Text del document
Plató Context històric Plató neix enmig de les guerres del Peloponès. Després del que és conegut com el "segle de Pèricles", on la democràcia atenenca va viure el seu màxim moment d'esplendor, les guerres del Peloponès van portar la inestabilitat política. Els governs es succeïen ràpidament i alguns, com Sòcrates i Plató, van tenir la sensació que el relativisme dels sofistes havia portat a una pèrdua de valors. Aquells que eren elegits com a governants no eren els més preparats per al càrrec, sinó els més hàbils amb la retòrica; els qui sabien convèncer al gran públic.
Amb la victòria d'Esparta a les guerres del Peloponès, quan Plató tenia 23 anys, aquests imposen un govern conegut com el dels 30 tirans, del que formaren part dos oncles de Plató. Tanmateix, aquest govern també caurà en menys d'un any amb un cop d'estat de Trasibul, que reinstaura la democràcia. Serà però aquesta democràcia qui condemnarà a Sòcrates a la mort. La condemna de qui ell considera "el millor dels homes del seu temps i el més intel·ligent i just" (Fedó, 118c) marcarà la filosofia platònica. 2 Plató posarà en dubte l'organització democràtica de la polis i les postures escèptiques i relativistes dels sofistes.
Com Sòcrates, creurà que hi ha valors absoluts i que la justícia no pot dependre de l'opinió de la majoria perquè aquesta pot estar equivocada, ja que es regeix per la opinió i no per la veritat. Alhora, Plató també trobarà inspiració en el pensament pitagòric i de Parmènides. Particularment, pensarà que hi ha una veritat única i immutable (seguint a Parmènides) i que el saber matemàtic és a la base d'aquesta veritat (com els pitagòrics). La Teoria de les Idees Una veritat única i immutable no la podem trobar en res que canvia. En el 'MÓN SENSIBLE' (el nostre món, el món material) tot canvia.
La única cosa a la que podem accedir que no canvia són les entitats i les veritats matemàtiques, com ens van explicar els Pitagòrics. Per tant, Plató ens dirà que aquesta veritat única i immutable la podem trobar en un lloc on tot és com les entitats i les veritats matemàtiques: el MÓN DE LES IDEES. Les Idees tindran les característiques de les entitats i veritats matemàtiques: 1. Estables i eternes: No canvien. 2. Úniques (o universals): Només hi ha una Idea i sempre és veritable, no depèn de la opinió de les persones. 3 3. Immaterials: Són independents del món sensible. Si no hi hagués món (material), ni univers, elles seguirien existint al món de les Idees.
Per Plató aquest món no només existeix, sinó que és el únic món on hi ha la veritat. El nostre món, el 'món sensible' és APARENÇA. Per Plató, els humans, tot i que ens trobem al 'món sensible', podem arribar a conèixer el 'món de les Idees', és a dir, podem arribar a conèixer la veritat. Aquesta idea Plató l'explica al MITE DE LA CAVERNA. És a dir, el MITE DE LA CAVERNA explica dues coses: 1. La distinció entre 'món sensible' (aparença) i 'món de les Idees' (veritat) 2. Que hi ha un procés pel qual els humans podem passar de conèixer només l'aparença a conèixer la veritat. Aquest procés Plató l'explica en el SÍMIL DE LA LÍNIA. És a dir, el SÍMIL DE LA LÍNIA explica: 1.
El procés per arribar al coneixement de la veritat Aquest procés consta de dos parts. 1. OPINIÓ (doxa), coneixement del món sensible a. A través de la percepció, dels sentits, ens creem una imatge del 'món sensible'. La taula és marró, el vestit és blau. 4 Però els sentits ens enganyen, porten a confusió, les coses canvien. b. A través de la creença raonable, podem arribar a un coneixement racional del món sensible (és a dir, el que avui en dia entenem per ciència). Però seguim coneixent només el 'món sensible', és a dir, aparences. 2. SABER (episteme), coneixement del 'món intel·ligible' a.
A través de la raó discursiva, podem conèixer les entitats i les veritats matemàtiques (és a dir, el que avui en dia entenem per matemàtica teòrica). Però per Plató encara queda una etapa, on hem d'arribar a conèixer veritats úniques en relació a totes les coses, no només la matemàtica. b. A través de la dialèctica, arribem a la intuïció intel·lectual. Arribem a conèixer les Idees. La veritat essencial de cada cosa. Aquest procés es coneix com el procés de la REMINISCÈNCIA, que vol dir RECORD. Es coneix així perquè Plató entendrà que arribar aquesta última etapa és copsar quelcom que ja és en nosaltres, quelcom que ja sabíem.
Per a que entenguem això Plató ens dirà que l'ànima, en realitat, pertany al 'món de les Idees'. Això ho explicarà a través del MITE DEL CARRO ALAT. És a dir, el MITE DEL CARRO ALAT explica: 5 1. Que els humans pertanyem tant al 'món sensible' com al 'món de les Idees' i, per tant, podem arribar a copsar la veritat. Així, si podem arribar a conèixer el 'món de les Idees' és perquè la nostra ànima pertany a aquest. El MITE DEL CARRO ALAT, ens diu que la nostra ànima és com un carruatge que viatja pel 'món de les Idees'. L'ànima té tres parts: 1. L'auriga (la persona que condueix): que és la part racional (raó) 2. El cavall blanc: que és la part irascible (voluntat) 3.
El cavall negre: que és la part apetitiva (desitjos) La part racional ha de controlar les altres, si no ho fa, el carro es desequilibra i l'ànima cau al 'món sensible' en un cos (és a dir, neix com a ésser humà). En aquest procés d'obtenir un cos oblida el que ha vist al 'món de les Idees'. Per això, si fa el procés per arribar a la veritat recorda les Idees. Al 'món sensible' hi ha moltes taules, de moltes formes, mides i colors però al 'món de les Idees' només hi ha un Idea de taula, la taula en si, aquella taula que fa que entenguem totes les taules del 'món sensible' com a taules. Al 'món sensible' hi ha molts conceptes de virtut.
Uns pensen que la màxima virtut és ser honorable, altres que és ser fort i valent, altres que és tenir un cor bondadós, però al 'món de les Idees' només hi ha una Idea de virtut. La virtut en si. 6 Al 'món sensible' hi ha moltes coses belles. Hi ha bellesa en els objectes bonics i en els cossos bells, hi ha bellesa en l'harmonia de la natura i en les postes de sol. Però també hi ha moltes formes de veure la bellesa. Uns poden pensar que el Timothée Chalamet és molt bell i altres poden pensar que no ho és gens. Però en el 'món de les Idees' hi ha la Idea de bellesa. La bellesa en si. Llavors, com es relacionen totes aquestes coses del 'món sensible' amb la seva Idea?
Plató ens diu que els objectes sensibles PARTICIPEN / IMITEN les Idees. En són còpies. Això ho explica a través del MITE DEL DEMIÜRG. El MITE DEL DEMIÜRG explica: 1. La relació de PARTICIPACIÓ / IMITACIÓ entre les coses del 'món sensible' i les Idees. Segons aquest mite, un semideu, el Demiürg, habita al 'món de les Idees', com tots els déus. Així, prenent les Idees que veu al 'món de les Idees' agafa la matèria i en crea còpies. D'aquí sorgeix el 'món de sensible'. LA POLIS UTÒPICA Si hi ha una VERITAT també hi ha una forma correcta de governar la ciutat. Aquesta forma serà aquella que es regeixi per la VERITAT.
Per tant, la millor persona per governar la ciutat serà aquella que coneix la VERITAT. I qui coneix la veritat? La persona que ha fet el procés de la REMINISCÈNCIA, la persona sàvia. 7 El MITE DEL CARRO ALAT també serveix a Plató per explicar la organització de la ciutat utòpica, la ciutat ideal, la ciutat perfecta. Si tenim 3 parts de l'ànima, també tenim 3 grups a la ciutat: 1. Governants, dominats per l'ànima racional 2. Guerrers, dominats per l'ànima irascible 3. Artesans, dominats per l'ànima apetitiva Els governants hauran fet tot el procés per conèixer la veritat, per tant, seran savis. Tindrem el govern dels millors.
Els guerrers hauran fet part d'aquest procés, però complet, perquè els domina l'ànima irascible i no podran arribar al final. Tot i així, seran les persones idònies per a defensar la ciutat. Els artesans, hauran fet molt poca part d'aquest procés, dominats per la part apetitiva, no avançaran tant el camí envers al coneixement de la veritat i es quedaran només amb un coneixement del món sensible. Tanmateix, compliran una funció essencial per a la ciutat, proveir-la de tot allò necessari. Per evitar la corrupció, els governants i els guerrers no tindran propietat privada, ni família. Els seus descendents seran criats en comunitat.
Així, el govern ideal serà el govern dels millors (o del millor, el Rei Filòsof): l'aristocràcia. Aquest govern serà, però, un govern autoritari (una dictadura, però la dictadura d'un savi). 8 La democràcia, en canvi, és gairebé el pitjor dels governs, és el govern de la majoria ignorant. Pitjor que la democràcia només hi ha la tirania, que és el govern d'un sol ignorant. Preguntes per pensar Com sabem però, si el govern autoritari que ens governa és el d'un savi o el d'un ignorant? No s'assemblen molt el govern del rei filòsof i el govern del tirà? Té sentit que les Idees existeixin de forma separada, en un món a part, de les coses materials?