Martha C. Nussbaum: Per una justícia social bàsica

Actualitzat el · AprenAI

Llibre de text que exposa el pensament filosòfic i polític de Martha Nussbaum, centrat en l'enfocament de les capacitats, la crítica a models alternatius i la seva aplicació a problemes socials contemporanis.

Història de la Filosofia · Selectivitat (PAU Catalunya)

27 pàgines · 7 temes · 1 flashcards · 3 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Una pensadora reconeguda · p. 3
  2. 2. Pensar la justícia social bàsica des del concret · p. 4-6
  3. 3. L'enfocament de les capacitats · p. 7-13
  4. 4. Crítica dels enfocaments alternatius · p. 14-19
  5. 5. El problema de la implementació · p. 20-21
  6. 6. Conclusió · p. 22
  7. Dossier d'activitats · p. 23-27

1. Una pensadora reconeguda

Flashcards

Defineix el concepte de llibertat negativa.
És la llibertat derivada de la no interferència de l'Estat: l'absència de prohibicions o coaccions polítiques externes sobre les accions de l'individu.

Preguntes tipus test

  1. Quin aspecte filosòfic d'Aristòtil reivindica Martha Nussbaum enfront de l'idealisme platònic?
    • a) L'exclusió total de les emocions en el judici ètic.
    • b) La defensa d'un model d'estat autoritari i jeràrquic.
    • c) La priorització de la riquesa material sobre la virtut.
    • d) La consideració de la fragilitat i vulnerabilitat humanes.

    Resposta: d) La consideració de la fragilitat i vulnerabilitat humanes.. Nussbaum reivindica la superioritat d'Aristòtil per la seva consideració de la fragilitat humana com a clau per a les seves correccions teòriques.

  2. Observa el retrat . Quin paper teòric va tenir aquest economista en relació amb Martha Nussbaum?
    • a) Va fonamentar la teoria política en la doctrina platònica de les idees.
    • b) Va rebutjar completament la llibertat positiva en favor de la negativa.
    • c) Va establir les bases formals del liberalisme econòmic de tipus llibertari.
    • d) Va proposar la noció de capacitats per reformular els indicadors de benestar.

    Resposta: d) Va proposar la noció de capacitats per reformular els indicadors de benestar.. La imatge correspon a Amartya Sen, economista que va introduir la noció de capacitats per transformar els drets en llibertats reals.

  3. Durant la fam de Bengala de 1943, quina distinció conceptual il·lustra la situació dels camperols segons Amartya Sen?
    • a) Gaudien d'una capacitat combinada òptima gràcies a l'absència de regulacions estatals en el mercat.
    • b) Havien perdut completament tant la llibertat negativa com qualsevol dret formal de compravenda.
    • c) Mantenien la llibertat negativa per comprar, però no tenien la llibertat positiva de poder adquirir menjar.
    • d) Tenien garantida la llibertat positiva estatal, però l'Estat els va retirar la llibertat negativa legal.

    Resposta: c) Mantenien la llibertat negativa per comprar, però no tenien la llibertat positiva de poder adquirir menjar.. Ningú els prohibia comprar aliments (llibertat negativa intacta), però no n'hi havia disponibles per comprar (manca de llibertat positiva o capacitat real).

2. Pensar la justícia social bàsica des del concret

3. L'enfocament de les capacitats

4. Crítica dels enfocaments alternatius

5. El problema de la implementació

6. Conclusió

Dossier d'activitats

Text del document

Martha Nussbaum © Wikimedia Commons Martha C. Nussbaum Per una justícia social bàsica 12 “La dignitat humana és un valor sagrat que ha de ser respectat en tot moment.” Distingir el filòsof genuí del sofista és difícil. Marx va proposar la noció de ideòleg per referir-se no al filòsof, sinó a l’intel·lectual que lliura la batalla per la revolució en el camp de les idees. Més tard Gramsci, filòsof italià marxista, proposarà la noció de intel·lectual orgànic per referir-se als ideòlegs que lluiten no a favor de la revolució, sinó en contra, en defensa del poder en cada cas vigent. Sofistes i ideòlegs no són filòsofs però ho semblen. Com podem distingir els uns dels altres?

Ens falta perspectiva per determinar quins dels autors que ara mateix produeixen obres pretesament filosòfiques quedaran com els pensadors més destacats del nostre temps. Un dels autors actualment més reconeguts a nivell internacional és Martha C. Nussbaum (1947), pensadora novaiorquesa. I el fet que sigui anglosaxona no és pas una dada irrellevant. La seva posició teòrica és hereva de la tradició liberal, que ella reformula a partir d’una lectura personal de la filosofia aristotèlica. La seva originalitat no es troba, doncs, en la seva doctrina filosòfica, sinó en l’aplicació pràctica d’aquesta posició teòrica a la consideració d’un problema concret.

És difícil caracteritzar breument el context actual. Limitem-nos a constatar que, després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, la mentalitat anglosaxona s’ha imposat a tot arreu, fins i tot en la cultura popular. L’animalisme (Peter Singer, australià), l’antiespecisme (Richard Ryder, britànic), l’antihumanisme d’arrel emotivista (David Benatar, sud-africà), la teoria queer (Judih Butler, nord-americana), etc., totes aquestes doctrines que marquen l’air du temps venen del món anglosaxó (tot i que Butler tingui com a antecedent el filòsof francès Michel Foucault).

Totes aquestes posicions teòriques suposen en un sentit o en un altre una ruptura amb el projecte il·lustrat i són, en aquest sentit, postmodernes. La de Martha C. Nussbaum constitueix, en canvi, un esforç per mantenir, dins de la tradició liberal, la vella pretensió que la teoria pugui encara, dins d’uns certs límits, il·luminar l’acció. I Plantejament 1 Una pensadora reconeguda 388 2 Pensar la justícia social bàsica des del concret 389 II UN NOU ENFOCAMENT 3 L’enfocament de les capacitats 392 4 Crítica dels enfocaments alternatius 399 5 El problema de la implementació 405 6 Conclusió 407 1 Una pensadora reconeguda I.

PLANTEJAMENT 1.1 Breu semblança biogràfica Nascuda a Nova York l’any 1947 en el si d’una família de classe alta protestant, Martha Craven va estudiar teatre i llengües clàssiques a la Universitat de Nova York i, després, Filosofia i Dret a Harvard, on es va doctorar de Dret i Ètica l’any 1975. Casada el 1969 amb el lingüista jueu Alan Nussbaum, amb qui va tenir una filla, se’n va divorciar el 1987. En aquests anys es va convertir al judaisme. L’economista bengalí Amartya Sen (1933) és el primer que va proposar la noció de capacitats per reformular els indicadors del grau de benestar d’una societat.

Es tracta de les capacitats de què disposa efectivament cada persona per convertir els seus drets en llibertats reals. Aquest plantejament atén la llibertat positiva i no només la llibertat negativa. La llibertat negativa és la que es deriva de la no interferència de l’Estat: el poder polític no et diu el que has de fer, i en aquest sentit ets lliure.

Ara bé, durant la fam de Bengala del 1943, provocada per una sèrie de factors relacionats amb la Segona Guerra Mundial, els pagesos no tenien pas prohibit comprar aliments, de manera que conservaven intacta la seva llibertat negativa, però no hi havia res a comprar (entre altres raons pel desviament dels aliments cap a les tropes), de manera que no tenien la llibertat positiva de comprar res. La seva noció de justícia és un esforç per donar compte de la complexitat de la situació dels individus en cada societat des d’un socialisme moderat o, el que potser és el mateix, des d’un liberalisme moderat.

