Resum de la Guerra Civil Espanyola

• a) Melilla
• b) Marrroc
• c) Canàries
• d) Catalunya

Resposta: a) Melilla. El document especifica que el cop d'estat va començar a Melilla el 17 de juliol, sent la primera ciutat on es va produir l'aixecament militar.

• a) Sanjurjo
• b) Giral
• c) Mola
• d) Queipo de Llano

Resposta: b) Giral. El document indica que, després de la dimissió de Casares Quiroga, Giral va assumir la presidència del govern de la República.

• a) Per consolidar el poder militar de l'exèrcit republicà.
• b) Per desmilitaritzar completament el país.
• c) Per evitar insurreccions i armar els seus partidaris.
• d) Per establir una nova jerarquia militar.

Resposta: c) Per evitar insurreccions i armar els seus partidaris.. El document explica que la República va dissoldre l'exèrcit i va lliurar armes a sindicats i partits 'per evitar insurreccions', buscant armar els seus partidaris i desarmar els elements potencialment hostils dins de l'exèrcit.

• a) Un conflicte exclusivament intern sense rellevància global.
• b) Una guerra civil que va marcar el final del feixisme a Europa.
• c) Un preludi de la Segona Guerra Mundial, amb la confrontació entre ideologies oposades.
• d) Un esdeveniment que va unir les potències europees contra el comunisme.

Resposta: c) Un preludi de la Segona Guerra Mundial, amb la confrontació entre ideologies oposades.. La Guerra Civil Espanyola es va considerar un escenari on es van enfrontar els règims feixistes i les forces democràtiques i revolucionàries, sent vista per molts com un assaig o preludi de la Segona Guerra Mundial.

• a) Alemanya, Itàlia i Portugal.
• b) França, Gran Bretanya i els Estats Units.
• c) La URSS, Mèxic i el Vaticà.
• d) Suècia, Suïssa i Irlanda.

Resposta: a) Alemanya, Itàlia i Portugal.. Alemanya, Itàlia i Portugal van ser els països que van enviar tropes i armes per donar suport als colpistes, buscant estendre la seva influència i provar les seves capacitats militars.

• a) França i Gran Bretanya.
• b) Els Estats Units i Mèxic.
• c) Alemanya i Itàlia.
• d) La URSS i les Brigades Internacionals.

Resposta: d) La URSS i les Brigades Internacionals.. La URSS va ser el principal suport de la República, enviant armes malgrat que estava prohibit, mentre que les Brigades Internacionals eren voluntaris individuals de diverses nacionalitats, no països com a tals.

• a) Classes populars
• b) Alta burgesia
• c) Pagesos sense terres
• d) Intel·lectuals

Resposta: b) Alta burgesia. La 'alta burgesia' no s'esmenta com a part del bàndol republicà. El document especifica que les classes que el formaven eren les classes populars, la petita burgesia i burgesia il·lustrada, els pagesos sense terres, la classe mitjana i els intel·lectuals, així com els lleials al Govern de la República.

• a) Disoldre l'exèrcit regular.
• b) Coordinar els militants d'una ideologia.
• c) Organitzar la producció industrial.
• d) Negociar amb el bàndol insurrecte.

Resposta: b) Coordinar els militants d'una ideologia.. Els Comitès Locals eren estructures que coordinaven els militants d'una ideologia, rebien armes i es formaven a partir de l'intent que l'organització recaigués en el poder popular (sindicats i partits).

• a) Derrotes militars.
• b) Pèrdua ràpida de territori.
• c) Excés de coordinació i eficàcia.
• d) Dificultat d'organització i producció.

Resposta: c) Excés de coordinació i eficàcia.. El document enumera com a problemes del model de batallons voluntaris i milícies les derrotes, la pèrdua ràpida de territori, la dificultat d'organització i producció, i la necessitat d'acabar amb la violència de les milícies. Un excés de coordinació i eficàcia seria el contrari dels problemes esmentats.

• a) Per la pressió de les forces anarquistes a Madrid.
• b) Perquè Largo Caballero era originari de València.
• c) Per seguretat, davant l'avanç de la guerra.
• d) Per establir una nova capital de la República.

