1. Vida i context de Plató
Flashcards
- Anys de naixement i de mort de Plató
- 427 aC (naixement) i 347 aC (mort), a Atenes (Grècia)
- Qui va ser el mestre de Plató?
- Sòcrates, del qual Plató va ser deixeble
- Any de fundació de l'Acadèmia per Plató
- 387 aC. Escola filosòfica dedicada al saber i a la formació dels governants
- Quina figura resumeix els moments clau de la vida de Plató?
- Línia de temps de la vida de Plató:
Preguntes tipus test
- Per què es diu que la vida de Plató combina política, filosofia i educació?
- a) Va participar en la política, va investigar la filosofia i va fundar una escola per formar governants
- b) Va viatjar per Àsia, va estudiar astronomia i va crear una nova religió
- c) Va ser soldat a la guerra del Peloponès i després va fundar una biblioteca
- d) Va governar Atenes, va escriure poemes i va dirigir un gimnàs públic
Resposta: a) Va participar en la política, va investigar la filosofia i va fundar una escola per formar governants. La síntesi final del bloc diu que la vida de Plató uneix experiència política, recerca filosòfica i projecte educatiu. La fundació de l'Acadèmia, dedicada a la formació dels governants, és la part educativa.
- Segons la línia de temps , quants anys van transcórrer entre la fundació de l'Acadèmia i la mort de Plató?
- a) 25 anys
- b) 60 anys
- c) 10 anys
- d) 40 anys
Resposta: d) 40 anys. L'Acadèmia es va fundar el 387 aC i Plató va morir el 347 aC. La diferència és 387 − 347 = 40 anys.
- Quina situació viu Atenes que dóna context a l'obra de Plató?
- a) Estabilitat política i unitat religiosa
- b) Expansió imperial i creixement de la riquesa
- c) Crisi política, instabilitat i decadència
- d) Pau duradora amb Esparta
Resposta: c) Crisi política, instabilitat i decadència. El context d'Atenes és una etapa de crisi política, instabilitat i decadència, marcada per la guerra, la derrota i els conflictes interns.
2. El mite, l'al·legoria de la caverna i la teoria de les Idees
3. Coneixement, reminiscència i jerarquia de les Idees
4. L'ànima: antropologia, immortalitat i tripartició
5. Virtut, justícia i salut de l'ànima
6. Origen de la ciutat i divisió de funcions
7. Educació i selecció dels governants
8. La justícia de l'Estat: textos i recerca
9. Justícia, felicitat i projecte polític
I 10 flashcards i 6 preguntes més al document.
Text del document
PLATÓ · NOESI Text IV · 4 — La raó i els apetits Primera distinció dels elements de l’ànima FRAGMENT 4 · text íntegre · p. 79 del dossier Tema —I això que els reté de tals coses no neix, quan neix, del raonament, i aquells altres impulsos que els mouen i els arrosseguen no els venen, per contra, dels seus sofriments i malalties? Distinció entre dues parts de l’ànima: una part racional, que raona i jutja, i una part irracional o concupiscible, origen dels apetits, desigs i plaers. —Així sembla.
—Així doncs —vaig dir—, jutjarem que són dues coses diferents l’una i l’altra, i anomenarem allò amb què raona la part racional de l’ànima i allò amb què desitja i sent gana i set i que queda pertorbada pels altres apetits, la part irracional i concupiscible, ben avingut amb certs afartaments i plaers. —És natural —va dir— que els considerem així. PLATÓ · La República, llibre IV (434d–445e) · Dossier de textos NOESI Síntesi · punts centrals • Allò que reté una persona → prové del raonament. • Allò que l’empeny cap als plaers → prové dels apetits. • Si una cosa impulsa i una altra reté, ◦ no poden ser el mateix principi.
Fil conductor Impuls cap als apetits → resistència del raonament → no són el mateix principi → part racional de l’ànima → part irracional o concupiscible → primera divisió de l’ànima. PLATÓ · NOESI Text IV · 5 (1/3) — Leontí Desig, repugnància i còlera: la lluita interior FRAGMENT 5 · part 1/3 · p. 80 del dossier —Deixem, doncs, definides aquestes dues espècies que es donen en l’ànima —vaig continuar—. I l’enuig i allò amb què ens enutgem, serà una tercera espècie o tindrà la mateixa naturalesa que alguna d’aquestes dues? —Potser —va dir— la mateixa que una d’elles, la concupiscible. —Doncs jo —vaig replicar— vaig sentir una vegada una història que faré servir de prova.
És aquesta: Leontí, fill d’Aglàió, pujava del Pireu per la part exterior del mur del nord quan va advertir uns cadàvers que estaven per terra al costat del botxí. Va començar, llavors, a sentir desitjos de veure’ls, però, alhora, li causaven repugnància i se’n retirava, i així va estar lluitant i cobrint-se la cara fins que, vençut per la seva apetència, va obrir els ulls de bat a bat, va córrer cap als morts i va dir: «Aquí els teniu, maleïts, atipeu-vos del bonic espectacle!». —Jo també ho havia sentit —va dir. —Doncs aquesta història —vaig observar— mostra que la còlera combat de vegades amb els desitjos com una cosa diferent d’ells. —Ho demostra, en efecte —va dir.
Tema La còlera o element irascible no s’identifica ni amb els apetits ni amb la raó, sinó que constitueix un tercer principi de l’ànima que tendeix naturalment a auxiliar la raó. Síntesi · punts centrals • Pregunta inicial: L’enuig o la còlera: pertany a la part concupiscible? o és una tercera espècie de l’ànima? • Exemple de Leontí. ◦ Desitja veure els cadàvers. ◦ Alhora li provoquen repugnància. ◦ Acaba cedint al desig. → la còlera combat contra el desig. PLATÓ · NOESI Text IV · 5 (2/3) — Leontí La còlera ajuda la raó a resistir els apetits FRAGMENT 5 · part 2/3 · p. 80–81 del dossier Síntesi · punts centrals XV.
—I no advertim també molt sovint —vaig dir—, quan les concupiscències intenten forçar algú contra la raó, que ell s’insulta a si mateix i s’enfada contra allò que el força dins seu i que, com en una baralla entre dos enemics, la còlera es fa en ell una aliada de la raó? En canvi, no crec que puguis dir que hagis advertit mai, ni en tu mateix ni en els altres, que, quan la raó determina que no s’ha de fer una cosa, la còlera faci causa comuna amb les concupiscències i s’hi oposi. • Quan els apetits s’oposen a la raó, • Si algú creu que pateix justament → suporta el sofriment. • Si algú creu que pateix injustament, → la còlera s’alça en defensa del que considera just. —No, per Zeus —va dir.
—I què passa —vaig preguntar— quan algú creu obrar injustament? No passa que, com més generós sigui, menys pot enutjar-se encara que pateixi gana o fred o qualsevol altra cosa d’aquest tipus per obra de qui, segons el seu punt de vista, li aplica la justícia i que, tal com dic, la seva còlera es resisteix a indignar-s’hi? —És veritat —va dir. —I què passa, en canvi, quan creu que pateix injustícia? ¿No li bull la còlera i s’enfada i s’alia amb el que li sembla just, i fins i tot passant gana i set i totes les crueltats d’aquesta mena, les suporta i triomfa en els seus nobles propòsits fins que els porta a terme, mor o s’amanseix, cridat per la seva pròpia raó, com un gos és cridat pel pastor?
PLATÓ · La República, llibre IV (434d–445e) · Dossier de textos NOESI Idees que es relacionen DESIG → CÒLERA → RAÓ La còlera no és simplement un altre desig; pot actuar contra el desig i posar-se del costat de la raó. PLATÓ · NOESI Text IV · 5 (3/3) — Leontí La còlera és un tercer principi, diferent de la raó FRAGMENT 5 · part 3/3 · p. 81–82 del dossier —Aquesta comparació és exacta —va dir— i, en efecte, a la nostra ciutat vam posar els auxiliars com a gossos a disposició dels governants, que són els pastors d’aquella. —Has entès perfectament —vaig observar— el que he volgut dir. I fixa’t ara en aquest altre assumpte. —Quin?
—Que se’ns revela, pel que fa a la còlera, el contrari del que dèiem fa un moment; abans pensàvem que era quelcom concupiscible i ara confessem que, ben lluny d’això, en la lluita de l’ànima fa armes a favor de la raó. —Totalment cert —va dir. —¿I serà diferent d’aquesta última o bé una modalitat d’aquesta, de manera que en l’ànima no hi hagi tres formes, sinó solament dues, la racional i la concupiscible? O bé, així com a la ciutat eren tres els llinatges que la mantenien, el traficant, l’auxiliar i el deliberant, en l’ànima també n’hi haurà un tercer, l’irascible, auxiliar per naturalesa del racional quan no es perverteixi per una mala educació?
—Per força —va dir— aquest ha de ser el tercer. PLATÓ · La República, llibre IV (434d–445e) · Dossier de textos NOESI Síntesi · punts centrals • La raó crida la còlera com el pastor crida el gos. • La còlera no sembla concupiscible. • És un tercer element de l’ànima. • Auxiliar natural de la raó quan no és corromput per una mala educació. Fil conductor Pregunta sobre la naturalesa de la còlera → exemple de Leontí → la còlera combat els desitjos → la còlera s’alinea amb la raó davant la injustícia → no és concupiscible → tampoc s’identifica simplement amb la raó → tercer element de l’ànima → element irascible, auxiliar natural de la raó. PLATÓ · NOESI 20. Què és la virtut (areté)?
De la naturalesa de l’ànima a la vida bona: excel·lència i funció pròpia. VIRTUT = exercici excel·lent de la funció pròpia No és simplement tenir una qualitat: és fer correctament allò que ens correspon. 1 2 3 RAÓ ÀNIM APETITS Conèixer i decidir què convé. Sostenir les decisions de la raó. Satisfer necessitats sense excés. Raó, ànim i apetits La virtut de l’individu exigeix l’ordre del conjunt: cada facultat fa la seva tasca, sense usurpar la de les altres; la raó governa. NOESI · La concepció de la virtut: ètica (I) · L’areté com a excel·lència funcional PLATÓ · NOESI Text IV · 7 — De la ciutat a l’ànima Les mateixes parts, les mateixes virtuts · fragment íntegre · p.
84 del dossier PLATÓ · LA REPÚBLICA · TEXT ÍNTEGRE [7] [Podem concloure que a l’ànima hi ha les mateixes classes i en el mateix nombre que a l’Estat] XVI. —Així doncs —vaig dir— hem arribat a port, amb prou dificultats, i hem reconegut degudament que en l’ànima de cada un hi ha les mateixes classes que a la ciutat i en la mateixa quantitat. —Doncs sí. —Serà, doncs, forçós que l’individu sigui prudent de la mateixa manera i per la mateixa raó que ho és la ciutat? —És clar. —I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que l’individu és valerós, ho sigui la ciutat també i que el mateix passi en totes les altres coses pel que fa a la virtut? —Per força.
TEMA L’ànima individual conté les mateixes parts que l’Estat i, per tant, les virtuts de l’individu i les de la ciutat tenen el mateix origen i estructura. SÍNTESI · PUNTS CENTRALS • A l’ànima hi ha les mateixes classes que a la ciutat. • Si la ciutat és prudent per una determinada part, l’individu també ho serà per la mateixa part. • La mateixa relació val per a la resta de virtuts. FIL CONDUCTOR · TRAM LITERAL Ciutat→ tres classes→ ànima→ tres parts→ mateixa estructura→ mateixes virtuts Tema del dossier · Síntesi i fil conductor seleccionats del fragment 7. PLATÓ · NOESI Text IV · 10 — Les virtuts de l’individu (1/4) Prudència, coratge, moderació i justícia · fragment íntegre · dossier, p.
87–89 PLATÓ · LA REPÚBLICA · TEXT ÍNTEGRE [10] [Es defineixen les tres virtuts en l’individu: la saviesa, el coratge i la moderació] —I anomenarem l’individu valerós per causa d’aquest segon element, quan, a través de dolors i plaers, la part irascible conservi el judici de la raó sobre el que és temible i sobre el que no ho és. —Exactament —va dir. —I l’anomenarem prudent per aquella petita porció que manava en ell i oferia aquells preceptes, ja que aquesta part sap el que convé a cada part i per a tota la comunitat, amb les seves tres parts. —Sens dubte. —I què més?
No l’anomenarem moderat per l’amor i l’harmonia d’aquestes parts quan la que governa i la que és governada convenen que la part racional ha de manar i que no es revolten contra això? —Això és la moderació —va dir—, igual a la ciutat que en cada un. Text original íntegre al llarg de quatre diapositives · Aclariments seleccionats del fragment 10. TEMA Les tres virtuts de l’individu reprodueixen les de la ciutat, i la justícia consisteix en el fet que cada part de l’ànima exerceixi la funció que li correspon. SÍNTESI · PUNTS CENTRALS Coratge → la part irascible conserva el judici de la raó sobre el que és temible. Prudència → la part racional sap què convé a cadascuna de les parts i al conjunt.
Moderació → acord entre la part que governa i les parts governades. FIL CONDUCTOR Tres parts de l’ànima→ definició de les tres virtuts→ prudència (raó)→ coratge (part irascible)→ moderació (acord entre les parts) PLATÓ · NOESI Text IV · 10 — Les virtuts de l’individu (2/4) Prudència, coratge, moderació i justícia · fragment íntegre · dossier, p. 87–89 PLATÓ · LA REPÚBLICA · TEXT ÍNTEGRE —I l’individu serà just per allò que tantes vegades hem exposat. —Sí. —I no fa por —vaig dir— que la justícia s’enfosqueixi i ens sembli diferent d’aquella que se’ns va revelar a la ciutat? —No ho crec —va respondre.
—Hi ha una manera —vaig observar— que ens afirmem totalment, si és que encara queda vacil·lació en la nostra ànima: n’hi haurà prou d’adduir certes normes corrents. —Quines són? —Per exemple, si ens haguéssim de posar d’acord sobre la ciutat de què parlàvem i de l’home que per naturalesa i educació s’assembla a aquesta, ens semblaria que aquest, si hagués rebut un dipòsit d’or o plata, l’hauria de sostreure? Qui creus que pensaria que ho havia fet ell abans que els que no són de la seva mateixa condició? —Ningú —va contestar. Text original íntegre al llarg de quatre diapositives · Aclariments seleccionats del fragment 10.
TEMA Les tres virtuts de l’individu reprodueixen les de la ciutat, i la justícia consisteix en el fet que cada part de l’ànima exerceixi la funció que li correspon. SÍNTESI · PUNTS CENTRALS • L’individu és just per allò mateix que ja s’havia establert anteriorment. • Comprovació de la definició: es recorre a exemples habituals de conducta. FIL CONDUCTOR individu just→ comprovació mitjançant exemples de conducta PLATÓ · NOESI Text IV · 10 — Les virtuts de l’individu (3/4) Prudència, coratge, moderació i justícia · fragment íntegre · dossier, p.
87–89 PLATÓ · LA REPÚBLICA · TEXT ÍNTEGRE —I el nostre home estarà, així, ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions privades o públiques contra els amics o contra les ciutats? —Ben lluny. —I no serà de cap manera infidel ni als seus juraments ni als seus altres acords. —És clar que no. —I els adulteris, l’abandonament dels pares i el menyspreu dels déus seran propis de qualsevol altre, però no pas d’ell. —De qualsevol altre, efectivament —va respondre. —I la causa de tot això no és que cada una de les coses que hi ha en ell fa el que li és propi tant pel que fa a governar com a obeir? —És aquesta la causa i no pas cap altra.
—Intentaràs, doncs, esbrinar encara si la justícia és una cosa diferent d’aquesta virtut que produeix tals homes i tals ciutats? —No, per Zeus —va dir. Text original íntegre al llarg de quatre diapositives · Aclariments seleccionats del fragment 10. TEMA Les tres virtuts de l’individu reprodueixen les de la ciutat, i la justícia consisteix en el fet que cada part de l’ànima exerceixi la funció que li correspon. SÍNTESI · PUNTS CENTRALS • L’home just no robarà un dipòsit. • No cometrà traïcions. • No serà infidel als juraments. • No abandonarà els seus deures fonamentals.
FIL CONDUCTOR causa comuna de totes aquestes conductes→ cada part fa allò que li és propi PLATÓ · NOESI Text IV · 10 — Les virtuts de l’individu (4/4) Prudència, coratge, moderació i justícia · fragment íntegre · dossier, p. 87–89 PLATÓ · LA REPÚBLICA · TEXT ÍNTEGRE XVII. —El nostre somni, doncs, està totalment acomplert: aquell pressentiment que, una vegada comencéssim a fundar la nostra ciutat, podríem, amb l’ajuda d’algun déu, trobar un cert principi i imatge de la justícia. —Ben cert.
—Teníem, efectivament, Glaucó, una certa semblança de la justícia, que, per això, ens ha estat profitosa: allò que el qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates, i no pas una altra cosa, i que el qui és constructor ha de fer construccions, i així tota la resta. —Això sembla. TEMA Les tres virtuts de l’individu reprodueixen les de la ciutat, i la justícia consisteix en el fet que cada part de l’ànima exerceixi la funció que li correspon. SÍNTESI · PUNTS CENTRALS • La justícia trobada al començament de la fundació de la ciutat queda confirmada. • El sabater fa sabates; el constructor construeix; cadascú fa allò que li correspon per naturalesa.
FIL CONDUCTOR confirmació de la definició de justícia→ retorn a la imatge inicial dels oficis i de la divisió de funcions Text original íntegre al llarg de quatre diapositives · Aclariments seleccionats del fragment 10. PLATÓ · NOESI 22. La moderació: l’ànima es posa d’acord La sophrosýne no és només reprimir desigs: és una relació correcta entre totes les facultats. Què exigeix la moderació? L’ACORD INTERIOR RAÓ · dirigeix IRASCIBLE coopera amb la raó CONCUPISCIBLE accepta el límit SOPHROSÝNE = CONCÒRDIA ENTRE LES PARTS El bon conductor orienta els impulsos 1. Reconèixer que la raó ha de manar. 2. Que l’element irascible hi cooperi. 3. Que els apetits no s’imposin al conjunt. 4.
Que les parts comparteixin aquest ordre. La raó L’ànim Els apetits dirigeix acompanya són moderats La República IV · Moderació = concòrdia sobre el govern de la part millor PLATÓ · NOESI 24.
Fragment 11 · La justícia interior Text literal de La República · Llibre IV, 443c–444a · Part 1/2 TEXT ÍNTEGRE · FRAGMENT —I, en realitat, la justícia sembla ser una cosa semblant, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a la interior sobre si mateix i les coses que hi ha en ell; quan aquest no permet que cap d’elles no faci el que li és propi de les altres ni s’interfereixi en les activitats dels altres llinatges que hi ha en l’ànima, sinó que disposa rectament els seus afers domèstics, i es regeix i s’ordena i es fa amic de si mateix i posa d’acord els seus tres elements exactament com els tres termes d’una harmonia, el de la corda greu, el de l’alta, el de la mitjana i qualsevol altre que hi pugui haver entremig, i després d’enllaçar tot això i aconseguir d’aquesta varietat Text platònic íntegre · Tema i fil conductor literals del dossier · Síntesi seleccionada literalment.
TEMA La justícia en l’individu consisteix en l’ordre interior de l’ànima, quan cadascuna de les seves parts exerceix la funció que li correspon i totes queden harmonitzades sota el govern de la raó. SÍNTESI ESQUEMÀTICA • Precisió sobre la naturalesa de la justícia. ◦ no es refereix principalment a les accions exteriors. • Condició de la justícia. ◦ cada part fa allò que li és propi. ◦ cap part interfereix en les funcions de les altres. FIL CONDUCTOR Justícia individual → ordre de l’ànima → harmonia entre les seves parts → cada part compleix la seva funció → unitat interior → acció justa. PLATÓ · NOESI 25.
Fragment 11 · La justícia interior Text literal de La República · Llibre IV, 443c–444a · Part 2/2 TEXT ÍNTEGRE · CONTINUACIÓ la seva pròpia unitat, llavors és quan, ben moderat i acordat, comença a actuar així disposat a adquirir riqueses, tant pel que fa a la cura del seu cos, a la política, als seus contractes privats, i en tot això considera justa i bona l’acció que conservi i corrobori aquest estat, i prudència el coneixement que la presideix, i acció injusta, en canvi, la que destrueixi aquesta disposició de coses, i ignorància l’opinió que la regeixi. — És del tot cert, Sòcrates, el que dius —va observar.
—Bé —vaig contestar—, crec que no es pot dir que mentim si afirmem que hem descobert l’home just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells. —No, per Zeus —va dir. —Ho afirmem, així doncs? —Ho afirmem. Text platònic íntegre · Tema i fil conductor literals del dossier · Síntesi seleccionada literalment. TEMA La justícia en l’individu consisteix en l’ordre interior de l’ànima, quan cadascuna de les seves parts exerceix la funció que li correspon i totes queden harmonitzades sota el govern de la raó. SÍNTESI ESQUEMÀTICA • Precisió sobre la naturalesa de la justícia. ◦ no es refereix principalment a les accions exteriors. • Condició de la justícia. ◦ cada part fa allò que li és propi.
◦ cap part interfereix en les funcions de les altres. FIL CONDUCTOR Justícia individual → ordre de l’ànima → harmonia entre les seves parts → cada part compleix la seva funció → unitat interior → acció justa. PLATÓ · NOESI 25.
Fragment 11 · La justícia interior Text literal de La República · Llibre IV, 443c–444a · Part 2/2 TEXT ÍNTEGRE · CONTINUACIÓ la seva pròpia unitat, llavors és quan, ben moderat i acordat, comença a actuar així disposat a adquirir riqueses, tant pel que fa a la cura del seu cos, a la política, als seus contractes privats, i en tot això considera justa i bona l’acció que conservi i corrobori aquest estat, i prudència el coneixement que la presideix, i acció injusta, en canvi, la que destrueixi aquesta disposició de coses, i ignorància l’opinió que la regeixi. —És del tot cert, Sòcrates, el que dius —va observar.
—Bé —vaig contestar—, crec que no es pot dir que mentim si afirmem que hem descobert l’home just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells. —No, per Zeus —va dir. —Ho afirmem, així doncs? —Ho afirmem. Text platònic íntegre · Tema i fil conductor literals del dossier · Síntesi seleccionada literalment. TEMA La justícia en l’individu consisteix en l’ordre interior de l’ànima, quan cadascuna de les seves parts exerceix la funció que li correspon i totes queden harmonitzades sota el govern de la raó. SÍNTESI ESQUEMÀTICA • Precisió sobre la naturalesa de la justícia. ◦ no es refereix principalment a les accions exteriors. • Condició de la justícia. ◦ cada part fa allò que li és propi.
◦ cap part interfereix en les funcions de les altres. FIL CONDUCTOR Justícia individual → ordre de l’ànima → harmonia entre les seves parts → cada part compleix la seva funció → unitat interior → acció justa. PLATÓ · NOESI 28. Fragment 13 · Salut i virtut Text literal de La República · Llibre IV, 444c–445a TEXT ÍNTEGRE · FRAGMENT TEMA —I fer coses justes no produeix justícia i obrar injustament, injustícia? —Per força. —I produir salut és disposar els elements que hi ha en el cos de manera que dominin o siguin dominats entre si d’acord amb la naturalesa, i produir malaltia és fer que manin o obeeixin els uns als altres contra la naturalesa. —Sí.
—I produir justícia —vaig dir— ¿no és disposar els elements de l’ànima perquè dominin o siguin dominats entre si d’acord amb la naturalesa, i produir injustícia, fer que es manin o s’obeeixin els uns als altres contra la naturalesa? —Exactament —va respondre. —I així doncs, pel que es veu, la virtut serà una certa salut, bellesa i benestar de l’ànima, i el vici serà malaltia, lletjor i debilitat d’aquesta. —Doncs sí. —I no és cert que els bons comportaments porten la consecució de la virtut i els vergonyosos, la del vici? —Sens dubte. La justícia és per a l’ànima allò que la salut és per al cos: un ordre natural entre les seves parts; la injustícia és el desordre que genera el vici.
Text platònic íntegre · Tema i fil conductor literals del dossier · Síntesi seleccionada literalment. SÍNTESI ESQUEMÀTICA • Comparació amb el cos. ◦ salut → les parts del cos es disposen segons la naturalesa. • Aplicació a l’ànima. ◦ justícia → les parts de l’ànima governen o obeeixen segons la seva naturalesa. FIL CONDUCTOR Accions justes i injustes → analogia amb salut i malaltia → ordre natural del cos → ordre natural de l’ànima → justícia → virtut com a salut de l’ànima → vici com a malaltia de l’ànima → relació entre comportament i virtut. PLATÓ · NOESI 30. Fragment 4 · Per què neix la ciutat?
Text literal de La República · Llibre II, 369b–c TEXT ÍNTEGRE · FRAGMENT TEMA —Doncs bé —vaig començar—, la ciutat neix, segons el meu parer, perquè es dona la circumstància que cap de nosaltres no es basta a si mateix, sinó que necessita moltes coses. O creus que és una altra la raó per la qual es funden les ciutats? —Cap altra —va contestar. —Així doncs, cada un va prenent amb ell un home per satisfer aquesta necessitat i un altre home per a aquella altra: així, com que tots necessitem moltes coses, anem reunint en un sol habitatge multitud de persones en qualitat d’associats i auxiliars i a aquesta cohabitació li assignem el nom de ciutat. No és així? —És així.
—I quan un dona a un altre alguna cosa o l’agafa d’ell, ¿ho fa per considerar que això redunda en benefici seu? —Evidentment. —Edifiquem, doncs, —vaig continuar— amb paraules una ciutat des dels fonaments. La construiran, pel que sembla, les nostres necessitats. —És clar! L’Estat neix de la necessitat humana i de la cooperació entre individus que no són autosuficients. Text platònic íntegre · Tema i fil conductor literals del dossier · Síntesi seleccionada literalment. SÍNTESI ESQUEMÀTICA • Punt de partida: cap ésser humà no es basta a si mateix. → tots necessitem moltes coses per viure. • Aquesta manca d’autosuficiència impulsa l’associació entre persones.
FIL CONDUCTOR Necessitats humanes → manca d’autosuficiència → cooperació entre individus → naixement de la ciutat → estudi de la polis per comprendre la justícia. PLATÓ · NOESI 37. Fragment 6 · Què és la justícia de l’Estat? Text literal de La República · Llibre IV, 432b–433b · Part 1/3 TEXT ÍNTEGRE · FRAGMENT —Bé —vaig dir—; així doncs, hem vist tres coses de la ciutat; però quina serà la qualitat que falta per la qual aquella assoleix la seva virtut? La justícia, és clar. —És clar. —Així doncs, Glaucó, nosaltres hem de rodejar el matoll, com uns caçadors, i aplicar l’atenció, no sigui cas que se’ns escapi la justícia i, en desaparèixer dels nostres ulls, no la puguem veure més.
Perquè és manifest que és aquí; per tant, mira i esforça’t a observar per si la veus abans que jo i puguis ensenyar-me-la. —Tant de bo! —va dir—. Però et serviré millor si et segueixo i aconsegueixo veure el que tu em mostres. —Fes, doncs, amb mi la invocació i segueix-me —vaig dir. —Així ho faré —va respondre—, però procura fer-me de guia. Text platònic íntegre · Tema i fil conductor literals del dossier · Síntesi seleccionada literalment. TEMA La justícia és el principi fonamental de la ciutat: que cadascú exerceixi exclusivament la funció per a la qual la seva naturalesa està millor preparada. SÍNTESI ESQUEMÀTICA • Ja s'han identificat tres virtuts de la ciutat.
◦ Prudència ◦ Valor ◦ Moderació. • Ara cal trobar la quarta: la justícia. ◦ Sòcrates compara la recerca amb una cacera. FIL CONDUCTOR Recerca de la justícia → sembla amagada → ja era present des del principi → record del principi fundacional → cada un fa la tasca que li correspon → especialització → fonament de prudència, valor i moderació → justícia. PLATÓ · NOESI 38. Fragment 6 · Què és la justícia de l’Estat? Text literal de La República · Llibre IV, 432b–433b · Part 2/3 TEXT ÍNTEGRE · CONTINUACIÓ —Certament—vaig dir— que som en un lloc difícil i ombriu, perquè és fosc i poc penetrable a la vista. Però, amb tot, caldrà anar-hi. —Som-hi, doncs —va exclamar.
Aleshores, vaig fixar la vista i vaig dir: —Ai, ai, Glaucó! Sembla que tenim un rastre i crec que no se’ns escaparà la presa! —Bona notícia! —va dir. —Realment —vaig dir—, el que m’ha passat és una estupidesa. —I què és? —Què vols dir? —va preguntar. —Vull dir —vaig contestar— que em sembla que fa temps que estàvem parlant i sentint a parlar del nostre assumpte sense adonar-nos que, en realitat, d’una manera o altra en parlàvem. —Llarg és aquest proemi —va dir— per a qui desitja escoltar. X. — Escolta, doncs —li vaig demanar—, per si dic alguna cosa que valgui. Text platònic íntegre · Tema i fil conductor literals del dossier · Síntesi seleccionada literalment.
TEMA La justícia és el principi fonamental de la ciutat: que cadascú exerceixi exclusivament la funció per a la qual la seva naturalesa està millor preparada. SÍNTESI ESQUEMÀTICA • Ja s'han identificat tres virtuts de la ciutat. ◦ Prudència ◦ Valor ◦ Moderació. • Ara cal trobar la quarta: la justícia. ◦ Sòcrates compara la recerca amb una cacera. FIL CONDUCTOR Recerca de la justícia → sembla amagada → ja era present des del principi → record del principi fundacional → cada un fa la tasca que li correspon → especialització → fonament de prudència, valor i moderació → justícia. PLATÓ · NOESI 39. Fragment 6 · Què és la justícia de l’Estat?
Text literal de La República · Llibre IV, 432b–433b · Part 3/3 TEXT ÍNTEGRE · CONTINUACIÓ Allò que des del principi, quan fundàvem la ciutat, afirmàvem que calia observar en tota circumstància, això mateix o una forma d’això és, crec, la justícia. I el que vam establir i vam repetir moltes vegades, si te’n recordes, és que cadascun ha d’atendre una sola de les coses de la ciutat: aquella per a la qual la seva naturalesa està més ben dotada. —Sí, això dèiem. —I també sentíem a dir a molts altres i nosaltres deixàvem ben establert repetidament que fer cadascun el que és propi i no multiplicar les seves activitats era la justícia. —És cert, que ho vam establir.
—Això, doncs, amic —vaig dir—, sembla que és en certa manera la justícia: fer cadascun el seu fort. Saps d’on ho infereixo? —No. Digues-m’ho —va respondre. —Per força —va dir. Text platònic íntegre · Tema i fil conductor literals del dossier · Síntesi seleccionada literalment. TEMA La justícia és el principi fonamental de la ciutat: que cadascú exerceixi exclusivament la funció per a la qual la seva naturalesa està millor preparada. SÍNTESI ESQUEMÀTICA • Ja s'han identificat tres virtuts de la ciutat. ◦ Prudència ◦ Valor ◦ Moderació. • Ara cal trobar la quarta: la justícia. ◦ Sòcrates compara la recerca amb una cacera.
FIL CONDUCTOR Recerca de la justícia → sembla amagada → ja era present des del principi → record del principi fundacional → cada un fa la tasca que li correspon → especialització → fonament de prudència, valor i moderació → justícia.