Filosofia Moderna i Contemporània: Plató, Descartes, Hume, Kant, Mill i Nietzsche

I 126 flashcards i 86 preguntes més al document.

Text del document

PLATÓ Teoria Metafísica = teoria de les idees Què significa idea?

-concepte universal d'una cosa -éssencia allò que és en sentit ple -forma pura/ideal -per què una cosa és com és IDEA DEL BÉ Idea suprema excelencia màxima de tot (defineix la perfecció de les altres idees) Les Idees són: l'essència de les coses materials realitats eternes coneixement veritable Tipus d'idees: De que no hi ha: coses dolentes la veritat Teoria Antropològica DUALISME ANTROPOLÒGICA Ésser humà = cos (material, es fa malbé) PRESÓ DE L'ÀNIMA + ànima(etern,original del món de les idees) Ànima tres parts FUNCIÓ UBICACIÓ VIRTUD RACIONAL coneixement i control del cos CAP saviesa prudencia IRASCIBLE control de les passions nobles PIT/COR fortalesa valentia CONCUPISCIBLE desitjos i passions baixes VENTRE/GENITALS moderació MITE DEL CARRO ALAT Auriga: part racional Cavall blanc: part irascible Cavall negre: part concupiscible El carro: es troba al món de les idees, cada ànima és un carro, si un cavall es desboca, l'ànima pot caure a una PRESÓ (cos) l'ànima es queda aturdida.

Si es vol tornar al món intangible, a de tornar a buscar el coneixement. APRENDRE ÉS RECORDAR qui coneix el bé o coneix tot INTEL·LECTUALISME MORAL Si no obtens tot el coneixement en una vida REENCARNAS en un altre cos, si completes el coneixement durant una vida tornes al món intangible quan mors.

OBJECTIU DE LA VIDA: arribar el coneixement Teoria epistemologica = Teoria del coneixement Existeixen dues menes de coneixement: coneixement sensible (com que són canviants, no ens poden proporcionar un objecte cert de coneixement) coneixement intel·lectual (saber rigorós, no es redueix a sensació: enfront de les parences sensibles hi ha relacions, mitjançant les quals intentem determinar aquestes aparences. Les relacions, a diferència de les sensacions, són invariables, permanents. (ex: poma vermella i poma verda. relacció; poma, fruitas, diferents colors)) El coneixement de les relacions no s'obté de la sensació sinó de l'intel·lecte.

APRENDRE ÉS RECORDAR REMINISCÈNCIA "_ l'opinió és important (no per veritat absoluta, però per recordar el coneixement) MITE DE LA CAVERNA DIALÈCTICA Intel·lectualisme moral És un procés de recerca de les Idees/veritat Implica el perfeccionament de l'ànima, És ascendent (pujada a un nivell millor de coneixement, que és el món intel·ligible) És positiva: qui culmina el procés obté com a recompensa veure el món pur i perfecte. És racional.

MITE REALITAT Interior caverna Món sensible Exterior caverna Món intel·ligible Ombres Coses que veiem Presos Nosaltres Foc Sol Sol Idea del Bé Expresoner Sòcrates Camí de pujada a l'exterior Impuls de l'ànima per adquirir el coneixement; dialèctica SÍMIL DE LA LÍNEA Teoria política 3 tipus d'éssers humans GOVERNANTS dominan part racional SAVIESA GUARDIANS domina part irascible VALENTIA PRODUCTORS domina part concupiscible MODERACIÓ JUSTICIA: virtud que armonitza les altres virtuts CIUTAT JUSTA Una ciutat és justa si cada part (classe social) de la ciutat fa la seva funció GOVERNANTS exercir el poder polític GUARDIANS protegir i defensar la ciutat (pots passar d'aquesta classe a governants si destaques molt) PRODUCTORS fabricar/produir necessitats bàsiques INDIVIDU JUST Un individu quan cadascuna de les tres parts de l'ànima fa allò que li és propi i, en particular, si la part racional regeix les altres.

controla a las demés parts individu serà valent individu viu una vida moderada ESTAT UTÒPIC estat perfecte aristocràtic: govern del MILLORS (moralments i intelectualment) monàquic: govern d'un SOL els més SAVIS/BONS ELS FILÒSOFS (intel·lectualisme moral) EL CLASSICISME DE PLATÓ rebuig a la idea de igualtat segons el tipus d'ànima(diferents per naturalesa) com es determina a quina classe social pertanys(de naixement)? L'estat i el govern ho decideix "COMUNISME" DE PLATÓ corrupció causa: propietat privada i família solució.

tot públic/ relacions lliures i els fills són de l'Estat TOTALITARISME DE PLATÓ Sistema polític on el governants tenen tot el poder Voluntat de conseguir que tothom sigui igual, a nivell socio-economic LA FORMACIÓ DE GUARDIANS I GOVERNANTS Plató s'ocupa àmpliament de detallar l'educació que han de rebre guardians i governants Els guardians viuen separats de la resta, només es poden reproduir amb dones de la mateixa classe social buscant la millora biològica del grup (eugenesia) Els millors, s'elevaran fins a la ciència del Bé. Tindran sempre al cap el Bé com a model i com a finalitat per governar la ciutat, alternant la preocupació política i la contemplació filosòfica.