Resposta: c) Per seguretat, davant l'avanç de la guerra.. El govern espanyol va decidir traslladar-se a València el setembre de 1936 per raons de seguretat i estratègia davant l'avanç de les tropes rebels cap a Madrid.

• a) Dissoldre totes les milícies existents.
• b) Militaritzar les milícies per formar un Exèrcit Popular.
• c) Permetre que cada milícia actués de forma independent.
• d) Negociar amb els rebels per un alto el foc.

Resposta: b) Militaritzar les milícies per formar un Exèrcit Popular.. El text indica que un dels objectius de Largo Caballero era la militarització de les milícies per crear un Exèrcit Popular, en lloc de dissoldre-les completament sense una alternativa.

• a) Creien que ja tenien prou força militar.
• b) Volien liderar l'exèrcit per complet.
• c) Estaven en desacord amb el sou dels soldats.
• d) Consideraven que l'exèrcit era una estructura autoritària i jeràrquica.

Resposta: d) Consideraven que l'exèrcit era una estructura autoritària i jeràrquica.. Els anarquistes s'oposaven a la integració de milícies a l'exèrcit i a les col·lectivitzacions controlades per l'Estat perquè consideraven que eren estructures autoritàries i jeràrquiques que anaven en contra dels seus ideals de llibertat i absència d'Estat.

• a) Fer una gran coalició d'esquerres.
• b) Reorganitzar l'Estat per reprendre el control.
• c) Dissoldre la Generalitat de Catalunya per centralitzar el poder.
• d) Militaritzar les milícies per formar un exèrcit popular.

Resposta: c) Dissoldre la Generalitat de Catalunya per centralitzar el poder.. Largo Caballero buscava reorganitzar l'Estat perquè el govern recuperés el control, formar una gran coalició d'esquerres i militaritzar les milícies per crear un exèrcit popular. La dissolució de la Generalitat de Catalunya no era un dels seus objectius principals en el context dels Fets de Maig.

• a) Perquè no tenien prou homes per integrar-se a l'exèrcit regular.
• b) Perquè consideraven l'exèrcit una estructura autoritària i jeràrquica que anava en contra dels seus ideals.
• c) Perquè volien mantenir les seves milícies com a força independent per a futures revolucions.
• d) Perquè no tenien prou experiència militar per formar part d'un exèrcit organitzat.

Resposta: b) Perquè consideraven l'exèrcit una estructura autoritària i jeràrquica que anava en contra dels seus ideals.. Els anarquistes es negaven a integrar les milícies a l'exèrcit regular perquè consideraven que era una estructura autoritària i jeràrquica, en contra dels seus ideals de llibertat i autonomia. No era perquè no tinguessin prou homes o perquè volguessin crear un exèrcit separat, ni per falta d'experiència militar.

• a) València, 3 de maig de 1937.
• b) Madrid, 3 de maig de 1937.
• c) Barcelona, 3 de març de 1937.
• d) Barcelona, 3 de maig de 1937.

Resposta: d) Barcelona, 3 de maig de 1937.. Els Fets de Maig de 1937 van ocórrer a Barcelona, no a València, que era on s'havia traslladat el govern central. La data específica va ser el 3 de maig de 1937.

• a) Pressió de l'URSS per il·legalitzar el POUM
• b) Desacord amb la centralització política
• c) Manca d'aliments i cansament
• d) Intent d'acord amb Franco

Resposta: a) Pressió de l'URSS per il·legalitzar el POUM. La pressió de la URSS perquè Largo Caballero acceptés la il·legalització del POUM va provocar la seva dimissió en no voler cedir, i això va obrir el camí a Juan Negrín.

• a) València
• b) Madrid
• c) Barcelona
• d) Alacant

Resposta: c) Barcelona. El govern de Negrín va centralitzar la política i la militància, traslladant la seu del govern a Barcelona.

• a) Aconseguir el suport de la URSS
• b) Negociar una rendició incondicional amb Franco
• c) Intentar un acord de pau amb Franco mantenint la República
• d) Promoure la prohibició de partits polítics

Resposta: c) Intentar un acord de pau amb Franco mantenint la República. El Programa dels 13 Punts era un intent del govern de Negrín per arribar a un acord amb Franco que permetés mantenir la República i garantir els drets, tot i que Franco no el va acceptar.

