Transformació social i moviment obrer a l'Espanya del segle XIX

Apuntes sobre el creixement demogràfic, les migracions, la dissolució de la societat estamental, els nous grups dirigents, les classes mitjanes i populars, i els inicis del moviment obrer i les seves ideologies a l'Espanya del segle XIX.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

11 pàgines · 5 temes · 50 flashcards · 35 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Creixement demogràfic i moviments migratoris · p. 1-2
  2. 2. La dissolució dels estaments privilegiats i la societat de classes · p. 2-4
  3. 3. Els nous i vells grups dirigents: Alta noblesa, alta burgesia i nova oligarquia · p. 4-7
  4. 4. Classes mitjanes i classes populars · p. 7-9
  5. 5. El moviment obrer: primeres organitzacions, la AIT, socialisme i anarquisme · p. 9-11

1. Creixement demogràfic i moviments migratoris

Flashcards

Quina era la taxa de mortalitat a Espanya al segle XIX?
Alta, a causa de crisis de subsistència, precarietat alimentària i epidèmies.
Quina era l'esperança de vida cap a l'any 1900?
Entorn dels 35 anys.
Per què hi havia una alta taxa de natalitat?
Perquè a les zones rurals els fills ajudaven en el treball i aportaven ingressos familiars.
Què és l'èxode rural?
El desplaçament de la població del camp cap a les ciutats cercant oportunitats laborals.

Preguntes tipus test

  1. Quina era l'esperança de vida a Espanya cap a l'any 1900?
    • a) 35 anys
    • b) 50 anys
    • c) 65 anys
    • d) 75 anys

    Resposta: a) 35 anys. L'esperança de vida era baixa a causa de les crisis de subsistència, la precarietat i les epidèmies, situant-se entorn dels 35 anys.

  2. Quina va ser una de les causes principals dels moviments migratoris al segle XIX?
    • a) La caiguda de la monarquia
    • b) L'abolició del règim senyorial
    • c) La prohibició de viatjar
    • d) La creació de colònies asiàtiques

    Resposta: b) L'abolició del règim senyorial. L'abolició del règim senyorial, juntament amb la industrialització i la recerca de millors condicions, va impulsar les migracions.

  3. Cap a on es dirigia principalment l'emigració exterior des d'Espanya?
    • a) Europa central
    • b) Amèrica Llatina i Algèria
    • c) Austràlia i Nova Zelanda
    • d) Àsia Oriental

    Resposta: b) Amèrica Llatina i Algèria. Els emigrants espanyols marxaven majoritàriament cap a Amèrica Llatina i Algèria a la recerca de feina i oportunitats econòmiques.

2. La dissolució dels estaments privilegiats i la societat de classes

Flashcards

Què diferenciava la societat estamental de la societat de classes pel que fa a la posició social?
En la societat estamental depenia de l'origen familiar i el naixement, mentre que en la societat de classes depenia de la riquesa i la propietat.
Què significava el pas de 'qui ets segons on has nascut' a 'quina posició tens segons la teva riquesa'?
Representava el trànsit d'una societat estamental tancada a una societat de classes basada en el mèrit econòmic i la propietat.
Quina constitució espanyola va defensar especialment que tots els ciutadans fossin iguals davant la llei a partir del 1812?
La Constitució de 1812.
La igualtat jurídica del segle XIX implicava igualtat econòmica per a tots els ciutadans?
No, tothom podia ser igual davant la llei, però continuaven existint grans diferències de riquesa.

Preguntes tipus test

  1. Com es determinava principalment la posició social en la societat estamental?
    • a) Per la quantitat de terres i negocis acumulats
    • b) Per l'origen familiar i els privilegis de naixement
    • c) Pel nivell de riquesa obtingut a través del treball
    • d) Per la capacitat de participar en la política

    Resposta: b) Per l'origen familiar i els privilegis de naixement. En la societat estamental, la posició social depenia fonamentalment del naixement i de l'origen familiar, formant part o no dels estaments privilegiats com la noblesa.