LES FORMES D'ESTAT Plató tracta favorablement la monarquia i l'aristocràcia. Positius en la mesura que els seus governants s'ajustin a la racionalitat: que siguin filòsofs. PODEN DERIVAR EN FORMES DETESTABLES D'ESTAT. DEMOCRÀCIA I DEMAGÒGIA caràcter corrupte i degenerat de qualsevol forma de govern democràtic. règim on fàcilment pot triomfar la demagògia. Parlar bé a la plaça pública i enlluernar a la ciutadania pot ser el camí més oposat a la justícia. Formes d'Estat Origen Governants Característiques Timocràcia Degeneració l'aristocràcia Guardians ambició de la classe militar que no mira pel bé i la felicitat comuns, sinó per la prosperitat personal.

Oligarquia Degeneració timocràcia Poderosos i adinerats només busca el propi enriquiment. Democràcia Degeneració l'oligarquia productors Llibertat i la igualtat. Negatiu ja que tothom fa i diu el que pensa. Els pobres s'igualen als rics, els ignorants als savis, els corruptes als virtuosos. Tirania Degeneració democràcia Un líder ambiciós/ carismàtic conseqüència de les baralles i guerres civils fruit de la democràcia. ÈTICA I POLÍTICA Intel·lectualisme moral: virtud=coneixement qui fa el mal ho fa per ignorància IDEES CLAU DE LA REPÚBLICA La importància de l'educació de futurs governants per a la futura defensa de l'Estat. L'analogia entre la ciutat i l'ànima.

Què és la justícia: primer busca determinar quan és justa una ciutat, i usa el resultat per establir quan és justa una persona. L'obligació moral=justícia, és necessari un govern de filòsofs, els quals no es mouen pel bé comú DESCARTES RACIONALISME (raó en oposició als sentiments) " coneixement 100% segur MATEMÀTIQUES mètode cartesià (intuïció/deducció): El mètode és una forma de fer progressar la raó. Sense mètode només hi pot haver confusió. Però si la intel·ligència humana avança pas per pas, d'una manera ordenada i racional, no caurà en l'error, i no confondrà el que és veritable amb el que és fals.

- evidència: acceptar només allò evident (clar i distint indubtable) - anàlisi - síntesi - enumeració DUBTE METÒDIC: Consisteix a dubtar de tot fins a descobrir alguna cosa absolutament evident. motius de dubte: 1- SENTITS: ens enganyen, tot el que captem amb els sentits pot ser mentida 2- SOMNI: no podem distingir si somiem o es real, dubtem de l'existència real del món extern, si dubtem que el món sigui real, també podem dubtar de les ciències que estudien el món, com la medicina, l'astronomia i la física.

3- GENI MALIGNE: Podria haver-hi algun geni dolent que m'enganyés i que em fes creure que el que jo conec és real sense que necessàriament ho sigui., dubtem de fins i tot, les mates jo (substància pensatnt) dubtar=pensar sujeto existente COGITO ERGO SUM evidència -jo pensant/res cogitans (solipsisme, NOMÉS existeix el jo (momentani)) El tros de cera Quan mirem, toquem o olorem una peça de cera, percebem coses com el color, la forma, la mida o l'olor. Però si escalfem la cera, tot això canvia: la forma es fon, l'olor desapareix, el color es modifica… Això demostra que els sentits no ens mostren què és realment la cera, només com sembla en un moment concret.

Si intentem imaginar totes les formes possibles que pot tenir la cera, no podem. La imaginació no pot seguir tots els seus canvis, així que tampoc ens ajuda a entendre què és la cera de veritat. Només pensant amb la raó (enteniment), podem comprendre què és realment la cera. Entenem que, tot i els canvis, la cera segueix sent una cosa que ocupa espai, que es pot deformar i que pot canviar. Aquestes són idees que entenem amb la ment, no amb els sentits. Això ens porta a una conclusió important: no coneixem les coses del món només per veure-les o imaginar-les, sinó perquè la ment les entén.

I encara que tot al nostre voltant pugui canviar o desaparèixer, la ment que pensa, que entén, és el que sabem segur que existeix. Per això Descartes afirma: "Penso, llavors existeixo". La ment és més segura i clara que qualsevol cosa material. Criteri de veritat Descartes descobreix una primera veritat que no es pot posar en dubte: si penso, llavors existeixo. Aquesta idea és tan clara i segura que li serveix com a model per reconèixer altres veritats. Segons ell, tot allò que entenem amb claredat i sense confusió, i que podem diferenciar d'altres idees, pot ser considerat veritable. Aquesta claredat i distinció es converteixen en el criteri per saber què és cert.

Tot i això, Descartes es planteja un dubte més profund: podria existir un geni maligne que ens fes equivocar-nos fins i tot quan creiem tenir idees clares. Per eliminar aquest possible engany, Descartes vol demostrar que Déu existeix i que és un ésser perfecte. Si Déu és perfecte, no pot enganyar-nos, i per tant podem confiar en la nostra ment quan percep les idees amb claredat i distinció.

Així, gràcies a Déu, podem estar segurs que les veritats com "penso, llavors existeixo" són realment certes i que la nostra raó és una eina fiable per conèixer la realitat existència de DÉU (substància perfecte) PENSANT: IDEES(3 tipus): - innates (raó) (perfecció) - adventicies (experiencia) - ficticies (imaginació) JO: sóc imperfecte (perquè dubto) idea perfecció, som imperfectes així que no la oddem haver experimntat ni imaginat, d'on l'hem tret?

