1. Període socràtic i Sòcrates
Flashcards
- Quines són les tres principals fonts per conèixer el pensament de Sòcrates?
- Plató, Xenofont i Aristòfanes.
- Quines dues fases componen el mètode socràtic?
- La ironia (qüestionament i contradicció) i la maièutica (ajudar a 'donar a llum' la veritat).
- Defineix breument el concepte de maièutica socràtica.
- Art d'ajudar a l'interlocutor a descobrir i 'donar a llum' la veritat interior mitjançant preguntes guiades.
- Defineix la tesi de l'intel·lectualisme moral socràtic.
- Teoria que identifica virtut amb saber: qui coneix el bé actua bé, i qui fa el mal és per ignorància.
Preguntes tipus test
- Per què Sòcrates comença el seu diàleg fingint ignorància davant del seu interlocutor?
- a) Per evitar ser condemnat per impietat davant les autoritats de la democràcia atenesa.
- b) Per aconseguir que l'interlocutor acceptés pagar el sou corresponent a les seves lliçons.
- c) Perquè necessitava aprendre la retòrica que només els sofistes dominaven a Atenes.
- d) Per evidenciar les contradiccions en el raonament de l'altre i desmuntar falses certeses.
Resposta: d) Per evidenciar les contradiccions en el raonament de l'altre i desmuntar falses certeses.. Mitjançant la ironia socràtica, fingint ignorància i preguntant, Sòcrates provoca la contradicció per fer conscient l'interlocutor dels seus errors.
- En un diàleg, un mestre formula preguntes precises perquè l'alumne arribi per si mateix a una definició sense dictar-li la solució. Quin concepte s'aplica?
- a) Relativisme gnoseològic
- b) Demagògia sofística
- c) Maièutica
- d) Pragmatisme moral
Resposta: c) Maièutica. La maièutica consisteix en l'art d'ajudar a l'interlocutor a 'donar a llum' la veritat que porta dins mitjançant preguntes, sense imposar discursos.
- Segons l'intel·lectualisme moral, quina és la causa última que un ciutadà cometi un acte injust o perjudicial per a la polis?
- a) El compliment estricte de lleis que són només convencions humanes útils.
- b) La ignorància o desconeixement sobre què és realment el bé.
- c) Una debilitat de la voluntat en cedir davant les temptacions corporals.
- d) La influència corruptora de la riquesa sobre la seva ànima noble.
Resposta: b) La ignorància o desconeixement sobre què és realment el bé.. Segons l'intel·lectualisme moral, qui fa el mal ho fa únicament per ignorància, ja que la moral és una qüestió de saber i conèixer el bé porta a actuar bé.
2. Plató: Vida, context i 'La República'
3. Teoria del coneixement i metafísica de Plató
4. Antropologia platònica: Dualisme i ànima tripartita
5. Filosofia política de Plató
6. Orígens de la filosofia i pensament prefilosòfic
7. Filosofia de la Jònia i Heràclit
8. Filosofia itàlica: Parmènides d'Elea
9. Els pluralistes: Demòcrit i Leucip
I 4 flashcards i 3 preguntes més al document.
Text del document
PLATÓ Núria Martín 2026/2027 ÍNDEX Perìode socràtic i vida i obra Teoria del coneixement i metafísica Filosofia política • Sòcrates (470-399 aC) Nascut a Atenes, fill d'un escultor i una llevadora. No va pertànyer a cap classe noble, però es va moure en cercles intel·lectuals i polítics de la ciutat. • No va escriure res — tot el que sabem ve de tercers. • Es guanyava la vida als carrers i places d'Atenes dialogant amb tothom. • Va ser condemnat a mort el 399 aC acusat d'impietat i corrompre la joventut. La mort de Sòcrates 399 aC Idea de justícia Immortalitat de i política l’ànima Mort de Sòcrates Maièutica (mètode socràtic) Intel·lectualisme moral Sòcrates no va escriure res deliberadament.
Creia que la filosofia havia de ser oral i dialògica — el pensament viu en la conversa, no en el text. Les principals fonts que tenim per conèixer el pensament de Sòcrates són: Plató, Xenofont i Aristòfanes. El mètode socràtic es basa, doncs, en la ironia en el diàleg (Ironia socràtica) i en la Maièutica. Fent de la dialèctica el mètode de recerca de la veritat mitjançant el diàleg. Sòcrates I LA JUSTÍCIA Tot i que Sòcrates va morir condemnat per la democràcia atenesa, ell sempre va ser un gran defensor d’aquesta, com a model de justícia, i de la veritat. D’aquí venen les seves crítiques cap als SOFISTES.
Els sofistes es creien experts i mestres de la virtut (areté) i cobraven per ensenyar retòrica. Sofistes • Busquen ensenyar l’art de la retòrica i l’èxit polític. Areté • Cobraven un sou per les seves lliçons i no eren a l’abast de tothom. • Es presentaven com a savis (sophos) i experts en qualsevol matèria. • Relativisme gnoseològic: la veritat depèn del context. • Les lleis són convencions humanes, poden variar. • Pragmatisme moral: el bé és allò útil. Sòcrates • Busca la veritat i el bé de la polis. • No cobrava per ensenyar filosofia i feia les seves classes al carrer, a l’abast de tothom. • Tenia una actitud irònica, però humil: “Només sé que no sé res”.
• Entenia la veritat com una cosa universal i objectiva, no canviava. • Les lleis eren una expressió de la justícia universal. • Intel·lectualisme moral: el bé està relacionat amb el coneixement, qui fa el mal és perquè no coneix el bé, és un ignorant. A Brief HISTORY Mètode Socràtic Mètode de d'investigació diàleg Maièutica i Consisteix Intel·lectualisme Moral en l'art Política i Justícia La justícia és un concepte “No són dolents, són universal. just és d'ajudar a l'interlocutor a basat en la ironia i el "donar a llum" la veritat Saber virtuós sinònim de tenir una ànima qüestionament sistemàtic que ja porta dins la seva (areté). Segons aquesta harmoniosa i sana.
L'home per guiar l'interlocutor ignorants” Ser filosòfica és ser just és aquell que utilitza la ment. teoria, qui coneix el bé cap al descobriment de la Sòcrates no imposava les actua bé, i qui fa el mal veritat seves ho 1. fingir ignorància discursos, sinó que, a ignorància. 2. preguntant provoca la través de preguntes ben Per a Sòcrates, la moral només han de governar formulades, guiava l'altra és una qüestió de saber, aquells persona no coneixement i la virtut, no contradicció 3. ajudar a trobar les idees ni feia perquè fa de únicament voluntat per raó per governar els seus impulsos. Governar és un art i una ciència (tekhné).
Per tant, o de que tenen el Plató Plató VIDA I OBRA Plató (427-347 aC) fou un filòsof grec nascut a Atenes. Fundà l’Acadèmia, una de les primeres institucions d’educació superior. • Plató era deixeble de Sòcrates i recull les seves idees en els seus diàlegs. • Però Plató les amplia amb la seva filosofia SÒCRATES I PLATÓ La condemna i execució de Sòcrates va marcar la filosofia de Plató. Li va demostrar que una democràcia podia condemnar l'home més just. Això explica el seu profund antidemocratisme i la seva obsessió amb qui ha de governar. El problema de la veu de Sòcrates: Als diàlegs de Plató, Sòcrates sempre és el personatge principal. Però fins a quin punt reflecteix el Sòcrates real?
• Diàlegs primerencs → més fidels al Sòcrates històric • Diàlegs de maduresa (La República, El Fedó) → Sòcrates és portaveu de les idees pròpies de Plató CONTEXT POLÍTIC Esparta era una oligarquia que considerava la democràcia atenenca un amenaça. Al 404 Atenes cau en mans d’Esparta i s’imposa l’oligarquia dels Trenta Tirans (la Carta VII): • Els seus parents el van convidar a sumar-se al nou govern. • Es va desil·lusionar aviat. Diu que en poc temps van fer que el règim anterior semblés «una edat d'or». • Es va apartar de la política. LA REPÚBLICA 380 - 370 a.C. Fragments de La República: • Llibre II: Origen de les classes socials. • Llibre IV: Ànima tripartita.
• Llibre VII: Mite de la caverna, al·legoria de la línia LA REPÚBLICA 380 - 370 a.C. Plató, considera que quan les idees són complexes el millor per assimilar-les és indicar no què són, sinó a quina cosa s’assemblen. Mite de la Caverna • Dualisme metafísic: diferència dues realitats; el món sensible i el món intel·ligible. • Graus de l’ésser o de realitat: vivim en un món de còpies • Dualisme gnoseològic. Mite de la Caverna • Dualisme metàfisic: diferencia dues realitats; el món sensible i el món intel·ligible. Suposicions: Els sentits ens enganyen. Hi ha diversos graus de coneixement i de realitat. • Graus de l’ésser o de realitat: vivim en un món de còpies • Dualisme gnoseològic.
El sol és el coneixement més perfecte i la causa d’aquest. Metafísica DUALISME METAFÍSIC Quan parlem de dualisme metafísic ens referim a com Plató parla de dues realitats. Aquest deriva en un dualisme ontològic (dos Món sensible mons). Món intel·ligible Format per les coses que hi Món de les idees. Només hi trobem a través dels sentits. podem accedir a través de la Ésser material, còpies de les raó. idees. DEFINICIONS IMPORTANTS • Dialèctica: Mètode filosòfic: dialogar, preguntar i respondre per arribar al coneixement vertader. És el mètode per ascendir cap a les idees. • Idea (Eidos): Realitat en el seu sentit més ple.
Tenen una existència separada extramaterial), eternes, són (extramental úniques, immutables, i perfectes, universals i immaterials. Només són cognoscibles amb la DUALISME METAFÍSIC I ONTOLÒGIC • En Resum: Hi ha dos mons (ontològic) i dues realitats (metafísic), però no participen igual de l’ésser. • Conclusió: Les coses materials són en mesura que participen o imiten les idees. COM POT LA RAÓ ACCEDIR A UN ALTRE MÓN? Resposta: Teoria de la reminiscència. L’ànima és la seu de la raó i és immortal, però aquesta queda atrapada en un cos per accident. Si no ha après tots els coneixements, aquesta, quan mor el cos, torna a quedar atrapada (transmigració). COM POT LA RAÓ ACCEDIR A UN ALTRE MÓN?
Resposta: Teoria de la reminiscència. Mentre que l’ànima és lliure, aquesta pertany al món de les idees i les coneix directament. Quan l’ànima queda atrapada en un cos, tot aquest coneixement queda latent, però quan observa les coses es produeix el moment de l’anamnesis. ASCENCIÓ EN EL CONEIXEMNT Fa referència al mite de la caverna quan el presoner va ascendent per la cova i va adquirint graus de realitat i de l’ésser. Aquesta és l’al·legoria de la línia. Teoria Antropològic a DUALISME ANTROPOLÒGIC • El cos és la presó material de l’ànima, que és espiritual, intel·ligible (no la podem conèixer a través dels sentits).
• L’ànima és anterior a la persona, perquè és immortal, eterna, a diferència del cos. Per tant, continuarà existint quan aquest mori. • L’ànima pertany al món de les Idees. DUALISME ANTROPOLÒGIC • L’ésser humà és e resultat de la unió accidental i transitòria de dues realitats: cos i ànima. • Quan el cos mor, l’ànima transmigra i es reencarna en un altre cos. • Aquesta s’allibera d’aquest cercle de reencarnacions amb la purificació mitjançant la virtut i el coneixement. DUALISME ANTROPOLÒGIC • L‘ànima s’allibera després d’un llarg procés de perfeccionament moral i intel·lectual: ASCETISME. “La filosofia és una preparació per a la mort” “ Allunyar-se dels desitjos mantenir-los controlats.
corporals i DUALISME ANTROPOLÒGIC • Ànima = tripartita: 1) part concupiscible (desitjos i passions) 2) part irascible (passions nobles) 3) part racional (raó, coneixement). Racional: la que pensa i coneix, és a dir, la que raona Irascible: la que vol i actua Concupiscible: la que desitja Mite del Carro Alat Com que seria molt extens dir o definir què és l’ànima, busquem una analogia per acostar-nos. Mite del Carro Alat El cavall blanc simbolitza les tendències positives, les passions nobles com el coratge o valor, la ira, l'esperança; és a dir, la part irascible de l’ànima, localitzada al pit.
El cavall negre simbolitza les tendències negatives, L'auriga simbolitza la capacitat intel·lectual o els desitjos més baixos, pensament, la part racional, l'instint de conservació; és localitzada al cap. la part concupiscible, localitzada al ventre. Polític POLÍTICA En cada persona predomina una de les parts de l’ànima.
Hi ha, per tant, 3 tipus d’éssers humans o, el que és el mateix, 3 classes socials: • Governants, dirigits per la part racional • Guardians, dirigits per la part irascible • Productors o artesans , dirigits per la part concupiscible POLÍTICA A cadascun dels grups socials li correspon practicar una virtut particular: ⚬ Als governants, la prudència o saviesa ⚬ Als guardians, la valentia ⚬ Als productors, la temprança Aquestes 3 virtuts són harmonitzades per la justícia, que és la reguladora de les parts de l’ànima en l’individu i també de les relacions entre els individus en l’Estat.
DUALISME ANTROPOLÒGIC NOM FUNCIÓ UBICACIÓ VIRTUT RACIONAL CONEIXEMENT i GOVERN DEL COS CAP SAVIESA / PRUDÈNCIA IRASCIBLE CONTROL DE LES PASSIONS NOBLES PIT FORTALESA / VALENTIA CONCUPISCIBLE DESITJOS i PASSIONS BAIXES VENTRE MODERACIÓ CRÍTICA A LA DEMOCRÀCIA Qui té el poder? El poder era Dos aspectes a tenir en compte: Demagògia exercit per Els ciutadans reunits en ciutadans sense formació. Les assemblea decidien per votació persones disposades a conèixer majoritària. Això els portava a una els pertinents per demagògia, on el més important polis una era convèncer a la majoria, no ser minoria (la minoria que surt de just. L’opinió de la majoria no la caverna). determina el bé de la polis.
sabers dominar la són ESTAT UTÒPIC • Es tracta d’un Estat aristocràtic (govern dels millors) o una monarquia (filòsof rei), basat en una meritocràcia. • Els millors en quin sentit? Moral i intel·lectual. • Els millors són els més savis, ja que la saviesa és la principal virtut. ESTAT UTÒPIC • Som diferents per naturalesa (rebuig de la idea d’ igualtat). • Les diferències venen donades per l’ànima individual. • No podem ni devem intentar variar l’ordre establert: si som productors no devem voler pertànyer a les altres classes. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTAT • Educació: tothom rep la mateixa educació, fins que es mostrin les tendències de la seva ànima.
• L’educació és igual tant per homes com per dones, les quals també són ciutadanes i poden ser governadores. • Les dues classes socials més elevades han de viure separats de la resta de ciutadans, no tenen família ni dret a propietats privades. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTAT • Plató expulsa els artistes i els poetes perquè ells situen els sentiments en el lloc que només pot ocupar la raó. • L’art enganya perquè ens fa creure que existeix bellesa en el món sensible quan l’única Bellesa real és la intel·ligible; només les Idees són belles, estrictament parlant. POLÍTICA • Quan és justa una ciutat? Quan cadascuna de les classes fa allò que li és propi.
“Fer cadascú allò que li pertoca.” • Quan és just un individu? Quan cadascuna de les tres parts de l’ànima fa allò que li és propi i, en particular, si la part racional regeix les altres. Fi Orígens de la filosofia: presocràtics Núria Martín Índex 1. a) b) c) 2. 3. 4. 5. Introducció: Context històric Qui foren els presocràtics? Arqué pensament prefilosòfic Filosofia de la Jònia Filosofia itàlica Pluralistes Context històric ● ● ● ● ● La filosofia presocràtica neix a l’antiga Grècia (VIII-III aC). En aquest període de temps conviuen les primeres civilitzacion Hel·lèniques amb l’imperi persa. Els primers presocràtics van sorgir a Jònia, a Anatòlia (a prop del que ara anomenen turquia).
Va ser molt rellevant el contacte amb altres civilitzacions com Egipte i Mesopotàmia. Context polític: la Revolta Jònica, 499–494 aC, i el saqueig de Milet, per part de Darí I. Context històric Atenes esdevé un centre filosòfic especialment a partir del segle V aC amb Sòcrates i la seva ascendència. La Magna Grècia (colònies gregues a Itàlia i Sicília) ja existia abans i fou lloc d’escoles importants (p. ex. Pitàgores a Crotona, l’Escola eleàtica a Elea). Del Mite al Logos Què és un mite? Un mite és una narració on éssers sobrenaturals actuen sobre el món. Ens ofereix relats transcendentals.
Aquestes explicacions ens fan caure en arguments circular, els qual no ens deixen sortir d’una realitat poc argumentada per justificar aquesta mateix realitat. La realitat passa a ser quelcom caòtic i desorganitzat “Els llamps existeixen perquè Zeus els llança. I sabem que Zeus els llança perquè els llamps existeixen.” Això és un argument circular perquè la conclusió (Zeus llança els llamps) es fa servir com a prova de la mateixa idea que es vol demostrar. Del Mite al Logos Què vol dir Logos? El terme lógos (λόγος) ve del grec antic i és un concepte central a la filosofia. Té molts sentits possibles, però els més importants són: llenguatge, discurs i raó.
La raó ens exigeix explicacions immanents i argumentades que busquen el fonament de les coses que passen al món a la naturalesa, i no fora d’ella. Qui foren els presocràtics? Denominen Presocràtics a un conjunt de pensadors que van viure abans de Sòcrates. Els mites grecs explicaven l’origen del món (cosmogonia) i dels fenòmens naturals amb històries de déus i éssers sobrenaturals (per exemple, Zeus que llança llamps). Els presocràtics busquen causes naturals: per ells, els llamps, el mar o el cicle de les estacions tenen una explicació que es pot entendre i estudiar amb la raó (logos), no amb relats sagrats. ἀρχή/arqué Principi fonamental de l’univers.
Concepte que fa referència a allò que dóna origen i causa de totes les coses. Tots els pensadors presocràtics tractaren d’esbrinar quin podia ser aquest principi fonamental. L’arqué és allò que crea sense ser creat, allò que es mou sense ser mogut i que dóna vida sense haver-la rebut prèviament 2. Pensament prefilosòfic. Amb Homer i Hesíode tenim els primers textos literaris que ens aproximen al pensament d’aquesta època. Obres d’Homer 2. Pensament prefilosòfic. Homer humanitza als déus, són éssers racionals i prenen decisions i són estables en les metes. No són monstruosos o insubtancials. Tenen forma humana i autodeterminació. 2. Pensament prefilosòfic.
Tenen un control incomplet sobre l’ordre natural de les coses, ja que moltes coses ocorren per atzar o per raons que no es poden explicar. No tenen poder absolut. Per als humans, els déus representen un arquetip d’allò trascendental. Una mena d’estatus i poder que no es pot assolir, però sí interactuar amb ell. 2. Pensament prefilosòfic. Hesíode, autor de la literatura grega famós per haver escrit la majoria dels mites grecs que ens han aplegat als nostres dies en forma de poema. 2. Pensament prefilosòfic. En aquests mites tracta de donar explicació a l’origen del món i el funcionament del cosmos. Tracta amb detall les experiències dels déus i semidéus que protagonitzen les seves obres. 2.
Pensament prefilosòfic. Què va aportar la seva obra “Teogonia”? ● Parla del naixement de l’univers i de la vida tal i com la coneixem. Tot i que encara es basa en explicacions mitològiques, ho fa aportant un sentit i un ordre. ● Els deus proporcionen un orde a la natura, no la controlen de forma arbitraria. ● Humanització dels fets i dels personatges. En què es fonamenta aquest ordre còsmic? 3. Filosofia de la Jònia ESCOLA DE MILET: 3.1. Tales de Milet Descripció: Va viure aproximadament entre els anys 624 i 546 aC. Gaudí d’una posició social i econòmica privilegiada, amb fàcil accés a la cultura. Ja era admirat en el seu temps amb autoritat oral i capacitat pràctica i política.
No va deixar res escrit. Èxits: Teorema de Tales, predir un eclipse solar i observacions útils per a la navegació. Arqué/arché: L’aigua 3.1. Tales de Milet Tesis cosmogònica: Tot s’origina en l’aigua. Tesis constitutiva: Tot està fet d’aigua. Tesis filosòfica: Hilozoisme Tesis cosmològica: La terra descansa sobre l’aigua, flotant com un tros de fusta. Anaximandre de Milet Descripció: Viu del 610 al 545 ANE, aprox. Va tenir una vida més dedicada a l’activitat científica. Èxits: Destaca en els seus èxits el dibuix del primer mapa terrestre i l’estudi del cel i les estrelles, l’ús d’instrumental i mesura. Va escriure el primer llibre en prosa de Grècia.
Arqué/arché: L’unic fragment conservat de l’obra d’Anaximandre diu que l’arché no és ni l’aigua ni cap element sinó altra natura sense límit de la qual naixen el cel i el món, i a més naixen per necessitat, ja que segons l’ordre del cosmos, les coses ocorren per necessitat. Anaximandre de Milet L’arché (principi de tot): Anaximandre afirma que no és cap element concret (ni aigua, ni aire, ni foc, etc.), sinó una altra realitat indefinida i il·limitada, que ell anomena àpeiron (ἄπειρον). ● “Àpeiron” significa “sense límits”, “indefinit”. ● És el fons etern i infinit d’on tot prové i on tot torna. Anaximandre de Milet Naixement del món: Del àpeiron sorgeixen el cel i el món.
Això vol dir que la diversitat de coses que veiem té el seu origen en aquesta realitat indefinida. La necessitat (anánke): Les coses no passen per casualitat ni per cap voluntat divina capritxosa, sinó per necessitat. Segons l’ordre del cosmos, tot succeeix d’acord amb una llei natural: el naixement, el canvi i la destrucció de les coses són inevitables i responen a un equilibri còsmic. Anaxímenes de Milet Descripció: Visqué 586 i 528 aC. Proposa una teoria del món que vol evitar les anomalies de la d’Anaximandre, el seu mestre. Arqué/arché: l’aire. “Així coml’ànima és d’aire, ens té adreçats/ units.
de la mateixamanera per tot el kosmos l’alé (pneuma) i aire (aer) circumden.” Escola d’Efes Heràclit: Descripció: Se’l considera una persona solitaria i melancòlica, a més d’un misantrop, person que odia a la humanitat, i un pensador independent, autodidacta que utilitza en els seues escrits un llenguatge prou obscur i complex. Arqué: el foc Heràclit i el problema del canvi ● A la natura, tot està conformat per contraris. ● Aquests contraris estan units, són la mateixa realitat mostrant-se de formes diferents. Heràclit i el problema del canvi FRED/CALOR LLUM/FOSCOR VIDA/MORT Són formes distintes de la mateixa realitat. La natura es pot trobar en més d’una forma.
● La natura és canvi i moviment constant. Heràclit i el problema del canvi Per a Heràclit el canvi i la permanència són dos contraris que estan eternament units. “Només en el canvi hi ha permanència” ➜ l’única cosa estable i segura és que tot canvia. 4. Filosofia itàlica 4.1 Escola d’Elea Aquesta escola es forma a partir de les corrents gregues i va sorgir entre els segles VI- V ANE. La tesi que es va defensar és que les coses sensibles són una única substància immutable. RES CANVIA, no hi ha canvi en el món. Parmènides d’Elea Va viure entre els anys 570 aC i 475 aC. Fou un filòsof que promovia la idea de que el canvi en el món no existeix. Època: s.
VI – V aC Lloc: Elea (colònia grega al sud d’Itàlia) Escola: Escola d’Elea (amb Zenó d’Elea com a deixeble) Objectiu: Buscar la veritat mitjançant la raó (logos), no només a través dels sentits. Parmènides d’Elea Ruptura amb naturalesa els filòsofs de la Els filòsofs anteriors (com Tales, Anaxímenes o Heràclit) volien saber quin és el principi (arjé) de totes les coses. Parmènides canvia la pregunta: No busca de què està feta la realitat, sinó què és el ser (l’ ésser). Parmènides d’Elea El canvi com una il·lusió: Els filòsofs de la naturalesa (com Heràclit) pensaven que tot canvia.
Per Parmènides, això és una contradicció lògica: “Si alguna cosa canvia, vol dir que deixa de ser el que era i comença a ser una altra cosa.” Això implicaria passar del ser al no-ser, cosa que és impossible. Per tant, el canvi i el moviment no poden ser reals — només aparents. Parmènides d’Elea La crítica al arqué de Parmènides: Parmènides no accepta aquesta idea de l’arjé. I la seva crítica és molt profunda: és una crítica al canvi i a la generació. No pot existir el “naixement” ni la “destrucció” Segons Parmènides: Res pot néixer del no-res, i res que existeix pot desaparèixer.
Parmènides d’Elea La crítica al arqué de Parmènides: ● Si una cosa “neix”, hauria de venir del no-res → però el no-res no existeix. ● Si una cosa “mor”, hauria de convertir-se en no-res → però això també és impossible. Això contradiu la idea dels presocràtics, que deien que les coses sorgeixen i tornen a l’arjé. Parmènides d’Elea Via de la VERITAT: només hi ha una cosa que és real; l’ésser. I l’ésser té unes característiques molt concretes: ● ● ● ● L’ésser és. L’ésser no pot venir del no-res. L’ésser no pot deixar d’existir. L’ésser ha de ser etern i “causa sui”. Per tant, l’ésser és etern, immòbil, únic i perfecte.
Parmènides d’Elea La via de l’opinió (doxa — δόξα) És la via equivocada: la dels sentits (empirisme). ● ● Veiem com les coses neixen i moren, però això és falsa aparença. Ens sembla que el món canvia i es mou, però en realitat el canvi és impossible. Definició de canvi: passar de ser una cosa a deixar de ser, per convertir-se en una altra. Parmènides d’Elea ● Podem creure que hi han moltes coses diferents, però la raó diu que només hi ha un únic ésser. I la raó és la via de la veritat. “Els mortals no saben res van errants” La deessa del poema ve a mostrar-nos els límits del coneixement i la via de la veritat. 5.
Els pluralistes Busquen solucionar el problema del canvi que ens deixa Parmènides: si l’ ésser és únic i immutable, com és possible el canvi? Corrents: Atomistes Filòsofs: Leucip i Demòcrit Origen: Abdera (Tràcia, Grècia antiga) Època: Segle V aC 5. Els pluralistes 5.1. Demòcrit i Leucip (s V a.C.): Leucip va ser el fundador de l’atomisme, Demòcrit fou el seu deixeble. Tesis central de l’atomisme: tot està format per àtoms, partícules indivisibles, eternes i invisibles, que es mouen en el buit, és igualment real i permet el moviment dels àtoms. 5. Els pluralistes 5.1.
Demòcrit i Leucip (s V a.C.): Característiques dels àtoms ● ● ● No tenen color, olor ni sabor: aquestes qualitats sorgeixen quan els àtoms es combinen. Només difereixen per la seva forma, grandària, ordre i posició. Exemple: els àtoms de l’aigua són rodons i llisos, els del foc punxeguts i petits. Les diferències entre les coses depenen de la forma, mida i ordre dels àtoms. 5. Els pluralistes 5.1. Demòcrit i Leucip (s V a.C.): Característiques dels àtoms ● ● ● ● No hi ha forces com “Amor”: el món funciona per necessitat mecànica (xocs i moviments d’àtoms). Les coses neixen quan els àtoms es junten, i desapareixen quan es separen.
El canvi és resultat de moviments mecànics, no de forces espirituals o divines. Tot passa per necessitat natural, sense intervenció dels déus. 5. Els pluralistes 5.1. Demòcrit i Leucip (s V a.C.): Concepció de l’ànima i de la vida ● L’ànima també està feta d’àtoms molt fins i lleugers, semblants al foc. ● Quan morim, aquests àtoms s’escampen: per tant, no hi ha immortalitat de l’ànima. ● Tot el que existeix és material, fins i tot el pensament.