Apunts de Filosofia: René Descartes

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes breus i estructurats sobre la filosofia de René Descartes, incloent el mètode cartesià, el dubte metòdic, les tres veritats i la teoria de les substàncies.

Història de la Filosofia · Selectivitat (PAU Catalunya)

3 pàgines · 5 temes · 1 flashcards · 2 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Context i Motivació del Pensament · p. 1
  2. 2. El Mètode Cartesià · p. 1
  3. 3. El Mètode de Coneixement: El Dubte Metòdic (Part Negativa) · p. 1
  4. 4. El Camí cap a les Tres Veritats (Part Positiva) · p. 1-3
  5. 5. El Dualisme Cartesià i les Substàncies · p. 3

1. Context i Motivació del Pensament

Flashcards

Quines són les tres obres principals de René Descartes?
Discurs del mètode, Regles per a la direcció de l'enginy i Meditacions metafísiques.

Preguntes tipus test

  1. Per quina raó principal es considera René Descartes el primer filòsof modern?
    • a) Per defensar la validesa exclusiva del saber tradicional de l'època medieval.
    • b) Per haver rebutjat completament l'existència de conceptes religiosos o de Déu.
    • c) Per haver situat el subjecte, és a dir el «jo» i la raó, al centre del pensament.
    • d) Per basar tot el coneixement humà en l'experimentació i en la percepció sensorial.

    Resposta: c) Per haver situat el subjecte, és a dir el «jo» i la raó, al centre del pensament.. Descartes és considerat el primer filòsof modern perquè situa el subjecte (el «jo», la raó) al centre del pensament filosòfic.

  2. Quin és el propòsit fonamental que impulsa la recerca filosòfica de René Descartes?
    • a) Desenvolupar exclusivament un compendi sobre ciències naturals.
    • b) Establir un mètode de coneixement que sigui segur i sòlid.
    • c) Demostrar la impossibilitat absoluta d'arribar a qualsevol certesa.
    • d) Confirmar les teories filosòfiques acceptades per la tradició.

    Resposta: b) Establir un mètode de coneixement que sigui segur i sòlid.. La motivació principal de Descartes és elaborar un mètode de coneixement que resulti segur i sòlid.

2. El Mètode Cartesià

3. El Mètode de Coneixement: El Dubte Metòdic (Part Negativa)

4. El Camí cap a les Tres Veritats (Part Positiva)

5. El Dualisme Cartesià i les Substàncies

Text del document

APUNTS DE FILOSOFIA: RENÉ DESCARTES (1596-1650) 1. Context i Motivació del Pensament ●​ Primer filòsof modern: Situa el subjecte (el "jo", la raó) al centre del pensament. ●​ Què el motiva? ○​ Fer un mètode de coneixement segur i sòlid. ●​ Obres principals: Discurs del mètode, Regles per a la direcció de l'enginy i Meditacions metafísiques. 2. El Mètode Cartesià Descartes defensa que ens hem d'allunyar del saber tradicional i construir el coneixement a partir de 4 regles estrictes per evitar l'error: 1.​ Regla de l'evidència: No acceptar mai com a veritable res que no es presenti de forma clara i distinta a la nostra ment.

Tot allò evident s'aconsegueix mitjançant el que Descartes anomena intuició ( acte purament racional i intel·lectual) 2.​ Regla de l'anàlisi: Dividir cada problema complex en tantes parts com sigui possible per poder-lo solucionar millor. 3.​ Regla de la síntesi: Ordenar els pensaments, una vegada estan seprarats aquests en les parts, els ordenem. Començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer, per anar pujant progressivament fins als més complexos (orde cognoscendi / ordo exponendi). 4.​ Regla de l'enumeració: no ens podem fiar de la primera impressió, aleshores s’ha de repassar-ho tot per assegurar-nos que no ens hem equivocat en res. 3.

El Mètode de Coneixement: El Dubte Metòdic (Part Negativa) Per trobar una veritat totalment segura, Descartes utilitza el dubte hiperbòlic: posa en dubte tot allò de què sigui possible sospitar. Raons per dubtar (Nivells del dubte): ●​ Errors dels sentits: Els sentits ens enganyen sovint, per tant, no ens hi podem fiar com a una eina de coneixement infal·lible. ●​ Existència del món: No hi ha indicis gaire clars per distingir la vigília del somni; potser tot allò que vivim com a real és un somni.

