Resistències a la Democratització Política i Social a Espanya (1902-1931)

Apunts sobre les resistències a la democratització política i social a Espanya durant el període 1902-1931, incloent el reformisme conservador i liberal, la Setmana Tràgica, l'enfortiment de l'oposició, la Guerra del Marroc, l'impacte de la Gran Guerra i la Mancomunitat de Catalunya.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

22 pàgines · 10 temes · 50 flashcards · 50 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Reformisme Conservador · p. 3-5
  2. 2. Guerra del Marroc · p. 6
  3. 3. Setmana Tràgica · p. 7
  4. 4. Enfortiment de l'Oposició · p. 8-11
  5. 5. Catalanisme Conservador · p. 12
  6. 6. Solidaritat Catalana · p. 13-14
  7. 7. Catalanisme d'Esquerres · p. 15
  8. 8. Reformisme Liberal · p. 16
  9. 9. Impacte Gran Guerra · p. 17-18
  10. 10. Mancomunitat de Catalunya · p. 19-22

1. Reformisme Conservador

Flashcards

Qui va ser el líder conservador que va proposar una "revolució des de dalt"?
Antoni Maura
Quina llei va intentar limitar el poder de l'Església durant el reformisme liberal de Canalejas?
Llei del Candado
Quin any va començar la majoria d'edat d'Alfons XIII, marcant un canvi en la política espanyola?
1902
Quin conflicte va portar a la crida de reservistes i va desencadenar la Setmana Tràgica?
Guerra del Marroc

Preguntes tipus test

  1. Quin era l'objectiu principal de la política d'intervenció estatal i foment en la indústria nacional durant el reformisme conservador?
    • a) Reduir la influència de l'Església en l'economia.
    • b) Promoure el lliure mercat i la competència.
    • c) Impulsar el creixement industrial mitjançant el suport estatal.
    • d) Afavorir la inversió estrangera en sectors clau.

    Resposta: c) Impulsar el creixement industrial mitjançant el suport estatal.. La política d'intervenció estatal i foment en la indústria nacional buscava impulsar el creixement industrial mitjançant el suport i la regulació estatal, en lloc de deixar-ho exclusivament al lliure mercat.

  2. Quina va ser una de les principals conseqüències de la Setmana Tràgica de 1909?
    • a) L'augment del suport popular a Antoni Maura.
    • b) La caiguda del govern de Maura i l'ascens d'un govern liberal.
    • c) La consolidació del poder de l'Església a Catalunya.
    • d) L'establiment d'una república a Espanya.

    Resposta: b) La caiguda del govern de Maura i l'ascens d'un govern liberal.. La Setmana Tràgica va generar una forta oposició a Maura, precipitant la caiguda del seu govern i l'ascens d'un govern liberal.

  3. Quina era la principal diferència entre la Lliga Regionalista i les forces republicanes d'esquerres a Catalunya?
    • a) La Lliga defensava la cooficialitat del català, mentre que les forces republicanes no.
    • b) Les forces republicanes buscaven l'aliança amb la monarquia, a diferència de la Lliga.
    • c) La Lliga era més favorable a negociar amb el govern central, mentre que les forces republicanes eren més intransigents.
    • d) Les forces republicanes eren conservadores, mentre que la Lliga era d'esquerres.

    Resposta: c) La Lliga era més favorable a negociar amb el govern central, mentre que les forces republicanes eren més intransigents.. La Lliga Regionalista era més pragmàtica i disposada a negociar amb el govern central per assolir certs objectius, mentre que les forces republicanes d'esquerres adoptaven una posició més intransigent i reivindicativa.

2. Guerra del Marroc

Flashcards

Quin any es va celebrar la Conferència d'Algesires?
1906
Quin any es va signar el Tractat Hispanofrancès?
1912
Què va ser el Barranc del Llop?
Un enfrontament amb múltiples baixes per a l'exèrcit espanyol al Marroc el 1909
Quines forces socials van participar en la protesta popular contra la guerra del Marroc?
Republicans, socialistes i anarquistes

Preguntes tipus test

  1. Quina conferència va establir el protectorat francoespanyol al Marroc?
    • a) Conferència de París
    • b) Conferència de Berlín
    • c) Conferència d'Algesires
    • d) Conferència de Viena

    Resposta: c) Conferència d'Algesires. La Conferència d'Algesires (1906) va ser un pas important per a l'establiment del protectorat francoespanyol al Marroc.

