1 Vida, context i influències
Flashcards
- Any de fundació de l'Acadèmia de Plató
- Cap al 387 aC.
- Quatre períodes de l'evolució dels diàlegs platònics
- Diàlegs socràtics inicials, transició, maduresa i revisió crítica a la vellesa.
- Què pren Plató del pensament de Sòcrates?
- Recerca de definicions universals, diàleg, cura de l'ànima i vinculació entre saber i virtut.
- Què adopta Plató de Parmènides respecte a la realitat?
- La tesi que allò plenament real i cognoscible ha de ser estable i immutable.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment històric i biogràfic va originar la desconfiança de Plató vers la política atenesa?
- a) La derrota militar contra la ciutat de Siracusa.
- b) L'exili forçat després de la Guerra del Peloponès.
- c) El tancament obligat de la seva institució, l'Acadèmia.
- d) La condemna a mort del seu mestre Sòcrates l'any 399 aC.
Resposta: d) La condemna a mort del seu mestre Sòcrates l'any 399 aC.. La condemna a mort de Sòcrates l'any 399 aC va marcar decisivament el pensament platònic, generant un fort recel cap a un sistema polític capaç de condemnar una persona justa.
- En quin període de la seva producció escrita va exposar Plató la teoria de les Idees i el model de la República?
- a) En la fase de revisió crítica durant la vellesa.
- b) En la seva joventut, durant els diàlegs inicials socràtics.
- c) Exclusivament en el període de transició.
- d) En l'etapa de maduresa.
Resposta: d) En l'etapa de maduresa.. L'evolució dels seus diàlegs situa la formulació central de la teoria de les Idees i el disseny de la ciutat a la República en la seva etapa de maduresa.
- Com integra Plató les concepcions oposades d'Heràclit i Parmènides en el seu propi sistema?
- a) Acceptant la física d'Heràclit per al món de les Idees i la lògica de Parmènides per a la matèria.
- b) Negant que els sentits percebin canvi i afirmant que la matèria és immutable.
- c) Assignant el canvi constant d'Heràclit als sentits i la immutabilitat de Parmènides a l'ésser veritable.
- d) Rebutjant la immutabilitat de Parmènides per defensar que tot canvia sense excepció.
Resposta: c) Assignant el canvi constant d'Heràclit als sentits i la immutabilitat de Parmènides a l'ésser veritable.. Plató assumeix d'Heràclit que el món sensible copsat pels sentits flueix i canvia contínuament, mentre que adopta de Parmènides la tesi que la realitat autèntica i cognoscible és immutable i estable.
2 Ontologia La teoria de les Idees
3 Antropologia Cos, ànima i mite del carro alat
4 Epistemologia Com coneixem?
5 Eròtica i catarsi L’amor com a camí
6 Ètica Virtut, Bé i justícia
7 Política La ciutat justa i el filòsof governant
8 Comparació Sofistes, Sòcrates i Plató
9 Repàs exprés de vocabulari
I 1 flashcards i 1 preguntes més al document.
Text del document
Plató Filosofia completa per estudiar 1 Vida, context i influències Plató (c. 427–347 aC) va viure a Atenes, en crisi després de la Guerra del Peloponès i de la condemna a mort de Sòcrates (399 aC). Aquest fet explica la seva desconfiança envers una política que pot condemnar una persona justa. Va fundar l’Acadèmia cap al 387 aC i va intentar influir en els governants de Siracusa, sense aconseguir-hi el seu ideal polític. Va escriure sobretot diàlegs, sovint protagonitzats per Sòcrates, amb preguntes, arguments i mites (caverna, carro alat, metalls). Obres que has de situar: Apologia, Menó, Fedó, Fedre, Banquet, República, Timeu i Lleis.
El pensament evoluciona: diàlegs socràtics inicials, transició, maduresa (Idees i República) i revisió crítica a la vellesa. Influència Què pren Plató? Sòcrates Recerca de definicions universals, diàleg, cura de l’ànima i vinculació de saber i virtut. Heràclit El món que captem pels sentits canvia constantment. Parmènides Allò plenament real i cognoscible ha de ser estable i immutable. Pitagòrics i orfisme Importància de les matemàtiques, distinció cos/ànima i idees sobre immortalitat i transmigració. Anaxàgores La idea d’un ordre racional en el cosmos, reinterpretada en el relat del demiürg. Idea general: Plató construeix un sistema connectat.
