Transició Espanyola, Democràcia i Autonomia Catalana

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

Tema 7 TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA INTRODUCCIÓ: L'intent de continuïtat de la dictadura Govern d'Arias Navarro (Desembre 1975 - Juny 1976) Transició: del 1975 (mor el dictador) fins al 1982 (el PSOE guanya les eleccions, partit d'esquerres), això implica que la transició ha tingut èxit, veníem d'una dictadura ultraconservadora de 36 anys i ara les esquerres tornen al poder per democràcia. És un procés polític a través del qual es desmunta la dictadura franquista des de dins i s'estableix pacíficament un sistema democràtic. Com? Diferents raons: 1. Es produeix un pacte, entre els sectors polítics que provenen de la dictadura i entenen que no es pot mantenir i l'oposició a la dictadura.

Arriben a un pacte perquè la transició era una correlació de febleses, cap de les dues parts tenia la capacitat d'imposar els seus plantejaments a l'altre. - "La transició és el resultat d'una ruptura pactada", s'acaba la dictadura a través d'un pacte, no a través de cap revolució. A què renúncia cada part? - Uns renuncien a la dictadura - L'oposició renuncia a la república, accepten la monarquia de Joan Carles I. Govern d'Arias Navarro (Desembre 1975 - Juliol 1976): 22 de novembre de 1975 El successor de Franco, Joan Carles I és coronat rei davant de les Corts franquistes. La idea és que ell continuï la dictadura, la monarquia del 18 de juliol.

Per donar un missatge de continuïtat manté com a president del govern Arias Navarro, aquest vol mantenir la dictadura. Què passa? Entre la població espanyola durant tot el 76 hi ha una gran mobilització popular a la ciutat, reclamen l'amnistia i la democràcia. Una part important de les mobilitzacions són conflictes laborals, el moviment obrer els transforma en reivindicacions polítiques. Darrere d'aquestes reivindicacions hi ha l'oposició franquista (CCOO…). Mobilitzacions populars: - 1976 Espanya és el país europeu on hi ha més vagues populars, es reivindica un sistema democràtic, ja que el dictador ha mort.

Espanya des del 1973 és el país d'Europa occidental que pateix una crisi econòmica, la crisi del petroli, - Febrer del 1976 Importants manifestacions a les grans ciutat a favor de l'amnistia, sobretot a Barcelona. El govern d'Arias Navarro respon amb una repressió brutal. - Març de 1976 "Fets de Vitòria", hi ha una gran mobilització obrera en aquesta ciutat, hi ha una assemblea de treballadors en una església i la policia armada (nacional), envolta l'església els fan sortir i els disparen, maten a 5 treballadors. Aquí queda claríssim la voluntat de Navarro per mantenir la dictadura, continua amb la mateixa repressió que s'aplicava amb Franco; tot i això, les mobilitzacions no paren.

El rei és conscient que si manté aquest govern la monarquia perilla, aleshores ha de canviar el govern i nomenar un nou president. Aquí comencen els canvis. 1.2 LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA El primer govern d'Adolfo Suárez (juliol del 1976 - juny de 1975). La seva ideologia: Ha fet tota la carrera política dins del partit únic de la dictadura franquista, del "movimieto nacional". No ha viscut la guerra civil, és una generació jove. Ell en el govern d'Arias Navarro era ministre secretari general del movimiento, coneix molt bé l'estructura del partit únic.

Amb Suárez comença a haver-hi canvis importants, l'element clau que demostra que ell vol fer canvis és que el seu govern elabora una nova llei fonamental (8a llei de la dictadura), la "Llei per a la reforma política". Aquesta llei és la peça legal clau per desmuntar la dictadura des de dins, estableix dos punts fonamentals: 1. La sobirania resideix en el poble. Sobirania popular. 2. Els drets fonamentals de les persones són inviolables, dret a la vida, llibertat. S'inicia el camí cap a la democràcia a través "de la llei a la llei". La 8a llei l'han d'aprovar els procuradors franquistes, el novembre del 76 l'aproven (435 de 531).

El 15 de desembre de 1976 es fa un referèndum per aprovar-la, guanyen perquè la població volen canvis cap a un sistema democràtic però sense revolucions. A la llei s'estableix que hi haurà unes eleccions que es faran fer sufragi universal per escollir unes Corts/parlament. Qui va elaborar la llei? El president de les corts, Torcuato Fernández Miranda. Per què la voten, si saben que aquesta llei pot acabar amb el franquisme? - Sels hi promet als procuradors franquistes que mantindran la seva situació econòmica. - Podran accedir a futurs càrrecs polítics. - Els hi prometen immunitat, ningú els jutjarà per la seva participació en la dictadura.