  2. Què significava la igualtat jurídica defensada pel liberalisme al segle XIX?
    • a) Que tots els ciutadans tenien exactament la mateixa quantitat de diners
    • b) Que desapareixien les diferències econòmiques entre rics i pobres
    • c) Que tots els ciutadans eren iguals davant la llei i la justícia
    • d) Que tothom podia votar sense cap tipus de restricció econòmica

    Resposta: c) Que tots els ciutadans eren iguals davant la llei i la justícia. La igualtat jurídica suposava que tots els ciutadans eren iguals davant la llei, eliminant els tribunals i lleis diferents segons l'estament, tot i que no implicava igualtat econòmica.

  3. Quin tipus de sufragi limitava el vot a aquelles persones que complien determinats requisits econòmics?
    • a) El sufragi universal masculí
    • b) El sufragi censatari
    • c) El sufragi indirecte
    • d) El sufragi igualitari

    Resposta: b) El sufragi censatari. El sufragi censatari només permetia votar a les persones que tenien un determinat nivell de riquesa o pagaven una quantitat específica d'impostos.

3. Els nous i vells grups dirigents: Alta noblesa, alta burgesia i nova oligarquia

Flashcards

Què diferencia una societat estamental d'una societat de classes?
La societat estamental es basa en privilegis segons l'origen, mentre que la societat de classes es basa en diferències segons la riquesa.
Què va passar amb els drets senyorials de la noblesa amb l'arribada de l'Estat liberal?
La noblesa va perdre els seus privilegis i drets senyorials que li permetien exercir poder sobre els camperols.
Qui formava l'alta burgesia al segle XIX?
Els propietaris de les noves indústries, grans companyies, bancs i terratinents.
Què era la nova oligarquia del segle XIX?
L'elit dirigent formada per la unió de l'alta noblesa i l'alta burgesia.

Preguntes tipus test

  1. Què va significar la desaparició de la societat estamental per a l'alta noblesa?
    • a) La desaparició total dels seus ingressos i propietats
    • b) La pèrdua dels privilegis i drets senyorials sobre els territoris
    • c) L'obligació de treballar a les noves indústries
    • d) La pèrdua absoluta de tot el prestigi social

    Resposta: b) La pèrdua dels privilegis i drets senyorials sobre els territoris. Amb la fi de l'Antic Règim, la noblesa va perdre els drets que li permetien exercir poder i control sobre els camperols i determinats territoris, tot i que va mantenir gran part de les seves terres.

  2. Quins sectors formaven principalment l'alta burgesia al segle XIX?
    • a) Propietaris de terres tradicionals i petits comerciants locals
    • b) Funcionaris públics i professionals liberals com metges i advocats
    • c) Propietaris de noves indústries, grans companyies i bancs
    • d) Camperols enriquits gràcies a les desamortitzacions eclesiàstiques

    Resposta: c) Propietaris de noves indústries, grans companyies i bancs. L'alta burgesia va sorgir amb el capitalisme i la industrialització, controlant les indústries, empreses, bancs i grans negocis.

  3. Com es va formar la nova oligarquia dirigent de l'Espanya liberal del segle XIX?
    • a) Mitjançant una aliança entre l'alta noblesa i l'alta burgesia
    • b) Gràcies a la unió del clergat i les classes mitjanes urbanes
    • c) A través d'una revolució armada liderada pels camperols
    • d) Per la imposició directa de la monarquia sense comptar amb els nobles

    Resposta: a) Mitjançant una aliança entre l'alta noblesa i l'alta burgesia. L'elit dirigent es va formar gràcies a una aliança on la noblesa aportava prestigi i terres, i l'alta burgesia aportava diners i negocis.

4. Classes mitjanes i classes populars

Flashcards

Quin percentatge de la població representaven les classes mitjanes?
Aproximadament un 18 per cent de la població.
Quins grups formaven les classes mitjanes?
Mitjans propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris públics.
Com era la capacitat econòmica de les classes mitjanes?
Riquesa limitada, sense disposar del gran capital de la burgesia.
Quina era la situació de la pagesia majoritària després de la reforma liberal?
Augment de pagesos sense terres, contractes curts, latifundis i condicions de vida molt precaris.

Preguntes tipus test

  1. Quin percentatge aproximat de la població representaven les classes mitjanes al segle XIX?
    • a) Un 10 per cent
    • b) Un 18 per cent
    • c) Un 25 per cent
    • d) Un 40 per cent

    Resposta: b) Un 18 per cent. Les classes mitjanes representaven aproximadament un 18 per cent de la població, situant-se en un grup intermedi entre els més rics i els assalariats.

  2. Qui formava principalment part de les classes mitjanes?
    • a) Jornalers i camperols sense terres
    • b) Grans terratinents i aristòcrates
    • c) Petits propietaris, comerciants i funcionaris
    • d) Obrers industrials de les fàbriques

    Resposta: c) Petits propietaris, comerciants i funcionaris. Estaven formades principalment per mitjans propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris públics.

  3. Quina característica definia la capacitat econòmica de les classes mitjanes?
    • a) Tenien accés a grans capitals i empreses
    • b) Eren tan rics com la gran burgesia industrial
    • c) Tenien una riquesa limitada sense grans empreses
    • d) Eren totalment depenents de la beneficència

    Resposta: c) Tenien una riquesa limitada sense grans empreses. Tot i tenir una situació millor que els assalariats, tenien una riquesa limitada i no disposaven del gran capital o grans propietats de la burgesia.

5. El moviment obrer: primeres organitzacions, la AIT, socialisme i anarquisme

Flashcards

Què va ser el ludisme?
Una forma de protesta inicial caracteritzada per la destrucció de màquines per part dels obrers.
Quina importància va tenir la fàbrica Bonaplata?
Va ser l'escenari d'una de les primeres protestes violentes i incendis industrials a Barcelona el 1835.
Quin va ser el primer sindicat d'àmbit estatal a Espanya?
L'Associació de Teixidors de Barcelona, fundada el 1840.
Qui va introduir l'anarquisme a Espanya?
Giuseppe Fanelli, amb una gran influència al proletariat català i a les pagesies valenciana i andalusa.

Preguntes tipus test

  1. Quina va ser la primera manifestació violenta del moviment obrer a Espanya?
    • a) La vaga general de 1855 a Barcelona
    • b) L'incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona
    • c) La fundació de la Federació Regional Espanyola
    • d) L'atemptat contra el general Martínez Campos

    Resposta: b) L'incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona. L'incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona l'any 1835 es considera una de les primeres protestes violentes i de caràcter ludista en el context de la industrialització catalana.

  2. Quin personatge va introduir les idees de l'anarquisme a Espanya?
    • a) Pablo Iglesias Posse
    • b) Paul Lafargue
    • c) Giuseppe Fanelli
    • d) Josep Barceló

    Resposta: c) Giuseppe Fanelli. Giuseppe Fanelli va arribar a Espanya enviat per difondre les idees de l'anarquisme, arrelant especialment entre el proletariat català i la pagesia valenciana i andaluza.

  3. Quina organització es considera el primer sindicat d'àmbit estatal a Espanya creat el 1840?
    • a) L'Associació de Teixidors de Barcelona
    • b) La Federació Regional Espanyola
    • c) La CNT
    • d) El Partido Socialista Obrero Español

    Resposta: a) L'Associació de Teixidors de Barcelona. L'Associació de Teixidors de Barcelona va ser fundada el 1840 per protegir els obrers associats i es considera el primer sindicat estatal.

I 30 flashcards i 20 preguntes més al document.

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat