Resum de Filosofia per a la Selectivitat

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

PLATÓ — EXPLICACIÓ DE SELECTIVITAT (NIVELL 10) Si entens i memoritzes aquesta explicació, podràs desenvolupar gairebé qualsevol pregunta de Plató a les PAU. 1. EL PROBLEMA CENTRAL DE PLATÓ Plató intenta respondre una pregunta fonamental: Com podem arribar a un coneixement vertader en un món que està canviant constantment? Per a ell, la realitat que veiem amb els sentits és imperfecta i canviant. Per això defensa que existeixen dos nivells de realitat: El món sensible, que percebem amb els sentits. El món intel·ligible, que només podem conèixer amb la raó. Aquesta divisió és el que anomenem dualisme ontològic. 2. ONTOLOGIA: LA TEORIA DE LES IDEES L'ontologia és l'estudi de la realitat.

Plató afirma que existeixen dos mons. Món sensible És el món físic en què vivim. Característiques: Canviant Imperfecte Material Temporal Captat pels sentits Per exemple, hi ha moltes taules diferents, però totes es deterioren i són imperfectes. Món intel·ligible És el món de les Idees o Formes. Característiques: Etern Immutable Perfecte Universal Captat per la raó Aquí trobem la Idea de Taula, que és perfecta i serveix de model a totes les taules concretes. Teoria de les Idees Les Idees (Eidos) són: Eternes Immutables Universals Perfectes Intel·ligibles Independents dels objectes sensibles Els objectes del món sensible són simples còpies imperfectes de les Idees.

Per exemple: Tots els triangles dibuixats són imperfectes. La Idea de Triangle és perfecta. Jerarquia de les Idees Plató estableix una jerarquia. Al nivell més alt hi ha la: Idea del Bé És la Idea suprema. Fa possibles: El coneixement La veritat L'existència de totes les altres Idees Per això la compara amb el Sol. Igual que el Sol permet veure els objectes, la Idea del Bé permet conèixer totes les coses. 3. EL MITE DE LA CAVERNA És el text més important de Plató. Representa: El dualisme ontològic El dualisme epistemològic El procés educatiu La funció política del filòsof Resum Uns presoners viuen encadenats dins una cova. Només veuen ombres projectades a la paret.

Creuen que aquelles ombres són la realitat. Un d'ells s'allibera i surt a l'exterior. Primer la llum li fa mal, però finalment descobreix el món real i el Sol. Quan torna a explicar-ho als altres, aquests no el creuen. Significat La cova Representa el món sensible. Les ombres Representen les aparences. L'exterior Representa el món intel·ligible. El Sol Representa la Idea del Bé. El presoner alliberat Representa el filòsof. Missatge principal L'educació és un procés d'ascens des de la ignorància fins al coneixement. El filòsof, després de conèixer la veritat, té el deure de tornar a la societat i governar-la. 4. EPISTEMOLOGIA: COM CONEIXEM? L'epistemologia estudia el coneixement.

Plató defensa que el coneixement vertader només és possible gràcies a la raó. Per explicar-ho utilitza el símil de la línia dividida. Opinió (Doxa) És un coneixement imperfecte. Eikasia Imaginació Ombres Aparences És el grau més baix de coneixement. Pistis Creença Objectes físics Ja coneixem coses reals, però encara no arribem a la veritat. Ciència (Episteme) És el coneixement autèntic. Dianoia Pensament matemàtic Utilitza raonaments i demostracions. Noesis Intel·ligència filosòfica És el grau més alt. Permet contemplar directament les Idees. 5. ANTROPOLOGIA: QUÈ ÉS L'ÉSSER HUMÀ? Plató defensa un dualisme antropològic.

L'ésser humà està format per: Cos Material Mortal Imperfecte Pertany al món sensible. Ànima Immaterial Immortal Eterna Pertany al món intel·ligible. L'ànima empresonada Plató considera que l'ànima està atrapada dins el cos. La mort és l'alliberament de l'ànima. Aquesta influència prové de l'orfisme i del pitagorisme. 6. TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA També anomenada anàmnesi. Plató afirma que: Conèixer és recordar. Abans de néixer, l'ànima ja contemplava les Idees al món intel·ligible. Quan neix, ho oblida. Aprendre consisteix a recordar progressivament aquest coneixement. Per això el diàleg filosòfic ajuda a descobrir la veritat.

No ensenya coneixements nous, sinó que desperta coneixements que ja posseïm. 7. EL MITE DEL CARRO ALAT Serveix per explicar l'estructura de l'ànima. L'ànima és com un carro conduït per un auriga. Auriga Representa la: Raó Ha de dirigir tot el conjunt. Cavall noble Representa la: Ànima irascible Relacionada amb: Coratge Honor Valentia Cavall rebel Representa la: Ànima concupiscible Relacionada amb: Desitjos Plaers Instints Significat La vida moral consisteix a aconseguir que la raó governi els impulsos. 8.