Això ens demostra que el govern de Suárez vol controlar tot el procés cap al sistema democràtic. La mobilització popular va fent pressió i el govern de Suárez va fent passos però sempre controlant la situació. La construcció de la democràcia es va iniciar a partir de l'estiu de 1976 al voltant de dos nivells: El nivell dels pactes entre els dirigents polítics. Mobilitzacions populars que pressionen el poder polític. El govern de Suárez diu que hi haurà eleccions l'estiu del 1977. A partir d'aquest any comencen a prendre mesures: - Comencen a legalitzar partits, al febrer legalitzen el PSOE, però el PCE, PSUC, ERC i partits d'esquerra comunista no els legalitzen.

- Abans de les eleccions entre el gener i el maig del 77, abolició del TOP (Tribunal d'Ordre Públic), el Movimiento Nacional (1 d'abril del 77) i el Sindicat Vertical. Problema Abans de les eleccions del 77, Suárez no ha legalitzat tots els partits, per tant, no són unes eleccions democràtiques. A més, és un element simbòlic perquè els comunistes han protagonitzat l'oposició antifranquista, però, per altra banda, hi ha perill de cop d'estat militar si els legalitza. Gener del 77 Assassinat del carrer d'Atocha: van assassinar 5 advocats laboralistes. Els assassins eren els pistolers d'extrema dreta, Fuerza Nueva. Els advocats eren de CCOO i el PCE. Aquí és on es veu que el procés corre perill.

Moment clau: durant l'enterrament dels advocats, es produeix una manifestació ordenada silenciosa. És el primer moment en què els comunistes surten al carrer. El govern comprova que els comunistes no volen una evolució ni una revenja, ells volen participar en les eleccions com els altres. Febrer del 77 Suárez negocia secretament amb Santiago Carrillo, el dirigent del partit comunista. Negocia que si el partit comunista accepta: - La unitat d'Espanya - La bandera - La monarquia Només així podrien arribar a ser un partit polític legal. Els dos grups compleixen la seva part i l'abril del 77 el Dissabte Sant legalitza el partit comunista. 15 de juny del 1977 Eleccions.

Els republicans no estaven legalitzats, però els deixen presentar amb un altre nom. Dreta: Aliança Popular: partit fundat el 1976 format per antics dirigents franquistes, el seu líder era Manuel Fraga, exministre de turisme i informació durant la dictadura i posteriorment el ministre de governació (interior) durant el governat de Arias Navarro. Centredreta: UCD (Unió de Centre Democràtic): el maig del 1977 es crea aquest nou partit amb el president Adolfo Suárez. El president del govern crea un partit propi fet a mida per presentar-se a les eleccions, és una unió de patits partits. Són joves reformistes de l'administració franquista, ells volien un sistema democràtic.

Esquerra: PSOE: durant l'època de la dictadura té poc protagonista dins l'oposició, es va crear el 1979. El 1974 el PSOE fa un congrés a Suresnes (prop de París) aquí canvien la direcció del partit, accedeixen a la direcció joves socialistes de l'interior, d'Espanya. El dirigent és Felipe González. El seu programa era moderat, però el seu discurs era molt radical, són joves. PCE i PSUC: Santiago Carillo va ser dirigent durant la guerra civil, el partit comunista modera molt el seu discurs, la seva ideologia és l'eurocomunisme, renuncien a fer una revolució i plantegen presentar-se a les eleccions i respectar el sistema democràtic.

Resultats de les eleccions: guanya la UCD, guanya amb diferència, Suárez té èxit, per sorpresa el PSOE queden els segons, la gent es pensava que d'esquerres guanyarien els comunistes, però no va ser així. Guanyen dos partits dirigits per gent jove, són el futur. A Catalunya guanya l'esquerra, els socialistes, i els segons són els comunistes. El mapa polític a Catalunya era diferent que el de l'Estat. 1.3 LA CONSTITUCIÓ DE 1978: la primera constitució d'ampli consens Les corts que van sortir a les del 1977 són les encarregades d'elaborar-la. És la primera constitució d'ampli consens, és el resultat d'un pacte entre les principals forces polítiques, entre les esquerres i les dretes.

S'elabora una comissió parlamentària per fer-la. A part de la constitució, anteriorment van fer una acció rellevant: 1. Octubre del 1977 Aproven una llei d'amnistia que amnistia a totes les persones que van passar per la presó durant la dictadura, fins i tot els que tenien delictes de sang com els d'ETA. També les persones que havien violat els drets fonamentals de les persones, s'amnistia a tothom. El diputat que va presentar aquesta llei era del partit comunista, va presentar-ho com a senyal de perdó entre tots. N'hi ha uns que no són amnistiats: els UMD (Unió Militar Democràtica), uns militars que es van oposar a la dictadura franquista.

A la comissió de l'elaboració de la constitució hi havia certs representants de cada partit. LA UCD tenia 3 representants, el PSOE n'havia de tenir 2, però en va tenir 1 perquè li va cedir un representat a CDC, Convergència catalana (Miquel Roca), ja que saben que a Catalunya hi ha un problema perquè volen autonomia. EL PCE-PSUC va tenir un representant i l'Aliança Popular 1 (Manuel Fraga). L'estratègia que es va seguir va ser la de la política de consens mitjançant la negociació i l'acord. D'aquesta manera es va fer una constitució que podia fer sentir còmodes els de dretes i els d'esquerres. Característiques de la constitució: És una constitució liberal amb un fort contingut social.

- Espanya és un estat social i democràtic de dret, ha de garantir la igualtat d'oportunitats - Sobirania nacional rau en el poble espanyol - La forma de govern és la monarquia parlamentària - Divisió de poders - Estat no confessional (Espanya no té religió oficial) - Àmplia declaració de drets fonamentals i llibertats - Economia: Llibertat de mercat, però possibilitat de planificació econòmica (Implica que es garanteix el dret a la propietat privada (fa referència a la dreta)) i la propietat queda subjecte a l'interès general (això ho utilitzaria l'esquerra). Ex. els bancs si en algun moment posen en perill l'interès general es poden nacionalitzar.

- Estructura territorial (tema que la constitució no va resoldre del tot i encara és obert): Dret a l'autonomia de les nacionalitats (Gallega, Euskadi i Catalunya) i de les regions. Es reconeixen les llengües de les nacionalitats, conjuntament amb la llengua oficial de l'Estat que és el castellà. Tot i el dret a l'autonomia s'estableix que la nació espanyola indivisible. Quan s'aprova la constitució hi ha 5 diputats d'Aliança Popular que voten en contra de la Constitució perquè no accepten les nacionalitats. Com s'aprova la Constitució? 6 de desembre Es fa un referèndum, la participació és d'un 68%, d'aquest un 88% és positiu.

Al País Basc el 55% d'abstenció, perquè el partit majoritari, era el PNB, va demanar l'abstenció. 2. LA RECUPERACIÓ DE l'AUTONOMIA El restabliment de la Generalitat de Catalunya: A les eleccions del 15 de juny del 1977: - El 75% dels catalans van votar a partits que volien restablir l'estatut del 1932, és a dir la majoria vol l'autogovern. - Guanyen les esquerres. Un exemple de què els catalans volen l'autonomia és que durant l'exili hi havia un president de la Generalitat, J. Tarradellas. A més a més, ja des de la mort de Franco hi ha mobilitzacions populars amb el lema "volem estatut": - 11 de setembre de 1976: Primera diada legal, es fa a Sant Boi.

- L'11 de setembre de 1977 és la primera diada després del 15 de juny més multitudinària, es calcula que van participar 1 milió de persones, es demanava l'autogovern i es plantejava que tornes el president de l'exili, J. Tarradellas. Després de la manifestació de l'11 de setembre del 1977, el govern de Suárez va prendre la iniciativa i va negociar directament amb Tarradellas el seu retorn i el de la Generalitat. Suárez el que li interessa és desactivar el protagonisme de les esquerres catalanes en una futura Generalitat. Tarradellas era d'ERC, però no era molt d'esquerres. 23 d'octubre de 1977 Tarradellas arriba a Catalunya i es restableix la Generalitat.

Va ser durant la Transició l'únic acte de reconeixement de la legalitat republicana, és un acte que trenca totalment amb el franquisme. Tarradellas va formar un govern provisional amb els principals partits catalans excepte AP. L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE SAU Al llarg del 1978, una comissió de vint persones nomenades per l'Assemblea de Parlamentaris Catalans, en aquest cas amb la participació d'AP en la persona Laureà López i Rodó. Març del 1979 el projecte d'estatut de Sau es va presentar al congrés de diputats on fou retallat i reenviat a Catalunya per a la seva aprovació en referèndum. Amb una participació del 59% els vots afirmatius van ser del 88%.

Les característiques de l'estatut van ser les següents: - Catalunya és una nacionalitat que exerceix el seu autogovern com a comunitat autònoma. - El català i el castellà són llengües cooficials - La Generalitat queda format per: un Parlament (amb 135 parlamentaris escollits per sufragi universal), un president (que a diferència de l'espanyol ha de ser parlamentari) i un Consell executiu. El màxim òrgan judicial català és el Tribunal Superior de Justícia (però per sobre té el Tribunal Suprem espanyol). Les competències són dos tipus: Competències exclusives (només limitades per l'Estatut i la Constitució): turisme, cultura, organització territorial, obres públiques i educació.

Competències compartides (el límit ja està en la legislació bàsica de l'Estat): s'aplicaven a treball, justícia, port i aeroport, presons, medi ambient… L'estatut també preveia la creació d'una policia nacional. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES Qualsevol regió que volgués convertir-se en comunitats autònomes podia, hi ha dues vies: La ràpida (Article 151) hi accedien les nacionalitats històriques, tenien més competències. La lenta (Article 143), la resta de les regions. Excepte Navarra que va mantenir i desenvolupar el seu sistema foral i Andalusia.

Andalusia no era una nacionalitat, és una regió, però van aconseguir arribar a l'autogovern a través de l'article 151, va tenir les mateixes competències que les nacionalitats històriques. Hi accedeix perquè la població andalusa va pressionar molt, van fer un referèndum el 28 de febrer de 1980 per decidir si accedien a l'autogovern a través de la via ràpida o la lenta. Va tenir un paper molt important el PSOE. Els primers estatuts d'autonomia aprovats van ser el del País Basc (Estatut de Guernica) i el de Catalunya al llarg del 1979. El 1983 van accedir la resta de territoris.

Es va aplicar el que es coneix com a "cafè per a tothom", totes les regions tenien autonomia per igualar a tothom, perquè si el País Basc i Catalunya es diferenciaven de la resta al final podrien haver acabat demanant la independència. 3. CRISI ECONÒMICA I OBSTACLES PER A LA DEMOCRÀCIA 3.1 Un context de crisi econòmica internacional El procés polític de la Transició es va desenvolupar durant la crisi econòmica, sempre que hi ha crisi econòmica, hi ha una crisi política. El procés polític de la Transició es va desenvolupar durant la crisi econòmica internacional del petroli (crisi iniciada el 1973). Aquesta crisi va afectar especialment a l'Estat espanyol.

Espanya està en un procés de canvi de sistema polític, per tant, hi ha perill d'inestabilitat política. És una situació similar a la situació de la segona república. Els polítics espanyols tenen molt clar que si volen salvar la democràcia, han de resoldre la crisi econòmica. Les conseqüències de la crisi per l'Estat espanyol van ser: Crisi brutal de la indústria es pateix especialment a Catalunya i el País Basc Retorn de molts immigrants espanyols que havien marxat a Europa Disminució de les exportacions 1977 Ens trobem que hi ha una situació d'atur del 25% i una inflació del 20%. Això implica un baix creixement econòmic, pràcticament està en fallida econòmica.

Podem dir que està en una situació d'estagflació. Aquesta crisi econòmica pot fer trontollar tot el sistema, si volem salvar-lo s'han de pactar acords polítics, els demòcrates espanyols pacten per resoldre la crisi econòmica i salvar el sistema democràtic. Finals d'octubre del 77 pacte que fan les forces polítiques i els agents socials (sindicats i patronal). S'anomenen pactes de la Moncloa. L'objectiu és superar la crisi a través d'uns objectius: 1. Reduir la inflació controlant la despesa pública, control dels salaris i control del consum energètic. L'estratègia bàsica per reduir la inflació és limitar els augments salarials.

El pacte és possible perquè els treballadors accepten que els salaris no pugin i els altres apliquen el següent objectiu. 2. Reformes que retenien repartir el cost social de la crisi (que no caigués exclusivament sobre les rendes amb menys poder adquisitiu). Les reformes van ser les següents: a. Reforma fiscal: es crea l'IRPF, s'aplica a partir de la progressivitat fiscal (paguen més les que tenen més). Es posen les bases pell desenvolupament l'estat del benestar. La conclusió dels pactes de la Moncloa són la moderació salarial (salari directe) a canvi de salari indirecte (estat del benestar). Fins a la dècada dels 80 no es van portar a terme les reformes.

3.2 Els obstacles de la democràcia Aquesta època s'ha de fer front a dos problemes principals: terrorisme i involucionisme militar. Terrorisme El terrorisme d'aquella època era feixista, d'extrema dreta, l'organització més representativa era Fuerza Nueva, el seu dirigent era Blas Piñar, hi havia sectors en aquesta organització que utilitzaven l'estratègia del terrorisme com per exemple la matança d'Atocha (gener 1977). Volien restablir la dictadura, per fer-ho, volien incentivar els militars perquè donessin un cop d'estat. Els militars eren majoritàriament franquistes, els que estaven en contra de la democràcia tenien dos motius en què estaven en contra: 1.

La legalització del partit comunista 2. El sistema autonòmic Un exemple del descontentament és quan el tinent de Guàrdia Civil A. Tejero va intentar donar un cop d'estat, l'operació Galàxia. El van detenir a temps i el van empresonar només un any. Des del 1975, hi havia un terrorisme d'extrema esquerra, l'organització protagonista va ser GRAPO, la seva estratègia era assassinar militars i policies per així provocar a l'exèrcit i que intervingués i així aconseguir una revolució obrera per aconseguir convertir-se en un estat comunista. Van matar a prop de 96 persones.

Els dos perills que tenien plantejaments violents eren l'involucionisme militar i el terrorisme d'ETA L'organització violenta més activa va ser ETA, es va crear el 1959 i el primer assassinat el va cometre el 1968, pretenia aconseguir la independència del País Basc. Des del 69 fins al 75 van matar 43 persones, i del 75 al 78 més de 100. Perquè el 78 s'està aprovant la constitució on 's'estableix la unitat d'Espanya, la seva independència és impossible. L'any que van matar més gent és el 80, maten 95 persones. L'atemptat més brutal va ser a l'Hipercor de Barcelona ell 1987. Hem de saber: que del 1969-2010 ETA va assassinar 828 persones, el 95% després de la mort de Franco.

Va ser el perill violent contra el sistema més important junt amb l'involucionisme militar. 4. LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982) 4.1 El segon govern de la UCD i Suárez (1979-1981) Aprovada la Constitució l'1 de març del 79 es fan eleccions legislatives. En aquestes eleccions els resultats són molt similars a les anteriors. Fins al 79 els alcaldes són els mateixos de quan Franco estava viu, són ajuntaments franquistes. Es convoquen eleccions municipals l'1 d'abril del 79, a partir d'aquestes dues eleccions s'acaba la política del consens i comença la lluita política.

Els problemes entre la UCD i Suárez: - Problemes externs: hi ha les eleccions municipals de l'abril del 79, a les grans ciutats les esquerres pacten (PSOE i PCE), amb aquest pacte obtenen les alcaldies. Així doncs, les esquerres obtenen el poder de moltes de les grans ciutats. El març del 1980 hi ha unes eleccions autonòmiques i la UCD no guanyen, queden quarts. A partir d'aquí es comença a qüestionar el lideratge de Suárez i hi ha ciris internes. Primavera del 1980: la crisi econòmica s'agreuja i l'activitat d'ETA és en l'època més greu. Hi ha una crisi política greu, Suárez es queda sol, no té suport dins el seu partit, ni dels empresaris ni del rei.

Tothom és conscient de la crisi política i Suárez es consent que no té suport. 29 de gener del 1981 Suárez dimiteix perquè Espanya pugui continuar sent una democràcia "no vull que la democràcia sigui un parèntesi en la vida política espanyola". L'any anterior s'havia especulat que s'estava preparant un cop d'estat, i era cert ("Soroll de Sabres"). Ell es va apartar per evitar el cop d'estat. 23 de febrer del 1981 Un mes després que dimiteixi hi ha el cop d'estat militar. Són militars que estan descontents pel procés autonòmic la legalització del PCE i l'activitat d'ETA.