  2. Quin tractat va formalitzar el protectorat francoespanyol al Marroc?
    • a) Tractat de Versalles
    • b) Tractat Hispanofrancès
    • c) Tractat de Tordesillas
    • d) Tractat de Lisboa

    Resposta: b) Tractat Hispanofrancès. El Tractat Hispanofrancès de 1912 va formalitzar el protectorat francoespanyol al Marroc, dividint el territori en zones d'influència.

  3. Quines característiques geogràfiques tenia la franja del protectorat espanyol al Marroc?
    • a) Una zona costanera fèrtil i rica en recursos minerals
    • b) Una franja al nord i un enclavament a la costa atlàntica
    • c) Un territori desèrtic amb escassa població
    • d) Una regió muntanyosa amb accés a recursos hídrics importants

    Resposta: b) Una franja al nord i un enclavament a la costa atlàntica. La franja del protectorat espanyol al Marroc es caracteritzava per ser una franja al nord i un enclavament a la costa atlàntica.

3. Setmana Tràgica

Flashcards

Què va ser la Setmana Tràgica?
Una sèrie de protestes i disturbis a Barcelona el 1909, desencadenats per la crida de reservistes per a la Guerra del Marroc.
Quins grups van participar en la vaga general de la Setmana Tràgica?
Republicans, socialistes i anarquistes.
Quin va ser un objectiu dels participants a la Setmana Tràgica a més de protestar contra l'exèrcit?
Rebutjar l'hegemonia social i cultural de l'Església.
Quantes persones van ser executades després dels consells de guerra per la Setmana Tràgica?
5 persones.

Preguntes tipus test

  1. Quins grups socials i polítics van convocar la vaga general que va desencadenar la Setmana Tràgica?
    • a) Conservadors, liberals i monàrquics.
    • b) Republicans, socialistes i anarquistes.
    • c) Militars, clergues i terratinents.
    • d) Burgesos, pagesos i obrers.

    Resposta: b) Republicans, socialistes i anarquistes.. La vaga general que va donar inici a la Setmana Tràgica va ser convocada per republicans, socialistes i anarquistes, marcant una oposició clara al govern i a les polítiques existents.

  2. Quin va ser un dels objectius principals dels participants en la Setmana Tràgica, a més de protestar contra l'exèrcit?
    • a) Promoure la inversió estrangera a Catalunya.
    • b) Rebutjar l'hegemonia social i cultural de l'Església.
    • c) Establir una monarquia parlamentària.
    • d) Fomentar l'expansió colonial al Marroc.

    Resposta: b) Rebutjar l'hegemonia social i cultural de l'Església.. Un objectiu clau dels participants va ser el rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església, reflectint un sentiment anticlerical i de protesta contra la influència religiosa en la societat.

  3. Quantes persones van ser condemnades a mort com a resultat dels consells de guerra després de la Setmana Tràgica, i quantes d'aquestes condemnes es van executar?
    • a) 216 condemnades, 17 executades.
    • b) 1.700 condemnades, 216 executades.
    • c) 17 condemnades, 5 executades.
    • d) 5 condemnades, totes executades.

    Resposta: c) 17 condemnades, 5 executades.. Després de la Setmana Tràgica, 17 persones van ser condemnades a mort en consells de guerra, però només 5 d'aquestes condemnes es van dur a terme.

4. Enfortiment de l'Oposició

Flashcards

Quin any es va fundar la Unió Republicana?
1903
Quins sectors socials eren atrets pel lerrouxisme?
Classes populars
Quin any es va formar la coalició republicanosocialista?
1910
Qui va ser el primer diputat socialista?
Pablo Iglesias

Preguntes tipus test

  1. Quin partit va fundar Lerroux el 1908?
    • a) Partit Republicà Radical
    • b) Unió Republicana
    • c) Partit Reformista
    • d) Lliga Regionalista

    Resposta: a) Partit Republicà Radical. Alejandro Lerroux va fundar el Partit Republicà Radical el 1908, caracteritzat pel lerrouxisme, un moviment republicà, anticatalanista i anticlerical.