EX: SOMNIS ●​ El geni malignes (o hipòtesi del déu enganyador): Un ésser suprem i poderós podria estar manipulant la nostra ment perquè ens equivoquem fins i tot en les veritats més lògiques i matemàtiques. 4. El Camí cap a les Tres Veritats (Part Positiva) 1a Veritat: El "Jo" (Cogito, ergo sum) — 2a i 1a Meditació ●​ Argument: Si dubto de tot, hi ha una cosa indubtable: el fet que estic dubtant. Dubtar és pensar, i si penso, vol dir que existeixo. ●​ Fórmula: "Dubto, després penso; penso, després existeixo" (Cogito, ergo sum). ●​ Què som exactament?

Essencialment, som una ment que pensa (res cogitans); allò que ens defineix no és el cos físic, sinó la nostra capacitat de raonar, dubtar i ser conscients. ●​ Exemple del tros de cera (Meditació 2): Si agafem un tros de cera acabat de treure del panal, té una olor, un color, una duresa i una temperatura determinats. Si l'acostem al foc, totes aquestes qualitats sensibles canvien radicalment (es fon, s'escalfa, canvia de forma). Malgrat això, sabem que continua sent el mateix tros de cera. Per tant, no ho coneixem pels sentits, sinó mitjançant l'intel·lecte (la raó). ●​ Perill inicial: El solipsisme (quedar-me tancat en el meu propi "jo", sabent només que jo existeixo).

El paper de les Idees (Meditació 3) El "jo pensa" en continguts mentals anomenats idees, que es divideixen en tres tipus: 1.​ Adventícies: Provenen de l'exterior (del món extern). No ens serveixen per sortir del dubte perquè encara no hem demostrat que el món existeixi. 2.​ Factícies: Són les que construeix la nostra ment combinant altres idees (com per exemple, una sirena o un unicorn). 3.​ Innates: Són aquelles que no venen de fora ni de la imaginació, sinó que s'imposen per si mateixes a la nostra ment (com la idea de perfecció o d'infinit). Són les úniques vàlides per avançar.

2ona Veritat: Déu (Meditació 3) Per demostrar que el món exterior existeix i sortir del solipsisme, Descartes necessita demostrar que Déu existeix i no és un enganyador. Utilitza tres arguments principals: 1.​ Argument de la infinitat: Jo tinc a la meva ment la idea d'infinit i de perfecció. Com que sóc un ésser finit i imperfecte, aquesta idea no ha pogut ser creada per mi. La d’haver creat un infinit i perfecte: Déu. 2.​ Argument de la causalitat aplicada al jo: Si jo m'hagués creat a mi mateix, m'hauria fet perfecte. Com que sóc imperfecte i dependent, algú m'ha hagut de crear (Déu).

3.​ Argument ontològic: La idea de Déu com a ésser perfecte implica necessàriament la seva existència, de la mateixa manera que el triangle té necessàriament tres angles. ●​ La garantia de Déu i el criteri de veritat: Com que hem demostrat que Déu existeix i és perfecte, deduïm que no pot ser un ésser enganyador (perquè enganyar és un defecte). Per tant, Déu es converteix en la garantia suprema de la nostra raó: si utilitzem correctament el pensament i percebem les coses de manera clara i distinta, podem estar segurs que són veritables, ja que un Déu perfecte no ens hauria dissenyat per viure en un engany constant. ●​ On es troba l'error humà llavors?

(4a Meditació): L'error no ve de l'enteniment (que ens el dóna Déu de manera correcta), sinó de la voluntat, quan acceptem com a certes coses que l'enteniment no comprèn amb claredat. 3ena Veritat: El Món i les Coses Materials (Meditació 6) ●​ Un cop demostrat que Déu existeix i que no ens enganya quan usem la raó, podem confiar en la nostra tendència natural a creure que el món extern existeix. ●​ El nostre cos i els sentits ens posen en contacte amb el món físic, la substància del qual és la extensió (res extensa). 5. El Dualisme Cartesià i les Substàncies Descartes defineix substància com allò que existeix de tal manera que no depèn de cap altra cosa per existir.

Identifica tres tipus de substàncies: 1.​ Res Infinita (Déu): Substància perfecta, infinita i creadora. 2.​ Res Cogitans (El Jo / Ànima): Substància pensant. 3.​ Res Extensa (El Món / Cos): Substància material regida per lleis mecàniques (mecanicisme). Com s'uneixen el cos i l'ànima en l'ésser humà? Descartes planteja un dualisme cartesià estricte: l'ésser humà és la suma d'ànima (res cogitans) i cos (res extensa). Com que són de naturaleses totalment diferents, Descartes va situar el punt de connexió entre ambdues al cervell, concretament a la glàndula pineal.

Més apunts d'Història de la Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Història de la Filosofia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat