1. Context històric, cultural i filosòfic de la polis
Flashcards
- Quin canvi polític va consolidar Pèricles a Atenes?
- Va consolidar l'estat democràtic a través de la seva reforma política.
- Quines dues disciplines ensenyaven els sofistes als joves atenesos?
- La dialèctica (art de la discussió) i la retòrica (art de fer bons discursos).
- Quin era l'objecte principal del pensament presocràtic abans del segle V aC?
- El cosmos, la naturalesa i la constitució material del món físic.
- Quines tres qüestions pràctiques intenta resoldre la filosofia amb el gir antropocèntric?
- Com es distingeix el bé, com governar correctament la ciutat i com gestionar la casa.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment històric va permetre a Atenes aconseguir una posició hegemònica entre les polis gregues?
- a) La promulgació de les lleis originàries de Soló i Clístenes.
- b) La victòria militar sobre els perses entre el 492 i el 479 aC.
- c) La colonització immediata de les costes del Mediterrani occidental.
- d) L'establiment d'aliances comercials pacífiques amb Esparta.
Resposta: b) La victòria militar sobre els perses entre el 492 i el 479 aC.. Després de la victòria sobre els perses (492-479 aC), Atenes va adquirir una posició hegemònica entre les polis gregues.
- Per quin motiu la nova classe social emergent a Atenes demandava la formació dels primers sofistes?
- a) Perquè aspiraven a assolir càrrecs públics gràcies a l'oratòria i superar el seu origen humil.
- b) Perquè buscaven liderar les campanyes militars navals a través de coneixements tècnics.
- c) Perquè desitjaven recuperar els privilegis tradicionals de l'antiga noblesa aristocràtica.
- d) Perquè pretenien fundar noves escoles científiques dedicades a l'estudi de la física natural.
Resposta: a) Perquè aspiraven a assolir càrrecs públics gràcies a l'oratòria i superar el seu origen humil.. La nova classe social tenia poder econòmic i aspiracions polítiques; els seus joves volien superar el seu origen humil i aconseguir càrrecs públics mitjançant la paraula.
- En què consistia el canvi d'orientació conegut com a gir antropocèntric al segle V aC?
- a) En centrar la reflexió només en el moviment dels astres i la geometria astronòmica.
- b) En investigar exclusivament l'origen biològic i fisiològic de la natura animal.
- c) En rebutjar l'ús de la raó per tornar a les explicacions mitològiques del món.
- d) En abandonar l'estudi del cosmos físic per centrar la recerca en l'ésser humà i la polis.
Resposta: d) En abandonar l'estudi del cosmos físic per centrar la recerca en l'ésser humà i la polis.. El pensament presocràtic era cosmològic i se centrava en la naturalesa, mentre que el gir antropocèntric trasllada l'interès cap a l'ésser humà i la seva dimensió social.
2. Els sofistes: convencionalisme, relativisme, Protàgores i Gòrgies
Flashcards
- Què significa originàriament el terme grec sophistés?
- Savi o expert en sabers, vinculat a sophia (saviesa).
- Segons aquest esquema , quina diferència hi ha entre Physis i Nomos?
- Physis són lleis naturals permanents; Nomos són lleis humanes convencionals i relatives.
- Què sosté el relativisme moral dels sofistes?
- No hi ha normes universals; el bé depèn de la cultura i la persona.
- Quina tesi sintetitza la frase de Protàgores: 'L'ésser humà és la mesura de totes les coses'?
- El relativisme: no hi ha veritat absoluta, cadascú té la seva veritat.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de l'activitat intel·lectual i formativa dels sofistes a Atenes?
- a) Demostrar la superioritat moral de les lleis naturals sobre la polis
- b) Assolir l'èxit social i polític mitjançant el domini de la paraula
- c) Descobrir veritats universals i immutables sobre l'origen del cosmos
- d) Restablir els privilegis tradicionals de les elits aristocràtiques
Resposta: b) Assolir l'èxit social i polític mitjançant el domini de la paraula. Els sofistes consideraven que la finalitat de l'activitat intel·lectual no era la recerca de la veritat, sinó l'èxit personal i la preparació política a través de l'oratòria.
- Observa la taula comparativa . Quina és la diferència fonamental entre Physis i Nomos?
- a) La Physis expressa lleis permanents, mentre que el Nomos és fruit d'acords humans canviants
- b) Totes dues representen normes eternes aprovades per les assemblees democràtiques de la polis
- c) La Physis fa referència als pactes ciutadans, mentre que el Nomos descriu els fenòmens còsmics
- d) La Physis canvia segons la cultura, mentre que el Nomos es manté constant en el temps
Resposta: a) La Physis expressa lleis permanents, mentre que el Nomos és fruit d'acords humans canviants. A la taula s'aprecia que la Physis comprèn les lleis de la naturalesa, immutables i permanents, mentre que el Nomos comprèn les lleis humanes, fruit de convencions relatives.
- Per què els sofistes defensaven el relativisme moral a les ciutats gregues?
- a) Perquè buscaven unificar tots els codis penals de la Mediterrània sota una mateixa llei
- b) Perquè volien demostrar que l'ètica depèn de principis científics universals i demostrables
- c) Perquè constataven que les normes del que és bo o dolent varien segons la societat i la cultura
- d) Perquè consideraven que només els déus tradicionals podien dictar allò que és just o injust
Resposta: c) Perquè constataven que les normes del que és bo o dolent varien segons la societat i la cultura. El relativisme moral sosté que no hi ha normes objectives universals, ja que allò que es considera bo o dolent depèn de la tradició, la cultura i cada persona.
3. Sòcrates: concepte universal, mètode dialèctic i intel·lectualisme
Flashcards
- Què pretenia superar Sòcrates cercant el concepte general?
- El relativisme moral i el convencionalisme propi dels sofistes.
- On resideix la veritat segons Sòcrates?
- A l'interior de l'ésser humà, en la raó i l'ànima.
- Què permet expressar la definició d'un concepte?
- Permet mostrar l'essència comuna i immutable de les coses.
- Com s'anomena el mètode de preguntes i diàleg emprat per Sòcrates?
- Mètode dialèctic, orientat a assolir la veritat objectiva.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de Sòcrates en cercar el concepte general?
- a) Defensar que les normes de convivència són acords totalment mutables.
- b) Imposar les tradicions religioses tradicionals sobre tota la ciutat d'Atenes.
- c) Demostrar que cada individu posseeix la seva pròpia veritat independent.
- d) Superar el relativisme moral i el convencionalisme defensats pels sofistes.
Resposta: d) Superar el relativisme moral i el convencionalisme defensats pels sofistes.. Sòcrates volia superar el relativisme moral i el convencionalisme dels sofistes mitjançant la recerca d'un concepte universal i vàlid per a tothom.
- On s'ubica la veritat i el concepte general en el pensament socràtic?
- a) En l'opinió acordada per la majoria ciutadana.
- b) En els texts escrits i lleis de la tradició.
- c) En el món físic i els fenòmens de la natura.
- d) A l'interior de la raó i l'ànima de l'ésser humà.
Resposta: d) A l'interior de la raó i l'ànima de l'ésser humà.. El concepte general es troba a l'interior de l'ésser humà, dins de la raó i l'ànima, encara que no sempre en siguem conscients.
- Quin és l'objectiu principal de la fase de la ironia en el mètode socràtic?
- a) Demostrar la superioritat intel·lectual del mestre davant del deixeble.
- b) Definir immediatament conceptes universals sense cap discussió.
- c) Memoritzar arguments sòlids per guanyar debats a l'assemblea.
- d) Eliminar els prejudicis i fer reconèixer la pròpia ignorància.
Resposta: d) Eliminar els prejudicis i fer reconèixer la pròpia ignorància.. La ironia és la fase destructiva on Sòcrates fa preguntes i refuta respostes per eliminar prejudicis i portar l'interlocutor a admetre que no sap.
4. Plató: influències i etapes dels diàlegs
Flashcards
- Què és la maièutica segons Sòcrates?
- El procés dialèctic basat en el diàleg que permet descobrir la veritat a l'interior de l'ànima.
- Quines són les dues fases del mètode dialèctic socràtic?
- La ironia, com a fase destructiva per reconèixer la ignorància, i la maièutica, com a fase constructiva.
- Què afirma l'intel·lectualisme socràtic?
- No es pot fer el bé sense conèixer-lo, i qui coneix el bé actua necessàriament bé.