DÉU (ésser perfecte) - causa idea perfecció un ésser perfecte - causa jo si tinc la idea de perfecció és perque m'ha creat un ésser perfecte - argument ontològic no existir és imperfecte, per tant existeix l'ésser perfecte de Déu al Món (substància extensa) Ara que sabem que podem confiar en les idees clares i distintes perquè Déu no ens enganya, Descartes es pregunta com podem saber si les idees que tenim sobre el món exterior, que no sempre són tan clares, són reals o només il·lusions.

Ell afirma que aquestes idees no poden venir només del nostre pensament, ja que una ment pensant no pot inventar idees de coses materials, i per tant, han de provenir d'una realitat exterior que realment existeix. Com que Déu és bo i no ens enganya, no permetria que tinguéssim idees d'un món extern si aquest no existís. L'essència de les coses materials és l'extensió geomètrica, l'extensió la concebem «molt clara i distintament». Així, podem imaginar l'extensió sense qualitats sensibles, però no podem pensar aquestes qualitats sense l'extensió.

HUME sentits(font de coneixement)--> empirisme; coneixement per l'experiència " rebem percepcions (dos tipos): - impressions (el veiem en el presents, son immediates) - idees (records de les impressions) només vàlides si venen d'una impressió impressions: - externes (sentits/sensacions) - de reflexió (viatge a Islàndia que et recorda al fred, no sents el fred però te'n recordes, són emocions) idees: - memòries (record de les impressions) - d'imaginació (sirena, barreja d'idees) PRINCIPI DE LA CÒPIA: les idees sempre provenen de les impressions, no idees innates " associació idees: - LLEI SEMBLANÇA - LLEI CONTIGÜITAT (local, temporal) - LLEI CAUSA/EFECTE si després d'A passa B CRITERI DE LA VERITAT una idea només serà verdadera si correspon a una impressió, si alguna idea no correpona una impressió, és fruit de la imaginació CLASSES DE CONEIXEMENT Qüestions de fet Relacions d'idees Veritat?

si es correspon amb la impressió ex: avui plou coses que descriuen el món NO IMPRESSIONS DEL FUTUR, suposem que demà sortirà el sol però NO HO SABEM SEGUR, coneixement fundat per la relació causa i efecte Veritat diuen el mateix de diferents maneres 2+2=4 NO EM DONA CONEIXEMENT CRÍTICA A LA CAUSALITAT que passi A (impressió) fa que passi B (impressió) però no tenim impressió de " ", simplement assumim que que passi A fa que passi B, però potser no és així per tant, no ens dona coneixement CRÍTICA A LA SUBSTÀNCIA substància: allò que es manté sota tots els fenòmens, sigui com sigui sempre serà igual hi ha alguna impressió així?? NO!

perquè la idea de substància no conté cap cosa sensible(del món real) substància; conjunt d'idees simples unificades per la imaginació assumim que està, jo sempre he sigut jo però sóc diferent (físic i mentalment) de com era de petita, no hi ha impressió de la substància CRÍTICA DE DÉU no hi ha impressió de Déu CRÍTICA DEL MÓN tenim constància del món extern a causa de les ostres impressions NO CAUSA només podem conèixer les impressions i no podem dir que existeix una realitat que les causi CRÍTICA DEL JO tenim alguna impressió del jo en si mateix?? no!! tenim impressió dels nostres actes mentals; jo penso, jo imagino…

però no del jo en si mateix ESCEPTICISME intenta evitar-lo afirman que podem creure en l'existència del món i afirmar les creences pròpies, basant-nos en: constància i la coherencia de les nostres percepcions KANT QUÈ HE DE FER?(ètica) - Conceptes claus de la seva teoria moral: bona voluntat, deure, llei moral, autonomia i raó ÈTIQUES MATERIALS ÈTIQUES FORMALS Intenten concretar en què consisteix el bé per tal de donar-nos una norma d'actuació. Tothom està d'acord a dir que la finalitat de la moral és el bé; però ja no és tan clar què hem de considerar com a bo i què com a dolent.

Al contrari de les ètiques materials, per a les ètiques formals no importa el contingut de l'acció sinó la seva forma, és a dir, la seva intenció i la seva conformitat amb la llei del deure ètiques materials - les ètiques materials em dona "normes" per apropar-me a la finalitat - ètiques TELEOLÒGIQUES: establim una finalitat i el bé i el mal es defineix per quan t'apropi aquesta finalitat ètiques formals - com actuar per comportar-nos correctament - ètiques DEONTOLÒGIQUES: no son bones segons les conseqüències, si no de l'acció en si KANTIANA ANTERIOR formal material autònoma:origen el la pròpia conciencia, no imposicions de la raó, et donas la llei tu mateix heterònoma a priori: no deriva de l'experiència, és universal a posteriori deontologia: judicis són absoluts, sense cap condició.