LES TRES PARTS DE L'ÀNIMA Ànima racional Funció: Pensar Virtut: Saviesa (sophia) Classe social: Governants-filòsofs Ànima irascible Funció: Protegir Virtut: Valentia (andreia) Classe social: Guardians Ànima concupiscible Funció: Produir i satisfer necessitats Virtut: Temprança (sophrosyne) Classe social: Productors Justícia És la virtut més important. Consisteix en l'harmonia entre les tres parts de l'ànima. Cada part ha de complir la seva funció sense interferir en les altres. 9. INTEL·LECTUALISME MORAL Plató segueix Sòcrates. Defensa que: Ningú obra malament voluntàriament. Quan una persona fa el mal és perquè: Ignora què és el Bé. Per tant: Qui coneix el Bé actua bé.

El mal és conseqüència de la ignorància. Coneixement i virtut van units. 10. POLÍTICA: LA REPÚBLICA Plató pensa que la ciutat ideal ha de reflectir l'estructura de l'ànima. Per això divideix la societat en tres grups. Governants-filòsofs Corresponen a l'ànima racional. Virtut: Saviesa Funció: Governar Guardians Corresponen a l'ànima irascible. Virtut: Valentia Funció: Defensar la ciutat Productors Corresponen a l'ànima concupiscible. Virtut: Temprança Funció: Produir béns Justícia política Existeix quan cada grup compleix la seva funció. Igual que en l'ànima la raó ha de governar, a la ciutat han de governar els savis. 11. FORMES DE GOVERN Aristocràcia És el règim ideal.

Significa: Govern dels millors. És el govern dels filòsofs. Degeneracions Segons Plató, els règims es degraden progressivament: 1. Aristocràcia 2. Timocràcia 3. Oligarquia 4. Democràcia 5. Tirania Timocràcia Govern dels militars. Predomina l'honor. Oligarquia Govern dels rics. Predomina la riquesa. Democràcia Govern del poble. Plató la critica perquè qualsevol pot governar encara que no tingui coneixements. Tirania És la pitjor forma de govern. Un sol individu exerceix el poder de manera absoluta. 12. COSMOGONIA Plató explica l'origen de l'univers al diàleg Timeu. Demiürg És un artesà diví. No crea el món del no-res. Simplement ordena una matèria caòtica preexistent.

Khôra És la matèria primera. El receptacle on el Demiürg modela totes les coses. 13. L'ACADÈMIA Plató va fundar l'Acadèmia a Atenes. Va ser la primera gran escola filosòfica d'Occident. Allí es formaven futurs governants i filòsofs. Entre els seus alumnes hi havia Aristòtil. DESCARTES — EXPLICACIÓ DE SELECTIVITAT (NIVELL 10) Si entens aquesta explicació i ets capaç de reproduir-la amb les teves paraules, podràs respondre pràcticament qualsevol pregunta sobre Descartes a les PAU. 1. EL PROBLEMA CENTRAL DE DESCARTES Descartes viu en una època de crisi del coneixement. Durant el segle XVII hi ha desacords entre filòsofs, científics i religions.

Per això es planteja una pregunta fonamental: Com podem trobar una veritat absolutament segura sobre la qual construir tot el coneixement? La seva resposta serà el racionalisme. 2. EL RACIONALISME Descartes és el principal representant del racionalisme modern. Els racionalistes afirmen que: La raó és la font principal del coneixement. Els sentits sovint ens enganyen. Existeixen idees innates. A diferència dels empiristes, que donaran prioritat a l'experiència, Descartes considera que la certesa només es pot obtenir a través de la raó. 3. EL MÈTODE CARTESIÀ Descartes creu que el gran èxit de les matemàtiques es deu al seu mètode.

Per això intenta crear un mètode universal aplicable a totes les ciències. Aquest mètode apareix explicat al Discurs del mètode. Consta de quatre regles. Primera regla: Evidència Només hem d'acceptar com a vertader allò que es presenta de manera: Clara Distinta Una idea clara és aquella que es percep amb nitidesa. Una idea distinta és aquella que no es pot confondre amb cap altra. Segona regla: Anàlisi Cal dividir els problemes complexos en parts més simples. Tercera regla: Síntesi Cal reconstruir el coneixement avançant des dels elements més simples fins als més complexos. Quarta regla: Enumeració Cal revisar tot el procés per evitar errors. 4.