• a) Franco
• b) Mola
• c) Sanjurjo
• d) Queipo de Llano

Resposta: c) Sanjurjo. El document especifica que 'Sanjurjo havia d'estar al capdavant, però mor 20/7/1936', indicant que era el líder inicialment designat abans de la seva mort prematura.

• a) La creació del Partit Únic
• b) L'Alcázar de Toledo
• c) La formació del Govern de Burgos
• d) La mort de Sanjurjo

Resposta: b) L'Alcázar de Toledo. L'Alcázar de Toledo és descrit com un esdeveniment que 'marca la importància de Franco dins del bàndol', ja que va arribar per alliberar el setge republicà, consolidant la seva posició de lideratge.

• a) Falange
• b) Carlins
• c) Tradicionalistes
• d) Socialistes

Resposta: d) Socialistes. El document indica que el Partit Únic es va formar per 'Falange + Carlins + tradicionalistes', sense esmentar els socialistes com a part d'aquesta unió.

• a) Gener de 1938
• b) Juliol de 1936
• c) Febrer de 1937
• d) Abril de 1939

Resposta: a) Gener de 1938. El Govern de Burgos es va crear el gener de 1938, segons indica el document, com a pas cap a la consolidació del poder del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola.

• a) Liberalisme, democràcia i laïcisme
• b) Feixisme, conservadorisme i catolicisme
• c) Socialisme, republicanisme i federalisme
• d) Anarquisme, comunisme i ateisme

Resposta: b) Feixisme, conservadorisme i catolicisme. El document especifica que el Govern de Burgos es va caracteritzar per les ideologies de feixisme, conservadorisme i catolicisme, que van ser els pilars del nou règim.

• a) Reeducar la població civil
• b) Establir un sistema democràtic
• c) Eliminar la ideologia progressista
• d) Promoure la reconciliació nacional

Resposta: c) Eliminar la ideologia progressista. L'objectiu de la repressió sistemàtica i planificada, incloent la violència extrema, era eliminar qualsevol ideologia progressista i consolidar el control del nou règim.

• a) Per permetre a José Antonio Primo de Rivera assumir el lideratge.
• b) Per establir un sistema de govern democràtic.
• c) Per consolidar la seva posició com a líder polític únic.
• d) Per establir un partit polític amb múltiples ideologies.

Resposta: c) Per consolidar la seva posició com a líder polític únic.. El document especifica que Franco va ocupar el lloc que hauria tingut José Antonio Primo de Rivera si no l'haguessin matat, consolidant-se com a líder polític únic del bàndol nacional.

• a) Reformar la Junta de Defensa Nacional.
• b) Establir la censura de premsa.
• c) Abolir la legislació franquista.
• d) Eliminar la Junta de Defensa Nacional.

Resposta: d) Eliminar la Junta de Defensa Nacional.. El document indica que el Govern de Burgos es va crear el gener de 1938 i una de les seves primeres accions va ser eliminar la Junta de Defensa Nacional.

• a) La Batalla de Brunete.
• b) La Batalla de Terol.
• c) La Batalla de Jarama.
• d) La Batalla de Guadalajara.

Resposta: b) La Batalla de Terol.. El document assenyala que la Batalla de Terol va ser clau per intentar arribar al Mediterrani, un objectiu estratègic important durant la Campanya de l'Est.

• a) Controlar les rutes comercials marítimes del Cantàbric.
• b) Assegurar l'accés a recursos miners i industrials.
• c) Establir una base naval per a operacions futures.
• d) Alliberar presoners polítics retinguts en aquella zona.

Resposta: b) Assegurar l'accés a recursos miners i industrials.. Els nacionals van dirigir-se cap al nord, concretament a Astúries, Cantàbria i Biscaia, amb l'objectiu d'obtenir recursos miners i industrials essencials per a la guerra.

• a) Mola va atacar Biscaia.
• b) Franco va ocupar Santander.
• c) Es va produir la Batalla de Brunete.
• d) La Batalla de Terol va començar.