teleologia LA VOLUNTAT BONA caràcter universal raó algo bo sense condicions (única cosa) bona voluntat: tenir bona intenció, "una acció feta pel deure moral" autònoma, l'ésser és lliure d'escollir actuar 1. Tipus d'acció - PEL DEURE: fer el dure amb bona voluntat - CONTRA EL DURE:no fer el deure - CONFORME EL DEURE: fent el dure, però sense bona voluntat LA RAÓ Una voluntat bona, doncs, és una voluntat que es deixa guiar per la raó (instrument que tenim tots) L'IMPERATIU CATEGÒRIC com hem de decidir que hem de fer entendre en cada cas i pren un decisió segons si podriem converir aquella decisió en concret en llei universal.

imperatiu categòric NO ÉS IGUAL A imperatiu hipotètic: depèn d'un condicional (conseqüència) 1r llei universal: l'acte es pot convertir en llei universal 2n llei natural: l'acte es pot convertir en llei natural, i no va contra natura 3r llei humanística: NO fer servir a una altre persona o a tu mateix com un medi per una finalitat MILL ÈTIQUES MATERIALS ÈTIQUES FORMALS Intenten concretar en què consisteix el bé per tal de donar-nos una norma d'actuació. Tothom està d'acord a dir que la finalitat de la moral és el bé; però ja no és tan clar què hem de considerar com a bo i què com a dolent.

Al contrari de les ètiques materials, per a les ètiques formals no importa el contingut de l'acció sinó la seva forma, és a dir, la seva intenció i la seva conformitat amb la llei del deure FELICITAT pel major nombre de persones una acció serà útil segons si aporta felicitat o no BENTHAM (creador de l'utilitarisme) Tota acció moral ha de ser valorada per la utilitat dels seus resultats. - Promoure el bé, el plaer i la felicitat. - Evitar el mal, el dolor i la desgràcia. tot plaer és susceptible de mesura: - Intensitat (per exemple, orgasme vs gelat de maduixa). - Duració (per exemple, aprovar les PAU vs menjar quan hi ha gana). - Proximitat (plaer immediat/plaer ajornat).

- Seguretat (plaer segur/plaer probable). UTILITARISME DE MILL hedonista: el bé es vincula amb el plaer FELICITAT= últim bé, finalitat una acció que aporta felicitat és bona FOCUS EN LA FELICITAT GENERAL DE TOTES LES PERSONES AFECTADES Hi ha 2 tipus de motivacions: - Externa: recompenses, càstigs - Interna: consciència moral, sentiment del deure (a través de l'educació) Ell està a favor de la interna, ja que l'externa no és per deure si no conforme el deure.

Motivació interna = conciencia moral; remordiment, sentir-se bé Mill dirà que cal buscar l'equilibri, utilitzant la perspectiva d'algú desinteressat L'educació i l'opinió pública són claus, empatia PLAERS plaers intel·lectuals:estimulen la ment, els sentiments i la imaginació (ex: una obra d'art, un llibre, música).

plaers sensuals: corporals i efímers (ex: menjar, beure, sexualitat) QUALITAT MILLOR QUE QUANTITAT ACONTENTAMENT/FELICITAT sensuals acontentament intel·lectuals felicitat FELICITAT: Goig solidari (rodejar-se de persones felices per ser feliç).col·lectiva i implica autorespecte i dignitat ACONTENTAMENT: Goig personal VIRTUT, DINERS, PODER I FAMA mitjans per obtenir felicitat VIRTUT(persona virtuosa=bona) és superior, ajuda al bé comú EM DE BUSCAR LA FELICITAT ÉS EL QUE CAL DESITJAR la felicitat és desitjada per tant és desitjable CRÍTIQUES A MILL(això no ho diu ell) FALACIA NATURALISTA una cosa sigui desitjada no vol dir que hagi de ser-ho DUES OBJECCIONS - Per una banda, es podria afirmar que la felicitat és inassolible i que, per tant, és absurd considerar-la com el fi racional de la vida i l'acció humana.

RESPOSTA: limitant el concepte de felicitat a allò que la vida pot donar, felicitat relativa en el teu context de vida, mitigració de la infelicitat - L'altra possible objecció partiria de la constatació que les persones poden viure sense la felicitat i desitjar, per exemple, la virtut abans que la felicitat. RESPOSTA: la virtut és també objecte del desig i, per tant, una part de la felicitat Utilitarisme dels actes (Bentham) Una acció és moralment correcta si genera beneficis o felicitat per als altres. L'important és el resultat concret de cada acció. No hi ha regles universals, cada situació es jutja individualment.

Ex.: Dir una mentida estaria bé si genera més felicitat que dir la veritat. Utilitarisme de la regla (Mill) Es basa en establir normes generals que portin al major benestar. No es jutgen accions individuals, sinó regles que han de ser seguides en general. La norma ha de respectar la dignitat humana i ser aplicable a tothom. Ex.: No mentir és una bona norma perquè, a llarg termini, genera més confiança i felicitat. Diferència clau: L'utilitarisme dels actes avalua cada acció per separat, mentre que l'utilitarisme de la regla es fixa en normes generals que porten als millors resultats globals.

NIETZSCHE VITALISME---> LA VIDA ÉS UN CONTINU ESDEVENIR, NO FIXA Els corrents que Nietzsche rebutja Sòcrates i Plató Sòcrates és el pare de la moral entesa com a repressió dels instints vitals: prefereix morir, nega la vida per tal de fer que les seves idees visquin eternament. Així comença el gran combat de la raó contra la vida. Plató continua aquesta línia negant la virtut del món sensible i subordinant-ho tot al món intel·ligible. Plató és el pare del nihilisme perquè consuma la subordinació de la vida a les Idees i afirma que el món suprasensible és no tan sols la millor realitat sinó l'única.

A la Genealogia de la moral ho planteja estrictament: Plató contra Homer: heus aquí l'antagonisme autèntic i total (Tercera dissertació, paràgraf 25) Homer és el gran mitògraf, el creador d'un món heroic; Plató –en canvi- és el negador de la vida. La lluita entre el món homèric (vital) i el món platònic (antivital) prefigura el debat de la voluntat de poder contra el nihilisme. Cristianisme El cristianisme és el model de la moral d'esclau. Fa a tothom igual perquè considera tothom pecador. Predica la submissió, l'acceptació del dolor, el sacrifici... És un platonisme per al poble.

Això significa que el cel cristià no és sinó el món de les Idees platòniques però rebaixat, disminuït, perquè per arribar a les Idees calia ser, en certa manera un aristòcrata, un home capaç de perfeccionar l'ànima, mentre que per entrar al cel cristià tan sols cal viure resignat i penedit del pecat. El cristianisme és una ideologia de consolació. Com diu a La genealogia: "Déu és la mentida més duradora" (no 24). L'home incapaç de suportar la vida necessita un déu que li faci suportable el fet de viure.

Descartes i la tradició racionalista Els filòsofs racionalistes identifiquen ser i pensar, error greu perquè la vida està més enllà del pensament, que només és una de les seves expressions multiformes. El pensament per a Nietzsche no és una instància autònoma, sinó que està subordinat a la vida. Pensar és una funció del viure i no al revés. A La voluntat de poder (llibre II, paràgraf 342) insisteix a afirmar "Tot el que pot ser explicat i concebut és de poc valor... la lògica i la mecànica només són aplicables als fets superficials". Per a Nietzsche allò important és sempre quelcom qualitatiu i que no es pot expressar en termes quantitatius.

Ètica kantiana Kant és per a Nietzsche un personatge obsessionat pel deure i incapaç de crear. Amb l'imperatiu categòric, expressió del deure pel deure, el nihilisme ha arribat a la seva culminació. Kant insulta la vida perquè la sotmet a la moral. La filosofia kantiana defensa el "tu has", en canvi a l'origen de la moral nietzschiana hi ha el "jo vull". A La genealogia (Segona dissertació, no 6) afirma que "l'imperatiu categòric put a crueltat". És cruel subordinar la vida i la diferència al deure i a la moralitat gris i pesada.

L'utilitarisme És una moral per a les masses, purament quantitativa, calculadora i, per tant, oposada a la vida superior la qual es dóna sense càlcul, que s'entrega gratuïtament i que només pot ser autènticament degustada pels millors. L'utilitarisme és purament pragmàtic, llunyà a l'aristocràcia dels afirmadors de la vida. Una concepció utilitarista és ben lluny de la "moral de senyors" que Nietzsche predica. 4. EL NAIXEMENT DE LA TRAGÈDIA, LES FIGURES D'APOL·LO I DIONÍS Nietzsche inicia la seva producció filosòfica amb una obra que pretenia ser un estudi filològic sobre la cultura grega: El naixement de la tragèdia (1871).

Nietzsche ja esbossa els temes principals de la seva filosofia posterior: descriu la vida com el fons originari i profund del qual sorgeix tot el que és concret, individual i canviant; l'art com el millor òrgan per interpretar-la, en comptes de la ciència o la filosofia; i la intuïció com a mètode de comprensió de la vida, que no pot ser captada per la raó, és a dir, no és possible una comprensió conceptual. Segons Nietzsche, aquesta realitat vital va ser captada per la tragèdia grega antiga, que encarna el veritable esperit grec.

Nietzsche creu que la tragèdia grega havia sabut percebre estèticament la lluita entre dues forces naturals, lluita eterna entre dues forces que no poden existir una sense l'altra: l'esperit apol·lini i l'esperit dionisíac. L'esperit apol·lini representa l'ordre, la llum, la mesura, el límit, el principi d'individuació i, d'altra banda, el dionisíac simbolitza el flux de la vida, la força vital que trenca tots els límits, que no té mesura ... allò dionisíac representa la força terrible de la vida que s'imposa i porta a la pèrdua de consciència dels límits individuals, tot reflectint la unitat primordial.

Nihilisme Nihilisme com a decadència vital camell Qualsevol cultura que creu en una realitat absoluta (Déu, la Veritat, el Bé) és nihilista. El cristianisme i la filosofia occidental han menyspreat la realitat del món sensible, creant valors ficticis. Nihilisme passiu (desesperació per la mort de Déu) lleó Quan s'abandonen els valors tradicionals, però no es creen de nous. Porta a la inacció, la renúncia a la vida, la desesperació o fins i tot el suïcidi.

A partir d ́aquesta mort de Déu, l'ésser humà té tan sols dos camins: o bé s'enfonsa en un ateisme superficial del que Nietzshe anomena «darrer home» o bé es produeix la superació definitiva de l'estadi humà, la projecció conscient de nous ideals creats per ell mateix: el superhome. Amb la mort de Déu comença una nova història. Ara, alliberades de mitologies i supersticions, les persones es poden convertir en creadores del seu propi destí i així arribar a ser vertaderament. Nihilisme actiu (creador de nous valors) nen Nietzsche mateix és nihilista en aquest sentit. No només rebutja els valors antics, sinó que vol crear-ne de nous (transvaloració de tots els valors).

