1. Context històric (1800-1900)
Flashcards
- Què és la Revolució Industrial?
- Un canvi econòmic i tecnològic amb més fàbriques i producció.
- Quina classe social era propietària d'indústries i negocis?
- La burgesia.
- Com eren les condicions laborals del proletariat?
- Jornades llargues i salaris baixos en condicions insalubres.
- Per què la gent del camp anava a les ciutats?
- A buscar feina a les fàbriques.
Preguntes tipus test
- Quin canvi econòmic i tecnològic va ser un component clau de la Revolució Industrial?
- a) Disminució de les fàbriques.
- b) Nous serveis sanitaris.
- c) Augment de la productivitat.
- d) Menys tècniques.
Resposta: c) Augment de la productivitat.. La Revolució Industrial es caracteritza per un increment en la producció gràcies a noves tecnologies i l'expansió de les fàbriques.
- Quin grup social va experimentar un augment de riquesa durant la Revolució Industrial, tot i que aquesta riquesa no es va distribuir equitativament?
- a) El proletariat.
- b) La noblesa.
- c) La burgesia.
- d) Els camperols.
Resposta: c) La burgesia.. La burgesia, com a propietària de les indústries i els negocis, va acumular la major part de la riquesa generada durant la Revolució Industrial.
- Quina era una característica comuna de les jornades laborals del proletariat durant la Revolució Industrial?
- a) Salari alt i condicions saludables.
- b) Jornades curtes i salari alt.
- c) Jornades llargues i salari baix.
- d) Condicions saludables i salari alt.
Resposta: c) Jornades llargues i salari baix.. El proletariat treballava en condicions sovint insalubres, amb jornades extenses i salaris reduïts.
2. Context econòmic i social ampliat
Flashcards
- Quina era la principal activitat econòmica a Espanya al segle XIX?
- L'agricultura
- Quines classes socials dominaven l'economia i la política?
- La burgesia i la noblesa
- Què va provocar la migració camp-ciutat?
- Problemes d'habitatge i insalubritat
- Com es definia el proletariat?
- Classe obrera amb jornades llargues i salaris baixos
Preguntes tipus test
- Quin sector econòmic era majoritari a Espanya durant el segle XIX?
- a) La indústria tèxtil
- b) L'agricultura
- c) La mineria
- d) El comerç internacional
Resposta: b) L'agricultura. L'agricultura era el sector econòmic dominant a Espanya durant el segle XIX, tot i que amb una productivitat baixa i poc mecanitzada.
- Quines classes socials controlaven l'economia i la política a Espanya al segle XIX?
- a) El proletariat i els camperols
- b) La burgesia i la noblesa
- c) Els militars i l'Església
- d) Els artesans i els comerciants
Resposta: b) La burgesia i la noblesa. La burgesia i la noblesa eren les classes dirigents que controlaven l'economia i la política, governant municipis i diputacions i influint en la modernització urbana.
- Quin fenomen demogràfic va accentuar els problemes d'habitatge i insalubritat a les ciutats espanyoles al segle XIX?
- a) L'emigració a Amèrica
- b) La migració camp-ciutat
- c) L'augment de la natalitat
- d) La disminució de la mortalitat
Resposta: b) La migració camp-ciutat. La migració de persones del camp a les ciutats (migració camp-ciutat) va provocar un augment de la població urbana i va accentuar els problemes d'habitatge i insalubritat.
3. Transformacions urbanes
Flashcards
- Què va ser el Pla Cerdà?
- Un projecte d'eixample de Barcelona al segle XIX.
- Quins problemes principals afectaven els nous barris industrials?
- Insalubritat i contaminació.
- Quin tipus de transport públic va connectar els barris amb les fàbriques?
- Tramvies i trens suburbans.
- Quines millores urbanes es van implementar per millorar la higiene pública?
- Mercats coberts i aigua corrent.
Preguntes tipus test
- Quin objectiu principal tenia el Pla Cerdà a Barcelona?
- a) Crear nous barris industrials a la perifèria.
- b) Millorar la circulació i l'higiene de la ciutat.
- c) Construir espais verds per a la burgesia.
- d) Ampliar el nucli antic amb nous habitatges.
Resposta: b) Millorar la circulació i l'higiene de la ciutat.. El Pla Cerdà, implementat a partir de 1859, tenia com a objectiu principal millorar la circulació i l'higiene de Barcelona mitjançant una estructura de quadrícula planificada.