  2. Quina figura va destacar en el blasquisme a València?
    • a) Nicolás Salmerón
    • b) Vicent Blasco Ibáñez
    • c) Francesc Cambó
    • d) Manuel Azaña

    Resposta: b) Vicent Blasco Ibáñez. Vicent Blasco Ibáñez va ser una figura destacada en el blasquisme, un moviment republicà, populista i anticlerical a València.

  3. Què va ser Solidaritat Catalana?
    • a) Un partit polític republicà liderat per Lerroux.
    • b) Una coalició de tots els partits catalanistes, republicans i carlins excepte Lerroux.
    • c) Un sindicat d'obrers catalans.
    • d) Un moviment cultural per promoure la llengua catalana.

    Resposta: b) Una coalició de tots els partits catalanistes, republicans i carlins excepte Lerroux.. Solidaritat Catalana va ser una coalició que unia tots els partits catalanistes, republicans (excepte Lerroux) i carlins, amb l'objectiu de defensar els interessos de Catalunya.

5. Catalanisme Conservador

Flashcards

Qui va ser un dels principals ideòlegs de la Lliga Regionalista?
Enric Prat de la Riba
Quin any es va fundar el Centre Nacionalista Republicà?
1907
Què va ser la Llei de Jurisdiccions?
Una llei que sotmetia a la justícia militar les ofenses contra l'exèrcit i la pàtria
Quins sectors socials representava principalment la Lliga Regionalista?
Burgesia i sectors de les classes mitjanes urbanes i rurals

Preguntes tipus test

  1. Quin d'aquests personatges va ser un líder destacat de la Lliga Regionalista?
    • a) Nicolás Salmerón
    • b) Enric Prat de la Riba
    • c) Alejandro Lerroux
    • d) Pablo Iglesias

    Resposta: b) Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba va ser un dels principals líders de la Lliga Regionalista, una figura clau en el catalanisme conservador.

  2. Quin any va ser important per a la Lliga Regionalista per la seva victòria a les eleccions municipals?
    • a) 1903
    • b) 1905
    • c) 1901
    • d) 1907

    Resposta: c) 1901. La Lliga Regionalista va obtenir una victòria significativa a les eleccions municipals de 1901, consolidant la seva posició política a Catalunya.

  3. Què va ser Solidaritat Catalana?
    • a) Un partit polític republicà liderat per Lerroux
    • b) Una coalició de partits catalanistes, republicans i carlins
    • c) Un sindicat de treballadors catalans
    • d) Una organització anticatalanista

    Resposta: b) Una coalició de partits catalanistes, republicans i carlins. Solidaritat Catalana va ser una coalició que unia diversos sectors del catalanisme, incloent catalanistes, republicans (excepte Lerroux) i carlins, en resposta a la Llei de Jurisdiccions.

6. Solidaritat Catalana

Flashcards

Què va ser Solidaritat Catalana?
Una coalició de partits catalans (excepte lerrouxistes) que buscava l'autogovern i derogar la Llei de Jurisdiccions.
Quins esdeveniments van portar a la formació de Solidaritat Catalana?
Els Fets del Cu-Cut! i la Llei de Jurisdiccions.
Quin era l'objectiu del 'Programa del Tívoli'?
Derogar la Llei de Jurisdiccions i obtenir un òrgan d'autogovern per a Catalunya.
Per què va entrar en crisi Solidaritat Catalana?
Per les discrepàncies entre sectors conservadors (Lliga) i progressistes, accentuades per la repressió de la Setmana Tràgica.

Preguntes tipus test

  1. Què va desencadenar la formació de Solidaritat Catalana el 1907?
    • a) La visita d'Alfons XIII a Barcelona.
    • b) La publicació de 'La nacionalitat catalana' d'Enric Prat de la Riba.
    • c) Els Fets del Cu-Cut! i la Llei de Jurisdiccions.
    • d) El triomf electoral de la Lliga Regionalista el 1901.

    Resposta: c) Els Fets del Cu-Cut! i la Llei de Jurisdiccions.. Els Fets del Cu-Cut!, on una publicació satírica va ser objecte de represàlies militars, i la posterior Llei de Jurisdiccions, que augmentava la jurisdicció militar sobre qüestions civils, van ser els detonants que van portar a la unió de diferents forces catalanistes en Solidaritat Catalana.

  2. Quin era l'objectiu principal del 'Programa del Tívoli' de Solidaritat Catalana?
    • a) Promoure la cooficialitat del català a tot Espanya.
    • b) Establir un sistema de coeducació a Catalunya.
    • c) Derogar la Llei de Jurisdiccions i crear un òrgan d'autogovern català.
    • d) Negociar amb el govern central per obtenir més pressupost per a l'Ajuntament de Barcelona.

    Resposta: c) Derogar la Llei de Jurisdiccions i crear un òrgan d'autogovern català.. El 'Programa del Tívoli' buscava principalment la derogació de la Llei de Jurisdiccions, considerada una amenaça a la llibertat d'expressió i un atac al catalanisme, i la creació d'un òrgan d'autogovern per a Catalunya.

  3. Quines forces polítiques van formar part de Solidaritat Catalana?
    • a) Només els catalanistes conservadors de la Lliga Regionalista.
    • b) Tots els catalanistes, republicans (excepte Lerroux) i carlins.
    • c) Socialistes, anarquistes i republicans radicals.
    • d) Monàrquics, església i catalanistes d'esquerres.

    Resposta: b) Tots els catalanistes, republicans (excepte Lerroux) i carlins.. Solidaritat Catalana va ser una coalició àmplia que incloïa catalanistes de diverses ideologies, republicans (amb l'excepció del lerrouxisme) i carlins, units per la defensa dels interessos de Catalunya davant les polítiques del govern central.

7. Catalanisme d'Esquerres

Flashcards

Què va ser la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR)?
Una força republicana d'esquerres a Catalunya.
Quin objectiu tenia el Pacte de Sant Gervasi?
Crear una aliança entre la UFNR i el Partit Radical de Lerroux.
Qui van fundar el Partit Republicà Català?
Francesc Layret i Lluís Companys.
Quins sectors socials van formar Acció Catalana?
Intel·lectuals i professionals de la Lliga.

Preguntes tipus test

  1. Quin pacte va suposar una aliança entre la Unió Federal Nacionalista Republicana i el Partit Radical de Lerroux?
    • a) Pacte de Sant Gervasi
    • b) Pacte del Tívoli
    • c) Pacte d'Aliança Republicana
    • d) Pacte de Solidaritat Catalana

    Resposta: a) Pacte de Sant Gervasi. El Pacte de Sant Gervasi (1914) va ser l'acord que va aliar la Unió Federal Nacionalista Republicana amb el Partit Radical de Lerroux, buscant una estratègia electoral comuna.

  2. Quin any es va fundar Acció Catalana, un partit format per intel·lectuals i professionals de la Lliga?
    • a) 1917
    • b) 1922
    • c) 1923
    • d) 1910

    Resposta: b) 1922. Acció Catalana es va fundar l'any 1922 i estava integrat per intel·lectuals i professionals que provenien de la Lliga Regionalista.

  3. Quin era el principal postulat d'Estat Català, el partit fundat per Francesc Macià?
    • a) Autonomia regional
    • b) Federalisme ibèric
    • c) Independentisme
    • d) Reformisme social

    Resposta: c) Independentisme. Estat Català, fundat per Francesc Macià el 1922, defensava postulats independentistes per a Catalunya.

8. Reformisme Liberal

Flashcards

Qui va ser el líder del Partit Liberal durant el Reformisme Liberal?
José Canalejas
Quin era l'objectiu principal del reformisme liberal respecte a l'Església?
Limitar el poder de l'Església
Com es coneixia la llei de separació entre Església i Estat?
"Ley del candado"
Quina llei va permetre la creació de la Mancomunitat de Catalunya?
Llei de mancomunitats (1913)

Preguntes tipus test

  1. Quin objectiu principal perseguia José Canalejas amb el seu reformisme liberal?
    • a) Limitar el poder de l'Església i atreure els sectors populars.
    • b) Expandir el poder de l'Església i marginar els sectors populars.
    • c) Mantenir l'statu quo i evitar qualsevol canvi social.
    • d) Fomentar l'aïllament internacional d'Espanya.

    Resposta: a) Limitar el poder de l'Església i atreure els sectors populars.. José Canalejas, amb el seu reformisme liberal, buscava modernitzar la vida política i social d'Espanya, atraient els sectors populars i limitant el poder de l'Església.

  2. Quina llei va ser coneguda com la 'Ley del candado' i quin era el seu objectiu?
    • a) Llei de reclutament per modernitzar l'exèrcit.
    • b) Llei de mancomunitats per a l'autonomia regional.
    • c) Llei per limitar el poder de l'Església.
    • d) Llei per substituir l'impost de consums.

    Resposta: c) Llei per limitar el poder de l'Església.. La 'Ley del candado' (1910) va ser una iniciativa de Canalejas per a la separació de l'Església i l'Estat, buscant limitar el poder eclesiàstic.

  3. Quina va ser una de les conseqüències de la política inflexible en vagues i conflictes laborals durant el Reformisme Liberal?
    • a) Millora de les relacions entre el govern i els sindicats.
    • b) Augment de la popularitat del govern entre la classe obrera.
    • c) Agreujament de la crisi dels partits dinàstics.
    • d) Disminució de la conflictivitat social.

    Resposta: c) Agreujament de la crisi dels partits dinàstics.. La política inflexible en vagues i conflictes laborals va agreujar la crisi dels partits dinàstics, ja que va augmentar el descontentament social i la tensió política.

9. Impacte Gran Guerra

Flashcards

Quin era el bàndol d'Eduardo Dato respecte a la Primera Guerra Mundial?
Neutral
Quins dos bàndols van sorgir a la societat civil catalana respecte a la Primera Guerra Mundial?
Aliadòfils i Germanòfils
Quines forces obreres i sindicals van mantenir una posició de neutralitat?
Forces obreres i sindicals neutrals
Quines van ser les conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial a Espanya?
Procés inflacionari sense precedents

Preguntes tipus test

  1. Quina va ser la posició d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial?
    • a) Neutral
    • b) Aliada amb Alemanya
    • c) Aliada amb França i Anglaterra
    • d) Inicialment neutral, després aliada

    Resposta: a) Neutral. Espanya va romandre neutral durant la Primera Guerra Mundial, tal com indica el text.

  2. Quins sectors de la societat espanyola eren germanòfils durant la Primera Guerra Mundial?
    • a) Classes obreres i sindicals
    • b) Sectors més progressistes
    • c) Classes altes, església i part de l'exèrcit
    • d) Només l'exèrcit

    Resposta: c) Classes altes, església i part de l'exèrcit. El text especifica que les classes altes, l'església i una part important de l'exèrcit eren germanòfils.

  3. Quins sectors de la societat espanyola eren aliadòfils durant la Primera Guerra Mundial?
    • a) Classes altes i església
    • b) Sectors més progressistes
    • c) Exèrcit
    • d) Classes obreres

    Resposta: b) Sectors més progressistes. El text indica que els sectors més progressistes de la societat espanyola simpatitzaven amb la causa aliada.

10. Mancomunitat de Catalunya

Flashcards

Quin any es va crear la Mancomunitat de Catalunya?
1914
Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
Enric Prat de la Riba
Quina institució va unificar l'ortografia catalana sota el mandat de la Mancomunitat?
Institut d'Estudis Catalans
Quin tipus d'autonomia tenia la Mancomunitat de Catalunya?
No veritable autonomia política, federació de diputacions

Preguntes tipus test

  1. Quin era l'objectiu principal de la Mancomunitat de Catalunya?
    • a) Aconseguir la independència total de Catalunya.
    • b) Modernitzar Catalunya a través de la gestió de serveis i la promoció cultural.
    • c) Crear un exèrcit català per defensar la regió.
    • d) Establir una nova moneda per a Catalunya.

