Text del document
Martha Nussbaum Filosofia 2n Batx. Ot Moreno Nussbaum comença preguntant-se si en augmentar el PIB d'un país, el nivell de vida dels residents també augmenta. No. Crítica al PIB El PIB és una mesura quantitativa del valor total dels béns i serveis produïts en un país durant un període específic. S'obté amb la suma de la producció de diversos sectors econòmics, indústria, agricultura, serveis… Indica l'activitat econòmica i el creixement d'una economia = comparació entre països Nussbaum critica el PIB com a mesura exclusiva de progrés i benestar per diversos aspectes. 1.
Enfocament exclusiu en la producció econòmica El PIB únicament mostra la producció econòmica deixant de banda altres aspectes essencials del benestar humà, com la salut, l'educació, la igualtat i la qualitat de vida en general. Només valora la riquesa d'un país i no el benestar de la gent. 2. No té en compte la distribució d'ingressos El PIB no mostra com es distribueixen els recursos econòmics que produeix la societat. La creença de que si els rics s'enriqueixen, els de classe més baixa també ho faran (efecte goteig) no és del tot certa. Per Nussbaum no és cert, i només surten beneficiades certes classes socials superiors. 3.
No considera les activitats no remunerades No té en compte totes aquelles activitats no remunerades com el treball domèstic i la cura dels infants, fonamentals pel benestar social. Discrimina les tasques no cotitzades, té un punt feminista. 4. Manca de mètriques de felicitat i satisfacció No calcula la capacitat de felicitat, satisfacció, llibertat política i capacitats dels individus per portar vides valuoses. El PIB no ho calcula, pero per Nussbaum s'ha de tenir en compte. Crítica a l'IDH L'IDH neix com a mesura comparativa que te en compte l'esperança de vida, l'alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. L'idea Amartya Sen com a crítica del PIB.
Mitjana entre la salut (esperança de vida), l'índex d'educació i el nivell de vida (renda nacional bruta per capita) Nussbaum vol anar més enllà = criticarà l'IDH dient que es massa simplista 1. Focalització en indicadors quantificables L'IDH se centra principalment en indicadors quantificables, com l'esperança de vida i el PIB per càpita. Deixa de banda molts aspectes qualitatius de la vida humana, que no es poden mesurar amb dades quantificables. 2. Omissió de dimensions importants No abarca dimensions rellevants del desenvolupament com la llibertat política, participació ciutadana, accés a la cultura… 3.
Capacitats i enfocament de les funcions Nussbaum proposa que en comptes de mirar dades quantitatives, s'ha de mirar les CAPACITATS dels individus (capabilities approach) Més ampli i inclusiu = És necessària una aproximació més àmplia que abordi més experiències Fal·làcia de la medició - La fal·làcia quantitativa fa referència a la creença errònia que alguna cosa és més precisa o més certa simplement perquè pot ser mesurada amb números. Atribueix més validesa a una cosa perquè s'ha quantificat, sense considerar la qualitat o rellevància.
Pot sorgir en situacions com l'avaluació de la qualitat de productes, rendiment dels individus o en la presa de decisions polítiques alguns aspectes de la realitat són difícils de quantificar amb precisió = dependre de números distorsiona la situació. - Calcular la llibertat de fer un oci de qualitat és difícil = Nussbaum creu que El PIB i l'IDH cauen en la fal·làcia de la medició La proposta de les capacitats Nussbaum proposa una teoria en contra de la mesura del PIB i que vagi més enllà de l'IDH. Parteix d'una pregunta clau què són capaces de fer i ser les persones? I quines oportunitats tenen verdaderament a la seva disposició per fer i ser?
Nussbaum es refereix a les capacitats com un "enfocament", és a dir com una manera de plantejar la qüestió de la justícia en la vida de les persones se centra més des de la qualitat de vida que des de l'economia i les estadístiques amb un èmfasi en les persones. - Què és una capacitat Llibertat substancial, possibilitat de l'individu per triar com vol viure. — Tenir la capacitat = poder triar Les 10 capacitat S'han de completar totes les 10 capacitats en un país si es compleix, podrem dir que el país té bona qualitat de vida. No estan per ordre de prioritat segons Nussbaum 1.