- Quina classe social es va concentrar principalment als nous barris industrials durant el segle XIX?
- a) La noblesa terratinent.
- b) La burgesia comercial.
- c) El proletariat obrer.
- d) El clergat eclesiàstic.
Resposta: c) El proletariat obrer.. Els nous barris industrials van concentrar principalment al proletariat obrer, que treballava a les fàbriques properes i vivia en condicions sovint insalubres.
- Quins serveis van contribuir a la reducció de malalties i a una major seguretat a les ciutats del segle XIX?
- a) Els tramvies i trens suburbans.
- b) Els mercats coberts i hospitals.
- c) La il·luminació elèctrica i el clavegueram.
- d) Els parcs i passejos per a la burgesia.
Resposta: c) La il·luminació elèctrica i el clavegueram.. La il·luminació elèctrica i el clavegueram van ser infraestructures clau per a la reducció de malalties i l'augment de la seguretat a les ciutats, millorant les condicions de vida i higiene pública.
4. La Restauració Borbònica (1874–1898)
Flashcards
- Quin esdeveniment marca el final de la Primera República i l'inici de la Restauració Borbònica?
- El pronunciament de Martínez Campos el 1874.
- Què defensava Alfons XII en el Manifest de Sandhurst?
- Una monarquia constitucional i el liberalisme moderat.
- Quins dos partits principals es van alternar en el poder durant la Restauració?
- Conservadors i Liberals.
- Com es coneixia l'alternança pacífica de poder entre els partits durant la Restauració?
- El 'Turno Pacífico'.
Preguntes tipus test
- Quin manifest va defensar la monarquia constitucional i el liberalisme moderat durant la Restauració Borbònica?
- a) Manifest de Sandhurst
- b) Tractat de París
- c) Pau de Zanjón
- d) Constitució de 1876
Resposta: a) Manifest de Sandhurst. El Manifest de Sandhurst, publicat el 1874, va ser on Alfons XII va defensar la monarquia constitucional i el liberalisme moderat, marcant l'inici de la Restauració Borbònica.
- Què va significar el 'Turno Pacífico' durant la Restauració Borbònica?
- a) Un període de guerra civil constant.
- b) L'alternança pacífica de poder entre Conservadors i Liberals.
- c) L'exili de tots els partits polítics.
- d) La fi del caciquisme.
Resposta: b) L'alternança pacífica de poder entre Conservadors i Liberals.. El 'Turno Pacífico' era un sistema d'alternança en el poder entre els partits Conservador i Liberal, dissenyat per mantenir l'estabilitat política i l'ordre social durant la Restauració.
- Quina era la principal funció dels cacics durant la Restauració Borbònica?
- a) Modernitzar les ciutats.
- b) Garantir l'alternança pacífica dels partits.
- c) Promoure la industrialització.
- d) Defensar els drets dels obrers.
Resposta: b) Garantir l'alternança pacífica dels partits.. Els cacics eren líders locals que manipulaven les eleccions per garantir que els partits Conservador i Liberal s'alternessin pacíficament en el poder, mantenint l'ordre establert.
5. Bases del règim
Flashcards
- Què és la sobirania compartida segons la Constitució de 1876?
- Poder compartit entre el Rei i les Corts.
- Quins eren els dos partits principals del bipartidisme durant la Restauració?
- Conservadors i Liberals.
- Què era el 'Turno Pacífico'?
- Alternança de poder entre Conservadors i Liberals.
- Què permetia la Llei d'Associacions de 1887?
- Creació de clubs, sindicats i associacions.
Preguntes tipus test
- Quina característica definia la sobirania segons la Constitució de 1876?
- a) Exclusivament popular
- b) Compartida entre el Rei i les Corts
- c) Exclusivament reial
- d) Delegada en el govern
Resposta: b) Compartida entre el Rei i les Corts. La Constitució de 1876 establia una sobirania compartida entre el Rei i les Corts, marcant un equilibri de poder.
- Quin tipus de sufragi es va instaurar a Espanya el 1890?
- a) Sufragi femení
- b) Sufragi censatari
- c) Sufragi universal masculí
- d) Sufragi restringit
Resposta: c) Sufragi universal masculí. El 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí, permetent votar a tots els homes adults, encara que limitat pel caciquisme.
- Què era el 'Turno Pacífico' durant la Restauració?
- a) Un període de guerra civil
- b) Un pacte per l'alternança de poder entre Conservadors i Liberals
- c) Un sistema de eleccions lliures
- d) Un moviment de protesta popular
Resposta: b) Un pacte per l'alternança de poder entre Conservadors i Liberals. El 'Turno Pacífico' era un pacte entre Conservadors i Liberals per alternar-se en el poder i mantenir l'ordre social.
6. Pràctica electoral i caciquisme
Flashcards
- Què era l'encasillado?
- Sistema on el govern designava els candidats abans de l'elecció.
- Què eren les 'topinades'?
- Irregularitats en el recompte de vots.
- Qui eren els cacics?
- Líders locals amb influència que manipulaven eleccions.
- Com afectava el reclutament militar les eleccions?
- S'usava per influir en els votants.
Preguntes tipus test
- Què és l'encasillado en el context de les eleccions manipulades a Espanya al segle XIX?
- a) Un sistema per recompensar els funcionaris lleials al govern.
- b) Un mètode per assegurar que els candidats del govern siguin elegits abans de les eleccions.
- c) Una forma de censurar la premsa opositora.
- d) Un programa per promoure l'educació a les zones rurals.
Resposta: b) Un mètode per assegurar que els candidats del govern siguin elegits abans de les eleccions.. L'encasillado era un sistema on el govern determinava quins candidats serien elegits abans que se celebressin les eleccions, assegurant així el control del resultat.
- Quina era la funció principal dels cacics durant la Restauració a Espanya?
- a) Modernitzar les infraestructures urbanes.
- b) Garantir l'alternança pacífica dels partits a través de la manipulació electoral.
- c) Promoure la industrialització a les zones rurals.
- d) Defensar els drets dels treballadors davant l'explotació laboral.
Resposta: b) Garantir l'alternança pacífica dels partits a través de la manipulació electoral.. Els cacics, com a líders locals influents, manipulaven les eleccions per assegurar que els partits del govern s'alternessin pacíficament en el poder, mantenint l'ordre establert.
- Com afectava el reclutament militar a la pràctica electoral i el caciquisme?
- a) Reduïa la participació electoral dels joves.
- b) S'utilitzava com a eina de control i influència sobre els votants.
- c) Garantia que els soldats poguessin votar a les eleccions.
- d) Promovia la mobilitat social entre les classes baixes.
Resposta: b) S'utilitzava com a eina de control i influència sobre els votants.. El servei militar era utilitzat pels cacics per influir en els votants, prometent exempcions o destins favorables a canvi de suport electoral.
7. Forces excloses del sistema
Flashcards
- Què defensava el carlisme?
- Un rei legitimista diferent d'Alfons XII i els valors catòlics.
- Quines eren les principals divisions dins del republicanisme?
- Possibilistes, progressistes i federals.
- Què va ser la FTRE?
- Una federació anarquista de sindicats que defensava l'acció directa.
- Quina era la principal reivindicació del moviment obrer general?
- Jornades laborals de 8 hores.
Preguntes tipus test
- Quin moviment defensava un rei legitimista diferent d'Alfons XII i els valors catòlics?
- a) Republicanisme
- b) Carlisme
- c) Socialisme
- d) Anarquisme
Resposta: b) Carlisme. El carlisme era un moviment monàrquic tradicionalista que defensava un rei legitimista (no Alfons XII) i els valors catòlics.
- Quina era la principal demanda del moviment obrer general?
- a) Abolició de la propietat privada
- b) Jornades laborals de 8 hores
- c) Restauració de la monarquia absoluta
- d) Sufragi censatari
Resposta: b) Jornades laborals de 8 hores. El moviment obrer general reivindicava millores laborals, principalment la jornada de 8 hores, a més de millores salarials i drets sindicals.
- Quina tendència del sindicalisme anarquista defensava l'acció violenta i la propaganda pel fet?
- a) Anarcocol·lectivisme
- b) Anarcocomunisme
- c) Socialisme utòpic
- d) Corporativisme
Resposta: b) Anarcocomunisme. Els anarcocomunistes, influenciats per Kropotkin, defensaven l'acció violenta i la propaganda pel fet com a mitjans per a la revolució social.
8. Política colonial i crisi final
Flashcards
- Quin any va ser la Pau de Zanjón?
- 1878
- Qui va ser el líder cubà que va impulsar la Segona Guerra d'Independència?
- José Martí
- Quin any va començar la Segona Guerra d'Independència de Cuba?
- 1895
- Quina tàctica va utilitzar el general Weyler a Cuba per reprimir la revolta?
- Reconcentracions
Preguntes tipus test
- Quin general espanyol va aplicar les 'reconcentraciones' a Cuba, concentrant civils en camps vigilats?
- a) Arsenio Martínez Campos
- b) Valeriano Weyler
- c) José Martí
- d) Cánovas del Castillo
Resposta: b) Valeriano Weyler. El general Valeriano Weyler va ser qui va aplicar la política de 'reconcentraciones' a Cuba, una estratègia repressiva que va resultar en la mort de desenes de milers de civils.
- Quin tractat va marcar el final de la Guerra hispano-nord-americana i la pèrdua de les colònies espanyoles?
- a) Tractat de Versalles
- b) Tractat de Zanjón
- c) Tractat de París
- d) Manifest de Sandhurst
Resposta: c) Tractat de París. El Tractat de París (1898) va posar fi a la Guerra hispano-nord-americana, en el qual Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam als Estats Units.
- Qui va ser l'impulsor de la Segona Guerra d'Independència de Cuba el 1895?
- a) Valeriano Weyler
- b) José Martí
- c) Arsenio Martínez Campos
- d) Práxedes Mateo Sagasta
Resposta: b) José Martí. José Martí va ser la figura clau que va impulsar la Segona Guerra d'Independència de Cuba, buscant la independència total de l'illa.
9. Guerra hispano-nord-americana (1898)
Flashcards
- Quin tractat va marcar la fi de la guerra hispano-nord-americana?
- Tractat de París (1898)
- Quines colònies va perdre Espanya després de la guerra hispano-nord-americana?
- Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam
- Quin esdeveniment va desencadenar la intervenció dels Estats Units a Cuba?
- L'enfonsament del USS Maine
- Qui va ser José Martí?
- Un líder de la independència cubana
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment va ser utilitzat pels Estats Units com a pretext per declarar la guerra a Espanya el 1898?
- a) L'enfonsament del USS Saratoga
- b) L'enfonsament del USS Maine
- c) L'atac a la base naval de Guantánamo
- d) La invasió espanyola de Florida
Resposta: b) L'enfonsament del USS Maine. L'enfonsament del USS Maine al port de l'Havana va ser utilitzat pels Estats Units com a pretext per declarar la guerra a Espanya, tot i que les causes reals de l'enfonsament mai van ser del tot clares.
- Quines colònies espanyoles van passar a control dels Estats Units després del Tractat de París de 1898?
- a) Cuba, Puerto Rico i les Illes Canàries
- b) Cuba, Filipines i el Sàhara Occidental
- c) Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam
- d) Cuba, Filipines, Guinea Ecuatorial i el Marroc
Resposta: c) Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. El Tractat de París de 1898 va significar la pèrdua per a Espanya de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, que van passar a ser controlades pels Estats Units.
- Quin impacte va tenir la guerra hispano-nord-americana a Espanya?
- a) Va impulsar una època de gran prosperitat econòmica i estabilitat política
- b) Va provocar una crisi política, moral i econòmica, donant lloc al Regeneracionisme
- c) Va reforçar el sistema de la Restauració i el bipartidisme
- d) Va conduir a una nova etapa d'expansió colonial a Àfrica
Resposta: b) Va provocar una crisi política, moral i econòmica, donant lloc al Regeneracionisme. La derrota a la guerra hispano-nord-americana va generar una profunda crisi política, moral i econòmica a Espanya, que va donar lloc al moviment regeneracionista, que buscava reformar i modernitzar el país.
I 84 flashcards i 57 preguntes més al document.
Text del document
Transformació de les ciutats (Segle XIX) 1 Context històric (1800–1900) Revolució industrial: canvi econòmic i tecnològic més fàbriques, noves tècniques, més producció. Context social: les ciutats creixen perquè la gent del camp cerca feina a les fàbriques. Context econòmic: augmenta la riquesa, però molt concentrada en la burgesia; el proletariat segueix pobre. Canvis socials: Burgesia: classe rica, propietaris d'indústries i negocis, educada, aspiren a confort i ordre. Proletariat: classe obrera, treballadors amb jornades llargues i salaris baixos, moltes vegades en condicions insalubres. Necessitat d'adaptar les ciutats: per nous transports, serveis sanitaris i habitatge digne.
Context polític: governs liberals comencen a intentar modernitzar la ciutat, però amb limitacions. Context econòmic i social ampliat: agricultura, demografia i classes dirigents Agricultura: majoritària encara a l'Espanya del XIX; molt poc mecanitzada, productivitat baixa. Zones rurals molt dependents del camp moltes persones busquen feina a les ciutats o emigren a Amèrica. Demografia: creixement poblacional important, sobretot a ciutats industrials com Barcelona, Bilbao o València. La migració interior (camp-ciutat) accentua problemes d'habitatge i insalubritat.
Classes dirigents: burgesia i noblesa controlen economia i política; governen municipis i diputacions, i influeixen en les polítiques de modernització urbana. El poder es combina amb l'aparença de democràcia gràcies al caciquisme i al bipartidisme. 2 Transformacions urbanes a) Creixement físic Ampliació dels nuclis antics: augment d'habitatge i carrers per acollir la població. Eixamples (ex. Pla Cerdà, 1859–1860): quadrícula planificada per millorar circulació i higiene. Nous barris industrials i obrers: densos, sovint prop de fàbriques problemes d'insalubritat i contaminació. Context social: concentració del proletariat, formant barris separats de la burgesia.
b) Infraestructures i serveis Transport públic: tramvies i trens suburbans connecten barris amb fàbriques i centres comercials. Il·luminació elèctrica i clavegueram: reducció de malalties i major seguretat. Millores urbanes: mercats coberts, aigua corrent, hospitals i escoles intent d'igualtat bàsica i higiene pública. Context econòmic: augment del comerç i productivitat urbana. c) Urbanisme i higiene Espais verds: parcs i passejos lleure, salut i control social (espais per a la burgesia). Polítiques d'higiene i salubritat: neteja de carrers i prevenció d'epidèmies com còlera i tifus.
Separació de zones: residencials, comercials i industrials organització urbana moderna, reduint contaminació i conflictes socials. La Restauració Borbònica (1874–1898) 1 Context i origen 1874: Pronunciamiento de Martínez Campos fi de la Primera República. Alfons XII: restauració monàrquica amb Constitució de 1876. Règim: bipartidisme i caciquisme alternança controlada de poder, aparent democràcia. Manifest de Sandhurst (1874): Alfons XII defensa monarquia constitucional i liberalisme moderat. Context polític, social i econòmic Després de guerres civils i crisis (Carlistes, Primera República), Espanya busca estabilitat política.
Societat dividida: burgesia i classe obrera amb interessos diferents. Economia: creixement limitat, industrialització incipient; zones rurals empobrides. Explicació de termes: Bipartidisme: dos grans partits alternen poder, mantenint sistema polític i ordre social. Caciquisme: líders locals que manipulen eleccions; controla vot rural i barris pobres. Monarquia constitucional: rei amb poders limitats però influent en política. Liberalismo moderat: defensa propietat privada, llibertats limitades i ordre social; evita revoltes socials. 2 Bases del règim Constitució de 1876 Sobirania compartida: Rei + Corts. Confessional catòlica: estat catòlic amb tolerància religiosa.
Drets individuals limitats: premsa, reunió i associació controlats. Sufragi censatari universal masculí 1890: vot condicionat a renda o propietat. Competències del rei: nomena ministres, dissoldre Corts, influir en eleccions centralitza poder. Bipartidisme Conservadors (Cánovas del Castillo) i Liberals (Sagasta). Alternança al poder: "Turno Pacífico", pacte per evitar conflictes, mantenint monarquia i ordre social. Principals reformes abans de 1898: 1. Llei d'associacions (1887): permetia la creació de clubs, sindicats i associacions, regulant la participació ciutadana. 2. Evolució de l'esclavitud: abolició definitiva de l'esclavitud a Cuba. 3.
Codi Civil: unifica legislació civil i dóna seguretat jurídica a propietat i contractes. 4. Sufragi universal masculí (1890): vot per tots els homes adults, tot i que limitat per caciquisme i manipulació. Parlamento Largo de Sagasta: període llarg de govern liberal en què Sagasta introdueix reformes progressistes i intenta consolidar el liberalisme moderat. Pràctica electoral i caciquisme Eleccions manipulades: encasillado, cunero, compra de vots, topinades. Repartiment pre-vendes: govern designa quins electors votaran per quin candidat abans de l'elecció. Reclutament militar: ús del servei militar com a eina de control i influència sobre els votants.