Quan Suárez dimiteix la UCD proposa com a substitut Leopoldo Calvo Sotelo, ell ha de presentar el seu programa i que els diputats l'escullin, però mentre ell fa la sessió d'investidura entra Tejero i uns guàrdies civils, segresten els diputats, i comença el cop d'estat del 23 de febrer. Hores després el capità general de València, Milans del Bosch, declara l'estat de guerra i s'afegeix al cop i treu els carros de combat al carrer. La idea era que la resta de captans generals s'afegissin. Finalment, la matinada del 24 de febrer el rei, en un discurs televisat, es posiciona clarament en contra el cop.

Hores abans el general Armada (un dels caps de l'exèrcit) va al congrés a intentar que els diputats l'escullin a ell com a president del govern (ja que a Espanya el president no ha de ser diputat) i aturar el procés democràtic. En el seu programa diu que vol fer un partit d'unitat i Tejero no accepta i ell mateix acaba amb el cop d'estat planificat. El rei tenia molt present el que li va passar al seu avi, Alfons XIII, per donar suport al general Miguel Primo de Rivera, a les següents eleccions van votar per la república, no vol que perilli la monarquia.

Els principals dirigents del cop: Armada, Tejero i Milans del Bosch El 25 de febrer del 1981 va ser elegit com a president del govern Calvo Sotelo, la situació interna no canvia, però hi ha un gir conservador amb Calvo Sotelo. Actuacions de Calvo Sotelo: Aprovació de la llei del divorci (abril del 1981) 1982: Entrada d'Espanya a l'OTAN: el PSOE es va oposar a això. Aprova una llei, la LOHPA, es pretenia limitar l'autonomia de Catalunya i el País Basc, no es va poder aplicar perquè era inconstitucional. Finalment, davant la situació de divisió interna de la UCD, Calvo-Sotelo l'agost del 1982 convoca eleccions per al 28 d'octubre del 1982. El PSOE va obtenir 202 diputats de 350.

Començarà el període de normalització del sistema democràtic. Els governs de la democràcia: 1982-2008 Els governs socialistes de Felipe González (1982-1996) Felipe González va governar durant quatre legislatures: les dues primeres amb majoria absoluta. 1982-1986 majoria absoluta del PSOE. 1986-1989 1989-1993 1993-1996 El 1982 a les eleccions va participar un 80% del cens. Per què hi ha tanta participació? Volen consolidar la democràcia i donar el missatge de què la població és demòcrata. - Hi ha un canvi del mapa electoral: PSOE majoria absoluta (202/350), AP, 107 diputats, substitueix a UCD (s'enfonsa). Els comunistes s'enfonsen, 4 diputats.

- Guanya PSOE perquè es presenta amb un missatge de partit moderat de centreesquerra això li va permetre captar vots dels sectors menys dretans de la UDC i també captar el vot comunista després d'una greu crisi interna del PCE i PSUC el 1981. Des del 1979 el lideratge de Felipe González dins del PSOE demostra que són un partit unit amb un lideratge clar, un partit fort que pot consolidar la democràcia. És un missatge modernitzador. El procés reformista: comencen les reformes per modernitzar Espanya. Són molt pragmàtics saben que han d'anar a poc a poc perquè tenen experiència del que va passar a la II República, que van voler anar massa ràpid i un sector de la població es va posar en contra.

Objectius del nou govern socialista: Sortir de la crisi econòmica. Modernitzar l'administració pública. Posar les bases i desenvolupar l'estat del benestar. Organitzar l'educació pública. Construir una sanitat pública. Aquests objectius van encaminats a un objectiu final: l'entrada d'Espanya en la Comunitat Econòmica Europea (CEE). L'1 de gener del 1986 entren a la CEE. Reformes per sortir de la crisi Reconversió del sector bancari Reduir la inflació Estimular la inversió privada (no es va plantejar cap procés de nacionalització) Reorganització del sector productiu: la reconversió industrial (desmantellament de les indústries siderúrgiques deficitàries.

La reconversió industrial es va realitzar per poder entrar a la CEE, però va comportar importants conflictes laborals que van marcar l'inici de l'allunyament de la UGT del PSOE, va augmentar l'atur. Reformes socials Despenalització de l'avortament en tres supòsits (malformació del fetus, si la mare corria risc o per violació) Reforma educativa: l'objectiu fer un sistema educatiu públic. El 1985 es va aprovar la LODE per garantir l'escolarització fins als 14 anys i el 1990 la LOGSE que establia l'ensenyament obligatori fins als 16 anys.