Resposta: a) Mola va atacar Biscaia.. L'atac a Biscaia, liderat per Mola, va ser un moment clau de la Campanya del Nord i va culminar amb el tràgic bombardeig de Guernica el 26 d'abril de 1937.

• a) Va ser un atac militar sense precedents en la història.
• b) Va significar la rendició immediata de les forces republicanes.
• c) Va ser un acte molt simbòlic i el primer bombardeig sobre població civil.
• d) Va permetre als nacionals obtenir el control total de la costa basca.

Resposta: c) Va ser un acte molt simbòlic i el primer bombardeig sobre població civil.. El bombardeig de Guernica va ser un acte molt simbòlic i va ser el primer bombardeig de gran escala sobre una població civil, cosa que va generar una gran repercussió mediàtica i va ser considerat un crim de guerra.

• a) Hivern de 1937-1938
• b) Desembre de 1937
• c) Abril de 1938
• d) Agost de 1937

Resposta: b) Desembre de 1937. La reforma de l'exèrcit republicà, que va incloure la integració de milícies i la creació de comandaments professionals, es va dur a terme el desembre de 1937, segons les notes.

• a) Controlar els rius del Pirineu
• b) Defensar Madrid
• c) Arribar al Mediterrani
• d) Dividir els esforços nacionals

Resposta: c) Arribar al Mediterrani. La Batalla de Terol, que va tenir lloc durant l'hivern de 1937-1938, era considerada la clau per a la República per poder arribar al Mediterrani i així obrir una via de subministrament o escapada.

• a) Controlar centrals hidroelèctriques
• b) Obrir una via cap a França
• c) Aïllar Barcelona
• d) Assegurar el subministrament d'aliments

Resposta: a) Controlar centrals hidroelèctriques. L'ocupació de Lleida i Gandesa a l'abril de 1938 tenia com a finalitat primordial el control dels rius que provenien del Pirineu per assegurar el control de les centrals hidroelèctriques, un recurs vital.

• a) Conquistar Madrid
• b) Establir un nou govern
• c) Fer un últim intent per canviar el curs de la guerra
• d) Signar la pau amb el bàndol nacional

Resposta: c) Fer un últim intent per canviar el curs de la guerra. La Batalla de l'Ebre, que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938, és descrita com un 'últim intent dels republicans', indicant que el seu objectiu era revertir la situació desfavorable i canviar el curs de la guerra.

• a) La fi de la guerra
• b) Un èxode massiu de població
• c) La rendició de l'exèrcit republicà
• d) La formació d'un nou front

Resposta: b) Un èxode massiu de població. La caiguda de Catalunya al gener de 1939 va provocar un 'èxode massiu', tal com s'indica clarament en el text, referint-se a la gran quantitat de persones que van fugir del territori.

• a) Per reforçar la resistència republicana
• b) Per negociar una rendició digna de la República
• c) Per unir forces amb Franco
• d) Per establir una nova república

Resposta: b) Per negociar una rendició digna de la República. La Insurrecció de Casado va ser un 'cop intern perquè vol que la República es rendeixi', buscant una negociació amb Franco que finalment va fracassar. El seu propòsit era facilitar la rendició de la República.

• a) La Batalla de l'Ebre
• b) La caiguda de Madrid
• c) La Insurrecció Casado
• d) L'èxode de Catalunya

Resposta: a) La Batalla de l'Ebre. La Batalla de l'Ebre, que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938, és reconeguda com l'últim gran esforç ofensiu dels republicans per intentar canviar el rumb de la guerra, abans de la seva derrota definitiva.

• a) La fam
• b) Els bombardejos i la necessitat de refugis
• c) Un extermini massiu de la població
• d) El reclutament involuntari

Resposta: c) Un extermini massiu de la població. El document especifica que les persecucions polítiques i religioses van portar a assassinats, però no a un extermini generalitzat, a diferència de les altres opcions que sí van ser dificultats generalitzades per a la població.

• a) La Batalla de l'Ebre
• b) La caiguda de Catalunya
• c) L'entrada a Madrid
• d) La Insurrecció Casado

Resposta: b) La caiguda de Catalunya. La caiguda de Catalunya al gener de 1939 va ser un punt d'inflexió que va provocar un gran desplaçament de població cap a l'exili, conegut com l'Èxode Massiu.