Transformacions econòmiques i socials a Espanya al primer terç del segle XX

I 24 flashcards i 16 preguntes més al document.

Text del document

1 TEMA 10. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX1 INTRODUCCIÓ. IDEES CLAUS. El primer terç del segle XX va estar marcat principalment per la substitució de l'hegemonia econòmica mundial de la Gran Bretanya per la dels Estats Units. Aquesta substitució estava vinculada a una profunda transformació energètica i tecnològica (l'anomenada Segona Revolució Industrial), caracteritzada per: La introducció de l'electricitat i el petroli com a fonts d'energia. La incorporació de formes de producció en cadena com a nou sistema fabril. Aquestes transformacions es van anar desenvolupant i expandint a totes les economies industrialitzades.

L'economia espanyola d'aquests període es va caracteritzar per una tendència general al creixement, amb una lenta però important transformació de la seva base econòmica i social, que va reduir les distàncies amb les economies més desenvolupades del seu entorn. A Catalunya el ritme de creixement va ser més elevat i la seva indústria es va diversificar amb la pèrdua de l'hegemonia de què havia gaudit el sector tèxtil al segle XIX.

Malgrat el creixement que es va produir en aquest període, l'any 1930 Espanya presentava una notable dualitat: hi havia zones més industrials i modernes, però persistien extensos territoris l'economia dels quals es basava en una agricultura poc competitiva i en què dominaven profundes desigualtats. Estructura dels continguts: 1 Font: Garcia Sebastian et altri, Història, Vicens Vives, Barcelona, 2012. Síntesi: Professors d'Història Col·legi Padre Damián Sagrados Corazones. 2 1. L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Durant el primer terç del segle XIX el conjunt d'Espanya va començar el procés de la transició demogràfica, que a Catalunya s'havia iniciat durant la segona meitat del segle XIX.

Aquesta transició demogràfica es va caracteritzar per: Una davallada de la taxa de mortalitat: entre 1877 i 1930 va baixar del 30,5% al 21,3%. Causes: Millora de l'alimentació Millora de les infraestructures urbanes higienicosanitàries Un augment de l'esperança de vida al néixer, de 34,8 anys a 50 entre el 1900 i 1930. Un descens de la natalitat a partir de la segona dècada del segle XX, degut a una major urbanització i racionalitat en la planificació familiar. Els MOVIMENTS MIGRATORIS. Entre els anys 1900 i 1931 Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors, que van comportar una redistribució regional de la població. 2.

ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA L'EMIGRACIÓ D'ULTRAMAR (iniciada al 1880) va assolir el seu màxim sense precedents i va disminuir amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Les causes d'aquest moviment van ser: economia en què l'ocupació creixia menys que la població a causa de la manca de transformacions econòmiques. millora de la navegació: escurçar la durada de la travessia de l'Atlàntic. la majoria eren homes joves, en edats productiva, que van salpar en direcció a l'Amèrica Llatina. La INTENSIFICACIÓ DE LA URBANITZACIÓ.

Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització que va tenir el període de creixement entre l'acabament de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929, en què una bona part de la població es va concentrar en els nuclis urbans més grans. Com a resultat del procés migratori les ciutat grans van créixer notablement. En aquesta etapa Barcelona va experimentar una gran transformació urbana. Les dimensions de la ciutat van augmentar considerablement. Un volum important de la població es va desplaçar cap als sectors més industrialitzats i més moderns de l'economia: La població agrària va disminuir notablement (de 5 milions a 4 milions).

Les principals destinacions van ser: Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla que es van convertir en pols d'atracció per als immigrants. Els principals llocs d'origen eren regions rurals: Castella, Múrcia, Astúries, Províncies orientals d'Andalusia. L'arribada d'immigrants a Catalunya va ser molt intensa, fins el punt que Barcelona va ser el lloc de destinació del 4,2% dels immigrants que van rebre les províncies espanyoles amb saldos positius. Un de cada 5 catalans no havia nascut a Catalunya. 3 2.

ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA A les primeres dècades del segle XX el camp espanyol (cereals, oliveres, vinya i ramaderia ovina destinada a la producció de llana) presentava una situació de contrast: dinamisme de l'agricultura de tipus mediterrani escasses transformacions de l'agricultura cerealista, que predominava en extenses zones de la península. L'AGRICULTURA ESPANYOLA va iniciar el segle XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària que havia afectat a Europa durant el segle XIX. Aquesta crisi es va superar gràcies a l'establiment de noves barreres aranzelàries i el creixement de la producció, fortament estimulada per l'augment de la demanda urbana.

CRISI AGRÀRIA La crisi agrària va estar marcada bàsicament per la crisi cerealista i per la crisi de la viticultura. Crisi cerealista: La competència dels cereals estrangers va provocar una baixada dels preus: menys ingressos, caiguda dels beneficis. Aquesta situació va provocar protestes, coordinades per la Lliga Agrària (associació de propietaris cerealístics que va actuar com un grup de pressió per aconseguir aranzels protectors. De la disminució dels beneficis se'n va derivar una disminució dels salaris dels jornalers i això va donar a lloc a un seguit d'agitacions pageses que es van allargar tot el primer terç del segle XX.

Crisi de la viticultura: Va ser molt intensa a Catalunya, on el conreu de la vinya havia assolit una gran extensió arran de la plaga de la fil·loxera a França. Però a partir de 1879 la fil·loxera va travessar els Pirineus i el 1910 ja s'havia estès per tot Catalunya i havia destruït milers d'hectàrees de vinya. Conseqüència: conflicte entre els rabassaires i els propietaris (durà fins la 2a República) -Rabassaires: havien fet grans inversions en el període de prosperitat vitícola, van defensar la vigència dels contractes de rabassa morta.

-Propietaris: sostenien que la mort de dos terços dels ceps anul·lava els vells contractes i van exigir l'establiment de nous contractes de durada molt més curta. Objectiu Propietaris: limitar els drets dels pagesos sobre la tinença de la terra i convertir-los en simples arrendataris. L'EVOLUCIÓ AGRÍCOLA. La crisi agrària es va superar gràcies a l'establiment de noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció estimulada per la demanda urbana. Els motors principals de la millora van ser: Les noves rompudes i la intensificació dels conreus (fertilitzants artificials, selecció de llavors, disminució del guaret, l'increment de la mecanització i l'extensió del regadiu).

La introducció de nous conreus (plantes farratgeres) i especialització de conreus (oliveres, vinya, cítrics). Els rendiments escassos en sectors com el cerealístic comportaven preus molt alts. Conseqüències: la creixent població urbana es va veure obligada a consumir productes a preus molt més alts que els del mercat internacional. L'agricultura catalana va seguir una evolució semblant a l'espanyola, encara que la productivitat va augmentar una mica més i la reducció de la població agrícola va ser més gran. La SITUACIÓ DEL CAMP ESPANYOL al primer terç del segle XX continuava marcat per una enorme desigualtat.

ZONES LATIFUNDISTES (Extremadura, Andalusia) ZONES MINIFUNDUSTES (Galicia) Condicions de vida properes a la subsistència. Conflictivitat social i exigència d'una reforma que permetés l'accés dels pagesos a causa de l'absentisme dels propietaris. Mala qualitat de la terra (sub-meseta nord) que només permetia la subsistència, impedia la modernització i mecanització del camp. Molts pagesos van emigrar Per resoldre la crisi es van replantar totes les vinyes amb un nou cep americà de Califòrnia que era immune a la malura i que podia empeltar-se amb les espècies tradicionals.

4 Els diferents governs espanyols van dur a terme mesures per tal d'acabar amb els conflictes que derivaven de la distribució desigual de les propietats. Es va fomentar l'augment del regadiu. Pla obres públiques que estimulava la implantació de regadius en zones de secà. Confederacions hidrogràfiques (Primo de Rivera 1923-1930) i el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques que endegà la Segona República (1931-1936). El problema principal a l'inici del segle XX va ser que hi havia una gran quantitat de pagesos sense terra. Es van promulgar: Llei de 1907 per a la colonització de milers d'hectàrees atorgades a petits propietaris (colons).

Llei de 1917 que facilitava el repartiment de les terres entre els pagesos. Totes aquestes mesures van resultar insuficients, perquè la pressió dels grans propietaris va impedir qualsevol intent de dur a terme una reforma agrària, que no es van iniciar fins al 1932, en temps de la Segona República. 3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA Al primer terç del segle XX es va produir una transformació important en l'estructura econòmica espanyola: el pes de la indústria va augmentar i va minvar el món rural. Canvi energètic i avenços tecnològics -Utilització de noves fonts d'energia amb la difusió de l'ús del petroli i l'electricitat.

El procés d'electrificació a Espanya es va produir en dues etapes: -1880-1914: ús restringit a l'enllumenat públic de les grans ciutats + transport urbà. -1914-1930: generalització en l'ús industrial. A Catalunya els procés de l'electrificació va comportar la disminució de la dependència energètica del carbó gràcies a la producció d'hidroelectricitat ( construcció de centrals elèctriques als Pirineus). El CREIXEMENT INDUSTRIAL. A les tres primeres dècades del segle XX el producte industrial per càpita a Espanya va augmentar un 60%. Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril espanyola atès que el seu nivell d'industrialització era major.

L'estructura industrial catalana va tenir una transformació amb l'aparició de noves indústries i la consolidació de les ja existents. Preponderància de les indústries de béns de consum sobre les d'equipament.

SECTORS TRADICIONALS NOVES INDÚSTRIES Les indústries tradicionals van continuar l'expansió: Indústria alimentària Industria tèxtil Indústria química (gràcies a la fabricació de fertilitzants, medicaments, pintures, explosius i altres productes) Indústria siderúrgica (any 1902, es van crear els Altos Hornos de Vizcaya i l'any 1923 a Sagunt els Altos Hornos del Mediterráneo) Entre les noves indústries destaquen: Indústria elèctrica Indústria metal·lúrgica (automòbil Hispano Suïssa, electrodomèstics) Empreses de refinatge o de distribució de petroli (Campsa) Indústria del ciment (Asland, 1928) La DIVERSIFICACIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA - La indústria tèxtil va mantenir el seu predomini però va reduir el pes específic.

El seu dinamisme va ser inferior a altres sectors emergents que van contribuir més al creixement. Van augmentar les indústries bàsiques com la mineria, l'energia, la química, la del ciment, i la siderúrgia. - La indústria lleugera també va créixer sobretot la confecció, la del cuir, la del calçat... Aquesta revolució tecnològica va permetre a Espanya vèncer un dels principals obstacles per a la industrialització: la manca de fonts d'energia competitives a causa de l'escassa qualitat del carbó autòcton. 5 - L'increment del sector elèctric va ser un dels gran avenços. - Localització industrial : nucli de Barcelona + àrea metropolitana.

- Mentre que l'increment del potencial econòmic de Catalunya augmentava la seva capacitat financera disminuïa i la banca catalana va entrar en una gran crisi profunda Dependència de la banca de Madrid o basca. 4. L'EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA El creixement de l'economia espanyola durant el primer terç del segle XX va comportar un augment de les relacions amb l'exterior i una major vinculació amb els circuits del comerç internacional. D'aquesta manera Espanya es va fer més permeable a les diferents conjuntures de l'economia internacional. La recuperació econòmica després del 98 El segle XX es va iniciar amb les conseqüències del desastre de 1898 que va posar fi a l'Imperi Espanyol.

La independència de les colònies presagiava un desastre econòmic, però els seus efectes van ser menors dels esperats, malgrat la pèrdua del mercat colonial i la devaluació de la moneda a conseqüència de l'endeutament de la guerra. La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions del tèxtil català, farines castellanes, maquinària, productes i va fer que s'encarissin els béns importats de les antigues colònies. La crisi es va superar ràpidament, PER QUÈ? ·inflació baixa ·reducció del deute públic ·repatriació dels capitals: creació de bancs i empreses.

A mitjà i llarg termini, la crisi va ser favorable per a l'economia espanyola, perquè va obligar a fer una certa renovació de l'estructura productiva, estimular creixement industrial i va accelerar el canvi energètic. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va permetre una expansió econòmica important, el conflicte va reduir la capacitat productiva dels països bel·ligerants i Espanya es va convertir en la subministradora de productes industrials i agraris. - L'increment de la demanda exterior va estimular el creixement de la producció, que va beneficiar especialment la siderúrgia, la mineria i la indústria tèxtil.

- La guerra mundial va oferir grans oportunitats d'enriquiment fàcil i bons negocis. Component fortament especulatiu, perquè els beneficis es van malbaratar en la importació de productes de luxe i no en el millorament dels sistemes productiu. - Classes populars: empitjorament nivell de vida, augment de la inflació però no dels sous. - Onada de vagues i reivindicacions obreres. La fi de la guerra va posar fi a l'eufòria econòmica i desencadenà una forta crisi. El mercat intern no va ser capaç de substituir les exportacions i moltes empreses va tancar. Les classes obreres van haver de fer front a la desocupació.

No tots els sectors econòmics van ser afectats de la mateixa manera: siderúrgic i químic millor que el tèxtil i agrícola. Els efectes de la crisi del 1929 L'any 1929 es va iniciar una depressió econòmica d'abast mundial a causa del crac de la borsa de Nova York per l'esfondrament del valor de les accions. La crisi internacional va tenir repercussions a Espanya, malgrat que la seva incidència va ser menor respecte a altres països industrialitzats, fonamentalment pel poc pes del comerç exterior a causa del proteccionismes aranzelari. Es va notar sobretot en els sectors que destinaven la seva major part de producció a l'exportació: productes agrícoles i minerals.

La gran Depressió va comportar un retrocés de les exportacions a partir del 1931, però menor respecte altres països exportadors. També va repercutir en la depreciació de la pesseta, perquè va significar una reducció dels preus dels productes espanyols en moneda estrangera i va millorar la competitivitat de les exportacions. 6 5. ELS CANVIS SOCIALS Les transformacions econòmiques inicien un camí de la modernització i la implantació d'una societat de masses.

Per una banda trobem les noves classes protagonistes de la industrialització: o burgesia i el proletariat I per l'altra banda trobem: o reducció del pes social de la pagesia o augment del pes social de les noves classes mitjanes urbanes El món rural La societat urbana La lentitud del procés industrialitzador va comportar que el món rural mantingués un paper important en la vida econòmica i social durant el primer terç del segle XX. En canvi a Catalunya la pagesia era menor, ja que el nivell d'industrialització i el creixement urbà era superior. El grans propietaris rurals.

Malgrat la modernització de l'economia, la societat espanyola considerava el patrimoni rústic com una font de riquesa i prestigi social. Entre els grans propietaris rurals podem distingir: Antiga oligarquia: No va desaparèixer amb el procés industrialitzador, en molts casos va ampliar el seu patrimoni. Castilla La Manxa, Andalusia i Extremadura controlava grans extensions de terra i acostumava a tenir una activitat absentista. Nova burgesia agrària: Propietària de grans empreses i negocis, va adquirir patrimonis rurals amb la intenció de diversificar les seves inversions i rendes. A Castella i Lleó, Aragó i Catalunya, País Valencià hi predominaven les propietats petites i mitjanes.

Gran influència política. Els pagesos. La pagesia espanyola va sofrí una disminució considerable però encara representava un percentatge superior respecte altres països més industrialitzats. Hi havia diferències notables: Propietaris (petits i mitjans) Arrendataris condicions diverses Jornalers temporers La situació dels pagesos depenia de les formes de propietat en les diferents regions: Sub-arrendaments: Galícia Jornalers amb condicions precàries: Extremadura i Andalusia. Contractes d'arrendament estables, millora agrícola, creació de cooperatives agrícoles que tenien com a objectiu moure el associacionisme dels pagesos per emmagatzemar en cellers cooperatius: Catalunya.

L'èxode rural i el creixement de les ciutats van fer augmentar el pes i la influència social de les classes urbanes que amb els seus nous hàbits i valors socials s'estableix una societat de masses amb una forta estratificació social: Burgesia industrial: escassa i integrada bàsicament pels industrials tèxtils i siderúrgics bascos. Burgesia financera: el desenvolupament econòmic va permetre la consolidació d'aquesta classe, va augmentar el seu pes amb els seus negocis. Grups vinculats a la indústria i finances que es van integrar a les classes altes i es van anar fusionant amb la vella aristocràcia.

Classes mitjanes: el desenvolupament comercial, administratiu, i financer va formar aquesta classe. La integraven funcionaris, obrers de coll blanc que treballaven en l'administració, en la banca, comerços i professions liberals. Grup heterogeni, fragmentat i amb diferències segons les regions. Obrers industrials: Formaven el gruix de les capes populars urbanes. A conseqüència del desenvolupament industrial i el èxode rural el seu nombre havia augmentat considerablement. Alta Concentració a Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid. Les seves condicions eren millors que la dels jornalers, els seus sous eren insuficients i els habitatges eren insalubres.

La crisi econòmica va fer augmentar l'atur i els preus i com a conseqüència hi va haver onada de reivindicacions i vagues. Noves formes de sociabilitat i cultura urbanes. La configuració de la societat de masses va implicar la instauració de nous valors socials i de noves formes de sociabilitat i d'oci. L'ampliació dels transports i la millora de les comunicacions van permetre fer una difusió d'aquestes noves formes de vida urbana Transformacions més rellevants. Millora de l'alfabetització i canvis en el sistema educatiu. Demanda d'oci cultural a causa de l'alfabetització. Hàbit de la lectura, increment de nombre de llibres editats a espanya i expansió de la premsa escrita.

Importància de l'esport i la pràctica de l'excursionisme.