canvia. És universal: és vàlid per a tots els casos. És perfecte. Exemple: encara que hi hagi molts gossos diferents, tots participen de la mateixa Idea de Gos. Aquest món està relacionat amb Parmènides, perquè les Idees no canvien.
Diferència entre els dos mons Món sensible Món intel·ligible Material Immaterial Canviant Immutable Imperfecte Perfecte Es coneix pels sentits Es coneix per la raó Còpia de la realitat autèntica Realitat autèntica Molt important: per Plató, el món intel·ligible és la realitat autèntica. El món sensible és imperfecte perquè les coses materials només són còpies de les Idees. Què són exactament les Idees? Les Idees són les essències de les coses, és a dir, allò que fa que una cosa sigui el que és. Per exemple: ● La Idea de Bellesa és allò que fa que una cosa sigui bella. ● La Idea de Justícia és allò que fa que una acció sigui justa.
● La Idea de Triangle és l'essència que comparteixen tots els triangles. No hem de confondre una Idea amb un objecte concret. Un triangle dibuixat a la llibreta pot tenir imperfeccions, però la Idea de Triangle és perfecta. Com es relacionen els dos mons? Imitació i participació 11. Imitació: les coses del món sensible són còpies imperfectes de les Idees. 12. Participació: les coses materials tenen les característiques de les Idees i, per això, participen d'elles. PLATÓ I ARISTÒTIL • 4 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT Exemple: una persona pot ser justa perquè participa de la Idea de Justícia, però mai no serà la Justícia perfecta en si mateixa.
Conseqüència sobre l'art: Plató considera que l'art té poc valor com a coneixement perquè imita les coses del món sensible, que ja són còpies de les Idees. Per tant, l'art és una còpia de les còpies. El demiürg El demiürg és una mena d'ordenador de l'univers. Plató l'utilitza per explicar com es va formar el món sensible. 13. Al principi hi ha matèria desorganitzada, és a dir, un caos. 14. Les Idees són els models perfectes. 15. El demiürg utilitza les Idees com a models per donar forma a la matèria. 16. Intenta crear un univers tan ordenat i perfecte com sigui possible. El demiürg pren com a model principal la Idea de Bé.
Important: el demiürg no crea les Idees; les utilitza com a models per ordenar la matèria. 1.5. Al·legoria de la caverna L'al·legoria de la caverna explica de manera visual la teoria de les Idees i el procés per arribar al coneixement. Plató imagina uns presoners que han viscut tota la vida encadenats dins d'una caverna, mirant una paret. Darrere seu hi ha un foc i unes persones que transporten objectes. Els presoners només veuen les ombres projectades a la paret i pensen que aquelles ombres són tota la realitat. Un dia, un presoner s'allibera i surt de la caverna. Al principi la llum li molesta, però a poc a poc s'acostuma a veure els objectes reals i finalment el sol.
Quan torna a la caverna per explicar als altres que el que veien eren només ombres, no el creuen i el consideren boig. Significat de cada element Element de la caverna Què representa? Caverna Món sensible Presoners Persones que viuen enganyades per les aparences Cadenes Prejudicis i dependència dels sentits Ombres Aparences i còpies imperfectes Objectes de dins Coses del món sensible Foc Llum limitada del món sensible Sortir de la caverna Aprenentatge i recerca del coneixement Objectes de fora Realitat autèntica Sol Idea de Bé Presoner alliberat Filòsof que arriba a la veritat Per què el sol representa la Idea de Bé?
Perquè el sol permet veure els objectes i la Idea de Bé permet comprendre la realitat i arribar al coneixement. Els dos camins de l'al·legoria 1. Camí ascendent: el presoner s'allibera, surt de la caverna i descobreix progressivament la realitat fins a arribar a veure el sol. Representa el pas de la ignorància al coneixement autèntic. És el procés que fa el filòsof per arribar a comprendre les Idees. 2. Camí descendent: després d'haver conegut la veritat, el presoner torna a la caverna per ajudar els altres. Representa la responsabilitat política del filòsof: no n'hi ha prou amb conèixer la veritat, també ha d'ajudar la societat a ser més justa.
PLATÓ I ARISTÒTIL • 5 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT Idea clau: el filòsof ha de sortir de la ignorància per conèixer la veritat, però després ha de tornar a la societat per ajudar-la. 1.6. Teoria del coneixement: el símil de la línia L'epistemologia és la branca de la filosofia que estudia el coneixement. Plató diferencia dos tipus de coneixement: ● ● Doxa: opinió basada en el món sensible. És un coneixement poc fiable perquè depèn de les aparences i dels sentits. Episteme: coneixement autèntic, racional i segur, basat en el món intel·ligible i les Idees. Plató representa el coneixement amb el símil de la línia, que divideix el coneixement en quatre nivells.