EL DUBTE METÒDIC Per trobar una veritat absoluta, Descartes decideix dubtar de tot. Però no ho fa perquè sigui escèptic. Dubta per trobar una certesa indubtable. Aquest dubte té quatre característiques: Universal Metòdic Provisional Hiperbòlic Primer nivell: dubte dels sentits Els sentits ens han enganyat alguna vegada. Per exemple: Miratges Il·lusions òptiques Si de vegades enganyen, no podem confiar-hi plenament. Segon nivell: argument dels somnis Quan somiem, sovint creiem que estem desperts. Com podem estar segurs que ara mateix no estem somiant? Això posa en dubte tota la realitat física.

Tercer nivell: geni maligne Descartes imagina un ésser immensament poderós que es dedica a enganyar-nos. Potser aquest geni ens fa equivocar fins i tot en les matemàtiques. Així el dubte arriba al seu nivell més extrem. 5. EL COGITO: LA PRIMERA VERITAT Quan sembla que tot és dubtós, Descartes descobreix una certesa impossible de negar. Si dubto, penso. Si penso, existeixo. D'aquí neix la seva famosa afirmació: Cogito ergo sum. Penso, per tant existeixo. Aquesta és la primera veritat absolutament segura. No puc dubtar de la meva existència mentre estic pensant. Res cogitans A partir del cogito, Descartes descobreix què és. No sap si té cos. No sap si existeix el món.

Però sí que sap que és una cosa que pensa. Per això defineix el jo com: Res cogitans És a dir: Substància pensant. Inclou: Dubtar Entendre Voler Imaginar Sentir 6. ELS PROBLEMES DEL COGITO Solipsisme Inicialment només està segura l'existència del jo. Podria semblar que només existeixo jo. Aquest problema rep el nom de solipsisme. Intermitència del cogito El cogito només garanteix que existeixo mentre penso. Com demostrar que continuo existint sempre? Per superar aquestes dificultats, Descartes necessita demostrar l'existència de Déu. 7. LES IDEES Descartes analitza el contingut de la seva ment. Distingeix tres tipus d'idees. Idees adventícies Provenen aparentment de l'experiència.

Per exemple: Arbres Cases Animals Idees factícies Són construïdes per la imaginació. Per exemple: Unicorns Sirenes Idees innates Ja es troben en la ment. No provenen dels sentits. Per exemple: Jo Pensament Perfecció Déu Aquestes idees són fonamentals per al racionalisme. 8. LES PROVES DE L'EXISTÈNCIA DE DÉU A la tercera meditació Descartes intenta demostrar que Déu existeix. Argument causal Jo sóc imperfecte. Però tinc la idea d'un ésser infinitament perfecte. La causa d'una idea ha de tenir almenys tanta realitat com l'efecte. Per tant, un ésser imperfecte no podria produir per si mateix la idea d'infinit. La causa només pot ser Déu.

Marca de l'artesà La idea de Déu està impresa en nosaltres igual que la signatura d'un artesà en la seva obra. Aquesta marca demostra que Déu és el nostre creador. 9. L'ORIGEN DE L'ERROR A la quarta meditació Descartes explica per què ens equivoquem. Déu és perfecte i no ens enganya. L'error neix de nosaltres mateixos. Enteniment finit La nostra capacitat de comprendre és limitada. Voluntat infinita La nostra voluntat és molt més àmplia. Podem opinar sobre coses que no entenem prou. Explicació de l'error Ens equivoquem quan la voluntat afirma o nega alguna cosa sense evidència suficient. L'error és un mal ús de la llibertat. 10.

L'ARGUMENT ONTOLÒGIC A la cinquena meditació apareix una nova demostració de l'existència de Déu. Descartes afirma que: La perfecció implica l'existència. Un ésser absolutament perfecte ha de posseir totes les perfeccions. L'existència és una perfecció. Per tant: Déu existeix necessàriament. 11. L'EXISTÈNCIA DEL MÓN EXTERIOR A la sisena meditació Descartes recupera el món físic. El raonament és el següent: Déu existeix. Déu és perfecte. Un ésser perfecte no enganya. Per tant, les nostres percepcions bàsiques del món no poden ser completament falses. Així conclou que el món exterior existeix. Res extensa La realitat material és definida com: Res extensa És a dir: Substància extensa o material.

La seva característica principal és ocupar espai. 12. EL DUALISME CARTESIÀ Descartes defensa un dualisme radical. Existeixen dues realitats diferents: Ànima Res cogitans Pensament Immaterial Indivisible Cos Res extensa Material Ocupa espai Divisible Aquest plantejament rep el nom de: Dualisme cartesià 13. LES TRES SUBSTÀNCIES La metafísica cartesiana acaba distingint tres substàncies. Res infinita Déu. Substància perfecta i infinita. Res cogitans La ment o ànima. Substància pensant. Res extensa La matèria. Substància corporal. 14. EL PROBLEMA MENT-COS Si ment i cos són tan diferents, com interactuen? Aquesta és una de les grans dificultats del sistema cartesià.

Solució de Descartes Descartes proposa que la interacció es produeix a la: Glàndula pineal Situada al cervell. Segons ell, és el punt de contacte entre la ment i el cos. Actualment aquesta explicació es considera incorrecta, però va ser el seu intent de resoldre el problema. ESQUEMA FINAL QUE HAS DE RECORDAR Dubte Cogito Déu Món Dualisme 1. Dubto de tot. 2. Descobreixo el cogito. 3. Demostro l'existència de Déu. 4. Déu garanteix la veritat. 5. Puc afirmar l'existència del món exterior. 6. Distingeixo ment i cos. Si memoritzes aquesta seqüència, podràs reconstruir gairebé tota la filosofia de Descartes.

HUME — EXPLICACIÓ DE SELECTIVITAT (NIVELL 10) Si entens aquesta explicació i la pots desenvolupar amb les teves paraules, podràs respondre pràcticament qualsevol pregunta sobre Hume a les PAU. 1. EL PROBLEMA CENTRAL DE HUME Hume es pregunta: Quin és l'origen del coneixement humà i fins on podem conèixer amb certesa? La seva resposta és radical: Tot el coneixement prové de l'experiència. Per això és el màxim representant de l'empirisme. L'empirisme s'oposa al racionalisme de Descartes. Mentre Descartes afirmava que existeixen idees innates, Hume sosté que la ment humana neix sense continguts i que tot el que sabem prové de l'experiència. 2.

LES PERCEPCIONS Segons Hume, tots els continguts de la ment s'anomenen: Percepcions Les percepcions es divideixen en dos tipus. Impressions Són les percepcions més intenses. Característiques: Fortes Vives Immediates Exemples: Veure un arbre Sentir dolor Escoltar música Tenir gana Les impressions provenen directament de l'experiència. Idees Són còpies debilitades de les impressions. Característiques: Menys vives Menys intenses Exemples: Recordar un arbre Imaginar una música Pensar en un dolor passat Principi de la còpia És una de les idees més importants de Hume. Afirma que: Tota idea deriva d'una impressió.

Per tant, si no podem trobar la impressió corresponent a una idea, aquesta idea és sospitosa o no té significat. Aquesta teoria serà l'eina principal que Hume utilitzarà per criticar moltes idees tradicionals de la filosofia. 3. CRÍTICA DE LES IDEES INNATES Descartes defensava que hi havia idees innates. Hume ho rebutja. Segons ell: Totes les idees provenen de l'experiència. No existeix cap idea anterior a les impressions. La ment no conté coneixements innats. Tot s'aprèn a través de l'experiència. 4. L'ASSOCIACIÓ D'IDEES La ment no funciona de manera caòtica. Les idees s'associen segons tres principis. Semblança Una idea ens recorda una altra perquè s'hi assembla.

Exemple: Veure una fotografia ens fa pensar en la persona representada. Contigüitat Les idees s'associen perquè han aparegut juntes. Pot ser: Espacial Temporal Exemple: Pensar en una aula ens recorda l'institut. Causa i efecte Quan dos fenòmens apareixen habitualment junts, tendim a relacionar-los causalment. Exemple: Veure foc ens fa pensar en calor. 5. LES DUES CLASSES DE CONEIXEMENT Hume divideix tot el coneixement humà en dos tipus. Relacions d'idees Són les veritats de la lògica i les matemàtiques. Característiques: Necessàries Universals Segures Exemple: 2 + 2 = 4 Negar-les implica una contradicció. No depenen de l'experiència. Qüestions de fet Fan referència al món real.

Característiques: Empíriques Contingents Probables Exemple: Demà plourà. El contrari és perfectament possible. No ofereixen certesa absoluta. 6. LA CRÍTICA DE LA CAUSALITAT Aquesta és probablement la crítica més important de Hume. Tradicionalment es pensava que una causa produïa necessàriament un efecte. Per exemple: El foc causa la calor. Hume pregunta: Què percebem realment? El que percebem Només observem: El foc La calor I observem que apareixen junts moltes vegades. El que NO percebem No percebem mai: La connexió necessària No podem veure, tocar ni experimentar cap força misteriosa que uneixi necessàriament causa i efecte.

Successió constant L'únic que observem és que: Un fenomen acostuma a seguir-ne un altre. És a dir: Foc calor Cop moviment Però això no demostra una connexió necessària. Costum i hàbit Per què creiem en la causalitat? Perquè l'experiència repetida crea un hàbit mental. Quan veiem una cosa moltes vegades, esperem que torni a passar. Per tant: La causalitat no és una certesa racional, sinó una creença basada en el costum. 7. LA CRÍTICA DE LA INDUCCIÓ Aquesta crítica deriva de l'anterior. La inducció consisteix a generalitzar a partir de casos observats. Exemple: El Sol ha sortit cada dia. Per tant, sortirà demà. Però Hume afirma que això no es pot demostrar racionalment.

El problema Per justificar la inducció hauríem de demostrar que: El futur serà igual que el passat. Però aquesta afirmació no es pot demostrar. Per què? Perquè qualsevol demostració utilitzaria novament la inducció. Això seria un cercle viciós. Conclusió No tenim cap garantia racional que el futur sigui igual al passat. Només tenim probabilitats. 8. LA CRÍTICA DE LA SUBSTÀNCIA Hume aplica el principi de la còpia a les idees tradicionals de la metafísica. Pregunta: Quina impressió correspon a aquestes idees? El jo Descartes afirmava: Sóc una substància pensant. Hume ho nega. Quan m'observo a mi mateix només trobo: Pensaments Emocions Sensacions Records Mai percebo un "jo" permanent.

Teoria del feix de percepcions El jo és simplement: Un conjunt o feix de percepcions No existeix una substància personal estable. Només hi ha una successió contínua d'experiències. El món Tampoc podem demostrar racionalment que existeixi una realitat exterior independent. Només tenim impressions. La seva existència és una creença probable, no una certesa absoluta. Déu No tenim cap impressió directa de Déu. Per tant: No podem demostrar racionalment la seva existència. 9. L'ESCEPTICISME MODERAT Les conclusions de Hume podrien conduir a un escepticisme radical. Però ell adopta una posició més moderada. Afirma que: A la pràctica continuem actuant i vivint.

Continuem creient en el món, en la causalitat i en nosaltres mateixos. Però hem de reconèixer que aquestes creences no tenen una justificació racional absoluta. Què podem conèixer amb certesa? Només: Les impressions presents Tot el que va més enllà és probable, però no absolutament segur. 10. LA MORAL: L'EMOTIVISME Hume també critica les teories morals basades en la raó. Segons ell: La raó no és l'origen de la moral. El bé i el mal Quan diem que una acció és bona o dolenta, no estem descrivint un fet objectiu. Estem expressant un sentiment. Per això la seva teoria s'anomena: Emotivisme moral Factors de la moral Utilitat Valorem positivament allò que és útil per a les persones i la societat.

Simpatia La simpatia és la capacitat de compartir els sentiments dels altres. Avui en diríem empatia. Gràcies a ella ens preocupem pel benestar dels altres. COMPARACIÓ RÀPIDA AMB DESCARTES DESCARTES HUME Racionalisme Empirisme La raó és la font principal del coneixement L'experiència és la font principal del coneixement Existeixen idees innates No existeixen idees innates Defensa la causalitat Critica la causalitat Defensa el jo com a substància El jo és un feix de percepcions Demostra Déu No podem demostrar Déu ESQUEMA QUE HAS DE RECORDAR Experiència Impressions Idees Causalitat Inducció Crítica del jo Emotivisme 1. Tot prové de l'experiència. 2. Les impressions originen les idees. 3.

No hi ha idees innates. 4. La causalitat és un hàbit mental. 5. La inducció no es pot justificar racionalment. 6. El jo és un feix de percepcions. 7. La moral es basa en els sentiments. KANT — EXPLICACIÓ DE SELECTIVITAT (NIVELL 10) Si entens aquesta explicació i la pots desenvolupar amb les teves paraules, podràs respondre pràcticament qualsevol pregunta sobre Kant a les PAU. 1. EL PROBLEMA CENTRAL DE KANT Kant intenta resoldre el gran debat entre: Racionalisme (Descartes) Empirisme (Hume) Els racionalistes afirmaven que el coneixement prové principalment de la raó. Els empiristes afirmaven que tot coneixement prové de l'experiència. Kant considera que tots dos tenen part de raó.

Per això afirma: Tot coneixement comença amb l'experiència, però no tot procedeix de l'experiència. És a dir: Necessitem l'experiència per conèixer. Però la ment també aporta estructures pròpies que fan possible el coneixement. Aquesta síntesi és el que s'anomena criticisme. 2. EL TEMA QUE SURT A SELECTIVITAT: L'ÈTICA A les PAU, Kant apareix sobretot per la seva teoria moral. La seva pregunta és: Què fa que una acció sigui moral? La resposta de Kant és revolucionària: No són les conseqüències les que determinen si una acció és bona o dolenta, sinó la intenció amb què es fa. 3. LA BONA VOLUNTAT Kant afirma: L'única cosa bona sense restriccions és la bona voluntat.

La intel·ligència, la riquesa o el talent poden utilitzar-se tant per al bé com per al mal. En canvi, una voluntat que actua correctament per respecte al deure és bona en si mateixa. Per això la moral depèn de la voluntat. 4. EL DEURE El concepte central de l'ètica kantiana és el deure. Una acció és moral quan es realitza: Per respecte a la llei moral. No perquè ens beneficiï. No perquè ens agradi. No perquè ens faci feliços. Sinó perquè és el que s'ha de fer. 5. TIPUS D'ACCIONS Kant diferencia tres tipus d'accions. Contràries al deure Van contra la llei moral. Exemple: Robar Mentir per perjudicar algú No són morals.

Conformes al deure Coincideixen amb el que és correcte, però es fan per interès personal. Exemple: Un comerciant és honest només perquè així guanya clients. L'acció és correcta, però no és moralment valuosa. Per deure Es fan únicament perquè és el correcte. Exemple: Dir la veritat encara que ens perjudiqui. Aquestes són les úniques accions autènticament morals. 6. IMPERATIUS Kant explica que la raó ens dóna ordres o imperatius. Hi ha dos tipus. Imperatius hipotètics Són condicionats. Tenen la forma: Si vols X, has de fer Y. Exemples: Si vols aprovar, estudia. Si vols estar en forma, fes exercici. Només obliguen si es vol aconseguir una finalitat concreta. No són morals.

Imperatiu categòric És el principi fonamental de la moral. Característiques: Universal Incondicionat Necessari Té la forma: Has de fer això. Sense cap condició. Obliga totes les persones sempre. 7. PRIMERA FORMULACIÓ: LLEI UNIVERSAL És la formulació més important. Kant diu: Obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi en llei universal. Abans d'actuar, hem de preguntar-nos: Què passaria si tothom actués així? Exemple: Mentir Imaginem que tothom mentís. La confiança desapareixeria. La comunicació seria impossible. Per tant, mentir no pot convertir-se en una llei universal. Conclusió: Mentir és immoral. 8.

SEGONA FORMULACIÓ: HUMANITAT COM A FI Kant afirma: Tracta sempre la humanitat com un fi i mai només com un mitjà. Això significa que les persones tenen dignitat. No poden ser utilitzades simplement per obtenir beneficis. Cada ésser humà té valor per si mateix. Exemple Enganyar algú per aconseguir diners significa utilitzar aquella persona com un instrument. Això és immoral. Cal respectar sempre la seva dignitat. 9. TERCERA FORMULACIÓ: REGNE DELS FINS Kant imagina una societat ideal. En aquesta societat: Tothom respecta la dignitat dels altres. Tothom obeeix les mateixes lleis morals universals. Ningú utilitza les persones com a simples mitjans. Aquest ideal rep el nom de: Regne dels fins 10.

AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT Una idea fonamental de Kant és que la moral no ve de fora. No depèn de: Déu L'Estat La tradició Els costums La llei moral neix de la pròpia raó. Per això parlem de: Autonomia moral L'ésser humà es dóna a si mateix la llei moral mitjançant la raó. 11. ÈTICA FORMAL L'ètica kantiana és una ètica formal. Per què? Perquè no ens diu què hem de fer en cada situació concreta. No ens proporciona una llista d'accions bones o dolentes. Ens dóna un criteri universal per decidir. Aquest criteri és l'imperatiu categòric. 12. ÈTICA DEONTOLÒGICA L'ètica de Kant també rep el nom de: Ètica deontològica (del grec deon, que significa "deure").

Segons aquesta teoria: El que importa és actuar per deure. No les conseqüències. Exemple clàssic Imaginem dues persones que diuen la veritat. La primera ho fa perquè vol evitar problemes. La segona ho fa perquè considera que és el seu deure. Per a Kant: Només la segona acció té valor moral. 13. COMPARACIÓ AMB MILL A Selectivitat és molt habitual comparar Kant i Mill. KANT MILL Ètica del deure Ètica de les conseqüències Importa la intenció Importa el resultat Imperatiu categòric Principi d'utilitat Universal Busca la màxima felicitat No calcula beneficis Calcula les conseqüències Ètica deontològica Ètica utilitarista Exemple Una mentida salva una vida. Kant Mentir continua sent incorrecte.

La norma moral ha de ser universal. Mill Mentir és correcte si produeix més felicitat o menys sofriment. ESQUEMA QUE HAS DE RECORDAR Bona voluntat Deure Imperatiu categòric Llei universal Humanitat com a fi Autonomia 1. La bona voluntat és l'únic bé incondicional. 2. Les accions morals es fan per deure. 3. La moral es basa en l'imperatiu categòric. 4. Cal actuar segons normes universalitzables. 5. Les persones sempre són fins en si mateixes. 6. La llei moral prové de la raó humana. Si memoritzes aquesta seqüència, podràs reconstruir gairebé tota l'ètica de Kant.

MILL — EXPLICACIÓ DE SELECTIVITAT (NIVELL 10) Si entens aquesta explicació i la pots desenvolupar amb les teves paraules, podràs respondre pràcticament qualsevol pregunta sobre John Stuart Mill a les PAU. 1. EL PROBLEMA CENTRAL DE MILL Mill es pregunta: Què fa que una acció sigui moralment correcta? A diferència de Kant, que creia que la moral depèn del deure i de la intenció, Mill considera que el criteri fonamental és: Les conseqüències de les accions. Per això la seva teoria és una ètica conseqüencialista. Una acció serà bona o dolenta segons els efectes que produeixi. 2. L'UTILITARISME Mill és el principal representant de l'utilitarisme.

L'utilitarisme afirma que: Una acció és correcta si produeix la major felicitat possible per al major nombre de persones. Aquest principi rep el nom de: Principi d'utilitat És la idea central de tota la seva filosofia moral. 3. QUÈ ÉS LA FELICITAT? Per a Mill: Felicitat = plaer + absència de dolor I: Infelicitat = dolor + absència de plaer Això mostra la influència de l'hedonisme, segons el qual el plaer és el bé principal de la vida humana. Però Mill introdueix una diferència important respecte als utilitaristes anteriors. 4. LA QUALITAT DELS PLAERS Jeremy Bentham, fundador de l'utilitarisme, considerava que tots els plaers són iguals i només canvien en quantitat. Mill no hi està d'acord.

Segons ell: Hi ha plaers qualitativament superiors a uns altres. No tots els plaers tenen el mateix valor. Plaers inferiors Relacionats amb el cos. Exemples: Menjar Beure Dormir Plaers físics Són necessaris, però no són els més valuosos. Plaers superiors Relacionats amb les facultats intel·lectuals i morals. Exemples: Llegir Aprendre Crear art Reflexionar Desenvolupar-se moralment Aquests tenen més valor perquè desenvolupen les capacitats pròpiament humanes. Frase clàssica La frase més famosa de Mill és: És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; és millor ser Sòcrates insatisfet que un neci satisfet. Què significa?

Que una vida humana rica intel·lectualment és superior a una vida basada únicament en plaers materials. La qualitat del plaer és més important que la simple quantitat. 5. COM SABEM QUIN PLAER ÉS MILLOR? Segons Mill, ho saben aquelles persones que han experimentat tots dos tipus de plaer. Aquests "jutges competents" acostumen a preferir els plaers intel·lectuals encara que siguin més difícils o comportin més esforç. Per això Mill conclou que els plaers superiors són objectivament més valuosos. 6. EL PRINCIPI DE LA MÀXIMA FELICITAT La moralitat no consisteix a buscar només la felicitat pròpia. El criteri correcte és: Buscar la màxima felicitat global.

Això significa que hem de tenir en compte el benestar de totes les persones afectades per les nostres accions. Exemple Imagina que una decisió beneficia molt una sola persona però perjudica cent persones. Segons Mill, aquesta decisió és incorrecta. Per què? Perquè no maximitza la felicitat total. 7. L'UTILITARISME DE LA REGLA Aquest és un punt molt important a Selectivitat. Molts crítics de l'utilitarisme diuen que podria justificar accions injustes si produeixen beneficis immediats. Per evitar aquest problema, Mill defensa l'anomenat: Utilitarisme de la regla Què significa? No hem d'avaluar cada acció de manera aïllada.

Hem de seguir les normes que, en general, produeixen més felicitat col·lectiva. Exemple La norma: "No mentir" En algun cas concret una mentida podria semblar útil. Però una societat on la gent menteix constantment seria menys feliç. Per això la regla general de dir la veritat és beneficiosa. 8. DIFERÈNCIA ENTRE MILL I KANT Aquesta comparació és una de les més preguntades a les PAU. Kant Pregunta: Actuo per deure? Importa: La intenció El respecte a la norma moral No importen les conseqüències. Mill Pregunta: Quines conseqüències tindrà la meva acció? Importa: El resultat La felicitat produïda No és la intenció el que fa bona una acció. Exemple Mentir per salvar una vida.

Kant Mentir continua sent immoral. La norma ha de ser universal. Mill Mentir és correcte. La conseqüència és millor que dir la veritat. 9. CRÍTIQUES A L'UTILITARISME És útil conèixer-ne algunes. Primera crítica Pot justificar injustícies. Si perjudicar una minoria fa feliç una majoria, podria semblar acceptable. Segona crítica És difícil calcular totes les conseqüències d'una acció. No podem preveure perfectament el futur. Tercera crítica La felicitat és difícil de mesurar. No totes les persones valoren les mateixes coses. Resposta de Mill Per això insisteix en: Els plaers superiors. Les normes generals. La protecció de la llibertat individual. 10.

LA LLIBERTAT Encara que a les PAU apareix sobretot per l'ètica, és important recordar una idea política de Mill. A la seva obra Sobre la llibertat defensa que: Cada persona ha de ser lliure de viure com vulgui mentre no perjudiqui els altres. Això rep el nom de: Principi del dany L'Estat només pot limitar la llibertat per evitar perjudicis a tercers. ESQUEMA QUE HAS DE RECORDAR Utilitarisme Principi d'utilitat Felicitat Plaers superiors i inferiors Màxima felicitat Utilitarisme de la regla 1. Les accions es jutgen per les seves conseqüències. 2. Correcte és allò que produeix més felicitat. 3. La felicitat és plaer i absència de dolor. 4. Hi ha plaers superiors i inferiors. 5.

Cal buscar la felicitat del major nombre de persones. 6. S'han de seguir les normes que acostumen a generar més felicitat col·lectiva. Si memoritzes aquesta seqüència, podràs reconstruir pràcticament tota la teoria de Mill. MARTHA NUSSBAUM — EXPLICACIÓ DE SELECTIVITAT (NIVELL 10) Si entens aquesta explicació, podràs desenvolupar qualsevol pregunta sobre Nussbaum a les PAU amb molta solvència. 1. EL PROBLEMA CENTRAL DE NUSSBAUM Martha Nussbaum es pregunta: Què és una societat justament humana? I critica les teories que només miren: la riquesa (economia) la felicitat (utilitarisme) o les normes abstractes (ètica formal) Per a ella, això és insuficient perquè no garanteix una vida digna real.

La seva resposta és: La justícia consisteix a garantir capacitats reals per viure una vida plena. Aquesta teoria s'anomena: Enfocament de les capacitats (Capabilities Approach) 2. IDEA CLAVE No importa només tenir drets teòrics o recursos. El que importa és: Poder fer realment coses importants a la vida. És a dir: no només "tenir dret a estudiar" sinó poder estudiar de veritat 3. DIFERÈNCIA IMPORTANT Nussbaum distingeix entre: Funcionaments El que una persona fa realment. Exemple: treballar estudiar menjar Capacitats El que una persona POT fer si ho decideix.

Exemple: poder estudiar encara que decideixi no fer-ho poder participar políticament poder viure amb salut Idea clau La justícia no exigeix que tots facin el mateix, sinó que tots tinguin opcions reals. 4. QUÈ ÉS UNA VIDA DIGNA? Per Nussbaum, una vida digna és aquella en què la persona té: oportunitats reals llibertat efectiva condicions per desenvolupar-se No n'hi ha prou amb "sobreviure". 5. LES CAPACITATS CENTRALS Nussbaum proposa una llista de capacitats bàsiques que tota societat justa ha de garantir. 1. Vida Poder viure una vida normal fins a la seva durada natural. 2. Salut física Accés a salut, alimentació i benestar corporal. 3.

Integritat física Seguretat, llibertat de moviment, protecció contra violència. 4. Sentits, imaginació i pensament Poder: educar-se imaginar pensar lliurement 5. Emocions Poder estimar, vincular-se i expressar sentiments. 6. Raó pràctica Poder reflexionar sobre la pròpia vida i prendre decisions. 7. Afiliació Poder viure amb altres en respecte i dignitat. Inclou: respecte social no discriminació 8. Relació amb altres espècies Respecte pel medi ambient i els animals. 9. Joc Poder gaudir del temps lliure, recreació i diversió. 6. IDEA POLÍTICA PRINCIPAL Nussbaum no fa només filosofia moral, sinó també política.

Defensa que: L'Estat té el deure de garantir aquestes capacitats mínimes a tots els ciutadans. Això la connecta amb la idea de: Justícia social real 7. CRÍTICA A ALTRES TEORIES Crítica a l'utilitarisme (Mill) Mill només mira la felicitat total. Nussbaum diu: la felicitat no garanteix dignitat una societat pot ser "feliç" però injusta Crítica al liberalisme clàssic No n'hi ha prou amb "tenir drets". Si no hi ha condicions materials, els drets no serveixen. Exemple: tenir dret a estudiar sense diners ni escoles no serveix de res Crítica a Kant Les normes morals són massa abstractes. No garanteixen condicions reals de vida. 8.

IDEA CLAU RESUMIDA La justícia no consisteix en igualar resultats, sinó en garantir oportunitats reals per desenvolupar una vida humana plena. 9. EXEMPLE FÀCIL D'EXAMEN Una societat pot dir: "Tothom té dret a educació" Però si: hi ha pobresa extrema no hi ha escoles accessibles o discriminació Aquesta societat NO és justa segons Nussbaum. Perquè: el dret existeix, però la capacitat no. 10. ESQUEMA QUE HAS DE RECORDAR Justícia Capacitats Oportunitats reals Vida digna Estat garanteix mínims 1. La justícia és garantir capacitats. 2. Les capacitats són oportunitats reals. 3. No n'hi ha prou amb drets o felicitat. 4. Tothom ha de poder desenvolupar una vida digna. 5.

L'Estat ha de garantir les capacitats bàsiques.