Vida Poder viure fins al final d'una vida humana de duració normal = no morir prematurament o abans que la pròpia vida es vegi tan reduïda que no valgui ser viscuda. 2. Salut corporal Mantenir una bona salut Incloent la salut reproductiva, bona alimentació, disposar d'un lloc apropiat per viure… 3. Integritat corporal Poder desplaçar-se lliurement sense perill. Estar protegits d'atacs violents, incloent-hi agressions sexuals i violència domèstica. A més de disposar oportunitats per la satisfacció sexual i elecció en qüestions reproductives. 4.
Sentits, imaginació i pensament Poder utilitzar els sentits, la imaginació, el pensament i el raonament i fer-ho de forma "humana" cultivada amb l'educació, formació matemàtica, científica… Llibertat d'expressió religiosa, literària i musical… 5. Emocions Capacitat de la població d'un país per desenvolupar les seves emocions de forma sana. Sentir per les coses i persones externes a nosaltres = bàsicament poder sentir emocions humanes/intel·ligència emocional que no es faci malbé a causa de la por o l'ansietat 6.
Raó pràctica Poder formar la concepció del que està bé i el que està malament, reflexió crítica sobre la planificació de la vida pròpia = tenir pensament crític propi L'educació és fonamental 7. Afiliació a) Poder viure amb i pels altres, mostrar interès per altres éssers humans i participar activament en interaccions socials. = viure en comunitat i sentir-se realitzat b) Disposar de les bases socials necessàries per no sentir humiliació per nosaltres mateixos, poder sentir respecte. que se'ns tracti com éssers dignes = no discriminació 8. Altres espècies Poder viure una relació pròxima i respectuosa amb els animals, plantes i en general el món natural. 9.
Capacitat per jugar Poder riure, jugar i gaudir d'activitats recreatives. 10. Control sobre l'entorn de cadascú o individualitat a) Polític: Capacitat d'intervenir en les decisions polítiques que governen la nostra vida, llibertat d'expressió i intervenció b) Material: Poder posseir propietats (mobles o immobles) i tenir el dret de propietat, a més de poder tenir feina en igualtat de condicions amb els altres.
Aquestes 10 capacitats tenen un valor universal i no depenen de condicions culturals o religioses Estan al mateix nivell que els drets humans Les capacitats pertanyen, en primer lloc, als individus i després, als col·lectius = Es valora a la persona com a finalitat i no com a instrument no val sacrificar les capacitats d'uns pel bé del col·lectiu.
— Ajudar a l'individu no al col·lectiu - Cal que les 10 capacitats es compleixin no es poden substituir unes capacitats per unes altres o per diners - Pluralista en valors = les capacitats es diferencien qualitativament i no només quantitativament - A diferència de l'IDH proposa idea de justícia, no només una eina de càlcul per comparar - Llindar no utòpic és realitzable i desafia a les societats a millorar, però de forma possible Les capacitats d'Afiliació i Raó Pràctica tenen un paper arquitectònic diferenciat, organitzen i tenen presència dominant sobre les altres. És a dir, estan relacionades amb la dignitat humana, i sense elles la resta no funcionen del tot.
Tipus de capacitats - Capacitats bàsiques Facultats innates, genètiques (ser llest de naixement, atlètic…) poden ser o no nodrides. Són condicionades per l'entorn i no són meritocràtiques. - Capacitats internes Trets i aptituds entrenades i desenvolupades amb interacció social, familiar, política i econòmica. No són innates. Naixem amb la capacitat de tenir empatia, però condicionats per l'entorn, desenvolupem la capacitat bàsica. - Capacitats combinades Oportunitats per triar i actuar en una situació concreta (política, social, econòmica…) És combinada, ja que combina la teva capacitat de fer coses, relacionada amb el context del moment.
Per poder votar = primer s'ha de tenir un criteri propi i una visió del món de certa forma i després, s'ha de viure en un sistema democràtic on hi hagi eleccions. Totes les capacitats de les quals parla Nussbaum són combinades Per poder gaudir d'escriure poesia (capacitat 4) primer s'ha de tenir raó pràctica per poder escriure, viure en una societat on es pugui fer sense censura… Funcionament de les capacitats Funcionament de les capacitats = materialització / realització activa de les capacitats - S'ha de diferenciar entre la capacitat i el funcionament En el cas de votar, la capacitat és viure en un sistema democràtic, tenir raó pràctica…
en canvi, el funcionament és l'acte d'anar a votar La capacitat en si mateixa ja té valor, més enllà del funcionament que pugui tenir o no L'objectiu d'un govern hauria de ser les capacitats i no els funcionaments = govern no paternalista, fomentar la salut però deixar fer. Els infants són l'excepció, a ells se'ls ha d'obligar, ja que no tenen criteri. Concepte de les capacitats Seguretat de la capacitat Es basa en el fet que el govern procuri, no només oferir la capacitat sinó que la faciliti al ciutadà per tal que aquest la tingui realment en compte. - Funcionament fèrtil = És la característica d'una capacitat que permet desenvolupar altres capacitats relacionades.
- Funcionament corrosiu = És quan la privació d'una capacitat genera efectes negatius en altres capacitats. Objectiu de les capacitats L'objectiu de les capacitats és establir uns principis polítics que serveixin de fonament pel dret constitucional i les polítiques públiques d'una nació. Que el govern sàpiga on actuar les polítiques públiques i sigui el seu sistema per crear-les. Conflicte o dilema tràgic Es tracta d'una situació que es produeix quan dues o més capacitats xoquen perquè s'ha d'escollir entre elles. Exemple: En una família, per tal que tots puguin menjar, els nens han de deixar d'anar a l'escola per anar a treballar.
Perden la capacitat de l'educació, i moltes oportunitats futures irrecuperables. Un dilema tràgic sempre comporta una actuació incorrecta, preguen el camí que prenguem. Renunciar a capacitats no és únicament un "cost molt elevat", sinó un cos qualitativament diferent, ja que les capacitats tenen valor intrínsec i són heterogènies, no es poden compensar amb res. Crítiques a l'utilitarisme Nussbaum criticarà a l'utilitarisme com a teoria per buscar la justícia. Segons ella, les capacitats milloren la teoria utilitarista en l'àmbit polític buscant el benestar de les persones. 1. Falta de respecte als drets individuals L'utilitarisme pot caure en la vulneració del dret individual.
Com només li preocupa la suma de la satisfacció general, pot caure en vulnerar el dret individual per tal d'aconseguir el bé comú. Càlcul utilitarista = que uns sofreixin perquè uns altres gaudeixin. 2. Reducció de la justícia i els drets a càlculs L'utilitarisme uneix diversos components de les vides humanes en una única escala Uneix la satisfacció i el plaer en un únic càlcul quantitatiu. Basen en un càlcul tot = fan superficial l'experiència moral. No tots els béns morals poden ser calculats a partir de la mateixa escala de valor, no es poden captar diferències qualitatives. 3.
Preferències adaptatives L'utilitarisme es basa en la sensació de felicitat quantificable sovint les preferències de les persones no són innates, sinó que són adaptatives = responen / s'adapten al medi i condicions socials. Desitgem el que és possible, ens podem declarar satisfets dins de les limitacions, ja que no podem ni desitjar una vida millor. Allò que no podem aconseguir sovint ho menyspreem 4. La satisfacció com a objectiu L'utilitarisme es basa en la recerca del plaer i l'evitació del dolor, però hi ha coses per sobre d'això. Hi ha coses més valuoses que la satisfacció o el plaer (veritat, llibertat, honestedat…) L'únic valor moral NO és la felicitat. 5.
La llibertat valorada instrumentalment L'utilitarisme no veu la llibertat com un ideal amb valor per si mateix, sinó que la valora com a instrument, la llibertat genera felicitat. Nussbaum dirà que les capacitats tenen valor per si mateixes i no pel que generen. - Les capacitats no són una teoria utilitarista. No proposa una forma correcta d'entendre el món. Capacitats i conseqüencialisme Tot i les crítiques a l'utilitarisme, la teoria de les capacitats s'enfoca en els resultats. És conseqüencialista.
Per Nussbaum l'única forma de veure si una situació política és justa és veure els resultats Per veure si un país desenvolupa les deu capacitats, s'han de veure els resultats, s'ha de jutjar de forma empírica segons la conseqüència de l'aplicació de les capacitats. Contra l'enfocament basat en els recursos Enfocament basat en recursos = distribució dels recursos materials i immaterials per garantir el benestar. EL benestar es pot mesurar en funció dels recursos que té una persona, els recursos proporcionen les condicions per millorar la qualitat de vida. = Si donem a les persones recursos, tindran qualitat de vida – Per Nussbaum NO Crítiques 1.
No totes les persones necessiten els mateixos recursos 2. Sovint, les diferències socials no són tan sols creades per la desigualtat en la propietat de recursos Les diferències socials són creades per les desigualtats persistents no per la diferència de recursos. 3. Enfocament molt materialista Aquest enfocament posa massa èmfasi en els recursos físics o econòmics, deixant de banda altres dimensions del benestar humà com; autonomia, dignitat, relacions socials… Les capacitats i els drets humans Les capacitats i els drets humans tenen moltes similituds, està basada en part en ells. Amb matisos, les capacitats els amplien.
Nussbaum defensa la universalitat i neutralitat dels drets humans Ampliarà la concepció amb les capacitats. En molts casos els drets humans poden semblar abstractes i poc aclaridors. Les capacitats són més clares, ja que tothom és capaç de preguntar-se "que és capaç de ser i fer?" - Les capacitats reconeixen la igualtat de drets humans en les persones amb diversitat funcional o discapacitats cognitives. Nussbaum indica que els drets humans són entesos com a barreres protectores per les persones, l'estat únicament té l'exigència de no intervenir en excés en la vida de les persones per preservar els drets humans.
En canvi, en les capacitats, aquestes han d'anar acompanyades d'una acció política per part del govern, no únicament es basa en la no interferència de l'Estat La care, o atenció afectuosa La care és l'atenció afectuosa, tenir cura de les persones més febles (que normalment ha sigut una virtut pròpia de les dones) que ha de ser-hi en un sentit universal en una bona societat. Tenir cura de les persones amb amor i carinyo. Avui dia es valora molt el fet de ser autosuficient, però s'ha de recuperar aquest sentiment d'ajut i care. No només vivim en societats per avantatges egoistes, també per l'amor.
Les capacitats i la deontologia En la teoria, Nussbaum comparteix la idea kantiana de no utilitzar a les persones. A favor de l'imperatiu categòric de Kant de la no instrumentalització, = persones com a fi en si mateix. Les capacitats pertanyen, en primer lloc, als individus i només després, als col·lectius. Persona com a fi, no com a mitjà per assolir les capacitats dels altres. Les capacitats i la desigualtat La problemàtica de la desigualtat s'aborda millor des de les capacitats la desigualtat no és únicament la falta de béns, riquesa o renda.
Abordar la desigualtat a partir de la renda, que normalment és de les famílies i no dels individus, fa que es perdi una perspectiva de la desigualtat individual. - Les capacitats valoren els individus i no la família en conjunt = solucionat Les capacitats i el gènere Des del punt de vista de l'IDH o l'utilitarisme, la família és vista com una esfera privada en la qual no s'ha d'intervenir. Això repercuteix negativament a les dones i invisibilitza la desigualtat de gènere.
- Les capacitats valoren els individus i no la família en conjunt = solucionat Les capacitats i la discapacitat, l'envelliment i l'atenció assistencial Des de la proposta de les capacitats l'ajut no s'enfoca des del benefici mutu ("quan jo sigui gran també voldré ajut") sinó, s'enfoca des de la benevolència i l'altruisme = care, atenció afectuosa Les capacitats i l'educació En la proposta de les capacitats l'educació té un paper fonamental forma actituds ja existents en les persones i les transforma en capacitats internes desenvolupades L'educació aporta avantatges de tota mena i un funcionament fèrtil d'altres capacitats.
Segons Nussbaum els governs han d'exigir (obligar) un funcionament concret dels nens i nenes = educació obligatòria per a nens i nenes - Nussbaum indica que els països com només busquen l'increment del PIB, promouen activitats comercialitzables en el mercat laboral, generadores de beneficis a curt termini. = infravaloren activitats relacionades a les humanitats i les arts (pensament crític, empatia, història…) que són essencials per aconseguir una ciutadania democràtica responsable Nussbaum defensa que l'educació estigui més centrada en les humanitats visió més humana per tal de prendre decisions més formades i aprendre a viure en societat.