Els quatre nivells 1. Eikasia (imaginació): és el nivell més baix. Es basa en les ombres, les imatges i les aparences. Exemple: veure una ombra a la paret i pensar que és l'objecte real. 2. Pistis (creença): és el coneixement de les coses materials que percebem amb els sentits. Exemple: veure un arbre i identificar-lo com un arbre. Aquests dos primers nivells formen la DOXA, perquè es basen en el món sensible. 3. Dianoia (pensament matemàtic): és el coneixement racional relacionat amb les matemàtiques i la geometria. Exemple: demostrar matemàticament que els angles d'un triangle sumen 180°. És un coneixement superior a l'opinió perquè utilitza la raó.
Tot i això, encara parteix d'hipòtesis que no demostra i sovint utilitza representacions. 4. Nóesis (intel·ligència): és el nivell més elevat del coneixement. Permet arribar a les Idees mitjançant la dialèctica i comprendre'n les essències. El filòsof arriba finalment a la Idea de Bé. Aquests dos últims nivells formen l'EPISTEME. Nivell Què coneixem? Tipus de coneixement Eikasia Ombres i imatges Doxa Pistis Objectes materials Doxa Dianoia Matemàtiques i geometria Episteme Nóesis Idees i Idea de Bé Episteme La dialèctica La dialèctica és el procés racional que permet passar de les aparences i els coneixements particulars fins a comprendre les Idees universals.
Exemple amb la bellesa: 17. Veiem una persona i pensem que és bella. 18. Veiem altres persones i objectes que també són bells. 19. Ens adonem que la bellesa no pertany només a un cos concret. 20. Comprenem que també podem trobar bellesa en les ànimes, les lleis i les normes. 21. Finalment, arribem a comprendre la Idea de Bellesa en si mateixa. Idea important: la dialèctica ens permet anar més enllà dels exemples concrets i arribar a comprendre què és una cosa en essència. 1.7. Antropologia: cos i ànima L'antropologia filosòfica estudia què és l'ésser humà. Plató defensa un dualisme antropològic: l'ésser humà està format per dues parts diferents, el cos i l'ànima.
PLATÓ I ARISTÒTIL • 6 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT El cos ● ● ● ● És material i mortal. Pertany al món sensible. Està relacionat amb els sentits, els desitjos i les passions. És la presó de l'ànima, perquè la distreu de la recerca de la veritat. L'ànima ● ● ● ● És immaterial i immortal. Pertany al món intel·ligible. És la seu de la raó. És superior al cos perquè permet conèixer les Idees. Per Plató, la unió entre cos i ànima és accidental i transitòria: l'ànima està unida al cos durant una etapa, però no necessita el cos per existir. Metempsicosi La metempsicosi és la teoria segons la qual l'ànima és immortal i, quan mor el cos, pot passar a un altre cos.
És a dir, es pot reencarnar. Segons Plató: 22. L'ànima pertany al món intel·ligible. 23. Cau al món sensible i queda atrapada dins d'un cos. 24. Quan el cos mor, l'ànima pot reencarnar-se en un altre cos. 25. Aquest procés es repeteix fins que aconsegueix purificar-se. Per alliberar-se d'aquest cicle, l'ànima ha de buscar el coneixement, practicar la virtut i controlar els desitjos corporals. Doctrina del soma-sema Aquesta expressió significa que el cos és la presó de l'ànima. ● Soma = cos. ● Sema = presó o tomba. El cos distreu l'ànima amb els plaers, els desitjos i les necessitats materials. Per això, l'ànima ha d'intentar alliberar-se mitjançant el coneixement i la purificació.
Teoria de la reminiscència La reminiscència és la teoria segons la qual conèixer és recordar. Plató considera que l'ànima ja havia conegut les Idees abans d'entrar en un cos. Quan es reencarna, però, oblida aquest coneixement. Quan veiem coses del món sensible, aquestes ens poden recordar les Idees que havíem conegut anteriorment. Exemple: quan veiem una persona bella, podem recordar la Idea de Bellesa que l'ànima ja coneixia. Aquest record inicial no és suficient per comprendre les Idees completament. Per recuperar el coneixement, necessitem la raó, la dialèctica i el diàleg.
Idea clau: per Plató, aprendre no és adquirir un coneixement completament nou, sinó recuperar un coneixement que l'ànima ja tenia. Mite del carro alat: les tres parts de l'ànima Plató explica que l'ànima està formada per tres parts. Ho representa mitjançant un carro conduït per un auriga i estirat per dos cavalls. PLATÓ I ARISTÒTIL • 7 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT 1. Part racional (auriga) ● ● ● ● Està situada al cap. És la part que pensa, raona i busca la veritat. Ha de dirigir les altres dues parts. La seva virtut és la saviesa o prudència. 2. Part irascible (cavall blanc) ● ● ● ● Està situada al pit.
Està relacionada amb els sentiments nobles, el coratge i la valentia. Busca l'honor, la fama i el reconeixement. La seva virtut és la fortalesa. 3. Part concupiscible (cavall negre) ● ● ● ● Està situada a l'abdomen. Està relacionada amb els desitjos i les necessitats corporals. Busca el menjar, la beguda, el descans i el plaer. La seva virtut és la moderació o temprança. Les tres parts poden entrar en conflicte perquè volen coses diferents. Per exemple, podem saber racionalment que hem d'estudiar, però tenir ganes de mirar el mòbil. Per això, la part racional ha de dirigir les altres dues. No les ha d'eliminar, sinó controlar-les perquè actuïn adequadament.
Quan les tres parts estan equilibrades i cadascuna compleix la seva funció, l'ànima és justa. 1.8. Ètica: les virtuts i la justícia individual L'ètica estudia com hem d'actuar per viure bé. Per Plató, una persona és virtuosa quan cada part de la seva ànima compleix correctament la seva funció. Part de l'ànima Virtut Què significa? Racional Saviesa o prudència Pensar i decidir correctament Irascible Fortalesa o coratge Ser valent i defensar les decisions racionals Concupiscible Moderació o temprança Controlar els desitjos i els plaers La justícia individual apareix quan les tres parts de l'ànima estan en harmonia: ● La part racional governa. ● La part irascible ajuda la racional.
● La part concupiscible controla els seus desitjos i obeeix la raó. Exemple: una persona justa sap què ha de fer, té força de voluntat per fer-ho i controla els seus impulsos. Per tant, la justícia no consisteix només a complir les lleis, sinó també a tenir una ànima ordenada i equilibrada. 1.9. Política: l'Estat ideal i la justícia Plató relaciona l'ètica amb la política. Considera que una ciutat justa ha de funcionar com una ànima justa. La ciutat neix perquè les persones necessiten viure juntes, cooperar i repartir-se les tasques per cobrir les seves necessitats. Les tres classes socials Plató relaciona les tres parts de l'ànima amb tres classes socials: 1.
Productors (part concupiscible) ● Camperols, artesans i comerciants. PLATÓ I ARISTÒTIL • 8 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT ● Produeixen aliments i béns necessaris. ● La seva funció és cobrir les necessitats materials de la societat. 2. Guardians o guerrers (part irascible) ● Protegeixen la ciutat. ● S'encarreguen de la seguretat interna i externa. ● Han de tenir la virtut del coratge. 3. Governants o filòsofs (part racional) ● Són els que tenen el coneixement. ● Coneixen la veritat, la justícia i la Idea de Bé. ● Han de governar perquè són els més preparats per prendre decisions justes. Per què han de governar els filòsofs?
Perquè, segons Plató, no n'hi ha prou amb tenir poder o saber convèncer la gent. Per governar bé cal conèixer què és realment just i bo. Els filòsofs són els que poden arribar a aquest coneixement. El comunisme platònic Plató defensa que els guardians i els governants no han de tenir propietat privada ni família pròpia. El motiu és evitar que els interessos personals, els diners o els vincles familiars influeixin en les seves decisions. Així, podrien dedicar-se completament a protegir i governar la ciutat, buscant el bé comú i no el benefici propi. Aquesta proposta s'anomena comunisme platònic.
No és exactament el mateix que els sistemes comunistes moderns: en el model de Plató s'aplica als guardians i governants. Educació i mite dels metalls Plató considera que les persones han de rebre educació des de petites per descobrir les seves capacitats i saber quina funció han de desenvolupar dins de la societat. El mite dels metalls explica que les persones tenen diferents naturaleses: ● ● ● Or: governants, perquè tenen capacitat racional per dirigir. Plata: guardians, perquè tenen coratge per protegir. Bronze o ferro: productors, perquè s'encarreguen de les tasques materials. Aquest mite justifica la divisió de la societat en tres classes segons les capacitats de cadascú.
La justícia política La justícia política apareix quan cada classe social compleix la seva funció i no interfereix en les altres: ● Els productors produeixen. ● Els guardians protegeixen. ● Els governants dirigeixen. La ciutat és justa quan hi ha harmonia entre les tres classes. Les virtuts de l'Estat són: Prudència: pròpia dels governants. Coratge: propi dels guardians. Moderació: ha d'estar present en totes les classes. Justícia: apareix quan cada classe compleix la seva funció. Relació important: la justícia individual i la justícia política funcionen de manera semblant. En l'individu, cada part ● ● ● ● de l'ànima fa la seva funció; en la ciutat, cada classe social fa la seva.
La utopia platònica i la crítica a la democràcia La ciutat ideal de Plató és una utopia, és a dir, un model de societat perfecta que serveix com a referència. PLATÓ I ARISTÒTIL • 9 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT Plató té una visió crítica de la democràcia perquè no considera que tothom estigui preparat per governar. Creu que el govern ha d'estar en mans de les persones que tenen coneixement i virtut: els filòsofs. Idea final de Plató: una ciutat serà justa quan estigui governada pels filòsofs, que coneixen la Idea de Bé, i quan cada persona compleixi la funció que li correspon. PLATÓ I ARISTÒTIL • 10 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT 2.
ARISTÒTIL 2.1. Biografia i context Aristòtil va ser un filòsof grec i el deixeble més important de Plató. Va estudiar a l'Acadèmia, però després es va separar de les idees del seu mestre i va fundar la seva pròpia escola, el Liceu. Els seus seguidors eren coneguts com a peripatètics. També va ser mestre d'Alexandre el Gran. És considerat un dels primers grans científics perquè va estudiar molts àmbits del coneixement, especialment la biologia i la física. Diferència de partida amb Plató: Plató defensa que hi ha dos mons separats, però Aristòtil considera que només existeix un món: el món real que podem observar. 2.2.
Metafísica i ontologia La metafísica estudia la realitat i l'ontologia estudia què existeix i com està constituït. Aristòtil vol descobrir l'essència de les coses, és a dir, allò que fa que una cosa sigui el que és. Crítica a Plató: realisme i idealisme Aristòtil critica la teoria de les Idees de Plató perquè considera que no té sentit separar les essències de les coses en un altre món. ● Plató: idealisme. La realitat autèntica es troba en les Idees, que existeixen separades de les coses materials. ● Aristòtil: realisme. La realitat és el món que observem i les essències es troben dins de les coses mateixes.
També podem explicar-ho amb aquests conceptes: ● ● Transcendent: allò que està més enllà o separat de les coses materials. En Plató, les Idees són transcendents perquè existeixen en un món separat. Immanent: allò que es troba dins de la mateixa realitat. En Aristòtil, les essències són immanents perquè estan dins de les coses. Aristòtil no anomena les essències «Idees», sinó formes. Exemple: Plató diria que la Idea de Gos existeix en el món intel·ligible i que els gossos materials en són còpies. Aristòtil diria que l'essència de gos es troba en els gossos mateixos, no en un altre món.
Teoria hilemòrfica: matèria i forma Aristòtil defensa que les substàncies estan formades per dues parts inseparables: Matèria: allò de què està feta una cosa. Forma: allò que determina què és una cosa, és a dir, la seva essència. Aquesta teoria s'anomena hilemorfisme. Exemple: una taula de fusta ● ● ● Matèria: la fusta. ● Forma: l'organització de la fusta que fa que sigui una taula. La fusta, per si sola, no és una taula. Necessita una forma concreta que la converteixi en aquest objecte. Diferència amb Plató: per Plató, les Idees existeixen separades de les coses; per Aristòtil, la forma està dins de les coses mateixes.
PLATÓ I ARISTÒTIL • 11 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT Substància i accidents Aristòtil diferencia entre substància i accidents. Substància: és allò que una cosa és essencialment i que existeix com un individu concret. Accidents: són les característiques que poden canviar sense que la cosa deixi de ser el que és. Exemple: una persona ● ● ● Substància: ser un ésser humà. ● Accidents: tenir els ulls marrons, ser alta, tenir els cabells curts o pesar més o menys. Si una persona es talla els cabells o canvia de pes, continua sent la mateixa persona. Per tant: ● La substància determina què és una cosa.
● Els accidents són característiques que poden variar sense canviar-ne l'essència. Acte i potència: com s'explica el canvi? Aristòtil vol explicar com és possible que les coses canviïn i es transformin. Potència: és la possibilitat o capacitat d'arribar a ser alguna cosa. Acte: és allò que una cosa ja és o la realització d'una possibilitat. Exemple: una llavor ● ● ● En acte, és una llavor. ● En potència, és una planta, perquè té la capacitat de convertir-se en una. Quan la llavor creix i es converteix en planta, passa de la potència a l'acte. Per tant, el canvi és el pas de la potència a l'acte.
Un altre exemple: un nen és un ésser humà en acte, però és un adult en potència, perquè té la possibilitat d'arribar a ser-ho. Teleologia La teleologia és la idea que els éssers naturals tendeixen cap a una finalitat o objectiu. Aristòtil considera que les coses de la natura tenen una finalitat: desenvolupar les seves potencialitats i arribar a la seva perfecció. Exemple: una llavor tendeix a convertir-se en una planta adulta. Aquesta és la seva finalitat natural. Així, la natura no es mou sense sentit, sinó que tendeix cap a un fi. El primer motor immòbil Aristòtil es pregunta per què es mou l'univers. Considera que tot allò que es mou és mogut per alguna cosa.
Per exemple, una pilota es mou perquè algú l'ha xutada. Però, si cada cosa que es mou necessita una altra que la mogui, no podem continuar indefinidament. Per això, Aristòtil defensa que ha d'existir un primer motor que no sigui mogut per res. Aquest és el primer motor immòbil. Característiques: ● ● ● ● ● És etern. És immòbil: no es mou. No necessita res que el mogui. És acte pur: no té cap potencialitat pendent de realitzar. És la causa primera del moviment de l'univers. PLATÓ I ARISTÒTIL • 12 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT Què vol dir acte pur? Vol dir que ja és plenament el que és. No necessita canviar ni arribar a ser res més.
El primer motor immòbil explica el moviment de l'univers i és una manera diferent d'explicar l'ordre de la realitat respecte del demiürg de Plató. 2.3. Epistemologia: teoria del coneixement L'epistemologia estudia com adquirim coneixement. Aristòtil defensa que el coneixement comença amb l'experiència i l'observació del món. Per això és empirista. Empirisme i racionalisme: Plató i Aristòtil Plató: racionalisme ● El coneixement autèntic s'aconsegueix mitjançant la raó. ● Les Idees pertanyen al món intel·ligible. ● Conèixer és recordar les Idees que l'ànima ja havia conegut. Aristòtil: empirisme ● El coneixement comença amb l'experiència i els sentits. ● Primer observem les coses reals.
● A partir de l'observació arribem a conèixer-ne les essències. Diferència fonamental: Plató considera que el coneixement autèntic consisteix a recordar les Idees; Aristòtil considera que hem d'observar la realitat i, a partir d'aquesta experiència, comprendre què són les coses. Inducció i abstracció Aristòtil explica com passem de l'observació de casos concrets a un coneixement general mitjançant dos processos: 1. Inducció: és el procés que consisteix a observar diferents casos particulars i trobar-ne les característiques comunes per arribar a una conclusió general. Exemple: 26. Observem diferents gossos. 27. Veiem que tenen característiques comunes.
28. Arribem a una idea general del que és un gos. Per tant, la inducció va de casos particulars a una conclusió universal. 2. Abstracció: és el procés mental que consisteix a deixar de banda les característiques individuals i quedar-nos amb les característiques essencials que comparteixen les coses. Exemple: observem un gos gran, un gos petit, un gos blanc i un gos negre. Deixem de banda les diferències i ens quedem amb allò que tots tenen en comú per comprendre què és un gos. La diferència és: ● Amb la inducció observem diversos casos i n'extraiem una idea general. ● Amb l'abstracció, la ment separa les característiques essencials de les particulars.
L'essència no es veu directament amb els ulls: la comprenem amb l'enteniment. La ciència Per Aristòtil, la ciència és un coneixement universal, objectiu i necessari. Això significa que: ● És universal perquè serveix per a tots els casos d'un mateix tipus. ● És objectiu perquè no depèn simplement de l'opinió personal. ● És necessari perquè busca conèixer les característiques essencials de les coses. PLATÓ I ARISTÒTIL • 13 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT Per tant, no n'hi ha prou amb observar un cas concret: cal comprendre què tenen en comú els diferents casos i quina és la seva essència. 2.4.
Antropologia: cos i ànima Aristòtil també considera que l'ésser humà està format per cos i ànima, però ho explica de manera diferent de Plató. Per Aristòtil: Cos = matèria. Ànima = forma. L'ànima és el principi de vida, és a dir, allò que permet que un ésser viu tingui vida i pugui realitzar les seves ● ● funcions. La unió entre cos i ànima és natural i necessària: no són dues realitats separades que s'uneixen accidentalment, sinó dues parts d'un mateix ésser viu. A diferència de Plató: ● L'ànima no és una substància separada del cos. ● No hi ha reencarnació. ● En el plantejament del resum, l'ànima és mortal perquè està unida al cos.
Els tres tipus d'ànima Aristòtil diferencia tres tipus d'ànima segons les funcions que poden realitzar els éssers vius. 1. Ànima vegetativa És present en tots els éssers vius. ● ● ● ● Alimentar-se. Créixer. Reproduir-se. Mantenir la vida. Exemple: una planta que creix i es nodreix. 2. Ànima sensitiva És present en els animals i també en els humans. ● Percebre mitjançant els sentits. ● Tenir desitjos. ● Experimentar plaer. Exemple: un gos que veu menjar, el vol i s'hi acosta. 3. Ànima racional És exclusiva dels éssers humans. ● ● ● ● Pensar. Raonar. Comprendre. Prendre decisions racionals. Tipus d'ànima Qui la té?
Funcions Vegetativa Plantes, animals i humans Alimentació, creixement i reproducció Sensitiva Animals i humans Sentits i desitjos Racional Humans Pensament i raonament Els humans tenim les tres funcions; els animals tenen la vegetativa i la sensitiva, i les plantes només la vegetativa. PLATÓ I ARISTÒTIL • 14 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT 2.5. Ètica: la felicitat i la virtut L'ètica d'Aristòtil estudia com hem de viure per aconseguir la felicitat. A diferència de Plató, Aristòtil no defensa que existeixi una única Idea de Bé separada del món. Considera que hi ha diferents tipus de béns.
El fi últim: la felicitat Aristòtil considera que totes les nostres accions tenen una finalitat. Exemple: ● Estudiem per aprovar. ● Aprovem per aconseguir una titulació. ● Aconseguim una titulació per tenir més oportunitats. Però ha d'existir una finalitat que busquem per ella mateixa i no per aconseguir una altra cosa. Aquesta és el fi últim. Per Aristòtil, el fi últim de la vida humana és la felicitat (eudaimonia). La felicitat no és simplement passar-ho bé o tenir plaers momentanis. Consisteix a viure bé i desenvolupar les nostres capacitats com a éssers humans. La virtut Per aconseguir la felicitat hem d'actuar virtuosament.
Ser virtuós significa tenir bons hàbits i actuar de manera adequada. No n'hi ha prou amb saber què està bé: també hem d'acostumar-nos a fer-ho. Aristòtil destaca diversos elements: 1. Vida contemplativa: consisteix a dedicar-se al pensament, al coneixement i a la reflexió. La saviesa és una virtut molt important perquè permet desenvolupar la nostra capacitat racional. 2. Moderació: hem de controlar els desitjos i els plaers per no deixar-nos dominar per ells. 3. Terme mig: la virtut consisteix a trobar un equilibri entre dos extrems: l'excés i el defecte. Exemple: la valentia ● Covardia: falta de valentia; tenim massa por i no ens atrevim a actuar.
● Valentia: terme mig; actuem amb coratge, però tenint en compte els perills. ● Temeritat: excés de valentia; actuem sense pensar en les conseqüències. La valentia és la virtut perquè evita tant la por excessiva com actuar imprudentment. Important: el terme mig no significa fer sempre exactament la meitat. Significa trobar la manera adequada d'actuar segons la situació i la persona. 4. Una vida sencera: la felicitat no s'aconsegueix amb una sola acció ni en un moment concret. És el resultat d'una vida sencera d'accions virtuoses. 2.6. Política: l'ésser humà i la societat Aristòtil considera que l'ésser humà és un zoón politikón, és a dir, un animal polític o social.
Això significa que les persones necessitem viure en comunitat. No podem desenvolupar-nos completament de manera aïllada. Necessitem: ● Cooperar amb els altres. ● Repartir-nos les tasques. ● Cobrir les nostres necessitats. PLATÓ I ARISTÒTIL • 15 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT ● Desenvolupar les nostres capacitats. Per Aristòtil, la societat és natural, no artificial, perquè viure en comunitat forma part de la naturalesa humana. La societat i la felicitat La societat permet que les persones desenvolupin les seves capacitats i puguin arribar a la felicitat.
La comunitat ha d'estar organitzada per aconseguir el bé comú o bé polític, és a dir, allò que beneficia el conjunt de la societat. A diferència de Plató, Aristòtil no trasllada directament les parts de l'ànima a les classes socials. Considera que la política ha de crear les condicions perquè els ciutadans puguin viure bé. La justícia i la desigualtat Aristòtil relaciona la justícia amb la igualtat, però considera que ser just no significa tractar tothom exactament igual en totes les situacions. Defensa que s'ha de tractar igual les persones que són iguals i de manera diferent les que són diferents.
Per tant, la justícia ha de tenir en compte les diferències entre les persones i les situacions. La classe mitjana i el govern mixt Aristòtil defensa que una ciutat hauria de tenir una classe mitjana àmplia, situada entre dos extrems: ● Els molt rics. ● Els molt pobres. Per què? Perquè considera que els extrems poden provocar conflictes i inestabilitat. Una classe mitjana àmplia ajuda a mantenir l'equilibri social. També defensa que els membres d'aquesta classe participin en el govern i que puguin ocupar càrrecs polítics. A més, proposa un govern mixt, que combini elements de la democràcia i de l'aristocràcia.
Això significa que el poder no hauria d'estar dominat exclusivament per una minoria ni dependre només de la majoria. Realisme polític Aristòtil estudia les diferents constitucions i formes de govern de les ciutats gregues. No parteix d'una societat perfecta imaginària, sinó que observa la realitat i analitza quines formes de govern poden funcionar millor. Per això: ● ● Plató és idealista polític: imagina un Estat ideal i perfecte. Aristòtil és realista polític: estudia les societats reals i busca la millor manera d'organitzar-les. Relació entre ètica i política Per Aristòtil, l'ètica i la política estan relacionades perquè totes dues busquen la felicitat.
● ● Ètica: ensenya a les persones com han d'actuar per viure bé. Política: organitza la societat perquè les persones puguin aconseguir aquesta felicitat. La política té un paper superior perquè ha de buscar el bé comú, que està per sobre dels interessos individuals. Idea final d'Aristòtil: l'ésser humà necessita viure en societat i actuar virtuosament per desenvolupar les seves capacitats i aconseguir la felicitat. PLATÓ I ARISTÒTIL • 16 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT 3. COMPARACIÓ ENTRE PLATÓ I ARISTÒTIL Aquesta part és especialment important perquè et poden demanar que comparis els dos filòsofs o que expliquis les diferències entre les seves teories.
Tema Plató Aristòtil Realitat Dos mons: sensible i intel·ligible Un únic món: el que observem Essència Es troba en les Idees, separades de les coses Es troba dins de les coses Posició filosòfica Idealista Realista Coneixement Racionalisme Empirisme Com coneixem?
Recordant les Idees (reminiscència) Observant i experimentant Cos i ànima Dues realitats diferents Cos i ànima formen una unitat Ànima Immortal i es pot reencarnar Unida al cos; no es reencarna Parts de l'ànima Racional, irascible i concupiscible Vegetativa, sensitiva i racional Ètica Justícia com a harmonia de les parts de l'ànima Felicitat mitjançant la virtut Virtut Cada part de l'ànima compleix la seva funció Terme mig entre excés i defecte Política Estat ideal governat pels filòsofs Govern realista que busca el bé comú Justícia política Cada classe social compleix la seva funció Igualtat proporcional i organització de la comunitat Les 6 diferències que has de saber explicar molt bé 1.
La realitat: dos mons o un de sol? Plató defensa que existeixen dos mons: el món sensible, format per coses materials i canviants, i el món intel·ligible, format per Idees perfectes i eternes. Aristòtil rebutja aquesta separació i considera que només existeix un món, i que les essències es troben dins de les coses. 2. El coneixement: raó o experiència? Plató considera que el coneixement autèntic s'aconsegueix mitjançant la raó i que conèixer és recordar les Idees que l'ànima ja havia conegut. Aristòtil defensa que el coneixement comença amb els sentits i l'experiència, i que després utilitzem l'enteniment per descobrir les essències. 3. El cos i l'ànima: separació o unió?
Plató considera que cos i ànima són dues realitats diferents: el cos és mortal i l'ànima és immortal. Aristòtil considera que el cos és la matèria i l'ànima és la forma, i que tots dos formen una unitat natural. 4. L'ànima: quines parts té? Plató divideix l'ànima en tres parts: racional, irascible i concupiscible. Aristòtil diferencia tres tipus d'ànima segons les funcions: vegetativa, sensitiva i racional. 5. L'ètica: què és viure bé? Per Plató, una persona és justa quan les tres parts de l'ànima estan en harmonia i la raó dirigeix les altres. Per Aristòtil, la felicitat és el fi últim de la vida i s'aconsegueix actuant virtuosament i trobant el terme mig entre l'excés i el defecte. 6.
La política: com ha de ser una ciutat? Plató defensa una ciutat ideal governada pels filòsofs, on cada classe social compleix la seva funció. Aristòtil no parteix d'una ciutat perfecta imaginària, sinó que estudia les societats reals i defensa una organització política que busqui el bé comú. PLATÓ I ARISTÒTIL • 17 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT 4.
CONCEPTES QUE NO HAS DE CONFONDRE Concepte Significat fàcil Metafísica Estudi de la realitat i de què existeix Epistemologia Estudi del coneixement Antropologia Estudi de l'ésser humà Ètica Estudi de com hem d'actuar per viure bé Política Estudi de com s'ha d'organitzar la societat Dualisme Existència de dues realitats o parts diferents Immutable Que no canvia Universal Que és vàlid per a tots els casos Essència Allò que fa que una cosa sigui el que és Doxa Opinió basada en les aparences i els sentits Episteme Coneixement autèntic i racional Dialèctica Procés racional per arribar al coneixement de les Idees Reminiscència Teoria segons la qual conèixer és recordar Metempsicosi Reencarnació de l'ànima Hilemorfisme Teoria que defensa que les coses estan formades per matèria i forma Substància Allò que una cosa és essencialment Accident Característica que pot canviar sense modificar l'essència Potència Possibilitat d'arribar a ser alguna cosa Acte Realització d'una possibilitat o allò que una cosa ja és Teleologia Idea que la natura tendeix cap a una finalitat Empirisme Coneixement que comença amb l'experiència Racionalisme Importància de la raó per arribar al coneixement Inducció Passar de casos particulars a una conclusió general Abstracció Separar mentalment allò essencial d'allò particular Eudaimonia Felicitat o vida plena Terme mig Equilibri entre l'excés i el defecte Zoón politikón Ésser humà com a animal social i polític Bé comú Allò que beneficia tota la societat Utopia Model de societat ideal o perfecta 5.
QUÈ HAS DE DOMINAR PER PODER TREURE UNA NOTA MOLT ALTA? No et recomano estudiar només les definicions de memòria. Has de poder explicar les idees i relacionar-les. Aquest és el nivell que intentaria assolir: PLATÓ — llista de comprovació ● ● ● ● ● ● ● ● ☐ Explicar per què Plató perd la confiança en la política atenesa. ☐ Diferenciar el món sensible i l'intel·ligible. ☐ Explicar què són les Idees i què vol dir imitació i participació. ☐ Explicar el paper del demiürg. ☐ Explicar l'al·legoria de la caverna i el significat de cada element. ☐ Diferenciar doxa i episteme i explicar els quatre nivells del símil de la línia. ☐ Explicar la dialèctica.
☐ Explicar el dualisme antropològic, la reminiscència i la metempsicosi. PLATÓ I ARISTÒTIL • 18 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA • APUNTS DE 2n DE BATXILLERAT ● ☐ Explicar les tres parts de l'ànima i les seves virtuts. ● ☐ Relacionar la justícia individual amb la justícia política. ● ☐ Explicar les tres classes socials i per què han de governar els filòsofs. ARISTÒTIL — llista de comprovació ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ☐ Explicar la crítica a la teoria de les Idees de Plató. ☐ Diferenciar realisme, idealisme, immanència i transcendència. ☐ Explicar el hilemorfisme amb un exemple. ☐ Diferenciar substància i accidents. ☐ Explicar acte i potència amb un exemple.
☐ Explicar la teleologia i el primer motor immòbil. ☐ Diferenciar empirisme i racionalisme. ☐ Explicar inducció i abstracció. ☐ Explicar el cos i l'ànima i els tres tipus d'ànima. ☐ Explicar la felicitat, la virtut i el terme mig. ☐ Explicar què significa zoón politikón. ☐ Explicar la classe mitjana, el govern mixt i el bé comú. ☐ Relacionar ètica i política. COMPARACIÓ ● ☐ Comparar Plató i Aristòtil en realitat, coneixement, ànima, ètica i política. Nota d'estudi: material organitzat i ampliat a partir dels resums compartits a la conversa. Comprova sempre si el professor ha destacat algun punt concret a classe. PLATÓ I ARISTÒTIL • 19