Aquest nihilisme condueix al superhome, que viu sense necessitat de Déu ni de valors transcendentals SUPERHOME Ell donarà un nou sentit a la realitat, crearà nous valors, els valors de la vida, que no estaran fonamentats en un més enllà, sinó en aquest món; el superhome serà ell mateix el sentit de la terra. Aquesta creació de nous valors serà el gran risc del superhome, ja que no compta amb cap suport fora d'ell mateix. ell té voluntad de poder Voluntad de poder (superar el nihilisme i crear nous valors) Per a Nietzsche, la vida i el món són expressió de la voluntat de poder, una força essencial que impulsa els éssers vius a créixer, superar-se i crear.

Aquesta voluntat no es refereix a l'ambició de dominar o posseir, sinó a una energia vital i creadora, pròpia d'artistes, amants o aventurers. Nietzsche vincula aquesta voluntat amb la creació de nous valors i el rebuig dels antics. És una força activa, afirmadora, que impulsa el superhome a reinventar-se constantment. Als fragments pòstums, aquesta idea adquireix una dimensió més còsmica, com a principi universal de transformació i creació. Contraposa la voluntat de poder a la voluntat d'igualtat, que considera pròpia de vides dèbils i ressentides.

Per a ell, la igualtat anul·la l'excel·lència, imposa mediocritat i va en contra de la jerarquia natural de les forces creatives Transvaloració dels valors La transvaloració dels valors és el procés de Nietzsche per superar la moral tradicional d'esclaus i establir una nova moral basada en l'afirmació de la vida. Això implica situar-se més enllà del bé i del mal, creant nous valors que no neguin la vida sinó que la potenciïn. Aquest canvi és essencial per donar pas al superhome, que es desprèn del ressentiment i viu segons la seva pròpia voluntat de poder. Etern retorn L'etern retorn és la idea que tot es repetirà infinitament, donant al present un valor absolut.

Nietzsche el planteja com una doctrina cosmològica (el temps és circular, no lineal) i ètica (cal viure com si cada instant hagués de repetir-se eternament). Això revaloritza la vida sense recórrer a mons transcendentals, enfrontant la fugacitat de l'existència amb una afirmació plena del present. Llenguatge Nietzsche argumenta que la veritat no és una correspondència objectiva amb la realitat, sinó una construcció humana basada en metàfores que, amb el temps, esdevenen convencions fixes. El llenguatge, en lloc de reflectir fidelment la realitat, només expressa una relació subjectiva entre l'ésser humà i el món.

A mesura que aquestes metàfores es repeteixen, oblidem el seu origen i assumim que els conceptes creats són veritats absolutes. NUSSBAUM Influències i antecedents Aristòtil: idea de vida bona, que vincula a la dignitat. La tradició liberal: llibertat com un dret individual, no depèn en cap cas del fet d'haver nascut en una o altra cultura. Les llibertats valor universal i imparcialment: no és justa una societat en què algú tingui més drets que un altre. feminisme basat en la igual consideració de drets entre homes i dones.

la igualtat com a igualtat d'oportunitats i no de resultats El contractualisme social: segons aquesta teoria els drets deriven d'un pacte o d'un contracte entre els membres d'un grup i emparen només als qui participen d'aquest pacte i hi col·laboren activament. defensa que la dignitat és prèvia a qualsevol altra consideració i que, per tant, no pot ser pactada. La dignitat és un "bé primari" i no depèn ni tan sols de la humanitat perquè també els animals no humans tenen dignitat sense necessitat de pacte previ.

John Stuart Mill: el feminisme que practica prové de Mill, que fou el primer a defensar els drets de les dones de manera imparcial i des de la consciència de la igual dignitat de tots els humans. Però critica el seu utilitarisme, perquè considera que les virtuts no són objecte de càlcul. John Rawls: idea de la societat justa desde la imparcialitat, si les normes del joc les fan els privilegiats, per als menys privilegiats és més difícil.. Per a Nussbaum és insuficient: no té en compte que abans d'accedir a la justícia cal accedir a les capacitats. Hi ha molta gent (infants, malalts, analfabets, etc.) que no rep una consideració igual, ni imparcial.

Senzillament, sense capacitats no hi ha justícia. Societat justa desde la parcialitat Amartya Sen: Nussbaum ha elaborat l'enfocament de les capacitats conjuntament amb Sen. La llibertat no pot ser un concepte abstracte sinó que deriva d'un esquema previ de capacitats universals. La llibertat no existeix sense un accés a la capacitació, a l'educació i a la dignitat que ha de ser garantida sense paternalismes per tots els estats. Enfocament de les capacitats (EC) Teoría de la justicia: fixar criterios legítimos per definir en què consisteix la justícia i com s'assoleix la igualtat entre els éssers humans.

Idea de justicia social vinculada a les capacitats reals L'EC és un mar conceptual que permet: valorar el bienestar individual i la qualitat de vida avaluació de les polítiques públiques dissenyar polítiques i propostes de canvi social. "¿qué es capaz de hacer y de ser cada persona? Dicho de otro modo, el enfoque concibe cada persona como un fin en sí misma y no se pregunta solamente por el bienestar total o medio, sino también por las oportunidades disponibles para cada ser humano." L'enfocament (EC) considera cada individu com a valuós en si mateix i no només avalua el benestar general o mitjana, sinó també les oportunitats que cada persona té per desenvolupar-se i viure plenament.

idees principals El punt de partida: els sistemes polítics actuals, basats en el liberalisme polític i la democràcia. una persona és una finalitat en ella mateixa i no un mitjà. La seva premissa inicial és que tots els éssers humans tenen una dignitat inherent; alhora, són vulnerables. Per poder viure d'acord a aquesta dignitat i minimitzant la vulnerabilitat,una vida bona, calen unes determinades circumstàncies o condicions de vida. Una societat justa serà aquella que assegura a tots els seus membres aquestes circumstàncies o condicions. És a dir, la que garanteix la vida bona.

què són les capacitats problema del liberalisme clàssic no tots som iguals renovar liberalisme tenint en compte els drets humans com les capacitats. NO HI HA JUSTÍCIA SENSE CAPACITATS. tinc la llibertat de comprar-me una casa on vulgui, però no la capacitat, capacitat és previa a la llibertat Si una persona no és capaç de fer i de ser, no hi ha justícia social les capacitats son la resposta a : que és capaç de ser i fer una persona? som lliures de volar? sí, però en veritat no perquè no ho puc exercir TIPUS DE CAPACITATS: - BÀSiQUES: biològiques, respirar - INTERNES: aprenentatge, el que forma part de la personalitat, lo intel·lectual, lo emocional…

- COMBiNADES: suma total del que sabem fer, bàsiques+internes+condicions socials, polítiques i econòmiques importancia capacitats combinades tots els éssers humans haurien de superar un cert nivell de capacitat combinada. no ser idèntics, llibertat substancial a escollir i actuar no es tracta de tractar millor qui sap més("que mereix més"), tothom a de tenir les mateixes, hem d'ajudar qui li costa més per arribar a un mínim de la capacitat combinada capacitat vs. funcionament capacitat=oportunitat de triar funcionament= acció de complir la capacitat a les criatures petites hem de promoure un funcionament, no escollir Exemple: l'alimentació saludable.

Un govern ha de fer que les persones s'alimentin saludablement o ha de promoure capacitats en matèria de salut i respectar l'elecció de l'estil de vida de les persones? estarías obligant a un funcionament, la capacitat és escollir, t'haurien de donar més opcions de menjar sà i donar info, per prendre la desició. L'objectiu polític ha de ser les capacitats, no el funcionament exemple, una persona que passa gana i una que fa dejuni tenen el mateix funcionament però no disposen de la mateixa capacitat. 10 capacitats centrals - Vida: Poder viure fins al final d'una vida de durada normal; no morir abans d'hora, o abans que la vida es vegi tan limitada que no valgui la pena viure-la.

- Salut física: Poder gaudir de bona salut, inclosa la salut reproductiva; rebre una alimentació adequada; disposar d'un lloc apropiat per viure. - Integritat física: Poder moure's lliurement d'un lloc a l'altre; estar protegit contra assalts violents, inclosa l'agressió sexual i la violència domèstica; disposar d'oportunitats de satisfacció sexual i per a l'elecció en matèria de reproducció - Sentits, imaginació, pensament: Poder fer servir els sentits, la imaginació, el pensament i el raonament, d'una forma informada per una educació adequada, que inclogui alfabetització i la formació matemàtica i científica bàsica.

Poder fer servir la imaginació i el pensament per a l'experimentació i producció d'obres i actes religiosos, literaris, musicals, segons la pròpia elecció. Poder utilitzar la pròpia ment en condicions protegides per les garanties de la llibertat d'expressió política i artística, i la llibertat de pràctica religiosa. Poder gaudir d'experiències plaents i evitar el dolor no beneficiós. - Emocions: Poder tenir "apego" a coses i persones fora de nosaltres mateixos; estimar, patir, sentir enyorança, gratitud i ira justificada, per altres. Que no es malmeti el nostre desenvolupament emocional per la por i l'ansietat.

(defensar alhora certes formes d'associació humana que es poden demostrar com a crucials en el seu desenvolupament). - Raó pràctica: Ser capaç de formar-se una concepció del bé i de reflexionar críticamente sobre la planificació de la pròpia vida. (protecció de la llibertat de consciència i de pràctica religiosa).(influencia kantiana) - Afiliació: a) Ser capaç de viure amb i per als altres i apropar-s'hi, reconèixer i mostrar interès per altres éssers humans, participar en formes diverses d'interacció social; empatitçar. (protegir les institucions que constitueixen i alimenten aquestes formes d'afiliació, i també protegir la llibertat de reunió i d'expressió política).

b) Disposar de les bases socials necessàries per no sentir humiliació i sí, en canvi, respecte per nosaltres mateixos; poder ser tractat com un ésser digne el valor del qual és igual al dels altres. Això implica introduir disposicions que combatin la discriminació per motius de raça, sexe, orientació sexual, ètnia, casta, religió, origen nacional. - Altres espècies: Poder viure una relació pròxima i respectuosa amb preocupació amb els animals, les plantes i el món natural. - Joc: Poder riure, jugar i gaudir d'activitats recreatives (oci). - Control sobre el teu entorn: a) Polític.

Poder participar de manera real en les decisions polítiques que governen la nostra vida; tenir el dret de participació política i a la protecció de la llibertat d'expressió i associació. b) Material. Poder tenir propietats (tant béns mobles com immobles) i tenir drets de propietat en igualtat de condicions amb els altres; tenir dret a buscar feina en igualtat de condicions amb els altres; estar protegits legalment contra registres i detencions que no tinguin la deguda autorització judicial. En l'entorn laboral, poder treballar com a humà, exercitant la raó pràctica i mantenint relacions valuoses i positives de reconeixement mutu amb altres treballadors.

llindar mínim nivell mínim al que han d'arribar totes les persones en relació a les 10 capacitats centrals per tal que es pugui assolir la justícia social.

teoría parcial de la justicia (no resoldre tots els problemes, sinó establir condicions necessàries per la dignitat Hi ha algunes capacitats que si cal igualtat absoluta,ex: educació, però no, ex: vivenda eleccions tràgiques dues capacitats entren en conflicte Exemple: a EUA, una mare soltera pobra que es veu forçada a escollir entre poder donar una atenció de qualitat al seu fill o filla o poder-li donar un nivell de vida digne (rebre prestacions públiques l'obliga a acceptar una feina a jornada sencera malgrat no disposar de cap servei d'atenció infantil de qualitat). primer, quina és la millor intervenció possible (cara al futur) perquè els demés puguin enfrontar-se a aquesta elecció?

generar polítiques que solucionin l'elecció segon, en el present, intentem apropar-los el màxim possible al llindar encara que no el superin dues capacitats "dominants" paper arquitectònic diferenciat: raó pràctica: reflexió crítica sobre planificació de la pròpia vida (se capaç i a partir d'aquí escollir)(sense raó pràctica no tindre un esperit crític per escollir) afiliació: organitza les capacitats perquè les polítiques públiques són una qüestió social, que inclou relacions humanes de tot tipus aportacions Wolff i De-Shlit seguretat de la capacitat: assegurar-les en el futur funcionament fértil: la nussbaum canvia a capacitat fertil: aquella que tendeix a afavorir altres capacitats desavantatge corrosiu: el contrari, una capacitat que no tens fa que perdis altres teories imperants de l'economia del desenvolupament PiB: riquesa mitjana de la població utilitarisme.

antesa com satisfacció de preferencia la satisfacció no és suficient per avaluar a les persones 4 problemes:deixa a gente al marge, diferents conceptes de satisfacció per cada un, el que volem està condicionat a la vida que tenim(preferències adaptatives), si fiquem la satisfacció al centre la llibertat queda de banda recursos assignació igualitària dels recursos bàsics.Un país és millor com més recursos té, sempre que els divideixi de manera igualitària (o amb la igualtat suficient) entre els seus habitants.

Preocupar-se per la distribució és una virtut, però no és suficient, ja que es limita a la riquesa i la renda, que no són bons indicadors del que les persones són capaces de ser i de fer. Els diners són un mitjà, que repartit de manera igualitària només reprodueix desigualtats prèvies. Cal invertir més en aquelles qüestions que han generat desigualtat. Les capacitats i la qüestió de la medició IDH avaluar qualitat de vida de les persones, agrega resultats de més d'una qüestió: PIB+nivell educatiu+esperança de vida (es simple perquè si veniem d'un món que t'avalua amb només una cosa, s de cop ens passaven, les nacions colapsarien) s'han anat afegint altres indicadors: gènere, tecnologia…

es dificil mesura, però es fa qualitativament enfocament basat en els drts humans molt unit amb el EC, defensar la idea de que tothom té drets inherent, només per ser humà també hi ha relació en el contingut enfocament basat en els contracte social previa que existeix l'estat, l'ésser humà vivia a lo loco a la natura(estat de natura), el contracte social planteja que hi ha un moment que l'humà decideix pactar per estar "sotmetres" a un poder polític per crea una estructura que vetlli pel benestar dels ciutadans(contracte social).

Per Nussbaum: és insuficient ja que; parteix d'individus igual de capaços, però no som igual ni físicament ni mentalment, i l'altre és que això planteja que el humans es relaccionen per avantatges, no per amor i socialitzar Queden mal parats: discapacitats, animals, dones… conseqüencialisme i deontologia bo o dolent basant se a les conseqüències o en base a l'acció(deure). Nussbaum= deontológica/kantiana Per Nussbaum, els drets fonamentals de les persones mai es poden vulnerar amb l'excusa de perseguir l'objectiu del benestar social, com fa l'utilitarisme. Però utilitza les conseqüències per indicar la seva validesa.

principals problemes contemporanis pobresa, temes de gènere, discapacitats, drets dels animals…(no entren) EDUCACIÓ(funcionament fèrti, no es pot escollir, s'ha de fer i ajuda a altres capacitats) La manca d'oportunitats educatives té un impacte incalculable en el benestar social, econòmic, intel·lectual i psicològic de l'individu. fer que les persones tinguin competències que siguin productives, però faltan altres habilitats relacionade amb les arts i humanitats