La posició de Sen és, així, una correcció del que Nussbaum anomenarà “liberalisme econòmic llibertari”. 1 Posa dos exemples que permetin distingir els conceptes de llibertat negativa i llibertat positiva tal com els explica Amartya Sen. 388 En la seva joventut, el seu activisme a favor dels drets civils la va enfrontar al seu pare, d’ideologia fortament conservadora. Als anys setanta i vuitanta, va ser professora de filosofia i lletres clàssi· ques a les universitats de Harvard, Brown, Oxford i Chicago. L’èxit del seu llibre La fragilitat del bé: fortuna i ètica en la tragèdia i la filosofia gregues la va convertir en una personalitat influent en el camp de les ciències socials.

Davant el suposat idealisme de Plató, Nussbaum reivindica la superioritat d’Aristòtil per la seva conside· ració de la fragilitat humana. És una idea fonamental en tot el seu treball posterior, ja que les correccions que fa a la noció de dignitat de l’estoïcisme, o a certes versions de l’utilitarisme, o a la teoria de la justícia de Rawls o a totes les doctrines amb les quals entra en diàleg, prenen sempre en consideració la concepció aristotèlica de la vulnerabilitat humana. A partir dels anys vuitanta, l’autora va començar a treballar en col·la· boració amb l’economista indi Amartya Sen (premi Nobel d’Econo· mia el 1998) en temes relacionats amb el desenvolupament i l’ètica.

En la teoria de les capacitats que tots dos elaboren, Nussbaum troba la base sobre la qual abordar tot de problemes que afecten la huma· nitat actual: el feminisme, el medi ambient, els drets dels animals, el multiculturalisme, la relació entre raó i emocions, etc. 1.2 Reconeixements i influència Al seu país va obtenir ben aviat un èxit mediàtic que va fer que sortís en programes de ràdio i televisió i que fos aclamada per la premsa escrita com una de les pensadores del moment. Aquest èxit mediàtic va anar acompanyat del reconeixement acadèmic.

Nomenada doctora honoris causa per més de trenta universitats, ha obtingut nombrosos premis internacionals, inclosos el Premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials (2012) i el Premi Balzan de Filosofia Moral (2022), entre molts d’altres. Fruit d’aquest reconeixement internacional, ha estat cridada a col· laborar amb les Nacions Unides en el si de l’Institut Mundial de Recerques d’Economia del Desenvolupament, així com en diverses institucions acadèmiques de prestigi del seu país. La influència de les seves aportacions teòriques en les polítiques concretes d’insti· tucions de renom internacional fa que l’estudi de la seva obra sigui pertinent.

2 Pensar la justícia social bàsica des del concret 12 I. PLANTEJAMENT 2.1 La decepció original Des que organismes internacionals usen indicadors quantitatius per determinar la qualitat de vida als diferents països a fi d’orientar polítiques del benestar, els economistes han partit d’una idea que, a criteri de Nussbaum, distorsiona l’experiència real de la gent. Segons aquesta idea, la qualitat de vida d’un país millora només quan s’incrementa el seu producte interior brut (PIB, la suma de tots els béns i serveis finals produïts durant un període determi· nat).

Per a l’autora, atendre només aquest indicador porta a donar una bona puntuació en qualitat de vida a països en el quals perviuen desigualtats intolerables. Atès el prestigi internacional que aques· tes qualificacions atorguen, aquests països dediquen tots els seus esforços a incrementar el creixement econòmic sense preocupar-se en absolut de les condicions de vida dels seus súbdits més pobres. Interpretar la realitat política i social des d’aquest indicador, com es fa habitualment encara avui dia, porta a tergiversar la realitat i a perpetuar situacions d’injustícia social.

2.2 Una contrateoria per redefinir les prioritats Cal defensar un altre paradigma teòric per a les polítiques del desen· volupament, un que permeti canviar de veritat l’experiència real de tots els habitants d’un país. És l’enfocament de les capacitats. Aquest paradigma parteix d’una pregunta molt simple: Què són realment capaces de fer i de ser les persones? Quines oportunitats reals tenen a la seva disposició per fer o ser el que poden arribar a fer o ser? Fixa’t en la fotografia.

Si l’home de dins de l’establiment, en un moment donat, té prou poder adquisitiu per consumir mig pollastre al dia i la dona del carrer no en pot consumir cap, l’estadística dirà que en la societat que formen tots dos cada individu pot consumir de mitjana un quart de pollastre al dia. Si la situació econòmica del primer millora substancialment i arriba a poder consumir dos pollastres al dia, sense que res no canviï per a la dona, l’estadística dirà que, de mitjana, cada membre d’aquesta petita societat pot consumir un pollastre al dia.

Passar d’un quart de pollastre al dia a un pollastre sencer al dia de mitjana suposa, realment, per a la societat formada per tots dos individus un progrés econòmic impressionant. I, tanmateix, afirmar que la societat que formen tots dos ha progressat és clarament fals i injust. A pesar de la seva simplicitat, aquesta pregunta ens obre a la complexitat de les situacions concretes en què viuen les perso· nes.

Com que les possibilitats reals de millora depenen d’una pluralitat de factors interconnectats, i no pas d’un de sol, que l’enfocament de les capacitats doni compte d’aquesta comple· xitat i permeti, així, orientar polítiques públiques efectives per millorar realment la qualitat de vida de la gent és el que el fa superior als plantejaments anteriors: La crítica de Nussbaum és, doncs, ben senzilla: atendre només el PIB per mesurar l’increment de qualitat de vida d’una societat és erroni i injust, perquè no permet assegurar que hagi millorat la qualitat de vida de tots els membres d’aquesta societat.

Encara pitjor: en convidar a considerar només aquest indicador, aquest plantejament sembla convidar en la pràctica a oblidar-se dels més desfavorits. Cal, doncs, una altra manera de considerar les coses. “Les teories dominants que han orientat històricament la decisió política en aquest àmbit han canalitzat la política cap a eleccions que són errònies des del mateix punt de vista d’una sèrie de valors humans àmpliament compartits en tot el món (com el respecte de la igualtat i de la dignitat).

Necessitem una ‘contrateoria’ que qües· tioni aquestes teories, una contrateoria per trobar fórmules noves d’articulació del món del desenvolupament que ens indiquin un catàleg diferent de prioritats i una nova manera d’ordenar-les. L’enfocament de les capacitats és la contrateoria que necessitem en aquesta era de problemes humans urgents i de desigualtats injus· tificables.” 2  Segons Martha Nussbaum, els governs són sensibles al prestigi internacional derivat de les qualificacions que els atorguen institucions internacionals com ara l’OCDE, de manera que només implementen polítiques per tenir bons resultats en aquests rànquings. Penses que això és tota la veritat?

O creus que hi ha altres factors, com els conflictes socials a l’interior del propi país, que poden tenir tant o més pes en el disseny de polítiques econòmiques i socials? 389 2 Pensar la justícia social bàsica des del concret I. PLANTEJAMENT 2.3 Decisió metodològica: l’atenció als casos concrets La filosofia ha d’ajudar de manera concreta i efectiva a millorar la vida de les persones. Però la vida de les persones està condicionada per una pluralitat de factors que defineixen el marc de les seves possibilitats reals.

Una teoria per a la millora de les societats en vies de desenvolupament (en cert sentit ho són totes) ha de començar considerant detingudament casos particulars que permetin veure bé tots els factors que possibiliten la millora de les condicions de vida. El cas de Vasanti mostra que la qualitat de vida depèn de molts factors, entre els quals hi ha la possibilitat d’accedir a activitats d’oci i relacions d’amistat, factors històricament desatesos pels plantejaments teòrics que pretenen mesurar el benestar d’un país. Més enllà de la producció de riquesa, quines polítiques concretes servirien per posar les condicions perquè tothom disposés realment d’aquestes oportunitats?

Nussbaum no proposa encara cap resposta a aquesta pregunta, però sí que posa altres exemples en relació amb el tema de l’educació. Explica, per exemple, que, encara que a l’Índia és obligatori que els nens i les nenes vagin a escola fins a certa edat, moltes famílies no els hi duen perquè depenen del seu treball per subsistir. Per aquest motiu, el Tribunal Suprem de l’Índia ha ordenat a tots els centres educatius que ofereixin a tots els alumnes un dinar nutritiu que contingui un mínim de 350 calories i 18 grams de proteïnes, per proporcionar a les famílies pobres un incentiu econòmic per escolaritzar els fills.

Es tracta d’un exemple de com una mesura que no millora de manera automàtica la riquesa del país pot, tanmateix, ser decisiva per millorar la qualitat de vida a mitjà termini. 3 La llista de factors en els quals ens fa pensar el cas de Vasanti, com la numeraries en ordre de prioritats? Creus que hi ha factors que s’impliquen i, doncs, que forçosament s’han de donar junts? Quins? L’obra que estem considerant, Crear capacitats (2011), comença descrivint el cas de Vasanti, una dona índia de l’estat de Guja· rat.

Desnodrida, maltractada pel seu marit, que era addicte al joc i a l’alcohol, i sense fills que poguessin ajudar-la (el marit s’havia fet una vasectomia a canvi d’un incentiu econòmic promogut pel govern de Gujarat), la seva situació de pobresa i maltractament se li va fer insuportable i va decidir divorciar-se. Els germans la van acollir de nou a la llar familiar (cosa que no passa sempre) i li van fer un préstec per comprar-se una màquina de cosir, amb la qual va poder teixir i tenir els seus primers ingressos.

Gràcies al crèdit que li va donar la SEWA, una ONG fundada per Ela Bhatt i que uneix totes les dones empleades en el tèxtil, Vasanti va poder prosperar i, després, es va incorporar en aquesta organització com a activista per ajudar altres dones. A pesar de ser de la casta braman, Vasanti era pobra i analfabeta. Quin enfocament teòric pot aclarir els trets més significatius de la situació de Vasanti, a fi de dissenyar polítiques que en el futur puguin ajudar altres dones en la seva mateixa situació?

2.4 La complexitat d’una situació opressiva Si estem interessats en les persones, i no només en teories econò· miques, el cas de Vasanti ens revela la importància de tots aquests factors: 1) la desnutrició (fruit de la pobresa però també de la discriminació de gènere); 2) la legislació en temes de propietat i herència, que discrimina les dones; 3) l’analfabetisme (falta d’edu· cació); 4) la violència domèstica; 5) l’accés o falta d’accés al crèdit; 6) la impossibilitat de tenir amics i amigues per part de les dones en una societat com aquesta (especialment les de les castes més baixes); 7) la impossibilitat de gaudir de cap activitat d’oci, i 8) la impossibilitat de controlar i planificar la pròpia vida.

El cas particular de Vasanti no permet considerar altres problemes, com l’homofòbia, o la defensa del medi ambient o la cura dels fills, però l’atenció a més casos particulars hauria d’ajudar-nos a com· pletar la constel·lació de factors que una bona política de desenvo· lupament hauria de tenir en compte. 390 2 Pensar la justícia social bàsica des del concret 12 I. PLANTEJAMENT 2.5 La inadequació dels enfocaments teòrics centrats en el PIB Equiparar el progrés amb l’increment del PIB per càpita no respec· ta Vasanti com un ésser humà dotat de dignitat amb els mateixos drets que totes les altres persones.

Si una inversió estrangera pro· dueix riquesa en una regió d’un país però els pobres no se’n bene· ficien, caldrà valorar positivament l’augment de la riquesa, però en si mateixa no és garantia de justícia social. Si les elits no es comprometen en polítiques de redistribució de la riquesa, res de tot això no millora: ni l’educació, ni la salut ni les condicions materials de vida de les persones més desfavorides. De manera que la perspectiva convencional no atén les raons que fan que els pobres no puguin participar del mínim benestar desitjable i, de fet, desvia la nostra atenció d’aquestes raons en fer-nos pensar que les coses van a millor.

I això val tant per a l’Índia com per als Estats Units i per a qualsevol altre país del món. 2.6 Mesurar l’èxit en funció de les oportunitats Cal, doncs, un enfocament que defineixi el rendiment i l’èxit de les polítiques del benestar en funció de les oportunitats reals que s’obren per a cada persona. I per això cal partir d’un nivell molt proper a la base social, prenent com a punt de partida els relats de les vides de persones reals i el significat humà que tenen per a aquestes els canvis de política.

Mesurar el benestar general d’una societat és convenient a fi de contrastar si les polítiques implementades són adequades, però en aquesta mesura cal tenir en compte la pluralitat de factors que capaciten realment les persones. 2.7 El perill de la circularitat en la determinació d’aquests factors Com que tota descripció la fem a partir de certes intuïcions pre· liminars sobre el que és significatiu, quan escoltem testimonis caiem en un cert cercle, perquè parem atenció a unes coses i no pas a unes altres.

Cal, doncs, escoltar els testimonis amb una actitud oberta i provar d’aprendre de les coses a les quals aquests donen importància i cal, també, ampliar la recerca i entrevistar més i més testimonis i activistes. La narració dels fets mai no és neutral, i per això cal atendre una pluralitat de relats i perspectives. Tanmateix, adverteix Nussbaum, la llista definitiva de les capacitats que cal promoure no l’ha elaborada inductivament, sobre la sola base de les entrevistes fetes. Aquestes entrevistes poden ratificar empíri· cament l’encert de la llista, però allò que orienta la seva elaboració és una certa comprensió de la dignitat i de les oportunitats de cada persona.

No hi ha cap circularitat, sinó una reflexió sobre què significa tenir una vida digna, objectiu compartit per tot ésser humà. En Temps difícils, de Charles Dickens, Sissy Jupe (la nena que en el gravat parla amb Mr. Gradgrind i Mr. Bounderby), explica a la seva germanastra com es mostra de ruca a l’escola. —I vet aquí que [el mestre] ens ha dit: “Mireu, aquesta aula on som és una nació. I en aquesta nació hi ha cinquanta milions de diners. ¿No és una nació pròspera, doncs? Noia número vint: ¿no és una nació pròspera, i no pots dir que vius en un estat ric?” —I què li has contestat? —preguntà Louisa. —Li he dit que no ho sabia, Miss Louisa.

Que no podia saber si aquella era una nació pròspera i si jo vivia en un estat ric, si abans no esbrinava qui els tenia, tot aquells diners, i si a mi me’n tocava algun o no. Però es veu que això no tenia res a veure. Que no era d’això, en absolut, que es tractava. —Sí que l’has feta bona, aquest cop, Sissy! —Sí, Miss Louisa, ja ho veig, ara. Llavors Mr. M’Choakumchild ha dit que volia oferir-me una oportunitat de rescabalar-me, i ha dit: “Heus ací que aquesta classe és una ciutat immensa, d’un milió d’habitants, on només moren de gana, pels carrers, vint-i-cinc persones l’any.

Què me’n dius, d’aquesta proporció?” I l’única cosa que se m’ha acudit de dir ha estat que per als qui es moren de gana tant se val que els altres siguin un milió com un milió de milions. I es veu que també l’he errada. —I tant! Nussbaum argumenta a favor de Sissy Jupe i en contra de la freda lògica utilitarista benthamiana de l’estadística dels seus educadors. 4 Per què Nussbaum diu que provar de determinar la llista de capacitats a partir de la descripció de casos concrets basada en el testimoni dels protagonistes porta a caure en un cercle viciós? Creus que aquest perill pot ser evitat? Justifica la teva resposta. 391 3 L’enfocament de les capacitats II.

UN NOU ENFOCAMENT 3.1 Capacitats: una teoria liberal de la justícia social bàsica L’enfocament de les capacitats és una forma particular d’avaluació de la qualitat de vida (Amartya Sen) i una teoria de la justícia social bàsica (Nussbaum): 1. Concep cada persona com un fi en si mateixa: no es pregunta només pel benestar mitjà, sinó també per les oportunitats de què disposa cada ésser humà. Salta a la vista que aquest tenista té les característiques físiques innates adequades per exercir aquest esport. Suposem, a més, que des de petit ha assistit a classes de tenis i, doncs, que ha adquirit tota la formació necessària per a la pràctica efectiva d’aquest esport.

La suma de les seves qualitats innates i de les habilitats adquirides constitueixen les seves capacitats interiors. Ara bé, amb només aquestes capacitats, pot jugar ja a tenis? És evident que no. Cal, a més, que es donin una sèrie de condicions materials que ja no depenen exclusivament de les seves capacitats personals, com ara viure en un país on la pràctica de l’esport sigui permesa, que pugui tenir accés al material necessari (pilotes, raquetes, calçat adequat, etc.), que es pugui guanyar prou bé la vida per disposar de temps d’oci i llogar una pista de tenis, que hagi pogut conrear amistats o fer-se soci d’un club on trobar altres jugadors, etc.

Tots aquests elements ja no són facultats personals (innates o adquirides), sinó que depenen de l’entorn polític, social i econòmic. Amb només les facultats personals (que sens dubte són necessàries), no n’hi ha prou. El que el capacitarà per jugar a tenis serà la combinació d’aquestes facultats amb les condicions materials proporcionades per les oportunitats que doni la seva realitat política, social i econòmica: el que capacita les persones per realitzar les seves possibilitats són, així doncs, les capacitats combinades.

5 De manera semblant al text que proposem en el peu de fotografia, inventa’t dos exemples més que permetin entendre la complexitat de la noció de capacitat a partir de les capacitats internes (o personals) i de les combinades. 392 2. Se centra en la llibertat o capacitat d’elecció: entén que les societats han de promoure per als seus pobles un conjunt d’oportunitats o llibertats substancials que les persones, després, poden portar o no a la pràctica. La decisió de fer-ho és de cada persona. El seu plantejament és, doncs, liberal. 3. És un enfocament pluralista pel que fa als valors.

Entén que hi ha capacitats diverses, no només des del punt de vista quantitatiu, sinó també des del punt de vista qualitatiu. Per mesurar el seu grau d’assoliment, no basta una sola escala numèrica, sinó que cal entendre cada capacitat d’acord amb la seva naturalesa pròpia. 4. S’ocupa de la injustícia i les desigualtats estructurals, sobretot la falta de capacitats causada per la discriminació o la marginació. 5. Atribueix a l’Estat i a les polítiques públiques la responsabilitat principal per millorar la qualitat de vida de totes les persones, és a dir, les seves capacitats.

3.2 Definició de capacitat: capacitats internes (o personals) i capacitats combinades Les capacitats són la resposta a la pregunta “Què és capaç de fer i de ser aquesta persona?”. Sen les anomena llibertats substancials o positives, i són un conjunt d’oportunitats per escollir i actuar. No es tracta només de les habilitats que resideixen a l’interior de la persona. Algú que al seu país d’origen s’ha format com a metge, però, emigrat a un altre país, no està autoritzat legalment a exercir la seva professió, té intactes les seves capacitats interiors o personals, però la seva condició política i social l’incapacita per exercir-les. Essent personalment capaç, roman incapacitat.

Les capacitats deriven, per tant, de la combinació de les capacitats internes i les possibilitats reals que ofereix l’entorn social, polític i econòmic. Són, doncs, capacitats combinades: les oportunitats que de fet ofereix la suma de totes dues coses. Les capacitats internes inclouen les aptituds innates de les persones però també la seva formació, i aquesta està en funció de les condi· cions materials de vida i l’educació rebuda. Les capacitats inter· nes són dinàmiques, perquè en un entorn favorable les persones es poden formar tota la vida. 3 L’enfocament de les capacitats 12 II.

UN NOU ENFOCAMENT 3.3 Importància de la distinció entre capacitats internes i capacitats combinades Les capacitats internes són, doncs, els trets i les aptituds entrena· des i desenvolupades en interacció amb l’entorn social, econòmic, familiar i polític. No ateny només allò que et capacita per exercir una professió, sinó també l’habilitat política apresa que et fa capaç de participar en la vida política del teu país i vetllar pel respecte dels teus drets o la confiança en tu mateix que et permet tirar endavant.

Una societat que vulgui ser justa ha de defensar el desenvolupament de les capacitats internes a través de l’educació, dels recursos neces· saris per potenciar la salut física i mental, del suport a les famílies, etc. Però amb això no n’hi ha prou. La societat té també una altra tasca a fer, orientada a les capacitats combinades. Si no ho fes, podria estar produint adequadament les capacitats internes dels seus habitants, però, al mateix temps, per motius diversos, podria estar impedint a aquestes persones l’oportunitat de funcionar d’acord amb aquestes capacitats.

Així, per exemple, hi ha països on el sis· tema educatiu forma bé les persones per fer-les capaces d’expressar les seves pròpies idees, però on, alhora, es prohibeix la llibertat d’expressió. Per tant, tot i que unes i altres capacitats estan en bona mesura interconnectades, és important distingir-les per poder analitzar la situació real de cada societat i proposar mesures concretes de millora. 3.4 El caràcter necessari però insuficient de les capacitats internes Hem vist que hi pot haver capacitats personals sense possibilitat d’exercir-les.

Però també pot passar el cas contrari: hi pot haver paï· sos on la legislació permeti la lliure expressió del pensament i, doncs, la crítica al govern, i on, tanmateix, el caràcter deficient del seu sis· tema educatiu faci que la majoria de la població no sigui capaç d’ex· pressar-se amb sentit crític i pronunciar-se públicament sobre allò que la perjudica. És el que passa en alguns estats de l’Índia. Així doncs, no hi pot haver capacitats combinades si abans no hi ha capacitats internes.

No basta que en determinats països es creïn contextos per a la llibertat d’elecció en molts àmbits si, malgrat això, un gruix important de la població no té la formació adequa· da per aprofitar aquests contextos per a l’exercici efectiu de la seva llibertat. No cal dir que, quan això passa, no afecta pas les elits, sinó només els pobres i marginats. Podem afegir que les capacitats internes es poden perdre, per falta de pràctica, si no es donen les condicions per al seu exercici. Veiem així, un cop més, que les capacitats internes són dinàmiques i que la frontera entre els dos tipus de capacitats no és diàfana.

Immigrant al nostre país, és molt probable que la noia d’aquesta fotografia tingui totes les capacitats internes per participar en la vida política del país, per exemple votant amb criteri en les eleccions generals. Pot ser, també, que sigui apta per aspirar a aprovar unes oposicions per ser bombera o policia. I, tanmateix, la seva condició d’estrangera, provocada per la lentitud amb què tenen lloc els tràmits per obtenir la nacionalitat espanyola, fa que, a la pràctica, ni pugui exercir de ciutadana de ple dret en les eleccions ni pugui aspirar a formar part del funcionariat de l’Estat en cap dels seus cossos.

6 Descriu en termes de capacitats internes i combinades el cas d’una persona de fe cristiana a l’Afganistan. 7 Descriu en termes de capacitats internes i combinades el cas d’un enginyer palestí a la franja de Gaza a l’actualitat (any 2025). 8 Descriu en termes de capacitats internes i de capacitats combinades un cas de la teva pròpia collita. 9 En els exemples anteriors, fixa’t que les condicions externes que limiten les capacitats (les lleis, la pobresa, la guerra, etc.) poden ser diverses. Intenta fer una llista de totes les possibilitats (polítiques, socials i econòmiques). 393 3 L’enfocament de les capacitats II.

UN NOU ENFOCAMENT 3.5 Les capacitats bàsiques i el desenvolupament humà Les capacitats internes es poden adquirir a partir de les qualitats innates de la persona. Si té sentit parlar de desenvolupament humà és precisament perquè les persones tenen, cadascuna, un potencial innat a desenvolupar. L’enfocament de les capacitats està influït així per la perspectiva filosòfica que se centra en la idea de desplegament i realització humana, tal com la trobem en Aristòtil, Stuart Mill o Rabindranath Tagore. Quan s’enfronta al problema de la igualtat de drets en persones amb capacitats bàsiques diferents, Nussbaum exclou les persones anencefàliques, les que es troben en estat vegetatiu permanent.

Més avall dirà que “l’enfocament de les capacitats no és una teoria sobre el que la naturalesa humana és o no és”. Com que el criteri últim per determinar qui té drets és la capacitat de fer, ens podem preguntar si l’autora és del tot sincera quan inclou en la seva fórmula la capacitat de ser. O potser no es refereix a ser plenament humà, sinó simplement a ser advocat, o teixidor, o paleta, o regidor de l’ajuntament, etc.? Però, per ser totes aquestes coses, no cal primer ser humà? I una persona anencefàlica (l’expressió “persona anencefàlica” és la que fa servir la mateixa autora), no és plenament humana pel sol fet de ser persona?

Potser aquesta reflexió no ateny a la qüestió política, sinó a la qüestió ontològica i, en darrer terme, ètica, però sembla pertinent preguntar si la dona de la fotografia, fins i tot si està en estat vegetatiu permanent, és o no és persona humana dotada de drets. En particular: si en el passat no va signar un document demanant l’eutanàsia en cas de quedar en aquest estat, té dret que l’Estat es continuï ocupant de la seva salut? O és només un tros de carn sense dignitat humana? 10 Creus que allò que som s’identifica amb allò que fem? Si creus que no, què fonamenta què: el ser o el fer?

Quan un individu no pot desplegar tot el seu potencial, és, segons Adam Smith, com si se’l mutilés o se’l deformés. Atesa la impor· tància de les qualitats innates que cal fer florir, Nussbaum proposa anomenar-les capacitats bàsiques. No depenen només de l’ADN, sinó de molts altres factors, com ara la nutrició materna o l’experi· ència prenatal. A més, les seves possibilitats de desplegament estan condicionades per l’entorn des del mateix moment del naixement. Les capacitats bàsiques són les facultats innates de la persona que fan possible el seu desenvolupament i la seva formació posteriors.

3.6 La igualtat de drets Els individus naixem amb capacitats bàsiques diferents, però això no significa que els drets polítics i socials hagin de dependre de la intel·ligència o les habilitats innates. Al contrari: l’enfocament de les capacitats sosté que l’objectiu polític de tots els éssers humans ha de ser el mateix. Per aquesta raó, tots els individus han de superar un cert llindar de capacitat combinada. No es tracta d’un funcionament obligat, sinó d’una llibertat substancial. Per exemple: tot individu ha de tenir la formació mínima per poder votar en unes eleccions, però anar a votar o no és decisió de cadascú. Això és el que significa tractar totes les persones amb el mateix respecte.

Així doncs, Nussbaum no defensa la meritocràcia de les capacitats bàsiques, sinó més aviat tot el contrari: el menys dotat de forma innata, és precisament el que necessita un esforç més gran de la societat perquè pugui assolir el llindar mínim de capacitat que li permeti funcionar com qualsevol altre ciutadà. Això justifica, per exemple, les adaptacions i els mitjans suplementaris en l’àmbit educatiu per a les persones amb discapacitats cognitives. Les persones amb discapacitats cognitives, fins i tot si estan molt afectades, han de poder exercir els seus drets cívics en pla d’igual· tat, ni que sigui a través d’un representant substitut.

L’única con· dició que Nussbaum demana és que siguin fills de pares humans i capaços de demostrar alguna activitat conativa, capaços d’actuar. En queden excloses les persones en estat vegetatiu permanent, les quals no poden gaudir dels mateixos drets polítics que la resta. 394 3 L’enfocament de les capacitats 12 II. UN NOU ENFOCAMENT 3.7 El funcionament dels individus Un funcionament és la realització activa d’una o més capacitats. No es tracta forçosament d’activitats, sinó de la materialització de capacitats. Guanyar-se la vida teixint és un funcionament, però gaudir de bona salut també ho és. Com a materialització de capacitats, el funcionament implica llibertat d’elecció.

No és el mateix no menjar perquè no tens res o no menjar perquè has decidit fer dejuni: només el segon cas és expres· sió d’una capacitat. Els funcionaments són el destí final de les capacitats, el que els donen sentit (una capacitat que no s’exercís mai seria inútil). 3.8 El valor intrínsec de la llibertat: la prioritat de les capacitats I, tanmateix, les capacitats tenen també valor en si mateixes, per· què defineixen el marc de la llibertat i les decisions. La llibertat té un valor intrínsec, i per això les capacitats o llibertats substancials tenen un valor intrínsec. Contra els càlculs utilitaristes, no és legí· tim mesurar el valor només en funció del rendiment.

Fins i tot si, ben capacitada, una persona decideix lliurement renunciar a un ventall de funcionaments que estan al seu abast, aquesta capacitació continua tenint valor en si mateixa, perquè no és res més que la materialització de la llibertat. El liberalisme demana així un respecte escrupolós de la llibertat d’elecció. Un govern no pot obligar ningú, posem per cas, a portar una vida saludable, o a combregar amb una religió determinada amb l’argument que és pel seu bé. La seva obligació és promoure capa· citats, però de cap manera pot imposar un funcionament. Per tant, en bona lògica liberal, els objectius polítics apropiats són les capacitats i no pas els funcionaments.

Aquesta prioritat de les capacitats ve exigida pel respecte de la pluralitat de visions religioses i laiques de la vida i, en definitiva, pel liberalisme polític. 3.9 Els límits del liberalisme i del pluralisme La llibertat de decidir i el pluralisme té dues excepcions. Primera: als nens és legítim imposar-los certs funcionaments amb vista a la seva protecció i educació. I segona: en cap cas no es pot atemptar contra la dignitat i el res· pecte de ningú, de manera que és inadmissible que l’Estat humiliï cap súbdit, i tampoc no es poden tolerar pràctiques com l’esclavi· tud sota el pretext de les diferències culturals, ni tan sols sota la hipòtesi que una societat l’aprovés majoritàriament.

L’home de la fotografia té, pel que fa al tabac, un funcionament que perjudica clarament la salut dels seus pulmons. Es podria argumentar que l’Estat té dret a prohibir-li fumar pel seu bé: ja que ell fa un ús inadequat de la seva llibertat, li convé que un altre —dotat de poder— decideixi per ell. De fet, això és el que ja fem amb els menors d’edat. De manera que els estats dictatorials que actuen en tot d’aquesta manera assumeixen un paper paternalista i tracten tots els seus súbdits com si fossin menors d’edat: els diuen com han de vestir, què han de pensar, què poden o no poden llegir, què han de fer, etc. Com a pensadora liberal, Nussbaum s’oposa a aquest tipus de mesures.

El que l’Estat ha de fer és procurar capacitats, no pas imposar funcionaments. Amb tot, és evident que el mateix liberalisme té límits. En bona lògica liberal, qui no vol fumar no pot ser obligat a fer-ho; però això demana que ningú no fumi en espais tancats, ja que en aquesta situació els que han decidit no fumar s’hi veuen forçats. Al nostre país, la Llei 28/2005, de 26 de de­ sembre, de mesures sanitàries davant del tabaquisme prohibeix fumar en tots els espais públics tancats. En els darrers mesos, però, hi ha hagut un fort debat sobre si cal prohibir el consum del tabac també a les terrasses a l’aire lliure dels bars.

Els representants del sector argumenten que aquesta mesura posarà en greu perill el funcionament dels seus negocis i, doncs, el seu propi mitjà de subsistència. Casos com aquest mostren com la confrontació amb la realitat concreta estableix greus dificultats a la posada en pràctica de principis generals aparentment clars i fàcils d’aplicar. 11 Dividiu la classe en grups i feu un debat dirigit per discutir, a partir de l’enfocament de les capacitats, el tema tractat en el darrer paràgraf del peu de foto. 395 3 L’enfocament de les capacitats II. UN NOU ENFOCAMENT 3.10 Casos polèmics Cal admetre, tanmateix, que hi ha casos controvertits.

Es pot perme· tre practicar la boxa sense guants, quan els participants ho escullen lliurement? O vendre òrgans del propi cos? O consumir drogues? Segons Nussbaum, determinar les capacitats centrals a partir d’entrevistes ens fa caure en un cercle viciós. Una altra manera de plantejar l’elaboració de la llista és atenent la noció de dignitat humana. A pesar que, d’alguna manera, és el que l’autora acaba fent, ella mateixa reconeix que la noció no és clara. Posem per cas les noies de la fotografia. Com hem d’interpretar la seva manera de vestir?

Hem de dir que és expressió d’una societat patriarcal que manlleva la dignitat a les dones (aquesta seria una lectura “occidental”) o hem de dir que, a diferència de les adolescents occidentals, que exhibeixen indignament la seva sexualitat, aquestes noies preserven de debò la dignitat humana? Sigui quina sigui la nostra resposta, el cas planteja una dificultat al posicionament de Nussbaum. Com veurem tot seguit, ella acaba apel·lant a un ampli consens sobre què sigui la dignitat humana, però ¿es dona realment aquest “ampli consens”?

Una teoria que renuncia a la fonamentació racional i apel·la als llocs comuns es troba en greus dificultats en la mesura que aquests “llocs comuns” siguin una mera ficció. Sobretot perquè Nussbaum pretén que el seu enfocament de les capacitats tingui una validesa universal. Segurament tothom convindrà que la legislació ha de ser restricti· va per als menors, per exemple prohibint que se’ls vengui alcohol, ja que determinats funcionaments posen en perill l’adquisició de capacitats importants. En termes generals, sembla igualment rao· nable que el legislador prevegi normes de seguretat, com ara portar casc si es va en bicicleta. 3.11 Quines capacitats?

Però quines són les capacitats més importants? Aquesta és una de les preguntes centrals de l’enfocament de les capacitats. Amartya Sen renuncia a donar-ne una llista tancada, ja que en ell la teoria serveix per comparar entre països diferents i cal, doncs, mantenir una certa obertura. Nussbaum, en canvi, pretén cons· truir una teoria de la democràcia i de la justícia, amb clara vocació normativa, de manera que ha de determinar quines capacitats són més importants i quines no, i fins i tot si n’hi ha de perjudicials. Saber llegir i escriure, sens dubte, és més important que saber fer malabars.

I si una persona tendeix pel seu temperament innat a la crueltat, no direm que una formació que neutralitzi la seva capaci· tat de ser cruel el mutila o el deforma, sinó que potencia les capa· citats benèfiques i minimitza les perjudicials. La llista definitiva de capacitats centrals no se segueix, com ja hem dit, de les entrevistes fetes, però tampoc no se segueix d’una teoria de la naturalesa humana a partir de la qual es deriven les capacitats que realitzen més plenament aquesta naturalesa. L’enfocament de les capacitats no és una teoria de la naturalesa humana, sinó que des del seu primer moment és valorativa i ètica.

3.12 La noció de dignitat 12 Compara la caracterització que fa Nussbaum de la dignitat humana amb la de Kant. Segons Nussbaum, la valoració es fa ja d’entrada des de la noció de dignitat humana, tot i que admet que “la de dignitat és una noció intuïtiva que no és ni molt menys del tot clara”. De fet, són els diferents elements que ella assenyalarà com a components de la noció de dignitat els que s’expliquen els uns als altres, sense necessitat de fonamentació, en una mena de “justificació holística [=referida al conjunt] i no basada en fonaments”.

La idea bàsica és que certes condicions de vida faciliten a les perso· nes una vida mereixedora de la dignitat humana que elles posseei· xen, mentre que d’altres no ho fan. Encara que la noció de dignitat és “poc precisa”, el seu impacte —diu Nussbaum— és diferencial. 396 3 L’enfocament de les capacitats 12 II. UN NOU ENFOCAMENT 3.13 Les capacitats centrals A falta d’una fonamentació pròpiament dita, Nussbaum apel·la al consens —a una concepció de la dignitat àmpliament comparti· da— per establir que l’essencial perquè una vida humana sigui dig· na és que superi un llindar mínim de deu capacitats centrals: 1. Vida: poder viure amb una esperança de vida normal. 2.

Salut física: poder mantenir una bona salut, alimentar-se ade· quadament i tenir un lloc adequat on viure. 3. Integritat física: poder moure’s amb llibertat sense perill de ser víctima de violència; disposar d’oportunitats per a la satisfacció sexual i per a l’elecció de qüestions reproductives. 4. Sentits, imaginació i pensament: poder fer ús d’aquestes facultats d’una forma cultivada, que inclogui l’alfabetització i la formació matemàtica i científica bàsica. Poder usar aquestes facultats per experimentar i produir obres i actes religiosos, lite· raris, musicals, etc. Disposar de llibertat de pensament i d’ex· pressió i de llibertat religiosa. 5.

Emocions: poder sentir afecte per coses i persones externes a nosaltres. Poder estimar els qui ens estimen i es preocupen per nosaltres i sentir dol en la seva absència; poder estimar, entristir-se, enyorar-se i sentir gratitud i indignació justificada. Poder viure les nostres emocions sense estar dominats per la por i l’ansietat. 6. Raó pràctica: poder formar-se una concepció del bé i reflexi· onar críticament sobre la planificació de la pròpia vida (amb llibertat de consciència i d’observança religiosa). 7.

Afiliació: poder viure amb els altres i per als altres (amb llibertat d’expressió i de reunió); disposar de les bases socials necessàries per sentir respecte per nosaltres mateixos, per ser tractats amb respecte i sense humiliacions. 8. Altres espècies: poder viure una relació propera i respectuosa amb els animals, les plantes i el món natural. 9. Joc: poder riure, jugar i gaudir d’activitats recreatives. 10.

Control del propi entorn, polític i material: poder partici· par de forma efectiva en les decisions polítiques que afecten les nostres vides; poder posseir propietats i gaudir dels drets de propietat; poder mantenir el respecte mutu amb la resta de treballadors i treballadores en l’entorn laboral. Les capacitats pertanyen als individus, i només de forma derivada als col·lectius. Una política justa ha de procurar un nivell mínim de totes aquestes capacitats a tots els individus.

La llista és només una proposta, però proporciona un marc de dià· leg perquè persones amb opinions diferents, a través d’una con· versa honesta, puguin arribar a un consens entrecreuat, no pel que fa a les qüestions últimes (el liberalisme és pluralista), però sí sobre mesures concretes amb finalitats exclusivament polítiques. Entre les capacitats centrals hi ha la de la salut física, que inclou poder alimentar-se, i la de la raó pràctica, que inclou disposar d’una formació que permeti pensar críticament. Segons Nussbaum, totes aquestes capacitats són elements constitutius de la dignitat humana i, per tant, totes tenen un valor intrínsec.

Però a la pràctica passa sovint que capacitats centrals diferents entren en conflicte. Considerem, posem per cas, el treball infantil als països més pobres. Certament, fer treballar els nens i les nenes atempta contra el deure que una societat té de procurar-los les deu capacitats essencials, perquè, sens dubte, perjudica la seva formació (i en molts casos també la salut). I, tanmateix, moltes vegades la supervivència de la família depèn precisament del fet que tots els seus membres, inclosos els infants, treballin. Quan això passa, Nussbaum, seguint Sen, diu que ens trobem en una situació d’elecció tràgica, perquè el dilema no té solució.

Segons l’autora, quan detectem un conflicte tràgic no podem resignar-nos-hi aplicant la lògica del cost-benefici, sinó que cal que ens preguntem quina és la millor intervenció possible per crear un futur en què les persones ja no hagin d’enfrontar-se a eleccions tràgiques i, al mateix temps, proposar mesures immediates que apropin les víctimes d’aquestes situacions al llindar mínim de totes les capacitats. És el que va fer l’estat de Bujarat proporcionant aliments a tots els nens i nenes que anessin a l’escola. 13 Creus que tots els elements de la llista de capacitats proposada per Nussbaum tenen la mateixa importància? Justifica-ho.

14 Molts d’aquests elements es troben en realitat interrelacionats. Posa’n tres exemples, explicitant amb arguments la seva interrelació. 397 3 L’enfocament de les capacitats II. UN NOU ENFOCAMENT 3.14 Capacitats fèrtils i desavantatges corrosius Com ja hem vist, cada capacitat té importància per si mateixa i totes les persones haurien de situar-se per sobre dels llindars de les deu capacitats, sense excepció. I, tanmateix, alguna capacitat pot tenir prioritat respecte de les altres, pel simple fet que la seva sola presència les afavoreix totes. Quan això passa, som davant d’una capacitat —i d’un funcionament— fèrtil.

El cas d’Elon Musk mostra com el poder del diner es pot colar en la vida política dels països, primer, dominant una de les xarxes socials més implantades a tot el món i influint, així, en l’opinió pública internacional i, segon, pels ponts que estableix amb el poder polític pròpiament dit. El fet que hi hagi companyies el pressupost anual de les quals supera el de molts estats ens enfronta a una realitat que posa en perill la defensa del bé comú.

A les grans multinacionals els pot interessar que hi hagi seguretat jurídica en un país donat, i els seus interessos particulars poden beneficiar en aquest cas l’estabilitat; però també els pot interessar, en un càlcul estrictament econòmic, desestabilitzar un altre país, i per aquest motiu convindria que estiguessin sempre sota el marc d’una legislació respectuosa amb els drets humans —o amb les capacitats centrals de què parla Nussbaum. Tanmateix, a nivell internacional, i a pesar dels acords que les grans potències puguin signar, no existeix aquest marc legal de compliment obligat.

Quan superem les dimensions de l’estat-nació amb les seves constitucions, entrem en una lògica que està més enllà del dret internacional. Quina resposta política hi podem donar? 15  Esbrina quines responsabilitats tindrà Elon Musk en el govern del president Trump a partir de l’any 2025 i discuteix si penses que té la formació adequada per assumir-les. La fertilitat d’una capacitat consisteix, així, en el fet que afavoreix altres capacitats. Un exemple ben clar és el de l’educació, perquè una persona ben formada té recursos personals per accedir a una feina, exercir la raó pràctica, fer gestions davant l’administració en defensa dels seus drets, etc.

En moltes circumstàncies, posseir terres és també una capacitat fèrtil, ja que proporciona aliments, independència respecte als altres (en el cas de les dones, protecció contra la violència domèstica), autoestima, etc. La noció contraposada a la de les capacitats fèrtils és la de desavantatges corrosius. Constitueixen privacions que tenen efec· tes negatius en altres àrees de la vida. Per exemple, la violència domèstica implica l’absència de protecció de la integritat física, de manera que posa en perill la salut, el benestar emocional, les afiliacions, la raó pràctica i altres capacitats.

3.15 La prioritat de les capacitats fèrtils En les polítiques del benestar i en defensa de la justícia social, cal prioritzar les capacitats fèrtils precisament pel seu poder per elimi· nar els desavantatges corrosius. Aquesta constatació ens permet establir un criteri per abordar les eleccions tràgiques (de les quals hem parlat en el peu de foto de la pàgina anterior): davant d’una situ· ació concreta que ens força a triar entre dues capacitats centrals, preferirem la que sigui més fèrtil. En termes generals, les nocions de corrosió i fertilitat ens permeten establir dos criteris més: 1.

No n’hi ha prou amb atendre a la presència o l’absència de capa· citats clau, sinó que cal vetllar també per la seva seguretat. Les persones necessiten no només tenir capacitat avui, sinó, a més, una expectativa assegurada que la capacitat continuarà existint demà. 2. Per fer-ho, cal reflexionar sobre la interconnexió entre capaci· tats i reforçar les que siguin fecundes en benefici del conjunt. En defensa de la seguretat, convé protegir les capacitats assolides respecte dels capricis i els girs del mercat o de la força política dels interessos dels poderosos.

En aquest punt, les nacions acostumen a promoure la seguretat del marc jurídic a través de la implantació de constitucions escrites que no puguin ser modificades si no és a través de majories qualificades que garanteixin un consens molt ampli. 398 4 Crítica dels enfocaments alternatius 12 II. UN NOU ENFOCAMENT 4.1 L’enfocament utilitarista L’utilitarisme ofereix una alternativa al PIB per valorar la qualitat de vida: la utilitat entesa com la capacitat de la societat per satisfer les preferències.

Mesurar la qualitat de vida en funció de les impressions manifesta· des per les persones sobre les seves pròpies vides té dos avantatges (respecte del PIB): s’interessa per les persones i aplica un criteri que vol ser democràtic, ja que compta amb les opinions de tots els individus. A pesar de les bones intencions, segons Nussbaum persisteixen quatre problemes greus: 1. Com que el grau de satisfacció es mesura a través d’enquestes, la mitjana obtinguda té el mateix problema que el PIB: desatén situacions d’injustícia en considerar-les estadísticament poc sig· nificatives. De fet, si una situació injusta contribueix a millorar la satisfacció mitjana, fins i tot la valida. 2.

La noció de satisfacció reuneix en un sol concepte aspectes qua· litativament molt diversos. Un pot estar satisfet de la salut però no de la feina, o de com li van les coses però no de com els van als fills. Els científics socials utilitaristes elaboren enquestes per· què el resultat es pugui recollir en una sola escala. Una mateixa resposta pot tenir sentits molt diferents per a dos enquestats diferents, i si algú es nega a respondre perquè està en desacord amb la manera de preguntar, la seva dissensió no es recull en el resultat de l’enquesta. Com que es busca un indicador únic, al capdavall no és cert que es preocupi per les persones. 3.

Les preferències i les satisfaccions socials són volubles. Les per· sones que no poden accedir a certs béns aprenen a renunciar-hi. És el que Sen anomena preferències adaptatives: un s’acostu· ma a no voler els béns que estan fora del seu abast a causa del seu gènere, raça o classe. De manera que algú es pot manifestar satisfet encara que la seva situació sigui manifestament injus· ta. La perspectiva utilitarista acaba així reforçant l’statu quo, les situacions de desigualtat i injustícia. La mateixa Vasanti en els seus pitjors moments no havia manifestat mai cap queixa en relació amb el seu analfabetisme. 4.

L’enfocament utilitarista assenyala la satisfacció com a objectiu, però el sentiment de satisfacció pot experimentar-se fins i tot si un té una vida submisa i inactiva. Un es pot sentir satisfet, posem per cas, d’una feina que no ha fet ell. De manera que el criteri utilitarista no es compromet realment amb la defensa de la llibertat. Les dues primeres objeccions reben una certa resposta per part d’alguns autors utilitaristes. John Stuart Mill va respondre parcial· ment la segona objecció en distingir entre utilitats o plaers qualitativament diferents i, també, la primera assenyalant drets polítics que han de quedar fora del càlcul utilitarista.

L’expressió panem et circenses, “pa i circ”, descriu la pràctica d’un govern que, per mantenir la població satisfeta i fer que es desentengui de fets controvertits, li proporciona aliments i entreteniment —els espectacles de circ a l’antiga Roma i les competicions de futbol a l’actualitat. L’origen de la frase es troba en la Sàtira X del poeta llatí Juvenal (prop del 100 dC).

El text diu així: “Des de fa temps —exactament des que no tenim a qui vendre el vot—, aquest poble ha perdut el seu interès per la política, i si abans concedia comandaments, poders, legions, o sigui, tot, ara deixa que els poderosos facin la seva i només desitja amb avidesa dues coses: pa i circ (panem et circenses).” Juvenal prova així de despertar la consciència del poble romà, perquè recordi els seus drets de naixement i es comprometi novament en la política.

Quan el text diu que ja no es té a qui vendre el vot, remet amb menyspreu a la decadència del sistema polític romà, que l’any 140 aC havia inventat el clientelisme, és a dir, la pràctica de comprar els vots de la plebs a canvi d’aliments de poca qualitat i entreteniment, per adormir l’esperit crític del poble i fer-lo sentir satisfet per la falsa generositat dels governants. Quan arriba l’imperi, ja no cal comprar vots, però els emperadors continuen aplicant l’estratègia de donar pa i circ als seus súbdits per domesticar-los. La satisfacció no és, doncs, un bon indicador per determinar la salut en justícia social d’una societat.

16 Creus que els governs actuals de les societats avançades imiten d’alguna manera les estratègies manipuladores dels governants de l’antiga Roma? Justifica la teva resposta. 17 Què creus que respondria Stuart Mill a les dues segones objeccions articulades per Nussbaum? 399 4 Crítica dels enfocaments alternatius II. UN NOU ENFOCAMENT 4.2 Rebuig del criteri utilitarista Les dues segones objeccions, en canvi, per a Nussbaum són defini· tives, perquè totes dues ens porten a la mateixa conclusió: l’enfocament utilitarista infravalora la llibertat.

Per a Nussbaum, la llibertat d’escollir i d’actuar no és només un mit· jà per a la satisfacció de preferències, sinó que és, també i sobretot, un fi en si mateix. Buscar persones satisfetes com a fi porta a infan· tilitzar la població. Cap estat passiu de satisfacció no pot ser un objectiu apropiat per a éssers humans adults. No es tracta de cuidar les persones com si fossin infants, sinó de respectar i protegir la llibertat d’elecció. I això només és possible si la raó pràctica domina sobre els altres objectius, perquè només la capacitat d’orientar la pròpia vida racio­nalment fa que la consecució de tots els altres objectius esti· guin a l’altura de la dignitat humana.

4.3 Enfocaments basats ens els recursos Si una persona és negra i té un nivell adquisitiu alt, sens dubte ho tindrà millor que les persones negres pobres, però això no farà que estigui exempta d’humiliacions i discriminacions a causa del color de la seva pell. Al llarg de la seva carrera futbolística, Samuel Eto’o va ser víctima d’insults racistes en molts estadis de futbol, i és un problema vigent en molts camps de futbol en països on aparentment no hi ha racisme, com han denunciat repetidament jugadors d’elit com Vinícius Júnior i Raphinha.

Els enfocaments centrats en els recursos fan bé a assenyalar la importància dels recursos per poder tenir una vida digna, però corren el perill de perdre de vista capacitats igualment importants. 18 A pesar que ha dit repetidament que totes les capacitats són substancials, en la seva discussió de l’utilitarisme —o de la satisfacció com a criteri per determinar l’estat de salut en justícia social d’una societat— Nussbaum sembla suggerir que la raó pràctica és una capacitat més important, en la mesura que està pressuposada en tot estil de vida digne. Explica en quin sentit això deriva del seu liberalisme i mostra la relació d’aquesta capacitat amb totes les altres.

400 Una tercera opció seria aquesta: un país és millor per als seus ciu· tadans com més recursos té, sempre que els distribueixi igualitàri· ament entre tots els seus habitants. La clau aquí és, així doncs, la distribució igualitària dels recursos bàsics. El primer problema d’aquest plantejament és que la renda i la riquesa no són uns bons indicadors de les capacitats. Una perso· na discapacitada cognitivament necessita molts més recursos que una persona sense aquesta discapacitat per poder funcionar igual.

Semblantment, en una societat on les dones parteixen d’una dis· criminació endèmica, una política per capacitar-les en pla d’igual· tat amb els homes demana precisament dedicar més recursos a les dones, no pas els mateixos. L’enfocament basat en recursos fa bé d’assenyalar els diners com a mitjà, però s’erra en considerar-los l’indicador fiable. De fet, mol· tes situacions de marginació no estan lligades necessàriament a la pobresa: la discriminació dels jueus allà on hi ha antisemitisme o la dels gais i les lesbianes allà on hi ha homofòbia són situacions d’injustícia social fins i tot si els qui la pateixen tenen recursos econòmics.

Així mateix, una societat relativament rica pot continuar patint els estigmes del racisme, o de la falta de llibertat política o religiosa, o de la falta de salubritat a causa de la contaminació, etc. Les primeres potències econòmiques mundials de l’actualitat —els Estats Units i la Xina— ens proporcionen exemples ben clars d’aquestes mancances. En definitiva, aquesta tercera opció no deixa de ser una versió de la primera: el PIB per càpita, fins i tot quan està distribuït de forma igualitària, desatén la major part de la llista de capacitats centrals. 4 Crítica dels enfocaments alternatius 12 II.

UN NOU ENFOCAMENT 4.4 Cap a una nova sensibilitat Per superar totes les dificultats apuntades va néixer l’enfocament de les capacitats, que subratlla l’heterogeneïtat i la incommensu· rabilitat de les oportunitats o capacitats centrals, la importància de la distribució i la poca fiabilitat de les preferències com a indicador. Avui dia assistim a una sensibilitat creixent per l’heterogeneïtat dels factors. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupa· ment mesura el benestar amb l’índex de desenvolupament humà (IDH), mitjana ponderada del PIB, l’esperança de vida i els resultats educatius.

Si bé aquest índex continua oferint un indica· dor únic, ja contempla factors diferents, com la salut i l’educació. El seu paper és estratègic: com que les dades es poden llegir desa· gregades, comença a conrear una cultura nova referent al desenvo· lupament. De fet, en els darrers anys s’hi han afegit encara l’IDG (índex de desenvolupament referent al gènere) i el MEG (mesu· ra d’empoderament de gènere), que mesuren l’accés de la dona a la salut i l’educació (el primer) i als càrrecs directius i polítics (el segon). Països amb bons resultats pel que fa a l’IDH obtenen resul· tats pobres en aquests nous indicadors (és el cas del Japó).

L’aten· ció a la pluralitat d’indicadors és cada cop més gran. 4.5 El problema de la mesura de les capacitats La facilitat de mesurar el PIB en termes quantitatius fa que molts el considerin l’indicador més fiable. Nussbaum anomena aquest fals argument fal·làcia de la mesura. Amb tot, és just que els qui pro· posen nous criteris de valor mostrin la possibilitat de mesurar-los. Que les capacitats siguin plurals no significa que no es pugui mesu· rar cadascuna d’aquestes per separat. La dificultat rau en el fet que la noció de capacitat combina de manera complexa la preparació interna (capacitats personals) amb l’oportunitat externa, de mane· ra que mesurar-la no resulta pas senzill.

De vegades hem d’inferir la capacitat a partir de pautes…

Més apunts d'Història de la Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Història de la Filosofia

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Mestral · Exámenes y apuntes de Mestral

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat