La Segona República Espanyola (1931-1936)

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

La segunda república Espanyola (1931-1936) La proclamació i el govern provisional Al 12 d'abril del 1931 es va celebra eleccions municipals a Espanya amb una elevadíssima participació els partits polítics que portaven la proposta d'una nova republicà en els seus programes es van imposar els partits dinàstics que defensaven la monarquia i el sistema de la restauració, sobretot van guanyar en les grans ciutats i en la majoria dels nuclis urbans, els resultats van evidenciar que bona part del electorat apostava per un canvi de règim el 14 d'abril de 1931 amb l'aparició dels primers resultats en moltes localitats espanyoles els regidors electes van sortir a proclamar la república des dels balcons dels ajuntaments, alhora que la gent sortia de manera espontània al carrer per celebrar-lo.

Davant aquesta situació el rei Alfons XIII va renunciar a la protestat reial i va abandonar el país en direcció a l'exili, a Madrid els representants dels partits polítics signants del pacte de Sant Sebastian van constituir un govern provisional que el mateix 14 d'abril va proclamar oficial la segona republicà Espanyola.

El govern provisional serà liderat per Niceto Alcalá Zamora i en representat de tots els partits d'àmbit república, aquest govern provisional va convocar eleccions a cort constituents per el dia 28 de juny de 1931 i va prendre un seguit de disposicions d'urgència com la conpcecio d'una amnistia general per els presos polítics o la proclamació de les llibertat polítiques i sindicats.

Primer bienni reformista o bienni reformador (1931-1933) Les eleccions general del 1931 van tenir una participació molt alta, la victòria va ser per la coalició d'esquerres que va obtenir 279 escons de 464 possibles (una majoria) el govern va quedar en mans de la coalició vencedora sota la presidència de Manuel Azaña líder de izquierda republicana mentres que el president de la república serà Niceto Alcalá Zamora. El nou govern iniciarà una profunda obra política de reformes que buscaven modernitzar i situa Espanya el nivell dels principals països europeus aquestes reformes es podem dividir en 5 blocs: 1.

La constitució del 1931: el govern de Azaña va impulsar la redacció d'una nova constitució que serà molt avançada al seu temps i que tenia un fort caràcter democràtic i progressista amb una àmplia declaració de drets i llibertats on es declarava per primer cop a Espanya com un estat light. On s'obre la possibilitat de desenvolupar lleis com la del divorci, i on també es coincidia per primer cop el dret del sufragi per les dones. 2.

La reforma militar: la reforma militar realitzada pel govern d'Azaña tenia com objectiu la simplificació i reducció de l'exèrcit sobre tot dels comandaments sospitosos de cert contraris a la republicà, s'oferirà als militar la jubilació anticipada amb l'objectiu de reduir a la meitat el nombre d'oficials, també es derogarà la llei de jurisdiccions que perseguia els atacs l'exèrcit i els símbols de l'estat, es suprimiran algunes de les acadèmies militars com per exemple la de Saragossa per considerar-les un focus antirepublica i per últim s'anul·la el sistema de ascensos per mèrits d'armes. 3.

La reforma de l'Estat a nivell territorial i administratiu: es configurarà una llei que tal com recull la constitució permetrà a les regions històriques , accedir a la autonomia. Aquests regions tindran institucions pròpies i competències d'autogovern regulades per estatuts d'autonomia, Catalunya obtindrà al 1932 el seus estatut d'autonomia mentre que el país basc i Galícia iniciaran les negociacions per obtenir-les 4. La reforma educativa: Un dels grans objectius del govern d'Azaña va ser la reforma del ensenyament que pretendria aplegar amb l'analfabetisme crònic de la societat espanyola on gairebé 7 milions de persones eren analfabetes.

Per millorar aquesta situació es va promoure una educació liberal i laica (sense religió) garantint el dret a l'educació de tots els infants adoptant un model de escola obligatòria i gratuïta (menor de 14 anys), a mes s'introduira la coeducació (nens i nenes comparteixen aules), i es suprimirà el ensenyament de la religió, també es contractaran 7 mil nous mestres per el mètode de concurs per oposicions i es construiran 10 mil nou escoles, per assolir tots aquest nous objectiu, el govern augmentarà un 50% la despesa associada al ensenyament 5. La reforma agrària: El camp continuarà sent l'assignatura pendent dels polítics espanyols.

El govern d'Azaña va plantejar solucionar el problema amb l'aprovació de la llei de bases i usos de conreus per la qual no es podien mantenir sense treballar o explotar les grans propietats agràries que en cas de no ser rendibles seran expropiades. A tal d'aquest fi, es crea l'institut de la reforma agrària, que controlarà les expropiacions i les valoracions econòmiques de les terres. El procés d'expropiació i adjudicació de les terres serà extraordinàriament lent degut a la forta oposició dels propietaris. Els pagesos i jornalers, fustrats per l'incompliment de les seves expectatives, es van radicalitzar i es seran habituals les protestes i enfrontaments.

Són destacables els fets de Castelblanco a Extremadura, Anedo a la Rioja i Casas Viejas a Andalusia, on una sèrie de jornalers van ocupar tot un seguit de terres i es van fer forts en elles. Havent d'intervenir la Guàrdia Civil. La relació i reorganització de les dretes La relació dels sector més conservadors dretanes i ,davant l'abast d'aquestes reformes seran extremadament violenta i agressives, la premsa vinculada aquests grups atacan sistemàticament els polítics i els partits d'esquerres amb l'intenció desprestigiar les lleis que s'aproven.

En aquest convuls context alguns dels sectors de l'exèrcit van voler aprofitar el descontentament dels grups més conservadors i van protagonitzar un cop d'Estat liderat per general Sanjurjo, l'agost de 1932 amb la pretensió de forçar un canvi en el govern de la república a favor de la dreta més conservadora, però el cop d'Estat va fracassar.

La forta oposició mediàtica de les dretes de l'exèrcit i de l'església, la conjuntura social desfavorable que s'arosega des de la crisis del 1929 i la conflictivitat social creixent per la lentitud d'algunes reformes, van produir un fort desgast del govern d'Azaña que acabarà dimitint a la tardor del 1933, i convocant eleccions generals al 18 de novembre de 1933.

Segon bienni o bienni conservador (1934 al 1936) Les eleccions generals del 18 de novembre de 1933 seran les primeres eleccions on les dones exerceixen al seu dret a vot recollit en la constitució del 1931, en aquestes eleccions les dretes arribaran amb molta força gràcies a la creació d'una coalició de partits conservadors liderat per la CEDA (Confereracion española de derechas autònomas) dirigida per José Maria Gil Robles i pel partit radical liderat per Alejandro Lerroux.

En canvi els partits d'esquerres es presentaran a les eleccions dividits i enfrontats, el resultat final serà una àmplia victòria per els partits de dretes que hauran de formar govern, el nou govern liderat pel partit radical i la CEDA serà liderat per Lerroux que farà punt per punt el seu programa electoral, vast en destruir l'obra reformadora de l'anterior bienni.

En aquest sentit derivaran tots els decrets de la reforma agrària, restaurant la situació anterior al 1931, també es dictarà una amnistia per tots els presos i militars condemnats pel cop d'Estat del 1932, l'església recuperar el seu paper principal a la societat i en la educació i s'aturaran les discussions del projecte d'estatuts del país Basc i Galícia.

Agitació social: els fets d'octubre de 1934 El contingut profundament antireformista del govern central (Madrid), actua com estimulant de la creixent radicalització dels sindicats i partits d'esquerres, un mes després de les eleccions al desembre de 1933, es produiran revoltes arreu d'Espanya, organitzades pels anarquistes de la CNT-FAI amb el suport actiu dels socialistes i UGT, però el fet revolucionari més significatiu es produeix en els anomenats: fet d'octubre del 1934, on els republicans d'esquerres i els socialistes davant la por que el govern iniciés una política cada cop més autoritària i fins i tot propere al feixisme, iniciaran un seguit de protestes amb dos focus principals: Astúries i Catalunya.

Astúries la UHP(Union de hermanos proletarios) es una associació de miners treballadors industrials anarquistes i socialistes, proclamarà la revolució socialista d'octubre de 1934 grups de miners armats van ocupar diferents pobles de la conca minera d'Asturies, van prendre casernes de la guàrdia civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris, el govern de Madrid veien que havia perdut el control d'Astúries decideix intervenir enviant l'exèrcit i més concretament la legión (part de l'exèrcit més violenta que prové del Marroc),dirigida pel general Francisco Franco, el miners i els soldats s'enfrontaren durant més de 10 dies però finalment la revolta serà dissolta, la posterior repressió serà molt dura amb més de mil miners morts, molt dels quals executats, 2000 ferits i uns 5000 detinguts.

A L'octubre de 1934 el descontentament a Catalunya és molt elevat entre els obres i els pagesos, a més rebotant el suport del govern de la Generalitat ( el govern autonòmic de Catalunya) que està molt preocupat per l'entrada de ministres procedents de la CEDA, en el govern de Madrid, ja que sospitem d'un gir feixista i recentralitzador així el presidente de la Generalitat Lluís companys al 6 d'octubre de 1934 va proclamar l'Estat català submetent al govern central a una important prova de força, l'exèrcit espanyol es mobilitza i ocuparà el palau de la Generalitat, els principals ajuntaments i no dubtarà de fins i tot a carregar contra els manifestat i voltants disparar amb artilleria, el resultat serà de més de 2000 mort, desenes de milers de detinguts entre els quals tots els membres del govern de la Generalitat i el president Lluís Companys on també el governs de Madrid deixarà en suspens l'estatut d'autonomia.

Aquesta inestabilitat política provocarà la retirada d'inversions i la paralització d'una part important de l'activitat econòmica que ja de per si era molt feble, l'atur entra en un espiral ascendent amb xifres molt elevades que no paren de créixer, aquesta percepció de crisis generalitza encara es veurà més agreujada pels diferents casos de corrupció, el partit del govern el partit radical, es va veure afectat, per un seguit de escàndols de corrupció com son casos de malversació de fons públics per part d'alguns polítics i dirigents del partit radical, però el cas més important serà el l'anomenat cas del Estraperlo on diverses autoritats del govern espanyol es veuen implicats en caso de estafa en diferents casinos espanyols, en aquest cas el propi president del govern Alejandro Lerroux es veurà implicat.

Davant d'aquesta situació el partit radical i el president del govern havien perdut tota legitimitat per governant i acabaran dimitint a finals de 1935, el president de la republicà Niceto Alcalá Zamora convocara les noves eleccions generals pel mes de febrer de 1936. Victòria del front popular en la guerra civil L'any 1936 comença amb la victòria electoral de la coalició d'esquerra que rep el nom de front popular i que guanya les eleccions generals del febrer del 1936, el front popular tenia el seu programa d'amnistia per els empresonats de 1934 i la reducció de l'impuls de la reformes del primer bienni.

Davant els partits de dretes que es presenten desunits tot i que l'última hora aconseguiran un mínim de consens i s'agruparan amb l'anomenat bloc nacional amb el partit de la CEDA, com representat més destacat, el resultat electoral va atorgar la victòria al front popular amb un 48% dels vots aconseguint en total 294 diputats Mentre que el bloc de les dretes va obtenir el 46,5% amb un total de 160 diputats, les forces de centre van obtenir el 5,5% i els seus 57 diputats van passar a formar part de l'arc parlamentari del front popular.

D'acord amb el que portava el programa al front popular, el nou govern va quedar format exclusivament pels republicans d'esquerres, mentre que els socialistes i als tres partits de la coalició es van comprometre a donar-li suport pralamemtari, Manuel Azaña serà elegit president de la república en substitució de Niceto Alcalá Zamora y Santiago Casares Quiroga serà president del govern, el nou govern va posar en marxa el seu programa, va decretar una amnistia de 30.000 presos polítics, va iniciar les conversacions per aprovar els estatuts del país basc i Galícia i va reprendre el procés reformista interromput pel segon bienni, aquesta nova situació va ser rebutjada pel bloc de dretes que no acceptar la derrota electoral ni l'obertura del procés reformista, molts propietaris de terres es van oposar les noves mesures de la Llei agràries del nou govern, alguns empresaris van trencar les seves empreses i fàbriques i van extraviar els capitals mentre que l'església va iniciar unes dures campanyes contra la república.

La falange espanyola per la seva banda va fomentar un clima d'enfrontament civil i de crispació política, grups falangistes van començar accion violentes contra líders d'esquerra, líders sindicals i líders obrers, com a defensa els grups d'esquerra radicals van reaccionar de la mateixa manera contra empresaris i líders de la dreta , augmentar cada cop més el clima de crispació i d'enfrontament. La creació d'aquest clima de violència va afavorir a que els sectors militars descontents comencessin a organitzar un cop d'estats militar contra la republicà per tal de canviar de règim i restablir l'ordre.

