1. Context històric i vida de Plató
Flashcards
- Quin era el nom original o real de Plató?
- Aristocles.
- Quin filòsof va ser el mestre directe de Plató?
- Sòcrates.
- Quina institució educativa va fundar Plató a Atenes?
- L'Acadèmia d'Atenes.
- Quin personatge clàssic representa el bust ?
- Plató (Aristocles).
Preguntes tipus test
- Quin paper té el coneixement del Bé en la vinculació entre ètica i política en Plató?
- a) Permet separar completament la moral individual de la gestió dels assumptes d'Estat.
- b) Garanteix l'adquisició de poder militar i prestigi social davant d'altres polis gregues.
- c) Serveix exclusivament per formar ciutadans obedients sense necessitat d'educació filosòfica.
- d) Constitueix el requisit imprescindible tant per a l'acció moral recta com per a l'exercici del govern.
Resposta: d) Constitueix el requisit imprescindible tant per a l'acció moral recta com per a l'exercici del govern.. Segons el pensament de Plató, només qui coneix el Bé pot actuar bé i governar bé, fet pel qual l'educació i el saber són la base indestriable de l'ètica i la política.
- Quina diferència s'estableix entre la filosofia de Plató i la del seu mestre Sòcrates?
- a) Plató redueix les reflexions morals a qüestions exclusivament pràctiques sense suport teòric.
- b) Plató rebutja la creació d'institucions educatives com les que defensava Sòcrates a Atenes.
- c) Plató abandona per complet els temes de coneixement, veritat i virtut tractats per Sòcrates.
- d) Plató elabora una proposta filosòfica notablement més àmplia i sistemàtica que la socràtica.
Resposta: d) Plató elabora una proposta filosòfica notablement més àmplia i sistemàtica que la socràtica.. Tot i que rep una influència socràtica fonamental en la veritat, la virtut i el coneixement, Plató desenvolupa una filosofia molt més àmplia i sistemàtica.
2. Obres i etapes
3. ONTOLOGIA: Teoria de les Idees / Dualisme Ontològic
4. Idea del Bé
5. Coneixement i opinió
6. Mite de la Caverna
7. EPISTEMOLOGIA: la Reminiscència i anamnesis
8. Símil de la línia dividida
9. ANTROPOLOGIA: dualisme antropològic accidental
10. ÈTICA platònica
11. POLÍTICA: Recerca de la Kalipolis (polis bona i justa)
12. Valoració de la filosofia de Plató
13. La unitat del pensament de Plató
Text del document
Unitat 2 – Plató 427 - 347 aC ·PAU - Plató = Aristocles Ontologia de Plató = Teoria de les idees / Dualisme ontològic Epistemologia: dualisme epistemològic Antropologia: dualisme antropològic accidental Ètica: intel·lectualisme moral Política: teoria del filòsof-rei 1. Context històric i vida de Plató - Plató és un dels grans filòsofs de la Grècia clàssica i va ser discipul de Sòcrates - Va ser el fundador de l’Acadèmia d’Atenes - La influència de Sòcrates sobre ell és fonamental, especialment en qüestions relacionades amb el coneixement, la veritat i la virtut - Plató desenvolupa una filosofia molt més amplia i sistemàtica Per a Plató, només qui coneix el Bé pot actuar bé i governar bé.
Per això l’educació i el coneixement ocupen un lloc central en la seva filosofia 2. Obres i etapes - Les obres de Plató estan escrites en forma de diàleg - El protagonista dels diàlegs és Sòcrates, que parla amb altres. Els títols dels diàlegs tenen el nom de la persona amb la que parla Sòcrates - Tracten temes presents a tota la història de la filosofia. Es tracten diversos temes que es relacionen - Característica: mites (existents que han sigut modificats per ell o inventats).
És un recurs que sovint fa servir com a eina per explicar millor la seva filosofia - A mida que va madurant, s’observa a les seves obres que es va allunyant cada cop més del seu pensament Socràtic i va desenvolupant el seu propi pensament Presenten qualitat filosòfica i literària: la obra de Plató no és la millor obra filosòfica, sinó la obra mestre de la literatura universal ja que és de molt bona qualitat Període Característiques Juventut Centrat en assumptes ètics i polítics Transició Progressiva separació del pensament socràtic.
Els temes es van orientant cap a la teoria de les idees Maduresa Pensament propi: teoria de les idees, dualisme antropològic i teoria sobre l’estat Vellesa Es matissen algunes de les seves teories, aprofundeix en temes cosmològics. Influència del pitagòrics i es fa més realista en temes polítics Tema 02 – Plató · Història de la Filosofia · 2n de Batxillerat Diàlegs principals Apologia de Sòcrates Protàgores La República (llibre I) Gòrgies Menó Cràtil Banquet Fedo Fedre La República (II – IX) Parmènides Sofistes Timeu Lleis 1 3.
ONTOLOGIA: Teoria de les Idees / Dualisme Ontològic - Una de les tesis fonamentals de Plató és la distinció entre la realitat sensible i la realitat intel·ligible El món sensible o És l’àmbit que percebem a través del sentits o Hi trobem objectes concrets, particulars i canviants: persones, arbres, cases, accions justes o injustes, coses belles o lletges o Aquestes realitats canvien, poden aparèixer i desaparèixer, són imperfectes o poden ser percebudes de maneres diferents o Per això, segons Plató, els sentits no ens proporcionen un context absolutament segur - La realitat intel·ligible o Per damunt de les coses particulars hi ha les Idees o Formes, que només poden ser conegudes adequadament mitjançant la raó o Les Idees són universals, estables i no canvien o Per exemple, existeixen moltes accions que considerem justes, però Plató defensa que podem reconèixerles com a justes perquè participen, d’alguna manera, de la Idea de Justicia o El mateix succeeix amb la Bellesa, Igualtat o el Bé Coses sensibles: particulars, canviants i imperfectes Idees: universals, estables i intel·ligibles - “Veidos” (allò que veiem amb els ulls de la ment) = idea Si volem conèixer la veritat hem de veure amb els ulls mentals i no físics Aspectes de la Teoria de les Idees o Vessant lògic i metafísic o Relació entre les idees i les coses: imitació i participació o Jerarquia de les idees: hi ha ideees que tenen categories diferents (idees materials, idees matemàtiques, idees de virtuts i les idees de bé, bondat i bellesa (idea triple)) o Origen de les idees: eternes (materia preexistent) o Les coses del món sensible van copiant a les idees o Es va passar del caos al cosmos o Demiürg: divinitat menor que inspirat amb les idees va fent còpies amb la materia 4.
Idea del Bé - Entre totes les Idees, la més important és la Idea del Bé - El Bé és el principi suprem que permet comprendre adequadament la resta de realitats intel·ligibles - Plató ho explica mitjançant l’analogia al Sol. De la mateixa manera que el Sol fa possible que els nostres ulls vegin els objectes sensibles, el Bé fa possible que la intel·ligència conegui realitats intel·ligibles - Això tè una conseqüència política fonamental: qui ha de governar ha de conèixer què és realment el Bé No n’hi ha prou amb tenir poder, experiència o popularitat; el bon governant ha de saber què és bo per al conjunt de la ciutat 5.
Coneixement i opinió - Opinió · doxa o L’opinió està relacionada principalment amb l’àmbit sensible o Podem tenir creences sobre les coses que veiem i experimentem, però aquestes coses canvien i les o nostres percepcions poden ser errònies Per això l’opinió no té la mateixa seguretat que el coneixement Tema 02 – Plató · Història de la Filosofia · 2n de Batxillerat 2 - Coneixement · episteme o El coneixement autèntic té com a objecte les realitats intel·ligibles, les Idees i s’hi arriba mitjançant la raó o El procés educatiu consisteix en avançar des de formes inferiors de comprensió fins al coneixement racional de les Idees i, finalment, del Bé 6.
Mite de la Caverna - Llibre VII de La República Explicació del mite: o Persones que han viscut tota la vida encadenades dins d’una caverna i que només poden mirar cap a una paret o Darrere seu hi ha un foc i diversos objectes que projecten ombres sobre aquesta paret o Els presoners només veuen les ombres i, com que no han conegut res més, creuren que aquestes ombres constitueixen la realitat o Un dels presoners és alliberat o Al principi, el moviment i la llum li provoquen dolor i confusió o Progressivament comença a veure els objectes que produïen les ombres o Després surt de la caverna i, a poc a poc, és capaç de veure les coses de l’exterior i finalment, el Sol - Què representa?
o La caverna representa la situació humana quan vivim instal·lats en les aparences i en l’opinió o Les ombres simbolitzen formes molt limitades de comprensió o La sortida de la caverna representa el procés educatiu i filosòfic que condueix progressivament cam el coneixement; el Sol simbolitza el Bé - El retorn a la caverna o Quan el filòsof ha aconseguit sortir de la caverna i contemplar la realitat, podria voler quedar-se forma o Però Plató considera que ha de tornar a la caverna o Això significa que qui ha rebut l’educació necessària i ha arribat al coneixement del Bé té l’obligació de posar aquest coneixement al servei de la comunitat o Per això els filòsofs han de governar o Plató considera que els millors governants són precisament aquells que no desitgen governar per obtenir poder, diners o prestigi, sinó que assumeix el govern com una responsabilitat envers el conjunt de la ciutat Coneixement -> Bé -> responsabilitat política -> govern del filòsof 6.1.
- Interpretació del Mite de la Caverna Metafísica: dualisme ontològic Epistemologia (conté trets): coneixement sensible i racional Ètica: parla de com ser virtuós, intel·lecualisme moral Antropologia: cos presoner, ànima que s’escapa Política: el més savi es qui pot governar Educativa Tema 02 – Plató · Història de la Filosofia · 2n de Batxillerat 3 7. EPISTEMOLOGIA: la Reminiscència i anamnesis - Plató diu que conèixer és “desoblidar” (recordar) Metempsicosi: transmigració de l’ànima Reminiscència: record Idees inates: innatisme de les idees 8.
Símil de la línia dividida - Símil: comparació entre dues idees per explicar millor un concepte Es recull la divisió de Parmènides entre el coneixement que ens proporcionen els sentits (doxa o opinió) i el que ens proporciona la raó (episteme o veritat) El el diàleg, Sòcrates convida a Glaucó a imaginar una línia dividida en quatre parts desiguals El símil de la línia es relaciona directament amb el mite de la caverna 9.
ANTROPOLOGIA: dualisme antropològic accidental - L’antropologia és l’estudi de l’ésser humà - L’ésser humà està format per 2 elements: cos (soma) i ànima (psiqué) - - Respecte aquest tema, existeixen dos tipus de filòsofs o Filòsofs dualistes: ésser humà format per cos i ànima (ex. Plató) o Filòsofs materialistes (ex. Demòcrit (àtoms) i Marx) Segons Paltó, a vegades la nostra ànima no és prou perfecta i per tant, queda atrapada al nostre cos Metempsicosi: viatges de l’ànima que va viatjant per diferents cossos Com defineix Plató l’ànima?
o Alló que més sembla al diví, a la immortalitat, a l’intel·ligible, al que té forma única i no es pot descompondre, al que és inmutable i idèntic a ell mateix és l’ànima Objectiu de l’ànima: alliberar-se del seu cos Katarsi i Ascesi (és el que fa el presoner per sortir de la caverna (referència mite de la caverna)) o Katarsi: Purificació de l’ànima (és el seu objectiu) per no tornar a caure com a presoner dins d’un cos o Ascesi: Camí que has de fer / practicar per aconseguir la purificació (al cristianisme hi ha pràctiques ascètiques, ex. Quaresma) Parts de l’ànima o Part racional: és la part que pensa, raona i busca la veritat.
En un ànima ben ordenada, ha de governar o Part irascible: està relacionada amb el coratge, l’honor, la indignació i l’energia amb què defensem determinades conviccions. Quan està ben educada, pot actuar com a aliada de la raó o Part concupiscible: relacionada amb els desitjos, especialment amb els corporals i materials.