Estat de les autonomies El 1983 tots els territoris tenen autonomia Política internacional El juny de 1985 Espanya va signar el tractat per entrar a la CEE, entra en vigor el gener del 1986. Clau modernitzadora per Espanya. 1986 es fa un referèndum proposat pel PSOE sobre l'OTAN, aquest cop demanant el sí. Els vots afirmatius van ser del 52%. Reforma militar: modernitzar l'exèrcit. Situar definitivament el poder civil per sobre el militar. Entrar a l'OTAN és clau per modernitzar l'exèrcit.

4.2 La Catalunya autònoma: 1980-1984 El sistema de partits: Durant la dècada dels 80 el mapa polític de Catalunya és diferent, això es veu a les eleccions autonòmiques, per escollir el parlament de la Generalitat. Presenta dues característiques: Es veu que és més plural (hi ha molts partits i tots tenen bastant influència, hi ha molt més partits representats en el parlament.) Segons si les eleccions eren legislatives o autonòmiques la població votava un altre, quan eren legislatives a Catalunya guanyaven els socialistes (PSC) i, en canvi, a les autonòmiques guanyava convergència i unió (Jordi Pujol), era un vot dual.

Els dos partits de Catalunya: Per un costat hi havia el partit de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Jordi Pujol. A partir del 78/79 es presentava en coalició amb Unió Democràtica. La coalició aquesta es deia Convergència i Unió. Característiques: és un partit de centre moderat, hi ha tres ideologies principals, però tots són catalanistes. Demòcrates cristians (centredreta) Demòcrates liberals (centredreta) Socialdemòcrates (centreesquerra) L'element central era el lideratge de Jordi Pujol. Convergència Democràtica de Catalunya es va crear el 1974 a Montserrat en una assemblea clandestina aprofitant una congregació del Barça.

El seu ideal és Prat de la Riba, tenia alguns elements similars a la Lliga. L'altre partit és el PSC, es va crear el 1978 per la unió de tres partits socialistes catalans. Són socialistes i catalanistes. L'hegemonia de CiU: els governs de Jordi Pujol (1980-1984) Les primeres eleccions autonòmiques van ser el març de 1980, Catalunya és on les esquerres tenien més força, tothom pensava que les esquerres guanyarien, el PSC. Però no, les eleccions les guanya Convergència i Unió, CiU 43 diputats, 33 diputats PSC i 25 els comunistes i per últim la UCD 16 i ERC 14. Aquests dos últims pacten amb CiU.

A partir del 1980 i fins a la dècada dels 90 Jordi Pujol guanyarà totes les eleccions autonòmiques per majoria absoluta. Per què? Perquè té un programa moderat. És catalanista I és molt pragmàtic, sempre negocia amb els diferents governs de Madrid per obtenir la màxima autonomia de Catalunya. Els objectius del seu govern seran: - Desenvolupar l'Estatut i l'autogovern. - Aconseguir els traspassos de competència a la Generalitat. Les seves actuacions principals van ser: 1. Desenvolupar l'Estat del Benestar: l'ensenyament i sanitat públiques. 2. La seva tasca es va basar a fomentar i impulsar el català.

1983: S'aprova la "Llei de Normalització Lingüística": s'inicia un procés en el qual el català es va anar convertint en un instrument de cohesió social. Es va impulsar el català en l'administració i en l'ensenyament es va convertir en la llengua vehicular. El 1983 també es crea TV3. 3. El 1987 es va aprovar la divisió comarcal de Catalunya. El lideratge de Jordi Pujol és clau per l'hegemonia de CiU, ell el que fa és fer país, i per això tenia suport de les classes mitjanes urbanes i rurals de les capitals de comarca. Arias Navarro: és un "búnquer", vol mantenir la dictadura tall com va ser amb Franco, no vol fer reformes.

Paral·lelament a la construcció i desenvolupament de la Generalitat cal fer esment al tema del finançament autonòmic i el dèficit fiscal, fet que es va agreujar a finals de la dècada del 1990. A les eleccions autonòmiques del 2003, CiU es va presentar per primer cop amb A. Mas com a candidat. Va guanyar les eleccions però la suma dels parlamentaris del PSC, ERC i ICV. EUiA va portar a P. Maragall a la presidència de la Generalitat. Començaven els set anys dels governsdel tripartit.