Govern central controla resultats a través de cacics vot rural i obrer manipulat. Caciquisme: pràctica clau del sistema restaurador; els cacics són líders locals amb influència social i econòmica que garanteixen l'alternança pacífica dels partits. Permet mantenir l'aparença de democràcia sense alterar l'ordre establert. 3 Forces excloses del sistema Carlisme Moviment monàrquic tradicionalista: defensa rei legitimista (no Alfons XII) i valors catòlics. Derrota 1876 exili o integració parcial. Integristes: critiquen liberalisme, defensant religió i tradició (Sardà i Salvany, 1881). Context: zones rurals i montanyoses (Navarra, País Basc) resistència a modernització.
Republicanisme Vol una república democràtica en lloc de monarquia. Divisions: possibilistes (compromís amb petits canvis), progressistes, federals (autonomia regional). Escassa força electoral molts van integrar-se a Liberals. Moviment obrer i sindicalisme Repressió inicial (1874–1881) lluita per drets laborals i socials. Organitzacions: FTRE (1881): federació anarquista per sindicats i acció directa. PSOE (1879): socialistes polítics, reforma via política. UGT (1889): sindicats reformistes negociació laboral. Evolució del sindicalisme anarquista: Anarcocol·lectivistes (Bakunin) sindicats com a eina de lluita directa i col·lectivització de la propietat.
Anarcocomunistes (Kropotkin) acció violenta i propaganda pel fet. Durant el govern de Sagasta: repressió forta contra sindicats anarquistes després d'atemptats, com el Procés de Montjuïc (1896). Context: després d'atemptats i assassinats (Martínez Campos 1893, Teatre Liceu 1893, Processó Corpus 1896), l'estat captura i tortura centenars d'obrers i anarquistes sense proves clares. Sagasta, com a cap de govern liberal, aprova mesures repressives i permet detencions arbitràries. El Procés de Montjuïc culmina amb molts condemnes i execucions, creant tensió social.
Aquesta persecució dura fins a l'assassinat de Cánovas (1897), atribuït a un anarquista, fet que marca un punt crític en la lluita obrera i l'anarquisme. Moviment obrer general: reivindicacions laborals, jornades de 8 hores (primer 1r de Maig, 1890), millores salarials i drets sindicals. Tendències: Socialistes: reformistes, via política. Anarquistes: acció directa, revolució social. 4 Política colonial i crisi final Guerra de Cuba (1878–1898) 1. Fi de la Primera Guerra d'Independència (1868–1878) Context: Cuba era una colònia espanyola molt rica en sucre i tabac.
La major part de les terres estaven en mans d'espanyols i criolls, mentre la majoria de la població —petits agricultors, esclaus i negres lliures— vivien en desigualtat. Guerra dels Deu Anys (1868–1878): primera revolta independentista cubana contra Espanya. 1878 – Pau de Zanjón: Espanya promet reformes (abolició de l'esclavitud i representació política), però no concedeix la independència descontentament general i sensació de traïció. 2. Inici de la Segona Guerra d'Independència (1895) 1895: José Martí impulsa nova revolta. Rebels cubans (mambises) volen independència total, no simples reformes. Tàctiques de guerrilla: destrucció de camps de canya i infraestructures.
Resposta espanyola: el general Valeriano Weyler aplica reconcentraciones, concentrant civils en camps vigilats fam i malalties desenes de milers de morts. 3. Intervenció dels Estats Units (1898) Els EUA tenen interessos econòmics i comercials a Cuba. La premsa nord-americana exagera la repressió espanyola. **Febrer 1898: Enfonsament del USS Maine excusa per declarar la guerra a Espanya. 4. Guerra hispano-nord-americana (1898) Durada curta (abril–agost 1898): EUA derrota Espanya fàcilment amb flota moderna. Batalles clau: Cavite (Filipines), Santiago de Cuba colònies ocupades pels EUA. 5.
Fi de la guerra i conseqüències immediates Tractat de París (1898): Espanya perd Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. Impacte a Espanya: crisi política, moral i econòmica naixement del Regeneracionisme.