Aquests desitjos no són necessàriament dolents, però han d’estar ordenats i governats adequadament Tema 02 – Plató · Història de la Filosofia · 2n de Batxillerat 4 - Funcions de l’ànima o Segons Plató, l’ànima és única però té 3 parts i per tant 3 funcions Mite Auriga (condueix carro) Cavall blanc (valent, ferm) Cavall negre (mandrós) o o o o o Part ànima Racional Irascible Concupiscible Part anatòmica Cap Pit / cor Ventre Virtut Saviesa Fortalesa Temperança A cada part de l’ànima lo correspon una virtut ▪ Concupiscible: moderada / temperança ▪ Auriga: saviesa ▪ Irascible: fortalesa Si ens deixem anar pels sentiments seríem irracionals És molt fàcil que es descompensin les parts del carro Ha de manar l’Auriga: s’ha de saver equilibrar la part irascible amb la concupiscible: virtut de la moderació Però si l’Auriga és savi, el cavall blanc és valent i el cavall negre és moderat, al carro li surten ales.
I, per tant, s’assoleix la virtut de les virtuts; la justicia (que és fer cadascun el que li correspon) Influències rebudes per Plató en la seva antropologia - Sòcrates - Pitagòrics - Orfisme o Mite d’Orfeu (adopta en el personatge del mite d’Orfeu) o Era com una mena de secta i feien rituals Aspectes de la vida de Plató que ens ajuden a entendre perquè la política és important per ell - Membre d’una familia aristocràtica, amb futur polític prometedor - Procés i mort de Sòcrates - Guerra del Peloponès i govern dels 30 tirans 10. ÈTICA platònica - Forma d’intel·lectualisme moral: no pots obrar bé si no saps què és el bé - Eudemonisme (forma d’ètica platònica): felicitat.
Moltes ètiques han estat relacionades amb la felicitat 11. POLÍTICA: Recerca de la Kalipolis (polis bona i justa) - Polis: ciutats – estat de l’antiga Grècia - Plató explica el seu origen al llibre II de la República - La política parla de com hem de viure en societat - Recerca del bon govern de la polis (politeia), perseguí trobar la idea de la polis bona, perfecta, justa, la Kalipolis - La polis bona ha de ser justa: per a que hi hagi justícia li ha d’anar bé a tots, tots han de ser feliços…
- Homonisme platònic: política platònica - Grans temes de la República o Política (recerca de la justicia) o Tema social Tema 02 – Plató · Història de la Filosofia · 2n de Batxillerat 5 - Com fer un ànima virtuosa i polis virtuosa: justicia de l’ànima i justicia a la polis Consideracions prèvies La política de Plató constitueix (República) - La primera utopia (perfecte i ideal i alhora impossible) política i social - Utopia: terme que va aparèixer al principi del s.
XVI: U- (no) -topos (lloc concret de la terra): lloc ideal - Aquest terme va aparèixer al segle XVI perquè Santo Tomás Moro va escriure una obra sobre uns nàufrags que arriben a una illa on tothom és feliç, no treballen masses hores, no es barallaven per temes com la religió, qui manava no vivia envoltat de luxes … - Una comunitat funciona millor si cadascú desenvolupa la funció que correspon millor a les seves capacitats. o Productors: agricultors, artesans, comerciants i altres persones encarregades de satisfer les necessitats materials de la comunitat o Guardians: s’encarreguen de protegir la ciutat o Governants: són responsables de dirigir la ciutat.
Han de ser seleccionats entre els millors guardians i repte una educació filosòfica molt exigent 11.1.
El mite dels metalls (o de les tres races mítiques) - (Isomorfisme) - Per explicar aquesta diferenciació en grups, Plató s’inventa el mite dels metalls o Es troba dins de la III República o En el mite, Plató explica que l’ànima de cada persona és una barreja de 3 metalls (or, argent i bronze / ferro) o Cada persona té una major quantitat d’un metall dins de la seva barreja, i per tant es formen 3 categories de persones, segons el que predomina dins de la seva ànima o S’ha de descobrir quin és el lloc de cada persona segons el tipus d’ànima i posar-lo a desenvolupar el que per naturalesa fa millor (determinat per l’ànima) o Està relacionat amb els 3 tipus d’ànima del mite del carro alat Aquestes 3 categories es poden veure també com les 3 parts de l’ànima: cada part té la seva funció i el que conta és el conjunt de la polis, el bé de la polis Metall Or Argent Classe Funció Virtut Savis / filòsofs Dirigir / governar Saviesa Guardians / soldats Protegir Fortalesa Productors / Bronze / ferro Ànima concupiscible Produir Temperança treballadors o Plató reconeix haver inventat el mite.
El va inventar per a que la gent acceptés el seu model polític i també per a que els pares acceptessin el destí dels seus fills pel seu tipus d’ànima (els hi deia que el tipus d’ànima era una desició dels deus) 11.2. Part de l’ànima Ànima racional Ànima irascible Com s’obté la justicia a la polis? 1. Posant cadascú al seu lloc, al que li pertoca 2. Que cadascú desenvolupi la virtut que li pertoca 3. Retribuir cadascú segons el que fa 11.3.
El filòsof – rei (aristocràcia) - La polis perfecta, a la qual hi ha justicia, és la governada pels millors, els savis - Ha de governar el que està més capacitat El que ha desenvolupat varies virtuts Els virtuosos / excelents han de governar, els que han estat millor preparats Tema 02 – Plató · Història de la Filosofia · 2n de Batxillerat 6 11.4. - Malalties de la polis Apareixen quan no hi ha justicia Les injustícies són coses que impedeixen que la polis funcioni bé Timocràcia Governants Els militars Oligarquia Degeneració de la timocràcia Gent rica Democràcia Degeneració oligarquia El poble Tirania Degeneració democràcia Un líder ambiciós i carismàtic 11.5.
- Origen Degeneració de l’aristocràcia Carácterístiques Militars al poder però no són els més savis Mana la gent rica, actuen per enriquir-se i no pel bé de tothom Per Plató el és el pitjor sistema. Fa igual al ignorant i al savi, als rics i als pobres, els corruptes als virtuosos. Això porta al desordre, anarquia, guerres civils… (Tirà no sempre té una connotació negativa). El tirà és l’antítesi del filòsof i guia cap on l’hi interesa Paper de les dones Les dones estan fetes del mateixos tipus d’ànima que els homes Per tant poden desenvolupar les mateixes funcions que els homes Cal descobrir la seva ànima predominant 11.6.
- Relació individu – societat La societat està formada per individus Al llarg de la historia de la filosofia hi han aparegut 3 teories o Naturalisme / socialisme: la societat és natural, sempre els ésser humans hem vivit en societat o Individualisme / pactisme: ▪ sempre hem viscut en societat però són un invent humà ▪ Els humans no som tant sociables ▪ Si ho fóssim no hi haurien tants conflictes ni ens costaria relacionar-nos ▪ Necessitem ajuda d’entre nosaltres ▪ No hem estat obligats per la natura a viure en societat ▪ Alguns ésser humans es van posar d’acord per viure junts o Sociabilitat natural en l’individu 12.
Valoració de la filosofia de Plató - Grans influències en molts temes i èpoques. L’Acadèmia restà oberta fins el segle VI d.C Visió dualista de l’ésser humà molt influent en el món occidental i l’antropologia cristiana Idealisme: racionalisme (Descartes); idealisme absolut (Hegel) Valoració de les matemàtiques (Galileu) Utopia política; totalitarismes del segle XX. Va iniciar i /o tractar pràcticament totes les grans qüestions de la filosofia fins als nostres dies. Per a alguns la filosofia és encara d’alguna forma, un diàleg amb Plató. 13.
La unitat del pensament de Plató - Per entendre Plató és important no estudiar aquests conceptes de manera aïllada Tot està relacionat: la seva concepció de la realitat fonamenta una teoria del coneixement; aquesta explica el paper de l’educació; i el coneixement del Bé té conseqüències directes sobre la vida individual i política Tema 02 – Plató · Història de la Filosofia · 2n de Batxillerat 7