El cop d'Estat comença a tenir força sota el general Mola i amb els suport de forces polítiques de dretes i la simpatia de la Itàlia Feixista de Mussolini i l'Alemanya Nazi de Hitler El 14 de juliol de 1936 en un clima de violència molt elevada es va produir l'assassinat de José del Castillo a mans d'un grups falangista, la resposta va ser l'assesitant a mans d'un grup d'esquerres d'un dels líders més carismàtics de la dreta José Calvo Sotelo, tot plegats va accelerar els plans dels colpistes i l'insurreccio començarà al 17 de juliol de 1936 al Marroc i al 18 de juliol a la península començava una guerra civil que s'allargarà fins al 1939 Partits polítics de la segona República Característiques dels partits d'esquerra Patits d'esquerres son: Laïcitat de l'Estat Democratització dels exercit Reforma agrària Amplis drets socials i laborals Descentralització de l'Estat Es poden dividir en tres grups Partits republicans Acció republicana: el 1930 pasa anomenar-se izquierda Republicana i els seu màxim dirigent es Miguel Azaña.

Partit republicà radical social: liderat per Marcelino Domingo El servicio de la República: el liderat per José Ortega i Gasset Partits d'àmbit autonomista: hi hauran dos Esquerra republicana de Catalunya: líders més destacats: Francès Macià i Lluís Companys Organització republicana gallega autònoma: el seu màxim líder és: Santiago Casares quiroga. Partits d'àmbit obrers: son 3 PSOE: hi destaquen Indalecio Prieto, francisco largó Caballeros i Partit comunista d'Espanya: destaca Jose Díaz Partits obrer d'unificacio marxista mes conegut con POUM: el seu líders es Andreu Nin Característiques del partits de dretes Defenses un Estat confessional. (Religiosos) Defenses els privilegis de l'exèrcit.

Un Estat centralista i unitari. La propietat agrària tradicional. Es mostren contraris en reformes laborals i drets socials. Es poden dividir en 4 grups: Partits republicans: Partit Radical: Alejandro Lerroux La Derecha liberal Republicana: el seu líder serà Niceto Alcalá Zamora La Confederaciones Española de Derechas Autònomes (CEDA): el seu màxim líder serà José María Gil Robles Partits autonomistes La lliga Regionalista que al 1933 canvia de nom i passarà a anomenar-se Lliga Catalana, el seu líder es Francesc Cambó Partit Nacionalista Basc: líder José Antònio De Aguirre (es el actual PND) Partits monàrquica Renovación Española: líder José Calvo Sotelo.

Comunión Tradicionalista: El sue líder Manuel Fal Conde. Partits autoritaris: Partit Junta de ofensiva Nacional Sindicalista (JONS): líder Ramiro Ledesma Falange Española: Liderada per José Antonio Primo de Rivera 6. La Generalitat republicana L'estiu del 1930 es van reunir a Sant Sebastià representants del republicanisme i del socialisme espanyol amb la presència de representants del catalanisme polític. D'aquesta reunió, que es va conèixer com el Pacte de Sant Sebastià, en va sorgir un comitè revolucionari que havia de coordinar les accions dirigides a proclamar la República.

Els representants catalans van obtenir el compromís del reconeixement de l'autonomia de Catalunya un cop proclamada la República. 6.1. La proclamació de la República catalana La Jove Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), formació sorgida de la unió d'Estat Català, el Partit Republicà Català, el grup del setmanari L'Opinió i nombrosos centres republicans repartits pel territori (17 de març del 1931), va obtenir una inesperada i aclaparadora victòria electoral als comicis municipals del 12 d'abril a Barcelona: va aconseguir 25 dels 50 regidors i aquest resultat va arrossegar les principals ciutats de Catalunya.

Davant de la nova situació, Lluís Companys, un dels líders de ERC, va prendre la iniciativa al migdia del dia 14 i va proclamar la República des de l'Ajuntament de Barcelona. Unes hores més tard, Francesc Macià també d'ERC, va proclamar la «República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica». La proclamació de Macià trencava la legalitat monàrquica i plantejava un model de República federal quan encara a Madrid la situació era molt confusa. Poques hores més tard, el govern provisional es va crear a la capital va decidir enviar una delegació de tres ministres per negociar amb Francesc Macià una sortida política a la proclamació de la República catalana.

D'aquesta negociació, en va sortir la creació d'un govern provisional a Catalunya, la Generalitat, i l'encarregaria de la redacció d'un Estatut d'Autonomia que amb posterioritat havia de ser ratificat per les Corts espanyoles. 6.2. L'Estatut d'Autonomia i l'obra de govern Francesc Macià es va convertir en el president de la Generalitat provisional i ràpidament va crear una comissió que va elaborar un text estatutari (Estatut de Núria), que va ser ratificat pel poble de Catalunya i presentat a les Corts espanyoles per a la seva discussió i aprovació. El text, però, no es va començar a discutir fins el maig del 1932.

El debat parlamentari va ser agre i l'Estatut de Núria va experimentar àmplies retallades i modificacions. Finalment, i després de ser avalat del president del govern, Manuel Azaña, va ser aprovat el 9 de setembre del 1932. Un cop aprovat l'Estatut, es van convocar eleccions autonòmiques i el nou Parlament de Catalunya va ser elegit el 21 de novembre. ERC va obtenir la majoria absoluta i Macià va ser elegit president de la Generalitat, càrrec que va exercir fins que va morir, el 25 de desembre del 1933. Pocs dies després va ser elegit president Lluís Companys.

Dos dels camps en què va sobresortir més l'acció del govern de la Generalitat van ser el de la cultura (creació del Consell de Cultura) i el de l'educació (escoles públiques, colònies escolars, creació dels Institut Escola, promoció de l'autonomia universitària, etc.). També es van formar comissions d'estudi, com l'encarregada de la divisió territorial de Catalunya, que va proposar un mapa de 38 comarques i 9 regions. Una de les fites més controvertides va ser la Llei de contractes de conreu. A les comarques vitivinícoles el conflicte entre els propietaris i els arrendataris (parcers o rabassaires) s'arrossega des de la crisi de la fil·loxera.

Per defensar els seus interessos, els rabassaires havien fundat un sindicat l'any 1922, la Unió de Rabassaires 2 . Donant resposta a les reivindicacions dels rabassaires, el Parlament va aprovar la Llei de contractes de conreu (abril del 1934) que beneficiava els arrendataris que podien arribar a assolir la propietat de la terra. Els propietaris, fonamentalment en l'òrbita, van rebre el suport de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Lliga Catalana (antiga Lliga Regionalista) i la van recórrer davant del Tribunal de Garanties Constitucionals, que va acceptar el recurs i va anul·lar la llei.

La Generalitat va emprendre aquest fet com un atac de les dretes i del govern central contra l'autonomia de Catalunya. 6.3. Els fets d'octubre del 1934 La situació de tensió creixent entre el govern central i el govern de Catalunya, més la incorporació de tres ministres de la CEDA al govern presidit pels radicals, van impulsar Companys a proclamar "l'Estat Català dins la República Federal Espanyola" el dia 6 d'octubre del 1934. Amb aquesta actuació arriscada contra la legalitat vigent es pretenia posar en marxa un moviment insurreccional que permetés que l'esquerra espanyola recuperés el poder polític, al mateix temps que s'afirmava l'autonomia catalana dins la República.

Barcelona va ser el focus més important de la revolta, que va ser durament reprimida per les forces de l'ordre. El general Domènec Batet, màxima autoritat militar de Catalunya, es va mantenir fidel al govern de Madrid i el president de la Generalitat i els membres del seu govern van ser detinguts. Els principals ajuntaments van ser intervinguts i el país va viure en estat de guerra fins a l'abril del 1935. També es va suspendre l'Estatut d'Autonomia. El govern central va nomenar un governador general per a Catalunya. 6.4. Les eleccions del febrer del 1936 2 El tema de la Unió de Rabassaires i la Llei de contractes és un tema que sol sortir a les PAU.

A Catalunya es va enfrontar dues grans coalicions, el Front d'Esquerres de Catalunya, en el qual ERC era la força majoritària, i el Front Català d'Ordre, que liderava la Lliga Catalana. El Front d'Esquerres es presentava amb un programa molt clar: llibertat per als presos de l'octubre del 1934, restabliment de l'Estatut i compliment de la Llei de contractes de conreu. La campanya electoral va provocar una gran mobilització política i ciutadana. Els resultats van ser indiscutibles: el Front d'Esquerres va aconseguir 41 escons dels 54 possibles, i al conjunt d'Espanya el triomf va ser per al Front Popular, que va formar govern.

La llei d'amnistia va permetre que el president Companys sortís del penal de Cadis. Poc temps després va ser ratificat pel Parlament de Catalunya com a president de la Generalitat, i va recuperar plenament els poders.