- Quina influència va rebre Plató d'Heràclit i Parmènides?
- L'interès per les qüestions metafísiques sobre la naturalesa i el canvi de la realitat.
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu fonamental de la fase d'ironia en el mètode dialèctic socràtic?
- a) Construir immediatament una teoria metafísica sense fer preguntes prèvies.
- b) Ensenyar a elaborar discursos persuasus per guanyar debats a l'assemblea.
- c) Demostrar la superioritat retòrica davant dels ciutadans atenesos.
- d) Eliminar els prejudicis i fer que l'interlocutor reconegui la pròpia ignorància.
Resposta: d) Eliminar els prejudicis i fer que l'interlocutor reconegui la pròpia ignorància.. La ironia és la fase destructiva del mètode socràtic, en la qual Sòcrates refuta les respostes per eliminar prejudicis i portar a reconèixer la ignorància.
- Observa el quadre sobre el mètode dialèctic . Quin és el resultat final que s'assoleix amb la fase constructiva o maièutica?
- a) La refutació constant de les respostes fins a suspendre qualsevol tipus de judici.
- b) L'elaboració d'arguments per fer passar la postura més feble per la més sòlida.
- c) L'arribada a una definició correcta, un concepte universal vàlid per a tothom.
- d) La formulació de lleis de la naturalesa basades en observacions empíriques.
Resposta: c) L'arribada a una definició correcta, un concepte universal vàlid per a tothom.. A la fase constructiva o maièutica, mitjançant preguntes i respostes, es descobreixen les idees de l'ànima fins a formular la definició correcta i el concepte universal.
- Quina influència fonamental va exercir el pensament de Pitàgores sobre Plató?
- a) L'acceptació del relativisme moral en les decisions públiques de la ciutat.
- b) El rebuig de qualsevol dimensió transcendent o immutable de la realitat.
- c) L'adopció del mètode retòric com a única eina educativa vàlida per governar.
- d) La gran importància concedida a les matemàtiques i especialment a la geometria.
Resposta: d) La gran importància concedida a les matemàtiques i especialment a la geometria.. El pitagorisme va transmetre a Plató l'elevat valor de les matemàtiques i, en particular, de la geometria com a saber essencial.
I 6 flashcards i 9 preguntes més al document.
Text del document
FILOSOFÍA A LA POLIS Context històric i cultural Durant els segles V aC i gran part del IV aC, Grècia va assolir la seva màxima esplendor. Atenes Després de la victòria sobre els perses (492-479 aC), Atenes va adquirir una posició hegemònica entre les polis. Per als atenesos és important defensar els seus interessos. A Atenes es produeix una doble transformació: Política Cultural Transformació política Es consolida l'estat democràtic gràcies a la reforma de Pèricles. És important la democracia en aquest moment en el punt filosófic a causa de les classes socials (perquè crean una nova), provoca molts problemes ja que hi ha gent que no está a favor de la democracia.
Transformació cultural Atenes concentra la vida cultural i intel·lectual durant aproximadament un segle i mig. La cultura adopta un caràcter més popular. Els artistes donen a la seva activitat una funció educadora. Nova classe social L'augment de la població provoca l'aparició d'una nova classe social amb: Poder econòmic. Aspiracions polítiques. Els joves d'aquesta classe volien: Superar el seu origen humil. Aconseguir càrrecs públics. Aparició dels sofistes Els sofistes, procedents de diferents ciutats, responien a la necessitat de formació d'aquests joves. Aquests eren educadors per a ensenyar a fer bons discursos. Els preparaven per a l'activitat política mitjançant: Dialèctica.
Art de la discussió. Retòrica. Fer bons discursos. Les seves tècniques permetien: Desenvolupar habilitats oratòries. Convèncer en públic. Context filosòfic Període presocràtic El pensament grec tenia un caràcter principalment cosmològic. Preocupació principal Explicar: La naturalesa. Kosmos La constitució del món. L'ésser humà era vist com: Un ésser natural. Una part del cosmos. Gir antropocèntric Durant les últimes dècades del segle V aC, la filosofia canvia d'orientació. Es produeix un gir antropocèntric: Abans interès pel cosmos i la naturalesa. Ara interès per l'ésser humà.
L'ésser humà i la polis L'ésser humà no s'estudia de manera abstracta, sinó com un individu que desenvolupa una part fonamental de la seva naturalesa dins de la polis. Adquireix molta importància la seva dimensió política. Cobra importancia la política, posem l'atenció a la societat, comença a tindre importància, i els sofistes i sòcrates començarem a estudiar i reflexionar… Problemes que intenta resoldre la filosofia La reflexió filosòfica se centra en qüestions pràctiques: Com es distingeix el bé? Com es pot governar correctament la ciutat? Com es gestiona la casa? Causes d'aquest canvi A aquesta nova orientació contribueixen: Les necessitats creades per la democràcia atenenca.
La desconfiança provocada per les diferents teories sobre l'univers, sovint contradictòries. El contacte amb altres cultures. Els sofistes Què significa "sofista"? La paraula sofista prové del grec sophistés i està relacionada amb: Sophia saviesa. Sophós savi. Amb el temps, el terme va adquirir un sentit pejoratiu. Es va començar a aplicar a persones més preocupades per: l'èxit personal, i la fama, que per la recerca de la veritat. Davant d'això, Sòcrates preferia anomenar-se filòsof, és a dir, "amant de la saviesa" Aquets eren enemigs de Sòcrates ja que estaben a favor de la democracia i intentaven ensenyar a persones sense coneixement a poder dialogar d'una bona forma per a poder persudir.
Ensenyaven a fer arguments incorectes a correctes, es a dir ensenyaven a fer arguments forts, pero febles. Qui eren els sofistes? No eren exactament savis, sinó persones: Cultes. Expertes en una o diverses tècniques o sabers. Al principi volien estendre: La cultura. L'educació. Amb el temps, però, van acabar servint els seus propis interessos i desnaturalitzant l'activitat educativa. Els sofistes a Atenes El moviment sofístic va assolir la seva màxima esplendor a Atenes durant el segle V aC, quan: Aristocràcia Democràcia El seu objectiu principal era educar els ciutadans en: L'oratòria. La política. Generalment eren estrangers, per això: No podien participar directament en el govern.
Però influïen en la política mitjançant la seva activitat educativa. Característiques dels sofistes Els sofistes eren pensadors diferents entre ells, però compartien diversos trets: Consideraven l'oratòria com la principal de les ciències humanes. Consideraven l'educació i la cultura mitjans per arribar a l'excel·lència humana. Reivindicaven la remuneració de l'ensenyament. Altres Consideraven que la finalitat de l'activitat intel·lectual i social no era la veritat, sinó l'èxit. S'interessaven pels problemes pràctics de l'ésser humà: govern de la ciutat, ètica, enriquiment personal. Amb ells s'inicia una etapa d'humanisme.
La importància de la paraula Els sofistes eren mestres en l'ús de la paraula. Defensaven que podien fer passar l'argument més dèbil pel més fort gràcies a les seves habilitats retòriques. Eren molt reconeguts i sovint els ciutadans acudien a ells per buscar ajuda i consell. Amb el temps es van convertir en els principals rivals dels filòsofs en l'educació dels ciutadans. Principals aportacions dels sofistes Convencionalisme democràtic Distingeixen entre Physis Nomos Lleis de la naturalesa. Són permanents e immutables. Lleis humanes. Són fruit de la convenció entre ciutadans o governants, i relatives. Comença a difondre les lleis són relatives, ja que a diferents llocs canvien.
Les lleis són convercions, sempre estan en contre algunes persones. El seu contingut depèn del moment històric i del context geogràfic. Relativisme moral Els sofistes consideraven que: No existeixen normes morals objectives i universals. No existeix cap norma moral qu sigui acceptada per a tothom. El que és bo o dolent depèn de criteris com: La tradició. La cultura de cada societat. La persona. Protàgores Principals tesis filosòfiques Relativisme El relativisme defensa que: No existeix cap veritat absoluta. Tota veritat és relativa. Per tant una afirmació pot ser tan vertadera com la seva contrària.
Tesi de la mesura Protàgores defensa: "L'ésser humà és la mesura de totes les coses." Això significa que: Cada ésser humà té la seva pròpia veritat. Cada persona decideix què considera veritat i què no. Crítica de Sòcrates Sòcrates critica aquesta idea perquè genera una contradicció: Si la tesi de Protàgores és vertadera, aleshores hauria de ser vertadera per a tothom Això entra en contradicció amb el mateix relativisme que Protàgores defensa. Convencionalisme Protàgores defensava que la justícia s'aconsegueix per convenció. Això vol dir que: Les normes i les lleis són fruit d'un acord. No existeix una justícia natural i universal.
Gòrgies Principals tesis de Gòrgies Les seves principals tesis intenten explicar què és la realitat i si podem conèixer-la o no. Conseqüències del pensament de Gòrgies El seu pensament porta a: Nihilisme radical. Escepticisme radical. (No-ser) La raó humana no té cap objecte per conèixer, perquè no existeix res. Així: el pensament queda reduït al llenguatge, però el llenguatge no expressa directament la realitat, i es converteix en un joc de paraules en què els significats es poden manipular. Sòcrates Recerca del concepte general Sòcrates volia superar: el relativisme moral; el convencionalisme dels sofistes.
Per fer-ho, buscava el concepte general: és el mateix per a tothom Afirma que era posible que hi hagui una llei universal. es troba a l'interior de l'ésser humà; es troba en la raó. Concepte i definició El concepte s'ha d'expressar mitjançant una definició. Aquesta definició permet mostrar l'essència de les coses. Exemple: justícia Si aconseguim definir què és la justícia: ja no serà una cosa canviant; ja no serà relativa; serà immutable i igual per a tothom. L'essència de la justícia és allò que tenen en comú totes les accions justes. On es troba la veritat? Segons Sòcrates: el concepte es troba dins de l'ànima humana; però no sempre en som conscients.
Per això proposa un mètode per ajudar-nos a descobrir la veritat que tenim al nostre interior. El mètode socràtic El mètode de Sòcrates rep el nom de mètode dialèctic. Consisteix a arribar a la veritat objectiva a través del diàleg: preguntes; respostes Examen de respostes arguments; contraarguments. Per a Sòcrates, el llenguatge no és només una eina retòrica, sinó el camí per descobrir la veritat. La maièutica Sòcrates anomena maièutica el procés dialèctic que permet descobrir la veritat. Fases del mètode dialèctic 1. Ironia — fase destructiva 2. Maièutica — fase constructiva Sòcrates: feia preguntes; refutava les respostes de l'interlocutor.
Objectiu: eliminar els prejudicis; fer que la persona reconegués la seva ignorància. Després: Sòcrates l'ajudava a investigar l'essència d'allò que estudiaven. Sòcrates continuava fent: preguntes; respostes. Això ajudava el deixeble a: descobrir les idees que ja es trobaven dins de la seva ànima. Finalment, arribava a: la definició correcta; el concepte universal; una idea vàlida per a tothom. Intel·lectualisme socràtic: No podem fer el bé si no sabem que és, i quan sabem que es el bé no podem no fer el bé PLATÓ Influències de Plató La seva filosofia està molt influïda per: Influència de Sòcrates Apología defensa el judici de sòcrates.
Influència de Pitàgores Influència d'Heràclit i Parmènides Alguns sofistes, com Protàgores i Gòrgies. Manté la importància de la virtut i la relació entre virtut i felicitat. La gran importància de les matemàtiques i especialment de la geometria. Linterès per les qüestions metafísiques. Les obres de Plató Plató escriu la seva filosofia en forma de diàleg, això és perquè Sòcrates ensenyava mitjançant la conversa, però no va deixar res escrit, per això Plató intenta conservar aquesta forma de filosofar imitant el mètode socràtic. Els diàlegs solen incloure personatges de l'època que discuteixen amb Sòcrates.
Moltes vegades acaben sense una conclusió definitiva La pregunta queda oberta per continuar investigant. Etapes dels diàlegs de Plató Diàlegs de joventut Diàlegs de maduresa Diàlegs de vellesa Estan molt influïts per Sòcrates. Exemples: Apologia, Eutífron, Critó… Plató desenvolupa cada vegada més el seu propi pensament. Exemples: Gòrgies, La República, Teetet… Hi apareixen teories especialment platòniques com la teoria de les idees, la definició del coneixement... Es tornen més complexos. Se centren especialment en la Cosmologia i en la Metafísica. Exemples: Parmènides, Timeu i El polític.