La realitat té dos nivells; per això diferencia dos tipus de coneixement. L’ànima pot conèixer les Idees i aquest saber ha d’orientar l’ètica, l’educació i el govern. 2 Ontologia La teoria de les Idees L’ontologia pregunta què existeix i què és la realitat. Plató defensa un dualisme ontològic: el món sensible, de coses que neixen i canvien, i el món intel·ligible, de les Idees o Formes que són els seus models perfectes. “Idea” no significa simplement una ocurrència al cap: en la teoria platònica és una realitat intel·ligible independent. Món sensible Món intel·ligible Es percep amb els sentits. S’accedeix a les Idees mitjançant la raó. Material, múltiple, canviant, imperfecte.
Immaterial, estable, etern, perfecte. Ex.: moltes coses belles que envelleixen. Ex.: la Bellesa en si, que no canvia. Participa de les Idees o les imita. És model i fonament intel·ligible de les coses. Participació: una cosa és bella en la mesura que participa de la Idea de Bellesa. La Idea del Bé és la superior: fa possible conèixer les altres Idees i orienta la vida justa. El símil del Sol ho il·lustra: com el Sol permet veure, el Bé fa intel·ligible la veritat. El demiürg i els límits de la teoria Al Timeu, el demiürg és l’artesà ordenador que dona forma a una matèria preexistent prenent les Idees com a model: no crea el món del no-res.
A Parmènides, Plató mateix explora problemes de la teoria, com explicar la participació entre Idees separades i objectes sensibles. 3 Antropologia Cos, ànima i mite del carro alat L’antropologia filosòfica estudia què és l’ésser humà. Segons el dualisme antropològic platònic, l’ésser humà uneix cos i ànima: el cos és material i mortal, mentre que l’ànima racional és afí a l’intel·ligible i és concebuda com a immortal. El cos i els desigs poden dificultar que l’ànima contempli la veritat. Al Fedó la filosofia apareix com a preparació i purificació de l’ànima (catarsi). Plató utilitza la transmigració o metempsicosi en diversos relats: l’ànima pot passar per diferents vides.
No cal prendre aquests mites com si fossin una demostració científica; expliquen la seva visió moral i espiritual. Les tres parts de l’ànima Part Què fa? Virtut Carro alat Racional (cap) Pensar, buscar la veritat i governar. Saviesa o prudència. Auriga: condueix el carro. Irascible (pit) Voluntat, honor, coratge; ajuda la raó. Fortalesa o valentia. Cavall noble o blanc. Concupiscible/ apetitiva (ventre) Desigs corporals, plaers i possessions. Temprança: moderar els desigs. Cavall rebel o negre. En el mite del carro alat (Fedre), l’auriga intenta governar dos cavalls oposats. Si el carro perd l’harmonia, l’ànima cau al món sensible.
És una imatge del conflicte interior: voler estudiar, però desitjar abandonar-ho tot per una distracció. La persona justa no elimina els desigs: els ordena sota la raó. En alguns passatges, Plató reserva explícitament la immortalitat a la part racional. 4 Epistemologia Com coneixem? L’epistemologia investiga el coneixement. Plató diferencia la doxa (opinió, lligada a les aparences sensibles) de l’episteme (coneixement justificat de les realitats intel·ligibles). Els sentits són útils com a punt de partida, però no garanteixen saber estable. La raó, ajudada per les matemàtiques i la dialèctica, pot superar l’opinió. El símil de la línia Quatre graus Grau Objecte Què fem?
Eikasia: imaginació/conjectura Ombres, imatges, reflexos. Prenem una representació per la realitat. Pistis: creença Objectes sensibles. Confiem en allò que percebem. Dianoia: pensament discursiu Objectes matemàtics i hipòtesis. Raonem i deduïm, però partim de supòsits. Noesis: intel·ligència Idees i principi del Bé. La dialèctica examina les hipòtesis i busca fonaments. Mite de la caverna República VII Uns presoners encadenats només veuen ombres en una paret i creuen que són tota la realitat. Un s’allibera, surt amb dificultat, veu els objectes, després la llum i finalment el Sol. Entén que abans només veia aparences. Torna a la cova per ajudar els altres, però aquests poden rebutjar-lo.
Element del mite Significat filosòfic Presoners i cadenes Ignorància, hàbits i prejudicis. Ombres i interior de la cova Aparences i món sensible. Ascens difícil Educació filosòfica, esforç de la raó. Sol Idea del Bé: fonament de veritat i coneixement. Retorn a la cova Responsabilitat política de qui coneix el Bé. Reminiscència o anamnesi Aprendre és en part recordar (anamnesi): l’ànima, que segons Plató existia abans d’unir-se al cos, havia contemplat les Idees. Algunes experiències sensibles poden fer-nos recordar una noció universal, com la Igualtat en si (Menó i Fedó). Això explica per què podem jutjar que dues coses són imperfectament iguals a partir d’un criteri d’igualtat.
Dialèctica i mètode socràtic Dialèctica ascendent: partim d’exemples i hipòtesis, les discutim i ascendim cap a principis més generals, fins al Bé. Dialèctica descendent: des d’un principi comprès, ordenem les altres Idees i interpretem els casos particulars. El mètode socràtic utilitza ironia (mostrar contradiccions) i maièutica (ajudar l’altre a pensar i definir). No és discutir per guanyar, sinó justificar. 5 Eròtica i catarsi L’amor com a camí Al Banquet, l’eros no és només desig físic: és l’impuls de cercar el Bé i la Bellesa.
En l’escala de Diotima, l’amant passa de la bellesa d’un cos a la de molts cossos, després a la bellesa de les ànimes, accions i lleis, coneixements i, finalment, la Bellesa en si. L’amor pot educar-nos a mirar més enllà de les aparences. Catarsi significa purificació: la filosofia ajuda l’ànima a moderar els plaers i a orientar-se cap al saber. No és que Plató negui tota alegria, sinó que els plaers no han de governar la vida racional. 6 Ètica Virtut, Bé i justícia L’ètica estudia com hem de viure. Plató defensa que existeix un Bé objectiu, que no depèn només del gust individual ni de l’opinió majoritària.
Com Sòcrates, relaciona el coneixement del bé amb l’acció correcta (intel·lectualisme moral), però hi afegeix una anàlisi dels conflictes entre parts de l’ànima: cal coneixement i també educació del caràcter. Virtut Aplicació a la persona Saviesa La raó sap deliberar i orientar la vida. Fortalesa La part irascible persevera en allò que la raó considera correcte. Temprança Els desigs accepten la mesura i l’ordre. Justícia Harmonia del conjunt: cada part compleix la seva funció i la raó governa. Exemple: estudiar per a un examen. Raó: convé preparar-se; part irascible: persevera malgrat el cansament; part apetitiva: accepta ajornar una distracció. La justícia personal és aquesta coordinació.
7 Política La ciutat justa i el filòsof governant La política de Plató està connectada amb la seva ètica. Si una persona és justa quan la raó dirigeix les altres parts, una ciutat és justa quan les seves funcions estan harmonitzades. A la República descriu la kallípolis, la ciutat ideal, jeràrquica i dirigida pels qui han estat formats per conèixer el Bé; no és una defensa de la democràcia igualitària moderna. Ànima dominant Classe de la ciutat Funció Virtut Racional Governants filòsofs (or) Governar amb coneixement del Bé. Saviesa Irascible Guardians o militars (argent) Defensar i mantenir l’ordre.
Fortalesa Apetitiva Productors: pagesos, artesans, comerciants (bronze/ferro) Proveir béns i serveis. Temprança i moderació La justícia política és que les classes compleixin les seves funcions sense usurpar les altres. El mite dels metalls és una narració simbòlica que legitima aquestes diferències de funció; no és una descripció biològica real de les persones. Plató proposa que dones aptes també puguin ser guardianes, però manté una ciutat fortament jerarquitzada. Educació o paideia Plató defensa una educació llarga per seleccionar els governants amb capacitat filosòfica.