    Resposta: b) Modernitzar Catalunya a través de la gestió de serveis i la promoció cultural.. La Mancomunitat de Catalunya es va crear per modernitzar Catalunya a través de la gestió de serveis públics i la promoció cultural, sense buscar la independència política.

  2. Qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya?
    • a) Francesc Cambó.
    • b) Enric Prat de la Riba.
    • c) Puig i Cadafalch.
    • d) Alfons Sala.

    Resposta: b) Enric Prat de la Riba.. Enric Prat de la Riba va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, liderant la institució des de la seva creació el 1914 fins a la seva mort el 1917.

  3. Quina va ser una de les principals tasques de la Mancomunitat en l'àmbit cultural?
    • a) La creació d'un nou idioma per a Catalunya.
    • b) La unificació de l'ortografia catalana i la divulgació del patrimoni cultural.
    • c) La prohibició de l'ensenyament en castellà.
    • d) La construcció de catedrals a tot Catalunya.

    Resposta: b) La unificació de l'ortografia catalana i la divulgació del patrimoni cultural.. La Mancomunitat va dur a terme la unificació de l'ortografia catalana a través de l'Institut d'Estudis Catalans i va promoure la divulgació del patrimoni cultural amb la creació de la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments.

I 10 flashcards i 20 preguntes més al document.

Text del document

LES RESISTÈNCIES A LA DEMOCRATITZACIÓ POLÍTICA I SOCIAL (1902-1931) Reformisme conservador i Setmana Tràgica L'enfortiment de l'oposició Reformisme liberal i Primera Guerra Mundial La Mancomunitat ÍNDEX REFORMISME CONSERVADOR 1902 majoria d'edat d'Alfons XII conservadors Antoni Maura liberals José Canalejas intervencionista en el govern + aproximació al militarisme incrementar el desprestigi com a rei i afebliment de la monarquia Relleu generacional en els partits influenciats pel regeneracionisme inestabilitat política i canvis de govern oposició 1906 Mateu Morral REVOLUCIÓ "DES DE DALT" Antoni Maura: (1903) govern llarg 1907-1909 Estat fort, marginar la vella oligarquia i impedir a les classes populars fer una revolució REFORMES Llei electoral 1907 Llei de l'administració local Creació de l'Institut Nacional de Previsió Política d'intervenció estatal i foment en la indústria nacional Llei de colonització interior SAGASTA 17/5/1902- 6/12/1902 LIBERAL SILVELA 6/12/1902- 20/7/1903 CONSERVADOR RAIMUNDO FERNÁNDEZ VILLAVERDE 20/7/1903- 5/12/1903 CONSERVADOR ANTONIO MAURA 5/12/1903- 16/12/1904 CONSERVADOR MARCELO AZCÁRRAGA 16/12/1904-27/1/1905 CONSERVADOR RAIMUNDO FERNÁNDEZ VILLAVERDE 27/1/1905-23/7/1905 CONSERVADOR EUGENIO MONTERO RÍOS 31/10/1905-6/7/1906 LIBERAL SEGISMUNDO MORET 6/7/1906-4/12/1906 LIBERAL JOSÉ LÓPEZ DOMÍNGUEZ 6/7/1906-4/12/1906 LIBERAL ANTONIO AGUILAR Y CORREA 4/12/1906-25/1/1907 LIBERAL ANTONIO MAURA 25/1/1907-21/10/1909 CONSERVADOR SEGISMUNDO MORET 21/10/1909- 9/02/1910 LIBERAL JOSÉ CANALEJAS 9/2/1910-12/11/1912 LIBERAL MANUEL GARCÍA PRIETO 12/11/1912-14/11/1912 LIBERAL ÁLVARO DE FIGUEROA 14/11/1912-27/10//1913 LIBERAL EDUARDO DATO 27/10/1913-9/12/1915 CONSERVADOR ÁLVADO DE FIGUEROA 9/12/1915- 19/4/1917 LIBERAL MANUEL GARCÍA PRIETO 19/4/1917-11/7/1917 LIBERAL EDUARDO DATO 11/7/1917-3/11/1917 CONSERVADOR MANUEL GARCÍA PRIETO 3/11/1917-22/3/1918 LIBERAL ANTONIO MAURA 22/3/1918-9/11/1918 CONSERVADOR GUERRA DEL MARROC Conferència d'Algesires (1906) Tractat Hispanofrancès(1912) protectorat francoespanyol al Marroc franja al nord + enclavament costa atlàntica Tribus berbers molt hostils barranc del Llop(1909) múltiples baixes increment de soldats espanyols crida de reservistes i protesta popular SETMANA TRÀGICA Vaga general republicans, socialistes i anarquistes 18 de juliol de 1909 barricades, enfrontaments amb les forces d'ordre públic saquejar i incendiar edificis religiosos contra l'exèrcit i rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església estat de guerra, enfrontaments amb nombrosos morts i ferits 216 consells de guerra (1.700 persones) 17 condemnes a mort (5 execusions) "Maura no!" govern liberal ENFORTIMENT DE L'OPOSICIÓ ENFORTIMENT DE L'OPOSICIÓ REPUBLICANS principal força de l'oposició política Unión Republicana (1903) de Nicolás Salmerón -1903 i 1905 guanyen en algunes grans ciutats -Lerroux comença a destacar apropament cap a les forces regionalistes Lerroux Partido Republicano Radical (1908) *Lerrouxisme - moviment republicà, anticatalanista, per les classes populars, anticlerical, demagog i suposadament revolucionari ENFORTIMENT DE L'OPOSICIÓ REPUBLICANS principal força de l'oposició política Partido Republicano Radical (1908) Partido reformista (1912) -Democratitzar la vida política -intel·lectuals com Manuel Azaña i Ortega i Gasset Blasquisme a València -Vicent Blasco Ibáñez -moviment republicà, populista i anticlerical ENFORTIMENT DE L'OPOSICIÓ SOCIALISTES PSOE.

Abandonant l'aïllament polític -Coalició republicanosocialista (1910) 27 escons i socialistes 1r diputat -Pablo Iglesias i Largo Caballero (UGT) -1917 debat internt sobre la revolució soviètica escissió 1921 PCE -Regenerar la vida política espanyola i modernitzar l'economia espanyola -Aconseguir l'autonomia de Catalunya -Burgesia i sectors de les classes mitjanes urbanes i rurals CATALANISME CONSERVADOR LLIGA REGIONALISTA Enric Prat de la Riba Francesc Cambó La nacionalitat catalana (1906) Victòria eleccions municipals de 1901 Desfetes a les generals i municipals de 1903 i 1905 (forces republicanes) Discrepàncies -Arribar a acords amb el govern central -Intransigents amb les negociacions Visita Alfons XIII a Bcn Centre Nacionalista Republicà (1907) Cambó SOLIDARITAT CATALANA Fets del Cu-cut!

(1905) La Veu de Catalunya Llei de Jurisdiccions (1907) Jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exèrcit, la pàtria i els seus símbols Solidaritat Catalana (1907) tots els catalanistes, republicans (menys Lerroux) i els carlins "Programa del Tívoli": derogació Llei de Jurisdiccions + òrgan d'autogovern català Gran triomf a les eleccions 41/44 escons FINAL BIPARTIDISME CATALUNYA Amenaça a la llibertat d'expressió Criminalització del catalanisme polític Pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona 1908 SOLIDARITAT CATALANA Discrepàncies entre sectors conservadors i progressistes Projecte de Llei de l'Administració Local Fins SETMANA TRÀGICA (1909) Lliga beneplàcit a la dura repressió del govern Progressistes en contra de la repressió i del govern Lliga negociar amb el govern central Progressistes ho rebutja per poc democràtic Lliga Progressistes defensa -Cooficialitat del català -Sistema de coeducació -Neutralitat religiosa oposar.