En el model de la República: fins als 20 anys, formació física, musical i moral; 20–30, matemàtiques; 30–35, dialèctica; 35–50, experiència pràctica; a partir dels 50, els més preparats alternen filosofia i govern. Els governants i guardians tenen fortes limitacions sobre propietat i família en aquest projecte; no s’apliquen a tots els habitants. Degradació dels règims polítics Ordre en la República Què domina? 1 Aristocràcia (ideal) Els millors per saviesa i virtut. 2 Timocràcia L’honor, l’ambició i l’esperit militar. 3 Oligarquia Una minoria rica; creix la divisió entre rics i pobres. 4 Democràcia Segons la crítica platònica, llibertat sense guia comuna i risc de desordre.
5 Tirania (pitjor) Un individu concentra el poder i governa per desigs i por. Aquesta successió és una teoria de Plató sobre com es corrompen els règims, no una llei històrica comprovada ni una descripció de totes les democràcies actuals. A les Lleis, l’últim Plató dona més pes a normes i institucions practicables. 8 Comparació Sofistes, Sòcrates i Plató Nota: “els sofistes” no formen una escola amb una doctrina única; les posicions següents resumeixen tendències habituals en figures com Protàgores o Gòrgies. De Sòcrates no tenim obres escrites i el coneixem per testimonis, especialment els diàlegs de Plató.
Àmbit SOFISTES SÒCRATES PLATÓ Antropologia Se centren en l’ésser humà com a ciutadà capaç de parlar i actuar en la polis. Importància de l’ànima, del caràcter i de l’autoexamen. Dualisme cos/ànima; ànima racional, irascible i apetitiva. Ontologia No hi ha una teoria única: alguns defensen relativisme o escepticisme sobre la realitat. No formula una teoria sistemàtica dels dos mons; cerca què és cada virtut. Dos nivells de realitat: sensible canviant i Idees intel·ligibles immutables. Epistemologia Interès per retòrica i argumentació; en alguns, veritat relativa o dubte del coneixement segur. Diàleg, ironia i maièutica per trobar definicions universals; reconèixer la ignorància.
Doxa vs episteme, reminiscència, graus del coneixement i dialèctica cap al Bé. Ètica Tendència al convencionalisme o relativisme moral, amb diferències entre autors. Intel·lectualisme moral: conèixer el bé és central per actuar bé. Bé objectiu; virtuts de l’ànima i justícia com a harmonia racional. Política Eduquen per intervenir i persuadir en la polis; sovint ensenyen retòrica a canvi d’un sou. Examen crític de les decisions i de la virtut ciutadana; sense model estatal detallat segur. Kallípolis jeràrquica; govern de filòsofs formats per conèixer el Bé.
Tres diferències que solen sortir a l’examen ● ● ● Sofistes: saber argumentar i persuadir; Sòcrates: qüestionar i definir; Plató: explicar una realitat intel·ligible i formar governants justos. Sòcrates busca què és el Bé mitjançant el diàleg; Plató l’eleva a Idea suprema de la seva ontologia. Els sofistes no són tots relativistes en el mateix sentit; els matisos importen si compares Protàgores, Gòrgies i Antifont. 9 Repàs exprés de vocabulari Paraula Definició fàcil Dualisme ontològic Hi ha dos nivells de realitat: sensible i intel·ligible. Dualisme antropològic Cos mortal i ànima afí al món intel·ligible. Idea / Forma Model perfecte, etern i intel·ligible.
Participació Relació per la qual una cosa sensible té una qualitat vinculada a una Idea. Doxa / episteme Opinió / coneixement intel·ligible. Anamnesi Aprendre com a recordar allò conegut abans per l’ànima. Dialèctica Recerca racional dels principis i de les relacions entre Idees. Catarsi Purificació de l’ànima per la filosofia. Eros Impuls que pot elevar-nos cap al Bé i la Bellesa. Kallípolis / paideia Ciutat ideal / educació formadora del caràcter i de la raó.