Aliança amb monàrquics i església Catalanisme d'esquerres Forces republicanes d'esquerres Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) Aliança amb el Partit Radical de Lerroux Pacte de Sant Gervasi (1914) Desfeta electoral crisi UFNR final hemegonia de la Lliga Partit Republicà Català (1917) Francesc Layret i Lluís Companys Acció Catalana (1922) intel·lectuals i professionals de la Lliga Estat Català (1922) Francesc Macià. Postulats independentistes Unió Socialista Catalana (1923) Manuel Serra i Moret.

Organització estrictament catalana REFORMISME LIBERAL Partit Liberal José Canalejas modernització de la vida política i la societat espanyola atreure els sectors populars limitar el poder de l'Església Acció reformista: Separació Església i Estat.

"Ley del candado" (1910) Substitució impost de consums per Impost progressiu sobre les rendes urbanes Llei de reclutament (1912) Lleis de millora de les condicions laborals Llei de mancomunitats (1913) Eduardo Dato (1914) Conflicte amb el Marroc Protectorat francoespanyol (inflexible en vagues i conflictes laborals) assassinat al 1912 Agreujar la crisi dels partits dinàstics IMPACTE GRAN GUERRA 1914 Espanya aïllada políticament NEUTRAL (Eduardo Dato) Societat civil Classes altes, església i la major part de l'exèrcit "Germanòfils" Sectors més progressistes "Aliadòfils" Forces obreres i sindicals neutrals A Catalunya Solidaritat envers la causa aliada.

-Manifest dels catalans (1915) -Batalló de voluntaris. Important expansió econòmica: subministradora de productes agrícoles i industrials de tots dos bàndols Bons negocis. Fàcil i ràpid enriquiment. - Siderúrgia basca - Mineria asturiana - Indústries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes IMPACTE GRAN GUERRA CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA ECONÒMIQUES SOCIALS POLÍTIQUES Procés inflacionari sense procedents: * El cost de vida augmenta un 20% Revolució Russa 1917.

Va estimular les perspectives revolucionaries modificació de les fronteres d'Europa Polònia, Finlàndia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Txecoslovàquia i Iugoslàvia Influència en el nacionalisme basc i català Aparició de partits més radicals amb postulats independentistes MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914) 1a institució administrativa catalana des de 1714 Instrument de gestió per part de la burgesia catalana Institucions i serveis per modernitzar Catalunya *1907 Enric Prat de la Riba president de la Diputació de Barcelona demana un organisme comú amb les altres diputacions *1912 Canalejas crea la Ley de Mancomunidades provinciales *1914 Dato autoritza el dret a Mancomunar-se 1914 – 1917 Prat de la Riba 1917 – 1923 Puig i Cadafalch 1918 pressupost propi 1923 – 1925 Alfons Sala (desmantellament) MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914) No veritable autonomia política federació de diputacions -No van rebre cap transferència de competències -No modificacions pressupostàries -En qualsevol moment es podia suspendre valor simbòlic presidents Presència majoritària de la Lliga MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 1.

Crear infraestructures de serveis públics i administratius TASQUES - Xarxa viària - Sistema postal i telefònic - Pla d'acció agrària modernització de la producció; augment de la productivitat de l'agricultura i la ramaderia escoles de tècnics agràris Institut d'Estudis Catalans unificació ortografia (Pompeu Fabra) Biblioteques populars Biblioteca de Catalunya Escoles experimentals Divulgació del patrimoni cultural Creació de: Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments - Excavacions d'Empúries - Rescat de les pintures romàniques del Pirineu MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 2.

Projecte cultural i educatiu modernitzar Catalunya en base a: TASQUES en gran part es va dur a terme - Ensenyament - Cultura - Desenvolupament de noves infraestructures Consell de Pedagogia edició de revistes i llibres Renovació pedagògica: - Mètodes de Maria Montessori - Escola Industrial; Escola del Treball; Escola de l'Administració local Potenciar la diversificació professional; creació de tècnics de nivell mitjà i superior

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat